És l'aventura de la vida
El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida
com cada divendres en directe
i recordeu que en qualsevol moment
podeu escoltar l'aventura de la vida
tots els episodis de l'aventura de la vida
a través de la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat
i demà dissabte en l'edició del cap de setmana
entre les 9 i les 10 del matí
una aventura que ja per cinquè any consecutiu
compartim aquí a la Ràdio de la Ciutat
amb les àrees d'ensenyament i de salut
de l'Ajuntament de Tarragona
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i ens agrada recordar-ho
a cada programa l'aventura de la vida es fa
perquè la comunitat educativa vol que es faci
perquè és la feina dels mestres i les mestres
cada dia a les aules
que donen els resultats que vosaltres podeu comprovar
aquí a través de la ràdio
ens acompanya un dels col·legis veterans
a Tarragona a l'aventura de la vida
no només com a experiència a la ràdio
sinó com una experiència anterior també a les aules
estem parlant del col·legi L'Estonac
i avui comptem amb la companyia
de 10 alumnes de quarta primària
un centre que té dues línies
tenim 5 alumnes de cada classe
són el Gaspar, el Teo, David, Maria, Érica, Héctor, Roger, Nacho, Maria i Cristina
bon dia a tots i totes
benvinguts i benvingudes
i parlant de veterania, de l'aventura de la vida
i en el món de l'ensenyament
el seu professor i tutor
Jesús Blanco, molt bon dia
hola, molt bon dia a tots
no ens havíeu visitat encara, enguany?
tu en particular
perquè altres grups de l'Estonac sí
sí
el curs de terça del Jaume
van venir de la Magda
i ara nosaltres ens toca els de quart
el curs del Jaume i la Magda van parlar
recordem-ho de tenir cura
amb el nostre entorn
que som una mica marranots
es veu que ho vam poder comprovar
amb un treball de camp excel·lent
i avui vosaltres ens veniu a parlar de la immigració
preguntar-te per què tracteu aquest tema
és obvi, és una realitat que teniu al voltant
i justament des de l'escola
i des de l'aventura de la vida
esteu amatents
aquella realitat que envolta els nens
més enllà de casa seva
i més enllà de l'escola
perquè a vegades viuen com en una bombolla
exactament
i pensem que avui en dia
els immigrants formen una part important
de la nostra societat
penseu que només té raó
el 18% són immigrants
i no volen que els nostres alumnes
visquin de manera d'esquena
l'immigrant
sinó ens agradaria
que fóssim una societat acollidora
en què l'immigrant
igual que vam ser nosaltres immigrants
se sentin acollits
estimats
i recolzats per la nostra societat
davant del moment que sigui
sigui ara una crisi
sigui un altre moment
volen que l'immigrant
se senti estimat
que pensen que és molt important
i ells
crec que
bueno
comentaven a la Fina
que realment ha estat un treball
que ens han sorprès
tenen una recepció
per el tema
tant els treballs que hem fet
com per el fet
de les persones
que ens han vingut a visitar
per parlar de la immigració
una receptivitat importantíssima
ja em comentaves abans
han de començar el programa
que hi ha
hi ha un aspecte molt interessant
i és que
són nens i nenes
de quarta primària
per la seva edat
diguem-ne que encara no estan
contaminats
entre cometes
per determinades tendències
de pensament
per determinats perjudicis
d'un costat i de l'altre
vull dir que encara són
verges en aquest sentit
i poden anar modelant
doncs una idea
prou objectiva i crítica
davant d'aquest tema
sí sí
i crítics davant de les situacions
injustes i de racisme
que es practiquen
sense voler-lo dir
perquè la nostra societat
moltes vegades
ningú
ningú
posa a dir
que és racista
però la nostra pràctica
la nostra indiferència
el nostre no recolzament
i la nostra atenció
per l'immigrant
ens fa una miqueta
entre cometes racistes
i ells
realment estan a favor
de la immigració
sobretot
no perquè
estiguin a favor
que vinguin immigrants
sinó a favor
de l'acollida
les persones
que per raons
que a més són conscients
raons molt diferents
han vingut aquí
i que molts d'ells
recordem s'han jugat la vida
i alguns no han arribat
a estar entre nosaltres
llavors
només per aquest sentit
i perquè s'hi senten
ciutadans
no universals
sinó de la terra
i que podrien ser immigrants
jo penso que han entrat
dintre del tema
però molt positivament
