L'última mitja hora.
Doncs obrim l'última mitja hora d'aquest divendres,
dia 10 de desembre.
Miquel González, bon dia, bona tarda.
Bon dia, bona tarda, bona nit.
Bona nit.
Bona nit, bona nit.
Ei, Tere.
Bona tarda.
Què passarà?
Bona nit.
Bona nit.
Bona tarda.
Ostres, què és? Bona nit o bona tarda?
Què creus?
No ho sé.
Home, més bona tarda que bona nit, no?
Escolta'm, aquesta setmana passada,
de què vam parlar la setmana passada?
De què vam parlar la setmana passada?
No me'n recordo.
Què em preguntes a mi?
No ho sé.
Home, tu també hi eres?
Bon dia, també.
Tu també hi eres, eh?
Sí, no, vam parlar de les eleccions.
Ah, tens raó.
I no vam posar cap tall del sempre nàstic.
És veritat, però aquesta setmana no hem complert massa, no?
No, no, vam prometre una setmana.
Clar.
Més, no.
Clar, i a més aquesta mà que hi ha hagut pont pel mig,
només vam treballar dimarts, dilluns i dimecres era festa.
Ah, dimarts vam treballar.
Però vaja, bueno, tu no, que estaves de parranda,
però els altres sí que vam treballar, els altres sí.
Sí, sí, és veritat.
Com comencem avui?
Doncs mira, comencem recordant l'espai de la Biblioteca Pública.
El convidat, durant aquest espai d'aquesta setmana,
es va quedar una mica en blanc
i sembla que la Núria Cartanyà tampoc no estava massa pel cas.
Escoltem la reacció.
On trobem aquest dossier?
És a la Biblioteca, a la banda de baix, a la secció de novetats.
I doncs, bé, vull dir...
Ai, aquesta...
Ai, ai, ai...
Aquesta, aquesta, aquesta...
Jo tinc els llibres aquí de la Maria Mercè Roca a internet.
Ai, això sí, era una mica... no sé què va passar aquí.
Està un dia en cada...
Mira, mira com riu, mira la Núria com riu.
Està un dia en cada...
La Núria riu, la Núria riu.
Bé, seguim?
Vinga, va, vinga.
Vinga, vinga, tu mateix, tu mateix, o jo.
Doncs avui parlarem del Ricard també, el Ricard, eh?
Que sempre ho teníem a les Tartúbies,
allò fent una mica de moderador del senyor Ricomà,
que sempre ho teníem a vegades.
Senyor Ricomà.
Senyor Ricomà.
Doncs aquesta setmana hem tingut nou entrenador del Nàstic.
Abans era avui César i ara és Joan Carles Oliva.
Crec que ell no ho tenia massa clar.
I també en esports escoltarem el nou entrenador del Nàstic,
Juan Carlos Ortega.
Juan Carlos Ortega preparant ja alguns canvis de cara
al partit de diumenge a Granada.
Jo crec que va fer un mix amb la Tere Ortega,
la responsable del programa del Sembra Nàstic dels partits,
la coordinadora, jo crec que es va aviar una miqueta, no passa res.
Escolta.
Ho hem d'estudiar, ho hem d'estudiar.
Ho hem d'estudiar.
Normalment no traiem talls d'altres ràdios,
però avui farem una excepció amb els companys de Catalunya Informació,
aquests que, com, doncs, amb ells connectem a cada un punt.
Escoltem, com s'ho passava de malament en Locutor
aquest passat dimarts durant l'informatiu?
Els nivells aconseguits ara fa tres anys.
Els Mossos d'Esquadra continuen investigant la mort d'una violència.
Por favor, pero esto qué es?
Pobre, ho passes molt malament amb això, eh?
Perquè me'n fotem de tot, però quan estàs parlant i et veu una cosa així...
Ho passes malament, ho passes malament.
I més, ostres, el que doni informació aquelles hores punta,
que tothom està pendent de veure què ha passat al món en aquella hora.
Eren les vuit del matí.
Jo ja et dic ara que no seria capaç de les vuit del matí posar-me davant d'un micro.
Déu-n'hi-do.
I tu ho fas...
Home, nosaltres ho fem a les 7 del matí, eh?
Per això, per això.
Un dia ja et trucarem.
Vinga, va, perfecte.
Un dia.
A la mateixa hora, a més a més, quan s'acabava el botlletí,
a vegades no acostumem a treure masses coses dels tècnics,
perquè són molt bons i mai s'equivoquen.
