Matí de dimarts, matí de Tarragona Ràdio,
temps de l'espai Eines, aquest espai setmanal
que fem cada dimarts amb el suport de la CEPDA
de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
i que té, com sempre, la voluntat de difondre
els estudis de formació professional,
els diferents cicles formatius que s'imparteixen
en diferents instituts i centres educatius de Tarragona.
Després del parèntesi de la setmana passada,
a causa del pont, avui reprenem el fil del programa,
com sempre, amb el nostre coordinador, el Francesc Potau.
Francesc, bon dia.
Bon dia, Ricard.
I avui parlarem, els protagonistes venen de l'Institut Vidal i Barraquer,
aquí al costat, on, per cert, acaben de sonar
les sirenes d'activació del Pla Secda, d'activació a risc,
amb la sirena que hi ha instal·lada just al terrat de l'IES Vidal i Barraquer.
Doncs avui parlarem de qüestions relacionades
amb els serveis socioculturals i a la comunitat.
Diferents cicles formatius, de grau mitjà i de grau superior,
en què podrem parlar, doncs, d'integració social,
d'educació infantil, d'atenció sociosanitària...
Tot això avui amb una amplíssima taula
on, en fi, tenim diferents convidats als que ja saludem.
Per exemple, s'acompanya Asun Martínez,
la cap del Departament de Serveis a la Comunitat
de l'IES Vidal i Barraquer.
Asun, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Marta Uliac, professora d'educació infantil.
Bon dia, Marta.
També tenim entre nosaltres Teresa Marcos,
ella és alumna d'educació infantil.
Bon dia, Teresa.
Bon dia.
El Pau Mercè, que és alumna d'animació sociocultural.
Bon dia.
Bon dia, Pau.
La Marta Ullé, que és alumna d'integració social.
Bon dia.
Hola, bon dia.
L'Aurora Vinyas, que és professora d'integració social.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I la Marlen Fernández, que és professora expert en atenció sociosanitària.
Marlen, també, bon dia.
Bon dia.
Doncs tenim professores i alumnes, gairebé tot dones.
Ara ens explicaran també què passa,
que si és que només bàsicament hi ha professores i alumnes femenines
en aquests estudis.
Com podríem definir, Francesc, els estudis que avui expliquem
a l'audiència de Tarragona Ràdio?
Bon dia a tots.
No és un cicle, és una família professional.
Cada família professional agrupa una sèrie de cicles,
una sèrie de títols professionals,
un grup o un conjunt de qualificacions professionals.
La família de sabers a la comunitat
aglutina el que és animació sociocultural,
aglutina el que és integració social,
aglutina el que és educació infantil i l'atenció sociosanitària.
Són uns cicles que van des de la infància,
des de la llar d'infants, fins a la tercera edat, la gent gran.
Avui per avui, avui per avui el que és l'institut,
com ho sabem, l'Institut Vidal i Barraquer és un institut de serveis,
serveis administratius, serveis comercials, serveis informàtics
i serveis a la comunitat.
Un dels puntals del Vidal i Barraquer és serveis a la comunitat,
perquè realment avui per avui sortides professionals
i necessitat, sobretot professional, és serveis a la comunitat.
Tant des de la integració social necessària,
com la part d'animació avui tan necessària perquè cal que ens animin,
i l'allar d'infants perquè des de petits ja realment s'ha d'educar.
I, per descomptat, el que és l'atenció sociosanitària.
Com ho cal, és una família que realment aglutina
tots aquests vessants i realment importants.
Una família que ara ja anem a comentar amb la cap del departament
si és molt complicat gestionar estudis aparentment tan diferents,
tan plurals, tan diversos.
Bé, en realitat hi ha molta diversitat de funcions
en els professionals que estan formats en els nostres cicles,
però en realitat hi ha una cosa que és com a tots i que facilita,
i és el que són professionals de l'acció directa,
perquè treballen sempre amb persones de diferents,
com ha dit el potau, el francès potau,
de diferents edats, de diferents procedències,
amb diferents necessitats,
però atenció directa i, a més, una atenció socioeducativa,
en el sentit que treballa sempre el fenomen social,
treballem les persones, els grups,
però sempre en situacions socials i educatives
perquè sempre pretenen aquests professionals,
tots ells, pretenen desenvolupar en les persones
que hi participen, en les accions que ells dissenyen
i que ells realitzen,
pretenen desenvolupar en aquestes persones,
dic, les capacitats, les habilitats
que permeten desenvolupar
i prendre les riendes de la seva pròpia vida.
