Fins demà!
Bon dia!
Quatre convidats per repassar l'actualitat d'un dia,
que suposa al final d'una setmana que ha estat molt carregada políticament.
En fi, han estat temes gairebé monogràfics,
han estat tertúlies gairebé monogràfiques aquesta setmana,
molt centrades en les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut,
amb algunes derivades locals.
Recordem que, per exemple, amb tota probabilitat, divendres vinent, 9 de juliol,
hi haurà un ple extraordinari a l'Ajuntament de Tarragona,
on segurament hi haurà un pronunciament majoritari,
no de totes les forces polítiques,
però sí majoritari en defensa de l'Estatut i contra la sentència.
En fi, moviments de tota mena, reaccions polítiques,
la convocatòria de la manifestació del proper dissabte 10 de juliol,
algunes imatges d'unitat política, d'una certa unitat,
altres segurament no tanta.
En fi, és una setmana carregada,
molt carregada des d'aquest punt de vista.
Nani, què et sembla, tot plegat?
Moltes coses, m'has dit moltes, moltes.
Amb què agafaries?
Home, no, evidentment...
Tu amb què et quedes personalment?
La notícia de la setmana és la sentència de l'Estatut, evidentment.
I el que s'ha vist després,
de les reaccions de forces polítiques...
Jo estic a l'espera, no acabo de veure massa...
A veure, en principi, tal com s'està plantejant
la reacció ciutadana de la manifestació,
sembla que, com a mínim, amb això s'han posat d'acord.
Però a mi em preocupa molt el que passarà el dia 11.
Què farem el dia 11?
Com anirem? Com estarem?
També anirem tots junts a l'Amaní?
Anirem tots junts al Parlament?
Com es planteja això?
Això sí que em preocupa, realment.
Respecte a la sentència de l'Estatut,
particularment jo crec que ha sigut un...
Bueno, ho deveu haver dit 50 vegades aquesta setmana, no?
Però bueno...
Una vegada més, no sé què vols dir.
No, no, no, que ha sigut un absurd,
que ha sigut una decepció,
que ha sigut un gerro d'aigua freda.
Potser no tant per l'articulat...
Però un gerro d'aigua freda, amb la que s'esperava ja?
Jo anava d'això, però ho esperava...
Alguna altra cosa.
Sí, ho sento, sí.
Home, és que si deixo de ser optimista ja...
No, però no ser optimista.
No, a veure, Pep,
tu mires des del punt de vista dels advocats, d'acord?
No.
A veure, l'articulat potser no l'han tocat massa.
No ho sé, perquè hi ha paraules d'aquestes interpretatives
que no les acabo d'entendre.
I la sentència total la coneixem,
els fonaments jurídics de...
El que passa és que han anat a fer mal,
diria jo,
allà on fa més...
Aspectes molt sentimentals,
vull dir, la nació, la llengua...
Tu et penses que el tribunal...
I no parlo amb tu, eh?
Parlo amb general.
Me pot dir a mi si jo m'haig de sentir una nació,
no m'haig de sentir nació.
És un sentiment,
i allà ja poden cantar missa
el tribunal i el papa de Roma, d'acord?
Perquè aquesta regla de 3
tampoc cal que ho digui a l'Estatut,
perquè és un sentiment,
com el Barça...
No, sí que cal que ho digui a l'Estatut.
Sí, però...
Jo si m'ho mires com un advocat,
et diria, escolta,
no fem res i esperem a llegir-la.
Una cosa és el titular de la notícia
i l'altra és la lletra petita.
De totes maneres,
a mi el que em crida l'atenció,
ja feia dies que em cridaves,
com deia algú,
amb el temps que fa que s'estava esperant
una cosa d'aquestes,
siguin 3 o 33 els articles trucats,
tocats, doncs,
on és el plan B, que deia algú?
Com tu ho dius molt bé,
què farem el dia 11?
Tothom ho haurà justificat,
el president de la Generalitat,
que a mi m'ha sorprès la reacció que ha tingut,
que segurament no semblava que la tingués que tenir,
m'ha semblat molt...
Contundent.
Sí, molt contundent, exactament.
A més, en paral·lel amb la Maria Teresa Fernanda de la Vega,
que ho feien els dos la compareixença...
Ara, el dia 11, què?
Tothom ja haurà justificat,
el president haurà fet el seu paper,
l'oposició haurà fet...
Llavors, què fem el dia 11?
Jo crec que tot això no...
Jo esperava, en sèrio,
potser és que encara crec amb els Reis Mags,
però jo esperava que el tribunal no es posés d'acord
i que la força del temps fes
que algú prengués la decisió
de modificar la composició del...
Doncs vinga, ja que ha parlat d'això
de sentiments de sorpresa de Gerard Iguafreda,
l'Agustí, ja sorprès o...?
No, exacte, jo sorprès no,
jo decepció sí,
i decepció no en tant
en quant a alguna cosa que ja s'esperava,
malauradament, és a dir,
jo era dels que pensava o penso
que és impossible que això a Madrid
ens ho hagin resolt com aquí volíem,
però a mi m'ha decepcionat molt les reaccions,
és a dir,
la valoració que s'ha fet a Madrid,
algunes de les que s'ha fet aquí,
vull dir,
jo quan veig que, doncs,
la Maria Teresa Fernández de la Vega,
la vicepresidenta del govern,
aprofita per dir que és una victòria
perquè al PP només li han retocat
no sé quants articles,
a mi aquest comentari el trobo
totalment fora de lloc,
crec que la sentència d'estatut
és una cosa més que no,
si el PP ha guanyat o ha perdut,
o si el PSOE aprofita per cargar tintes,
o l'altre diu,
aquest estatut,
doncs, bueno,
jo per mi em preocupa
que tot un procés
que comença amb una consulta popular
que ens definim a favor,
o en contra,
però que ens definim a nivell,
jo diria que majoritària,
a favor de l'estatut,
que passa per les càmeres catalanes,
espanyola,
i després arriba una taula
on 10 persones,
o 12 més,
igual,
10 persones que sembla que són,
doncs,
clar,
i que tot el anterior
no es tingui en compte,
jo trobo un procés absurd.
Això és el que segurament
la majoria de la societat
no ho acaba d'entendre.
Llavors, clar,
però si això ja es veia a vindre,
llavors què passa,
que a més a més estem en mans
de 10 persones
que per la seva categoria
i qualitat particular
i personal i professional
no discuteixo,
però que clar,
que crec que políticament
estan molt clars posicionats
i que a més a més
no tenen cap simpatia
cap al fet català,
amb la qual cosa,
a partir d'aquí,
doncs,
el resultat,
malauradament és el que és.
I després,
i després ja la següent,
és que passarà a partir d'ara,
jo avanço
que a mi no em canviarà la vida.
Josep Maria,
i tu estàs sorprès,
decepcionat.
A veure,
després de,
quina cosa va haver a l'estratègia
per part del Parlament de Catalunya
de no,
que no sortís la sentència
abans de les eleccions,
doncs,
sembla que potser,
llavors després de 4 anys,
ERQR Madrid ha dit,
doncs ara,
ara teniu aquí la sentència.
Que tu creus que s'ha sortit
justament en un moment
que es buscava?
Bueno, vull dir,
esclar,
estem en un any electoral,
una sèrie de coses,
però el que jo sí
tinc a dir és que
heu de pensar
que la primera llei
quan se va fer la Constitució,
i les condicions
que es van donar
amb el tema de la Constitució,
això ja no es tornarà a donar,
aquell clima de consens,
el que sigui,
això ja no tornarà a passar.
Però la primera llei,
que això l'altre dia
en una conferència
que va fer a Barcelona
aquest dimarts
la conseller de Justícia
Montserrat Tura,
doncs la primera llei
va ser
constituir el Tribunal Constitucional.
I esclar,
llavors això,
i esclar,
el que deia,
ara has dit tu,
Augusti Pujol,
va haver,
Parlem de Catalunya,
30 de setembre del 2005
es va aprovar
el Congrés de Diputats
i després entremig
el referèndum.
I esclar,
davant d'una manifestació,
d'un referèndum,
el que sigui,
llavors el que dèiem,
10 persones,
10 senyors,
el que sigui,
amb tot el respecte del món,
llavors...
Clar,
però és que això ja se sabia.
Jo ja sé que és una reiteració
d'aquest argument,
però aquestes són les regles del joc
i això ja se sabia.
Aleshores el tema és,
ara què fem?
Ara s'ha produït un avortament,
quasi un avortament.
Però no hi ha un informe
d'aquests senyors previs,
per exemple,
per evitar tot aquest procés,
per sentir-nos...
O sigui,
jo crec que si haguéssim començat
al revés,
de dir,
bueno,
què pensa el Tribunal Constitucional
i després veurem
si ens agrada el que diu.
És que no sé,
però bueno,
perdona.
No, no, no, no,
i llavors, esclar,
estem davant d'algú potser inexactable,
algú que potser no correspon
al moment actual de la política
i llavors, esclar,
vull dir,
estem en un mapa diferent,
no?,
de les relacions bilaterals entre...
Perquè, esclar,
aquí estem parlant,
jo crec que l'única sortida
és un estat federal,
que jo crec que en el fons
ja ho som,
un estat federal,
quan des del que es va fer
el Café para Todos
i l'estat de les autonomies,
l'únic que passa que...
I després també
amb visió a Europa...
Però els òrgans centrals de l'estat,
tu creus que estan a favor
d'un estat federal?
