Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ni que no t'ho creguis, et vam trobar a faltar la setmana passada
i mira que al teu lloc vam tenir dos grans escriptors
èxits en de venda a Catalunya en aquests moments.
Però et vam trobar a faltar.
Qui eren aquests?
Home, el Javier Bosia i l'Albert Llinàs,
el Premi Sant Jordi i Premi Finalista de la novel·la Sant Jordi.
És a dir, que no et van buscar uns substituts qualsevol, eh?
Com que jo no hi he d'estar a una altra jove, no me'n vaig enterar tampoc.
Ah, no, no, però que pensa que et van reservar el teu espai,
que vam utilitzar la llengua des del punt de vista literari.
I falta ens fa, eh?
Perquè d'on vas anar dimecres passat,
d'avíeu sortit amb una depressió tots plegats.
Ahir en parlàvem, us recordeu de l'estudi aquest
dels usos lingüístics del català.
Tant com això, no?
Però ja estem acostumats.
Els català no parlants ja estem acostumats als disgustes.
Aquests victimismes no, Enric, no, home, no, no, no.
Eh, que avui ja nyiguinyogui.
Jo amb el nyiguinyogui ja em despatxaré.
Comencem amb música, com és habitual,
per no perdre els bons costums que ens has preparat per avui.
Mira, ja comença a sonar.
Oh, és bonic, i animadet, primaveral.
Àngelicua.
Des de ben menuda hi ha anat a observar.
Hi ha anat a observar.
Gent que camina depressa.
Gent que corre al meu portà.
Mirades que em travessen,
perdudes molt més enllà.
Gent que camina depressa.
Gent que corre.
Eix, està molt bé, eh?
El ritme de vida.
Aquí està.
És un grup valencià que es diu Arros Caldós.
Al final del programa,
quan posem una altra cancioneta d'això,
i com a final de nyiguinyogui,
parlarem de l'origen d'aquesta terminologia.
Tot això, però ara, Arros Caldós és un grup valencià.
Com ja es pot veure, van d'aquest estil,
tiren cap a una barreja de cúmbia,
també barrejant elements del son,
reggae, ska, rap, tot d'això.
És primavera, aquesta setmana es comemora els 50 anys
de la cançó Al Vent,
feta per un senyor valencià que es diu Raimon,
i com que ja està molt sentida...
Única, però no tan animada com aquesta.
Clar, això ja està molt sentit.
Posem algú que sigui valencià
per fer homenatge al tema,
però que sigui més del dia, més de primavera.
I aquí tenim aquest ritme de vida de l'Arros Caldós,
del disc Candela.
Doncs mira, francament,
t'ho agraïm a aquest ritme
per començar.
Un quart de català d'entrada...
Ja és primavera.
I tanqueu, no?, la setmana vinent al centre.
Per això, les vacances de primavera.
Vosaltres feu com al col·le.
Més o menys, més o menys.
Tenim en compte que una bona part dels nostres usuaris
són alumnes, que són els alumnes.
Però no, tanquem perquè...
Per què tanquem?
Perquè per la Setmana Santa fem vacances
tota la setmana oficialment com a centre de normalització.
Que virtualment podem entrar a les webs i tot això, no?
Sí, això, sí.
No, és que, vull dir,
tots els centres,
tot el consorci per Setmana Santa,
des del dimarts fins al dijous,
que són els tres dies que es treballaria,
està tancat oficialment.
La diferència és que, doncs, nosaltres,
a més a més,
allò que cada oficina pot tancar tres dies a l'any
segons allò per festes locals i això,
doncs agafem el dilluns i així ja fem tota la setmana.
I tota la setmana, no?
És que, a més a més,
el centre cultural El Pallol,
també he dit,
antiga audiència,
també tanca per Setmana Santa,
uns quants d'aquells dies,
està tancat,
com passa a vegades,
com passa també durant l'agost,
de manera que difícil,
ho diríem,
encara que tinguéssim fe
per treballar per Setmana Santa,
ho teníem difícil,
per tant,
tanquem i ja està.
Doncs mire, ja està,
i tothom que faci Setmana Santa.
Ho deixarem tot posat allà al web
i després, total,
l'anemà de la mona,
el dia 6 de març,
ja hi tornarem a ser.
Molt bé,
una notícia d'estrictes ràdioserveis,
sens dubte,
i es van lliurar la passada setmana
els premis en derroc
d'aquesta temporada
i una miqueta de balança
hauríem de fer
i a més,
el disc català de l'any.
Això és el de Ràdio 4.
Sí, és veritat.
Ei, que fa 30 anys que ho fan, eh?
Sí, sí.
I per això ara ho explicarem
en detall perquè...
Són pioners i veterans i tal.
Com que fa 30 anys que ho fan,
també és...
Mira,
començaré per aquí,
perquè això és menys conegut.
El dels premis en derroc
ja més o menys està dit,
però com que aquí sempre en parlem,
jo també vull fer una mica
del repàs de la jugada
i queixar-me de l'accés
de monopolització
d'un sol grup d'artistes
i tal, igual, eh?
Sí, sí,
Es tracta de treure-li punxa a les coses.
Bé, doncs,
buscar l'esca.
Buscar l'esca,
tot això és nyigui-nyogui, eh?