Però, bueno, escolta, a vegades sí que s'equivoquen.
Aquesta setmana el Lluís Comas no sabíem si estàvem a Catalunya Ràdio,
Catalunya Informació, Tarragona Informació...
No sabíem massa bé on érem.
El cel estarà cobert amb febles precipitacions al Pineu de Lleida,
també al Pla d'Urgell i a la Vall de l'Ebre.
Les temperatures continuen, però, en un clars sens.
Catalunya Informació.
Aviam, quina de les dos?
Sí, eh? No sabíem massa bé on érem, eh?
Som les 8 del matí, 3 minuts.
Mira, mira, aquí surtis tu.
Les 8 del matí.
Aquest era jo.
És que a les 8 del matí, o sigui, clar, és que s'ha de comprendre.
Clar, a les 8 del matí, escolta, anem tots molt adormits.
Bé, a les 8 ja ha passat una hora, eh?
Ja no anem tan adormits.
Lluís, quants cafès portes a les 8 del matí ja, Lluís?
El Lluís no tants, el Joan Maria em porta 3 o 4 i a aquella hora.
El Joan Maria cada mitja hora va fer un cafè.
Vinga, Ardila, agafem la màquina del temps i anem cap a l'any 2006.
La màquina del temps.
Què va passar l'any 2006?
Doncs mira, com que mai traiem talls dels tècnics,
avui volem retratar el Lluís Comas.
avui li ha tocat a ell, el que ens pot passar
és que ens talli el micro, també.
El Lluís, l'any 2006, una tarda,
estava avorrit a casa,
concretament un 22 de desembre del 2006,
i diu... 22 de desembre?
Sí, sí.
Que a més és el dia de la boteria.
Què feia Lluís Comas el dia de la boteria?
Diu que allò vaig a trucar en directe a la ràdio.
El que no s'esperava és que el posarien en antena.
I la línia que torna a quedar oberta
per una altra trucada, que podem agafar ara mateix
si ens truqueu, sí.
Teniu a bé trucar-nos i concursar
en el concurs de cinema.
Us en porteu a la entrada.
Bona tarda.
Hola.
Hola, qui ets?
El Lluís.
El Lluís, estàs en directe, en antena.
Ai, perdó, perdó.
Quasi que encara et truco, eh?
Adéu, adéu.
Com dèiem, la línia queda oberta,
977 24 47 67.
Ens podeu trucar pel concurs de cinema.
Hola, sóc el Lluís.
Sí, sí, una mica, no?
Ostres.
Ostres, perdoneu, eh?
Sí, sí, tranquil, tranquil.
Tu perdonem, tu perdonem.
Hòstia, que bo, eh?
Ai, vinga, tornem a l'actualitat.
Vinga, va, tornem, tornem a l'actualitat.
Tornem a agafar la màquina del temps.
Tornem-hi, tornem-hi.
I ara anem al partit de fa unes dues setmanes del Nàstic.
Jugava contra l'Alcorcón
i la magafonia era bastant forta.
Se sentia bastant forta.
Doncs continuem, havia de assenyalar fora de joc, però, eh?
Hòstia!
Doncs continuem endavant.
La pilota que l'està movent ara,
Manu Herrera,
la posarà el porter de l'Alcorcón.
Tere, tu passes bé, eh?
És que ara s'ha de dir, ara, clar, és per rueda, no?
Sí, sí.
Jo crec que té reportari per tots, eh?
I va tenir el Quim cantant.
Sí, sí.
Té reportari per tots.
Quim, jo crec que després...
Té l'entrevista, eh?
No, això d'entrada ho hauries d'estar enregistrant, eh?
Ara els Beatles, no?
Clar, és que utilitza la sintonia de cançons mítiques.
Porja Pérez, ara, eh?
Sí, sí, és un festival, això, eh?
Ara la pilota l'està movent...
Però, Tere, no saps el millor, que retrasmet el partit.
O sigui, quan n'éssiu d'atac, comença rueda, izquierda, derecha, no sé què.
Està molt bé.
Mira, si no fos l'Alcorcón, nàstic, ho està sentint,
sona a partit de territorial, eh?
Totalment, eh?
La pilota que l'està movent, ara l'Alcorcón sona amb l'alterreny de joc.
Mira, ara ja va per Manu Herrera, no?
No, no, Manu en rueda.