està bé aquest punt
que fas
que cap de nosaltres
és racista
si realment
les enquestes
que es fan
i els resultats
que es reflecteixen
a partir de les respostes
que donem als ciutadans
fossin un reflex
de la nostra societat real
seríem una societat perfecta
ningú és racista
tothom és solidari
tothom és estupendo
però escolta
a l'hora que rasques
a la realitat
Déu-n'hi-do
quins quadres
ens trobem a vegades
exactament
doncs amb aquests
nois i noies
hi ha esperança
podríem dir
perquè el punt de partida
és bo
la base és bona
i com tu explicaves
han mostrat
una sensibilitat
i un coneixement
davant del tema
realment envejable
heu partit d'un text
un llibre
de Maite Carranza
aquesta era la idea
a partir d'aquest text
heu treballat moltíssim
sí, sí
com a base
és el tal Peudal
i m'ha xocat
que ara us ho explicaren
una miqueta
que us ho explicaren
ells que ho han fet
ha estat punt de motivació
i a més que
les ha encantat
en dibuixos
resums
de tot
els ha encantat
i és una manera
molt motivadora
de com realment
un personatge
que és un tal
es troba en un humà
doncs anem a conèixer
aquests personatges
però primer que tot
primer que tot
em val a dir
que aquest tema
com tots els que es tracten
a l'aventura de la vida
a l'aula
ho treballen tots els nois i noies
tots els alumnes
de quarta primària
tots eh
d'una classe i de l'altra
però lògicament
tots no poden venir
i segurament
us estan escoltant
i jo crec que els hauríem
de fer un aplaudiment
als vostres companys
que han treballat tan bé
que quan vulgueu
vinga va
els fem un aplaudiment
o no els companys de classe
que us estan escoltant
i podríem començar
ja avui
amb una introducció
allò formal
i després ja anirem
fent tertúlia
tots plegats
és la Cristina i la Maria
qui agafen el punt de partida
d'aquesta aventura
de la vida
bon dia a tothom
avui ens trobem
en aquest estudi
de ràdio
els nens i nenes
del col·legi
l'Estonac
l'Ensenyança
de Tarragona
de quart de primària
els nostres noms són
el Teo
l'Hèctor
el David
la Maria
l'Èrica
la Cristina
la Maria
el Roger
el Nacho
i el Gaspar
no ens volem pas oblidar
dels nostres companys i companyes
de la classe
que també han fet possible
la preparació d'aquest programa
des d'aquí
els en donem
una salutació molt especial
i a la senyoreta Fina
el tema del que parlarem
és sobre els immigrants
i com tots nosaltres
tenim un paper protagonista
en les nostres vides
per preparar el tema
hem llegit
un llibre molt interessant
titulat
El tal Pau d'Alt
i en Magamma Matxucat
que a continuació
explicarem
de què tracta
no voldríem acabar
aquesta presentació
sense donar les gràcies
a Tarragona Ràdio
i a l'equip
de l'Aventura de la Vida
per donar-nos
l'oportunitat
d'estar en antena
i posar a veu
allò que pensem
i sentim
hem de ser
acollidors
i respetuosos
amb els immigrants
perquè el món serà millor
si nosaltres
el fem millor
un bon punt de partida
però jo
el llibre
no me l'he llegit
us asseguro
que ara després de veure'l
li demanaré
al vostre professor
que me'l deixi
i me'l llegiré
per tant
una miqueta
per saber
com heu treballat
què us sembla
si expliqueu
als oients
i a mi mateixa
una miqueta
de què va el llibre
qui ens ho explica
a veure
Héctor
que
els nevudets
d'un talp
anaven a visitar
l'ú
i el talp
estava molt estrany
feia ganyotes
i
i no els havia saludat
que
hi ha un talp
que viu
a casa seva
com si diguessin
eh
a veure
vols que segueixi
la Cristina
Héctor
o segueixes tu
jo
vinga
doncs segueix tu
i li pregunten
els nevudets
què passa
i
i els hi va fer
entendre
que era un estornut
i
doncs
va tornar-ho a fer
i més vegades
i al final
uns limitaven
els altres
creien
i tots feien
molt de xivarri
això són coses
que passen
en una història
tot comença
quan es troba
un africà
m'imagino
amb un talp
podria ser això
Cristina
doncs sí
la història comença
que el talp
que es diu Eudalt
els seus nevots
els explica
una cosa
quan va conèixer
un cap de la carabassa
que era un immigrant
no?
però el talp
diguem-ne que és d'aquí
el talp sí que és d'aquí
molt bé
i l'immigrant
ve de l'Àfrica
sí, de l'Àfrica
llavors
el
magamba
està encaminant
però encara no els coneixen
quan és això
doncs
sent un estornut
i
veu que és un tal
i l'agafa
i llavors el vol portar
al veterinari
però els de
el jefe
d'ell
li diu
com
treballa
amb una sembració
de cabrells
no?
