Fins demà!
Un país on la pobresa afecta moltíssims milions de persones.
Diuen que gairebé la meitat de la població
i en un dels percentatges més elevats de deute extern per càpita del món.
En un dels més elevats, no cal que més, però en qualsevol cas
és un país amb una singularitat a nivell social, polític,
que el fa ben singular tant en el marc d'Àtinoamèrica.
En volem parlar i ho fem avui acompanyats de Joan Fuster,
responsable de la URB Solidària.
Joan, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, com esteu?
Bé, un país amb moltes singularitats, no?
Moltíssimes, moltíssimes, sí, sí.
Amb moltes qüestions rellevants, tant per un cantó com per un altre.
Ara manen els sandinistes o...?
Bé, això és molt relatiu.
Teòricament, mana un partit que es diu Frente Sandinista de Liberació Nacional,
però que té molt poc de sandinisme.
De fet, el mana una persona, i no ho dic jo, això està escrit, diguéssim,
amb uns horitzons de poder i uns objectius personals gravíssims.
Una persona, segons diuen, el que està escrit a tot arreu, bastant corrupta.
I els ex-sandinistes estan tots fora, estan en contra del govern actual.
Ha tingut, però, una mica de tot, eh?
Llinatge de dictadors a kleptòmens, o no?
Una guerra patrocinada per als Estats Units...
Sí, sí, i tant, i tant.
Bé, de fet, Nicaragua, exceptuant el període de l'èxit que va tenir la revolució sandinista,
que va ser una fita mundial,
tota la resta han estat pràcticament mandataris que han atemptat els drets humans,
que s'han enriquit, que han estat corruptes, etcètera, etcètera.
Els podríem anar enumerant un darrere l'altre.
Ha hagut alguna etapa una mica més light, l'etapa xamorro, l'etapa bolanyos,
però és igual.
Fet i fet, Nicaragua és un país molt malmès,
per qüestions humanes i per qüestions naturals.
Vull dir que és un país que està agolpejat des de tots els àmbits.
L'huracà mig va ser l'últim o...?
L'huracà mig, diguéssim, que va ser l'última tragèdia així natural important.
Però això va ser el 98, si no emerro.
Però ja en el 72 un terratrèmol va assolar la ciutat de Managua.
Has de pensar que a Managua els carrers no s'anomenen com ho fem aquí,
que diem Ramblanova 75.
A Managua els carrers es diuen dos quadres més abaixo de tal cosa.
Doncs hi ha moltes adreces que són tres quadres al norte de donde había el teatro tal.
O dos quadres a l'este de donde hubo la gasolinera cual.
De donde hubo, de donde había.
Vol dir que aquests edificis ja no hi són perquè això és un indicador de quan el terratrèmol.
Vol dir que allí hi havia un edifici i el terratrèmol se'l va carregar.
Com és la vida a Managua el dia a dia?
Bé, has dit una cosa al principi, que has dit pràcticament la meitat del país està en la pobreza.
Jo discrepo, jo diria que és pràcticament tot el país exceptuant algunes classes benestants.
Per tant, és un país bastant molt malmès des del punt de vista del desenvolupament.
La vida a Managua concretament, que no és el mateix que la vida a Nicaragua, que és molt diversa.
Bé, Managua és una ciutat molt moguda, amb molt de bullicio, ara mateix no em sortiria la paraula.
Dispersa, amb edificis baixets, quasi tots, justament per causes per evitar qüestions naturals,
com les que van fer el terratrèmol en el seu dia, molta gent al carrer.
A Managua tothom està al carrer, mercats, carrers, venda amb volant, cotxes, tràfic, caos, bicicletes,
tota classe d'andròmines pel carrer.
Managua és la típica ciutat d'aquests països on la vida es desenvolupa absolutament al carrer.
Què es menja a Managua?
Home, a Managua, jo diria, a veure, es menja de tot, però hi ha el menjar típic de Nicaragua és el gallopinto,
com pràcticament a tota Centraamèrica.
El que passa és que Nicaragua té unes connotacions diferents que les dels països veïns.
Jo diria que és que hi ha menys carn que en els altres països.
El gallopinto és un menjar composat bàsicament per arròs, frijol, com diuen allí, frijoles,
i si tens sort, hi trobaràs algun tros de pollastre.
