Sinteria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Temps d'opinió, temps de comentari, d'anàlisi.
Avui una tertúlia que compartirem amb dos periodistes i dos polítics.
Avui ens acompanya Josep Ramon Correal, que és director del diari de Tarragona.
Josep Ramon, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Mercè Ribé, que és la directora del diari El Punt.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
Ells són els periodistes, la representació periodística de la tertúlia
i els polítics són Begoña Floria, portaveu del grup municipal socialista.
Begoña, bon dia.
Bon dia.
I periodista també de professió, tot s'ha de dir.
I Joan Aregio, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió,
advocat de professió, per cert.
Sí, no sóc periodista.
Joan, bon dia.
No ets gran cosa.
Eh, bueno, home, no sap mai això.
Avui, a totes maneres...
Si necessites alguna cosa, diga-m'ho.
En aquest sentit, Joan Aregio estaria en minoria,
perquè seríem quatre periodistes i un advocat.
En fi, amb ell farem tertúlia, comentarem l'actualitat de la jornada i de la setmana,
una actualitat que en l'àmbit estrictament local i general
ve carregada políticament amb les conseqüències de la sentència
del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
i amb la perspectiva tarragonina,
doncs amb la possibilitat que hi hagi un ple de l'Ajuntament de Tarragona
extraordinari perquè hi hagi algun tipus de declaració institucional
o de moció de suport a l'Estatut.
Un ple extraordinari que fins i tot es podria convocar segurament el 9 de juliol,
tal com havia proposat Convergència i Unió,
i que, per tant, arribaria un dia abans de la manifestació convocada a Barcelona.
Josep Ramon i Mercè, començo per vosaltres.
Tots els moviments que estan avent-hi post-sentència de l'Estatut,
que us sembla, amb aquesta imatge de força unitat,
com a mínim entre les principals forces polítiques a nivell de país
i també a nivell de ciutat, pel que dèiem, del ple de l'Ajuntament de Tarragona?
Què has dit, unitat?
I una certa imatge d'unitat.
Ah, imatge d'unitat, perquè jo la unitat no la veig per cap puesto.
I aquest és el principal problema.
Jo crec que tenim un principal problema que és entre nosaltres mateixos els catalans.
No ens aclarim, no sabem on anem.
I l'Estatut s'ha acabat convertint...
No s'ha acabat.
Des del principi ha estat així.
ha estat una jugada tàcticista d'interessos partidistes.
Llavors, finalment, el ciutadal que acaba tenint és una sensació de desconcert,
perquè no se sap ben bé on anem.
No se sap ni tan sols aquells que ho diuen tenir clar,
que diuen que són independentistes,
doncs avui mateix els neix un altre partit independentista.
És a dir, que eren pocs i va parir la padrina.
Això és el que ens està passant.
Llavors, mentre a Catalunya no siguem capaços de realment...
això que has dit tu d'unitat,
fer-ho d'una manera efectiva
perquè el ciutadà s'ho cregui,
que puguem defensar realment els interessos nacionals de Catalunya
en front de Madrid
d'una forma realment amb criteri
i amb una unitat efectiva no tàcticista per interessos partidistes,
fins que no aconseguim això,
que no sé si ho aconseguirem mai,
i això serà una altra part del debat que anirà sortint,
no sé si ho aconseguirem mai,
serà molt difícil que realment Catalunya pugui avançar
en termes de llibertats nacionals.
Mercè.
L'unitat que comentava ara ell,
és a dir, aquesta unitat es pot extrapolar absolutament a tot,
és a dir, aquesta és una unitat reclamada
quan reclamem infraestructures,
quan reclamem el que reclama.
De totes maneres, serà fictícia o no serà fictícia,
però és de les vegades que s'apunta més unitat.
Però unitat per a què?
Per fer una manifestació?
Per fer una manifestació i per reclamar...
És a dir, per reclamar que...
És que clar, el problema és que jo no la veig com molt, la unitat.
No la veig?
Dís-me, dís-me on la veus?
No, no, no.
És a dir, jo la puntualització aquesta...
Torno...
Faig un pas enrere, eh?
És a dir, tu parles d'unitat,
d'unitat de totes les forces polítiques,
per reclamar el que sigui des de Catalunya.
estem parlant de l'Estatut, estem parlant del concepte nació
i en que toca ara diríem reclamar això.
Però quan estem parlant d'infraestructures,
parlem de 50.000 històries i aquesta unitat s'ha reclamat per activa i per passiva sempre.
I el tacticisme polític que parlaves tu...
S'ha reclamat, sí, però no la veig del món.
És a dir, dels 50 exemples que podríem buscar,
si una vegada més disfressada o menys disfressada
s'apunta a una certa unitat, és ara.
I és en tot cas, el que s'ha de fer és reclamar aquesta unitat.
A veure, unitat on? Dins dels mateixos socialistes.