i diu
com tens tan poc
pan menjar
menja tal
i
que es mengis el talp
sí
i no el portis
al veterinari
però com ell
era molt solidar
i tenia molt bon cor
diu
jo vull curar
aquell talp
perquè
no es mereix
que se'l mengi
no ha fet res
i aquí
la cosa es queda així
continues tu
Gaspar
explicant una miqueta
el conte
i quan l'agafa
per anar al veterinari
li va explicant
la seva història
al Magamba
que és
que el seu país
és molt pobre
i que ha vingut
d'una terra
seca
i pobra
però abans
era verda
i acollidora
i al final
el porta
al veterinari
el veterinari
li pregunta
si té diners
per pagar-ho
però
diu que
diu que sí
al Magamba
i li ensenya
segons els tals
uns paperets
de coloraines
que són els bitllets
llavors
li diu
que ho farà
de franc
per veure
que no tots
som tan dolents
en aquest planeta
que hi ha molta gent
racista
i
se fiquen
a xerrar
i es fiquen
molt contents
i li
li fica la vacuna
i el tal
Pau del
se cura
i llavors
al sortir
se troben
uns policies
que com
que com són
racistes
el detenen
i l'acusen
de coses
que no ha fet
robatori
en primer grau
assassinats
homicidi
vaja
de tot
aquell home
enemigo público
número uno
eh
i el
tatenen
o no
al final
al final
no
perquè
diu
que no
ho poden
comprovar
i llavors
el Magamba
els pregunta
el pròxim cop
per què em detindreu
perquè sóc negra
i el policia
es queixa
perquè diu
que ell
no és racista
però en veritat
sí que ho és
de racista
aquesta és
la conclusió
que arribeu
Maria
llavors
el Magamba
arriba a casa seva
que viuen
un pis
que hi ha
dos habitacions
i viuen
deu persones
llavors
quan arriba
veu
que
tota la casa seva
està tot cremat
i tots els llits
i el que tenien
que era
no res
quasi
estava tot cremat
i llavors
ens va veure
amb una paret
que posava
negres fora
llavors
es va posar
a plorar
i el tal
Pau d'Alc
deia
que el Magamba
metxucat
quan plora
plora de veritat
llavors
va vindre
la policia
i tot
però
ells ja havien apagat
el foc
quan havia vingut
la policia
i llavors
els feien
preguntes
però
ells
no sabien
només sabien
que eren
uns blancs
que van arribar
que eren dolents
racistes
van arribar
i els van començar
a cremar a casa
i van dir
que no volien negres
que marxessin
on havien nascut ells
i què més passa
Cristina
allà hi eren
una senyora
que té una tafanera
un periodista
un policia
i un bomber
això quan hi ha l'incendi
no?
sí
allò que veiem a la tele
que sempre hi ha algú
per sortir per la tele
i les càmeres
i que li preguntin
no?
molt bé
però llavors
els bombons
pregunten
on hi ha foc?
on hi ha foc?
i no sé qui és
un
que diu
a veure
si arribeu
arribeu abans
perquè heu arribat
una hora tard
llavors ja no hi havia foc
llavors
el magamba
clar
com ha vist
l'allò de negres fora
se'n va amb el tal
que se'n va amb el tal
i van a parlar
i estan plorant
una mica
allà
allà
en la nit
no?
al bosc
perduts
no?
no tenien on anar-hi
per si li havien cremat la casa
no?
clar
clar
clar
al món que tenien
que compartir
ja les coses
per poca cosa
que tenien
Maria

llibre
amb el protagonista
amb el magamba
que el magamba
deixa el tal
i llavors
ell se'n va
i el tal
també se'n va
i llavors s'acaba
la història que els explica
el tal
pel tal
tal paudal
els nens
gaspar
volies afegir
alguna cosa més
del relat
del resum
d'aquest llibre
que heu treballat
sí
el va deixar
perquè
va pensar
que era el millor
per al tal
si venia amb ell
tenia por
que l'agafessin
i se'l prenguessin
i li fessin mal
i llavors va pensar
que el millor
per ell
per al tal
era deixar-lo anar
i va sentir
molta pena
deixar-lo anar
i el tal
paudal
els hi va explicar
als seus nebodets
que
qui no sap
plorar de debò
no sap riure de debò
abans ja ho han comentat
les vostres companyes
que
magamba
sabia plorar
i plorava amb motiu
no plorava per un no res
com a vegades
plorem nosaltres
això el resum del llibre
del resum del llibre
algú que no hagi intervingut
vol afegir alguna cosa més
i si descrivim una miqueta
el personatge
perquè
a veure
el tal
és importantíssim
però en magamba
és el protagonista real
em penso que és la Maria
no?
qui ens resumirà
ara
el perfil del personatge
acosta-t'hi al micròfon
Maria
en magamba
matxucat
tenia la pell
del color del fang
vora el riarol
una veu profunda
com el tró
de les muntanyes
i un riure
en comanadís
però en magamba
era d'idees fixes
quan en magamba
li sap greu
una cosa
li sap greu
la túnica
d'en magamba
era
virulada
i l'empany
en magamba
té els cabells
rinxolats
Erika
en magamba
viu en un país
càlid i pobre
que en un altre temps
havia estat
verd i acollidor
en magamba
treballava
en una plantació
de clavells
però en magamba
feia l'alçada
d'un jugador
de bàsquet
era robust
com un roure
i refugia
com un art
de Sant Martí
els caps
de carbassa
de color
vanilla
els feia
poc
i els pobres
d'altres països
els prenguessin
la feina
i treballar
per pocs diners
Aquesta és
una miqueta
la descripció
d'en magamba
del personatge
que es podria
semblar
a moltes persones
que han vingut
de fora
i que estan
visquent
a la nostra ciutat
Digues Nacho
Avui faré
una descripció
d'en magamba
matxucat
en magamba
tenia la pell
de color
del fang