Mira,
el disc català de l'any.
Com és?
Després en parlarem de refranys catalans.
Buscar l'esca.
Sí,
buscar l'esca,
treure-li punxa.
Molt bé.
Buscar l'esca
per on agafar les coses de viatge.
Mira,
això del disc català de l'any
és una cosa
que fan els de Ràdio 4
des de fa 30 anys.
Enguany és la trentena edició.
El 20...
Bé,
Bé, sí.
No,
és igual.
T'has equivocat de guió o de paper?
No, no, no,
és això, és això.
El premi ha sigut per en Miquel Arbres.
M'agrada sentir el que tu sents.
És això.
I els premis es donen avui
a la sala Luz de Gas
i per celebrar això dels 30 anys
donen un disc recopilatori d'èxits
durant aquests 30 anys
en què hi ha cançons de Lluís Llach,
de Marina Rossell,
de La Trinca,
de Joan Mala Serrat,
de Josep Carreras,
Quimi Portet,
Sau,
Antonia Font,
Gossos,
anem dels més des de l'allò de l'època.
Un mica l'evolució dels 30 anys, eh?
I també s'explica que,
atenció,
perquè en aquest disc
hi ha algunes cançons
que mai havien sigut publicades
en compact disc.
Ah, molt bé.
Diré,
vols saber qui eren els finalistes?
Perquè això ja ens diga molt
amb els premis en derrac.
que això de fer llistes
a tu t'encanta.
No,
però a la gent sí,
a mi no,
a la gent sí.
Com que no t'agrada,
t'encanta fer llistes.
A mi no m'agrada fer llistes,
i menys haver-les de copiar a mà
com m'he hagut de fer jo
que no es podia ni imprimir.
Au,
ja ho he dit.
Finalistes,
molt en comú
amb els premis en derroc.
Doncs mira,
finalistes,
Anna Roig i l'ombra de Toncian,
Sex Freixas amb la mà
dels qui t'esperen,
d'Helena Serrò Bastesa.
Aquest és el Miquel Abres?
Sí.
Està bé,
que soni Miquel Abres.
Ah, sí,
i així respires per la llista
i m'emporta un guió avui.
És un oi.
Queda't una nit a casa
i parlem d'aquest llarg viatge.
que volíem fer junts.
Sí,
està bé.
Bueno,
està bé.
A veure,
són els noms que estan sonant moltíssim.
Sí,
D-Len amb Serrò Bastesa,
que és un grup de mallorquí,
el pletit de Caleril amb els Salgantanes al sol,
els amics de les arts amb Becat Bresfes,
el Gerard Quintana d'Aterrat Enderrat,
l'Ibeth Nadal a l'esquena d'un elefant,
Joan Miquel Oliver amb Bonbon Mallorquin,
Mazòni amb l'Eufòria i l'Esperança
i el Quim Hipodet viatjant a Montserrat.
Però no fa una mica la llista de l'enderroc també.
Doncs mira,
l'enderroc, els guanyadors,
jo destacaria principalment els de la crítica.
Els premis de la crítica
que són els que diuen els crítics.
No t'ha agradat que el públic
hagi votat la pegatina?
Sí.
No,
a veure,
el públic ha lançat amb algunes coses
i els crítics també.
I altres,
i amb altres,
simplement posen la gamba
per no dir que la caguen.
Estem delerosos per sentir el teu comentari.
No,
senzill,
els premis enderroc,
votació de la crítica,
millor disc de l'any,
Quim Hipodet,
pel disc del viatge a Montserrat.
Millor disc de l'any
i millor disc de cançó d'autor,
els amics de les arts,
Bed and Breakfast.
Millor disc de pop rock,
Mazzoni,
Eufòria i tal i tal.
Millor disc de folk,
Pep Gimeno,
Botifarra,
que és valencià aquest senyor,
i per tant,
també ens lliga amb el tema d'avui,
per això també hem posat
Arroz Caldós,
també en honor de la Botifarra,
del Gimeno.
I el millor disc català
en altres llengües,
The Pepper Potts,
amb el disc Now.
Bé,
premis enderroc,
segons la votació popular aquí,
podem destacar en el pop rock,
millor grup La Pegatina,
millor disc Adversaris,
a cada passa,
millor directe Manel,
millor cançó Whiskings,
Vitralls,
van sortir,
jo vaig,
una cosa curiosa,
la gala la transmetien
per internet en directe,
des de la web d'ICAT FM,
jo vaig anar veient tot això,
i van sortir els ex-whiskings,
perquè estan separats,
però han guanyat post-mòrtem,
com el CIT.
Mai havien estat junts
tants dies i tantes vegades
com quan estaven junts,
realment.
I ara que s'han separat,
post-mòrtem,
o un premi pòstum
per l'última cançó
que van fer com a Whiskings,
que és Vitralls,
bé, curiositat,
millor cançó d'autor,
pel tema de cançó d'autor,
millor disc de Cesc Freixas,
millor disc Gerard Quintana,
millor directe
als Amics de les Arts
i millor cançó
als Amics de les Arts.
I així els Amics de les Arts
surten fins a set vegades.
Vols dir que no hi havia
més cosa per repartir?
Enric,
a veure,
el Miquel Abràs,
ja,
aquesta mídia
li farà un homenatge.