I això és comú.
En conjunt, quants alumnes i professors sou?
En total, eh?
A veure, ara, en números rodons,
mira, t'hi puc parlar de grups,
de grups, actualment tenim 5 grups d'educació infantil,
2 d'integració social,
2 grups d'animació sociocultural
i 4 d'atenció sociosanitària.
Total, 13.
13.
I de professors, som 21, 22.
I d'alumnes?
D'alumnes, doncs, compta aproximadament
entre 25 i 30 alumnes per grup.
I molta demanda?
Molta demanda.
Molta.
Això ha crescut moltíssim en els últims anys?
Bueno, a veure...
Viviu un cert boom, per dir-ho d'alguna manera?
Sí.
Educació infantil ha estat un cicle
que sempre ha estat,
porta des de molts anys,
deixant molta gent al carrer
perquè no pot acollir a tothom
que vol fer-ho.
De fet, no hi ha en el nostre institut,
sinó en molts altres instituts
de la província i de tota Catalunya,
han anat creant nous grups d'educació infantil.
I el que correspon a integració social
també ha tingut ja des de fa anys
una acollida molt gran.
I últimament, amb la crisi,
la gent està dirigint la seva mirada a la formació,
i ja tenim un petit boom.
Teniu un cicle de grau mitjà,
que és l'atenció sociosanitària,
i després teniu tres cicles de grau superior.
Educació infantil, animació sociocultural
i integració social.
Però on vols que comencem?
I així anem desgranant una mica els temes.
Comencem pel grau mitjà,
atenció sociosanitària.
La Marlene és la professora,
que ens acompanya avui,
que ens podrà explicar una mica
els estudis que esteu fent.
Bé, doncs m'apresentaré.
Jo soc Marlene,
soc professora experta,
és una figura una miqueta diferent
del professor d'un institut.
Què vol dir?
Que el professor expert o especialista
estem vinculats al món del treball.
És a dir, jo estic treballant en un hospital,
l'Hospital de Sant Joan de Reus,
i a més a més estic fent docència.
És a dir, la teva experiència professional
la pots aplicar perfectament en les teves classes.
És aquesta la idea,
és a dir, és aquesta figura
que a més que explicar el que està en un llibre de test,
dintre les teves experiències professionals,
pots impartir una classe perfectament.
Partint d'una pràctica prèvia, no?
Realment, dient-los tot allò
que no està escrit en un llibre,
perquè, clar, els llibres de test sabem
que són una miqueta estàndards,
i llavors li semblies tot allò que dius
això no ho trobeu en un llibre,
però això és així, d'alguna manera.
Llavors estàs formant aquestes persones,
però ja no només a coneixements generals
sobre com cuidar, com acompanyar,
a les persones grans, discapacitats,
salut mental...
Pensa que abarquem un usuari
que pot ser des de 90 anys
a certament fins 16-17 anys,
perquè pot estar en un pis tutelat,
pot estar en un centre ocupacional,
discapacitat físic, psíquic...
És que és molt ampli el ventall.
Arran d'això últim que comenta,
em sembla interessant,
perquè segurament molta gent pot pensar
atenció sociosanitària,
s'està referint bàsicament a gent gran,
a treballar en un hospital o en una residència
per a persones grans,
i no és exclusivament això, no?
No és així, no és així.
Poden treballar...
Justament l'atenció sociosanitària
és un cicle que està professionalitzant
el sector que tant de temps
estarà una miqueta abandonat de professionals,
que qualsevol podia anar a treballar.
Agafem una esponja i tothom pot rentar.
No és agafar una esponja,
és tindre molt més coneixements
a tots els nivells,
tant al nivell social,
com al nivell de persona.
És a dir,
és una professió molt humana,
que t'ha de agradar moltíssim,
i jo crec que tens que tenir
un caràcter una miqueta especial.
Realment,
aquestes personetes que s'estan formant,
perquè l'alcicle mitjà saps que són
nenes o nens
que surten d'una ESO
i passen a un cicle mitjà.
