L'última mitja hora.
Doncs ara sí, encarem la recta final del programa
amb l'última mitja hora.
Miquel González, bon dia de nou.
Bon dia, Juna Pardila.
Què tenim aquesta setmana?
Ai, què tenim aquesta setmana?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Aquesta setmana rep bastant esports.
Hem de prometre que estarem unes setmanes
sense tirar piscis d'esforç, perquè ja està bé.
I el Quim Pons és especial, eh?
Sobretot el Quim Pons, perquè aquesta setmana...
El que passa, clar, nosaltres en realitat no decidim
el que passa a la setmana.
No, no, escolta, això va com va, no?
Surt així.
Vull dir, si el Quim Pons aquesta setmana
ha protagonitzat moments divertits,
doncs escolta, nosaltres els hem de repassar.
A mi no el convençàs mai a la vida.
No el convençarem, no el convençarem, eh?
Ja ho veus.
Tens raó.
Escolta'm, comencem com sempre amb el partit,
perquè dèiem sempre, són quatre hores de directe
i sempre hi ha coses d'aquelles que ens agraden recordar.
I tant.
I tant, i tant.
Com per exemple, la prèvia del partit,
aquest passat dissabte,
el Quim buscava una mica la complicitat de dir
aviam si guanyem, aviam si la gent està nerviosa
i va posar el micròfon a una conversa
entre el Patxi Galea i el Jaume Jané.
Precisament de futbol no parlàvem.
Doncs veurem si a poc a poc es van donant cita
als aficionats del nou estadi.
Van donant cita...
Si sembla, siguem micro,
perquè aquí hi ha una conversa, jo crec, d'alt nivell,
però alt nivell, però segur, eh?
Ja, home, Jané i Patxi Galea,
jo fico un micro, no, podeu seguir parlant,
no us espanteu, podeu seguir parlant.
De Harley, per això.
De Harley?
De motos.
Ara sí que ja veig que estem molt malament, eh?
Perquè si vosaltres dos, abans d'un partit del Nàstic,
esteu parlant de motos...
Falta una hora encara, eh?
Sí, però no hi ha nervis, ja?
Jo sí, jo estic...
Que d'aquí ja me'n vaig al servei,
que no m'aguanto.
I és un match ball, un set ball,
com l'hem de definir avui el partit?
Home, jo crec que avui només podem guanyar.
No ens val l'empat a cap dels dos
i crec que hem de tirar el partit endavant.
Vinga, fins ara.
Doncs el Patxi Galea i el Jaume Jané,
les afores del nou estadi,
si ells ja parlen de Harley,
se van fer un partit al Nàstic Jordi,
vol dir que malament rai, tu.
Tu de què parles abans de veure el partit del Nàstic?
Jo és que directament ja crec que no dic res
perquè és la millor opció,
perquè mai saps el que passarà.
En tu cas, el Patxi Galea i el Jaume Jané,
escolta, una hora abans del partit
podem parlar moltes coses,
parlant de motos, de l'escarball, molt bé.
Ja està bé, ja està bé.
Després del partit,
Pepes se sortejaven unes camisetes,
durant el partit se sortejaven unes camisetes.
El Quim volia un redoble,
la Tere dubtava...
Escolta'm.
Els guanyadors de les dues primeres samarretes
amb els noms de tots els socis...
Fica un redoble o alguna cosa, no?
Abans de dir el meu nom.
No? O què?
Molt timbal, no?
Alguna cosa, allò...
Ràpidament, que anem molt...
Hem d'anar a Sant Picadets.
És el Roger Plana,
que havia enviat un missatge a través del Facebook.
Ràpid, que ha portat pressa.
Ràpid, ràpid.
A mi m'ha agradat...
Quim redobla.
Va molt bé, eh?
Però no tenia cap redobla,
allà el Lluís o la Sílvia o el Joan Maria.
És que, clar,
apretem massa els tècnics, vull dir, clar.
És que els demanem coses a l'últim moment
i no pot ser.
I no hi és tot, no hi és tot.
No pot ser, no pot ser.
Però no deixem el Quim, eh?
Avui.
