Sintonia de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres.
Aquí seguim en directe a la sintonia de la ràdio de la ciutat
en aquest dimecres 29 de setembre, el dia de la vaga general.
Nosaltres estem fent la programació habitual aquí al 96.7 de la freqüència modulada
i també a través d'internet.
Ja sabeu que ens podeu escoltar des de qualsevol lloc del món
a través de tarragonaradio.cat.
Temps de Tartúlia, avui amb l'advocat Antoni Sales,
és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya l'arquitecte Xavier Climent.
Bon dia, Xavier.
Bon dia.
I tenim una tercera convidada que esperem que s'incorpori
en els propers minuts, si és possible.
La periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Allà ens havia comentat que vindria, que no feia vaga,
però, en fi, potser alguna raó d'última hora
li ha fet canviar de plans.
En qualsevol cas, avui és evident que la vaga
és la notícia de la jornada.
Ara veiem que arriba Nani Rodríguez,
és a dir, es confirma que no fa vaga
i que podrà participar amb nosaltres a la Tartúlia.
Deia que avui és la notícia, sens dubte.
El Xavier i l'Antoni que han arribat fa uns minuts.
En fi, pel que han pogut veure,
la sensació que han tingut és de normalitat,
d'un dia molt diferent a qualsevol altre, Xavier?
No, evidentment, menys soroll, menys ambient,
menys circulació,
però tampoc tan general com hauria de ser la vaga
o com pretenien que fos la vaga.
Jo he vist, bueno, m'hi he tensat,
venia en moto, m'hi he tensat al cort inglès,
a veure què passava, no?
Fora no hi havia ningú, des de l'UEGO.
Però dintre jo m'imagino que deuen haver pactat
que els determinats treballs que...
És que tampoc es pot imposar una vaga, entenc jo, no?
Però una vaga és voluntària
i, per tant, l'ha de seguir qui cregui que l'ha de seguir,
però hi ha determinades actuacions a l'exterior
que suposo que els sindicats no poden permetre, no?
Antonio, m'imagino que va per aquí.
La teva impressió?
Bueno, anem a veure.
La impressió meva és que qui vol treballar ho fa,
però malauradament amb una mica de por.
O sigui, aquest matí el que he fet quan m'he llevat
és col·lectar diferents ràdios
per veure el pols una mica de la població
i em deien, l'aeroport de Barcelona,
els taxis estan arribant,
però per evitar problemes deixen els passatgers
i els deixen el pàrquing, no?
Clar, el que estàs dient tu al Corte Inglés
és que si es fa dintre o no es fa dintre.
Els despatxos que tanquen la porta
perquè no es pugui obrir.
Els bars que no obren la terrassa,
però dintre sí que està obert, no?
O sigui, en el fons el que hi ha és ganes de treballar,
la gent té ganes de treballar,
però per por o per...
suposo perquè per èpoques anteriors
doncs ho fan una mica d'amagat, no?
Però de moment, per el que jo estic veient,
el centre de Tarragona
no està tan secundat com s'esperava.
Nani Rodríguez, bon dia.
Hola, bon dia.
No fas vaga?
No.
Estàvem especulant que potser
havies canviat d'opinió a última hora.
No, no.
Tu has vingut pel carrer caminant,
tens una mica la impressió
que t'ha fet aquests minuts?
Bé, no sé si és prou representantiu,
jo he vist que a prop de Joan XXIII
i normalment en aquestes hores
no hi ha deu que aparqui,
vull dir, està tot absolutament ple
i avui hi havia aparcament.
Poquet, avui hi havia aparcament.
És a dir, alguna cosa sí, evidentment, que es nota.
I jo dir-te que no faig vaga per venir aquí,
perquè a mi per això, vull dir,
jo vindria cada dia...
No, això no és treballar.
Vols venir a la tertulia cada dia?
Cada dia, cada dia.
Jo per mi m'apunto.
Però...
I avui casualment tampoc tinc classe,
vull dir que difícilment puc demostrar que faig vaga,
però si jo tingués que anar avui a treballar faria vaga.
Avui faries vaga?
Sí, jo sí.
Per quina raó faries vaga?
Mira, jo diria que si parlo...
La gent de la meva quinta diria per militància ideològica
i ara es diu per empatia.
De fet, és el mateix.
Jo crec que és el mateix.
Perquè jo crec que és important que la societat,
que els polítics, els sectors econòmics,
la cúpula del poder dels països
se n'enterin que l'economia d'un país
depèn de les actuacions de l'administració,
depèn de moltes altres coses,
però sobretot depèn de la voluntat dels treballadors
i qui decideix si un país va cap a una banda com a una altra
és els treballadors.
De la mateixa manera que nosaltres només tenim el vot i el dret a vaga
i crec que és important que quan es convoca una actuació d'aquestes
jo al mínim m'afegeixo al sector dels treballadors.
L'Antoni fa que no, amb el cap.
No, no, no, no estic en absolut d'acord.
Això és el que tu vols, no?