vora el riarol
tenia uns peus
imponents
uns peus
sense sabates
uns peus
vius
de debò
el taló
anava
per una banda
i els dits
per una altra
mans d'humà
grosses
i càlides
les cames
eren del corredor
de l'escorça
dels arbres
i tenien
els cabells
rinxolats
com els matolls
feia l'alçada
d'un jugador
de bàsquet
era robust
com un roure
era fort
i tenia
un estòmat
que costava
d'omplir
vestia
amb una túnica
de color lila
i només tenia
una tovallola
i un matalàs
perquè era pobre
venia d'una terra
de caps de carbassa
on ningú
no tenia feina
ni menjar
ni aigua
i l'única solució
era fugir-hi
per poder sobreviure
el seu riure
era com el truà
de les tempestes
d'estiu
que tot ho poden
el més curiós
era que s'encomanava
en Magamba
era d'idees fixes
i era de color xocolata
en Magamba
encara que les coses
li sortissin
a l'inrevés
de seguida
les tornava a posar
del dret
quan en Magamba
plorava
plorava de debò
i en Magamba
treballava
en una plantació
de clavells
per a mi
en Magamba
m'ha xocat
que ve de l'Àfrica
és molt bon noi
la descripció
que heu fet
el presenteu
com un personatge
absolutament imponent
totes les metàfores
que utilitzeu
és d'aquelles persones
que diuen
m'agradaria conèixer-la
i passar una estona
amb ella
perquè heu fet
una descripció
que resulta
un personatge
molt atractiu
heu fet descripcions
del personatge
heu fet uns dibuixos
extraordinaris
amb un desplegable
que els hem vist
llàstima que els ulls
no els puguin veure
això ho penjareu
a l'escola
la idea és penjar-ho
als passadissos
de l'escola
o en algun lloc
és que estan molt ben fets
i val la pena
que es puguin veure
a veure
vosaltres
per què creieu
realment
perquè la gent
mira malament
en Magamba
per què
a veure
el Teo ens ho dirà
que no he intervingut encara
acostat el micròfon
Teo
perquè és de color xocolata
i llavors
és l'excusa
de tothom

por la gent
que els prengui el treball
i com són pobres
és a dir
que el miren malament
perquè és pobre
perquè és pobre
i perquè és negre
i perquè tenen por
que li prenguin el treball
com que és pobre
i negre
pensen
que aquestes condicions
poden fer
que els prenguin el treball
vinga continuem

que no és del nostre país
és el que pensa la gent
i el miren malament
Roger
i tu què en penses
i pel vestuari
pel vestuari
que els hi sobta molt
que va vestit
de manera diferent
vosaltres sabeu
que ara s'està parlant
molt i molt
a tot Europa
del vestuari
de les persones
immigrades
del món àrab
del món musulmà
de les dones
si han de portar
el mocador
al cap o no
vosaltres
què en penseu?
Cristina
tu què en penses?
i allò
és que això
ho volen prohibir
però si és la forma
de vestir d'allà
no els hi poden dir
que no
tu creus que no
l'haurien de prohibir
que és personal
i l'Èrica
què en pensa d'això?
que hi ha col·legis
que no deixen
portar mocadors
i a tu què et sembla
si vols opinar
que no
que és la seva forma
de vestir
no tenen dret
a obligar-los
a dir-li
que no em portin
a vosaltres
us molestaria
que una companya
de classe
portés un mocador
així al cap?
no
i a tu Gaspar?
jo crec que és una injustícia
perquè cadascú
té les seves cultures
i cadascú
té les seves coses
i si tu vas
a un país ara
per exemple
no poden dir
que tens que portar
un mocador
tu vas com vas
i no t'agradaria
que t'ho fessin
que jo pensava ara
els seus països
els obliguen
a portar el mocador
aquí els obliguen
a treure'ls-hi
quin és qui s'ofreni
al final?
escolta
no surto de casa
que em deixin tranquil·la
us heu comentat
això del mocador
perquè parlàveu també
de la roba
a vegades el nostre aspecte extern
ens va tenir perjudicis
però vosaltres creieu
que es miraria malament
en Magamba
amb la seva túnica
així
amb coloraines
que un noi
una noia
que porti
pírcins
els pantalons
ensenyant els calçotets
tot això que és moda
es mira igual
de malament
o no?
Cristina
no
no
que es mira pitjor
el noi que porta
ensenyant els calçotets
o la túnica
que porti
un senyor
òfrica
home
jo crec que
és més preferible
mirar
una persona
pobra
amb una túnica
que no
un nen
joven
ensenyant els calçotets
que saps que està molt de moda
això ara
portant els pantalons abaixats
els xiquets
són així
més que baixats
que l'aspecte extern
ja sigui en forma de túnica
o en forma de calçotets
ens crea uns certs perjudicis
a tots
no?
a vegades
no ho creieu?
jutgem els altres
per la seva aparença
tots ho fem
a vegades sense voler
potser
digues Cristina
però també hi ha una cosa
que està malament
te veu aquí
un jugador de l'NBA
i ningú li dirà
que és un immigrant
te veu
un que no és famós
i segur que li dius
que és un immigrant
vosaltres creieu
que a la Beyoncé
li diran
immigrant
vés-te'n a casa teva?
no
és que clar
aquest exemple
que ha posat la Cristina
per tant
mireu
ja estem descartant
un dels factors
que tots hem pensat
per què mira la gent malament
aquest personatge?
perquè és negre?
jugador de l'NBA
una cantant de pop negra
ningú els mira malament
per tant
el color de la pell
jo quedaria ja
allò de que és pobre
què us sembla?
potser ha pren més força
digues Cristina
i també perquè no són famosos
un famós com és conegut
i té dinerets
no?