Clar, tenen...
Quines edats?
16?
Hem trobat algun de 16,
17,
al sector.
Però també té una cosa
que a partir d'ara
hi ha molta gent
que està treballant
amb aquest sector
que es venen a formar.
S'està formant.
Per què?
Perquè la societat és humana.
Perquè s'ha de professionalitzar
el sector, realment.
Perquè què els expliques?
Posa'ns alguns exemples
de coses que, en fi,
s'estan fent a les teves classes
a partir de la teva pròpia experiència.
Jo soc especialista
i llavors jo vaig estar treballant
a Atenció Sanitària
de l'Hospital de Sant Joan.
És una unitat que la vam inaugurar
amb el programa Vida als Sany.
amb molta il·lusió
i realment de donar-se compte
que tot allò
que havies après fa molt de temps
a cuidar
no és simplement cuidar.
És atendre la persona
de forma integral.
A nivell psicològic,
a nivell físic,
a nivell...
inclús les famílies, no?
Que jo sempre dic
que són aquests pacients
oblidats, les famílies.
Són pacients oblidats.
Realment se li van ensenyar
moltes coses.
Llavors jo transmetre tot això.
El meu crèdit
es diu
recolzament domiciliari.
Jo tracto
l'atenció domiciliària.
Vas a les cases.
Que és cuidar a casa.
Que la persona
estigui a domicili
el màxim temps possible.
Evitar realment
que aquesta persona
acabi en una residència.
Que aquesta via
s'està imposant molt
en els últims anys.
A més, no?
És que amb la llei
de la dependència
justament
és un sector...
El que es fomenta
és que la gent
pugui estar a casa
sempre que sigui possible.
I que realment
estigui atesa
per professionals.
Que el sector
mancava
aquest professional, no?
Llavors,
ara s'estan formant
aquests professionals.
Sí que són molt jovens,
però aquests professionals
dintre d'uns anys
tindrem realment
allò que esperàvem, no?
i jo crec que, bueno,
jo dono moltes il·lusions
a les classes.
Realment m'acosta
una miqueta
poder fer les dues coses,
perquè jo treballo de nit
i faig docència
al dia,
soc a bé nocturna
i al dia
me converteixo
en professora.
I molt bé
l'experiència,
contenta?
Sí,
estic molt contenta,
realment m'omple molt
i elles m'han poden
aprendre de mi,
però jo estic aprenent
moltes coses d'elles.
Són tot noies,
perquè parles d'elles.
No, i tinc nois també.
Ara en guany,
el primer,
és curiós,
però hi ha molts nois
i jo els animo
a molts nois
en una cosa.
És un sector
que demana nois.
Per què?
Perquè, mira,
ha sigut un món
de dones,
les residències,
doncs, bueno,
sabem que
de 20 treballadores
vin eren dones
i 20 eren homes,
no?
És un sector
que l'home,
doncs, bueno,
no es veia tant
enfocant com cuidar
amb una persona,
no?
Ara realment
s'està donant en compte
que és un sector,
si veiem,
per exemple,
institucions com
Villablanca,
Institut Pere Màstia,
Són fundacions
on realment
la figura de l'home
és important
més que de la dona.
Llavors,
està molt buscat.
Jo sempre els animo,
ho dic,
però penseu que
altres teniu
assegurat
pràcticament
la feina.
La feina.
Animeu-se
i siguin endavant.
Sí que dic
que són molt joves,
però
aquests joves
tenen moltes ganes
d'aprendre,
tu saps
quan realment
li estan agradant,
també treballes
una miqueta
tot el que és
les...
com t'ho diria jo,
la part professional
aquesta
que no es veu
de saber estar,
saber parlar,
d'acord?
Es tens que conscienciar
una miqueta
que és un món
que hi ha unes normes,
d'aquesta
que tracta amb educació,
tot això
que a vegades
s'està perdent
una miqueta,
d'acord?
que hem d'anar
pentinats,
no vull
pors piscins,
les pintades
i tot això
fas educació,
estàs educant
en hàbits
que és molt important.
Aquest cicle
d'atenció
sociosanitària
quant dura?
Dos anys.
Dos anys.
Sí,
tots els cicles
de la família
professional.