Jo ho explico perquè com que això no és una televisió encara...
Clar, no, però així hi ha vidilles.
Si tots pensen igual, malament.
En absolut d'acord.
Estic d'acord amb una cosa, només amb una cosa, el que has dit,
que tenim el vot.
Qui decideix la política econòmica d'un país és el vot.
Si a tu no t'agrada l'actuació dels polítics,
cada quatre anys tens l'obligació de canviar el vot.
Perdona, Antoni, el que això també ens portaria a dir...
La política econòmica la decidís en aquests moments el govern,
en aquest cas espanyol...
Això és una altra cosa.
Ara digues que jo també faig que no m'alcap.
Però si creiem que la persona que està al davant
està al davant fent política per tots,
perquè una vegada ha guanyat les eleccions,
fa política per tots els que s'han votat i els que s'han votat,
aquesta persona no ha fet bé,
els quatre anys tenim l'obligació
de canviar el vot i creure o pensar
que una persona el pot fer diferent o millor.
però que amb una vaga,
tu no li pots dir a un polític
que les coses no l'està fent bé
perquè ell sap perfectament
que aquesta modificació legal que ha fet
respecte al mercat de treball
tenia que fer-la, per lo que estaves dient tu, Ricard,
abans, circumstàncies econòmiques.
No perquè ha volgut.
Ell no ha volgut baixar els sous dels funcionaris
un 5% perquè sí,
sinó que avui s'ha anat una mica abocat.
Segurament degut a inconsciència anterior, d'acord?
Això no dic que no,
però no, ells, o sigui, seguríssim
que saben i que coneixen
que hi ha persones que quan prenen
no són de l'agrada de tothom.
Però segons la teoria et carregues el dret a vaga.
És a dir, com ja tenim el vot,
com per decidir per què hem de tenir dret a vaga,
jo penso que el dret a vaga
és manifestar-se davant d'un altre poder
molt fort que hi ha en un país
que no és el poder polític sinó que és el poder econòmic.
Els empresaris d'alguna manera se'ls ha de dir
no aneu bé, no aneu bé,
i penso que aquest és el dret a vaga.
Explica'm per què,
posa un exemple una mica llunyà
perquè s'entengui,
a Andalusia des de fa 30 anys hi ha el mateix govern
i no s'ha canviat mai i s'acunden la vaga.
Explica'm-ho.
Per què? Perquè no té res a veure.
A veure, no depèn del govern andalús,
la situació econòmica d'Andalusia,
no depèn del govern andalús,
no depèn de l'espanyol i la legislatura d'Andalús.
Algo sí que depèn, no?
Algo sí que depèn.
Jo crec que l'obligació nostra
és buscar sempre el millor governant
per a millor situació.
Jo estic d'acord amb això.
L'única cosa que dic
és que el poder polític el modifiquem,
tenim el poder de modificar-lo a través del vot
i el poder econòmic o altres poders
de l'Estat,
d'alguna manera la nostra participació
o l'eina que nosaltres tenim és el dret a vaga.
I això és un dret reconegut
i jo m'agrada exercir-lo quan puc.
És coercitiu el dret a vaga,
s'ha de mesurar molt.
A mi no m'ha obligat ningú.
A mi sí, a mi a vegades sí.
Vull dir, si ara vull agafar un autobús
i no el tinc,
m'estan coartant la meva llibertat
d'agafar el transport públic.
I anar a treballar.
I anar a treballar.
I anar a treballar en alguns casos.
Però bé, això és com està muntat el sistema
i tampoc ho podem canviar.
El problema és que tot això
jo penso que està bastant descafeinat.
Per mi és una vaga descafeinada,
és una vaga general totalment descafeinada.
Per què?
Primer, perquè està fora de temps.
Vull dir que com...
O sigui, el que estem protestant
és per la actual fisi econòmica.
La reforma laboral, sí.
La reforma laboral.
La reforma laboral és l'últim que s'ha posat
i llavors l'han afegit com a criteri de vaga.
Perdó, la vaga jo quasi...
L'estaven parlant molt abans de la reforma laboral.
De fet, la vaga es va convocar
a principis d'estiu.
Sí, sí.
Quan parlen els sindicats de dir
la farem després de les vacances d'estiu
i es marcar la data del 29 de setembre.
Jo crec que tenim...
Bé, igual que tenim un govern descafeinat
perquè és que no actuen.
A veure, és que...
Jo penso que tot ha de ser més contundent.
Si no, les actuacions, tant de govern
com de la resposta dels treballadors amb la vaga,
queden diluïdes.
Perquè, a veure, si el govern
creu que ha de fer una reforma laboral,
que la faci.
Però que la faci potent, no que faci...
La que faci falta.
Si realment, per exemple, la jubilació,
allò que van...
Si la jubilació creu el govern
que l'han d'allargar dels 65 a més anys,
és que posin 70, però això de posar 67
és com ha descafeinat
que solucionarà res.
No.