sí
Maria
que també es tracten malament
perquè
tenen que treballar
i guanyar-se la vida
i venen discos d'aquests
que es venen pel carrer
i podria
això
vendre és il·legal
però guanyar-se la vida
no ho és
això que fan
és un delicte
lògicament
i aquí em fa parlar
que hi ha una de les preguntes
que vosaltres
us heu plantejat també
treballant aquest llibre
quan arriben a detenir-lo
que ho explicava el Gaspar
que arriben a detenir
aquest home
acusant-lo
de ser un criminal
un assassí
un lladre
que no el detenen
perquè no tenen proves
per tant
per què vosaltres creieu
que la policia
desconfia d'ell?
perquè en principi
la policia
el que fa és aplicar la llei
no?
digues Gaspar
i després passem al Roger
perquè és pobra
i creuen que pot delinquir
per guanyar diners
delinquir per guanyar diners
i com no pot guanyar
creuen que delinquirà
tornem als perjudicis
doncs
Roger i després Erika
i potser també
pel color de la pell
el color de la pell
però recorda't
que dèiem
que si són famosos
i coneguts
i tenen dinerets
que no els hi dirien re
Erika
se t'ha marxat
doncs ja tornarà
ja tornarà
tu no et preocupis
que tot torna
en aquesta vida
la policia desconfia
vosaltres creieu
que els immigrants
no tots
però alguns
són delinqüents
o tots els immigrants
són delinqüents
eh?
per exemple
Maria
no tots ho són
perquè
totes les persones
són diferents
i bueno
poden ser-ho o no
sí
ni tots són sants
ni tots són delinqüents
segurament
Erika
ha tornat això
o a una altra idea?
no ha tornat la idea
eh
jo la vigilo
quan vegi que torna
ràpidament la fem sortir
Roger
que no podem parlar
malament dels immigrants
si no els coneixem
i els coneixem?
els coneixem
els immigrants
els que estem aquí?
no
tenim tracte
habitualment?
jo sí
sí?
qui té tracte?
a veure
jo
tu tens tracte
amb persones immigrades?
sí
jo tinc una cangur immigrant
que és molt bona persona
com moltes persones
com es diu?
com es diu?
aquí
lisa
lisa
lisa
i d'on és lisa?
filipina
filipina
i gràcies a ella
hem après moltes paraules
amb Tagalo
i Luca
que Tagalo és l'idioma principal
de Filipina
i els números
del meu germà
cessat del número 1
al 30
amb Tagalo
gràcies a ella
això que diu el Gaspar
sota el meu humil punt de vista
és molt important
a vegades
el problema
de la por
ve del desconeixement
clar
si no coneixem
les seves
les persones
i la seva cultura
ens creen un ser rebut i por
el Gaspar
quan es trobi
eventualment
amb una persona
que sigui filipina
la tractarà d'una manera diferent
perquè coneix ja
una part de la seva cultura
suposo que el que ens passa
és que no els coneixem
no Hèctor
què en penses de tot plegat?
la mare tampoc
és de Tarragona
d'on és ta mare?
de Santander
de Santander
i també doncs
d'alguna manera
ha deixat casa seva
i ha vingut aquí
no?
sí
i no li diuen res
i no li diuen res
perquè segurament
ni és negre
ni és pobre
i tot allò que dèiem
no abans
clar
Cristina
que hi ha moltes persones
que quan saben
que un transempre africà
és delinqüent
diuen
tots els africans
i immigrants
són delinqüents
però això no té per què
no, no té raó
no té sentit
Roger
que també podem aprendre
el seu menjar
i ens poden ensenyar coses
vosaltres creieu que ens poden ensenyar
Erika
que ha vingut una idea
al cap d'algú
del que sigui
va
que també tens que saber
idioma d'aquest país
perquè si no
no et pots entendre
amb les altres persones
clar
ens hem d'entendre
tots plegats
però
no creieu que això
tots hem de posar
de la nostra part
ells
i nosaltres
o només uns hem de posar
tots
tots
comentava el Roger
una cosa molt important
que ens poden ensenyar
moltes coses
i ells poden aprendre
moltes coses
de nosaltres
però què ens poden ensenyar
si nosaltres ja ho sabem tot
Nacho
ho sabem tot ja
què ens ha d'ensenyar
poden ensenyar
la seva cultura
o per exemple
el seu idioma
parlar una mica
Maria
el menjar
on vivien
o de què treballaven
abans
si treballaven
la família
també
te poden dir
en quina família
estaven
si
tenien germans
o no
coses d'aquestes
que ens ho expliquin tot
perquè és la manera
de conèixer-los
no Roger
també ens poden
ensenyar
tipus de jocs
els costums
la forma de viure
l'artesania
Héctor
jo tinc
la mare
d'un amic meu
és holandesa
i segur que tens
alguna idea
si alguna vegada
vas a casa seva
de les costums
i de la manera
de fer que tenen allà
se parla en holandès
i té jocs
en holandès
un és d'un laberint
Maria
també ens poden
ensenyar
molts tipus
de menjar
tots els menjars
dels països
són iguals
Cristina
una amiga
de la meva mare
té una senyora
a casa
que li fa el menjar
i coses així
i aquella noia
no és d'aquí
és per l'Amèrica
xineta
xineta
bueno
més o menys així
americana
o asiàtica
no sé
no sé
que tu li veus
que té un aspecte
de no sé
d'aquí
vaja
diferent
i l'has tractat mai?