I teniu les places
completes
i esteu satisfets
perquè a més
teniu després
la sensació,
la informació
que la sortida laboral
al fil del que comentava
ara la Marlene
és...
Hi ha molt bona inserció.
El que passa
és que també
hem de dir
que la majoria
de nois i de noies
que estudien
amb nosaltres
volen continuar
formant-se.
I molts
quan fan el cicle mitjà
després fan un cicle superior
i després
moltes vegades
van a la universitat.
O sigui que
és un camí formatiu.
I tothom
que vol incorporar-se
a nivell laboral
és molt alt.
La inserció laboral
de la gent
que vol inserir-se
és molt alt.
Perquè la via,
perdona,
quan acaba el grau mitjà
seria el grau superior
al cicle d'integració social
o no?
Bé,
o educació infantil.
i integració social,
animació sociocultural.
Ja de tot una miqueta.
De fet,
moltes vegades
es tracta
de nois i de noies
que no poden
continuar
en un batxillerat
i que trien
justament
aquest cicle
per poder després
fer o educació infantil
o integració social
o animació sociocultural.
anaves a dir alguna cosa,
Francesc?
Sí,
una cosa.
Que ha estat
caure la Marlent
el tema d'acreditació
de competències.
Sí,
de qualificat.
Passeges per Tarragona
i veus gent gran
acompanyada
per lo general
d'algun immigrant.
Sí.
I la majoria sud-americans,
no?
I la majoria sud-americans.
Aquest col·lectiu
té una possibilitat
mitjançant
acreditació de competències
de titular-se?
Ja sabem
que justament
s'ha vist
la necessitat
de professionalitzar
el sector.
És gent treballant
actualment
i que ja estan
treballant fa molts anys.
Fa uns anys
te diuen els directors
de residències
o de centres.
És que clar,
fa uns anys
estàvem desemparats
i no trobàvem ningú.
I clar,
havíem d'agafar
el que teníem.
Clar,
ara
han de estar acreditats.
Què passarà amb això?
Doncs realment
tu tindràs unes persones
que acreditaran
mitjançant
una experiència laboral
i una formació
no acadèmica,
vull dir,
una formació
acadèmica
no reglada,
doncs que aquestes persones
estan al sector
i poden acreditar,
tindre alguna cosa
a les seves mans,
no?
Clar,
tot això,
al principi,
quan te venen,
dius que jo no vull
tornar a estudiar.
No,
tens que acreditar competències.
Que tu sàpigues
que el que fins ara has fet,
que si has treballat
16 anys al sector,
se t'està reconeixent
aquest treball
i és molt important
per tu,
per l'empresa ho és,
però per tu també ho és,
tens que pensar per tu,
no?
Llavors,
tota aquesta gent
que està al sector
treballant a partir,
normalment,
amb dos anys
al món laboral,
després el laboral
ja poden començar
a acreditar competències,
quan venen
i acaben
tot el procés,
se senten bé,
no?
Perquè diuen,
doncs ha valgut la pena
de fer-ho.
Llavors,
tots aquests professionals
que tenim
no perdran la seva feina.
Al contrari,
el que s'està treballant
és per reconèixer
la feina
que fins ara han fet
i no tenien res.
I això és molt important.
I més a més,
poden continuar la formació.
Això també els dona
s'animus perquè continuïn formant-se cada dia.
Sí, que és el que ens explicava l'Asun,
que la majoria d'alumnes opten després
per continuar formant-se.
Hem parlat, doncs,
d'aquest cicle d'atenció sociosanitària.
Asun,
de què parlem ara?
Del cicle d'educació infantil,
per exemple?
Sí,
bé.
de la Marta Oliach,
que és professora d'educació infantil,
ens podrà explicar una mica
què és el que fan en aquest cicle.
Bé,
el cicle d'educació infantil
és un cicle de grau superior,
amb la qual cosa
els alumnes han de venir
o bé de batxiller
o bé d'una prova d'accés
quan ja tenen 20 anys.
I és un cicle de dos anys,
també,
2.000 hores,
1.400
se fan en el centre
de crèdits,
de mòduls,
ara són perquè és un cicle
que ha passat el pla LOE,
ja,
la llei,
i són mòduls
i la resta de 400 hores
són en els centres de treball.