Això és el gallopinto.
Saps sort, eh?
Sí, sí, amb molta sort.
El dia a dia, diguem que sembla una mica convuls, no?
Pots trobar una mica de tot, eh? Managua, la capital.
Sí.
És una capital segura?
És una capital segura si saps per on vas.
Nicaragua no és un país especialment violent,
però, com tot arreu, has de saber el que fas i per on et mous.
Dins de la mateixa capital, dins de Managua, hi ha barris molt insegurs
i hores molt insegures i hi ha espais on et pots moure perfectament.
En general, no és un país, ja no Managua, sinó el país,
no és un país especialment violent i especialment insegur,
tenint en compte el context de Centraamèrica.
Què visitaríem?
Què proposaries visitar Managua, la capital?
Què convé veure?
Què queda, diguéssim, del terratrèmol d'en Peus?
Bé, del terratrèmol...
La catedral, per exemple, que hi ha...
Clar, la catedral, però la catedral en tens dues.
Una, que és la clàssica, que està destrossada per al terratrèmol
i veuràs el que queda de la catedral, magnífica catedral,
que no és tan actiu, òbviament.
I després la nova catedral moderna, horrorosa,
i és horrorosa perquè està preparada per als terratrèmols,
amb la qual cosa és una mena de búnquer,
és un bloc de ciment molt modern,
fet amb una...
Diguéssim, amb una...
Com ho diria, amb un gust artístic bastant dubtós,
però probablement si hi ha un terratrèmol com el que va haver el 72,
no caurà.
Hem de mirar en aquests països, hem de ser pragmàtics
i generalment...
I quan és un país amb manca de recursos econòmics,
s'ha de ser pràctic, no?
Per tant, no hi ha cap concessió
al luxe, en aquesta nova catedral,
ni a l'art,
sinó a la seguretat.
Els habitants de Managua són gent càlida,
gent propera...
Sí, sí, sí.
La gent a Nicarà o en general...
Això és un tòpic, eh?
A mi no m'agrada ser tan tòpic
parlant d'aquests llocs,
però, bueno, s'ha de reconèixer que és així.
La gent a Centroamèrica en general,
i a Nicarà o en concret,
és una gent molt afable,
molt hospitalària,
molt càlida,
i això es nota amb la forma de parlar,
amb el tarannà, amb el tracte...
És una gent en general
molt, molt, molt hospitalària.
I imagino que se'n pot veure
molts vestigis de Somoza, no?,
per la capital i també per altres llocs.
Hi ha un antic búnquer, no?
Sí, existeix.
Hi ha un búnquer que està capitanejat
per la magnífica i espectacular
silueta de Sant Dino,
Sant Dino que va ser assassinat
per la família Somoza, concretament,
a l'any 30 i alguna cosa,
no recordo exactament,
els anys 30,
Somoza va assassinar
una de les figures més mítiques
de Nicaragua,
que és el general César Augusto Sant Dino.
I, efectivament,
als peus de l'estàtua,
de la immensa estàtua de Sant Dino,
hi ha el que queda,
allò és la colina de Tiscapa,
que es diu,
hi ha el que queda
de la caserna vivenda
de la família Somoza
durant molts anys.
Allí s'hi van fer moltes coses.
per qui vulgui viatjar a Nicaragua,
si diries que la capital Managua
pot ser un punt de llança,
és a dir,
allotjar-se a Managua
i anar fent sortides o no?
Nicaragua,
perdó,
Managua,
òbviament,
no hi ha altre remei,
ha de ser el centre del viatge
perquè has d'arribar
indefectiblement allí.
A partir de allí
et pots moure
per diferents llocs.
Nicaragua és un país
extraordinàriament bonic,
però molt,
diguéssim,
desendreçat.
Desendreçat
i bastant trencat
en el sentit físic,
estructural.
Llavors,
el que passa
és que tens ciutats
on et pots allujar perfectament
i on pots fer turisme
amb qualitat.
Qualitat em refereixo
amb seguretat
i per veure coses boniques.
Tens la ciutat de Granada,
magnífica,
molt bonica,
que està a la vora
del llac Cozibolca,
un llac que és
un dels espais més grans
d'aigua interna
que té l'Amèrica Llatina.
Això ho tens a Nicaragua.