Perquè aquest és un dels temes,
és a dir,
quines sortides polítiques
hi ha ara mateix?
Uns tenen clar
que és la independència,
altres un estat federal,
altres quedar-nos
tal com estem.
Tu, Josep Maria,
què apostes?
Per un estat federal?
Sí,
però és que inclús
la senyora Estrada...
Esperanza Aguirre...
I tu creus que la sentència
del Tribunal Constitucional
ho permet, això?
Ah, bueno,
però jo crec...
Però l'estat de l'autonomia
és que són.
Una sèrie d'autonomies
que no sé...
I la senyora Esperanza Aguirre
és la més federalista del món,
ella fa la seva autonomia
a la seva comunitat,
el que vol,
i l'exemple,
la llei del tabac.
Jo diria que no...
Que l'única sortida
que ja no és possible
és un estat federal,
perquè fins ara,
a veure,
tu dius,
som un estat federal,
no,
som una burocràcia federal,
on cadascú s'arregla
les seves coses,
intenta treure...
El que ha demostrat això
és que no volen cedir
certs poders de Madrid.
Vull dir,
volen continuar tenint les regnes
i anant-los aquí
com una colònia
que vienen,
saquen els impuestos
i ja està.
Aleshores,
quina sortida tu creus,
Nani,
a nivell particular que hi ha?
A veure,
jo,
potser aquests dies
ha sigut la primera vegada
en la meva vida,
ho dic seriosament,
que em plantejo
la possibilitat
de la independència,
que la veig absolutament llunyana
i que l'única cosa,
l'única institució
d'Europa.
Però potser em plantejaria
alguna solució intermitja
que no sé si ara
diré un disbarat,
que seria lluitar
amb les eines que tenim,
amb el Tribunal Constitucional,
amb les Corts,
allà on sigui,
per aconseguir,
com a mínim,
un estat
com pot tenir el País Basc,
en el sentit econòmic.
El concert econòmic.
El concert econòmic.
Penso que podria ser,
és a dir,
reivindicar.
Ells ho tenen,
altres també ho tenen.
Recordo que la sentència
del Tribunal
també retalla
qüestions bàsiques
relacionades amb el finançament.
Però com hi ha una autonomia
que ho té, de fet dos,
perquè Navarra també ho té,
utilitzar les eines
que tenim legals
per reivindicar
una cosa
que uns ja les tenen.
Vull dir,
que si és constitucional
per ells
també pot ser-ho
per nosaltres.
Tenim més poder econòmic
que amb poques paraules.
Josep,
tu quines vies creus?
No, però a veure,
sí,
utilitzar les eines legals,
però clar,
has de començar
pel començament,
has de començar
perquè els partits polítics
aquí s'agafin en sèrio
i vagi tothom
més o menys d'acord.
Tu has de treballar a Madrid.
Els ciutadans
estarien preparats
per assumir un altre procés
com el de l'Estatut,
no?
Allò,
quatre o sis anys
negociant això
que proposa la Nani.
Aquí acabem de dir
el dia 11
no em canviarà la vida.
Escolta,
jo crec que ja estem
tan curats que no...
I a més,
amb aquestes coses
tampoc hem de tenir cap pressa.
Pep,
aquí continuarem parlant català,
no?
Sí.
Encara que no sigui llengua preferent.
Però jo crec que no canviaran
gaire les coses.
De totes maneres,
entenc el que dius,
Nani,
quant a que aquesta sentència
ha fomentat
l'independentisme,
de persones que potser com tu,
que no t'ho plantejaves,
però la reacció natural,
visceral,
és aquesta.
Jo no estic d'acord.
Acepto que sigui la reacció,
però jo crec que no.
No és el camí
o almenys no és la meva...
Aleshores,
perdona, Agustia,
el fil que dieu,
aleshores quedarien bàsicament
dues opcions.
A,
seguir més o menys com estem,
més o menys,
que jo crec que és el que passarà.
O B,
que és allò que deia,
la visceralitat aquesta
que deia la Nani de...
Jo,
de totes maneres,
vamos,
proposaria canviar el sistema.
canviar el sistema de...
O sigui,
si s'ha de tornar a intentar
no sé quan,
però que sigui un altre procés,
és a dir,
que no sé,
o que comencem al revés,
o que per almenys
no estem en mans de...
O que l'Estatut,
més igual el de Catalunya
o el de qualsevol altra
comunitat autònomà,
no estigui en mans
de 12 senyors
del Tribunal Constitucional
o que aquest Tribunal Constitucional
es plantegi d'una altra forma,
però és que tal com està ara,
és impossible
que l'Estatut català progressi.
Deixa'm recordar
que ahir el president Zapatero
va parlar per primera vegada,
tres dies després de la sentència
i entre moltes altres coses
va dir que estava satisfet
en general amb la sentència,
però també va donar a entendre
clarament
que amb la sentència
s'acabava tot el procés
i es donava per tancar
tot el procés
de major autogovern.