Els àmbits de treball
que tenen aquests alumnes
són tant l'educació formal
com la no formal.
En la formal
és de 0 a 3 anys,
en les llars d'infants
i també en els
Saves
de suport
en P3.
En l'àmbit no formal
són en tot el que són
les activitats extraescolars
i en els centres cívics,
l'udoteques, etcètera,
les activitats extraescolars
que es poden fer
amb els nens,
tant en horari escolar
com fora d'escolar,
i pot arribar fins als 6 anys.
Bé,
també són en àmbits
de tipus social,
de nens amb risc,
etcètera,
però l'àmbit en general
és aquest,
la seva sortida.
Quines característiques
creus que de tenir
o quin perfil han de tenir
els estudiants
que es volen dedicar a això?
Bé,
primer que els agradin
els nens
i segon
que ells agradin
els nens
perquè pot ser
que agradin molt
els nens
però després
no tinguin
bona relació
amb els nens,
no tinguin
la paciència
suficient,
les eines
també
per atendre
els nens,
perquè no és només
pentinar-los
i canviar-los,
que a vegades
això els fa gràcia,
sinó que és també
poder-los transmetre
tota una sèrie
d'aspectes
que els serveixin
al nen
per desenvolupar-se
correctament
i això també
s'ha de fer
amb ganes
i a part de saber-les,
evidentment que això és
el que s'intenta fer
des del centre,
després han de tenir
unes qualitats
per poder-les
aplicar.
Aquí tenim el testimoni
d'una alumna,
la Teresa.
Què tal, Teresa?
Bé, bé.
Estàs a primer o a segon?
A segon.
I què?
Bé, bé.
Què expliques?
Aviam,
jo aquest curs
m'agrada molt més
que el primer.
Per què?
No sé per què.
Vull dir...
Suposo que...
Què t'han ensenyat,
fins ara,
perquè els oients
ho entenguin,
coses pràctiques
que t'han ensenyat
en el primer curs
i coses que estiguis
tractant en aquest segon curs?
Home, sí,
el primer curs
ens han ensenyat,
aviam,
a part de tots els coneixements
que hem de tenir,
hem estudiat
els teòrics
com Piaget i Gotski
i tots aquests.
També, per exemple,
expressió i comunicació
doncs han ensenyat
com s'han d'explicar contes,
a fer, bueno,
activitats,
que pintin
i tot això.
I què més?
I què creus tu
que has de tenir?
Jo li preguntava a la Marta
quines característiques
ha de tenir,
quin perfil personal
ha de tenir
les persones
que us voleu dedicar a això?
A part d'això
que he dit
de la paciència
i que t'agradin els nens,
doncs els has d'ensenyar
els coneixements
a part de les activitats,
o sigui,
segons les activitats,
que ells aprenguin
els coneixements.
Per exemple,
pintant,
doncs ells desenvolupen
el que és,
com dirà,
motricitat,
la coordinació
o color manual.
Carai,
què és això?
La coordinació que has dit?
Ara els hi posarem nota,
eh?
Que ho facin prou bé.
perquè hi ha...
Això no és un examen, eh?
Pots tornar a repetir la paraula?
Coordinació, has dit?
O color manual.
Que és ocular
i manual,
m'imagino, no?
Sí, sí.
És que és un concepte
que des del primer dia
em va fer gràcia
i ja...
i ja el tens picat.
Sí, sí.
I què més?
I aviam.
Bueno, sí,
i ajudar que els nens
interaccionin tant amb els professors
com amb ells mateixos.
Perquè hi ha nens
que es queden com apartats
dels altres
i no has de ficar-los
en el grup
i que...
o sigui,
que aprenguin junts, també.
I la socialització.
És molt teòric
tot plegat
o feu...
No, és...
Home,
es basa en la teoria.
Bases la...
la...
Ai,
que me lio.
La teoria és la base.
La teoria,
la base és amb la pràctica.
Però és molt pràctica.
De res,
que feu pràctiques?
Sí.
A fora de l'institut?
Sí.
Que has començat
ja a fer pràctiques?
Sí.
Com van les pràctiques?
Molt bé.
On les fas?
A l'escola Brassol,
la Rebassada.
De la vall de la Rebassada.
I...
estic molt contenta.
Sí, sí.
Abans no m'ho hem explicat.
