Passen pràcticament sis minuts a dos quarts d'una del migdia.
És dimarts, és el primer dimarts del mes,
així que tenim una cita amb les psicòlogues
de l'equip de prevenció de drogodependències
de l'Ajuntament de Tarragona.
La Patricia Ros, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Marisa Cerrillo, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim una cita perquè ja sabeu que cada primer dimarts de mes
parlem de temes relacionats amb això,
amb la prevenció de drogues.
I avui em sembla, Patricia i Marisa,
que ens voleu parlar d'una substància en concret, no?
Sí, de la cocaïna.
De la cocaïna.
Per algun motiu en concret?
Perquè forma part d'aquella llista de substàncies
que s'han de tenir en compte?
Perquè forma part de la llista de substàncies més consumides,
malgrat que és l'última.
La més consumida és l'alcohol,
després va el tabac, després el cànnabis
i després la cocaïna, per aquest ordre.
Per tant, és poc consumida,
però per això no deixa de ser important.
Però és important perquè és una de les més addictives.
Llavors, això sí que pot crear
i, de fet, està creant cada vegada més problemes.
Perquè ho hem parlat altres vegades,
però el que volem dir és que la cocaïna
no té un patró de consum
com el que a l'imaginari col·lectiu tenim.
No sé quin imaginari tens tu, Ricard,
quan jo et dic drogadepenent.
Ràpid, què me diries tu?
Sí, cocaïna, no?
Sí, me diries cocaïna?
O heroïna.
O me diries heroïna?
Allò que necessites una dosi diària
i que estàs marginat...
Però heroïna és una d'aquelles drogues
que també podem pensar que fa molts anys
i que ara es consum molt menys, no?
O m'equivoco totalment?
Sí, no, no, no, vas bé, vas bé, vas bé.
Recordo la heroïna als anys 80-90.
80-90.
Va ser realment una pandèmia important,
però amb l'entrada de la prevenció de la sida
es va treballar molt per treure la metadona,
que era un substitutiu.
Per tant, hi ha molt poca gent que ara,
malgrat que hi ha un petit repunt de gent
que es torna a punxar,
però això és molt petitíssim,
realment la gent no consumeix heroïna.
Els heroïnomes clàssics i de tota la vida
estan controlats els centres de tractament,
tenen la seva metadona
i apareixen a finals del 90
un altre tipus de consums de drogues,
que no són diaris, com la heroïna,
ni l'alcoholic clàssic que teníem aquí a Espanya
fa més temps,
sinó que entren una sèrie de...
Les pastilles, les drogues de disseny
i la coca disminueix a la meitat
el preu del que costava.
Per tant, si al principi, molt al principi
dels anys 80, la coca la consumien
persones amb un cert èxit i glamour social
i molts diners,
el fet de baratir el seu preu
es va estendre perquè també formava part
d'aquest tipus de drogues netes.
Què vull dir amb això?
L'heroïna requeria un ritual important
a l'hora d'injectar-se,
en canvi, una pastilla,
l'agafes i pam, cap a dins.
I una ratlla, si més no,
la piques una miqueta i te la esnifes.
I aquests tipus de drogues,
les pastilles, la cocaïna,
comencen a consumir, no diàriament,
sinó en contextes recreatius,
de festa, per passar-s'ho bé.
No per marginar-se, a aislar-se
i arribar al Nirvana,
que era dels heroïnomes clàssics,
sinó al contrari, per estar més en societat.
És que això que comenta la Patrícia Marissa
és veritat que segurament la cocaïna,
tot i l'aparitiment del preu,
continua d'estar associat molt,
crec jo, a la imatge de festa,
però també de glamour, d'èxit,
encara que la consumeixi ara
una franja molt important
i molt extesa de la població,
que no cal que tingui molts diners,
però és veritat.
És veritat que aquesta càrrega de glamour
i d'associar-se a l'èxit
i a persones ben situades,
ha fet que no es contempli
com una substància
que pot portar problemes.
I precisament perquè deia la Patrícia
que no té un patró de consum diari,
almenys durant molt de temps.
No té un comportament
semblant al de l'heroïna.
I això fa pensar
que si no és diari,
jo no tindré problemes.