no
no la conec
però
a vegades
ens porta
la mama
diu
mira
avui farem
avui
m'han donat
l'amiga meva
aquella
sabeu la que té
aquella noia
m'ha
m'ha donat
la senyora
uns
uns
uns
rotllitos
xinus o així
una cosa així
de pernel i formatge
i de verdures
ja veus
és a dir que
us fixeu que
hi ha moltes persones
que tenen cura
de les famílies
d'aquí
de les persones grans
dels nens petits
que donen suport
a la llar
perquè els pares
i les mares
treballen
l'importantíssima
que és la feina
que fan aquestes persones
sou conscients d'això?
sí
que fan una feina
realment fonamental
molt important
no?
Maria
sí
perquè nosaltres
que estem aquí
segons quines feines
ells necessiten
buscar feina
segons quines feines
nosaltres no les volem fer
això que ha dit la Maria
ho heu sentit alguna vegada
que abans quan deieu
no
és que hi ha gent
que té por
que aprenguin
les nostres feines
però
moltes de les feines
que han fet
els immigrants
que han arribat aquí
eren feines
que no volia fer
la gent d'aquí
no?
no sé si ho heu sentit
parlar d'això
sí
alguna vegada
digue Roger
sí
que hi ha molta gent d'aquí
que no vol fer una feina
i els immigrants
sí que la voldrien fer
he vist que
que heu estudiat
fins i tot
i abans
ho comentava el Jesús
el vostre professor
les dades del padró municipal
de l'any 2010
2009
perdó
i heu fet una gràfica
no sé si la podríem
comentar una mica
la gràfica aquesta
la teniu per aquí damunt
de la taula de l'estudi
la podem comentar una mica
si us distribueix
no sé si ho teniu previst
de qui la vol comentar
i com va
a veure
anem fent repartiment
de còpies
de les gràfiques
vinga
comencem per aquí
anem fent tots
així la ronda
l'hector que no en té
que comparteixi
amb l'Èrica
i la Maria i el David
també poden compartir
la gràfica
què us sembla
comencem per aquí mateix
Teo
vols fer tu
algun comentari
així de la gràfica
hi ha més immigrants
de Marroc
que d'Equador
és a dir
aquí heu dividit
per procedència
no?
sí
hi ha diferents
i quines procedències
heu posat
en aquesta
en aquesta gràfica
a veure
mira per aquí mateix
Cristina
anem seguint la taula
Cristina
jo crec que
hi ha
hi ha
molts immigrants
però a veure
ell deia
del Marroc
de quins altres països
heu treballat
de Romania
Colòmbia
Nigèria
Xina
Argentina
Ecuador
i França
altres països
països europeus
de l'Europa comunitària
que es diu
ara
Roger
sí que
del Marroc
han vingut molts immigrants
és el nombre més alt
d'immigrants
que hi ha
sí
hi ha 100.000 immigrants
100.000 del Marroc
i quin és l'altre grup
que segueix
Héctor o Érica
que teniu aquí
després
el grup més nombrós
és del Marroc
l'altre més nombrós
d'on són
d'on venen
de Romania
de Romania
David i Maria
el següent grup
quins serien
Colòmbia
de Colòmbia
Teo
ho tens per aquí
Nigèria
de Nigèria
també hi ha
una comunitat important
i Gaspar
podem comentar
alguna dada més
de la gràfica
què et sembla
la tercera
més petita
la Xina
la tercera
més petita
Maria
Argentina
és una miqueta
més petita
que la Xina
però no gaire
té 927 immigrants
no canvia tant
el 977
que té la Xina
digues Cristina
però els xinesos
n'hi ha molts
n'hi ha molts més
de 977
el que passa
que aquí
hi posa sol
els que estan empadronats
perquè després
n'hi ha que no
estan empadronats
és a dir
són unes dades
aproximades
de la població
immigrada
que hi ha a Tarragona
després hi ha
altres persones
diguem-ne
que no consta
que estiguin en cap padró
ni en cap registre
per tant
podria ser més nombrosa
la població immigrada
aquí a Tarragona
digues Maria
però que els que més n'hi ha
són els d'altres països
com França
i coses d'aquestes
que tenen
12.531
diguem-ne que
segons el criteri
no es consideren
immigrants
en el sentit
que avui ens ocupa
comentàveu abans
que per la vostra vida
el ritme de vida
que feu
i tot plegat
molta relació
no teniu
amb persones immigrades
ni amb nens i nenes
que siguin fills
d'immigrants
i immigrades
immigrants
teniu relació?
sí
jugueu
us veieu cada dia
sí Cristina
quina és la teva experiència?
un nen a la classe
és d'Etiopia
va vindre a P3
però a mig curs
els seus pares
no són immigrants
no són immigrants
és un nen segurament adoptat
no?
sí
però ell
jo crec que va tindre
molta sort
perquè
si viu allí
amb els pobres
és un nen
que té molta sort
que l'hagin adoptat
jo crec
Héctor
que Ecuador
encara té menys habitants
aquí dius
Ecuador
sí
algú més
té relació
amb algun nen o nena
que sigui
immigrant
no nens i nenes
que han estat adoptats
perquè la situació
i les circumstàncies
són diferents
sens dubte
immigrants
que jugueu
que us veieu habitualment
algú de vosaltres?
no?
sabeu per què us ho dic?
perquè aquesta realitat
que coneixeu molt bé
jo sé que l'heu pogut
també comprovar
parlant
amb alguna persona
que treballa cada dia
sobretot
ajudant
donant suport
a persones immigrades
que tenen moltes necessitats
que és la gent de Càritas
i em penso que vau parlar
amb algú
qui m'ho explica això?