Si allò que vam proposar fa uns anys
del copago
o del petit pagament
aquest de la Seguritat Social,
que volíem posar un euro,
però un euro,
però quina ridiculesa.
Posa cinc o posa deu
i, perdona,
i el que no pugui pagar ja l'arreglarem.
No passa res, aquest.
El que no pugui pagar no el pagui.
Totes aquestes mesures,
que a més hi són impopulars
i que a més es queden a miges,
doncs provoquen una reacció
que també es queda a miges,
perquè, bueno,
les vagues són per protestar
però haurien de ser més espontànies,
no tan preparades,
no tan premeditades.
Això de començar a preparar una vaga
tres mesos abans que surt,
que sigui la data,
perquè no la farem a l'estiu,
perquè és quan l'economia funciona una mica més
o quan algun sector està de vacances
i llavors no es nota.
A veure, Nani, què volies dir?
No, no, jo proposaria vagues en diumenge
i que es noti i que ens mobilitzem,
però és que al final no és així, no?
No, jo el que volia dir
és que per una banda he manifestat
que estic d'acord amb el dret a vaga
i amb exercir el dret a vaga.
Punt i a banda.
Una altra cosa és...
Això a tots, eh?
D'acord, d'acord.
Llavors, una altra cosa
és la que jo volia manifestar
amb la primera valoració
i després una altra cosa
és la valoració que jo fa
i d'aquesta vaga en concret.
I aquesta vaga en concret
també em sembla una obra de teatre.
Una obra de teatre
en què els actors,
els actors estatals,
han de fer...
Vull dir, els sindicats
no es poden quedar de braços creuats
perquè és el seu paper
i perquè alguna cosa han de fer
i que l'única cosa que poden fer
és convocar una vaga.
Sí, sí, estic d'acord.
Davant de la situació econòmica
han de fer això.
Llavors, els sindicats li diuen al govern
mira, Xato, jo no vull fer-te mal,
però és que no em queda més remei.
Vull dir, jo soc sindicalista
i haig de fer això.
Exactament.
I llavors, això per mi
és una mica de pasteleo.
Vull dir, la sensació que té la gent
és una mica de pasteleo
entre els sindicats i el govern.
Allò de dir,
l'èxit o no èxit de la vaga?
Jo diria que sí,
perquè, de fet,
jo he estat parlant amb la gent
i hi ha molta gent,
jo m'he trobat quasi bé el 50%,
que diuen
jo no faré vaga
perquè em treuen uns diners
que els necessito.
Aquest ha sigut un argument
que m'he trobat amb gent
que m'ho han dit.
I un altre argument ha sigut
és que això és molt poc sèrio.
Vull dir, quan van pactar
els serveis mínims
semblava l'endemà
de les eleccions tots contents.
Semblava una festa allà.
Vull dir, mira que monos,
hem sortit a la foto,
hem pactat serveis mínims,
que llestos que som
i que hem organitzat.
I aquesta teatralitat de la situació
és la que a mi no m'agrada
d'aquesta vaga,
independentment del dret de vaga.
Em faig una pregunta,
anem a veure.
Respecte al fet
que del dret de vaga,
jo crec que amb això
estem tots d'acord,
és un dret fonamental,
de la mateixa forma
que és un dret fonamental
el dret a poder anar a treballar
i així quan destraeix.
No s'està clar.
La pregunta que faig,
que suposo que no té
ningú de taula resposta,
és per què existeixen
els piquets informatius?
Si tothom està convençut
que ha de fer vaga
perquè creu
que és una reivindicació
que ha de fer
respecte a l'actuació del govern
perquè existeixen
els piquets informatius
que informen
del que han de fer
en aquell moment.
Que els sindicats
no posin piquets informatius.
A veure, realment,
quanta gent s'aconda la vaga?
Perquè això en el fons s'està dient,
com que tu no saps
el que has de fer,
jo t'ho haig d'informar.
Jo no estic d'acord.
A mi no cal que m'informi ningú
del que haig de fer.
Jo ja soc prograt,
no cal que n'hi hagi
piquets informatius.
Però això és que em dius
que no es pot fer
campanya electoral.
No, no, no.
No estic dient això.
El que estic dient
és que tu saps
que els piquets informatius,
potser ara no,
potser ara no,
no estic dient una cosa
per l'altra,
però en èpoques anteriors
hi havia coacció.
Hi havia grisos.
Que això és delicte.
I la gent potser té por
d'aquests piquets informatius.
Entens?
Sí, segur.
Clar, o sigui,
informar sí,
però si fos una informació
normal i corrent,
perquè han d'existir.
És que en el 90% dels casos
és una informació
normal i corrent.
Jo conec gent que diuen
jo obriré la botiga
però si ve un piquet
tancaré i ho fan servir
com a excusa.
Segurament amb el 100%
dels casos aquesta vegada.
Segurament.
Jo vaig més junts.
Potser el 100%.
No dic que facin
captives de coacció
que això farà el delicte.
No estic dient això.