Pots anar a ciutats
com León,
pots anar a ciutats
com Matagalpa,
on hi ha,
a més a més,
tens vestigis antics
i tens infraestructures
i art rellevants.
Veig que es poden veure
molts llacs,
no?
I que també el que seria
la geografia d'en si
ja és un arreglant
per anar a Nicaragua.
Bàsica,
el medi ambient,
és a dir,
la natura,
és bàsic.
Si un vol visitar Nicaragua,
aquest ha de ser
una de les raons.
Has de pensar
que Nicaragua
està ubicada,
té la curiositat,
està en el centre del centre,
és a dir,
està en el centre
de Centramèrica.
Per aquells oients
que ara no puguin
o no sàpiguen ubicar
a Nicaragua,
diguem-los que està
dins d'aquell petit braç
que uneix
als dos continents americans,
Amèrica del Nord,
Amèrica del Sud,
doncs Nicaragua
està en el centre
de Centramèrica,
al mig d'aquell braç
on hi ha Honduras,
on hi ha El Salvador,
on hi ha Panamà,
Costa Rica,
doncs al centre
de tot això
hi ha Nicaragua.
I òbviament,
per estar ubicat
en aquest espai,
doncs forma part
de tota una cadena
muntanyosa
que és volcànica,
que és magnífica.
Nicaragua
està farcida
de volcans magnífics
que li donen
un relleu
i un paisatge
extraordinari.
I això,
si ho acompanyes
amb una part
de Carib
que també té
i una part pacífica
que també té,
dona un resultat
d'un paisatgisme
i uns recursos naturals
poderosíssims.
Et posaré una diferència
perquè la gent
ho entengui.
És tan bonic
com és
que Costa Rica,
que està al costat.
El que passa
és que Costa Rica
està més endrecedet
i Nicaragua,
per les raons
que hem comentat,
Nicaragua ve de 40 anys
de desastres humans,
bèl·lics i naturals
i òbviament
és un país
molt malmès
i amb una manca
de recursos absoluta
i bé,
és un país
extraordinàriament
espectacular
des del punt
de vista natural
però clar,
molt malmès.
Què li preocupa
al nicaragüenca
en el dia a dia?
Menjar.
Bàsicament, eh?
Bàsicament, sí.
Bàsicament,
a la població nicaragüenca
li preocupa
què menjarà l'endemà
perquè és un país...
El que passa
és que en aquests països
la gent s'espavila molt
i tampoc hem d'entendre...
Nosaltres aquí
vivim sobrepassats
de tot.
Amb menys de la meitat
amb el que sobrevivim
un dia
podríem viure
gairebé perfectament.
Això també ho hem d'entendre.
Llavors, realment,
podríem viure molt menys.
I en aquests països
això passa.
La gent sobreviu
amb realment poc.
Jo no dic que estigui bé.
Ho dic simplement
perquè la gent faci
aquest exercici.
Aquest canvi de xit, eh?
Aquest canvi de xit.
Llavors,
la gent sobreviu
realment
amb pocs recursos.
I el que preocupa
el nicaragüen mitjà
que, bàsicament,
està ubicat
en el medi rural
és...
Bé,
és que el clima
sigui beneficiós
per les seves mínimes collites
o perquè tingui
un treball mínim
i poder subsistir
d'un dia
per l'altre
i que els seus fills
no es posin malalts
o no tingui
massa problemes.
També hem de dir
que és una població
eminentment jove,
molt jove.
Treballant en terres pròpies
o hi ha terratiments,
també,
allò,
caciquisme?
Efectivament.
És un dels típics països
on es reprodueixen
tots aquests elements
que caracteritzen
el tercer món,
bàsicament.
És a dir,
latifundis
i monocultius.
Per això fa que
el tema de l'alimentació
no estigui acabat de resoldre.
És a dir,
Nicaragua
és un país
on s'hi produeix
molt de cafè
i el cafè
no ens alimenta.
El cafè,
de fet,
ells el produeixen
i nosaltres ens el bevem.
Que això s'ha de saber.
Conreus d'aquest tipus,
com el cotó,
per exemple,
seria una altra característica.
El panís,
el plat de moro,
també seria un altre element.
La pinya.
La pinya,
està molt bé.
A nosaltres ens agrada
molt menjar pinya,
però la pinya
no t'alimenta diàriament.