Erika
explica'm-ho
tu no?
doncs vinga el Roger
que ahir va venir
una noia
la Isabel Iturralde
sí
Isabel Iturralde
i ens va explicar
moltes coses
sobre els immigrants
la Isabel
és la responsable
del Departament
d'Immigració
de Càritas
diusessana
què us va explicar?
què recordeu
del que us va explicar
la Isabel Gaspar?
ens va explicar
moltes coses
sobre els immigrants
que molta gent
dels immigrants
ve aquí
a trobar solució
als problemes
que tenen
com la feina
la pobresa
etcètera
tot això
Maria
què més?
i que ella
fa uns anys
també era immigrant
que venia de Xile
venia de Xile
ella
i ara
està treballant
justament
per donar un cop de mà
a les persones
que ho necessiten
que estan en aquesta situació
Héctor
recordes alguna
de les coses
que va dir la Isabel?
sí
que
va dir
que
els immigrants
també
estan
tristos
perquè
no veuen
anar
la seva família
i tot
i no tenen
documentació
la banda
de tots els problemes
que tenen
estan lluny de casa seva
i lluny de la seva família
Roger
que hi ha uns contenidors
taronges
que donem la roba
i alguna part de la roba
van a parar amb ells
però allà
la renten
i
i també fan llocs de treball
perquè a Càritas
hi ha un programa
que es diu
Filigrana
recullen la roba
aquesta que nosaltres
no volem
la renten
la reglen
i després la venen
a les botigues
Filigrana
a un preu
simbòlic
molt rebaixat
i això li permet
que puguin
tenir accés a la roba
amb dignitat
i amb qualitat
Maria
què més va explicar l'Isabel?
Ens explica l'Isabel
que
si no tenen
el DNI
i coses d'aquestes
d'aquí
que no poden
tindre una casa
tenen que buscar
algú d'aquí
que ja estigui empadronat
i això
i llavors
que sí que
ell pot
tindre la casa
per ells
però que en canvi
viuen ells
però si no
no els hi donen la casa
encara que siguin
que hagin arribat
i tinguin
DNI
coses d'aquesta
si no estan empadronats
no poden tenir una casa
Erika
no passa res
a veure
em penso que la Maria
també volia parlar
d'alguna cosa
que havia comentat
l'Isabel
sí
que també ens va comentar
que li havien explicat
que
un senyor
que va marxar
quan la seva dona
estava embarassada
i ja porta 5 anys
aquí a Tarragona
i que no
que no ha pogut
veure el seu fill
encara no coneix el seu fill
no
i han passat 5 anys
Déu-n'hi-do
Cristina
jo me'n recordo
que ahir li vaig preguntar
també ajudeu
els emigrants
per ajudar-los a
per ajudar-los
els hi dieu
per on se va
o coses així
els hi dieu
ell em va contestar
que sí
que també els podien ajudar
ningun problema
sí
i els ajuden
a buscar feina
i els ajuden
a buscar un lloc
d'on dormir
la veritat és que
fan una feina
extraordinària
Roger
que a Càritas
els donen menjar
i a vegades
es poden cada
dormir 3 dies
sí
a la casa
del Transeun
sí
Érica
que abans
deia a la Isabel
que hi havia
unes
unes
brosses
de roba
que després
li donaven
a les persones
que venien allà
els ajuda una miqueta
amb el plat a taula
ni que sigui esporàdicament
un lloc on dormir
ni que sigui pocs dies
perquè la veritat
hi ha molta demanda
Nacho
que la Isabel
també ens va dir
que els diners
que donem
tots els cristians
a missa
van a parar
a Càritas
per als immigrants
i els que són pocs
a la gent que ho necessita
Maria
que pateixen molt
quan arriben aquí
perquè
n'hi ha molts
que han deixat
la seva família
o si no
no tenen res
n'arriben sense res
llavors
han d'anar
a Càritas
o llocs com aquells
perquè els ajudin
a tindre una casa
i
a buscar treball
ens va dir
que la llei
d'estrangeria
lo dels papers
ho dificulta tot
i molts d'ells
treballen del que poden
i estan fent coses
il·legals
per sobreviure
perquè
ho dificulta tot
la llei d'estrangeria
que treballen
en el que poden
treballen sense papers
i treballen
per un salari
molt baix
perquè si no
tenen papers
hi ha gent
que se n'aprofita
d'aquí
aquests són bastant
delinqüents
també segurament
què creieu?
a una persona
amb papers
els hi pagarien 100
aquests els hi paguen 10
perquè quan es poden
queixar
ni poden protestar
no sé
no sé si d'això
en vau parlar
amb la Isabel
també
perquè ella ho explica
generalment
Héctor
que
cada any
al col·le
fem una botiga
perquè
els diners
que guanyen
l'escola
els enviem
al Sahara
perquè
puguem fer
una escola
al desert
del Sahara
Roger?