A veure, silenci.
I de tot això,
què és el que no t'agrada?
No,
en general m'agrada,
perquè estaves tan bé,
està ben repartit,
totes aquestes músiques
les hem anat posant aquí
durant aquesta temporada
i l'anterior,
però,
ostres,
set premis al mateix grup,
vols dir que no hi havia
cinc o sis grups
per allir pol·lulant
d'aquests
que també sonen per aquí,
que se li podia haver demat
algun d'aquests premis?
Més repartidet,
proposes tu,
més repartidet,
perquè al final
passarà allò
que t'ho faran avorrir,
de tant que t'ho fan menjar,
t'ho fan avorrir.
Però això també passa
tota la vida
amb la cançó de l'estiu
i ja veus.
Sí,
però bé,
amb la cançó de l'estiu
ja ja estàvem acostumats,
però ara que els grups
que ens agraden
els combateixin
amb això,
amb maquinària
de la cançó de l'estiu
i ara tothom ha de cantar
la cançó de l'home
que treballa fent d'agost
i vinga,
pobra gos,
deixeu-lo en pau.
És veritat, eh?
Al final
ens ho faran avorrir, això, eh?
I això
no pot ser bo, eh?
Escolta,
neix la plataforma,
sí,
el valencià.
Sí,
avui, mira,
m'ha donat la primavera valenciana.
Això perquè venim de les falles
i així, no?
Ah, no,
jo soc antifalles total.
Ah, també.
El que jo deia
no t'agrada mai res,
no estàs d'acord amb res.
No, és que a més,
això de les falles
es veu que també
té molt d'espanyolisme
al darrere.
Ja,
per aquí va l'assumpte,
per aquí va l'assumpte.
Només que jo tingui
contra les falles,
és per aquest altre aspecte.
Aquestes connotacions, no?
Sí,
per les connotacions
que té l'assumpte
i les que li donen
i li han afegit
sobre el que era
originalment la cosa,
després se l'ha anat manipulant
per a fer-ho anar cap allà.
Llavors,
aquí ja és on hi ha
no m'agrada la cosa.
I parlo de la plataforma,
si al valencià,
perquè hi havia temes
d'informàtica valenciana,
però com els recebo
el pròxim dia.
Avui d'informàtica
no tocarem quasi res
i m'ho guardo
el pròxim dia
que hi ha unes quantes coses
interessants,
entre elles,
ho anuncio,
un soft valencià.
Ocu,
ja en parlarem.
Però d'això
del soft valencià
ja en parlarem
pel tema aquest.
Però la plataforma,
si al valencià,
és una cosa
que està molt clara,
és una plataforma
que han format
tots,
centenars
de col·lectius cívics,
polítics i sindicals
i jo he mirat la web,
ara la diré,
la web,
es diu,
sense les tres,
ve d'obles,
cites,
perquè és anglès això,
sites,
cites,
punt,
google,
amb les dues os,
os,
punt,
com,
barra cite,
barra si al valencià.
I aquí trobareu
aquesta plataforma
que jo he mirat
la llista de les Junts
i hi ha 183
entitats
afegides,
184,
perdó,
i d'adhesions
individuals
no les he pogut comptar
perquè n'hi havia
53 pàgines.
I una mica
quina és la declaració
de principis?
La declaració
de principis
i primera cosa
és el manifest
a favor del coneixement
del valencià
per a l'accés
a un lloc de treball
de les administracions
valencianes.
Allò del requisit
lingüístic,
que a Catalunya es fa,
a les Balears es fa,
al País Basque es fa,
a Galícia es fa,
és a dir,
totes les comunidades
autónomes de l'estado.
Tenen llengua pròpia
per treballar
l'administració?
Exacte,
excepte el País Valencià.
I per què es presenta
això ara
i per què es presenta
aquesta bona forma?
Perquè justament ara
el govern valencià
està preparant,
està debatent
a punt de debatre
a les Corts
la nova llei
per a la ordenació
i gestió
de la funció pública.
Ho dic això
en castellà
perquè...
Perquè és en castellà.
Perquè ho trec
del diari de Levante,
que és un diari així,
i perquè, a més a més,
les sessions
de la Generalitat Valenciana
acostumen a funcionar,
almenys el que ensenyen
a la tele,
sempre ho ensenyen
en castellà.
l'Empard Marco,
sí que fa la crònica
en català per TV3,
però tots els que surten
ell els talls de veu
del Parlament
acostumen a ser en castellà
i ja sabem com van
en aquestes coses.
Bé,
en aquesta plataforma
hi ha totes les grans
associacions i tal,
excepte el PP.
Diu el mateix
diari de Levante,
ho diu això, eh?
I bé,
llavors,
la pàgina web,
ja l'he dit,
si us interessa
i si no ho trobeu,
anant fent un Google
que li posa
en si el valencià
es troba de seguida
a la pàgina,
es pot llegir el manifest
en què demanen això,
que sigui un requisit,
eh?
I també justifica
que el fet de demanar
un requisit
no és cap cosa
fora assenyada
perquè encara que ara
no ho sigui obligatori,
sí que està,
tenen estudis
i està comprovat
que el 60%
del personal
de la Generalitat Valenciana
té
domini suficient
de la llengua,
per tant,
que ara fos un requisit
no seria un trasbals
pels que ja estan treballant
perquè ja hi ha
una bona part
de la bandilla,
el 60%,
i és més de la meitat,
per tant,
no seria tan greu.