Ah, Manu en rueda, eh?
Aquesta ja l'havíem sentit.
Ah, però llavors no té cançons per a tothom.
Jo crec que sí, el que passa és que Manu en rueda ara,
torna al camp, em vanat...
Clar, imagina't que durant tota la secció
jo em poso a cantar Ardila...
Escolta'm, però aquest senyor el podries convidar
a la secció que fas els dijous, o sempre nàstic?
És veritat, és veritat.
Aquesta que fas de les cançons dels equips?
Doncs quan anem a...
No, quan vingui l'Alcorcón aquí, és veritat,
el buscarem.
Ah, el convides i escolta's.
Sí, sí, sí.
No, perquè trobo que és el...
Bueno, és la persona ideal, però té la secció.
Podria cantar en directe, fins i tot.
Clar, clar.
Doncs el trucarem, el trucarem.
Un acústic, eh?
Bueno, a tu hi farem un acústic.
Vinga, va.
Això ja que escoltarem ara
és del partit d'aquesta setmana passada
contra el Villarreal B.
Així presentaven el sempre nàstic,
el nostre benvolgut Àngel García.
El que sí, ja ha arribat des de fa estona
a la cabina de Tarragona Ràdio
és el nostre comentarista, l'Àngel García.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Com estàs?
Bé, perfecte.
Molt bé.
La música no l'hem afegit nosaltres, eh?
Vens d'algun creu, eh?
Home, no, tu.
No, no, no.
Home, però si això és Los Ángeles de Charlie.
Ah, Los Ángeles de Charlie.
M'ha anat amb la del creu, eh, jo, també.
Jo també.
Per què, Los Ángeles de Charlie?
Home, és una mica el Charlie, l'Àngel.
Bona tarda, Àngel.
El que passa que el Charlie no el veien
i el veus.
El nostre Charlie el veiem.
Però a Ràdio tampoc es veu.
Però tu el veus, tu el veus, Quim?
Jo no.
No, jo no, jo no.
Que Sant Alluncia hem conservat la uïda
perquè la vista l'he perdut fa dies.
Aquesta Tere i la Síria són terribles.
Són terribles.
Jo no és que l'he de veure.
Sabrina Duncan.
La Síria és molt terribles.
Tere, amb els dos metres que fa Àngel Garcia
no el veig.
Queda tapat per la cadira.
Estic asentat ara, eh?
Ah, val, val.
Feliç com un gins, jo, tu.
Bueno, Àngel.
Digue, digue.
Un partit important.
Déu-n'hi-do, eh?
Los Ángeles de Charlie, eh?
Què bé s'ho passa en els partits del sempre-nàstic, eh?
Clar, que el Jordi sabia com fos en vacaciones en el mar, realment.
No, perquè això, quan va tornar de vacances,
li van posar la cançó del Creuer
i li van posar aquella cançoneta per dir,
home, ja ha tornat de vacances l'Àngel Garcia.
Ja està aquí, vale.
Nosaltres el que hem volgut és escenificar
com serien Los Ángeles de Charlie,
la mítica sèrie,
si els protagonitzés Àngel Garcia.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
A mi no em compensaràs mai a la vida.
Los Ángeles de Charlie.
No, ni haig de dir, hòstia, així de clar,
i contundent, ho dic.
Bé, fins aquí, fins aquí.
Hòstia, que bo, eh?
Escolta, podríem fer...
Mira, et faig un repte.
Endavant.
Et faig un repte.
Cada setmana podríem fer un capítol de Los Ángeles de Charlie.
Ui, això és molt difícil.
Però, o sigui, un capítol...
Ja ho estudiarem.
Ja ho estudiarem.
Ja ho estudiarem, ja ho estudiarem.
M'ha agradat, m'ha agradat, això.
De moment, Ardila, acabem amb un capítol.
Només ens donarà temps de posar-ne un.
El desenllaç l'escoltarem la setmana vinent.
Perfecte.
Un capítol d'una sèrie que podria dir el nom de
Quim Pons Buscando Agapito Moncalean.
Gairebé rima, eh?
I ara t'explico.
Vinga.
Són uns talls surrealistes que succeïen la setmana passada al
Sempre Nàstic de dimecres durant la secció del repte.
El Quim havia de buscar aquest jugador i la cosa no li va sortir massa bé.
Escoltem avui l'inici i la setmana que ve escoltarem el desenllaç.
Va venir en Toni Fortuny aquí, va dir...