La ministra Carme Chacó i ha dit que no anirà a la manifestació.
Això és unitat?
Bueno, que una ministra...
Bueno, o que una ministra...
Però la ministra que és la cap de llista, els socialistes a Madrid,
i diu que ja li sembla bé la sentència,
si dins dels mateixos socialistes no s'aclaren,
com s'han d'aclarir a la resta de partits?
Perquè nosaltres som un partit plural.
Som un partit plural.
I hi ha opinions dintre.
Bueno, però estem parlant l'únic...
No, no, oi, a veure, vull dir...
Si a mi ja em sembla bé.
Si tot això ja em sembla bé.
És a dir, si també...
Si et creus el discurs que fa el Montilla
i just un cop se sap la sentència o no te'l creus.
Aquí, de matisos, n'hi ha 50.000.
És que, a més a més, jo...
Disculpa-me, però jo crec que...
A veure...
Aquí l'entrada d'en Correal ha sigut molt dura.
Bèstia.
Per provocar el debat.
Després ja us tocarà el rebre vosaltres.
Sí, segur, segur, segur.
Però, a veure, jo crec que hem de distingir...
Això és com les cebes.
Aquí hem de distingir diferents capes.
Jo crec, per exemple,
que en l'àmbit municipal i municipalista d'aquest país
és molt fàcil que s'arribi a força unitat,
a forces llocs del nostre territori.
exceptuant d'una, evidentment, que és el Partit Popular, i ja està.
Però aquests no els trobarem mai en cap unitat
en defensa dels interessos de Catalunya
des del punt de vista de la majoria de ciutadans de Catalunya.
Per tant, descartat això, en l'àmbit municipal
trobarem moltes unitats, moltíssimes,
moltes més que des unitats.
En l'àmbit estrictament català,
segurament, des del meu punt de vista, també.
És a dir, el govern de Catalunya,
que és, evidentment, el que porta la batuta
i el que ha d'impulsar les unitats,
trobarà, crec jo, en el Parlament de Catalunya
i a diferents instàncies, molta unitat,
exceptuant-ne una, la del Partit Popular, està clara.
I Ciutadans, ha dit que no també.
I Ciutadans, però bé, esperem que Ciutadans, diríem,
sigui una anècdota en la història de Catalunya.
Ara, estic d'acord amb tu,
però llavors s'ha d'assenyalar exactament amb el dit
on no està la unitat.
I on segurament seria més necessària?
Amb tots els diputats catalans i catalanes de Madrid.
Aquí sí, aquí sí, aquí sí que estic totalment d'acord.
Aquí els diputats del PSC ja han dit el que faran.
Ja està, m'estic d'acord.
Perquè la ministra ja ha dit que té altres feines que fer
i que més està encantada d'haver-se conegut ella i la sentència,
que per tant li sembla molt bé.
Per cert, diuen que el senyor Corbatio sí que va a la manifestació,
per tant no deu ser que és ministre,
deu ser per altres motius, no?
Deu ser perquè és líder de partit,
per tant el PSOE ja li està bé i aquí sí que tenim un problema.
Aquí sí.
Per què?
Perquè el principal àmbit de joc
on les forces polítiques catalanes podrien agafar,
perdoneu l'expressió,
el govern espanyol pel Ganyot seria Madrid.
I aquí sí que hi ha un problema, clar.
Aquí sí que tenim un problema.
Ara, que a Catalunya, en l'àmbit estrictament català,
no existeixi en aquests propers dies més unitat que desunió,
jo amb això no hi estic d'acord.
El que passa és que la més important unitat,
efectivament, s'hauria de produir Madrid,
i a Madrid no es produirà.
Això sí que estic d'acord.
Tancem la primera onda i després seguim.
Jo crec que tenim un problema de fons
que ara es reflecteix en el que està passant
i no justificaré el posicionament de la Carme Chacón,
jo crec que és perfectament raó.
Jo crec que precisament que ella pugui dir
el que pensa que pot dir des del meu punt de vista.
És un exemple de que aquesta qüestió
potser necessitem encara molta més pedagogia a Espanya
i una qüestió que és que no hem explicat bé
o tenim dificultats a fer entendre la realitat catalana
a la resta de l'Estat.
I per tant, això després deriva en qüestions concretes
com el que ha passat amb el Tribunal Constitucional,
com el que està passant ara dins del meu propi partit
a nivell de diferència d'opinions,
i no tinc cap problema en dir-ho,
vull dir perquè és molt diferent veure la realitat catalana
des de Madrid que veure-la des d'aquí
perquè no l'hem sabut bé explicar a Madrid
entre tots els diputats catalans, també els seus,
els seus, els d'Esquerra, tots, els d'Iniciativa,
tots, perquè a més a més estem en un pim-pam-pum continu
per temes de tacticisme,
on el tema, per exemple, del federalisme,
que jo crec personalment que és cap a on hauríem d'anar,
no s'ha treballat mai prou bé, no hem fet prou pedagogia.
