el matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
el matí de Tarragona Ràdio.
Ja el tenim aquí entre nosaltres,
s'han remenat papers, com sempre,
carregat d'actualitat en referència a la llengua.
És un quart de català amb Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom. Bon dia.
Bé, bon dia, bon dia, ni que plovi.
Bona la pluja, ja no hem de regar les torretes, home.
Però tant de tanta...
Oh, tant de tanta, només ha plogut des d'aquest matí.
El cas és queixar-se.
Els suficients per arribar a xops a la feina.
Bueno, bueno, ens calmem una mica, una mica de música.
Mira, aquest home que és tan reposat i tan calmat, el Roger Mas, val?
Vinga, va.
N'estic fart
Del Nilisme Urbanita
De les culleres de pasta
Dels set ciències de bar
I de l'orgull
No se'n salva ningú, eh?
No, i a més a mi...
Tothom queda retratat, per cert, tu, dues ulleres de pasta, eh?
Sí, però és...
Però finetes.
És per una necessitat visual necessària.
Sí, però podia ser la muntura de no pasta.
Sí, però no són les típiques ulleres de pasta.
No de pasta de macarrons, eh?
No són les ulleres típiques de pasta de color negre
que porten aquests que diuen...
Aquells que van amb la bossa així,
Els milistes...
Els que van als festivals de cine
i als festivals de música,
si tope moderniquis,
amb ulleretes així,
a l'estil de Viscostelo.
Doncs jo no soc d'aquests.
L'esperaran el Roger Mas aquests
a la porta del Metropol, diumenge, no?
Amb pancartes al·lusives.
Aquesta setmana, que és la de les pancartes, amb pancartes...
És veritat.
Jo vull ulleres de pasta.
Jo vull...
No sé, alguna cosa.
I vull portar la bossa creuada.
Molt bé.
Cossetes d'aquestes.
Molt bé, Roger Mas,
avui és inaugura
i tancarà un quart de català
justament per això,
perquè actua el diumenge
al Teatre Metropol.
Sí, i això va dintre del Festival GEA.
A veure, el disc.
El disc es diu
A la casa d'enlloc.
Jo no sé si he dit-li
A la casa d'enlloc
o Roger Mas a la casa d'enlloc,
perquè és allò del títol sencer.
Torna a fer cançons més curtes,
ja no és...
Diguem que les cançons teluríques
va ser un disc una mica a part.
Aquest lliga més amb els anteriors,
o sigui, hi ha més varietat.
Les cançons no són gaire llargues,
la majoria són del voltant de 3 minuts, etcètera.
Ara, perdona, perdona,
es contradiu una mica,
perquè diu...
A veure, en aquest...
Tanco els ulls, diu...
Dels rancis de l'altra banda,
dels gurus orientals
i dels profetes del canvi climàtic.
El disc aquell que esmentaves
estava ple de coses orientals, de...
Sí, però això també...
Ell és autocrític.
Ah, d'acord.
Suposo que ell s'inclou
i també és el seu punt irònic.
També és això.
També és això.
Bé, deia que això és el festival Gea.
O Gea, jo que sé com s'ha de dir,
perquè com que també és polilingüe aquest festival,
és un festival de músiques modernes,
de, diguem,
de cadència tirant cap al folc en general.
Que es fa Tarragona,
perquè algú no ho sap, eh?
Es fa Tarragona,
és el segon any que es fa
i en guany hi ha unes quantes estrelles internacionals,
però com que no canten en català,
no les esmentaré.
Només esmentaré Lídia Lanz
perquè és una musa de la contracultura
des dels anys 70,
és una poetessa famosa,
és com la Patti Smith.
Com la Laurie Anderson.
Com la Laurie Anderson.
És de la colla,
són de la mateixa...
Queden les que sonen amb l'Urrit
i fan la seva...
Sí, totes elles són una camarilla.
Lídia Lanz és l'únic que esmento,
perquè la resta...
Llavors esmentarem els dos o tres rovellonets
que tenim els champinyons
que floren per quilomits
que canten en català.
El dijous,
a l'actuació del Metropol,
que hi ha a la Lídia Lanz,
un japonès que es diu
Tuhiko Noriko.
Hi ha també Anímic,
que és un grup català
que canten en català,
en castellà i en anglès,
que són una mica hippies
i una mica folkies,
viuen tots junts en una casa.
Com que ets filòleg,
això de les llengües,
trobo que m'hi fas...
M'agrada.
M'agrada.
Espero que s'ho digui
el llibre del Vacances a Catalunya
per aprendre en japonès.
Ah, sí, sí.
Tenim el de xinès,
el d'àrab,
el de romanès,
espero el de japonès.
Molt bé.
Divendres,
també al Metropol,
també en un pac
que hi haurà quatre actuacions,
entremig hi haurà la Maria Coma,
que és la senyora
de l'Estanislau Verdet,
que fa poc també va triomfar
a Vilaseca,
etcètera,
i que aquest any
està triomfant molt
amb el seu primer disc,
produït pel seu marit,
etcètera,
etcètera.