I ells,
el banano,
que diuen allí,
tenen aquests monocultius
i allí s'hi ubica
laboralment
moltíssima població
i els propietaris,
òbviament,
són latifundistes
i molts d'ells
ni tan sols
són nicaragüents.
Predomina una mica
la població mestissa,
no?
Ja de tot.
Espanyols,
baratxar espanyols
i d'autòctons.
Aquesta és una de les curiositats
que té el país,
que fins i tot
molts nicaragüents
la ignoren.
És un país
que està dividit
en dos clares meitats.
Pràcticament
tota la població,
la que diríem
la nicaragüenca
normal,
això no m'agrada dir-ho,
dic entre cometes,
viu a l'oest,
a la part pacífica.
Allí es concentra
pràcticament
tota la població.
A tota la part
atlàntica,
que és més del 50%
territorialment
del país,
hi viu
tot un conglomerat
és molt interessant
de població indígena,
amb llenguatges propis,
amb cultura pròpia,
amb tradicions pròpies,
que són els misquitos,
parlen creol,
que és una barreja
interessantíssima,
i allí hi ha
una riquesa cultural
tremenda.
És un país
dins d'un altre país.
I aquesta és una
de les anècdotes
que poca gent coneix
de Nicaragua.
Aquesta meitat
est del país,
que és selva,
és una selva duríssima,
se'n diu
ran i ras,
que vol dir
Regió Autònoma
de l'Atlàntico Norte
i Regió Autònoma
de l'Atlàntico Sur.
Són dues regions
autònomes
que pràcticament
viuen
diferenciats
i amb molts problemes,
amb molts problemes,
i molt dispersos,
són molt poquets.
I per anar-hi
en què ets a zona,
en concret,
com a turista,
ets ben rebut o no?
Sí,
ets ben rebut.
El que passa és que
quan entres en aquella dimensió
t'adones que estàs,
t'adona la sensació
que has entrat
en un altre país,
en un altre àmbit,
en un altre,
atmosfera,
perquè sents parlar
altres idiomes.
Has de pensar
que gent d'aquella zona
no parla castellà.
I clar,
la gent que no ho sap,
això li xoca.
I físicament
també són molt diferents.
Que parlen prou,
ens arriba,
és a dir,
per proximitat,
s'entén el que diuen?
No.
Si tu escoltes
parlar misquito,
no saps absolutament
el que diuen.
I si escoltes creol,
és una barreja d'anglès
amb paraules indígenes
i de tant en tant
sents alguna cosa castellana.
Les coses que no es poden traduir,
les sents en castellà.
Com sona,
per exemple,
alguna paraula,
no sé,
en el primer dels...
No m'ho facis dir ara.
Però sents parlar
una espècie d'anglès estrany
i de tant en tant
escolta,
suelta,
suelta,
alguna paraula
que és espanyola.
que són aquelles paraules
que en la tradició indígena
no existien
i les han hagut d'incorporar
en el nou llenguatge.
És un viatge, diries,
de motxilla,
aquest?
Absolutament.
De motxilla
i bones fates per caminar.
Sí, a veure,
i molt sovint
t'has de traslladar
amb avioneta.
Amb avioneta.
L'avioneta,
abans d'aterrar,
fa,
jo recordo un viatge,
concretament així una,
l'avioneta fa dos toms
perquè treguin els rucs,
els gossos,
els nens que juguen a la pista
i quan ja tothom ha sortit
llavors aterra l'avioneta.
Són espais així.
Llavors,
pagas un bitllet
o has de pagar col·lectivament?
Com funciona?
No, no.
Hi ha una companyia
que es diu La Costenya,
a més a més,
tothom que ha voltat Nicaragua
coneix de sobre aquesta companyia,
que és la que fa
aquests vols interns
amb avioneta alguna
més que trotinada
que una altra
i tu des de Managua
doncs compres el bitllet,
molt car, per cert,
molt car,
perquè això també s'ha de dir,
aquestes companyies aèries
les utilitzen només
o bé turistes
o bé la gent de la cooperació.
Tu puges amb una avioneta d'aquestes
i tothom és ros
i comences a veure
el que porten escrit
a les samarretes
i tal
i veuràs cooperació finlandesa,
cooperació holandesa,
perquè també hem de dir
que Nicaragua,
que jo anomeno
el laboratori de la cooperació
i coopera tothom,
tothom.