No el deixem, no el deixem.
Perquè el Quim porta ratlla
a molts de jugadors.
La veritat és que ell,
quan reparteix,
reparteix per a tothom.
I així està d'amics.
Ho he provat, Xisco?
I Gilvan,
recordeu,
un jugador que ha jugat
a l'equip del Cestaponi.
Ara és un jugador,
vaja, és un crac.
Tio, Cestaponi era l'idol.
Però aquests equips què són?
Propaganda?
O són equips de futbol?
Jo crec que només són d'aquells
que surten a les col·leccions de cromo.
Jo saps que soc un friqui
i t'he de dir que el Cestaponi aquest
no l'havia sentit en ma vida.
Però en ma vida.
El que és un friqui no ho havíem notat, eh?
Sembla un producte com el Colacau.
I mira que conec lligues, eh?
Vé del Jejú United,
que el Jejú United hi havia jugat
el Gilberto del Nascar.
Ja saps que hi ha representants
que són autèntics cracs, eh?
Perquè aquí,
fa un parell de temporades,
ens els van encolomar tots.
A tots, a tots.
Però és que Gilvan...
Això sí, eh?
La caixa va quedar buida.
Gilvan pertany a Bahia, eh?
Com també pertany a Lekic,
aquest juveníssim serbi
que tenen a la banqueta,
un central de 1,95 m.
Una bèstia.
Una bèstia.
Quim, tu tens amics
o et quedes sols als bars
a l'hora de donar conversa?
Sol, sol, sol.
Sol com un mussol, Tere.
Jo, el meu canal de futbol
i la meva guiamarca, tu.
Acabes parlant amb el teu amic invisible, no?
M'hi acaba portant la contrària
al comentarista de la televisió.
Però en tinc prou, eh?
Feliç com un gínjol, tu.
Feliç com un gínjol.
M'imagino el Quim parlant amb la tele.
Saps tots els jugadors
i tots els equips del món mundial.
És impressionant, és impressionant.
És, és, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, eh?
És tan impressionant
que fins i tot al final del partit
el Quim aquesta setmana
li agafava un atac de riure.
Pobre Quim, no?
Sí, avui m'ho estem passant.
Ostres, ja.
Va, que només n'hi queden tres, ja.
Vinga, va.
Només n'hi queden tres.
Vinga, va.
Al final de la transmissió
li agafava un atac de riure
i no podia ni tan sols dir
l'entrenament de la...
els horaris de l'entrenament de la setmana.
...hi posem una X.
Doncs això són els marcadors
que ens deixen aquesta jornada.
Anem tancant amb aquesta zona mixta
del nou estadi.
Quim, explica'ns una mica la planificació.
Doncs demà es tornen els entrenaments
a partir d'un quart d'onze.
Dilluns, jornada festiva
i a partir d'aquí dimarts, dimecres, dijous, divendres.
Suposo que entrenament.
Dissalte'ns de la ment.
És que jo no puc, jo no puc,
jo no puc seguir així.
I l'equip que hem jugat diumenge a les 12.
Quan juga l'equip, Quim?
Diumenge a les 12.
I en tres de quins dies?
No ho sé, no queda clar.
És igual que m'he de la plana web del nas, tipa.
M'han alegrat la nit, ara.
Àngel García i Jordi Blanc,
d'en peus, amb un paper de diari,
els hauríem de veure a TV,
sense comentaris.
És igual, deixo.
Ai, cap.
Sí, sí.
No, no, no.
Fet-lo de jugar amunt i avall.
És que jo els entenc, eh?
Portem dos partits aquí,
que la veritat és per agafar el paper de diari
i fotre't al cap i tirar milles, tu.
Ei, una bona notícia.
El Volés Empresa en Pau ha guanyat aquesta tarda.
Home.
Tres a dos al partit que disputava
contra el Vigo.
Déu-n'hi-do, eh?
Contra el Vigo.
Això, ara, era culpa de Jordi Blanc i Àngel García,
que feien riure el Quim, eh?
Allò que va acabar el partit
amb els diaris que reparteixen allà a un nou estadi,
però s'ho passen bé.