Serà el seu procés.
Per tant, no,
però per tant,
uau, bé, no?
És el que us deia,
o ens quedem com estem,
més o menys,
o camí de la independència,
com deia l'Anani.
Però l'Anani
també apuntava una cosa,
que també amb les paraules
del Rodri Zapatero
i el Montilla
era per la via de reals decrets
doncs ajustar
això que deies tu
del País Bàs
i Navarra o el que sigui,
doncs buscar altres sortides.
Perquè és clar,
a veure,
també diuen alguns
que el 95%
de l'estatut
s'ha respetat,
diguéssim,
no?
L'únic que passa
és que hi ha una sèrie de punts,
el tema calés,
la justícia,
no sé quantos,
temes bàsics,
són els que ens han decapitat.
Una altra solució
que diria jo
que també ve,
que no depèn de nosaltres
és el canvi generacional.
ja ho sento,
però d'aquí 10 anys
nosaltres no pintarem
absolutament res.
Per això et deia jo,
hi ha relativa pressa,
escolta,
la història és molt llar.
Però què volies dir?
Que els que venen al darrere?
Que els que venen al darrere
tenen,
jo com a mínim,
les generacions
que jo tinc a l'abast
i que puc parlar amb ells.
Els universitaris.
Sí.
Sí.
Tenen molt clar
que així no anem enlloc,
vull dir,
que estem fent el tot tu
i donant-li tu meig
a la mateixa història
i ara Tribunal Constitucional
i ara Tribunal Suprem
i ara Parlament
i potser ells
que han viscut,
no ho sé exactament,
és que no sé per on aniran els tiros,
però probablement ells...
El que passa és que segurament
hauríem de començar abans
per prestigiar una sèrie de coses
perquè aquestes generacions
després almenys
els hi tinguin conceptuales
d'una altra manera
perquè és el que deies tu.
Aquí estem parlant
de 10 senyors
del Tribunal Constitucional
quan el que tindríem
que parlar és del Tribunal Constitucional
amb independència
que hi hagi 10 senyors o no.
El Tribunal Constitucional
ha de ser
i aquí que som una ciutat romana
els romans distingien
l'apotestes
que era la porra
de l'autòritas
que era el saber socialment
i això tindria que ser
tenir un tribunal
que tingués un prestigi
per si mateix
i que l'únic
que ha de fer
un Tribunal Constitucional
és veure si
el poble s'obrirà
quan decideix el que sigui
que es pot equivocar
sobiranament
doncs s'ha equivocat o no
i quins dia justament s'ha de fer
però no deixar
no deixar
ni la voluntat d'un Parlament
ni la voluntat d'un poble
encara que soni molt de màgic
en mans d'uns senyors
que els han posat els partits
que no s'han posat d'acord
però
i que van a los toros
si és igual
que vagin els toros
i que facin el que vulguin
si no els tenim
la Dari fa referència
a aquella fotografia
que s'ha fet famosa
de tres magistres
del Tribunal Constitucional
a la Maestranza de Sevilla
veient una corrida
quan tot això tingui una treure
perquè no hi ha les ventes
llavors potser començarem a anar bé
llavors la gent hi ve
clar
jo confio molt
amb la joventut
amb la gent nova
amb la gent que té
que ja no té idees preconcebures
en un sentit europeista
jo penso una mica més
aquesta joventut
és la que ha d'entrar
a les llistes dels partits
i ha de renovar els partits
i llavors renovarem els ajuntaments
i renovarem el Parlament
i confiem en què ells facin
el que nosaltres no hem sabut fer
jo volia dir dues coses
tot sabeu
el López Burriol
el notari
el notari
i que és un gran defensor del federalisme
però l'altre dia algú deia
potser
doncs ara López Burriol
davant d'aquesta sentència
cridarà a la independència
com la Nani
i després l'altre dia
és que la Nani
perdona però jo crec que representa
el que ha dit fa un moment
el sentiment d'una part
de la població
i l'altre dia també
un de la joventut
d'Esquerra Republicana
deia
que la independència
és el que ens convé
per tornar
per tornar
després
a federar-nos amb Espanya
és a dir
primer ser independents
i després
ser independents ara
i després
posar-nos a l'escondiment
una altra vegada
jo tinc
un dels meus fills
té 19 anys
i aquest
no sé
és embalat
i no sé què
i seleccions catalanes
i amb 19 anys
no ets embalat
exactament
però diguem
és embalat
per naturalesa
però ara
el de 12 anys
aquests dies
m'està preguntant
escolta
i si no fóssim a Espanya
per què?
perquè li és ben igual
tot això
però està sentint
està sentint
està sentint
l'independentisme
entre cometes
d'aquest de 12 anys
no té res a veure
ni tindrà res a veure
amb el de 19
o el de 19
doncs bueno
si per ser independent
i perdona
ho diguis
es lliga més
doncs ell s'ha de...