I que com és una substància,
s'ha dit durant molt de temps
en aquell lloc que deia
ja dels anys 80-90,
que no enganxava
perquè tampoc hi havia passat temps
per veure persones amb problemes,
perquè començava a arribar aquí,
començaven a fer-la servir
a alguns sectors,
amb èxit a nivell social i tal.
Es pensava,
i s'ha dit durant molt de temps,
i a l'imaginari col·lectiu,
hi ha aquesta idea
que no enganxa.
I que el que no és heroïna
i no és consum diari
no porta problemes.
Clar, costa molt, doncs,
que les persones
que fan un consum
més aviat regular
de la substància
i que poden acabar amb problemes
entenguin
que realment
té a veure
amb aquests problemes
amb l'ús de la substància.
Aleshores,
estaríem davant
d'un cas similar
al de l'alcohol,
en el sentit que
una importantíssima part
de la societat
no el contempla
com un problema,
com una substància
que enganxa.
Pot ser, sí,
i a més a més,
l'alcohol també va molt lligat
al consum de cocaïna.
Ah, sí?
Perquè el consum
de les dues substàncies, què?
Normalment va associat.
Què passa?
Doncs que si jo consumeixo alcohol
i pren cocaïna
no tinc la sensació
d'emborratxar-me
tenen aquests efectes
com que un és de presó
l'alcohol
i l'altre s'estimulant
que és la cocaïna
com que contrarresten
i per tant
doncs jo puc continuar bevent
sense la idea
i sense la sensació
d'embriaguesa.
I llavors també
això va molt relacionat.
De la mateixa manera
que jo potser
surto de festa
amb la idea
de no consumir cocaïna
però
quan prenc sis cubates
aquella idea
aquest propòsit inicial
queda enrere
i després de sis cubates
acabo consumint cocaïna
quan no era la idea inicial.
Però els efectes
d'això
d'aquesta combinació
que acabes de fer
deuen ser...
Bé, les barreges
és el que passa
a vegades hi ha efectes
adversos
no esperats.
Però no afecten
directament a la salut
no poden provocar
un problema de salut
greu?
Evidentment
que pot portar
problemes de salut greu.
Què més
hem de dir
de la cocaïna?
Es consumeix
molt poc
va més
va menys
què és el que noteu
vosaltres?
Nosaltres
tenim el telèfon
que com tothom sap
d'informació
sobre drogues
i amb els seus inicis
a principis
d'aquesta dècada
les més trucades
que teníem
eren
per pares
preocupats
pels seus adolescents
que fumaven
càrnavis
ja he tractat
aquest tema
però últimament
en els últims
cinc anys
quasi totes
quasi bé totes
i la Marisa
m'ho pot corroborar
perquè l'agafa
bastant ella
i entén molt
del perfil
del cocaïnomen
parlarem del perfil
tots són problemes
de gent
però no
de la persona
que està consumint
la cocaïna
perquè la persona
es pensa
com deia la Marisa
que no està enganxat
que ell ho controla
i que en qualsevol moment
ho deixa
sinó dels familiars
els familiars
estan farts
de promeses incomplertes
i sobretot
de grans deutes
de diner
perquè malgrat
s'ha baratit
a la meitat
continua sent
comparat amb el càrnavis
el tabac
o l'alcohol
la droga
més cara
tenim un perfil
Marisa
tenim un perfil
normalment
qui consulta
per problemes
de cocaïna
sol ser la parella
o la família
sol ser una dona
però qui té problemes
o la persona
l'afectat
per la qual consulten
sol ser un home
entre 25
i 35 anys
a partir
d'aquesta franja
d'edat
més o menys
és gent
que
últimament
es dediquen
a treballs
així com
són comercials
que no tenen
un horari
flexible
que manega
molts diners
que no hi ha
control
a vegades
i que
porten una vida
poc metòdica
o que no tenen
molt de supervisió
no tenen un cap
no tenen un horari
que complir
amb una oficina
de tal a tal
trobo casos
d'aquests
professionals
així
on
tenen
més llibertat
de moviment
exactament
que guanyen
molts diners
en aquest cas
és un inconvenient
perquè parlava
precisament
fa la setmana
passada
amunt
que deia a mi
tenir diners
sempre
sense problemes
no m'ha ajudat
a donar-me
i portava
més de 10 anys
consumint cocaïna
i ara
sí que arriba
un moment
que ja
no complia
amb els clients
que no arribava temps
que dilluns
