Sometimes it seems to be so far away.
The end of the night will bring some joys.
Aquesta cançó, aquesta sintonia, en fi, ja no necessita gaires presentacions
perquè molta gent ja la identifica amb la Fundació La Caixa,
amb l'obra social de La Caixa i amb el Caixa Fòrum.
Aquest és l'espai del Caixa Fòrum Tarragona, que arriba cada dilluns,
però això sí, avui una miqueta abans del que és habitual,
normalment arriba després al punt horari de la una,
avui l'avancem una estona i ara us explicarem el motiu.
Ens acompanya com pràcticament cada dilluns el director del Caixa Fòrum Tarragona,
Carles Marqués. Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui parlarem especialment d'un seminari, d'unes jornades,
d'unes conferències que comencen aquesta mateixa setmana sobre la Guerra Civil, no?
En efecte, diguem conferències, perquè seminari,
tot que seria el títol correcte, es pot prestar equívoc,
perquè no sembla que ella s'hagi d'inscriure.
No, no, són conferències absolutament obertes.
Les dones, Josep Maria Soler i Sabater,
un historiador de reconegudíssima solvència,
i més en aquest tema de la Guerra Civil,
i parteix d'un punt de vista que són els cartells.
Sabeu que la imatge gràfica va ser especialment important
tant a la República com a la Guerra Civil,
i aleshores el Josep Maria agafa aquest ítem
per parlar, diguéssim, de les diferents fases de la Guerra Civil.
Des del 19 de juliol, el dia, diguéssim, de la revolució,
l'endemà de l'alçament,
la propaganda, els fets bèl·lics i la guerra,
i acabem, acabem,
i atenció, això sí que és d'inscripció,
el dia 27 de novembre, que és dissabte,
i a més jornada de reflexió,
doncs podrem anar a reflexionar
als espais de la Batalla de l'Ebre,
guiats també per Josep Maria Soler i Sabater.
Aquí sí que us heu d'apuntar,
i a més jo us recomanaria celeritat,
perquè les places són les que acaben en un autobús.
Limitades.
Limitades.
Després podem ampliar els detalls d'aquesta proposta.
El seminari, o aquestes jornades,
o aquestes conferències,
començaran, tindran una prèvia aquest dimecres,
en fi, amb un historiador de prestigi.
Un enorme prèvia, exactament.
Pol Preston, que si recordeu,
a principis de l'any passat havia de venir
per un problema de salut,
doncs finalment no va poder ser,
obre aquest cicle
amb la conferència Francisco Franco,
el discret en cant d'un dictador,
que és el dia 20,
atenció, no el 20 de novembre,
sinó el 20 d'octubre,
és a dir, aquest dimecres.
O sigui, d'aquí dos dies,
demà passat, a les 7 del vespre,
és una ocasió enorme de luxe,
i encara recordo l'any passat
quan havia de venir
les cues que hi havia de gent,
i això que ho vam informar aquí,
al programa, si recordes,
però bé, vull dir que tota aquella gent
que aleshores es va quedar decebuda,
jo crec que ara tindrà l'oportunitat,
Pol Preston vindrà precisament avui,
viatjarà avui cap a Catalunya,
i per aquesta raó, precisament,
per poder parlar amb ell en directe,
hem volgut avançar una estona
a aquest espai del Caixa Fórum.
Ara mateix el podem saludar.
Senyor Pol Preston, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Com es troba?
Home, amb una miqueta de pressa,
perquè he d'anar a l'aeroport.
Doncs anem ràpidament,
perquè hi ha molta expectació aquí a Tarragona
per, en fi, escoltar-lo en aquesta conferència,
que parla sobre Francisco Franco.
Però serà una xerrada, una conferència
amb les dades biogràfiques més interessants de Franco
o què és el que ens vol explicar?
Jo el que vull precisar
és la gran ambició de Franco
sempre de llançar una imatge
que no era la verídica, diguem-ne.
És a dir, que des del primer moment,
és gairebé des de nen
o com mínim des d'adolescent,
Franco sempre...
la imatge que va presentar al públic
no era, diguem-ne, el verídic, no?
Era sempre una cosa, una màscara,
una careta,
detrás de la qual
sempre volia amagar-se.