Bé,
aquí està la cosa,
si us interessa
el contingut complet
del manifest,
el trobareu
a la pàgina web,
és una cosa,
dues pàgines en total,
es pot llegir ràpid,
i bé,
l'agenda,
bé,
l'apartat d'edacions,
doncs tothom s'hi pot aderir,
no cal que visquem
a València per aderir,
doncs ens hi podem aderir
igualment,
eh?
Aquí està el tema.
Doncs una plataforma
que neix,
i per cert que ja
tan al final
que la meitat de llocs
ja es va acabar
la setmana passada,
però aquesta setmana
encara ens queda
l'última pel·lícula
del cicle,
tant a Tarragona
com a Vilaseca
com a Montblanc,
no, perdó,
al Vendrell,
i en tots tres llocs
l'última pel·lícula
serà Nico,
el rey que somia volar,
una cosa molt invernal
per a una primavera
que ja apunta
i que dissabte
segurament farà sol
i està bé
anar un dia de sol
i calor,
vas al cinema
a veure una pel·lícula
amb neu.
En català
i amb el preu
rebaixadet,
a més a més.
Sí, tres i mig.
Així van les entrades
que s'exhaureixen immediatament.
Fem una petita pausa
i entrem ja
en els límits
del català.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem.
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Bé, ja us ho comentàvem
que l'Enric Garriga
la setmana passada
no va ser aquí
a un quart de català,
més jo crec que és
la primera falta
que ha tingut al curs
que no era falta
perquè realment
diguem-ne que estava
professionalment treballant,
participant
d'una trobada,
d'una assemblea
important d'experts
en què, entre altres coses,
es va posar en evidència
quina és la situació
de la llengua
aquí a les comarques
de Tarragona.
Allò de l'enquesta
dels usos lingüístics
que ahir vam comentar
amb unes dades
que ja es van donar a conèixer
fa uns quants mesos
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
però ara incidim
en altres aspectes
i caldrà incidir
properament, no?
Sí, sí.
Mira, ahir
l'entrevistava
amb el Joan Soler
Camardons
que és el que
justament ara
fa una setmana
estava aquí
a la universitat
amb mi
i amb uns quants més
estàvem explicant
aquestes coses.
Allò va ser
una jornada
de dades sociolingüístiques
en què es van presentar
per una banda
dades de l'enquesta
d'usos lingüístics
de la població
2008
concretament
senyint-nos
Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre.
Això ja s'havia presentat
a l'octubre
una primera presentació
però aquí
com que estàvem
en àmbit universitari
en públic
interessat pel tema
estudiants
que tenen sociolingüística
dintre de les assignatures
o de geografia
d'història
gent que li anava bé
pels crèdits
érem unes 60 persones
uns quants
eren del món professional
del Consorci
del Centre de Tarragona
del de Reus
de la Secretaria Política
i diguem
que el gruix
d'assistents
eren estudiants
i per tant
era un públic
que aquest tipus
de temes
li podien interessar
una miqueta més
que si ho convoquem
en una sala d'actes
de diguem
un públic més general
un públic més general
bé
dit això
allí es van presentar
les dades
aquelles de l'enquesta d'ús
més detallades
tenint en compte
que el públic
sap una mica
d'acabar el tema
i
noves explotacions
que ells han fet
des de la Secretaria Política
de les dades
d'usos
i de les preferències
de consum
lligant amb dades
del baròmetre
de la comunicació
una sèrie de dades
que a l'octubre
no sabíem
interrelacionant
més estudis
i buscant
les dades estadístiques
buscant les interpretacions
els matisos
matisos
de tria
en funció
tria lingüística
en funció
de l'entorn social
i perquè a vegades
aquestes dades
primeres que deies
de les edats
de la gent jove
i tot això
home
la meva percepció personal
no és aquesta
i resulta que després
surten aquestes dades
lògicament
perquè cadascú es mou
en un entorn
que tria
per tant
ja va bé
aquest tipus d'estudis
que es donin a conèixer
a la població en general
una mica per guanyar perspectiva
segurament
sí
i després
l'altra part de la jornada
és el que vaig fer jo
i va fer un company
que és el que ho coordina
des dels serveis centrals nostres
a la zona
des del consorci
diguem
que és l'estudi ofercat
l'estudi ofercat
és un estudi
que permet
fer una anàlisi sociolingüística
per conèixer l'oferta
lingüística
d'una població
d'un municipi
això ja ho havíem fet
aquí a Tarragona
l'any 2001
i l'any 2007
ho vam tornar a fer
i ara calia presentar
les dades
hi ha un cop
espremudes
destilades
destilades
comparades amb altres coses
llavors
en el cas de Tarragona
vam explicar
l'Albert Fabà
que és el pare
a més és l'inventor
d'aquest programa
doncs va explicar
diguem
com funciona
perquè això sí
que els estudiants universitaris
això no ho coneixen
perquè és una eina
molt estrictament del consorci
que en principi
era només del consorci
ara també hi és
també hi participa
a la Cerdria Boletaria Lingüística
però així com les enquestes
d'usos
a la població
és una cosa
que ja es fa
des de fa uns quants anys
i es fa periòdicament
l'ofericat
és una cosa
molt més interna
del consorci
que no és tan coneguda
i per tant
els havien d'explicar
els estudiants
una mica
com
perdó
què és això
com funciona
que són uns indicadors
sobre una ciutat
perdó
una miqueta d'aigua
i de seguida
podem continuar
és el que fan
els conferenciants
exacte
doncs ja
conferenciem
resultat
l'ofericat
de Tarragona
l'any 2007
ens dona un índex
això es tradueix
en xifres
podem xifrar
o quantificar
quina oferta
de català
hi ha a la ciutat
oferta vol dir
quan tu surts de casa
i passeges pel carrer
què et trobes en català
si tu vas a l'administració
com te tenen
si vaig a la fruiteria
si vaig al cinema
si vaig al quiosc
exacte
si vas a l'hospital
si vaig a l'hospital
si tens fills
i van a un institut
fan l'ESO
o fan la primària
o estan a la universitat
que la cosa també varia
i tot aquest tipus de coses
com estan les parades
del transport públic
l'estació de Renfe
o les estacions d'autobusos
les parades d'autobús
com estan
els taxis
què trobes
quan vas al quiosc
tu vas al quiosc
que m'ho preguntes
sí, és el tipus de coses
que s'expliquen
en aquest estudi
quina oferta
tenim els quioscos
de revistes
de diaris
quina oferta
tens a la televisió
a la ràdio
internet
tot això
i llavors ho tenim
agrupat per 5 grans blocs
que són
l'administració pública
l'economia
aquí l'economia
des de les empreses
que hi ha allà
al Polígon Francolí
fins als parcs centrals
i zones d'aquestes
aquí també hi entra
la publicitat
una cosa
que en aquest cas
podem dir
ha millorat
un altre àmbit
és la societat
i l'oci
i aquí entra
tot el tema
del cinema en català
que tenim una dada
interessant
els espais
diguem
els teatres
els espais
on hi ha
els pavellons esportius
aquest tipus de coses
les entitats
culturals
i socials
un altre àmbit
són els mitjans
de comunicació
aquí tenim
mala peça
al tele
la punta frase
mala peça
al tele
mala peça
al tele
i al final
tenim l'educació
i la sanitat
més o menys
grosso modo
dintre del que cap
del 2001 al 2007
ens hem mantingut
molt les tables
perquè hem baixat un punt
el 2007
un
no han pujat
però espero que no hem baixat
no aire
una miqueta
miserablement
això dius a l'administració pública
no no
el conjunt de Tarragona
el 2007
estàvem a
teníem un índex
d'ofera de català
de 68 punts
estàvem bé
que això entrava
dintre
a més
aquí ho hem comparat
amb els llocs
on ja s'havia fet anteriorment
on ja ho hem fet dues vegades
que són Manresa
Tarragona
Lloret de Mar
Ciutat Vella
i Santa Coloma
de Gravenet
Tarragona
està en aquest cas
en segona posició
al costat de Lloret
tenim un nivell similar
d'oferta que
Manresa
és la que passa
dels 78 o 77 punts
Ciutat Vella
una miqueta més avall
que Tarragona
amb 61 o 62 punts
depèn de l'observació
i Santa Coloma
que partien
d'un molt baix
47 punts
amb els anys
han pujat
fins a 51
i escolta Enric
en quins àmbits
ens movem
és a dir
aquesta és una dada general
però si ho anem
mirant per àmbits
diferents
si ho anem
per àmbits
mira
l'administració pública
es manté bastant igual
el 2001
estàvem a 75
el 2007
estem a 76 punts
però ara explicarem el detall
n'hi ha dues
l'administració local
i la de la Generalitat
estan pràcticament igual
perquè ja estàvem
al 97 punts
el 2001
i
a 95
la Generalitat
no hi ha
pràcticament diferència
és que quan estàs
més amunt del 95
ja és difícil
pujar o baixar una mica
quasi que no es nota
en canvi
sí que s'ha notat molt
a l'administració de justícia
que ha millorat molt
en molts aspectes
ha pujat
la retolació identificativa
que és una cosa que mirem
doncs ara està al 100%
en català
mira
l'any 2001
l'índex de l'administració de justícia
era 41
i ara és 68
ha pujat molt
perquè la retolació
està tota en català
perquè la retolació aquesta
de notetes de dia
de citacions
i coses aquestes
més informals
més variables
també
arriba als 90 punts
que estigui en català
o tot
en català
o quasi tot
en català
que la llengua d'identificació
quan tu truques
a un jutjat
o al servei estadual
o qualsevol cosa
el 55%
o 55 punts
te contesten en català
vol dir que la resta no
en castellà
però llavors què passa
quan tu preguntes
alguna cosa
truques allà
a justícia
diuen
justícia diga-me
tu dius
escolti
que és que jo voldria saber
tal tal tal
aquella persona
veu que tu parles en català
canvia de llengua
és el que se'n diu
llengua d'adaptació
i es passa al català
doncs amb això
fent aquest pas
arribem a 85 punts
per tant està molt bé
està molt bé
molt bé
se t'entrada
te contesten només en català
al 55
però quan tu parles en català
30 més
es passen al castellà
30 punts més
això està molt bé
l'únic
que ha baixat una mica
en el món de la justícia
és el tema
de les comunicacions escrites
que només arribem a 22
punts
sobre 100
que podien tenir