I de l'altre gran estel·lar,
en català serà,
doncs com dèiem,
diumenge,
al Teatre Metropol,
a dos quarts de vuit del vespre,
amb el Rosemans
presentant aquest disc,
no sé en quin front,
suposo que en banda i tal,
perquè és un disc
en què tornen a anar
amb baix guitarra a bateria,
hi ha bastantes guidares elèctriques
per aquí,
fins i tot hi ha algunes
de sorolloses,
etcètera.
Maco, eh,
el programa d'aquest DGA.
Oi, sí.
Està molt bé.
Però segons què,
hi ha quartos.
No, no,
no dic el programa
de mà de paper,
dic el festival,
que està bé.
Ah, festival, home, sí.
No, el programa de mà també,
també.
Jo ja hi aniria,
jo ja hi aniria,
però a tot arreu no es pot estar,
perquè això és dijous,
divendres, dissabte i diumenge.
I s'ha de treballar.
La versió gratuïta del festival
és dissabte al Camp de Mart,
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
És aquí on anirem, no?
A més,
aquí anirem.
No, i a més,
com que es comença aviat a la tarda,
doncs encara s'hi pot anar
amb família i tot,
perquè a més,
diguem-ho,
actuen uns de Tarragona
que també canten en català,
en castellà,
en anglès i en frangès,
em sembla,
que són les cirque,
que són els que van guanyar
el DIO a Tarragona l'any passat,
que també els van veure
fa poc a Vilaseca,
i aquests són els que obriran
la sessió dissabte
a dos quarts de nou del vespre
al Camp de Mart.
Després hi ha un munt de grups més, eh?
Molt bé.
Doncs actualitat musical, eh?
Sobretot avui per començar.
I ara hi ha altres informacions diverses
que volem comentar-vos.
L'Esplat convoca els premis i ajuts
per estendre l'ús del català a Tarragona.
I això ja és la segona edició, eh?
Fa poques setmanes
vam parlar del que justament
s'havia reunit el jurat,
es va reunir a principis de maig,
si no recordo,
el jurat de la primera edició
que van guanyar aquest premi.
Es diu Premi a projectes
per estendre l'ús del català a Tarragona.
El primer, el de l'edició de l'any passat,
va guanyar a Talles per la Llengua.
I ara es torna a convocar...
De què va aquest premi?
És un premi destinat a projectes
amb la finalitat bàsica
de poder portar iniciatives innovadores
per fer augmentar l'ús de la llengua a Tarragona
i estimular també la generació d'idees
en aquest sentit.
Projectes per fer augmentar
l'ús social de la llengua,
que és un dels temes recorrents
en els últims temps
amb això de la normalització de l'idioma.
Aquí s'hi poden presentar
persones, entitats, empreses, col·lectius,
per exemple,
el que va guanyar l'any passat
Talles per la Llengua
és una empresa
o és una entitat, més aviat.
I es té molt en compte
que el projecte sigui aplicable,
no projectes de pim-pam-pum,
sinó coses que toquin de peus a terra
i que tinguin molt en compte
la realitat sociolingüística de la ciutat.
els diferents, per barris, etcètera,
per edats, etcètera, etcètera.
I aquest projecte que guanyi l'edició en guany
s'ha d'implantar durant l'any que ve,
es farà durant l'any 2011.
Això és per una banda.
Després hi ha,
bé, aquí també ens té en compte
això que sigui original
i que tingui capacitat
per arribar a col·lectius
específicament específics
d'interès com són els joves,
com són els immigrants
i com són les persones
que no són catalanoparlants habituals.
L'enfocament és aquest.
El premi, 3.000 euros,
en principi hi ha un sol projecte,
però també podria ser
que es repartís
amb un premi principal
de 2.400 euros
i un exèssit de 600.
En funció del que es presenti,
no?, de les propostes.
Sí.
Després hi ha l'altra cosa
que va amb aquest PAC
que és la línia d'ajuts
a entitats i associacions
sense ànim de lucre
que impulsin projectes
per fomentar-los al català
durant l'any 2010
a Tarragona.
I aquí això va destinat
sobretot a entitats,
entitats que presentin projectes.
I que tinguin, per exemple,
també se centren en àmbits
com associacions de veïns,
associacions juvenils,
associacions d'immigrants, etc.
Per exemple,
per fer una idea,
l'any passat,
a la primera edició,
es van repartir 5 ajuts
a 5 entitats,
com són la Fundació Enxarxa,
per un projecte
de grups de conversa
entre joves
que es fa a alguns barris,
s'està fent ja.
També se li va donar
una ajuda al Correllengua,
ja saben què és.
Un altre ajuda
al Casal Sageta de Foc
perquè fan classes de català
per a immigrants
que no aconsegueixen entrar
als cursos oficials.
Si més no,
ja fan una feina.
Després,
quan puguin entrar al centre,
ja tindran una base.
També la revista Mà,
que és una revista
que ha dit
en no sé quin sindicat
destinada a la immigració.
I fins i tot
els tallers per a la llengua
a part de guanyar
el projecte general
també van tenir un ajut
per poder fer
tallers d'espai lingüístic
personal per a alumnes
i tallers de foment
de l'ús lingüístic.