I, realment,
un altre possible títol de la conferència
podria haver sigut
les ficcions de Franco.
Perquè jo crec que una de les coses
que encara és molt interessant
és que tant a Espanya
com al reste del món,
segur al reste d'Europa
i seguríssim als Estats Units,
Franco encara gaudeix
d'una molt bona premsa.
I jo el que vull fer
amb aquesta conferència
és esbrinar una miqueta
com ha sigut possible
que una persona
tan mediocre
i tan cruel
podria gaudir
de tan bona premsa.
Mediocre i cruel.
Vostè el defineix així, també.
Jo l'he sentit a vegades
dir que era incompetent, no?
Que era difícil d'imaginar
que un militar com ell,
en fi, després pogués dirigir el país
a mà de fer-lo durant 40 anys.
És clar.
És que, a més a més,
primer, la guerra,
un dels mites del Franco
és que era un gran estratega,
que era un gran militar
quan realment va guanyar
la guerra civil
gràcies a l'ajut
que li va prestar
el govern de Gran Bretanya
i, evidentment,
també Hitler i Mussolini
com a estratègia
era molt dolent, no?
I després,
com ell pensava
que era un gran economista,
la base d'aquesta creència
era només que
quan havia sigut director
de l'Acadèmia Militar de Saragossa,
la seva dona
havia tingut uns estalvis
al banc de Bilbao
i el director del sucursal
va prendre té en veus
i, a base de les converses
amb el director del banc,
Franco va arribar a la conclusió
que ell era un gran economista
i amb aquesta creència
va dur a Espanya
a la ruïna econòmica
durant els anys 40-50
i, realment,
el tramita
que és Franco
que és el geni econòmic
que va planejar
el creixement econòmic
dels anys 60,
no és veritat,
és que Franco
ja havia abandonat
la direcció
concreta
de l'economia espanyola
a partir de l'any 57.
Ja que ha setat avançar
Hitler i Mussolini,
per exemple,
dos dels grans dictadors
del segle XX,
és comparable
la figura
o la talla política
i militar de Franco
amb ells,
amb Hitler i Mussolini,
o ni de lluny?
Home,
això és molt difícil
perquè hem de pensar
que durant molts d'ans,
des de...
que primer Mussolini
no va arribar al poder
a base d'una guerra civil.
Hi havia una petita guerra civil
a Itàlia
des de l'any 18 al 22,
però realment
no era el mateix.
I durant gairebé 21 anys,
és a dir,
o com mínim 20 anys,
des de la seva arribada al poder,
de la marxa Sur-Roma,
fins a la seva entrada
a la Guerra Mundial,
realment,
el feixisme italià
no era exactament
un règim tan cruel
com el falangista de Franco.
Jo crec que les víctimes
del feixisme
abans de l'any 40
no arriben a 100.
En canvi,
és clar,
quan Franco
està al poder,
és a dir,
des de septembre,
de...
finals de septembre
del 36
a la zona rebel
i fins a la seva mort,
el nombre de morts,
de víctimes del règim,
són de cents de milers,
no?
Una última qüestió,
senyor Preston,
perquè no li vull...
En fi...
Si jo no arribo
a Catalunya,
la culpa serà de vostè.
La culpa serà meva.
No, l'última.
Molt ràpid.
La gent jove,
jo no sé si el ve a veure
a les conferències,
però vostè creu
que la gent jove d'aquest país
té un gran desconeixement
de la figura de Franco?
Perquè a vegades
s'ha urat al carrer
i es pregunta a la gent jove
i molts no saben
ni qui era Franco.
Vostè què en pensa?
Jo crec que és així.
El que passa és que
també aquí a Anglaterra
la gent jove
tampoc no sap
qui era Churchill.
És que avui dia
amb tot això
dels jocs d'ordenador,
de tants de programes
de televisió,
de tants d'altres coses,
és que fer interessar-se
a la història antiga
o recent
a la gent jove
és molt difícil
i jo crec que és
un gran repte
per a tots els professors
d'institut
i també d'universitat.
Ho deixem aquí.
Espero que molta gent jove
i també molta gent gran
el vingui a veure
a Tarragona
aquest dimecre.