Dit tot això, dit tot això.
Jo crec que coincideixo amb el Joan,
en què a nivell municipal és relativament fàcil un cert acord,
i també jo vull dir una cosa,
que amb aquesta qüestió, més enllà de l'impuls
que puguem fer des de les administracions
i posicionaments polítics,
que tots hem de fer i que tots fem,
aquesta és una qüestió també ciutadana
i, per tant, la pròpia ciutadania
és la que impulsarà aquesta unitat cada cop més.
I si no es produeix,
és perquè realment tenim una ciutadania diversa
on realment potser hi ha qüestions
que hem de reflexionar.
Que hem de reflexionar.
I jo, en aquest cas,
com que dins del Partit Socialista
sóc de la part més federalista,
no tan més propera a posicionaments més catalanistes
en un sentit com podria ser l'Eduardo del Pozo,
doncs en aquest sentit jo crec
que hem d'escoltar una miqueta més també
a vegades determinades realitats.
I que això no vol dir que
un document legal,
o sigui una llei aprovada pel poble de Catalunya,
que és aquí,
per això jo estic en contra de les consultes,
però sí que estic a favor de l'Estatut,
perquè l'Estatut sí que és una llei aprovada
pel poble de Catalunya.
Les consultes són una altra cosa,
però l'Estatut sí.
És aquí on hi ha el problema,
que és la legitimitat o no
de l'actual Tribunal Constitucional
i la necessitat urgent
de la reforma del sistema judicial
en el nostre país
i de la reforma de la Constitució,
que és el que tots hem d'impulsar.
A veure, però jo els plantejo cap a on anem,
o cap a on creuen que hem d'anar,
perquè segurament, en fi,
aquí ha sortit que segurament
l'única mostra d'unitat fins ara
és que hi hagi una majoria de forces polítiques
que donen suport a una manifestació,
però avui, per exemple,
que hi havia en principi prevista
una cimera de líders polítics,
finalment s'ajorna
a l'espera de llegir realment
el que passa amb la sentència,
a llegir la lletra petita,
cap a on creuen que anem?
O ens aboquem directament a les eleccions,
que han de venir a la tarda
i que aleshores les urnes decideixin?
Cap a curt termini,
el president Montilla ha dit
que no avançarà les eleccions,
no obstant,
el marge que podia tenir
per avançar-les també era insignificant,
en termes polítics,
per tant, anem amb un horitzó electoral,
no sé si la sentència modificarà
el que estaven indicant les enquestes fins ara,
jo crec que no, finalment,
jo crec que no,
la tendència crec que apunta
realment a un canvi polític a Catalunya,
més enllà del que és l'Estatut,
i el que és a llarg termini,
el que deia la Begonya,
a mi em sembla que finalment,
mira, que dia passa en empeny,
és a dir,
la pluralitat de Catalunya
en aquests moments
és tan diversa
que és molt difícil
aglutinar unitats
en un sentit
o en un altre,
vull dir,
és a dir,
de moment,
sembla clar,
pels indicadors que tenim,
que no hi ha una majoria
claparadora d'independentistes
a Catalunya,
no hi és,
sembla clar
que hi ha una sèrie de gent
dins de les pròpies formacions,
ara vic per vosaltres,
dins de Conversació Unió,
evidentment,
teniu un dels socis
que declaradament diu
que no és independentista
i dins de Convergència
teniu sectors que ho són
i sectors que no ho són
i d'altres que no saps
si pugen o baixen
els sectors gallecs
de Convergència,
no?
És a dir,
dins de les pròpies formacions polítiques
tampoc s'aclaren
de cap a on anem.
Per tant,
seguirem...
Que dia passa en empeny,
que dia passa en empeny.
Jo penso que això anirà així
i llavors el que hem de fer
és conviure,
el que ho va saber interpretar més
va ser el president Pujol,
que va aplicar el pragmatisme,
va fer una anàlisi,
va fer la fotografia del país
i va dir
aquest és un país
que en aquest moment
encara no s'acabi d'aclarir,
anem a aplicar
una política pragmatista
que es va definir
amb la política del país Alcova
i que la veritat és que va...
La pregunta seria
si el moment del president Pujol
és el moment actual
o han canviat moltes coses.
No, no, no.
Jo estic dient
que ell va fer la fotografia aquesta
i em sembla que no canvia massa.
De moment,
jo no sé si finalment
Catalunya de forma majoritària
tindrà una voluntat independentista
o no.
A veure,
clar,
jo és que ara em llevo cada dia
a casa meva
i tinc una bandera espanyola
al balcó del costat
i al de baix
dos amb un toro
amb uns pebrots així de grossos,
no?
Dius,
bueno,
jo estic a Catalunya també,
eh?
Doncs senyora,
era un backup.