és una altra cosa
però
els de 12
ja es pregunten
aquestes coses
perquè ho senten
perquè ho veuen
a casa meva
i som una família
com tantes
absolutament normals
amb tot això
però clar
aquestes coses
i jo
estic per proposar a casa
i anar a la manifestació
per què no?
jo no puc anar
perquè estic fora
i he anat fent
proselitisme
i de casa anirant
uns quants
escolti però
vagin o no vagin
què pensen de la manifestació
i què pensen
que un president
de la Generalitat
convoqui una manifestació
més
en fi la convoca
Òmnium Cultura
i altres entitats
però el president
una hora i mitja
després de conèixer
la sentència
diu
convida els ciutadans
a anar a la manifestació
estem parlant de manifestacions
en un moment
com l'actual
amb una crisi econòmica
amb el desprestigi
de la classe política
no?
allò que diem
és igual
és absolutament
per prescripció facultativa
jo crec que a vegades
hi ha gestos
exacte
perquè a Madrid
se n'adoni
que aquí
bé
perquè com a mínim
no estem contents
segon
individualment
per cadascú
un banyo
de som una nació
i de dir
hòstia
no sóc jo sol
vull dir
que hi ha molta gent
que pensa conyó
que hi ha molta gent
que amb molts matisos
perquè
només caldre els partits polítics
la llàstima és
a lo millor
és igual
la manipulació
que hi pugui haver
després
segur
sempre que vas
amb una manifestació
algú es manipula
això sí
però a mi el sentiment aquest
és com quan
jo recordo
que em sembla que ja vivia
aquí a Tarragona
que es va fer
una manifestació
per un tema de terrorisme
si no recordo malament
bueno
d'aquestes coses
que ho sents
i et sembla
que en aquell moment
has de ser un més allà
la canalla Pep
portar-los
jo recordo
que vaig anar amb la meva filla
amb el tema de Tarragona i Reus
quan hi va haver allò
a les escales
i a ma filla li caien uns lagrimots
i té 18 anys
era tan bonic
de veure-ho
perquè clar
vull dir allò
l'oratòria s'ha fet
per encendre
i per transmetre sentiments
i els sentiments primitius
són els que més ràpidament
se's transmeten
i aquell Tarragonisme
de preu
pensava
no sé
em sentia orgullosa
que la meva filla
ho sentís
jo crec que és oportun
Agustí
que es convoqui una manifestació
va Agustí
digues que sí
haig de dir que sí
que digui que vulgui
no no
haig de dir que sí
però
també vull afegir
que per mi
les manifestacions
en general
no tenen cap
conseqüència pràctica
és a dir
simplement
expressar un sentiment
i en aquest cas
és una manifestació
totalment sentimental
de sentiment
com va ser
tot junts
amb les escales
no sé si aniré
la veritat és que
no m'ho he plantejat
no no
tampoc els hi pregunto això
si no simplement
si consideren necessària
o
si no hi anés
m'agradaria que fos
allò
una supermanifestació
clar
s'ha de fer a Barcelona
perquè evidentment
és la capital
i és on podem
doncs
on pot haver més
clar
si les fessin parcials
que cadascú fes
la seva manifestació
no tindria
el ressò
que cal
i és evident
que volem
que Madrid
sàpiga
que no estem contents
però clar
no passarà d'aquí
és a dir
la notícia serà
doncs que
no no
si estem d'acord
seran dos milions
de persones
o no sé quantes
és com aquella
gran manifestació
com era
llibertat
jo per exemple
m'agradaria més
i potser
crec més
perquè potser
pot ser més vistosa
la de les senyeres
als balcons
és a dir
si aconseguíssim
el que no aconseguim
ni per Santa Tegla
ni per l'11 de setembre
que realment
les ciutats
es converteixin
en quatre i barrades
això seria
potser més
xocant
fins i tot
a nivell mundial
que totes les poblacions
catalanes
tenen una senyera
això de les banderes
ens portaria també
a un tema molt curiós
que potser ja s'hauran adonat
que hi ha balcons
amb banderes catalanes
i hi ha balcons
aquests dies
amb banderes espanyoles
això abans
quan parlàveu
d'una inoportunitat
de la sentència
jo vaig pensar
que l'altre dia
que estem en un mundial
on evidentment
tots estem
o almenys
al que ens agrada l'esport
darrere
que Espanya guanya
i tal i qual
i bé
més que Espanya
és quasi el Barça
el que està guanyant
perquè realment
l'equip
la meitat és català
o la meitat és del Barça
però bé
això són anècdotes
o circumstàncies
tornant a la manifestació
tant de bo sigui
d'això
però és només
per expressar a Madrid
no crec que tinguin
més conseqüències pràctiques
és a dir
no canviarà res
tampoc
Josep Maria
tu la trobes oportuna?