Senyor Preston,
moltes gràcies.
A vostè.
Bon viatge.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Volíem tenir-lo en directe
a Pol Preston,
però ha d'agafar l'avió.
Ell és anglès, viu a Anglaterra
i ha d'agafar un avió
que l'ha de portar avui mateix,
de fet,
aquest migdia a primera hora
de la tarda
cap a Barcelona
per estar present
aquest dimecres
al Caixa Fòrum Tarragona.
De fet,
és una activitat
que comentava el Carles Marqués,
s'havia programat
a principis d'aquest any,
Pol Preston no va poder venir
per motius de salut
i el que heu fet, Carles,
és precisament
fer com una mena de prèvia
a aquestes jornades, no?
Exactament,
aquestes conferències,
deixem-ho dir,
conferències,
perquè si no encara ens embolicarem.
exactament,
una mica recuperar
aquest deute,
aquesta assignatura pendent
que teníem
i bé,
és una introducció
absolutament
de luxe.
Parlant de luxe,
deixa'm dir
que aquesta és
com la setmana fantàstica
d'aquests grans magatzems
que s'acaben d'obrir
aquí al costat mateix,
però realment
crec que aquesta setmana
a Caixa Fòrum
anem potents, eh?
Anem per parts,
si et sembla.
Anem per parts.
Anem per parts.
No, ho dic per...
Si vols,
acabem de completar
el tema de la Guerra Civil.
Tornem a recordar,
fins i tot podem recordar
les dates
de les conferències.
El que farà
les xerrades
és Josep Maria Soleil Sabaté,
en fi,
un historiador
de gran prestigi
que a més
està molt especialitzat
en el tema
de la Guerra Civil.
Podem recordar
les dates,
hores
i temàtiques.
Les hores,
horari Caixa Fòrum
a les set del vespre,
cada una d'aquestes conferències
que us diré.
dimecres 20 d'octubre,
Francisco Franco,
el discret
en camp d'un dictador
a càrrec de Paul Preston.
El dia 4 de novembre,
Josep Maria Soleil Sabaté,
que des d'ara ja no el diré
perquè totes les conferències
les farà ell.
El 19 de juliol,
Revolució i Guerra Civil.
L'11 de novembre,
Propaganda i partits polítics.
El 25 de novembre,
Els fets bèl·lics i les batalles.
I dissabte,
27 de novembre,
a les 9 del matí,
en aquest cas sortim
a les 9 del matí
des de la porta
de Caixa Fòrum Tarragona
i ens anem a visitar
els espais de la batalla de l'Ebre,
és a dir,
Corbera,
Pinell del Brai,
Gandesa
i el Memorial de les Camposines.
Això és el dissabte 27 de novembre.
Dissabte 27 de novembre.
Aquí cal fer...
És una activitat de pagament.
De pagament.
Cal fer inscripció,
però és un preu realment
absolutament raonable,
que són 15 euros
si veniu només a la visita,
l'autocar i totes les entrades
estan incloses
i a part
uns 13 euros més
de si us quedeu
a dinar amb nosaltres
a Gandesa.
Si porteu, diguéssim,
el vostre propi dinar
no cal ni això.
Què cal fer
per inscriure's
en aquesta visita?
Senzillament,
o trucar per telèfon
o anar
a la recepció
d'aquest fòrum
i dir-ho.
Vull dir,
tampoc cal...
A veure,
dèiem abans
una certa celeritat,
tampoc cal esperar
l'últim dia,
però, bueno,
vull dir que encara
places,
encara en queden
algunes.
Aquestes jornades,
aquestes conferències
formen part del programa
d'Humanitats
de l'Obre Social
de la Caixa.
De fet,
com a mínim
un cop a l'any
feu algun tipus
de jornades
o de xerrades
sobre aquest àmbit
també de la història,
no?
Exactament.
De diferents referents.
Sí.
Una època a l'any
segur és a principis d'any
i a vegades,
com en aquest cas
que ho de veure,
dues.
Vull dir,
també estem preparant
de cara a l'any vinent
un cicle bastant potent
per principis d'any
que és una mica
el marc
per entendre's
de la història.