És una mica això
que estem fent
amb l'empresador d'usos,
per exemple,
però doncs
més compartimentat
i més estructurat.
I això,
el taller de foment
de l'ús
està destinat
als mestres
i al personal
no docent
i s'està ja pensant
al pròxim curs
això es posarà en pràctica
al Col·legi Sagrat Cor,
per exemple.
Això m'ho ha dit
aquest matí mateix
des de l'Esplat.
L'Esplat què és?
Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament.
Trobareu la web
i tota la informació
o les bases i tot això
es troben a la web.
Es va a la web
de l'Ajuntament
i busques
Servei de Política Lingüística.
I surt tot això.
Allí et veurem tot això.
Molt bé.
Mentrestant,
hi ha arrencat
la segona edició
del programa Tastem,
aquest programa
per fomentar la lectura
en català
als transports públics.
Sí.
De la primera edició
jo no me n'havia enterat.
Tu no et mereixes
quan llegeixes
en un autobús
o en un cotxe?
No, al contrari.
Jo,
sempre que viatjo
amb transports públics
i una mica
més de cinc minuts
ja et porto lectura
sempre.
Jo et mereixo.
I més si és per anar
a llocs que ja estàs
fart de nai,
com anar de Tarragona a Reus
amb autobús,
insoportable,
però si s'ha de fer...
En tren, sí, veus?
En tren, sí,
però amb autobús o cotxe...
O en tren, doncs igual.
També.
O per anar a Barcelona,
el trajecte ja s'ha de saber.
No, però no sóc un arradàvis,
li passa a molta gent, eh?
No, sí, és veritat.
Però jo fins i tot
al cotxe puc llegir.
Quan no em toca conduir
i vaig de paquet,
llavors puc llegir
si el viatge és llarg.
Bé, tot això...
Tot això,
què té a veure?
Com que té a veure?
Ah, sí, amb lo de llegir, no?
Home, si ens donen
la possibilitat
de llegir el transport públic,
aquells o aquelles
que ens meregem,
doncs no en podem gaudir,
és una llàstima,
però què hi farem?
Ho explico
i després faré el meu...
Com sempre,
jo he de posar la puntilla
i he de fer la meva queixa.
Vinga, doncs explico això.
Primer explica el què
i després la queixa.
Ja ens queixarem.
Projecte conjunt
entre Generalitat de Catalunya
i Govern de les Illes Balears.
Què compta?
Pública i Privades de Transports,
des de Baleària,
que és una de Creuers,
fins a la Renfe.
Renfe és una cosa
i Adif és una altra.
És una altra.
És una altra.
També els ferrocors
de la Generalitat,
transports metropolitans
de Barcelona,
fins i tot AVE,
que no és que sigui
perquè és de Tarragona,
això,
diuen els romans,
no?
És perquè l'AVE
és el tren aquell
que passa 30 quilòmetres
de Tarragona
i que has d'anar
amb transport públic
o privat.
A 30 no,
no et passis.
A 15, com a molt.
Però bé, és igual.
El fet és el fet, sí, sí.
Però una novetat
és que enguany també,
bueno,
si afegeixen l'Auditori,
el Teatre Lliure,
el Teatre Nacional,
el Mercat de les Flors,
que són espais públics,
també,
i aquests també tindran
un producte d'aquest
que es repartiran.
Ara diré quin és el producte
que es repartiran.
I, evidentment,
això es fa també
amb col·laboració
amb l'Associació d'Editors
del Lleum Catalana,
Gremi d'Editors
de les Balears,
Gremi de Llibretes
de Barcelona i Catalunya,
Gremi de Distribuïdors
i tot això.
De què va el tema?
Es tracta de fer
opuscles
de 24 obres seleccionades,
proposades,
per una banda,
pels editors
i seleccionades
per una comissió
on hi ha representants
de tots aquests organismes
i entitats, etcètera.
I es tracta de fer
uns opuscles
en què et presenten
un extracte
o el primer capítol
d'un llibre
més o menys famós
perquè tu t'agafi
el cuquet
i te'l vulguis comprar
i te'l deixes.
Això és molt de gasto, eh?
Sí,
i no només això
sinó que es canediten
200.000 exemplars.
Què dius, ara?
200.000 exemplars
i es reparteixen
setmanalment,
cada setmana n'hi ha un.
Jo tinc aquí la llista
dels primers 12
que es distribuiran
en guany,
concretament des del 7 de juny
fins al 3 d'octubre
i en destaco 4 o 5
per donar una idea
de perumar en els test.
Per exemple,
llibres que han estat
molt famosos
i molt venuts en guany
per Sant Jordi
com el del Xavier Bosch,
que se sabrà tot,
és el primer que es distribuirà.
Una altra,
la Maite Carrança,
paraules imaginades,
la Maite Carrança
és l'autora
de la trilogia de les bruixes
que és molt famós
entre l'adolescència
i és molt nostrada.
No cal anar al Harry Potter,
tenim la trilogia de les bruixes.
Ho pots anar tots dos,
però com que són
tantes pàgines aquestes coses,
costa molt,
costa molt.