a lo millor
ja no
s'aixecava el matí
que la família
li estava dient
que anava molt accelerat
que no hi havia manera
que a casa no estaven bé
discutia molt
a la parella
vull dir
i és aquest perfil
el problema és
que clar
com que aquesta persona
no tenia
per exemple
que és l'habitual
un consum diari
ell continuava dient
però jo puc deixar
quan vull
jo puc controlar
i jo li deia
home
si tu poguessis controlar
en 10 anys
que portes consumint
si poguessis controlar
sol
per la teva banda
segurament
ja ho hauries fet
i la qüestió
no és
potser si jo puc
o no puc
és quan s'estableix
aquesta dependència
psicològica
és a dir
jo associo
anar a treballar
a aixecar-me
amb una sensació X
acostuma a funcionar
amb la sensació
que em produeix
la substància
doncs
això és difícil
de canviar
per un mateix
quan arribem
a aquest punt
de consum
de consum regular
diríem
perquè quan parlem
de consum regular
què és el que predomina
no és el consum diari
o pot ser
o clar
és que hi ha casos
a veure pot arribar
al consum diari
però triga molt de temps
i això és el que enganya
a vegades
un comença els caps de setmana
i a poc a poc
es fa cada vegada
més freqüent
perquè perdoneu
això s'associa segurament
al principi com a mínim
segurament doncs això
amb les nits de festa
a les nits de cap de setmana
un temps de recreatiu
després potser entre setmana
aquella persona
alguna altra festa
que té a veure amb un negoci
tancament d'un negoci
o que et trobes
amb el bar dels de sempre
i després
els que estan al final
de la cadena
doncs sí
ben bé
quasi cada dia
però no necessàriament
pot ser cada dos dies
pot ser cada setmana
vull dir
és complicat
no és un patró
tan regular
com l'heroïna
i com sempre diem
a veure cada persona
és cada persona
una cosa és que parlem
de la substància
però quan entra amb el cos
llavors tens que veure
el cas per cas
i la persona
que el familiar
l'amic
que està al costat
d'aquesta persona
ho nota
o es veu de seguida
o precisament
com que abans
creu que heu dit
és una substància neta
en fi
aparentment
no deixa seqüeles
i és molt difícil
de descobrir
a veure
físicament és veritat
que costa molt
i tu veuràs una persona
consumidor habitual
de cocaïna
no li veuràs res
estrany
físicament
no tenen un aspecte
molt normal
com tu com jo
res a veure
amb aquella imatge
que comentava abans
a l'aerahuïna
dels anys 80
no hi ha un deteriorament físic
què passa
que la família
costa a vegades
que lligui
coses que havia vist
que no li quadraven
amb el consum
la família
sí que
se n'adona
que passa alguna cosa
el que no saben
és relacionar-lo amb què
o posar-li
l'etiqueta
al títol
diríem
sí que no
tant
a lo millor
que hi ha coses
que amb els diners
no funcionen
que està molt irritable
aquella persona
que tot són discussions
que està de mal humor
que tenen problemes
a la feina
que han hagut
a vegades
molts accidents
de trànsit
sempre tenen problemes
o han tingut un cop
o un altre
vull dir
les coses no van bé
no funcionen
d'una manera tranquil·la
és una substància
que altera bastant
normalment
el caràcter
per tant
la família
nota això
però a vegades
ho aixequen
que tenen problemes
a la feina
que jo què sé
han canviat de feina
han ampliat l'horari
jo què sé
la família
ara quan ja
es destapa això
que normalment
té a veure
amb el tema diners
normalment
té a veure
amb el tema diners
llavors clar
ja surt tot això
comencen a veure
que la feina
i això també passa
havien demanat
anticips
o havien demanat
préstec
que arriben a la llibreta
i no tenen els diners
que pensaven
vull dir
llavors
és quan veuen
que aquí passa
alguna cosa
aleshores què cal fer
o què és el que recomaneu
vosaltres
a la família
és a dir
on s'actua primer
on cal actuar
primer i millor
amb l'entorn
amb la parella
amb la família
amb els pares
amb qui sigui
o amb els amics
o amb el propi consumidor
a veure
sí
cada cas
vull dir
si la persona
o de forma paral·lela
amb els dos