que
normalment
els immigrants
venen sols
i una quantitat
de diners
que guanyen
si troben feina
l'envien
a la família
envien al seu país
i l'altre
el dediquen
per aquí
sobreviure
Cristina
també ens va dir
que molts
venien enganyats
i també
que molts feien
per exemple
te'n vas
a Nova York
en un hotel
i els que t'aporten
les manetes
són negrets
i és
un treball
dels més durs
i el més mal pagat
haurien de ser
al revés
perquè
has de ser més fort
i has de
tindre més força
Nacho?
que els immigrants
els hem d'acollir
perquè venen sols
i els hem d'acollir
perquè si no
estan sols
i estan molt sols
clar
això que ha comentat el Nacho
i és que ja estem arribant
pràcticament
al final de temps
heu seguit
una mica
aquelles pautes
heu observat
la veritat
és que heu fet
una autèntica immersió
jo m'imagino
que heu après
moltes coses
treballant aquest tema
que abans no sabíeu
respecte als immigrants
i persones que venen
d'altres països
però no us quedeu així
sinó que vosaltres
també proposeu
i teniu intenció
de passar a l'acció
jo suposo
que teniu
ganes de fer coses
i una actitud
positiva
Maria
que també ens va dir
l'Isabel
que ara m'he recordat
que ells no paguen
per ajudar-los
perquè n'hi ha que
venen aquí
sense cap diner
llavors no paguen
per ajudar-los
a trobar lloc
a buscar feina
o coses d'aquestes
perquè potser
no poden pagar-ho
Teo
l'Isabel
ens va explicar
que hi havia uns
que venien
al nostre país
perquè
els amenaçaven
i si tornaven
podrien estar en perill
després de tot això
vosaltres
que en penseu
que en penseu
de tot això
què és el que
què és el que hem de fer
quina és la nostra actitud
quina ha de ser
la nostra actitud
Gaspar
intentar millorar el món
i si treballem
per millorar el món
treballem
perquè pensem
que el món
pot millorar
Cristina
què hem de fer?
Doncs nosaltres
hem de treballar
per primer
amb nosaltres mateixos
quan acabem
amb nosaltres mateixos
ens preocupem
dels altres
però primer
som nosaltres
perquè si tu no ho fas bé
no pots
jo no puc ajudar la Maria
si primer no m'he ocupat
de mi mateixa
Has de tenir recursos
per poder ajudar l'altre
no?
Sí
Clar
Maria?
El que diu la Cristina
que pot ser
que al món
hi hagi coses
que no estiguin bé
però si tu
la fas
que estiguin bé
com
no dir paraulotes
ells diuen
i tu no dius
ja és una mica
que tu no fas
i ara estàs millorant
amb la teva actitud
doncs ja estàs fent
alguna cosa
estàs sensibilitzant
a la resta de persones
que t'envolten
Déu-n'hi-do eh?
Déu-n'hi-do
com heu treballat
aquest tema
us ha agradat
treballar
aquesta qüestió?
Sí
molt
creieu que teniu
ara una actitud
o una visió
diferent
a la que teníeu
anteriorment
respecte a les persones
immigrades?
Sí
una miqueta més
potser abans
us passaven
més desapercebudes
sí
i ara us hi fixeu més
sí
podria ser
Cristina
ja per acabar
que estem pràcticament
fora de temps
cap aquí
hem passat
per
el lloc aquell
que
van els immigrants
a buscar els papers
sí
clar
perquè sí
que hi ha
d'estar ple
d'immigrants
aquí sempre
i hem vist moros
negrets
de tot
i van allà
i a demanar papers
i si tenen sort
i ell deia
que
el Jesús
deia que hi ha
molts dies
moltes cues
per aconseguir-ho
quina impressió
t'ha causat
aquesta cua
de persones
immigrades?
t'ha cridat l'atenció?
sí
una mica
perquè
veus que
hi ha
tu penses
que hi ha
uns immigrants
però sempre
n'hi haurà més
dels que tu penses
com els pares
que tu sempre
tu penses
com t'estimen
però sempre t'estimen
més del que penses
doncs sí senyora
aquest exemple
està molt ben
molt ben trobat
heu triat una cançó
jo diria
molt encertada
per acabar
l'aventura
de la vida d'avui
qui la presenta?
qui la presenta
la cançó
que heu triat?
vinga
en Teo
tu mateix
em penso que ja comença a sonar
sí?
podria ser que començés a sonar ja
aquí ja
vinga
Teo
o algú altre
que algú ajudi al Teo
Roger?
la cançó de la viva la vida
viva la vida
de Coldplay
Gaspar
Gaspar, Teo
David
Maria
Erika
Héctor
Roger
Nacho
Maria
Cristina
Jesús
cuida't moltíssim
sisplau
cuida't molt
pobra
té l'agola fatal
moltíssimes gràcies
una gran aventura de la vida
la que hem compartit
amb tots vosaltres
i amb els vostres companys
de la classe
que els hi podíem dedicar
aquesta cançó
qui us sembla?
i un altre aplaudiment
va
per tots
aplaudiment
i un altre aplaudiment
va
per tots
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.