També tenim
un altre famós d'enguany
que és de la xocolata desfeta
del Joan Lluís Lluís,
que és una obra d'aquestes
que li agrada molt
al Mario Serra,
perquè és un joc literari
divertidíssim
de 100 maneres diferents
de parlar de la xocolata desfeta
en diferents formes,
formats, etcètera.
Enguany és el centenari
del naixement de Màrius Torres
i això se commemora molt a Lleida
perquè casualment va néixer allí.
Per tant, allà ho commemoren molt.
També això tindrà a veure
amb l'acte de fi de curs.
Els alumnes del Martí Franqués
han fet una cosa molt maca
i la van portar a la Biblioteca
Pública de Tarragona,
de Màrius Torres.
Veus?
Doncs mira,
els alumnes del Centre de Normalització
Lingüística
també faran una cosa
del Màrius Torres
per l'acte de fi de curs,
però ho diré la setmana que ve.
Molt bé.
De moment ho avanço només.
Doncs es farà,
hi ha un dels llibres
que es distribuïna
és un recull de poesies
de Màrius Torres.
Un altre,
el llibre més venut
de Sant Jordi Enguany,
Les Maletes Perdudes,
doncs també del Jordi Puntí,
o, com que també hi ha els balers,
doncs hi haurà
una plec de rondalles mallorquines
de l'Antoni Maria Alcobé.
I això és un capítol,
però és un capítol només.
Són alguns.
Sí, són un capítol,
per exemple,
en el cas de Màrius Torres
doncs serà un recull
de poemes seleccionats.
Això es distribueix,
atenció,
a les vuit línies
d'autobusos metropolitans,
transports metropolitans
de Barcelona.
A les vint i set línies
diondes i dixet nocturnes
dels autobusos Tuxal
que deuen ser
els de l'àrea metropolitana.
Perdó.
Vint i dues estacions
de metro de Barcelona
de les línies
dos,
un, dos, tres, quatre, cinc.
A 18 estacions
de ferrocarrils de Catalunya.
Aquí no en tenim.
A les vint estacions
i parades d'autobusos
del Departament de Política Territorial
i Obreres Públics
de la Generalitat.
A Tarragona en tenim,
però no s'hi distribuiran
a Casibres.
Aquí ve la meva queixa.
No sabem llegir, aquí.
Es veu que no,
es veu que la gent
que va amb autobús
a Tarragona
no té dret a això.
I on sí que ho podem tenir
és a les estacions
de tren de Renfe.
I en quines?
És com estrany tot això.
A les dues de Tarragona
perquè som tan xulos
que en tenim dues.
A la Valcamp
i a la de...
A la que es pot anar a peu
i a la que no.
A la de mar i muntanya.
A la de mar i muntanya.
A la que es pot anar a peu
i a la que no.
Molt bé.
I també a la de Salou.
És com molt estrany.
No.
el que és que no ens donin llibres aquí.
Sí.
És que nosaltres som
el cul de Catalunya.
No, però no és aquest victimisme.
Vols dir que no hi ha alguna raó?
No ho sé.
No ho sé.
Tampoc he vist que...
Els autobusos tampoc no funcionen tan bé.
Aquests que van de Reus,
a Tarragona,
tot això diuen...
Per no fer el ridícul.
No, dius la gent prou cremada
va
com per que li donin un llibre.
I els bàsics de Baleària també.
Bé, tot això
és de què va el tema aquest
i hem fet la queixa
que a l'estació d'autobusos de Tarragona
també volem que els distribueixin.
Això se'n distribueixen 200.000 exemplars.
Clar, n'han de fer 200.000
per donar-los a tots aquests llocs.
Jo recordo
que una vegada que a Balei
em van donar un llibre així
amb un capítol del Carlos Ruiz Safonda.
No me'n recordo quin llibre.
De l'ombra del vent.
Algun d'aquests així.
I està bé, eh?
En aquell cas era en català
i en castellà.
Allò és reversible.
Per un costat estaven a l'any
i per l'altre en castellà.
Aquí es tracta d'aquestes edicions,
en aquest cas són en català
i és per fomentar la lectura en català
entre la gent.
Molt bé, doncs la idea et sembla fantàstica
però no t'agrada que no es donin
més llibres aquí als autobusos
i als puestos de Tarragona.
Carbònica Espatú de Serral
ha guanyat el desit premi
a la normalització lingüística
de la conca de Barberà.
Ja ho has dit tot.
Va, però puc dir més cosetes.
Carbònica Espatú,
què fa Carbònica Espatú?
Doncs fan refrescos amb gas,
com és lògic.
I té una cosa molt interessant.
En aquests casos,
això del Premi de la Universitat de Lingüística
sempre es mira que etiquetin els productes,
que treballin en català,
la facturació,
la documentació d'empresa,
a la pàgina web.
I aquests etiqueten en català
a Catalunya,
en català, ja està.
I fora de Catalunya
i en altres països,
fins i tot al Senegal,
el català és la primera llengua
que hi ha a l'etiqueta.
Sí.
Tu vas a comprar productes
per tu.