I no ho dic positivament,
ho dic molt crític,
dic molt crític.
Jo ho anomeno
el laboratori de la cooperació
precisament per això.
Allí està cooperant tothom
i la pregunta que jo faig sempre és
bé,
amb 30-40 anys de cooperació
què hem aconseguit?
Res,
perquè Nicaragua
és tan pobre
com fa 30 anys.
Quan parlem de l'avioneta
que és cara,
què vol dir que és cara?
És a dir,
més o menys, eh?
Que està fora de l'abast
de qualsevol nicaragüent mitjà.
No.
Absolutament.
Per un turista,
per exemple,
i és a l'abast
per un turista sí.
Per un turista sí,
perquè el turista el que fem
és comparar el cost
del preu
d'un atractiu turístic
amb la satisfacció
que ens produirà.
Llavors tu dius,
bé,
jo arribaré a un indret,
a Grest,
a una selva
que està a l'Atlàntic,
que està en el Carip,
tindré això.
Això què em costarà?
Bé,
em costarà aquest vol d'avió,
el puc assumir
i el pagues tranquil·lament.
I en canvi,
potser una persona malalta
que s'ha de traslladar
al revés,
ha de fer el recorregut al revés,
ha d'anar des d'allí
fins a un hospital de Managua,
no ho podrà fer
perquè no té els diners
per fer-ho.
Aquesta és la tragèdia
d'aquests països a vegades.
I llavors
ha de fer aquest mateix trajecte
amb autobús.
Bé,
amb una mena d'andròmina
amb quatre rodes
que trigarà,
potser,
per fer el mateix recorregut
d'un parell o tres dies.
Mira,
ahir parlàvem d'Austràlia
que dèiem que el sou mig
australià és de 1.000 euros
a la setmana.
A la setmana, eh?
I, clar,
amb el Micaragua
això està en zoom, no?
Home, evidentment.
Qui treballa,
qui treballa, clar.
Perquè aquí...
Mira, mira,
com que ara ja començàvem
a ser una mica crítics,
continuarem sent crítics.
Doi tant.
Les ONGs,
allí,
han produït un efecte curiós
i perniciós.
Hem fet que a vegades
el nivell salarial,
o sigui,
hem creat una mena d'inflexió.
Inflació.
És a dir,
què hem fet?
Que molta gent,
molts empresaris locals
no puguin conservar
els seus treballadors,
sobretot els més qualificats,
perquè les ONGs paguen més.
Llavors,
les ONGs s'han convertit
en uns empleadors de luxe.
Llavors,
un senyor que té una empreseta
que comença a fer cosetes
i comença a tenir un cert èxit,
resulta que el senyor comptable,
el senyor economista,
se li envà
perquè l'ONG
que acaba de venir d'Holanda
li paga tres vegades més
o quatre vegades més.
Això passa també
en alguns professors d'universitat,
passa en alguns metges d'hospitals.
Saps?
Clar,
arriba una ONG,
els hi paga el triple
o els hi paga el doble
i aquests senyors
canvien de feina.
I què és el que treu
tant als ONGs
a nivell internacional
a Nicaragua en concret?
Mira,
Nicaragua
és un país
mític
des dels anys 79
que va triomfar
la revolució sandinista.
Va ser
l'última revolució romàntica
on va triomfar
la lluita
per les llibertats,
la lluita
pels drets humans,
la lluita
per moltes d'aquestes coses.
D'acord?
Llavors,
això va fer
que molta gent,
sobretot aquí a Espanya,
que aquí hi ha una tradició enorme,
vull dir,
això vull aprofitar
per dir que probablement
avui estem parlant de Nicaragua
i jo no sigui la persona
més indicada.
No cal sortir de Tarragona
per trobar
més de 100 persones
que podríem parlar
molt millor que jo de Nicaragua.
Això volia que quedés,
ho hagués hagut de dir al començament.
Dit això,
a Catalunya,
sobretot,
i a Espanya,
que veníem d'una forta dictadura,
Nicaragua es va convertir
en una mena d'objectiu,
una mena de lluita romàntica
i molta gent es va traslladar
i d'aquí parteixen
els anomenats
comitès de solidaritat,
brigades solidàries,
tots aquests conceptes
venen de Nicaragua
i d'aquella època
i durant uns quants anys
tot el món
es va abocar amb Nicaragua.