només hi haguem a 22 punts
els models d'impresos
que estan en català
l'administració d'estat
absolutament al revés
hem anat enrere
tot ha anat cap a pitjor
en aquests anys
estàvem a 68
el 2001
i ara estem a 38
què dius
sí
s'han perdut
i en alguns
d'aquests
per això deu tenir
unes raons objectives
no ha de ser
una pràctica quotidiana
no
doncs que d'entre el 2001
i el 2004
el segon govern
de majoria absoluta
del PP
una de les coses
que van fer
per a reespanyolitzar
el país
va ser
la retolació
de les dependències
de l'estat
o a tot arreu
antigament
a correus
posava correus
i telèfes
correus i telèfes
t'acordes
és veritat
doncs això
era habitual
en molts ministeris
i delegacions
provincials dels ministeris
estaven en bilingüe
o sigui
vam comprovar
que ni l'oficina
del defensor del poble
tenia accés
en català
fa pocs anys
aquí vam parlar
de les queixes
i les multes
la multa que es va posar
des de l'estat
a correus
perquè no tenien
la retolació en català
quan antigament
sí que la tenien
l'han canviat
doncs això mateix
que han fet a correus
que ho veiem tots
perquè passem més
per allà
que pels jutjats
doncs
pels ministeris
i delegacions
territorials
de l'estat
i tal
doncs han fet el mateix
abans tenien la retolació
bilingüe
ara la tenen
només en espanyol
i això ha fet baixar
molt
tot això
tant la informativa
com la identificativa
etcètera
l'única cosa
que ha millorat una mica
a l'administració de l'estat
és que les comunicacions
escrites
han pujat
de 11 a 18
home
doncs sí
una miqueta
perquè allò de la llengua oral
també va bastant malament
inicialment
només un 32
te contesten
en català
quan el 2002
eren 55
i
la llengua
d'aquesta
quan s'adapten
al teu català
això
ara estem a 64 punts
només
en canvi
fixa't tu
que la desjustícia
que saps què passa
la desjustícia
en bona part
depèn
tot el que són oficines
material
tot això depèn
de la Generalitat
l'únic que no depèn
de la Generalitat
són els jutges
i determinades feines
que són d'àmbit estatal
però en canvi
el personal
diguem-ne
laboral
normal
els administratius
són triats
per la Generalitat
etcètera
tant
l'administració queda així
l'economia
si vols
ja hem dit
que
per una banda
algunes coses pugen
altres baixen
el que millora
notablement en l'economia
és la publicitat
que
ha crescut
18 punts
la publicitat
com estudiem la publicitat
per això
doncs la publicitat
que tu reps
a la bústia de casa
durant un mes
que és el treball
el temps
que els que fan
el treball de camp
estudien això
recullen tota la publicitat
d'un mes
i veuen
que doncs
del 2000
cap a aquí
hem pujat
18 punts
i ara estem
a 68
que està bastant bé
és curiós
i això
ja ho comentarem
breument
perquè abundarem
en totes aquestes dades
que entre la dada general
d'aquell estudi
que es presentava
a l'octubre
de l'ús social
del català
el percentatge
i l'oferta
que tenim en català
hi ha un desfase important
a mi crida molt l'atenció
vaja
els sociolingüistes
ja ho interpreten
i deuen tenir
les seves teories
però que crida molt l'atenció
la millora
que ha suposat això
quan oferta
hem de ser optimistes
però després la davallada
significativa
que hi ha hagut
del català
com a llengua d'ús social
val
però és que
a veure
una de les conclusions
que es va treure
des de la primera edició
que es va fer
l'ofercat l'any 2002
és que justament
quanta més oferta
més ús
i quant més ús
més oferta
és una cosa
que s'auto
s'alimenta
s'alimenta
s'alimenta
mútuament
quanta més oferta
més ús hi haurà
i per tant
si l'oferta creix
pot creixer una mica l'ús
si l'ús creix
pot creixer una mica l'oferta
és una de les conclusions
sobre
el tema aquest
de l'ofercat
en quant a mitjans de comunicació
fatal
ha baixat
tot
l'única cosa que millora
en mitjans de comunicació
és el tema
de la premsa escrita
ha augmentat la premsa escrita
sí, la premsa escrita
tenim 10 punts més
mira, premsa escrita
aquí tinc les gràfiques
diaris
el 2001 teníem 25 punts
de diaris en català
ara en tenim 35
que és l'única que puja
la resta tot baixa
les revistes
baixen un punt
de 25 a 24
la televisió
baixa moltíssim
de 41 a 28
pensem que l'any 2001
no existia la sexta
ni 4
ni moltes d'aquestes
l'ampliació de canals privats
ha fet que el percentatge
de presència del català
quedi molt reduït
i hem passat de 41 a 28 punts
però en ràdios també s'ha donat
un fenomen de davallada
també s'ha donat
un fenomen semblant
això és la fluctuació
de les llicències
i la fluctuació
que hi ha hagut
les cadenes
exacte
la territorialitat
de les cadenes
sí, perquè pensa una cosa
amb els diaris
i amb les revistes
es té en compte
la premsa local
i la general
amb ràdio i amb televisió
també
però és que clar
de televisió
i de ràdio generalista
n'hi ha moltíssimes més
que no pas locals
i de televisions locals
o de ràdios locals
n'han pogut néixer algunes