Tu compres un refresc
de la marca Patú a Senegal
i la primera llengua
que trobaràs
és el català.
T'ha d'acord que gran
que exportin productes
al Senegal, no?
Sí, sí.
I a més a més en català,
que és que hi ha un cas...
A veure,
en altres països
hi ha el català
i altres llengües,
les que calgui en cada país.
Però que conserven el català.
Clar.
altres que es fan aquí
ni li posen el català,
doncs imagina't aquests
que a Senegal
li posen el català
primer que res
perquè ho tinguin clar
d'on ve el refresc,
aquell gasificat Patú
que ve de Serral.
Que això és una empresa
que està a Serral.
Per això li han donat
el premi a la Conca
dins de la Conca de Badberà.
També,
per una vegada
i enguany,
em sembla que és la primera vegada
que passa,
s'ha donat un excèssit
amb aquest premi.
i s'ha donat
a Ràdio Montblanc
per la seva feina
des de fa 27 anys
que fan ràdio en català
des de la Conca de Badberà,
a Ràdio Montblanc
i tant a les zones
artsianes
com des de la seva pàgina web
fan difusió
i per tant
aquí
li han donat un excèssit
i em sembla que és la primera vegada
que es dona un excèssit
amb aquests premis
en les 10 edicions
que portem a la Conca de Badberà.
Quan es dona el premi?
El premi es dona
a la nit dels Premis d'Ovella
que es fa el 20 de juny
al Convent de Santa Maria de Belllloc
com el seu nom indica
a la població de Bitlloc
a la Conca de Badberà.
No ens han convidat?
Home, encara no.
Falten dies
però potser sí que ens convidaran.
No sé.
Avui hem fet una mica de canvi.
Primer parlem de novetats editorials
i després passem a la secció
Te'n recordes, Ioli?
No sé a què ho veig aquest canvi
però en fi, jo el respecto
ara no ho farem...
Perquè sí.
Ah, perquè sí.
Doncs una cosa.
Perquè sí.
Per despistar...
Doncs mira, te l'explico.
Sí, sí, explica'm per exemple
novetats editorials.
I que ha nascut la versió catalana
del Twitter, el tweet.cat.
Doncs sí, i ho dic
perquè això és nou d'ara mateix
concretament s'ha posat en marxa
el dia 1 de juny
i ho dic també perquè no fa massa
precisament el maig
vam parlar aquí
que des de la Secretaria de Política Lingüística
s'han obert espais al Twitter i al Facebook
per difondre en aquests canals
de cada vegada més difusió social
doncs per ser presents
en aquestes xarxes socials
i que la gent pugui conèixer
via Facebook, via Twitter
el que s'està fent en política lingüística.
i un dels problemes que hi havia
és que el Twitter ni el Facebook
no funcionen ni existien en català.
Doncs bé, resulta que ara
des de l'1 de juny
ja ha nascut el portal
que es diu
www.tweet.cat
i és exactament això
la versió...
És el Twitter però en català.
El Twitter en català.
I mira, que te n'he portat una...
Però és una miqueta diferent.
He imprès la pantalla
i és que no sé
jo no en gasto d'aquestes coses
i no sé com és
l'estàndard espanyol, suposo.
Tu no estàs en xarxes socials d'aquestes.
Jo no.
No.
Sóc antisocial, potser.
Ets insociable.
Sí, bueno, mira.
En aquest sentit, sí.
En altres, no, però això sí.
Tweet.cat.
Mira qui avui
a primera hora del matí penjava coses.
Jo he imprès la pantalla
que s'ho diia avui
perquè vagi a ser com era.
Bernès Benà
que diu
bon dia, passats per aigua
cap al Parlament
que avui hi ha ple.
Doncs bé, això del Twitter
és allò de missatgeria ràpida
perquè la gent diguis
«Oi, tinc un apretón,
me'n vaig cap allà».
No, no, tinc...
Ja està, no pots arribar més
perquè se t'acaba el crèdit.
És com els SMS, no?
Molt curtet.
Sí, sí, se t'acaba el crèdit
i no pots posar-hi res més.
Però ens veu que hi ha gent
que és molt aficionada.
Mira, de moment,
en el primer dia...
No, a veure,
en dos dies
ja tenien mil usuaris
i ara el seu objectiu
és arribar
tan aviat com puguin
als 10.000.
Avui en dia...
Avui mateix,
no sé si per aquí
surta la pàgina,
quants n'hi havia.
Sí, mira,
ara mateix aquest dematí
n'hi havia 1.729
de tuiteires.
I tenint en compte
que això fa una setmana
que existeix,
doncs ja són 1.700,
quasi 2.000
i volen arribar als 10.000.
Ja està.
Si us hi voleu apuntar.
Ara espero,
jo el que espero
és que des de la Secretaria
Política Lingüística
que s'han obert una web,
s'han obert espai
al Twitter,
facin al salt
al TweetCat.
Deixin el Twitter
genèric en espanyol
i es facin al TweetCat
que és el que toca
des de la Secretaria
Política Lingüística.
Molt bé,
doncs una altra
de les novetats informàtiques
és que Apple
ha confirmat ja
que el nou iPhone
estarà en català.