El Quim encara treballant i ells ja s'ho passaven bé.
Martí, la vols que posem en marxa a la màquina del temps?
Posem en marxa, sóc bé.
Aviam si podem.
Vinga, doncs ens hem plantat a l'any 2005.
Vinga, quin any?
L'any 2005.
2005.
2005.
El Quim Pons també reia, en aquest cas,
d'una manera bastant diferent,
i és que li feia gràcia,
i de fet encara riu ara,
quan anomena el jugador nigerià
Kikuchuku Uche.
Com ho ha dit això, eh?
I sona així.
I deia, em parlàvem d'un poqui d'un nigerià,
i diumenge en veu un altre.
Vé, Ikuchuku Uche,
el jo de nigerià del reggae del Vuelva,
que ve a Tarragona.
És que em fa riure el nom, ho sento.
I el nom em fa riure molt.
Uche, bell conegut de Luis César.
Uche, no riure.
El nom és complicadíssim de dir.
Jo no el sé dir bé, ho reconec.
La Tere era nostra companya del sardí perfecta,
però a mi em costa moltíssim.
Veu Uche a Tarragona,
i Luis César deia això d'Uche.
Uche, no riure.
Uche, no riure, no riure.
Li hauríem de preguntar a la Tere com sé dir.
A veure, potser ja ho sap, eh?
Tornem a l'actualitat, Tepe,
i ens quedem encara al sempre nàstic.
Prometo que ja acabem.
Ja està, ja està, ostres, eh?
Aquest dimecres passava una cosa molt surrealista,
la veritat.
Estàvem fent una entrevista,
el Quim està fent una entrevista telefònica,
i passava això que sentirem.
No us ho explico,
perquè vosaltres mateixos.
T'hemos buscado,
tu teléfono nos lo facilitó Ferran,
que vive en Londres,
y nos dijo,
Por eso, Miguel Ángel está jugando
en el Charlton Atletic.
Cuéntanos un poco
cómo ha ido a parar Miguel Ángel
y él al Charlton Atletic.
Pues espérate, tío,
me voy a poner un sitio más tranquilo
para hablar contigo,
para el niño,
lo tengo encima,
me está pegando.
Vale.
¿Sabes?
Vale.
Porque si es que no me está...
¿Qué hago, Paco?
¡Pum!
No pasa nada.
Vaya piñaco que me está pegando.
Ahora viene papá,
espérate.
¿Y el quién fa?
El que un rey es.
Espera un momento,
tranquilo,
sí, sí.
Que se ha pegado una otra niña.
Tranquilo,
tranquilo,
tranquilo.
¿Qué te ha pasado?
¿Te ha enfadado?
Atención a las declaraciones del niño.
¿Vale?
Ahora viene a jugar al papá contigo,
¿vale?
Venga,
venga,
¿qué te pasa?
¿Te ha enfadado el suelo?
¿Te ha enfadado el suelo?
Venga,
no pasa nada,
venga,
ven pa'cà.
¿Quién está ahí?
Pobre xiquet.
Solt que quan són petits
són de goma,
va caure,
estava damunt del seu pare,
assegut fent l'entrevista
i el pare es devia aixecar
i el nen va caure.
Va caure,
poble,
solt que són de goma,
són de goma quan són petits.
De fet,
de caigudes va la cosa
i és que viatgem cap a l'any 99,
no sé si podem tornar a posar
a la màquina del temps,
Lluís,
com ho tenim això?
Vinga,
engeguem-la.
Sí, podem?
Ostres,
hombre,
quin gran tècnic.
Funciona de meravella això.
Doncs ara estem a l'any 99,
si no m'enganya l'arxiu,
li hauríem de preguntar
al Ricard Laoz
perquè és una de les pifes
més surrealistes
que han passat en aquesta casa.
Va de caigudes,
dius.
Va de caigudes.
Un convidat que ella,
mentre l'entrevistava,
el Ricard Laoz.
Alguna cosa hi ha.
On cau això?
Això cau en un sac buit.
Nosaltres podíem fer moltes coses
perquè nosaltres...
Perdó,
m'acabo de caure
d'una petita sella
al dir això.
Nosaltres tenim els contactes
nacionals i internacionals
per portar una tasca
de desenvolupament cultural
però que està molt més llun
de la que es pensen els polítics
en aquest any.
Vaja,
tinc una cadireta
que s'ha trencat.
Bé,
segueix?
Sí, sí,
estem en directe.
Puc continuar?
Sí, sí.
Si no hi ha més problemes?
Sí, sí.
Però no anava.
Sí,
pot caure...
Pot caure...
Pot caure...
No, no,
a mi la millor reacció
és la del Ricard.
Sí, sí,
si no hi ha més problemes
si no hi ha més problemes
podem seguir,
aviam,
les coses com siguen.
A més,
cau dos vegades
a la cadira.
No vull saber
en quina cadira
estava sentada.
Mare de Déu,
no ho sabrem mai.
Potser d'aquelles cadiretes
petites...
Clar,
de joguina,
una mica allò...
Clar,
sí, sí, sí.
Aquelles que volia dir
prens a la canalla
per rir una miqueta
i ja ho acabes caient
al mig d'una entrevista
en directe.
I tant, i tant.
Ardira,
tornem a l'actualitat,
anem a l'informatiu...
No tens un efecte
per tornar a l'actualitat?
Home,
jo crec que la màquina
del temps
fa el mateix efecte
d'anada que de tornada,
no?
Doncs vinga,
posem-ho, posem-ho.
Vinga, va.
Ara on anem ara?
Ara anem a aquesta setmana,
el dia 24.
La Tere es confonia
a l'informatiu.
I ha anunciat possibles canvis
de cara a l'11 inicial
que jugarà diumenge
al camp de Santo Domingo.
Lluís Coain...
Lluís Coain...
Jordi Blanc,
bona tarda.
Bona tarda,
i és que quan les coses
no surten, lògicament,
l'entrenador ha de buscar canvis.
Clar, clar,
quan les coses no surten,
l'entrenador ha de buscar canvis.
Lluís Comas,
Déu-n'hi-do, eh?
Està claríssim.
Ai, ai, ai.
L'altre dia,
la Sílvia García,
a la tarda em deia,
diu,
escolta,
fa temps que no feu remixos
d'aquests i muntatges musicals...
Amb el bé que ens ho passem.
Amb el bé que ens ho passem,
dic, escolta,
però això no pot ser.
Hem agafat un tall
de la Laura Casas,
que té ganes de cap de setmana ja,
aleshores ho sabem,
també d'aquesta setmana,
del dia 25,
i això és el que ens deia.
Fer algú que quedi maco
i que la gent s'ho passi bé.
La fira funcionarà
de 10 del matí a 10 de la nit.
La fira funcionarà,
funcionarà,
funcionarà,
funcionarà...
Dirinanarà...
Funcionarà...
Funcionarà...
Funcionarà...
Funcionarà...
Què passarà?
A més d'aquesta cançó...
Funcionarà...
Té coreografia i tota aquesta cançó, eh?
Algú l'està ballant a la reacció?
Jo l'estic ballant, jo l'estic ballant.
A la redacció,
la Laura l'està ballant,
ara que la veig,
sí, sí, sí, eh?
Molt bé, molt bé.
L'està ballant.
No era, no era?
Sí, sí, funcionarà,
doncs sí, sí, sí.
Bé...
Avui tenim un altre protagonista,
també esportiu de la casa.
I tant, i tant.
És el gran desconegut de la ràdio.
Una salutació de cara a ell ja directament.
Nosaltres ho vam dir el primer dia,
aquí no es tracta de posar-se amb ningú ni res.
No, ja ho sabem.
Simplement repassem, doncs...
Els millors moments, no?
Exacte, els millors moments.
Ell ha tingut molts millors moments,
per dir-ho d'alguna manera,
aquestes últimes setmanes.
I és el que sentirem a continuació,
ho podríem titular com
Les històries d'en Marc Busquets, capítol 1.
Abans, abans, abans de res,
no diríeu mai quin descrit.
No, una mica té quins ponts...
Sí, sí, sí, perduda, perduda.
Per cert, un moment,
que és amic de Jordi Felgueira també.
Bé, Ferran, allò que tenim tu i jo,
que ja saps què és,
que ja t'he contestat via mail també,
que està en marxa, eh?
Que avui no ha pogut ser,
però que demà serà.
S'ha de fer per la ràdio, això?
Sí, serà per la ràdio, sí, no?
És que és una cosa que serà per la ràdio,
jo m'entendreu,
que el dia que surti jo ho explicarem.
És que això d'allò que tenim tu i jo...
Sí, no, no, seré, seré, seré.
En fi, doncs en Ferran, en Catalan King,
més conegut com a Catalan King per l'ofició.
Alguna cosa nova, si no,
malament i cap avall.
Des de Londres, molts petons.
Doncs, Quim, ja ho saps,
molts petons del Ferran.
Un quart i un minut de deu del vespre,
tornem a saludar el Marc Busquets.
Marc, bona nit.
Bona nit, Jordi.
Bones.
Què preguntàvem avui?
Avui preguntàvem si,
tal com m'havia assegurat avui en Nogués,
havíem d'exigir més,
tant a la plantilla com a l'entrenador.
i bé, en general, es veu que sí.
Abans, però...
Ai.
Ai, tu no ho veus venir, oi?
Sí, sí, no ho veus venir, clar que ho veus venir.
Jo li diria a la Sílvia que a partir d'ara,
quan haguem de llegir correus des de Londres,
posi música de violins,
perquè això està agafant matisos de història d'amor.
Que bonica és la ràdio, eh?
Així que Quim Pons té alguna història amb Catalan King, escoltem.
Ens diu, ens diu, ens diu.
Resposta nàstic, és l'assumpte.
Estem entrenant en una situació molt preocupant,
jo li donaria un parell de partits al cos tècnic.
Rebobinem una mica.
Tira en van, tira en van, tira en van.
Vinga, tira, tira, ara.
Per experiència, les segones oportunitats mai funcionen.
Recorder tots des de Londres,
especialment pel Quim.
El Quim, eh?
En Catalan King.
Records pel Ferran.
Dimecres, que escolta el programa, que tindrem un amic seu.
Ja està, dit.
Sí, sí, sí.
Qui és el segon amic?
Home, és el repte que teníem, no?
Ah, va, va, va.
Doncs ja te'l diré.
Un ex-central del nàstic ajuda la Lliga Anglera.
La Tere va respondre, però vaja.
Parlant de Facebook, no sé si ja ho heu entrat últimament,
però curiosa iniciativa, curiosa moda,
ara es veu que la gent es canvia les fotos del perfil,
veus?
Sí, sí, sí.
I es posa a dibuixos animats.
És a dir, que si entreu al Facebook de sempre nàstic,
veureu a Bèlix, Doraemon, a Heidi.
La Pilarica Galant s'ha posat de Heidi.
És per la setmana de la infància.
Sí, vaig veure un grup que reclamava que David Cuellar joés el nàstic.
Un grup que s'ha creat via Facebook, també.
Doncs haurem d'estar.
També amb el retorn de David Cuellar.
En canvi, la fotografia del Facebook del grup del sempre nàstic
continua mantenint una fotografia de primera divisió.
Jo ho repto i que us hi poseu personatges.
Saps quin nàstic és aquest, no?
Un nàstic a tu t'agradaria força.
M'encantaria.
És Montjuïc, eh?
Montjuïc, eh?
Sí, sí, sí.
Gran tarda aquella perquè vam guanyar.
A part de la foto, pots seguir llegint, Marc?
No, és que...
Sí, però a favor, és que si no comença a m'explicar...
Sí, no, no, no, no.
Jordi, se'ns engresca.
Aquesta cançó és en honor al Jordi Blanc, eh?
Perquè sabem que li agrada.
Li agrada, li agrada, li agrada, sí, sí.
Clar, el merdús que ets veus dilluns,
el sempre nàstic al vespre i és la veu de l'oient,
el sempre nàstic dels dilluns.
Ara, si et sembla, anem a pau, tall de la setmana.