Estic dient
de per què hi ha
aquests informatius
que facin
que vinguin aquí de ràdio,
que expliquin
la seva intenció.
També ho fan.
També ho fan.
Però per què
ha d'existir
un piquet informatiu?
Per què ha d'anar
una persona
a informar l'altra
si l'altra
no vol ser informada?
Perquè jo...
Bueno,
doncs no m'escoltis
però si jo vull
explicar-te a tu
quin és el meu raonament
per fer vaga
o per no fer-ne,
t'ho explico.
Tu m'escoltes
o no m'escoltes?
Punto.
Jo no estic de cara
amb les coaccions.
En cap cas...
No li tanquis la porta
quan tu vols explicar
que tindràs raons.
No és veritat això.
No és veritat això.
No.
Tu creus...
En el 90% dels casos
no és veritat.
Per què el taxista
no acompanyava
la persona
a la porta de Barcelona
fins al final?
Perquè tenia por.
Per el motiu que sigui
però tenia por.
A veure,
el fet que surti als mitjans
i que tu hàgis sentit
per la ràdio
no vol dir que
el 100% dels taxistes
deixin a la generar.
No.
Hi haurà taxistes
que acompanyaran el senyor
fins a la porta
i que no li passarà res.
No t'estic dient
que passi sempre.
T'estic dient
tu no creus
que hi ha un petit sentiment
de por
respecte a l'actuació
del piquet informatiu
encara que no facin
absolutament res?
No creus que això passa?
Amb un percentatge
molt petit.
Molt petit.
Creus que és això?
Jo crec que la gent
utilitza els piquets informatius
com a excusa.
O és que han vingut els piquets.
Doncs mira,
avui t'explico.
Quan estava venint
cap aquí per la Rambla
he vist un senyor
que portava una bandera
d'una central sindical.
No sé quina era
perquè a més a més
no vull fer publicitat.
Però el que estava fent
saps què era?
Amb un pal d'una escombra
li havia tret
la part final de l'escombra
i estava posant adhesius
a totes les oficines bancàries
que estaven per la Rambla
dient piquet informatiu
o huelga general
dient castellà, no?
Volem dir
estem aquí vigilant-vos.
M'entens?
No estava parlant amb ningú.
No estava parlant amb ningú.
Estava posant adhesius
i els estava posant
en una alçada
de 4-5 metres
amb el pal de l'escombra
perquè no els poguessin treure.
No estava parlant amb ningú.
Bueno,
les valles publicitàries
de les campanyes electorals
tampoc estan parlant amb ningú.
És una manera
de fer arribar informació a la gent.
A mi no m'agrada.
Que t'agradi o no t'agradi
és una altra cosa.
Però tu has preguntat
per què són els piquets.
Jo t'he dit que són
per fer campanya electoral
de la vaga.
Sí, però és que al final
al final arriba...
O sigui, a veure,
volem tots una democràcia
que és el menys dolent del sistema.
Sí, però està ple de forats.
I està ple de forats.
I per exemple això
i les vagues
les proposen uns sindicats
que se suposa
que són majoritaris.
Majoritaris no sé on,
però són majoritaris.
O sigui,
dintre de les minories
són els que més...
Potser la indústria.
Potser la indústria.
Potser la indústria.
Sí, la gran indústria.
Segons alguns sectors,
evidentment sí,
però no amb la majoria
de sectors.
No serveis.
No, en absolut.
Els serveis,
és que preguntes
a veure de quin sindicat ets
o de quin sindicat ets.
Bueno, tu a lo millor sí
perquè estàs amb un col·lectiu
que és més propens,
però ni jo ni pràcticament
ningú d'aquí.
A veure, no ho sé, no ho sé.
No correspon
però no estic a figar
de cap sindicat.
Cadascú és lliure d'estar
allà en sigui.
Però és que al final
i qui vota
el que es proposi una vaga?
És que al final
què passa?
Que hi ha uns dirigents sindicals
que han pensat
que allò és el que s'ha de fer
i qui els ha escollit?
Aquests senyors.
Aquests senyors els han escollit
els seus sindicats
que és una part d'un sector.
O sigui que al final
la democràcia
també es va diluint
i resulta que
el poder d'uns pocs
influeixen
en l'actuació de molts.
Per tant,
dintre de la legitimitat
de les vagues
és molt difícil
que qui les convoca
tingui la representativitat
que s'otorga normalment.
Bueno, té la representativitat
que té, que no és...
em refereixo a que hauria de ser
molt més espontani, això.
Vull dir,
ha hagut vagues
en aquesta democràcia
que han sigut
molt més espontànies
i tothom
les ha segundat
per què?
Perquè era un crit popular
que calia dir allò,
el que fos.
També potser perquè
eren altres temps,
altres èpoques, eh?
Sí.
Jo ara els anava a plantejar
més enllà
això de les reivindicacions
concretes d'avui.
En fi,
en una societat com aquesta
en ple 2010,
ple segle XXI,
tenen sentit
el concepte aquest de vaga general
com el podíem entendre
als anys 80 o 90?