Ara tots són de banderes espanyolistes
i que potser
aquest sentiment
està abraonat
pel futbol
i el que vulguis,
però això hi és,
eh?
Aquesta realitat.
i l'altre dia va sortir gent
per aquí a Tarragona al carrer.
Això és una realitat
que existeix
quan guanya el bar,
i això és la pluralitat
d'aquest país.
Finalment,
estem condenats
a viure en una contradicció permanent.
A veure,
Joan,
tu creus que sí que hi haurà
un abans i un després,
després de la sentència?
Jo crec que sí,
que al país
passaran coses,
segurament passaran de manera lenta,
com han anat passant
en aquests últims 30 anys,
però aniran passant coses lentes.
Volia fer unes quantes puntualitzacions.
Jo,
més enllà de les opinions,
diríem,
personales,
de les definicions personals
de la senyora Florian,
en quant a la possibilitat
federalista a Espanya,
que jo respecto moltíssim,
però això té un problema
i vostè el coneix,
que és que federalistes a Espanya
només n'hi ha a Catalunya.
Això és el que hem de canviar?
Això és el que hem de canviar,
precisament.
Però si amb 30 anys,
jo crec que ara,
més enllà de colors polítics,
perquè també el president Montilla
i el president Margall
porten 7 o 8 anys
al govern de Catalunya,
vull dir,
entre l'un i l'altre,
més enllà de colors polítics,
si no han entès
el que hi ha en aquest país,
amb tots els matíos,
és a dir,
que aquest país pot tenir un president
que és nascut fora d'aquí
i que no passa res,
si tot això,
tot això,
no ho han entès a Espanya
i no ho han entès
el PP
i no ho han entès
el PSOE.
Jo crec,
honestament,
que el moment de la pedagogia
comença a passar.
També li dic una cosa,
jo també crec
que comença a passar
el moment de ser anti,
no s'ha de ser anti res.
A mi,
si juga Espanya,
perquè ens entenguem,
si juga Espanya,
doncs home,
doncs francament,
entre Espanya
i el Paraguai
o l'Uruguai
o no sé qui,
que no els conec de res,
doncs,
sense ser un entusiasta
de cap selecció,
especialment,
a part de la meva,
doncs ja m'està bé
que guanyin aquests,
no és aquest.
I efectivament,
el país és plural
i la manera de pensar
de la gent
és molt plural,
però el que també està clar
és que en aquests moments
amb independència
dels teus orígens,
dels que ets d'aquí,
dels que ets de fora,
cada vegada
hi ha més gent
en aquest país
que se'n dona compte
que estem arribant
a l'esgotament
d'una relació
i d'un...
d'un allò de dir,
escolta,
o ens ho replantegem
o ens divorciem.
Però aquest carinyo
així no pot seguir.
Perquè resulta que
jo ja em faig
de mostres de carinyo,
ja,
però és que tu
m'arries cada...
cada bufetada
que queda distret.
Perquè clar,
mostres de carinyo
ja em fa aquest país.
Mostres d'apropament
ja em fa.
Mostres de responsabilitat
a Madrid
perquè l'estat espanyol
no vagi
a parar no sé on,
ja se'n fan
des de Catalunya.
Més igual
els diputats
que ho facin
d'un partit
o d'un altre
i ja se'n fan.
Que ho haurien de fer més
perquè haurien d'estar
més units,
evidentment en defensa
els interessos de Catalunya.
Però,
acabo,
jo crec que sí
que cada vegada
hi ha una majoria social
que pensa
que tot això
s'ha de replantejar.
I quanta més majoria social
hi hagi
també crec que més aviat
arribarem
a la conclusió
que és possible
que cadascú
hagués de seguir
el seu camí,
cadascú pel seu camí.
A veure, Mercè.
Un percentatge
de la majoria social?
Home,
jo el situo
evidentment
per damunt
del 60-65%.
L'Estatut
el van aprovar
el 30 i poc percent
dels catalans.
No,
dels catalans
en la seva totalitat.
Jo parlo sempre
dels que es mullen
i van a votar.
dels que van a votar.
A mi els que no van a votar...
No, no, no, perdona,
però això és molt important
democràcia.
Els que no van a votar
és que ja estan conformes,
sinó que es mullin.
A mi el que no té opinió...
No, no, el que no té opinió
m'està estupendo,
però no té opinió
en democràcia.
Un moment, Mercè.
del que estàvem parlant
del que estàvem parlant,
si abans o després o no,
si canvien molt les coses...
Jo estic bastant
amb la tesi del Joan.
Primer també comentar-li
a la Vega.
Jo respecto moltíssim
el que pugui pensar
la senyora Chacón,
la senyora de la Vega,
però de vegades
quan parlaves de pedagogia
i que no en sabem explicar,
recordem que aquest estatut
no només l'ha refrendat
el poble de Catalunya,
sinó que va passar
pel...
i recordem qui va presentar
el recurs, també.