depèn
mira
jo et dic
és fàcil
la persona diu
ostres sí
m'he passat
tinc un problema
i jo vull sortir d'això
perfecte
llavors el primer
que s'ha de posar
aquesta persona
és amb tractament
ja
i demanar ara
al centre d'assistència
i seguiment
a les drogadependències
que està
a l'hospital
Joan XXIII
vull dir
això ràpid
d'acord
perquè la visita
no és immediata
i paral·lelament
a això
que has demanat ara
treballem amb la família
però això
no sol ser
el gruix dels casos
ara ho explica Marissa
això seria l'ideal
això seria l'ideal
fantàstic
el gruix dels casos
és que la família
ja ha detectat
el problema
però la persona
diu
vale
te diu que sí
però que confies en ell
que ho intentarà
i la família
què fa
confia en ell
ho intenta
fins que tornen
a tenir problemes
i llavors
ens consulten
a Marissa
que us explica
una mica
què fem
amb aquests casos
sí
a veure
la família
consulta
molt angoixada
perquè a vegades
com diu ella
venen de temps
que han detectat
i que han donat
diferents oportunitats
i la persona
potser ha promès
diverses vegades
que això ho controla
i que ho pot deixar
jo sempre
sempre els hi diem
a veure
parlar amb aquestes persones
quan estan alterades
no té sentit
parlar
des de la tranquil·litat
quan aquella persona
està receptiva
no si venen
en un estat alterat
perquè acaben de consumir
sinó en un moment
de tranquil·litat
parlar sempre
des de la preocupació
per ells
és a dir
la família
el que vol
és ajudar-los
entenent
que
deixar una substància
com la cocaïna
no és fàcil
no perquè la persona
no pugui
és que és complicat
aquesta dependència
psicològica
perquè físicament
si un deixa
de consumir cocaïna
no hi ha un síndrome
d'abstinència
és més aviat
l'associació
psicològica
de la substància
poder parlar
amb aquesta persona
des de la necessitat
d'ajuda
és a dir
si tu no pots sol
no passa res
per això hi ha professionals
si fos tan fàcil
no caldria
que estiguéssim
i nosaltres diem
que puguin venir
intentar
que puguin venir
a parlar amb nosaltres
perquè també a vegades
això que ha explicat la Patrícia
del que és el tractament
la persona que té problemes
amb la cocaïna
com que s'imagina
aquest tractament
és això que parlàvem
de l'Eurinoman
de ficar-me en una granja
m'aïllaran
m'apartaran
i m'atancaran
no volen ni sentir parlar
jo els dic
no parlin de tractament
ni parlin de dependència
perquè també
el cocaïnoman
jo no soc un drogó
no
tu tens problemes
amb la cocaïna
realment és així
llavors parlem
de quins problemes
li està portant
a l'ús d'aquesta substància
puguem parlar
de tot això
i puguem parlar
de quines opcions hi ha
i el tractament
ambulatori
que no vol dir
que un hagi de deixar
tot el que està fent
al contrari
quan més normalitzat
sigui tot millor
si un té feina
i no l'ha perdut
i ha tingut la sort
de no perdre-la
millor mantenir-la
i anar a les visites
a Joan XXIII
bàsicament
amb un psicòleg
perquè és això
de tractar
la dependència psicològica
és aprendre a funcionar
sense la presència
de la cocaïna
i estava pensant
clar
mentre estava escoltant
la Marisa
és important
doncs que la persona
consumidora
d'aquesta substància
clar
perquè pugui deixar-la
també canviï molt
la seva vida
la seva vida
aquest ritme
que dèiem
desordenat
en fi
no sé si
pregunto
en la pràctica
és així
el tractament
no consisteix
perquè com que veig
que el consum
va també molt associat
amb un determinat ritme
de feina
segurament molt estressant
però després de molta festa
de sortir aquí
i allà
tot això
potser és importantíssim
tallar-ho
això forma part
del tractament
diríem
el tractament
no és només
deixar de consumir
la substància
és aprendre
a funcionar
sense ella
i per tant
canviar hàbits
canviar funcionaments
evidentment
en un principi
el que es recomana
des del tractament
és evitar
aquelles situacions
de risc
que diríem nosaltres
que són aquelles situacions
on hi ha més probabilitats
que la persona consumeixi
per què?