Cada cop menys, no?
És que a més,
el que està...
Potser és que clar,
en canvi...
Però és que a més,
amb el que està anant
en contra d'aquesta vaga
fonamentalment
és pràcticament
l'única solució
que tenim per sortir de la crisi.
A veure, però...
No, la vaga no és mai
la solució per sortir de la crisi.
No, no, no.
Els criteris
contra els que va la vaga,
o sigui,
protesten contra una sèrie
de mesures
que són pràcticament
casi les úniques
per sortir de la crisi.
I si n'hi haguessin
altres que les diguin,
per favor,
si n'hi ha altres
i que la gent està començant
per primera vegada
molt de temps
i suposo que això
és degut a la crisi
sense cap manera de dubte,
a valorar d'una forma diferent
el seu lloc de treball.
El seu lloc de treball
tens enrere
o en plena ocupació.
No passava a Sotterra
perquè, mira,
hi havia rotació i ja està.
Però ara,
amb 4 milions
molt llargs
o d'aturats,
això, clar,
un lloc de feina
és molt important.
És una jaia.
Molt bé, molt bé.
És un bé escàs, no?
És un bé escàs.
I dius,
miri,
jo no vull problemes
amb la meva feina,
jo aniré a treballar
i ja està.
I això és el que està passant
malauradament en molts llocs.
Si agafaves el diari
de Tarragona d'ahir,
la immensa majoria
de la gent
que estava encestada
veia això.
Dèiem que no,
dèiem que no.
Però per aquest motiu,
miri,
jo tinc feina,
afortunadament tinc feina,
afortunadament tinc feina
i demà aniré a treballar.
Sí,
però és que, per exemple,
els autònoms,
quin sentit té que facin vaga?
No massa.
No.
Els funcionaris,
és que fins i tot els funcionaris,
amb tots els respectes,
però és un col·lectiu
que ja no cal tornar
a el que hem parlat
altres vegades
però és un col·lectiu
realment privilegiat
i fer unes vagues
té un sentit relatiu també.
I al final què queda?
Que les vagues
les convoquen
uns sectors industrials
que cada indústria
té molts mils de treballadors,
moltes vegades,
o centenars,
i que sí que tenen
un pes específic
amb aquell sector,
amb aquella empresa,
amb aquell el que sigui,
però que tampoc és representatiu
del col·lectiu de la societat.
Jo crec que això.
I si ens posem en l'endemà,
és a dir,
demà dijous,
sigui quin sigui
el resultat de la vaga...
Vall de cifres.
Sí,
això segur.
Vall de cifres.
Tots contents.
Això segur,
però creuen que servirà
per alguna cosa?
És a dir,
l'objectiu fonamental
dels sindicats
quan anuncien aquesta vaga
és canviar
la política econòmica
del govern,
la reforma laboral,
en contra d'algunes
de les mesures
impulsades pel govern espanyol
en els últims mesos.
Creuen que pot...
No,
perquè ells saben,
el moment que el van convocar
és el que jo deia
quan plantejava
que aquesta vaga no tenia...
Era una vaga així
una mica descafeïnada.
Exacte,
un teatre.
Ells saben
que encara que es paralitzés
el 100% del país,
Zapatero està de mans lligades,
vull dir,
no pot fer absolutament res.
I això canvia
respecte a altres vagues
que ja havíem viscut?
Jo crec que sí,
jo crec que sí.
Perquè ara la política econòmica
potser no la dicta
estrictament el govern espanyol,
sí que la dicta
la Unió Europea,
els mercats financers...
Tu planteges una hipòtesi,
que no ho sé,
vull dir,
és tirar-me a la piscina,
que es convoqui una vaga
per protestar
per l'actuació
del sector financer.
És a dir,
el govern
ha fet fallida...
Perdona,
el sector financer
ha fet fallida
i el govern
li ha donat
tots els diners
que volia i més
i que amb la condició
que es posin les piles
i que obrin el crèdit
i el sector financer
continua exactament igual
amb el crèdit.
Tu digues ja als treballadors,
surt al carrer
perquè els bancs
se n'enterin
d'una punyetera vegada
que ho estan fent malament
i que són ells
els que tenen
la paella pel mànec.
M'apunto a aquesta vaga.
Jo també.
M'apunto a aquesta vaga.
Probablement
aquesta vaga
té la diana
mal posada
o mal enfocada.
Estan apuntats
amb objectius
que no són els que toquen.
Respecte al tema
aquest,
anem a veure,
el senyor Zapatero
no sé si al final
canviarà d'opinió o no.
Segur,
és que jo penso
que el Zapatero
si pogués faria vaga.
No ho sé,
no ho sé,
però ha manifestat
que no canviarà
la seva política econòmica.
Això ha manifestat
per passió,
no sé si ho farà o no farà.
Però pot?
No,
és que no és voluntari.
Anem a veure,
això és la següena part
del meu argument.
Anem a veure,
no estic en absolut d'acord
que em diguin
que estem lligats
de mans i peus
per la política econòmica
la marca Europa.
Per què?
Perquè si fos d'aquesta forma
tots els països d'Europa
tindrien el mateix dèficit,
tots els països d'Europa
tindrien el mateix atur
i òbviament
Espanya té un dèficit
superior
a la resta d'Europa
fora de Grècia,
té un atur
molt superior
a la resta d'Europa
i la política econòmica
que ha portat a Espanya
de despesa
o d'ingrés
comparat amb els impostos
no ha estat la mateixa
i ningú li ha marcat.
Què ha passat?
Que quan el dèficit
s'ha disparat
i això podia afectar
a la resta de països
que estan dintre de l'euro,
ha estat quan Europa ha dit
nois,
ull viu.
Però per què
s'ha disparat el dèficit?
Per què estem
en aquesta situació?
perquè hi ha hagut
menys ingressos
òbviament
i l'Estat
ha continuat
gastant
més del que podia.
No, exacte,
més del que podia
perquè quan podia gastar
hi havia veus
especialistes
que deien
us esteu passant
amb el totxo
i on anaven a parar
les inversions
quan hi havia calés
fa 7,
fa 8,
fa 10 anys?
On anaven a parar?
A crear llocs de treball,
a generar productivitat?
No,
amb més totxo,
amb més infraestructures,
amb aves
que van enganyar Déu
que no els fa servir ningú.
Però el totxo,
que tu també estàs d'acord
que va ser un error,
és una inversió privada.
Jo aquí no m'hi fico.
No, no,
pública.
No,
pública.
Pública no se'n va de ganes.
Els públics se'n van anar
amb els 400 euros
que van ser 16.000 milions d'euros,
la suposició de l'impost de patrimoni
que va ser 5.000 milions d'euros
quan estàvem ja en una època de crisi.
20.000 milions d'euros
es van gastar
en dues mesures.
20.000 milions d'euros.
I ara volen modificar
l'impost sobre la renda
per posicionar les rendes altres,
que això estan segurament tots d'acord,
i això és la xocolata del lloro,
com la gran mesura
per prendre contra l'euros.
No, jo crec que no.
Que el govern espanyol,
ho sento,
i s'ha de dir,
va gastar més del que podia.
Però aquest i l'altre.
L'anterior també.
Que és quan hi havia calés per invertir.
Portem 6 anys de partit socialista,
o 7 anys, no?
I el que dic és que
a la situació actual
de dèficit públic
hem arribat
perquè no han fet bé
aquestes persones
la seva feina.
Els altres segurament no,
amb això no hi entro.
Però aquestes persones
han gastat més del que podia.
I totes les economies domàstiques
saben que
per arribar a final de mes
has de gastar el que pots.
I això ells no ho han fet.
Aleshores, perdona, Antoni,
segons tu sí que el govern
podria canviar la política
si volgués demà mateix.
Si volgués.
Demà mateix no ho sé,
perquè les tendències
no són d'avui per demà,
òbviament.
Però que estem patint errors
que ells mateixos han comès
i que no estaven provocats
per cap tipus d'obligació d'Europa,
això sí que estic d'acord.
Sí, per exemple,
tot això de l'estat del benestar
ens hem passat de benestar.
Jo penso que
no estem en uns nivells
ni com Suècia ni com Noruega
ni res que s'assembli.
També els impostos
tampoc s'assemblen.
És que al final
volem dur-vos o quatre pesetes
i això no existeix.
Llavors, ens hem passat de prestacions
que estan molt bé,
però és que
s'han d'anar una mica més
a poc a poc.
Una mica més en funció,
el que deies,
en funció dels ingressos
i les despeses,
a la que se't desequilibra
aquest estadillo
malament, no?
Ja s'ha escrivet.
Sí, exactament.
Ja s'ha escrivet.
Però és que
estem gastant,
sí, l'estat ha gastat més
en qüestions socials
que benvingudes siguin,
en tot.
Benvingudes siguin,
perquè, clar,
eren mesures populars,
aquestes, no?
Clar, un govern
que t'allargava l'atur
o que et donava
un subsidiu complementari
o els 400 euros
que diies tu
o qualsevol cosa que és
aquestes,
aquestes,
la població contenta,
contentíssima.
Però, bueno,
d'on sortien aquests diners?
Podien sortir d'algun lloc.
Teníem suficient...
Quan no hi havia crisis,
hi havia molts impostos.
Ara, aquella crisi,
la de baixada d'impostos
ha estat una patacada tremenda.
Sí, exacte.
Per tant,
bueno,
ens hem passat a benestar,
potser tindríem de reduir
una miqueta
el nostre benestar
de tots,
reduir-ho una miqueta,
tornar-ho a posar
en línia
dels nostres ingressos,
les despeses,
i llavors tornar
a arrencar d'aquí.
Però si volem mantenir
el nivell,
l'alto estènding
de benestar social
que tenim en aquest país
amb els ingressos reduïts,
és que un any recuperarem.
No s'han gestionat bé
els beneficis...
L'època de vaques grasses.
En comptes d'invertir
en indústries,
en empreses,
en imesdè...
Això Europa no obliga res.
Molt bé.
Bueno,
doncs allò,
potser llavors
es tenia d'haver pensat
això s'acabarà
perquè hi havia veus
que ho deien,
no podem continuar vivint
del totxo,
anem a fer,
anem a generar
empleo de qualitat.
I no es va fer,
es va gastar
amb fiestes,
festejos,
infraestructures
i tot el que vulguis.
Llavors,
clar,
quan ha arribat el Zapatero,
que ho ha fet malament,
jo estic totalment d'acord
en què ho ha fet malament,
s'ha enrocat en dir
soc un president socialista
i has de fer política socialista.
Cony,
fes-la si pots,
però si no pots,
doncs no,
primer paga el llum i l'aigua
i després ja veurem
si hi ha per un cafè.
Exactament.
D'acord?
D'acord?
Però vull dir
que no és una feina,
no és ni feina,
ni una tasca exclusiva
del govern d'ara,
ni una responsabilitat exclusiva
del govern d'ara.
Vull dir,
fa molt de temps
que les coses
no s'estan fent bé.
Estem totalment d'acord.
Però us posar un exemple
d'alguna cosa que conec
que és el tema
del que és l'advocat
i l'advocat d'ofici.
Com sabeu,
l'advocat d'ofici
rep uns diners
per part de la Generalitat
per fer un servei
a les persones
que no tenen uns diners
per poder pagar l'advocat,
no?
La Generalitat
és qui va començar
temps enrere,
va agafar la gestió d'això
i ho està portant.
Bueno,
què està passant?
Que no cobren, no?
No, no.
A Catalunya
s'ha de reconèixer
que la Generalitat
està fent un esforç tremendo
per poder pagar els advocats
per poder donar aquests serveis.
No, no.
No tinc cap crítica
a respecte a això.
La crítica que tinc
és que el creixement
ha estat d'una forma
tan exponencial
que la Generalitat
és materialment impossible
que pugui continuar
amb aquest creixement.
O sigui,
s'està gastant
en guany
200 milions d'euros.
L'any passat,
180.
No pot créixer això
exponencialment.
Hem d'aturar.
No podem dir
Generalitat paga això sempre
perquè el creixement
què passarà?
D'aquí 5 anys
serà molt més.
Això s'ha aturat
d'alguna forma a l'altra.
Però aleshores,
com aquest exemple
et trobaríem moltíssims
en molts àmbits
de la sanitat,
de l'advocació,
de la protecció social,
però clar,
com li dius al ciutadà
ara també
que s'aturin
totes aquestes prestacions?
Ho hem de fer.
Ho hem de fer.
L'administració pública
no té fons.
Però cada cop
el ciutadà
és més exigent en tot
i cada cop
vol més serveis.
Busquem el seny.
Tots particularment
segur que hem baixat
les nostres despeses
els que ens estan escoltant.
Segur,
tothom ha baixat
o ha tancat una mica la ixeta
i aquestes vacances
en lloc d'anar més lluny
me'n quedaré més a prop.
O més dies, sí.
Que tothom ho hem fet.
Doncs l'Estat ha de fer el mateix.
L'Estat ha de fer el mateix
i nosaltres hem de comprendre
que l'Estat faci el mateix
i protestar per això...
Els recursos no són infinits.
No són infinits.
Això és difícil
segurament d'entendre.
Clar que és difícil.
Dificilíssim.
Però posem l'exemple propi.
I aquí Europa no diu res.
Aquí Europa no diu res.
Em deixen reservar 5 minuts
de la tertúlia
perquè la vaga ens donarà
molt de si avui
durant tota la jornada
i demà suposo que tornarem a parlar
en el temps de la tertúlia.
Veurem com evoluciona tot això.
Deixi'm reservar
els últims 5 minuts de la tertúlia
en clau de previsió també demà
mentre avui hi ha jornada de vaga
tenim una delegació tarragonina
tancada a Madrid
a l'espera de poder compareixer demà
davant d'un jurat especial
de 13 persones
la candidatura a Tarragona 2016
amb la ciutat de Tarragona
i altres 15 candidates
a passar aquest primer tall,
aquest primer examen
de la candidatura a Capital Cultural Europea.
Javier, com ho veus?
Perquè d'aquesta candidatura
s'ha parlat molt menys
que de la del 2017
del centre mediterrani.
Sí, a mi és el que em sap greu.
Jo personalment
m'ha agradat molt més
potenciar la 2016
que la 2017
la cultural respecte
a la d'esportiva.
Per què creus
que s'ha potenciat poc aquesta?
A veure, perquè és que
Tarragona té més potenciar
el cultural que l'esportiu
és que és així
que després resulta
que mediàticament
és millor l'altre
també et diria que sí
també et diria
que tindrà més ressò
l'esportiva
que la cultural
però malauradament
jo penso que el potencial
de Tarragona realment
és a la cultura
i aquesta l'hauríem d'haver
forçat una mica més.