no a veure
des del punt
el que deies tu
de les banderes de les senyeres
des d'homium cultural
i des de sobretot
també el mou de Tarragona
el mou de Tarragona
estarà enviant sms
dient-ho
que es faci
bueno es mou-te per Catalunya
aquesta vegada
puntualment
però és que
a més a més
jo crec que històricament
en certa perspectiva
jo crec que
és un moment
de certa crisi
o sigui
crisi polítiques
importants
va ser la transició
a veure com
s'empallegava tot
i després
el tema
quan va haver
el cop d'estat
el 23F
etc
o sigui que després
hi ha hagut
com aquí també s'ha recordat
el tema del terrorisme
que també va sortir
a Madrid
Barcelona
el que sigui
aquí a Tarragona mateix
també recordo
aquí a la Rambla
que també va ser
bastant així
emotiu
i ara esclar
ara hem de reaccionar
d'una manera o altra
per dir
volem estar
i hem de ser-hi
per dir
som una nació
que és el lema
de la manifestació
i que això em recordava
ara que deia
el Josep Maria Buqueres
recordava el cop d'estat
un cas similar
de manifestacions
i de grans concentracions
al camp del Barça
l'any 81
amb el mateix lema
som una nació
és a dir
que han passat
gairebé 30 anys
i podríem dir
que tenim els mateixos
lemes a les manifestacions
això no sé
si és bo o volent
és bastant trist
però jo que soc
de les manifestacions
contra la guerra del Vietnam
ja ho sento
però és cultura
ja generacional
ens estem descobrint
l'edat
Dani
a la ràdio
no es veu la cara
però bueno
jo crec que és important
que la gent
és l'única possibilitat
que tens
de participar
en la vida pública
és votant
o manifestant-te
no en tens més
i per això
defenso absolutament
totes dues
vull dir
és important
que la gent surti
i que sigui
un gest
sentimental
inútil
poc pràctic
poc operatiu
però un gest
és igual
per això
per mi com a sentiment
escolti
i permetin
perquè els quatre
que segur que des dels seus àmbits
professionals
han tingut i tenen contactes
amb gent
normal
també entre cometes
no polítics
de la resta d'Espanya
en el món de la universitat
en el món de l'esport
en el món de l'empresa
ens entenen
o és possible realment
aquesta relació
aquest diàleg
en fi
aquesta convivència
que en fi
es manté
però
quan parlem de qüestions
com aquestes
de la sentència
de l'Estatut
ens entenen
a l'altra banda
jo ho sento
la meva experiència
em diu que no
i tinc família a Madrid
i a més
el dilluns
venen uns familiars
que s'hi estaran
aquí a l'estiu
i ni ells
han tret el tema
sí
ni ells han tret el tema
ni jo tampoc
quins temes tan
interessants
en la sobretaula
no
m'ha fet por
treure el tema
saps
perquè evidentment
el que seria absurd
seria que ens baralléssim
entre nosaltres
però sé que no estem
i l'Agustí
com a arquitecte
però clar
ell ha estat president
de la Federació Espanyola de Tennis
en un munt de temps
relacions amb l'esport
en general espanyol
jo et puc parlar
d'aquella època
ens han entès
ens entenem
no, no, no
ens han entès
ni ens entenen
ni ens entendran
això és un mal
és a dir
no, jo penso
no he tingut ocasió
lògicament
de parlar amb ningú
després de la sentència
però sí
em remeto a el que he dit abans
les declaracions
de gent important
fins i tot
és a dir
per mi
tot el que se sent
en fi
declaracions
de polítics
i gent de pes
bueno
per mi és això
la decepció
però la gent del carrer també?
la gent del carrer també?
t'ho creus?