Jo vull demanar-li un repte a Quim Pons i és a veure si pot trobar Agapito Moncalean,
que va ser porter del Nàstic una temporada i a partir d'aquí Quim Pons va començar a moure els seus fils.
A vegades els mou més ràpids, altres més lents, aquest cap va ser lent perquè, clar...
Primer buscaré l'on té, es veu que era de Cantàbria, de Santander i vaig dir, bueno,
ho trucaré als bons amics del diari El Montañés, de Santander,
per veure si ens poden donar alguna pista de què es farà l'Agapito Moncalean.
Ull a la recepcionista del Montañés.
És trampada, és un riu, i ràpida, i ja, vura, ja.
El Montañés, buenos días.
Hola, buenos días. ¿Me puedes hablar con alguien de Deportes, por favor?
Ara, ara.
Sí.
Hola, ¿con quién habló?
Con Álvaro Machín.
Dos gardenias para ti.
Hola, Álvaro, soy Quim de Tarragona Radio.
Hola, ¿qué tal?
¿Cómo andamos?
Nos pidieron que buscáramos a Agapito Moncalean.
¿Te suena de algo a ti?
Sí, sí, sí.
Sí, ¿tú sabes cómo lo puedo localizar?
Sí, hombre, yo creo que te puedo dar hasta su teléfono.
Hombre.
Ja ho tenim a casa, Antoni.
El repte semblava senzill, semblava xupat.
És a dir, hosti, si l'Antoni m'ha demanat una cosa,
que això pot aconseguir qualsevol mortal d'aquest món.
I, com ell deia, ens donava el teléfono, ¿eh?
Teléfono, teléfono, teléfono.
Just en aquest moment se'ns va tallar.
No sé si el problema seu o el problema nostre.
I què vam fer?
Vam tornar a trucar al Diario Montañés
perquè la trampada de la recepcionista
ens tornés a atendre un sobrató a la veu de la recepcionista
que és que a mi em t'ha al·lucinat.
Hola, buenos días.
¿Me puedes hablar con Álvaro de Porto?
Si está hablando con él y se ha cortado.
Por favor.
Gracias.
Bé, doncs fins aquí el primer capítol.
Ah, ja està, ostres, m'he quedat amb ganes, eh?
No, la setmana que ve no tenim temps, no?, de tirar el segon.
No, no, no.
El deixarem per la setmana que ve, perquè així, doncs, ja...
Compte, perquè la setmana que ve truca l'1188, ja t'ho dic ara.
Per aconseguir un número.
Clar, clar, per aconseguir el número.
De la Capito Montcalean, eh?
De la Capito Montcalean, sí, sí.
La setmana que ve, doncs, sí.
La setmana que ve, així, deixem amb la intriga
els nostres oients a l'última mitja hora,
perquè, vaja, ens escoltin la setmana vinent amb aquest desenllaç.
I tant, per cert, una salutació a la gent
que es baixa el podcast d'internet,
que sabem que tenim bastants seguidors
també a través de la pàgina web tarragonaradio.cat.
I que podeu entrar, eh?
Tarragonaradio.cat, podeu buscar el matí a Tarragonaràdio
i a la secció l'última mitja hora
d'escarregar-vos...
Descarregar...
Descarregar-vos.
Descarregar-vos.
També podeu gravar-vos.
Aquest programa.
I, a més a més, ens poden fer arribar,
si la gent, escolta, no?,
alguna...
A vegades ens ho han fet, ens han enviat un correu.
Escolta, que vaig sentir l'altre dia
que algú va dir no sé què.
Clar, és que nosaltres no podem estar tampoc pendents
de tots els moments.
Si algú detecta alguna cosa,
doncs que ens faci un correu
a l'adreça electrònica elmatí
arroba tarragonaradio.cat.
Poseu l'hora, la data del tall,
el protagonista, els detalls que pugueu.
Nosaltres els buscarem i els posarem.
Perfecte.
L'última mitja hora, com cada divendres,
vaja, amb els talls aquests de l'humor,
els moments més divertits de la setmana a Tarragonaràdio.
Doncs res més, la setmana que ve més.
Ai, hem rigut avui, eh?
Hem rigut, eh?
Em fa com a mala panxa, avui.
Ai, sí, sí, sí.
Vinga, doncs, que vagi bé el cap de setmana.
Adeu-siau, que vagi bé.
Fins la setmana que ve.