Però,
si
és el cas,
si tenim la proposta
i si es presenta l'ocasió
com és ara,
doncs,
hi tornem
amb una altra època.
En aquest cas,
Octubre,
Soler i Sabater,
Espais de la Batalla de l'Ebre
i Pol Preston.
Jo crec que és un pack
molt, molt,
molt atractiu.
Molt atractiu.
Molt potent,
sens dubte.
Pol Preston,
doncs,
estarà dimecres
a les set de la tarda.
Segur que hi haurà cues,
moltíssima expectació,
perquè com ja deia
Carles Marquès,
quan havia de venir
i al final
va haver de sospèdre
la seva conferència,
en fi,
s'havia creat això,
una gran expectació
per aquest historiador
que té tant de prestigi
al nostre país.
Aquesta és una de les cites
de la setmana,
però en tenim més.
En tenim més.
En aquesta setmana fantàstica
que comentaves.
Això mateix.
Avui mateix,
xopent.
Piano.
Parlem de piano.
Parlem de piano
i parlem de Joan Vives
i Joan Vives
parlarà
de Frederic Chopin.
El dimecres,
ja ho hem dit.
El dijous,
a les set també,
Eudal Carbonell,
que ens parlarà
d'evolució
i disseny.
El divendres,
22,
dins del cicle
de pel·lícules
de Cambotja,
La ciutat dels fantasmes,
de Matt Dillon.
i el dissabte
tornem a tenir
Chopin,
però en aquest cas,
diguéssim,
amb música,
amb líders,
mazurques
i poloneses
a càrrec
de dos intèrprets,
a veure si el sabré
pronunciar.
Un moment.
De la soprano
Ursula Barlobska,
que és polonesa,
vull dir,
per tant,
diguéssim,
qui més ha de saber
sobre poloneses,
i Timur
Erszvarkov,
que és pianista
rus,
i bé,
vull dir,
crec que és un cartell
absolutament de luxe,
a dir,
per tant,
comencem
i acabem
amb Chopin.
I el Dimuèngel,
col·leccionista de Paisatges,
que és un concert familiar,
que també vam tenir ahir,
que va tenir molt d'èxit,
i com que això,
ja ho sabíem
o ens ho imaginàvem
o apostàvem per això,
doncs el repetim
una setmana més.
Ho volgut repetir.
El concert de dissabte,
tenint en compte que,
en fi,
és una activitat
més fora de l'habitual
que les xerrades,
a quina hora?
A les vuit,
a les vuit,
una hora més tard,
els concerts que fem
en dissabte els fem
una hora més tard,
a les vuit,
i això,
encara queden entrades,
però també afanyeu-vos,
perquè segur que n'hi ha
molt buscades,
o sigui que,
com et deia,
una setmana forta, forta.
Amb això s'acaba
el cicle de Parlem de Piano,
o encara hi haurà
més xerrades?
Amb això no s'acaba
perquè la setmana vinent,
dilluns,
el Joan Vives
ens parlarà
de Robert Schumann,
que aquest sí que serà
una mica
el colofó.
recordem que
el cicle estava basat,
com ell ens ha explicat aquí,
en antena,
amb Schumann
i Schumann
com allò,
grans compositors
pel piano,
pel piano romàntic,
però també
volia explicar-nos,
volia dir-nos
al Joan Vives
com aquest invent,
vull dir,
en el moment
en què es va inventar,
diguéssim que era
un aparell
de nova creació
i relativament recent,
perquè estem parlant
del segle XVIII,
com va revolucionar
l'evolució
de la música,
què va permetre,
vull dir,
encara d'alguna manera,
la música actual
i totes les músiques
en viuen,
vull dir,
el mateix concert
que us deia
del col·leccionista
de paisatges
que està basat
en música
contemporània,
és a dir,
per tant,
segle XX,
però pensada
i adreçada
als infants,
té un paper
molt important,
el piano,
clar,
el piano,
de ser una curiositat
que li van presentar
al senyor Bach,
al senyor Bach
no li va semblar
gens interessant
al piano
i ara curiosament
tota la seva música
es toca en piano,
però ell s'ho va mirar,
va dir,
està molt bé
aquest invent,
però a mi no m'interessa
i en canvi
ell que va revolucionar
la història de la música
no va saber veure
la revolució
que suposava
aquell aparell
que podia tocar
fluix,
piano
i forte
alhora,
per tant,
permetia uns recursos
expressius
que el romanticisme
i justament
per això avui parlem
de Chopin
doncs el va saber
treure molt,
molt de profit.