Recordem qui va presentar
el recurs i recordem
qui va votar a favor
d'un estatut
que ara s'hagien retallat
14 punts,
és a dir, que si tu ara
hi estàs tan content,
potser no te'l vas llegir
quan hi vas votar a favor.
Només...
Ningú ha dit
que estigués contenta.
Ha dit que acceptava
el posicionament
del Tribunal Constitucional
i això no vol dir
estic contenta i aplaudint.
Estic satisfet.
Sí, sí, sí.
Vull dir, jo també
les declaracions...
Diguem-ne que dins
de l'escenari que hi havia,
doncs ella diu
que està satisfeta
però no tampoc
t'hi percem les coses.
Vull dir, no és que estigui aplaudint.
No l'he vist aplaudir.
No, però estàs satisfeta
alguna cosa
que li han retallat 14 punts
del que ella va votar.
És a dir, si jo, pressió,
dic, sí, a mi m'agrada això
i després m'hi treuen 14 pàgines,
contenta, no estaré.
Vull dir, no estic d'acord.
No, no, no, estem d'acord.
Sí, sí, jo estic d'acord amb tu.
També reflexiono
sobre el Tribunal Constitucional, jo,
perquè són les regles
del joc que tenim ara mateix, no?
A veure, jo els hi pregunto.
Pensem sobretot en la foto.
En la línia,
el que li comentava el Joan Arejo
i el Josep Ramon Correal.
Què passarà?
Què pot passar?
Creu que pot canviar molt.
Jo no sé què pot passar,
però jo estic segura
que l'endemà del dia 10,
és a dir,
si parlem de percentatges
de qui he votat,
de qui he deixat de votar,
i no parlo d'independència,
perquè jo estic segura
que si tu fas una enquesta
sobre independència,
és a dir,
hi ha molta gent
que la paraula independència
li fa molt de respecte,
però malgrat li faci respecte
a la paraula independència
encara que de vegades sembli
que sigui contradictori
una cosa amb l'altra,
jo crec que sí.
Fiquem la Vigo com a exemple.
Ella es defineix com a federalista
i ella està en contra
a aquesta sentència de l'Estatut.
I això no vol dir
que ella estigui a favor
de caminar cap a la independència.
Jo crec que l'endemà del dia 10
sortirà molta més gent al carrer
de la que reclama independència.
És a dir,
sortirà gent que se sent,
malgrat no defensar
o no portar una bandera
o una estelada independent,
sí que se sent que li han vulnerat
els seus drets
i la seva manera de ser
a partir d'aquesta sentència.
I això pot tenir
una conseqüència política
a mig i a llarg termini?
Jo no ho sé,
però jo crec que un abans i un després
sí que hi serà.
Un abans i un després sí que hi serà.
I això juga,
malgrat les circumstàncies,
juga a favor d'aquest sentiment
de nació
i juga a favor del catalanisme.
Begonya.
Jo crec que sí que canvien coses
en un sentit
que això és un camí de fons.
Jo ho veig així.
I per tant,
aquesta sentència de l'Estatut,
el que no podem fer
és qüestionar el sistema.
El Tribunal Constitucional,
que per mi,
en aquest cas,
no està moralment legitimat,
però sí legalment.
I per tant,
el que ha de servir
a aquestes sentències
és per obrir una reflexió
sobre el paper
del Tribunal Constitucional
i sobre la necessitat
d'una reforma de la Constitució,
que jo crec que tots
hem de plantejar
des de fa temps.
Segon lloc,
crec que ha de servir
per canviar percepcions.
Per tant,
insisteixo que aquest és
un camí de fons.
La manifestació és important
en aquest sentit també,
de canviar percepcions.
I després també,
crec que ens ha de servir
per reflexionar a nivell intern.
I aquí coincideixo
amb el senyor Correal.
Per molt que ens empenyem,
les percepcions
no són les que nosaltres
vulguem que siguin,
sinó les que són realment.
Per molt que diguem,
si només va votar
un 40% que va ser un 40%
a l'Estatut,
perquè jo hi era
en aquell moment en governació,
i diria que va ser un 40%,
un 40 i mig.
40 i escaig, no?
40 i escaig, sí.
Jo vaig viure
les eleccions directament
perquè les van muntar
quan jo estava treballant
a governació.
Clar,
a tots ens va sorprendre molt.
I per molt que sí que es pugui dir
no, no, és que hi ha un 60%
que ja són conformes
perquè no venen.
No, perdoni,
és que tenim un 60%
que no hem aconseguit
que els interessi aquest tema.
I per tant,
tenim un problema de país, no?
I per tant,
per molt que ens vulguem
emmirellar
amb determinades qüestions,
i també li dic una cosa,
a mi em comença a preocupar
determinades actituds,
que és que en moments com ara
la selecció espanyola
afloren,
afloren determinats sentiments
que la resta de l'any,
i jo no hi estic d'acord
amb la majoria d'ells,
però que la resta de l'any
estan, diguem-ne,
mig amagats.