Tothom volia anar ajudant
en aquesta mena de lluita
per la llibertat
i a partir d'aquí
ha començat
des de sempre
aquesta tradició
de col·laborar
en un país com Nicaragua.
Hi ha mil germenaments
catalans-nicaraguans.
Aquí a Tarragona
en tenim, també.
Sí.
M'ha fet pensar, de fet,
amb el comitè d'Esquerro Romero,
amb el Paco Chamar,
amb Entre Pobles,
amb el Gonzalbarrius,
i molts altres.
Doncs mira,
qualsevol d'aquests dos
que acabes de nomenar,
bons amics,
però podríem parlar
absolutament millor
que jo sobre Nicaragua.
I s'hi van sovint,
de fet, eh?
Sovint, molt sovint.
Sí, sí, sí,
van sovint
i, a més a més,
quan hi van,
s'hi queden
per una bona estona.
Parla una mica més
del poble de Nicaragua.
El que puguis trobar,
no sé,
anant per les muntanyes...
Mira,
el que trobes,
trobes comunitats,
comunitats sueltes,
disperses,
comunitats que sobreviuen
amb no res.
I la gent,
repeteixo,
està viu dispersa
en les comunitats
que són
d'un absolut
ambient rural,
amb molt,
molt poquets mitjans,
ja no dic econòmics,
dic mitjans
estructurals,
escoles,
assistència mèdica,
assistència sanitària,
n'hi ha molt poca,
n'hi ha molt poca,
n'hi ha molt poca.
I després,
les ONGs també
hem creat això,
fem de seguretat social
d'alguns governs,
de l'actual no cal dir-ho.
Se n'aprofiten també
una mica
de la nostra feina,
en el sentit
que a vegades
no fan les coses
perquè ja vindrà
una ONG
que resoldrà
aquesta manca
d'infraestructura
o aquesta manca
de servei per aquí,
aquesta manca
de servei per allà.
I això s'hauria
de regular una mica.
I no dic que no sigui
culpa del nostre àmbit,
de l'àmbit de les ONGs també.
Què s'emporta
el benefici de,
no sé,
per exemple,
les explotacions agrícoles
de Nicaragua?
Hi ha també
grans indústries
a nivell multinacional
que entren,
que venen amb el producte,
que collen els productors.
Sí,
això es veu clarament
amb el cafè.
Podríem parlar
de molts productes
però es veu clarament
amb el cafè.
El cafè
està controlat externament.
Hi ha grans latifundistes,
alguns són estrangers,
i després
el preu del cafè
pensa que
es fixa
a la borsa
de Nova York
i de Chicago.
El productor local
mal viu
produint cafè.
I després
nosaltres
paguem
un euro i mig
per un cafè
que realment
en el productor
originari
no li han donat
absolutament,
li han donat
una misèria.
Vull dir,
un producte
com el cafè
hauria de ser objectiu
d'anàlisi,
d'anàlisi,
perquè amb el cafè
entre mig,
entre el preu
que es paga
a l'inici
i el que paguem
nosaltres
en una cafeteria
hi ha una quantitat
enorme
que se la queda
a algú.
Molt per això
l'importància
del cafè
de comerç just.
Sí.
Els infants
en aquestes zonas
rurals
quina perspectiva
de futur tenen?
És a dir,
poden estudiar
amb molt d'esforç?
Amb molt d'esforç,
sí,
amb molt d'esforç
però costa molt,
costa molt.
Aviam,
hi ha un tòpic,
tothom diu,
oh, els nens
a Nicaragua
que riuen tant.
Bé,
els nens a Nicaragua
riuen perquè són nens
i riuen a tot arreu.
Tot arreu.
Però no se la passen
gaire bé.
El que passa que,
clar,
si no han vist una altra cosa
per ells la infantesa
és aquesta
i és el que tenen.
Hi ha molts problemes
i ja no t'ho explico
i ara recordo,
m'està venint al cap
un projecte que tenim
a la universitat
i ja no et dic
si ets un nen
a més a més
amb problemes,
amb deficiències.
Imagina't,
no hi ha cosa pitjor.
Com deia aquella dita espanyola,
no?