però
també n'hi ha molt més
de generals
i clar
les que són d'àmbit general
diguem
para todo el estado
doncs ja sabem
en quina llengua treballen
em sorprèn molt
la davallada a internet
sobretot tenint en compte
que sempre hem estat
molt optimistes
des d'un quart de català
perquè és bé
el català
té una presència
importantíssima
a la xarxa
però aquí parlem
de webs
de mitjans de comunicació
no parlem
d'internet en general
no l'internet en general
és una altra dada
però la dada d'internet
mitjans de comunicació
hem baixat de 27 a 21
jo m'imagino
aquí no ho he pogut estudiar bé
però la raó és la mateixa
perquè baixa tant la tele
perquè totes les teles
tenen pàgina web
totes les teles
pàgina web
si la majoria de teles
són en castellà
les pàgines web
d'aquestes teles
també són en castellà
i si hi ha
dues revistes noves
i quatre canals
de televisió nous
les revistes
tot suma
tot suma
i les diaris digitals
igual
hi ha diaris digitals
que només existeixen en digital
i llavors
clar
els locals
per exemple
la notícia és Tarragona
no
com es diu aquella
és Tarragona
no
hi ha un digital
que es diu
Tarragona Digital
Tarragona Digital
és en català
clar
però n'hi ha un local
quants n'hi ha
de generals
en castellà
per aquí va la cosa
anem avançant
passem a educació i sanitat
educació i sanitat
doncs mira
l'educació i sanitat
són àmbits que estan bastant bé
bastant amunt
però sempre hi ha una mica
de diferència
entre la pública
i la privada
o en el cas de la sanitat
i entre la pública
i la concertada
en el cas de l'ensenyament
per exemple
ensenyament públic primari
95% de classes
en català
i en canvi
el privat
o concertant
només el 76%
de classes
en català
privat
l'ensenyament secundari
passa una mica
el mateix
els centres públics
el 52%
de classes
són en català
47%
majoritàriament
en català
en canvi
els col·legis privats
la proporció
és una mica menor
62%
en català
31%
majoritàriament
en català
però après
hi ha un 6,3%
de classes
bilingües
o polilingües
amb l'ensenyament superior
se suposa
teòricament
diuen que les universitats
funcionen en català
però no ho tenim
tan clar
però sí que
les pàgines web
de les universitats
majoritàriament
són polilingües
i si vols
l'última cosa
que diem
el tema de la sanitat
doncs la sanitat
en general
la sanitat pública
funciona tot en català
tant en la retolació
com en la llengua oral
quan truques
tot això
en canvi la sanitat privada
la retolació
ja va una mica
60 català
40 castellà
i a l'hora de trucar
a una clínica privada
tens un 50%
de probabilitats
que t'atenguin en català
o en castellà
doncs de l'ofercat
i d'aquest ús social
de la mengua
anirem parlant
que tenim pel davant
encara tot un trimestre
de curs
podríem dir-ho així
però ara
ja gairebé
al final d'un quart de català
hem d'obrir
una de les seccions
amb mensuals
que és el
nyigui-nyogui
l'Enric sempre
es guarda
aquest enraconet
de teràpia
de dret
el pataleiu
que es diria
malament expressat
en fi
és el nyigui-nyogui
dit amb una expressió
ben catalana
perquè justament
avui parlem
de refranys catalans
avui en tenim
una de freda
i una de calenta
comencem
pels refranys
una d'aquestes
diguem bonica
i l'altra
de mala llit
doncs sí
ben coneguda
però que val la pena
destacar-la
la bonica
tema de refranys
ja vam dir que
la secció del nyigui-nyogui
s'ocupa de criticar
queixar-se
o de dedicar-se
a la llengua popular
blasfemar
utilitzar
renecs i refranys
catalans
i frases fetes
i doncs bé
avui
anem directament
al moll de l'os
de l'assumpte
que és
el moll de l'os
de les frases fetes
no
dels refranys
hi ha un bloc
d'un senyor
que es diu
Víctor Páñez
que es diu
Raons que rimen
i en aquest bloc
ell
fa una proposta
que vol establir
un rànquing
de quins són
els 10
refranys catalans
més coneguts
o més
que tothom li surten
tu tens algun refranc
que utilitzis sovint
sense adonar-te'n?
no
ara mateix
no m'ençuda cap
jo sí que
hi ha un que utilitzo molt
jo l'utilitzo molt
perquè crec que és molt gràfic
i a més amb els temps
que corren va molt bé
allò que a cada vegada
un llençol
perdem un llençol
a cada vegada
perdem un llençol
bé
aquest sí
és cert
pots participar
al congrés
te l'explico
m'apuntaré el bloc
i ho posaré
això
aquest bloc
va lligat
amb un web
del Facebook
per als aficionats
al Facebook
hi ha
un grup de Facebook
que es diu
Paramiologia Catalana
al Facebook
i està molt bé
és molt complet
i jo que no sóc del Facebook
i no puc accedir al Facebook
la festa que és gratis home
no
a la pàgina principal d'això
ja hi ha
així com altres pàgines Facebook
que he vist
que em dius
ostres
només veus que una foto
d'un home
i dius
si vols fer qualsevol cosa
ja t'has d'inscriure i entrar
no aquí
sense inscriure ni entrar
ja tens un munt de coses
a primera vista
sobre Paramiologia
què és la Paramiologia?