I espero que passem
no, jo estic convençut
que el primer tall
el passarem, no?
Ja veurem després
el resultat final
però em sap greu
per exemple
que altres candidatures
han tingut
un suport institucional
potent.
Nosaltres
sempre se'ns ha dit
que aquí
com que eren
l'única de Catalunya
i tot teníem
el recolzament
de tot Catalunya
era una de les nostres
basses potents
però després resulta
que la nostra icona
política
el senyor Montilla
no pot acudir.
Bé, esclar
no podem treure el sant
a totes les processons
perquè ha d'anar
en una possessió
o en una altra
però és una llàstima.
Per mi li ha faltat
aquest últim empenta
que hagués sigut
molt valuosa per mi.
Jo estic totalment d'acord
amb que el potencial
de Tarragona
és més cultural
que esportiu
i que potser
s'havia de prioritzar
la candidatura cultural
respecte a l'altra
però em plantejo
s'estan fent les coses bé
i tampoc vull
que ningú s'ofengui
però pot Tarragona
assumir el 2016
i el 2017?
Totes dues coses?
Les dues coses.
Em sembla
que és apuntar
a masses objectius.
Jo diria
que ens hauríem
d'haver concentrat
en un objectiu.
Sí, no,
això probablement.
I això em sembla
no fer les coses
massa bé.
És una dispersió
d'interessos.
Massa ambiciós.
Exacte, massa ambiciós.
Però bé,
jo tampoc està malament
si es pot arribar.
Acabar-se que en el cas
del 2016,
clar,
allò dels calendaris internacionals
és l'any que li toca
a una ciutat de l'estat espanyol
i en el cas del 2017,
clar,
són cada quatre anys
i en fi,
tampoc no hi ha gaires oportunitats.
No, i si amb això
s'aconsegueix
que Tarragona soni
arreu de les nostres fronteres,
doncs mira,
és una inversió de màrqueting
i ja està bé.
Només preparar la candidatura
ja és important.
Ja és important
perquè et dones compte
de molts dèficits
o de moltes mancances
o d'on has d'apuntar, no?
Jo al respecte
tinc una petita crítica
i la crítica
és respecte a la població.
Jo crec que la població
no ha considerat
aquest projecte
com a seu
i no ha tingut
el recolzament
suficient a Tarragona.
Si vosaltres aneu
a altres ciutats
i entreu a les seves webs,
jo crec
que el clamor popular
ha estat més important
a altres ciutats
que a Tarragona.
I això malauradament,
o sigui,
tens tota la raó
que les institucions
podien haver recolzat
sense camí de dut
però jo crec
que aquest recolzament
hauria arribat
si la població
de Tarragona
hagués recolzat més.
I malauradament,
i això em dono
com a meva culpa,
la població de Tarragona
no ha recolzat,
crec jo,
suficient aquest projecte.
Hi ha 16 ciutats
en competició.
D'aquí segurament
sortiran 3-4,
diuen els experts,
tot i que això
no està definit.
Creuen que podem passar
al primer tall, Dani?
Sí, jo diria que sí
pel potencial
que té Tarragona
perquè Tarragona
està on està
i és el que és.
Jo diria que
només per això sí.
Per potencial,
que allà es quedarà.
Jo veig complicat
perquè les ciutats
que estaven competint
eren Màlaga,
que és una ciutat enorme,
Saragossa,
una ciutat bastant gran.
Home, n'hi ha moltíssimes.
Còrdoba,
Mèrida...
Sí, però ciutats
amb un bagatge cultural
important, no?
Important
i a més a més
amb un sentit de població
involucrat
en aquest projecte
important, eh?
Ho veig complicat.
Ja bé, tu creus que sí?
Que podem passar
al primer tall?
El primer tall penso que sí.
A veure, si no ho tinc mal entès,
després del primer tall
hi ha un temps, no?
per acabar de preparar tot això.
Un any, com a mínim,
és a dir,
treballaria tot el primer tall.
Jo penso que hauríem
de posar
tota la carn a l'assador.
La carn a l'assador.
Sí, perquè si no,
sí que estem perduts.
Perquè el tema popular
no és que sigui fonamental,
però és molt valuós,
evidentment.
És molt valuós
i sobretot
com l'esperit de ciutat
que pretenem tenir, no?
Ho deixem aquí.
No hi ha temps per més.
Avui, bàsicament,
hem parlat d'aquesta vaga,
de l'impacte de la vaga,
del que pot tenir
a les pròximes hores
i d'aquesta candidatura
a Tarragona 2016,
que demà té aquest examen
a Madrid
i que també seguirem
de molt a prop
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Nani Rodríguez,
Xavier Climent,
Antoni Sales,
moltes gràcies,
que vagi bé el dia.
Moltíssimes gràcies.
Que facin el que vulguin,
facin vaga o no facin vaga,
en fi,
que tinguin un bon dimecre.
S'adució, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.