En el grau mitjà
d'atenció sociosanitària
també fan pràctiques
els alumnes ja?
Sí, sí, sí.
De seguida?
Sí, fan pràctiques
inclús a primer i a segon.
Sí, sí, estan repartides.
I en el teu cas,
doncs,
què tal l'experiència?
Explica'ns què estàs fent.
O què has fet
a l'escola Brassol?
Bé, ara vam començar
a mitjans de novembre.
És a dir,
estàs ara en ple període
de pràctiques.
Sí.
I què tal?
Sí, sí.
Molt bé.
Vaig començar
a la classe d'1 a 2,
que són els conills,
i ara estic amb els esquirols,
que són ja de 2 a 3.
Jo, vull dir,
a mi m'agraden molt
totes les edats
amb la d'1 a 2.
Molt bé.
El que passa
que trobo ara
la diferència
que, clar,
els nens poden fer
moltes més coses.
No els dies
de donar el menjar,
es poden aixecar
ells a anar al lavabo sols.
És diferent,
però vull dir,
tot,
a mi m'agrada molt.
Quina terminologia
has utilitzat?
Conills?
La classe dels conills?
La classe dels conills
i la classe dels esquirols.
Sí.
Marta,
tots els alumnes
fan pràctiques?
Sí.
I quina sensació teniu vosaltres
a l'institut
de com funcionen
les pràctiques?
Les pràctiques
funcionen
molt bé
perquè
hi ha una coordinació
entre el tutor
del grup,
de cada grup,
i el tutor
de l'empresa
que se'n fa càrrec
d'aquests alumnes.
I llavors hi ha
unes entrevistes
prèvies,
hi ha entrevistes
durant les pràctiques
i una entrevista final
per valorar-los.
Els alumnes
han de fer també
un seguiment
de les pràctiques,
han d'omplir
una sèrie
d'un dietari,
no?,
on se noten
totes les activitats
que realitzen,
etcètera.
I, bueno,
els alumnes
estan contents.
No tots
van en llarg d'infants,
com he comentat abans,
també poden anar
amb ludoteques,
amb esplais,
etcètera.
sempre amb el grup
d'edat de 0 a 6 anys.
Llavors,
s'intenta,
si pot ser,
en les 400 hores
que tenen,
poder combinar
els aspectes
de l'enveit formal
i el no formal
perquè tinguin
experiència en tot.
De vegades
prefereixen
escollir un lloc
determinat
i depèn
de com estigui
tot el tema
de la combinació
d'espai-alumne,
perquè hi ha molts alumnes
que han de fer pràctiques,
doncs s'intenta.
I sempre teniu centres?
No heu tingut mai problemes
per poder posar-hi tots els alumnes?
No, perquè a més
ara s'ha ampliat també
en els CEIPS,
com he comentat abans,
que fins ara
no podia ser,
bé,
fins fa poc temps
no podia ser,
llavors també molts alumnes
volen anar
amb els P3
a fer pràctiques.
Teresa,
les teves perspectives
professionals,
quines són?
Què t'agradaria
ara
i a fer?
Home,
primer vull acabar el cicle
i després fer magisteri
d'educació infantil
i després doncs
arribar a ser professora.
I tu creus que tens
moltes possibilitats
professionals?
Sí, no?
Sí,
tinc moltes ganes.
És un camp
on també hi ha moltes
sortides professionals.
Sí, sí,
això ho diuen.
Això ho diuen.
Ja ho veuràs, no?
Ja espero.
De moment molt contenta
doncs
per l'experiència.
Sí, sí,
molt contenta.
Molt bé,
Asun,
on anem ara?
Bé,
integració social.
Integració social.
Aquí tenim l'Aurora Vinyes
com a professora.
Sí.
Explica'ns una mica
aquest cicle formatiu
de grau superior.
El cicle,
començaré com la Marta
i així,
m'he centraré.
El cicle formatiu
d'integració social
és un cicle
que té 1.700 hores,
420 hores
les fan a l'empresa
i les altres,
la resta
és
cursa en el centre.
Llavors,
el camp
de la integració social
és un camp molt ampli
perquè el que busca
és que les persones
siguin el màxim autònomes
possible
i que es puguin moure
autònomament
en qualsevol àmbit.