I per aclarir
també hores
i deixar-ho clar
per la gent que s'estigui escoltant,
el concert de diumenge
que es repetirà.
A les 6.
A les 6.
És una activitat de tarda.
Exactament.
És a dir,
nosaltres al final
tenim uns horaris,
a més intentem
que siguin els mateixos
per marcar-ho bastant,
de dilluns a divendres
i les conferències
i projeccions
i tot el que fem
de dilluns a divendres
a les 7 del vespre,
els concerts
per adults,
diguéssim,
a les 8
i els concerts familiars
a les 6.
I un últim apunt, Carles,
la presència d'Ordal Carbonell
per acabar de
tancar
la setmana fantàstica
que deies.
No, no, i tant, i tant.
Ell, a l'institut de referència
que dirigeix,
està aquí a Tarragona,
per tant, d'alguna manera
és un convidat
de la ciutat,
de la casa,
però el mateix temps
té una dimensió internacional
com en aquells moments
pocs savis catalans
tenen.
Vull dir, per tant...
Aquesta xerrada
l'organitzeu específicament
amb l'Ordal Carbonell?
No forma part de cap...
Forma part
de les activitats
que fem
a les universitats públiques
de Catalunya,
per tant, diguéssim,
també tindrà una presència
i un paper important
en aquesta conferència
a la Universitat Rovira
i Virgili,
que serà qui presentarà
amb l'Ordal Carbonell,
en concret,
el doctor Antoni González,
i aleshores forma una mica
part dels Vespres de Ciència
com a format
i com a marc.
I el divendres al cinema,
cancant aquí sí
el cicle també
sobre l'exposició de Cambotja.
que és curiós
perquè l'apocalipsi
el vam tenir
aquest divendres,
per tant,
sembla mentida,
hi ha vida després
de l'apocalipsi,
Apocalipsi Nau,
recordem-ho,
la pel·lícula,
doncs això,
la ciutat dels fantasmes
de Matt Dillon,
que aquest cicle,
a part del seu interès
cinematogràfic
que el té,
la idea és
que serveixi
una mica
de marc informatiu
sobre el perquè
de la situació actual
de Cambotja
que és el que explica
el Gervasio Sánchez
de les seves fotografies
com ha arribat fins aquí
i doncs a partir d'això
de quatre pel·lícules
que ens ha presentat,
però que encara ens presentarà
i encara en queda una,
l'Ester Ferrer.
I aquesta serà
l'última,
serà el proper divendres
a les set de la tarda també.
Déu-n'hi-do,
tenim pràcticament
tots els dies ocupats
a la tarda
per anar al Caixa Fòrum
i si encara...
Demà a festa.
Però demà
es pot anar a veure
les exposicions,
per exemple, no?
Així podrem anar
cada dia
si volem al Caixa Fòrum,
al carrer Colom número 2.
En fi,
avui ha estat un plaer
poder conversar
durant uns minuts
amb Pol Preston
que és la gran figura
i és en tot cas
la gran figura
perquè és difícil
que pugui venir a Terraona,
tot i que de tant en tant
ve el nostre país,
però en fi,
també ja té una edat.
El seu prestigi
a nivell mundial
és, en fi,
de sobres conegut,
és un especialista
en la Guerra Civil Espanyola
i la seva visió
com a escriptor
i com a historiador
segur que serà
molt interessant
retratant
d'alguna manera
la figura
del dictador
Francisco Franco.
En Pol Preston
hem parlat aquest matí
al Caixa Fòrum,
avui en canviat d'hora,
precisament perquè li donés temps
a agafar l'avió.
El proper dilluns
retrobarem
l'espai del Caixa Fòrum
a l'hora habitual
després del punt horari
de la una.
Això en principi.
Carles Marqués,
que vagi bé.
Igualment, gràcies.
i bona setmana.
Esperem.
Adeu-sia, bon dia.