Vinga.
El tall de la setmana.
Doncs ràpid perquè portem pressa.
Vinga, som-hi.
Anem a escoltar el tall de la setmana
que, com no, el torna a protagonitzar
el nostre alcalde, el Josep Fèlix Ballesteros.
Bé, com veieu, acabem d'inaugurar
o de descobrir la placa
que la ciutat de Tarragona fa el món dels castells,
en general, amb motiu de la declaració en Nairobi
del món dels castells com a patrimoni immaterial
de la universitat.
Eh?
Del món dels castells com a patrimoni immaterial
de la universitat.
No.
I estem aquí, les quatre colles castelleres de la nostra ciutat.
No teníem massa clar, això.
No és muntat, eh?
Això no és muntat.
No, no, es va confondre, es va confondre...
Vinga, Lluís, música d'eleccions.
Vinga.
Estic en mara d'aquesta sintonia, eh?
Música d'eleccions.
Música d'eleccions.
A Tarragona Ràdio, a sintonia de la ràdio de la ciutat,
bloc electoral.
I és que ens hem de fer ressò i hem de repassar en clau d'humor
les entrevistes als candidats que aquesta setmana
fèiem al matí de Tarragona Ràdio,
per a les eleccions del diumenge,
els caps de llista dels candidats per Tarragona.
Us hem preparat una bateria
amb els millors moments de totes cinc entrevistes.
Som-hi.
Tarragona Ràdio.
Les entrevistes als candidats.
Vinga.
Senyora Grau, una paraula per definir Tarragona ciutat.
Una paraula per definir Tarragona ciutat.
El mar romà.
Una paraula per definir la seva formació política.
El verd i el vermell.
Quin lloc li agradaria ocupar, suposadament a vostè, en un castell?
Total, sí. És que m'agrada tot. És el problema.
On la podrem trobar el primer cap de setmana de després de les eleccions?
A la muntanya.
Que vaig a la muntanya, que vaig a la muntanya.
Sí, perquè aquí no tindrem neu.
Acabem, senyor Algunal.
Una paraula per definir Tarragona ciutat.
Capital.
Una paraula per definir la seva formació política.
Servei.
Un defecte i una virtut personal seves.
Jo.
Jo, jo.
Soy yo.
I bona persona.
Para lo que haga falta, vamos.
Sergi de los Rios, molt fàcil. Una paraula per definir Tarragona ciutat.
Capital.
Una paraula per definir la seva formació política.
Gent valenta.
Quin lloc li ha agradat més ocupar en una construcció castellera?
El que em toca, sempre vaig de lateral.
On el podrem trobar el primer cap de setmana de després de les eleccions?
Intentaré escapar-me a tastar la neu.
Una paraula per definir Tarragona ciutat.
És la capital d'aquesta vegaderial i una gran ciutat que té molt de futur.
Sí, el futur s'encara amb polítiques de progrés social, econòmic i social i mediambiental.
Vostè fa trampa.
Una paraula per definir la seva formació política, el PSC.
El catalanisme social.
Un defecte i una virtut personal seves.
Uf, una virtut la constància, va, i un defecte el desordre.
Què és el millor d'una campanya?
Ara, si tingués temps, les explicaria.
On el podrem trobar el primer cap de setmana de després de les eleccions?
50 quilòmetres d'aquí.
Senyor Xavier Sabatec.
Una paraula, senyor Poblet, per definir Tarragona ciutat.
Grans possibilitats.
Una paraula per definir la seva formació política.
Eficàcia i priorització al servei d'aquest país com a única voluntat política.
Una paraula, senyor Poblet.
Què és el millor d'una campanya electoral com aquesta que està vivint?
Ens ho hem passat molt bé i hem fet molta feina.
I on el podrem trobar el primer cap de setmana de després de les eleccions,
en el seu temps de lleure?
Segurament que a Vilaseca, que és on estaré.
A casa?
No tinc previst de fer cap cosa, diguem, que en situï fora de Vilaseca.
Esa serà mi casa.
Buenas entrevistes.
Josep Poblet.
Amb ella acabem.
Miquel González.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.