perquè el control
encara no el té
intern
vull dir
té el consum molt recent
i si s'exposa
en aquestes situacions
és probable
que acabi consumint
és a dir
si el cap de setmana
surt amb els mateixos amics
i el mateix local
i fa el mateix que feia
quan consumia
el més probable
és que acabi consumint
això vol dir
que aquella persona
no podrà sortir mai més
de festa?
no
això vol dir
que inicialment
ha d'intentar evitar
aquelles situacions
on és més fàcil
que pugui consumir
també es dona
la recomanació
de no portar
massa diners a sobre
que la família
qui ajudi
a controlar això
canviar certs hàbits
per ajudar
a mantenir-se abstinents
la cocaïna
la cocaïna
estava pensant
també en qüestions
d'edat
potser segurament
és per gent molt jove
no la consumís
gent molt jove
o sí
ho heu detectat
precisament
al servei
de drogodependències
que teniu consumint
abans heu dit
entre 25 i 35 anys
clar jo l'associo
doncs això
amb una vida
ja professional
més o menys
consolidada
i per tant
no estaríem parlant
d'una franja
de joves
molt
doncs això
de 20 anys
o de 18-20 anys
això és el que ens agradaria
les estadístiques
de consum
sobre adolescents
també donen
com a primera
com a primera
droga més consumida
entre 14 i 18
l'alcohol
com a segon
el tabac
com a tercera
el cannabis
i amb molta diferència
de tot això
amb molta diferència
cocaïna
és a dir
la gent
que als 25 anys
comença
ja a fer un ús regular
que li portarà
al cap de 10 anys
a entendre
que té un problema
segurament
segurament
ha començat
al final
de l'adolescència
a provar
algunes ratlles
això és com
el tabac
ningú comença
a fumar-se
un paquet diari
oi que no
i per això
dic que
realment
és molt petit
el percentatge
no arriba
al 3%
d'acord
però
ens agradaria
que això vol dir
que un 3%
d'adolescents
entre 14 i 18 anys
sí
sí que fan
un ús
no regular
però fan un ús
en els últims 30 dies
d'alguna ratlla
de coca
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
alguna cosa més
a recomanar
algun consell més
a la família
no sé
gent que
ens estigui
escoltant
que potser
que potser sospita
o pensa
que pot haver-hi
un problema
que no s'enganyin
que no s'enganyin
a mi se m'acudia
la coca
pot tenir
un cert
brillo social
pot tenir
un cert gramur
pot tenir
una
associació
amb la festa
i amb què
jo controlo
però
és una
de les substàncies
juntament
amb la nicotina
més addictives
i realment
gent que
després de molt
de temps
ha estat
relacionada
molt amb ella
sí que hi ha
un cert
deteriorament
tant de les funcions
mentals
i les capacitats
d'associació
de memòria
de concentració
perquè afecta
molt el cervell
com un cert
deteriorament
social
per tot aquest
caos
que s'està
produint
amb la feina
la família
vull dir
que no s'enganyin
que la coca
realment
és una de les
substàncies
més addictives
i més perilloses
Marissa alguna cosa més?
si tenen dubtes
oferir de nou
com sempre
el nostre servei
d'informació
i orientació
i que poden trucar
sense cap problema
al 977
24 44 14
és el servei
de drogodependències
d'orientació
sobre drogues
vull dir
no és el servei
de tractament
per així dir-ho
estem la Marissa
i jo
no portem bata
no obrim a ningú
expedient
sinó que
intentem
és confidencial
és per orientar
perquè
vull dir
hi ha persones
que potser
no tenen problemes
però que
estan en el camí
de tenir-los
i llavors
no cal
fer un drama
sinó que es pot consultar
en quin punt
estàs del consum
com podries reduir-ho
si és que vols
quins problemes tens
etc.
molt bé
doncs també
nosaltres
el que fem aquí
un cop al mes
és això
mirar de prevenir
possibles casos
recordo el telèfon
al 977
24 44 14
ja trobaran
la Marissa Cerrillo
i la Patricia Ros
que ara estan aquí
als Estudis de Tarragona Ràdio
Patricia i Marissa
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies