Ens curem en salut aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat
com cada dimecres.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Vaig estar a la torre l'altre dia.
Feia una calor, escolti.
Bueno, ja...
Com aquí, com aquí, eh?
No ens posem estupendres també.
Com a tot arreu.
Però Déu-n'hi-do, eh?
La caloreta, ara, magnífica, com sempre, a Torre d'Embarra.
Sí.
Quin poble més maco que tenim.
Un bon platge, un bon passeig.
Sí, senyor.
Molt bé, molt bé.
El bones roques, el mar molt net.
Saludem el doctor Guillemet.
Molt bon dia, benvingut.
Bon dia, Diego.
Bon dia.
Ell sap que estem encantats que vingui i que, a veure, ve amb molt de gust, però tampoc no
té gaire temps per dedicar-li a la ràdio, però sempre que pot ve i sempre ens parla
de coses que jo diria de moltíssima utilitat.
Tanta utilitat que avui parlem del mal de cap, en principi en genèric, no, doctor Marcadé?
Sí, clar, és complicat, eh? Parlem del mal de cap, no dels mals de caps, que seria
un altre cos, un altre concepte.
I, clar, el mal de cap és un concepte molt ampli que afecta a moltíssima gent i que
té moltíssims orígens i llavors és difícil sintetitzar, no? Però, vaja, jo crec que el
doctor Guillemet ens ajudarà...
N'anirà cotant, eh?
Jo diria que hauríem d'establir una sèrie de pautes generals, no? Que seria el que
interessaria quan ens hem d'alertar per un mal de cap determinat, no? Perquè, doncs,
jo crec que és quasi universal que algú en algun moment de la seva vida, de jove, de
més gran, de vell, ha tingut en algun moment mal de cap per algun factor X i llavors jo
crec que el que és important és saber quan aquell mal de cap és diferent o pot tindre
conseqüències, no? I conèixer els símptomes d'alerta que ens poden fer en el metge.
De totes maneres, doctor Marcadé, els mals de cap ens provoquen mal de cap. I no és un
joc de paraula, sinó que jo m'imagino que una part del mal de cap ve per aquells
problemes i aquelles cabòries que tenim a la vida, no? Més que per una causa
biològica i física.
Però abans voldria dir una cosa, vostè ha dit abans que havia estat a totes les
barres, escolti, no he estat a Camarassa, que és el meu poble, és un poble extraordinari.
Doncs, aleshores, hauré d'anar a Camarassa i la propera vegada que vingui...
A Camarassa tenen una...
Si parlem d'un, parlem de l'altre.
Tenen un estany molt bonic.
Són dos conceptes diferents de poble, eh?
Sí, sí, sí. El meu és molt més tranquil. Allí, mals de cap són molt pocs, eh?
Molt pocs. Tranquils, al costat del riu, al costat de les muntanyes...
És una altra cosa.
Poca gent...
La cosa de costa és a vostè, que té molt de turista, eh?
Al costat del mar, pressió atmosfèrica, excés de gent...
Totem corre, tothom corre...
El negoci, el negoci...
Per tant, la teràpia pel mals de cap millor que a Camarassa que a Torra d'en Barra.
Efectivament, allà hi ha mals de cap i mals de cap.
Sí, sí.
És a dir, com deia vostè, mal de cap provocat pels mals de cap que té la gent.
Finc-hi-ho a vostè.
Hi ha una part, és a dir, hi ha mals de cap que venen precisament provocats per l'angoixa, la pressió, els problemes...
L'ansietat i la depressió són dos factors molt importants del mal de cap.
És a dir, hi va haver un estudi fa uns anys que de 100 persones que tenien mal de cap,
el 80% eren ansiosos depressius.
El 90%, eh?
El 8% eren pacients ja amb mal de cap de tipus crònic, com la migranya.
I després hi havia un 2%, en què amb aquest 2% vostè pot posar tot el que vulgui.
Mal de caps amb els problemes de l'oïdor, amb els problemes de la vista, amb tumors cerebrals, amb vasculitis...
Problemes ortodònics també poden provocar mal de cap, no?
També, sobretot de l'articulació temporomaxilar.
Jo n'hi ha.
És a dir, mal de cap de tipus crònic i mal de cap de tipus agut,
que seria el que en realitat és la definició més exacta.
O sigui, mal de cap de tipus crònic com és la migranya,
i el mal de cap de tipus agut és un mal de cap explosiu, per exemple,
com aquell que té una hemorratia cerebral i té un mal de cap intensíssim i cau en coma.
Aquell que és com una punxada, no?
Sí, aquest és el mal de cap.
Llavors hi ha el mal de cap 50 tipus de mal de cap.
Si vol, discutim el que vulgui, però...
No, jo crec que és molt important aquesta estadística que ens ha donat aquell moment, no?
Que la majoria, la majoria de mal de caps hi ha factors...
Venen d'un estil de vida.
Emocional, mediambientals, influïts pel estil de vida que portem,
per l'estrès de la feina, per l'estrès que ens provoca el tipus de vida que portem.
i això jo crec que és una idea fonamental, no?
De que primer, abans de catalogar el mal de cap d'altre tipus,
a menys que sigui un mal de cap d'aquestos explosius que diu el doctor Illaumet,
s'han de descartar això, no?
L'estil de vida, la tranquil·litat, la pau amb tu mateix, etc.
El que passa és que, no sé, la simptomatologia que presenten uns i altres,
si ens ajuda a dirimir si és d'una classe o d'una altra.
El mal de cap de tipus crònic, per exemple,
hi ha el mal de cap tensional, que és el més freqüent.
L'individu que és nerviós, que treballa, que comença el matí bé
i al final de la nit té un mal de cap.
Aquesta és la història clínica.
Però que li pot passar cada dia.
Sí, li passa cada dia.
A més, a vegades, les circumstàncies en què treballa no són les adients,
mala relació amb els companys, mala relació amb la família,
problemes familiars...
Aquest és el mal de cap tensional.
Que el podem tindre tot.
Després tenim el mal de cap ja una mica més aviat crònic,
el mal de cap de tipus migranyós,
que aquest és un mal de cap que és hereditari entre un 80% i un 90% dels casos
i sol ser més freqüent a les dones que als homes.
Per la nostra fisiologia.
Sí, que sobretot hormonal,
i que té a veure moltes vegades amb l'estrès,
amb el canvi de temps,
amb la pressió atmosfèrica, amb l'augmentes.
Això és el mal de cap de tipus migranyós,
que a les dones, per exemple,
se sol presentar abans i després de la regla.
I bé, aquest és el mal de cap,
la migranya, que n'hi ha de diversos tipus.
Bàsicament hi ha el mal de cap migranyós típic,
el mal de cap amb aura i el sense aura.
Llavors, doncs...
La diferència, més o menys?
El mal de cap migranyós tip normal
és que vostè, de sobret,
comença a tindre dolor
amb una part del cap unilateral,
pulsat-hi, molestant-li la llum
i amb ganes de vomitar.
Aquest és el típic.
I el que té aura és el mal de cap,
que abans que tens el mal de cap
tens fenòmenos, per exemple,
lluminosos o tens fenòmenos...
T'avisa d'alguna manera.
Sí, veus llumetes o sent sorollets...
i tens una cosa que t'avisa.
Doncs és dur, això, eh?
Tens alteració de la sensibilitat
a la cara o a les extremitats
i una vegada ha passat això,
que sol durar 5, 10, 15 minuts,
llavors tens el mal de cap intens, persistent.
Però clar, doctor Illaomet,
tots coneixem alguna persona,
si tenim la sort de no patir aquestes migranyes,
que és una gran sort realment,
però tots coneixem alguna persona
que ha patit o que pateix aquests mals de cap.
Jo soc migranyós.
Però això és terrible, eh?
Jo l'hi puc explicar, sí.
És una experiència dura, eh?
Que no saps mai quan te vindrà,
potser t'embas a dormir bé
i a les 3 o les 4 de la matinada
et despertes el mal de cap intensíssim,
llavors l'has de tractar,
llavors hi ha diferents tipus de tractament.
Els simples, amb els derivats ergotamínics
i els complexes amb els derivats triptants,
que nosaltres diem.
Prens una pastilla d'aquestes
i si tot va bé ja et passa.
Però si el mal de cap de tipus migranyós
ja és persistent i crònica,
llavors has de fer un tractament
profilàctic,
que és el que l'has de fer cada dia
i si no n'hi ha prou amb això,
quan tens mal de cap que el pots tindre,
t'has de prendre un medicament
pel dolor en aquells moments.
Ha evolucionat el tractament
de les migranyes d'uns anys cap aquí.
Com a mínim hem aconseguit
apaivagar una miqueta els efectes i el dolor.
Ha evolucionat en quant als medicaments
que podem donar com a profilàctics
i ha evolucionat en quant als medicaments
que podem donar com a tractament agut.
Els últims són els triptants.
I ara hi ha algun estudi
que s'està fent amb medicaments nous,
però que encara no estan al mercat.
I escolti'm, és el que hi ha.
Aquestos els triptants també
ofereixen moltes presentacions.
Es desfan a la llengua,
són de molt més ràpida absorció
i per tant de més ràpida...
N'hi ha inclús un que el pots donar a través del nas,
que és com un esprai,
i comença el mal de cap,
te'l prens i als dos o tres minuts
està aportat del mal de cap.
O sigui, amb això s'avança molt.
Ara què penso?
Fem un parèntes tensional crònic,
però ara m'ha vingut al cap.
Quan els nens pateixen mal de cap,
a vegades les causes
també poden ser tensionals, migranyes,
o això es manifesta en la vida adulta?
No, quan un nen té mal de cap,
hi ha altres coses
que sempre s'han de descartar,
que és el mal de cap tensional,
perquè el crio està sombès,
moltes vegades,
està immerss entre els programes familiars,
els programes de l'escola,
problemes de l'escola com el moving
o el bullying,
llavors la manifestació és aquesta,
o la migranya,
que ja es comença amb aquesta edat,
quan es pot,
que és l'enència que dèiem,
efectivament, genèticament.
I llavors la migranya
amb els crios petits
es manifesta en mal de panxa.
I després hi ha el mal de cap
associat amb trastorns paroxístics del cervell.
Amb aquests malalts,
vostè els mira,
els fa les proves de neuroimàtiques adequades
o els fa un electroencefalograma
i amb aquests malalts,
en el tercer grup aquest,
veuran que hi ha un trastorn
de l'electroencefalograma,
hi ha una discrítmia cerebral
que això és el que li provoca el mal de cap.
I ja finalment,
i és la causa menys freqüent,
són el que tothom pensa
quan té mal de cap
que tindrà un tumor cerebral,
que és el menys freqüent.
Però pot existir
com a manifestació del tumor,
és el mal de cap.
El tipus de dolor
d'un mal de cap tensional
o crònic i migrany
i un tumor és diferent,
el tipus de dolor.
No, el tumor,
doncs mira,
pots tindre mal de cap.
El dolor del tumor
sol ser més aviat
quan comences
un dolor que és continu,
persistent
i que el sols tindre més aviat
al dematí
quan t'aixeques.
Però bueno,
escolti'm,
tu vostè diu,
bueno,
explora el malalt
i li treu una exploració
completament normal.
A vegades,
aquí què és important
en un malalt
que segons el tipus de dolor
que tingui
fer-li una prova
de neuroimatge
com un escàner,
una ressonància magnètica
i llavors fas el diagnòstic.
Es detecta fàcilment
el tumor cerebral.
Bueno,
fent aquestes proves.
Jo inclús
vaig arribar a classificar un dia
els mal de caps
de dos tipus,
mal de cap amb escàner normal
i mal de cap amb escàner alterat.
I escolti'm,
mal de cap amb escàner alterat
un grup de malalties
i amb escàner normal
totes les altres.
Perquè clar,
al final,
al final,
el temps que visquim
has d'acabar fent aquestes coses.
Perquè tens la tecnologia davant teu
i és una tonteria no fer-ho.
Sí,
quan ve un mal de cap a urgències,
doncs clar,
moltes vegades
has d'acabar fent un escàner.
No tant perquè tu sospitis
una cosa determinada,
sinó per descartar
que hi hagi alguna cosa determinada
per cobrir-te legalment.
Anar a urgències
amb un mal de cap
ha de ser un mal de cap
molt agut.
Això l'altre dia
ho deia el president
del Col·legi de Medges
que va fer unes declaracions
al diari
que deia
que antes que el copago
hi hagi altres possibilitats
de fer
per no arribar
a que la gent
hagi de pagar,
sinó que,
per exemple,
la gent faci un ús
més racional dels recursos
i posava aquest exemple
i deia,
per exemple,
no anar a urgències
per un simple mal de cap.
Depèn.
I llavors,
el simple mal de cap
és molt perillós dir això
perquè un simple mal de cap...
Sí,
perquè el dintre del dolor
és personal.
Per un,
per un,
un dolor
pot ser molt intens
o per un altre menys...
No sap el que passa
que a vegades
la gent no sap
el que vol dir
l'ús racional dels recursos.
No els ha d'explicar.
Això ho hem dit
tota la vida,
que hem de fer l'ús racional.
Farem un encís,
jo,
en el que tinc extraordinari respecte
a el que diuen
els meus col·legues,
però jo no estic d'acord
amb això.
jo crec que la gent
tindria que pagar
per anar al metge.
Tindria que pagar
el que fos,
pagar,
pagar per la consulta
i pagar per les exploracions.
Llavors,
aquest context
és que jo he pagat
tota la vida,
escolti'm,
jo porto pagant
tota la meva vida,
també,
comprenent?
Però escolti'm,
jo moltes vegades
a l'hospital
o a consultes
veig gairebé
moltes vegades
els mateixos malalts,
d'un especialista
i altres,
i proves i més proves
i això,
no aguanta ningú.
I,
quan amb aquell mateix malalt
moltes vegades
li dius
que has de pagar,
llavors dius
oh,
ja no s'ho fa,
la prova ja no ve.
Potser això ja no m'ho faig,
si el tinc el que he pagat,
jo ja no me lo hago,
això,
no pot ser això,
home.
A Europa
se'ls hi ha dos països
que no es paga
la metge,
que són una...
Després es pot buscar
la fórmula,
que n'hi ha moltes,
i moltes maneres,
hi ha...
De reintegrar els diners.
Exacte,
després reintegren els diners
amb la renda,
de pagar una part,
segons quin tipus
de tractaments.
El que sí és cert
és allò de
fer l'ús racional,
des que tenim,
afortunadament,
un sistema sanitari universal,
sempre s'ha fet la campanya
que tots hem de fer
un ús racional,
però no ho fem.
Escolti,
el sistema sanitari
d'aquest país
és el més extraordinari
que he vist jo.
L'únic que passa
és que
la gent
són uns abusons,
són uns abusons.
És a dir,
la gent
se'ls ha d'ensenyar
i se'ls ha d'educar.
i sap el que passa?
Que el gratis total
no funciona.
Gratis total
no funciona.
I no s'hi fixa
que quan alguna cosa
és gratis
no la valorem?
Que no és gratis
en aquest cas.
Però sí,
escolti,
tampoc caldria pagar molt.
Això passa amb tot,
tampoc no és una cosa
escoltada.
Sí, sí,
no, no, no.
Un euro per visita
i un tant percent
de les proves
és de l'exploració
i, escolti,
s'ha acabat.
Sí, sí, sí.
S'ha acabat
i no n'hi ha per tant.
No cal fer tants debats,
eh, potser.
Aquest és un mal de cap
que pensem
que per l'abús
d'uns quants
ens quedarem
sense aquest sistema
que és magnífic
però que no s'ha d'aguantar.
que fem l'exercici
de mentalitzar la gent
i d'explicar-ho
tal com ho veiem nosaltres.
Si no ho fem bé
acabarem amb el mateix sistema.
Jo he vist a la consulta
algunes vegades
que estic allarga
en els meus papers
i sinto la gent.
És com si anessin a la botiga.
Ara ponme uno
de neurologia
i me haces una de resonancia.
I després me pones
uno d'endocrino
i després uno de gestió.
I quarta limitada analítica.
Escolti, és que això
no podem anar així, home.
És que la gent
ho ha d'entendre, això.
Però el problema està
en que si això
no ho arregla ningú
després serà terrible.
Ho hauran de pagar tot.
Tot!
Tot!
I persones que a l'homella
no es podran permetre
tractaments que necessiten
no els podran.
Però llavors
s'hauran d'espavilar
perquè ho hauran destruït ells.
És que ho han destruït ells, això.
Ho han destruït ells
perquè no volen res.
Però escolti,
al final no n'hi ha diners.
Llavors què farem?
Ara ho arreglaran, doctor.
Sí, ara.
De moment, comencem...
Si els nostres polítics
no fan la feina
que han de fer,
que esperem que sí,
de moment intentem nosaltres
tenir aquesta mica de consciència,
no?
Que els recursos són limitats
i que...
No, per exemple,
jo amb aquest tema
que estem parlant,
jo diria...
Jo diria...
No s'ha d'anar a urgències
per un mal de cap
simple i inicial
i que no presenta
cap símptoma d'alarma.
Llavors, diguéssim,
quin és un símptoma d'alarma?
Home, una paràlisi
d'una extremitat
o que no vegis amb un ull
o que tinguis
uns vòmits incursibles
que no els puguis parar
i llavors sí que has d'anar a urgències
encara que tinguis un mal de cap
però per un simple mal de cap,
el que diem,
un simple mal de cap
degut a una jornada
de treball estressant
o un problema familiar
amb la parella
i tal,
per això no has d'anar a urgències.
És el que diu el doctor Mercadell,
se referia ara als malalts
que siguin de començament agut,
o sigui, explosius.
El que en castellà diuen
cefalea en trueno.
Que arriba sobtadament.
És com una bomba al cap,
per exemple.
Això es veu en malalts
que tenen
la cefalea d'oxigen aguda
per un problema d'obstrucció.
La cefalea amb les relacions sexuals,
que a vegades existeix,
però molt intensa.
Per exemple...
Les relacions sexuals
poden provocar mal de cap?
Hi ha pacients
que tenen les relacions sexuals
i el problema de la relació sexual,
és que no ho havia sentit mai.
Jo l'explico, sí.
quan té l'orgasme
l'individu o la dona
pot tindre un mal de cap intensíssim,
que sempre s'ha de mirar
que no tingui una malformació
o un aneurisme al cervell.
No és molt freqüent
aquest tipus de mal de cap,
però jo no passi any
que no vegi 7 o 8 pacients
que em consultin per això.
Que curiós, eh?
No ho havia sentit mai, eh?
Hi ha tantes coses
que no hem sentit.
L'orgasme ens pot provocar
un mal de cap
a causa d'un aneurisme
que podríem tenir
i que provoca una reacció vascular
que genera aquest mal de cap.
Efectivament.
I entre aquestes coses
s'ha de descartar
el que diu el doctor Mercader,
però hi ha una cosa
que s'ha de descartar sempre
és un petit aneurisme del cervell.
Que provoqui una hemorràgia.
I després, per exemple,
la hemorràgia supraacnoidea
o que es trenqui un aneurisme
o un mal de cap intensíssim.
Per exemple,
una hemorràgia
dins d'una glàndula
que hi ha el cervell
que és l'hipòfisis.
O sigui,
aquests són mal de cap
que apareixen
d'una manera brusca,
violenta
i sempre s'ha de mirar
aquestes 4 o 5 coses
que nosaltres diem.
Després,
el que és la solució,
per exemple,
d'aquells tensionals
que són la gran majoria,
poca cosa podem fer
més enllà d'un analgèsic.
Exacte.
No solucioni la seva vida, no?
Clar,
i donar pautes
i donar pautes
que es facin intervencions
per tal de modificar
aquelles coses
que nosaltres identifiquem
que provoquen
o mal de cap.
Efectivament.
La persona que té
un problema amb la parella,
doncs, home,
li podem donar
un analgèsic
per aquest moment puntual
però el que ha de resoldre
és el problema
que té amb la parella, no?
Per evitar...
Però això s'ha mal solucionat
a la consulta,
en de feina.
Dir que la parella,
com diu,
doncs,
un problema, doncs,
a la feina,
o el que sigui.
Amb organització
de la vida diària, no?
Que a vegades hi ha gent,
doncs,
que tenen marge
per organitzar-se millor,
potser,
per no voler arribar
a tants llocs
a la vegada
al mateix dia, no?
Organitza't
per portar una vida
més reglada
i menys estressant, no?
El que passa
que donen la sensació
que en molts casos
aquests mals de cap
es cronifiquen
en els pacients, no?
El mal de cap tensional...
Aprenen a viure amb ell, ja.
Sí, i llavors
es van prenent analgèsics.
El problema,
el que diu el de Mercader,
que vostè té una mica
de mal de cap
és per una analgèsica.
Arriba un moment
que molts dels analgèsics
tenen codeïna
i vostè es fa addicte
a l'analgèsica.
Llavors tens un mal de cap
pels medicaments.
És a dir, vostè ha de prendre
cada dia el medicament
perquè el dia és de mal de cap.
I això és una causa
de mal de cap molt freqüent.
Potser és un 5 o un 6%
de la població
que té mal de cap
que té aquest tipus de mal de cap.
A més, el mal de cap
de l'altre tipus
que pot tindre.
Ara que diuen analgèsics,
una pregunta molt bàsica,
ja sé que és d'anar per casa,
però amb aquests arsenals
farmacèutics
que tenim ara
tanta pastilleta
tota la vida
havíem fet,
direm la marca comercial,
no ens compliquem la vida,
l'aspirina.
Ara resulta
que no prenem aspirina,
que prenem els ibuprofenos
i aquest tipus de coses.
De davant d'un mal de cap
no parlem d'aquelles migranyes,
sinó aquest mal de cap tensional.
Què hem d'aprendre realment?
L'aspirina és un bon medicament,
el que passa és que l'aspirina
val 20 cèntims
i l'altre val
la millor 2 euros per pastilla.
Aquesta és la diferència.
Però el cervell ens el farà igual.
Sí, la gent acostuma
a valorar
el valor del medicament
pel que val.
Això mateix li dona una idea
a vegades
de la forma en què pensi
el que pensen els ciutadans.
Llavors,
un mal de cap
d'aquestos crònics,
un relaxant muscular
associat
amb un antiàlgic
o un mèdic
amb un antiinflamatori
no és tiroide
o com pot ser l'aspirina,
l'imuprofen,
o què vostè dir?
I ja està.
O el baracetamol.
El baracetamol, sí.
I una altra cosa,
que amb aquests mal de caps,
com que són tensionals
per contractura muscular,
el que es fa avui dia
se'ls fa infiltracions
de toxina botulínica.
Bòtox.
Bòtox?
Sí.
Perquè llavors
vostè el muscle
que és el que provoca
el mal de cap.
Crear aquest espai, no?
No es pot contracturar,
que és el que dona
el mal de cap
és la contractura del muscle.
Llavors el muscle
està relaxat
i l'individu...
El bòtox es fa servir
per això que dius,
d'inflar,
però per altra
s'utilitza molt
com a decontracturant.
De contracturant.
Vull dir que té
les dues funcions.
Probablement
la primera va ser aquesta,
la més terapèutica,
i la segona va arribar
després per aquestes fantasies
de posar-se coses, no?
Sí, va arribar
d'una manera paral·lela, no?
Però vull dir
que els neuròlegs
ho fan servir molt.
Ah, però ja veu,
bòtox així...
Sí, els neuròlegs
la toxina botulínica
la fem servir
pel mal dret cap,
tensional,
persistent,
crònic que no millora,
inclús pels malalts
que tenen una hemiplegia
que estan molt contracturats,
que estan així,
que està sobretot la mà
que se'ls contractura
i llavors se'ls hi fiqui
una infiltració de bòtox.
I aquest implant
és per tota la vida,
com si diguéssim...
No, això s'ha de fer
de tant en tant,
cada 3, 4, 5 setmanes.
És diferent
de la toxina botulínica
que s'utilitza
pel disfraç.
Per la cirurgia aquesta...
Pel disfraç,
diguéssim, estètic.
Són dues coses diferents.
Jo ja m'he quedat
sense paraules.
Sempre que el doctor
quedo sense paraules
perquè ens aporta
una quantitat d'informació
que després ens costa
païr, eh?
I després estem paït
durant un temps.
Realment, la gent
quan els hi explica
es diu,
home, com pot ser?
Si a mi no em posi d'això...
Déu-n'hi-do.
Doncs jo crec que hem parlat
en general
de tots els mals de caps
o ens hem quedat algú?
Jo diria
un mals de cap freqüent,
doctor Illaumet,
potser també és
el que tenen els hipertensos,
no?
Sí.
O que s'associa molt
hipertensió arterial
i mals de cap, eh?
Sí, sí.
perquè és degut
a les reaccions vasculars
i inclús aquest mals de cap
pot ser molt intens
quan hi ha una crisi hipertensiva.
I sobretot
el que diu el Tom Mercader
que quan s'ha de mirar
molt mal al mals de cap
el que s'ha de fer
és mirar la pressió.
No un sol braç,
sinó els dos braços sempre.
Ah, perquè és diferent, clar.
Sempre els dos braços.
En fi, jo no sé què dir.
Però després potser
hauríem de dir alguna cosa
sobre els mals de caps
associats amb problemes
que tenen amb els senos,
amb la sinusitis,
tant frontal com axilar,
que aquests sí que precisen
d'intervenció quirúrgica
en molts casos.
Bueno, aquí el primer
que s'ha de fer
és mirar-ho, diagnosticar-ho.
Primer s'ha de tractar-ho
perquè moltes vegades
donen mal de cap
perquè està infectat el seno.
Està ple de moc.
Poc, moc i pocs.
Llavors el tracte
és amb un antibiòtic
i un antiinflamatori
i milloren això.
I després els mal de caps
que tenim associats
amb l'ull.
Per exemple,
els problemes
de refracció,
que tenen problemes
que hi ha errors
a la refracció de l'ull,
això és molt important.
O problemes
a la heterofòria
o tesotròpia,
perquè són problemes
de l'alloc de l'ull.
O un mal de cap
que és molt freqüent
i que a vegades
hi pot pensar poc la gent,
és un mal de cap
degut al glaucoma,
el glaucoma agut
que augmenta la pressió
a nivell de l'ull
però sempre veurà
que tens un dolor limitat
a l'ull
i l'ull el té
com una injecció conjuntival.
Llavors dius,
bueno,
ho has de mirar ràpid
perquè si no ho tractes
el pacient pot perdre la visió.
I després hi ha mal de caps
associats a inflamació
del nervi òptic,
el que se'n diu mal de cap
per la neuritis òptica,
que moltes vegades
això és la primera,
pot ser la manifestació
en gent jove
de l'esclerosis múltiple
o bé d'una malaltia
que és la neuromielitis.