no sé
la gent del carrer
jo penso
no ara
ho deia per experiències anteriors
sembla que tots fem referència
al famós taxista
quan arribes a Madrid
que és una mica la referència
quan arribaves al pont aèri
que el taxista
ja
si venies de Barcelona
evidentment
tocava temes aquests
i és una mica l'anècdota
que és el sentiment
del carrer
el carrer jo crec que és
primer que es deixa influenciar
per les declaracions
i per els programes
i per les tertúlies
i per les mitjans de comunicació
això és legítim
però és que jo penso
que realment
no és que no
no solament no ens entenen
per mi l'únic positiu
és que ens enveixen
lo qual
ser envejat
això ho diu la meva mare
que té 92 anys
diu que sempre ens han enveixat
diu ella
és que aquí està
però és que ser enveixat
és un privilegi
jo prefereixo ser enveixat
que enveixar
si home
per mi ser enveixat
estàs amb un estatus superior
i no és ara un tema
de dir
si som o no som superiors
que no
però
sempre ens han enveixat
i llavors
jo crec que això
ens porta
a que
això genera
una animadversió
contra el fet català
contra aquestes reivindicacions
que surten aquí
és a dir
per això dic
que mai Madrid
arreglarà els temes de Catalunya
Pepi tu
les teves experiències
jo vaig sovint
vaig sovint a Madrid
i el taxista
és un clàssic
la que et sona el mòbil
i dius bona tarda
a vegades no saps
si et faran baixa
però efectivament
és una anècdota
és la gent
però
jo ja fa molt temps
que he deixat de parlar
d'aquestes coses
amb els meus companys
de Madrid
perquè
abans
no sé si va ser
l'època de l'Estatut
jo recordo
un parell o tres
de reunions
que tenia
amb Gena de Més
que era de l'àrea jurídica
de la companyia
oi
gent
normal
instruïda
i se suposa
que
amb un cert nivell cultural
es perdien els papers
molt sovint
i això
m'alarmava molt més
que el comentari
del taxista
doncs que serà
molt més
i vaig veure
que això
estava més extès
i amb aquest tipus
de gent
universitaris
doncs gent ja
no de 60
amb formació
i vaig deixar de parlar
jo crec
que no sé
si ens envegen
o no ens envegen
però en tot cas
hi ha una mena de sentiment
que no ens ho permeten
d'alguna manera
i moltes males
moltes passions
diríem d'alguna manera
el que més ens estima
perquè a mi m'ho han dit
és que me tienes
que admitir una cosa
que no sé si sois buenos
o malos
però sois raros
aquesta singularitat
és el millor
que ens poden
arribar
Josep Maria
jo torno a fer
el que ja ho he dit abans
una mica
què hagués passat
al moment de la transició
s'hagués respetat únicament
Catalunya
País Bàs
i Galícia
i en canvi
es va fer
el cafè para todos
el cafè para todos
ara
amb una perspectiva
de ben bé 30 anys
de 30 anys
jo crec que això
ha significat
en certa manera
un progrés
de tot el país
el de Múrcia
lluita per Múrcia
és a dir
quan s'acritica
els nacionalistes
jo crec que tots
són nacionalistes
del seu territori
i tothom defen
València
Andalusia
i tothom vol més
i el que ha aconseguit
no té marxa enrere
darrere de l'Estatut de Catalunya
això no té marxa enrere
hi ha altres estatuts
que tenen els mateixos articles
per cert
i per tant
jo crec que des d'aquesta perspectiva
el nivell polític
econòmic
sobretot el que sigui
ha millorat
a tota Espanya
i hi ha hagut
menys desigualdats
al revés
que potser altres
altres pips
d'altres comunitats
estan per davant
de Catalunya
el que sigui
per tant
des d'aquesta òptica
per tant
quan s'acritica
el que sigui
jo crec que
és fer volar coloms
en aquest sentit
mira abans parlàvem
de l'edat de la nani
el tema no ha sortit
el que passa és que
l'ha fet una referència
a la guerra del Vietnam
que això molts oients
heu han dit
però de què parla
aquesta dona
quan jo vaig fer
vaig començar
la carrera de dret
encara no teníem
Constitució
de manera que
el professor de dret
no era de dret constitucional
ara estem calculant
l'edat
de dret polític
aquest tio era
un crac intel·lectualment
però aquest tio deia
els principis fonamentals
del moviment
com que són principis
i com que són fonamentals
no poden canviar
d'acord
i això
un tio ho va dir
l'any 70
jo d'això me n'hem recordat
molt sovint últimament
i aquesta és una mica
el substracte
de la mentalitat
que he notat moltes vegades
amb aquesta gent
que us deia
la sacrosanta unidad
la indissolubilitat
aquests conceptes
els donen per fer
escolti
però no sé
fa 300 anys
o fa 500 anys
com ha anat canviant
la història
doncs jo me n'hem recordat
molt
per això hi ha segurament
vuit referències
crec que recordant
aquesta sentència
de l'estatut
hi ha vuit referències
al llarg de la sentència
sobre la indissoluble
i això és el que ells
donen una mica
per això et dic
no ens ho deixen fer
d'alguna manera
perquè ells
doncs estan un pèl
per sobre
de nosaltres
perquè són els defensors
de les coses
el que passa és que jo penso
també que ja
no s'entén gaire