Aquest tan planer,
tan mono,
tan capritxós,
doncs també estarà en català.
I tan car.
I tan car.
Bé,
a veure,
no,
vaig sentir l'altre dia
quan ho deien per l'esmàlia.
És molt car,
no?
Això és molt car.
Es veu,
la versió més senzilleta
em sembla que val 160 euros.
La versió 16 gigas,
que Déu-n'hi-do,
un mòbil amb 16 gigas
ja té memòria,
això,
ja hi caben coses.
si no ho dic d'oïda.
Però bé,
ho vam dir fa 3 o 4 mesos
que aquells del...
Hi ha un web
dels usuaris d'Apple en català,
que de vegades el comentem
quan parlen de aquestes coses,
ja havien anunciat ells
que sospitaven
que això seria possible
però no estava confirmat.
Doncs bé,
l'única cosa que hem de dir ara
és que efectivament
ara s'ha fet oficial
dilluns es presentava
per allà a Califòrnia,
a Sant Francisco,
amb un congrés d'aquests
que fan allà d'informàtica,
que tots els informàtics
són de Califòrnia,
es veu.
Doncs allí,
l'amo de l'empresa
ja va anunciar
totes les novetats
i especificacions tècniques
del que xerret en qüestió,
l'ifon 4,
la quarta versió ja,
i va confirmar
que conté 36 idiomes
entre els quals
hi ha el català
i exactament igual
amb les mateixes prestacions
per a qualsevol idioma,
que tenen autocorrector
i tenen diccionari predictiu
en català,
que és allò
que quan tu escrius
una paraula
a la tercera lletra
ell ja et proposa
la resta de la paraula
perquè ja saps,
com molts mòbils ho fan,
el que passa és que ho facin
en català,
no n'hi ha tants.
I, bé,
aquest caixerret,
aquest telefonet portàtil,
no és cap ganga econòmica,
però, bé,
porta un sistema operatiu
que es diu
OS4
i aquest sistema,
de moment només el port-telefón,
però després està previst
que l'iPad,
que és aquella pissarra digital,
ordinada,
no sé què,
i l'iPod,
el de la musiqueta,
el versió tàctil,
l'iPod touch,
el que es toca,
doncs també,
a partir d'aquest estiu,
ja podran aquest sistema operatiu
i, per tant,
tots aquests aparets de l'Apple
els tindrem
i podrem utilitzar-los
en català.
Però comprats de nou,
clar,
els han tret.
Sí,
te'l compres nou,
sí,
o si el que tens tu
pots actualitzar
el sistema operatiu,
també.
I llavors,
ja per completar això,
només direm una altra coseta,
de tema telefonia mòbil,
recordem que hi ha
aquella web
que es diu
elteumobil.cat.
Sembla que has portat aquí
un catàleg de mòbils?
No,
simplement perquè si algú diu
ai,
mira,
ara que me'l vull canviar,
em buscaré una en català.
Doncs bé,
hi ha la web
promoguda des de la
Secretariat Política i Unió,
que és que es diu
tresveedres.alteumobil.cat,
en què hi ha la llista
d'aparells que funcionen en català,
pots buscar-los per marques
o per operadores?
I n'hi ha aproximadament
un centenar.
El meu fa tot en català.
El meu també.
S'han posat al dia.
Te'n recordes
quan fa dos o tres anys
parlava?
Tu no tenies ni mòbil.
Jo no tenia ni mòbil,
però el primer que vaig tenir
tampoc no parlava en català
ni res.
Perquè te'l van regalar
i estaves enfadadíssim.
I era Nokia.
I era Nokia
i era de Vodafone
i ara...
Nokia tots en català,
el que vulguis Nokia.
Ara hi ha Nokia
i ja funciona en català
i Vodafone
també comença a fer
segons quins serveis en català.
i ja s'estem posant al dia
en l'idioma.
Escolta,
tenim alguna altra novetat més,
no?
Aquesta ens parla de lèxic.
Sí,
és una que ja ens apunta
cap a on anirà
el te'n recordes
Joli d'avui.
De moment diré que...
Ara parlem del lèxic bàsic
de cinema,
català,
castellà,
francès i anglès,
que ha editat
la Universitat
de les Illes Balears.
Suposo que el podrem trobar
a les llibreries
perquè s'ha presentat
fa pocs dies,
a finals del mes passat
es va presentar.
Com diu el seu nom,
és un lèxic de cinema,
conté 567 termes en català
amb les equivalències
en aquests altres tres idiomes
i han participat
terminòlegs del Gabinet
de Terminologia
de la Universitat
de les Illes Balears
i també ha col·laborat
als alumnes
dels estudis
de Filologia Anglès
i d'Hispànica
per les equivalències
i tot això.
Això s'ha presentat
juntament amb un pack
de fulletons desplegables
de terminologies universitàries
que contenen
la terminologia
de cada una de les carreres
que un estudiant
pot fer allà
a les Balears,
a la Universitat
de les Balears.