Això fa que
els alumnes
puguin treballar
des de
des que els nens
són molt petits
en els centres
d'educació especial
perquè busquen això
a la màxima autonomia
des que són petits
els nens
i abarca
fins i tot
fins que la gent
és gran
perquè també
es busca
aquesta màxima autonomia
que puguis
el que busque
és que
les persones
siguin el màxim
autònomes
puguin desenvolupar
en la seva vida
sense cap tipus
d'ajuda
i llavors
es tracta
d'anar-los
a tots els mitjans
perquè les persones
es puguin desenvolupar
per elles mateixes
i es puguin moure
lliurement
sense cap problema
en la seva vida.
Llavors,
és el bar
que tant estan
els centres
d'educació especial
després
quan els alumnes
ja són més grans
poden estar també
de tècnic
d'integració social
en els centres educatius
de secundària
i també de primària
fan un recolzament
a tots aquells alumnes
que tenen
problemes
en l'àmbit social
també estan
en l'àmbit social
ajudant la gent
a buscar feina
que es puguin moure
lliurement
en la seva vida diària
i després
ja quan ets
una persona
gran
ni et quedes
amb problemes
de mobilitat
també ajuden
que aquesta persona
es pugui moure
lliurement.
Déu-n'hi-do
és a dir
que també
en fi
ocupa un amplíssim
ventall de possibilitats
i de casos
i de situacions.
Moltes alumnes
femenines
i pocs alumnes
masculins?
Hi ha més alumnes
femenines
això és veritat
però les coses
també estan canviant
ens arriben
ja molts alumnes
masculins
per exemple
el grup primer
tenim 24 alumnes
en aquest moment
5 són nois
i la resta
són noies
però que sí
que és un camp
que encara estan entrant
bastant els nois
i si parlo del grup de tarda
encara hi ha més nois
potser
n'hi ha 7
7
i també és un camp
on cal
aquesta formació
és a dir
de persones
que potser
ja estan treballant
en àmbits
com abans
comentaven
amb la Marlène
i que ara
busquen
aquesta formació
que potser
no n'havien tingut
abans
al principi?
Sí, jo crec que
que passa
a tota la família
a la nostra família
a tots els cicles
passa que hi ha gent
que està treballant
i que s'estan
buscant
la formació
sí, passa
però també
hi ha molta gent jove
que està fent
ara integració social
és un àmbit
que als joves
els agrada
els agrada
el fet social
els agrada
el fet
que totes les persones
puguem viure
en aquesta societat
que tenim
i hi ha molta gent
que està molt implicada
i que sí que li interessa
que tots
puguem moure'ns
en aquesta societat
i són gent
que els agrada
l'àmbit
La Marta Ullés
alumna
del cicle
d'integració social
que tal l'experiència
Marta?
Molt bona
Explica'ns
què esteu estudiant
Estàs a segon?
Sí, estic a segon
I què?
Doncs bé, molt bé
la veritat
sincerament
em va agradar molt més
l'any passat
que aquest any
perquè jo encara estic
amb el que és l'ALOXE
encara no he passat a l'ALOE
i crec que les assignatures
de l'ALOXE
estan bastant girades
que les que vam fer primer
s'haurien d'haver fet a segon
i les que estem fent a segon
s'haurien d'haver fet a primer
que és el que canvia ara
l'ALOE
i crec que anirà molt millor ara
Explica'ns les coses que has fet
t'agradi o no t'agradi
com les has fet
perquè la gent
que ens estigui escoltant
entengui una mica
en la pràctica
quines són les coses
que estudieu
Per exemple
primer vam estar estudiant
psicopatologies
que seria
amb els trastorns mentals
i tot el que ens podem trobar
vam estar mirant
també
crèdit 3
que hi ha unitats de convivència
tot el que seria
les unitats familiars
els tipus de nuclis famílies que hi ha
monoparentals
els que han sorgit nous
i tot
i crec que això
potser seria
com que és una cosa més aplicable
que seria més bo fer-ho segon
a part que aquest any
ens estan ensenyant
a fer projectes
mentre que l'any passat
ja en vam fer algun
vull dir que
com ha molt girat tot
Has fet pràctiques?
Sí, l'any passat
I què tal?
A on?