Que és la pèrdua
de la mielina, no?
La mielina
i això quan ocorreix agudament
pot provocar mal de cap.
Només és un síntoma
en què es pot detectar
aquestes malalties tan greus, no?
I després hi ha dos tipus
de mal de cap
que són ja molt aguts
i que no el té molta població
que és, per exemple,
el que nosaltres diem
el clòster Hedec
o el mal de cap
a Racimos,
que se'n diu.
És un mal de cap
que vostè el té
durant un mes o dos a l'any
intensíssim,
que desperti a la nit.
Per favor,
això no és dramàtic, eh?
Però terrible,
és un mal de cap terrible.
I que et raja molt.
Aquest es raja molt la nas.
Aquest és el clòster,
per dir un clòster Hedec
o mal de cap amb clòster.
Això se'ls dona als homes
i el corresponent
a les dones
d'aquest tipus de mal de cap
és un que es diu
la hemicrània paroxística,
que també a les dones
també va amunt
i va haver un tipus
de tractament
i l'altre va un altre tipus
de tractament.
I el que volia dir,
amb el primer mal de cap
que té el clòster
a vegades va bé
i se fa una estimulació
a nivell del cervell
a nivell de l'hipotàlam
o veu una estimulació
a nivell dels nervis occipitals
per tractar-lo.
O sigui que tot això
varia molt
i canvia molt
a través del temps.
Déu-n'hi del catàleg, eh?
Sí, sí.
Podem triar i remenar?
No, és extensíssim.
Aquí s'hi podria passar
tot el dia.
És un símptoma.
Però podem triar.
També és veritat
que la bona notícia,
abans ho comentàvem
amb el doctor Guillaumet
i el doctor Marc Adé
abans de començar la secció,
és que tot i que hi ha
un alt nivell
de la població
que pateix mal de cap.
Encara queden alguns
i algunes privilegiades
que mai de la vida
han patit mal de cap.
I després hi ha el pacient
que et ve
que et diu que té mal de cap.
Clar, com que el mal de cap
és una cosa
que vostè no pot quantificar.
No com la febre
que vostè es fiqui el termòmetre
i diu 40 de febre.
I dius, ui, 40 de febre
és molt alt.
Però hi ha pacients
que diuen
que tinc molt mal de cap,
molt mal de cap.
Clar, com ho quantifica?
Està l'has de creure.
Llavors, moltes vegades
el mal de cap
no és més que la manifestació
d'un trastorn,
com diem al començament
de relació personal
o de problemes personals
i de pressió.
Clar, és molt complex, això.
Déu-n'hi-do.
Magnífic.
Enriquidora, com sempre,
la visita del doctor Guillaumet
i el doctor Mercader
que els agraïm moltíssim
que hàgim vingut.
Molt bon estiu
s'anirà al seu poble
de vacances.
Ja m'ho imagino.
Jo, per Camarassa,
al costat del riu
del Riu Segre.
Tenen un llac molt bonic.
Sí, sí, tant.
I molt famós.
I molt famós restaurant
allà al costat.
Ja, ja...
Home, hem de fer
una mica de propaganda.
Clar que sí.
El doctor Mercader
fa propaganda de Torre d'en Barra.
Ells ja tenen
el seu patronat de turisme
per fer propaganda.
No, perquè hi ha
un antic pont romà allà,
és a dir,
de l'època dels romans,
que quan fem el camí cap a França,
no, encara existís.
O sigui, aquí hi ha
molta cosa per veure...
Si passo per Camarassa,
no dubti que el buscaré.
Escolti, sisplau.
Buscaré per les bústies.
Tenim una petita casa allà,
està vostè invitada
a passar-hi el que vulgui.
I quan passi per la plaça
de l'Ajuntament
perquè estan fent un bust...
Ja estic jo allà.
Que és el meu cabell aumet.
Segur que s'ho mereix.
Moltíssimes gràcies.
I bon estiu.
Adéu, doctor Mercader.