Bé,
aquest diccionari
del lèxic
de cinema,
jo espero que puguem
trobar a les llibreries
perquè bé,
doncs aquí a Tadona
tenim festivals de cine
i això estaria molt bé.
Doncs això per agafar
les novetats
per ara ja gairebé
per acabar
doncs un puntet
de nostàlgia
és la secció
aquella mensual
del Tant Recordes,
Ioli.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació.
lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Aquí seguim en directe
des d'un quart de català
i abans d'entrar
en el que és la secció
Tant Recordes, Ioli,
hem de dir que avui tenim públic
i un públic
d'aquells de luxe.
jove.
desenes i desenes
de nois i noies
que venen del Col·legi
Santa Maria del Mar de Salou
i que estan aquí
i ens envolten
el Lluís Comas
al voltant dels vidres
han vingut a visitar la ràdio
i des d'aquí,
doncs, escolta,
un petonàs
i que gaudeixin
de la visita
aquí a Tarragona Ràdio.
benvinguts
a tots i a totes.
Cap d'aquests
no havia nascut
quan va passar
el que ara explicarem.
Què va?
Però el que ara explicarem
els interessa molt
perquè parlarem
de lèxics,
de diccionaris i això.
Però tu parles avui
d'una cosa
que va passar
fa 25 anys?
Sí, sí.
Jo tampoc havia nascut.
Jo sí,
jo feia dies,
jo feia dies.
Mira,
resumint,
avui que acomiarem
per sempre més
aquesta bonica secció
del Te'n recordes,
Ioli,
perquè avui és l'últim dia
i desapareixerà del mapa.
Sí,
perquè en l'últim programa
recordem que el farem
el 23 de juny
en directe
des de la plaça de la Font,
com fem sempre
a la vigília de Sant Joan.
Doncs,
parlem del 25è aniversari
del TermCat,
que és el Centre de Terminologia
catalana.
Va néixer
exactament el 13 de maig
d'ara fa 25 anys
i el van crear
la Generalitat de Catalunya
i l'Institut d'Estudis Catalans
com a centre de terminologia
en la finalitat
de coordinar
i promoure activitats
terminològiques.
És a dir,
com hem de dir
totes aquestes coses
fa 25 anys
els ordinadors...
No me'n recordo,
d'això.
Fa 25 anys els ordinadors
no sabíem res.
Devant de la pregunta
de la secció
te'n recordes, Ioli,
jo me'n recordo.
Del TermCat.
Me'n recordo quan neixia
perquè era una cosa
més molt inversemblant
i com a molt...
I clar,
això d'internet no existia.
No.
Es feien paperets
i en opuscles
i en llibres
i en coses.
Les consultes
les feien per telèfon.
Per telèfon, sí, sí.
Des dels centres
de normalització lingüística
i trucàvem per telèfon.
És veritat,
mira,
avui realment
estem fent un exercici
de nostàlgia
perquè ara estic recordant
com anava això.
Jo recordo
quan jo trucava al TermCat
i discutia amb ell
sobre si salchichó
es podia dir o no.
Si es deia
salcitxa o salchitxa.
Si es deia
guicheta o taquilla,
no?
En aquelles èpoques.
Les diferències
que tenim aquí
entre la llangonissa,
el salchichó,
el fuet,
la llangonissa seca.
I tu per això
molestaves a la gent
del Percat.
Sí.
Ostres,
quin valor.
I discutia amb ells
perquè ells
no ho sabien
que aquí teníem salchichó.
Ells volien dir
xuris de tot.
No,
aquí tenim xuris vermell
i salchichó.
Tal,
coses d'aquestes.
Bé,
des de l'any 94
el TermCat
es va convertir
en un consorci públic
que l'integren
les dues que el van crear,
la Generalitat
i l'Institut de Estudios Cadans,
més la meva empresa,
el Consorci
per la Normalització Lingüística.
Avui en dia
el TermCat
és una altra història.
Està tot superinformatitzat,
treballen en línia.
És ràpid,
la ventana és que sí.
fan un munt
de vocabularis
i diccionaris
tant en paper
com en línia
i clar,
el fet de tenir coses a internet
hi ha el cercador,
cercaterm
que tu pots trobar allà.
Mira,
el cercaterm,
ho tinc per aquí,
el cercaterm
té 25.000 usuaris registrats,
que és el servei
de consulta
de terminologia,
però el TermCat
ho fan
tot en molts idiomes,
no només treballen pel català,
sinó que treballen
en català i pel català
però a vegades
també hem fet obres
per encàrrec
per l'espanyol,
per exemple,
no sé si per l'Institut
de Cedavantes
o pel Ministeri,
per algun organisme espanyol
han fet vocabularis
i l'èxit en castellà
i una característica
típica dels productes
TermCat
és que sempre hi ha
les equivalències
en uns quants idiomes,
com a mínim
sempre hi ha
castellà,
anglès i francès
i sovint també hi ha
alemany o italià
o uns quants idiomes.
Bé,
fem,
mira,
unes xifres
que maregen una mica,
amb aquests 25 anys
han fixat
6.200 termes
nous
en català,
neologismes,
6.200.
Han elaborat
gairebé
500 obres
terminològiques,
tant en paper
com en línia.