No hi ha peor cosa
que si estigueu en Granada.
Doncs imagina't ser deficient
en un país
que ja de per si és pobre.
És la desgràcia
a sobre de la desgràcia
i això passa
i a la universitat
tenim un projecte
en aquest àmbit.
però els nens
que estan ubicats
en espais rurals
del país
doncs no s'ho passen bé
perquè tenen
les escoles molt lluny,
perquè han d'ajudar
les famílies,
perquè a més a més
viuen en famílies
quasi sempre desestructurades.
Pensa que les famílies
a Nicaragua
tenen molts de nens.
Les dones
no diuen
tengo cinco hijos,
tengo siete hijos,
diuen
me tienen cinco hijos,
me tienen ocho hijos
perquè quasi tots
són de pares diferents
i pares que
ja no hi són
a la família.
Per tant,
és complicat ser nena
a Nicaragua.
Qui vulgui anar a Nicaragua,
ens queden pràcticament
dos minuts,
ha passat volant això, Joan.
Trobo que sí.
Qui vulgui anar a Nicaragua,
quan torni,
quan torni cap aquí,
quina lectura creus
que haurà fet?
És a dir,
vindrà una
prioritzó
de mires.
Sí,
a veure,
hem fet un missatge
jo crec que bastant negatiu,
hem plasmat una realitat,
no hem dit cap cosa
que no sigui certa,
però qualsevol,
jo li recomanaria
qualsevol que vagi
a Nicaragua,
però que s'informi
molt bé
abans d'anar-hi.
És una imprudència
anar a qualsevol país,
a qualsevol,
sense haver-se informat
prèviament.
Per tant,
Nicaragua
és un país magnífic,
qualsevol que vagi
s'ho passarà bé,
però ha d'anar
ben informat,
ha de saber
on es posa,
i ha de tenir,
bé,
ha de saber
amb qui estarà
i amb qui contactarà
quan arribi allà,
és a dir,
qui serà el seu receptor,
per dir-ho d'alguna manera,
que es busqui
persones de confiança,
que òbviament
n'hi hauran
i que disfruti
perquè Nicaragua
és un país magnífic
per ser visitat
i que prengui,
sobretot,
mesures sanitàries adequades.
És molt fàcil
arruïnar-se
un viatge
en aquests països.
El segon dia,
si baixes la guàrdia
i menges
el que no has de menjar.
Carai,
i aigua també importa
no veure aigua
embutellada.
Evidentment, res.
Saps què passa?
En aquests països
es ven molta beguda
i molt de menjar
pel carrer
i tu estàs pel carrer,
tu estàs passant bé,
estàs fent el turista
i en un moment donat
baixes la guàrdia,
tens set,
fa calor
i agafes un fresquito
d'aquells
que et beuen pel carrer.
Bé,
aquest fresquito
probablement et condenarà
a estar
quatre o cinc dies
enganxat
amb un lavabo.
amb una letrina.
Més ben dit, exacte,
tu has dit millor que jo,
amb una letrina.
I això t'arruïnarà el viatge,
però això ha sigut culpa teva.
Això ha sigut culpa teva.
Per tant,
sobretot,
seguretat sanitària
i precaucions sanitàries.
vacunació també
va generar-hi el tot, no?
Sí,
vacunació,
bé,
s'ha d'anar a sanitat exterior
i allí t'aconsellaran
i et diran el que has de fer
i el que no cal fer.
A vegades,
algunes vacunes
podrien ser prescindibles
si tinguéssim seny.
Si tens seny,
algunes de les vacunes
no caldrien.
Però a vegades,
aquest seny,
quan estàs de vacances,
el perdem una mica.
És un país
amb temperatures molt altes,
diguem-ne si o no,
perquè se'ns acaba el temps.
Temperatures molt altes
i molt humit.
Molt humit,
bé,
Nicaragua té molts climes
dins el propi país.
Hi ha una època
més plujosa,
una època que no ho és tant.
Si te'n vas a la part
atlàntica,
tindràs molta humitat
i a la part pacífica
més sec i més calor.
Joan Pusté,
moltes gràcies
i bon estiu.
Molt bé,
gràcies igualment.
Quantes coses
ens han quedat per dir?
I tant,
un altre capítol,
un altre dia.
Gràcies.