I quan en unes eleccions
ordinàries
vagi a votar
el 50%?
És que tenim un problema
de desafecció política,
però en aquest...
Però la desafecció,
per això passa a molts països,
això passa a molts llocs, eh?
Bueno,
als Estats Units...
Jo li respecto la seva opinió,
em permetrà que jo tingui
la meva en aquest sentit,
i jo...
Però jo li faig una reflexió
i dir...
No, no, no,
però és que això no ha passat encara.
Si comencem a analitzar
només percentatges,
podem tindre un gran problema
en general, eh?
Els polítics, sí, sobretot.
Una cosa són unes eleccions
de renovació
on hi ha un tema
de desafecció política
que és a banda
i una altra cosa
és un tema de país
on ens hem mobilitzat
totes les forces
i hem posat
tota la carn a l'assador
per mobilitzar tothom,
on hem fet un esforç
increïble de pedagogia
a nivell ciutadà
que es va fer,
que es va fer
i només aconseguim
que un 40%
de la població
el refrendi.
I llavors, clar,
jo em qüestiono.
O sigui, per mi
és igual de legal, eh?
Perquè evidentment
ha estat aprovat
i per tant,
per això dic
que tenim un problema
en aquest sentit
perquè és una llei aprovada
que el Tribunal Constitucional
qüestiona
perquè hi ha hagut
un recurs
del Partit Popular
només a Catalunya
i no amb altres autonomies
i per tant
ens podem trobar
que les coses
s'han de situar
i per tant
jo crec que sí
que canvien les coses
en aquest sentit.
Hem d'aprofitar
aquest element
com un element
de seguir explicant
la realitat catalana
jo crec que les coses
on mai s'ha de cansar
de poder-les explicar
que hi ha gent
que, bueno,
que hi ha sentiments
que no es tenen
perquè sí
i tampoc
hem de pretendre
que siguin majoritaris
i més en una societat
global i movible.
Avui deia el Julián
que ara me'l mirava així
en diagonal
que potser el que ha de presidir
el dia 10
és la bandera d'Europa.
Vull dir, bueno,
estem fent elements,
no?
Estem caminant
cap a una societat
cada cop més global
a la vegada
hi ha determinats
sentiments nacionalistes
o independentistes
que acabem
pensant
que són generals
quan no ho són
i per tant
jo crec que estem
en un munt de contradiccions
que hem de saber
un debat molt simple
seria si fem més pedagogia
o no en fem
que serien les dues postures
que t'hi han expressat
no, no, no
jo crec que la pregunta clau
l'ha dit la senyora Floria
tinc la sensació
no sé si de manera conscient
o de manera de parlar
és
ella ha dit
això és una carrera de fons
sí
sí, a on?
perquè les carreres
van a algun lloc
per mi cap a un model federal
evidentment
i altres cap a...
però aquest és el problema
aquest
no, no, no
perdoni senyora Floria
no l'hi dic ara
per criticar
la seva meta
o el seu destí
sinó que el tema
fonamental
és decidir
des de Catalunya
quin model de país volem
no, no, no
quin és la nostra carrera de fons
i on anem
aquest és el tema
aquest és el tema
i aquest és un tema
que en aquests moments
no és l'independentisme
senyora Ejo
no és l'independentisme
no ho és
i també li dic una cosa
nosaltres sabem quin és
vostè ho sap el seu partit
quin és aquesta carrera de fons
li pregunto ara jo a vostè
vostè la sap
el seu partit la sap
la possibilitat que tenim
dóna bo
sí
ah sí
quina és
la possibilitat
que el poble de Catalunya
pugui decidir
el seu futur
amb llibertat
punt
i això què vol dir concretament
cosa
que el partit socialista
no deixa
que es pugui decidir
què vol dir concretament
o depèn del dia
perquè escoltant el senyor Mas
depèn del dia
vull dir clar
un altre present
per cert
un record d'anticonstitucionalitat
l'ha posat el senyor del PSOE
que es diu defensor del poble
sembla que aquest també el voten avui
perquè sembla que el PP
sigui l'únic aquí
que posa recursos
i com a partit polític
només ha estat el PP
i per tant no faci demagogia
perquè jo crec que el que hem d'anar
en aquest sentit
és cap a la unitat
i no perdoni
és un càrrec institucional
sortirà la part de sentència
dels altres recursos
queden per sortir
la part de sentència
dels altres recursos
el debat també ens portaria a dir
si la sentència del constitucional
tanca portes
el projecte per exemple
federalista
del que parlen els socialistes catalans
i sembla que només obri
la porta de l'independentisme
o quedar-nos tal com estem
d'aquesta relació
de Catalunya amb Espanya
tal com està ara
suposo que els socialistes
diuen que no
que encara les portes estan obertes
però n'hi haurien alguns
que consideren que la sentència
pel que retalla de l'Estatut
deixa molt clarament
algunes coses
permeti'm reservar
els últims minuts també
de la tertúlia
per l'altre tema polític
de la setmana
que a més avui tenim
entre els contartulis
i un dels protagonistes
que és Joan Arejo
que ha decidit
abandonar la carrera de fons
si em permet l'expressió
també de no ser
el cap de llista
de les pròximes eleccions municipals
l'any que ve
la seva substitució
per Victòria Forns
la Mercè i el Josep Ramon Corral
com ho analitzen?
com ho valoren això?