diguem-ho
la Paramiologia
és la ciència
que estudia els refranys
molt bé
doncs ja està
doncs bé
aquesta web
que també
aquest grup de Facebook
que em sembla
que també el manté
el Víctor Pàmies
va lligat
amb aquesta web
bé
l'adreça de correu
de Víctor Pàmies
ve
pàmies
arroba
gmail.com
i aquí
li podeu enviar
amb aquesta adreça
o si no
aneu a la pàgina web
els 3 B dobles
pàmies
box.com
busqueu
raons que rimen
refranys catalans
i podeu participar
en aquest concurs
molt bé
i costa molt de trobar
un refrany
o un renec
bé
el renec seria
molt fàcil
de l'altre
l'altra informació
que l'Enric
volia incloure
inclou de fet avui
el Nyiguinyogui
sí
que el silogisme
lúcid
que diu
parlen en català
doncs deuen ser
terroristes
clar això sempre
però això és evident
més que demostrat
això és el que ha passat
a França
fa poc
perquè ja se sap
que els francesos
i les llengües
que no siguin el francès
no són gaire amics
i per tant
tot aquell xou
dels atarres
que havien detingut
els bombers del Carrefour
els bombers del Carrefour
doncs bé
tot es veu
que la conya
va començant
la conya
diguem així
perquè és per
ha estat una ironia
això no?
sí
més val riure
perquè el tema
és per plorar
però doncs
franguem-s'ho
per la via
però ja tothom
s'ha demanat disculpes
i tothom
ja està tranquil
no
és que tampoc
és veritat
ningú li han demanat
disculpes
i ningú ha demanat
disculpes
als bombers
perdona
institucionalment
tothom ja s'ha
fet disculpes
als respectius governs
i ho han lamentat
molt tots
institucionalment sí
però tota la premsa
que anellesca
i suposadament seriosa
que directament
ja va dir
els atarres
tal igual
no hi ha hagut cap diari
que hi hagi publicat
cap rectificació
ni cap disculpa
cap a les persones
afectades
jo he acompanyat
uns quants articles
que n'hi ha bastants
per als diferents diaris
que polulen
en paper i per internet
en què
ningú
la sort és que
no hi ha hagut morts aquí
que aquests cinc bombers
van tenir seny
perquè els bombers
si una cosa
tothom sap dels bombers
és que tenen seny
i que apliquen la lògica
tot plegat
és tan absurd
Enric
que costa d'entendre
quan tots ens posem de peus
a la galleda
i quan ens escaldem el cul
doncs els bombers
ens el refreden
doncs aquí
els bombers
van tenir prou
tranquil·litat
i d'allò
per anar-se a presentar
ells i dir
que nosaltres
sabem que passa això
i no hi va haver morts
però imagina't tu
que amb aquesta història
que són aquells cinc paios
són terroristes
salien a trets
i
aquí hi ha algun mort
llavors ja seria un altre tema
però bé
la ignorància dels francesos
pels idiomes
ha fet que uns senyors
que parlaven en català
hagin passat
per terroristes
doncs ho deixem aquí
en tot cas
Enric
i acabem explicant
en breument
el tema aquest
de l'arròs caldós
de la paella valenciana
la cançó del final
és una
viure present
que
vindicen viure present
i em fa gràcia
perquè el grup
és valencià
es diu arròs caldós
però resulta
que l'arròs caldós
és la manera catalana
de fer l'arròs
els valencians
el fan més sec
i això apareix al segle XVIII
en un dels primers llibres
que parlen de la diferència
entre l'arròs
a la catalana
i a la valenciana
més suc o menys suc
i l'arròs a la valenciana
és cequet
i el caldós és el català
a mi l'arròs
m'agrada de tota manera
que es fa en caçada
a mi també
viure presents
és el tema
Enric Garriga
moltíssimes gràcies
la setmana que ve no
no no
la setmana que ve no vinc
ara anem a buscar
la palma o el palmó
sí
vens?
tots empalmats
adeu
que vagi bé
m'agrada
la vida
pinta
la sembram
el matí
pincé
la vida
pincala
ulei
hem de viure el present
hem de viure el present
sentir com es plena
cada arena
d'aire
hem de viure el present
hem de viure el present
reunir voces
parlar a la llegue
hem de viure el present
viure el present
para me m'anere
m'aim
amb aquest aire
hem de viure el present
intentem de viure el present
recuperar
el ritme de vida
we, oh, we, oh
guay, ay, ya
oh, oh, no
we, oh, we, oh
guay, ay, ya
oh, we, oh, we, oh
guay, ay, ya
oh, oh, no
we, oh, we, oh
guay, ay, ya
oh
oh, we, oh
oh, we, oh
guay, ay, ya
oh, oh, no
we, oh, we, oh
guay, ay, ya
oh
Fins demà!