el que no s'entén gaire
el que no s'entén
independentisme
o nacionalisme
és a dir
aquí hi ha
totes les opcions
i són vàlides
uns volen ser independents
penso que
no dic la majoria
però molts
volen ser nacionalistes
altres volen
deixar com està
jo crec que
fora d'aquí
es pensa que tothom
volem o volen
la independència
és a dir
tots volem sortir d'Espanya
no
penso que no
el que volem és autogovernants
el que volem és
poder decidir
que Catalunya
tinguem poder decisió
i que no ens vinguin
de fora
les normes
més importants
que és el que ha fet
la sentència
simplement limitants
però això no s'entén
i com que en el fons
està aquestes
vuit vegades
repetides
la indissibilitat
d'Espanya
però si això és en el fons
això sona tan malament
si ho sapessin
per això et dic
quan diem
som una nació
però ells no entenen
que tu això
ho posis en qüestió
d'alguna manera
no ho entenen
jo diria
no ho entenen
inclús de bona fe
no ho entenen
però per això et dic
jo crec que si es matissés
una mica
que tampoc volem
o almenys
no sé si
això es tindria a veure
si Catalunya majoritàriament
vol ser independent
o vol ser nacionalista
i tu governaràs
que jo crec que és el que és
i si això ho sapiguessin
traslladar
potser es matissaria una mica
aquesta animadversió
o aquest sentiment
no anticatalà
però això
de què reditor sois
què voleu
tornant al taxista
que deies tu
moltes vegades
quines coses veuen els taxistes
doncs alguns polítics
que tenim per aquí a casa nostra
que doncs que déu
i que també hem comentat
això
per això torno al començament
és que
s'ha de prestigiar moltes coses
moltes coses
jo crec que hauríem de tirar enrere
donar prestigi a moltes coses
i tornar a començar
doncs això penso que és una bona oportunitat
per la classe política
que aprofiti aquest terrabastall
per demostrar que realment
els polítics són professionals
de la gestió pública
però és que s'hi veien
que vagin sortint
i que n'hi ha gent de nous
i saps una altra cosa
que penso
potser recuperar el prestigi
i la confiança dels ciutadans
respecte a la classe política
i penso també
que pot ser
és a dir
que aquesta crisi
és una oportunitat
per la classe política
i que també
penso que
buscant algun aspecte positiu
que pot generar
que joves vagin a votar
a les eleccions d'octubre
d'aquells que normalment passaven
però això els ha fet
una mica saxar
és com si els tinguessin
poden recuperar
una bona dosi de credibilitat
si s'ha de reaccionar
tots plegats
que no ho estan fent
o almenys
alguns que sí
que aboguen per la unitat
i tal
i això doncs
caldrà veure
dos minuts de tertulià
el rellot de Joan Arejo
aquesta setmana
com a cap de llista
de Convergència i Unió
algun comentari molt breu
Josep Maria
mira jo
era una cosa
més o menys anunciada
en certa manera
jo crec que
jo inclús vaig compartir
jo vaig estar un any
escat
al Consell d'Administració
de l'Empresa Municipal
d'Habitatge
i ella doncs
estava també allà
i crec que
és una senyora
capacitada
passa que esclar
vull dir doncs
li costarà
vull dir
a veure
vull dir
jo crec que el relleu
és correcte
el Joan Arejo
jo crec que ha sigut
també ha marcat
una trajectòria
jo crec que no se'n va
de la política
això està més clar que l'aigua
llavors li desitjo
molta sort
a la Victòria
Dani
què et sembla?
Victòria Forns
jo durant un temps
no la conec
en absolut
és professora de la universitat
també
tothom me diu
que la coneixes
i ho sento
la millor que es va també allà al bar
però no m'ho he enterat
però jo el que volia fer
el que volia dir
era que
durant un temps
també professionalment
i he estat compartint
tasques professionals
amb el Joan Arejo
i considero que és una
excel·lent gestor
que no té
que no té
el perfil
polític
que està de moda
vull dir
que aquest
però em sembla
una persona
molt molt vàlida
i espero que no es retiri
de la política
es queden 40 segons
jo només
crec que és estratègia
de partit
és a dir
que per tant
i jo el que sí
com que no conec
la Victòria Forns
jo simplement
desitjar-li sort
amb la seva nova tasca
i a la vegada
agrair al Joan Arejo
aquests anys
de dedicació
no cal prestigiar-lo
perquè ja té prestigi
jo crec que el Joan
és un senyor
jo crec que
ojalá no es perdi
per la política
perquè era el cap
molt ben posat
i amb la Victòria
la conec poc
però bueno
no serà per ara
però per alguns anys
sí
en fi hem tornat a fer
gairebé una tertúlia
monogràfica
de l'Estatut
però em sembla
que aquesta i la propera setmana
com a mínim
parlarem molt
d'aquestes qüestions
sense oblidar
aquesta referència
a la política local
que també ha estat
una notícia
prou important
a Tarragona
acabem senyors
la tertúlia
senyors i senyora
senyora Nani Rodríguez
senyors Agustí Pujol
Josep Artranet
Josep Maria Boqueras
que els vagi molt bé
el cap de setmana
a disfrutar
igualment
bon dia
i fins la propera
adeu
de l'Umbia