Com ho analitzem?
Com ho valorem?
Primer que tot
un respecte absolut
per la decisió
que ha pres el Joan
a més a més
considero que
és a dir
l'ha pres
amb temps suficient
per poder
donar a conèixer
la Victòria
que mediàticament
no és
no
no és prou coneguda
i suposo que
per presentar-te
en unes eleccions
en unes eleccions municipals
necessites
que la gent
del carrer conegui
i suposo que
un any
és temps suficient
o hauria de ser temps suficient
per donar-te a conèixer
i a partir d'aquí
vull dir
massa més cosa valorant
no
no te la sabia valorar
i menys
tinguem-ho amb ell aquí al davant
Josep Ramon
a veure
des que
es va fer públic
oficialment
que Joan Alegio
no repetiria
com a alcaldable
de Ciu
a l'alcaldia de Tarragona
només he fet
que ells hi per tot arreu
elogis
al Joan Alegio
per tot arreu
i l'estartula
d'aquest programa
cada dia
la qual cosa
em sembla
que és el pitjor
que li pot passar
a un polític
que l'elogia
per tot arreu
quan te'n vas
com deia
que ell diu
fixa't si és pervers
el meu enemic
que m'elogia
amb la qual cosa
jo en el cas
del Joan Alegio
estaria preocupadíssim
perquè
algun em porten
de cap
els seus enemics
o adversaris
polítics
no tants elogis
Déu-n'hi-do
ara suposo
que ja s'ha pogut
llegir els tempos polítics
i realment
doncs
a la vista
de les enquestes
i de que
doncs
en Ballesteros
l'actura d'alcalde
cada vegada
s'està consolidant més
s'entén
en termes
d'estàgia política
que hagin volgut
canviar de pal
que per aquí
no anem
i anem a buscar
una persona
nova
dins
de la protecció
d'imatge
de canvi
que el partit
està donant
en el seu conjunt
i fa una aposta
que vosaltres
ens n'hauria de felicitar
perquè fa una aposta
per una dona
la qual
jo penso que és
molt positiu
i seria molt positiu
que algun dia
l'alcaldessa
de Tarragona
pogués ser una dona
i amb això
suposo que vosaltres
seríeu les primers
jo crec que el positiu
seria que ja no
s'hagués de fer
aquestes menes
en un estadi
de tanta normalitat
que el fet
que fos home
que fos dona
fos tan irrellevant
que ja no calgués
fer les menes
és la primera vegada
hi havia la Dolors Comas
que era candidata
alcaldessa
i també hi ha hagut
la Mercè Martorell
que ha sigut candidata
tot i que no va treure
la representació
per entrar a l'Ajuntament
però sí candidata
d'una formació
jo crec que en aquesta ciutat
diguem-ne
que la paritat
com a mínim
en el que són
les formacions polítiques
i per en general
perquè Convergència
també va incrementar
el número de dones
a les llistes
a les últimes eleccions
és un tema
que s'ha treballat
bastant bé
tot i que queda
canviar recórrer
però estic d'acord
més enllà però
de les qüestions
si parla de paritats
i coses d'aquestes
a mi m'errita bastant
sobretot perquè també
en el teu món
de directores de diari
n'hi ha poquetes
sobretot l'excepció
que hi ha en aquesta taula
més enllà però
de la qüestió de gènere
els socialistes
per exemple
com analitzen el canvi?
No, nosaltres
evidentment respectem
els posicionaments
que faci
en aquest cas
Convergència i Unió
l'alcalde
però creuen que canvia
una mica el panorama polític
igual que els he preguntat
pel tema de la sentència
clar que canvia
el panorama polític
no és el mateix
el coneixement
que té la ciutat
de la ciutat
el Joan
que el que té la Victòria
per tant la Victòria
encara ha de demostrar
moltes coses
o com a mínim
el coneixement
que tenim d'ella
fa que hi hagi
un període
que com a cap de llista
com a responsable
d'àrees concretes
serveis socials
en aquest sentit
sí que la coneixem
però respecte
a altres àrees
de l'Ajuntament
jo no la conec prou
per poder valorar
i per tant
això canvia
el panorama
en el sentit
que ha canviat l'escenari
i per tant
ara s'obre un període
d'estudió mútua
suposo
ella entén
que d'aprenentatge personal
o de treball
que hauran de fer
a nivell interior
aquí no hi entro
i nosaltres
evidentment
com totes les formacions
d'anàlitz
en el nou escenari
però en qualsevol cas
els programes electorals
i de treball
i els compromisos de feina
són els que són
i això
és un tema
que s'haurà de plantejar
més de cara
a les properes eleccions
Joan
alguns consideren
aquests dies
que és una jugada risca
de la de Convergència
i Unió
canviant el cap de llista?