Tantes paraules
les hem incorporat
a la nostra llengua?
Home,
jo totes no, eh?
Jo totes aquestes no.
No,
no les has incorporat
totes.
No, a veure,
pensa que aquí
hi ha coses supertècniques
de coses del món
tècnic i científic
que ignoro que existeixen
ni què volen dir,
però si ho vull saber
ho tinc allí,
ho tinc al termcat.
També,
per exemple,
les últimes novetats
que han fet,
lèxic multilingüe
de la indústria
amb 13.000 termes,
que quasi ho és,
13.000,
Diccionari General de l'Esport,
que això s'ha presentat
fa poquíssims dies
i que conté 11.000 termes
i a més a més està...
Sí, 11.000,
11.000 termes de l'Esport,
sí.
O, per exemple,
també tenen
les guies metodològiques
de la definició terminològica,
un apartat del TNCAT
que fan guies
sobre com s'han de fer
els vocabularis,
els dèxits, etcètera.
Doncs això també
n'han fet unes quantes.
Tenen, com dèiem,
25.000 usuaris registrats
i també hi ha
un servei d'escàrrega gratuïta
de productes terminològiques,
és a dir,
hi ha alguns d'aquests vocabularis
que tu te'ls pots baixar
des de la web seva
i tenir-los al teu ordinador.
O sigui,
alguna última,
alguna de les coses noves
que han tret,
una que vull comentar
és el Diccionari
de Noves Tecnologies
en llengua occitana.
Ah, perquè recordem
que és oficial,
l'Occità, Catalunya.
Perquè el TNCAT
en principi només treballa
oficialment pel català,
però igual que fa coses en català...
Ja ho han dit moltes vegades,
si voleu parlar en Occità,
a veure,
esteu en el vostre dret?
Sí, sí, sí.
I bé,
aquest Diccionari
de Noves Tecnologies
és la revisió
i actualització
del que ja existia
per al català,
de les Noves Tecnologies
d'Internet,
la segona edició
que és de l'any 2003,
doncs ara han fet
una selecció
de més de 2.000 termes
i els han fet
en Occità.
Això, en Occità,
la definició i el nom
i després hi ha
les equivalències
en català,
castellà, francès i anglès.
Això es pot veure,
aquest Diccionari
es pot trobar en línia,
és dels que es poden veure
en línia
a la pàgina web
del TNCAT,
que l'hauríem de dir, no?
Després de 25 anys,
jo crec que com a mínim...
3W.termcat.cat.
I escolta,
ara que m'han llevat
els papers
del Diccionari
de l'esport,
és curiós
perquè veus,
posen exemple
de neologismes
com ara, per exemple,
allò que en castellà
en el món de l'esport,
que diu
elogeador,
doncs en català
seria cercapromeses.
Oh.
I el que és
el sinònim
de triplet
i hat-trick
es diria
trompo.
Jo no sé
ni què és un triplet
ni què és un hat-trick.
per als que ja en tenen...
Només sé que és de futbol
i com que és de futbol
ja no sé més
perquè ja no en sé.
Doncs de futbol
n'hem de parlar ara,
per tant,
hem de començar ja
a posar una miqueta...
És que avui un quart
i...
I ja està.
I deixem-ho estar.
I molt més,
deixem-ho estar
i amb música, no?
Mira,
acabarem amb una cançó
del Roger Mas
que es diu
El Calavera
i que és una cançó
i sí,
cantri en western.
Molt bé,
doncs el podrem sentir
el diumenge
al Teatre Metropol.
Enrique,
enrique,
gràcies.
Adéu i tant.
Dimecres més.
Passar la frontera
el maleter
D'un Mercedes verd
i atrotinat
La primera nit
en un caixer
La següent
sota el pont
de la ciutat
La tercera
pensant
el camí fet
I la quarta
somiar
en com desfèl
Mentre remugaven
els bodells
Llamps i trons
feien baixar el cel
La nit
en para els cets
i les tempestes
dels lladres
no hi ha pan
si és prou
l'afany
I d'aquesta
manera
aprengué
el calavera
a saltar
preps
i obrir
candaus
La cinquena
nit
també
plogué
L'adrenalina
prou té
el seu
encant
el sisè
camí
no se n'estigui
i perder
la por
del debutant
La setena
nit
es va
confiar
i en sortir
raulit
i penteixant
davant
la raixa
humida
d'aquell
fort
de pa
dos
gendarmes
i el blau
llampagant
La nit
en para els cets
i les tempestes
els lladres
no hi ha
pan
si és prou
l'afany
i d'aquesta manera
van agafar
el calavera
per saltar
preps
i obrir
candaus
Entrar comissari
en Manillar
Remugant
dins un cotxe
celular
La primera nit
no va
dormir
res
i el
després
següent
i ara
el carrer
La nit
en para els cets
i les tempestes
els lladres
no hi ha
pan
si és prou
l'afany
i d'aquesta
manera
va
fent
el calavera
saltant
preps
i obrir
candaus
la nit
a
mot
no
en paraığım
el
primer
Russia
el
trés
CNN
S
Omar
tit