No
jo crec que
com s'ha dit aquí
hi ha moltes coses
en aquesta vida
que són una carrera de fons
el que passa és que
en aquest cas
en el cas polític
a vegades aquestes carreres de fons
no són personals
i no són col·lectives
i una vegada
s'ha de saber
guada
en aquesta vida
sempre et pots equivocar
amb tot
però una vegada
tindre la íntima convicció
quan passa el testimoni
és el
bueno
és el moment adequat
per fer-ho
jo la tenia
la tenia
feia temps
i tenia pensada
també
feia temps
qui em semblava a mi
que podia ser una persona
que
que tenia
com amb tot
és a dir
en política
igual que les feines
primer de tot
una persona
té que tindre
les condicions
té que tindre
unes condicions
després
l'experiència
el temps
el treball
aquestes condicions
les poleix
i les acaba convertint
en una persona
que té uns valors
que és capaç
de transmetre'l
jo
doncs creia
que la Victòria Fons
és una persona
que té aquestes condicions
i com que crec
que les tenia
jo porto 16 anys
a l'Ajuntament
i tinc la sensació
o tenia la íntima sensació
que havia de tancar
la meva etapa
municipal
doncs
m'ha semblat
que era el moment
de fer-ho
ho he fet
amb tota la consciència
amb tota la satisfacció
amb tot el compromís
d'ajudar-la
en aquest cas
ajudar-la
amb el meu partit
amb tot allò
que pugui
de seguir ajudant
amb la meva ciutat
hi ha molta gent
que treballa per la ciutat
i no està en política
vull dir que
de fer exactament
el que pugui
i ja està
i viure-ho
amb la més absoluta
normalitat
i agrair a més a més
també
i vull dir-ho públicament
que hi hagi tanta gent
que ho hagi viscut
amb aquesta normalitat
perquè em sembla
que en democràcia
doncs escolta
els canvis
els relleus
s'han de viure
amb una tranquil·litat
i amb una normalitat
i que ningú s'hi quedarà
per llavor
a la política
a la vida
tampoc
ningú s'hi quedarà
per llavor
però a la política
tampoc
i a més
és bo que no t'hi quedis
per llavor
vull dir
per tant
més d'aquesta tranquil·litat
s'ha fet
i com a valoració política
just Ramon
tu creus que donen
en safata la victòria
els socialistes
en les eleccions
l'any vinent?
home
això
no se sap mai
però realment
Ballesteros
si les enquestes
ho ratifiquen
s'està consolidant
vull dir
és una persona
que comunica bé
vull dir
té un perfil
que pel que és
una alcaldia
és perfecte
vull dir
a la millor
potser li falten
altres virtuts polítiques
a nivell
de tenir
més punys
de tenir
més
mala handia
en alguns aspectes
és a dir
té un excés
de bonomisme
però
a les distàncies curtes
Ballesteros
es comuniquen
amb el ciutadà
per tant
la victòria
en fons
a part
que és una persona
desconeguda
que li falta
conèixer més
de l'Ajuntament
ho tindrà difícil
per desbanca
Ballesteros
Mercè com ho veus
30 segons
i a més jo crec
que durant aquest mandat
no s'ha fet
una oposició
destructiva
és a dir
ja
clar i el Joan aquí
és a dir
s'ha fet
una oposició
que ha passat
bastant
desapercebuda
i això afavoreix
moltíssim
que Ballesteros
torni a revalidar
l'alcaldia
jo m'agradaria dir
que més enllà
de l'escenari
que respecto
el que donarà
Ballesteros
a revalidar l'alcaldia
no és tant
aquesta qüestió
per adoneu-me
que us ho digui
sinó el convenciment
que estem fent
un projecte de ciutat
complint
i que s'estan fent
les coses bé
que la ciutat
ara està millor
que fa 3 anys
i per tant
és això
el que ens permetrà
revalidar
l'alcaldia
si la revalidem
finalment
i ho dic
amb tota la prudència
parlant de la figura
personal
estem d'acord
però la figura
personal
o si voler
del model de ciutat
parlem també
no no no
l'alcaldia Ballesteros
porta darrere
a ser un projecte
que és el que
els ciutadans
donen la confiança
acabem
és que no hi ha més temps
begonya floria
Joan Aréjot
Josep Ramon Correl
Mercè Ribé
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
del matí de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
fins la propera
adeu bon dia
gràcies