A la Fundació Eure Torreforte
que crec que ara s'ha situat
aquí a Tarragona
no n'estic segura
i molt bé
perquè és una fundació
que toca bastants col·lectius
tenen un pis a la floresta
de dones que estan en tercer grau
penitenciari
tenen un pis
que és de dones
que estan en risc d'exclusió social
un altre pis a Reus
que és de dones maltractades
un pis mateix a Torreforte
que és de nenes
que surten de Craes
vull dir que...
I has tocat
tots aquests exemples
que acabes de comentar?
Bé, menys els de tercer
les dones de la floresta
tots els pisos
m'hi han deixat estar
he pogut estar en contacte
amb els usuaris
molt bona experiència
Sí, però a més
en casos realment diferents
Sí, sí
I què n'has après
d'aquesta experiència
de conviure
amb aquestes persones?
Moltíssim
o sigui, és que tot el que he fet
ha sigut aprendre
és que, no sé
tot
veure l'experiència
t'ensenya a ser més optimista
perquè veus el que no té la gent
i que tu tens
i no ho saps aprofitar
tot
I aleshores
quan fas pràctiques
per exemple, només vas a veure
o realment treballes
i fas coses i ajudes
amb els professionals
que potser ja estan
amb aquells usuaris?
Comentant amb els companys de classe
que també han fet pràctiques
als diferents centres
hi ha de tot
hi haurà centres
on et deixaran posar més la mà
i hi haurà centres que no
a vegades també et poden encarregar
més responsabilitats
de les que et toquen
i hi haurà vegades
que ets com a xica de los recados
hi haurà
en general hi ha de tot
però jo estic molt orgullosa
a les pràctiques
que he fet personalment
Sí, la teva experiència
ha estat positiva
has après
a més amb això
amb una fundació
perquè clar
les sortides laborals
que teniu també són
increïbles
increïbles
vull dir
el difícil d'aquest cicle
és triar cap on vols anar
perquè de sortides
en tens moltíssimes
quan dius integració social
la gent
el primer que pensa
és immigrants
i no és l'única sortida
que hi ha
hi ha immigrants
hi ha gent amb risc d'exclusió social
hi ha gent gran
hi ha nens petits
pots estar amb crais
pots estar amb creis
pots...
Què és un crai?
i un crai
un crai és el que la gent
coneix com a centre d'acollida
són les cicles
de centre residencial
d'acció educativa
i un crai
un centre d'acollida
de menors
sí
de menors
tutelats per l'administració
exacte
i el crai seria
el centre residencial
a hora d'educació intensiva
i aquí?
seria com un crai
però més
diguem
amb nens més rebeldes
i el tema de la formació
tu veus que ara
que estàs en ple procés
de formació
és realment imprescindible
i tant
per atendre
i com més formació
tinguis millor
podràs treballar
amb aquestes persones
i tant
precisament a la meva classe
potser hi ha com unes cinc persones
que estan estudiant
per formar-se
que ja estan treballant
en el sector
i que veuen que realment
és necessari formar-se
les sortides laborals
la professora
per la seva experiència
veu que
moltes alumnes
i molts alumnes
poden trobar feina
amb una certa facilitat
sí
la
verem
l'alumne
ho ha de buscar
perquè també és veritat
que hi ha molts alumnes
que el que és
una via d'accés
cap a altres estudis
però qui realment vol
està treballant
més a més
les pràctiques
sí que serveixen
per col·locar-se
molta gent
quan acaba les pràctiques
ja es queda
a la mateixa empresa
i clar
també és el que estem dient
és molt ampli
com que és tan ampli
hi ha moltes empreses
llavors com que
pots repartir
els alumnes
per moltes empreses
llavors també
és molt més fàcil
la col·locació
és gent que està molt interessada
com he dit abans
i que sí que s'estan col·locant
el que volia comentar
és que abans
ella que ha parlat
de l'Aloa i l'Aloxe
que no és que haguem entrat
a l'Aloa encara
a integració social
encara no
s'ha implantat l'Aloa
llavors
el que passa
és que el cicle
fins ara
el fèiem a la tarda
i era
sociosanitari
era més de la branca
sociosanitari
el que hem fet
és que
era l'únic centre
de tot Catalunya
que treballàvem
amb aquesta branca
d'integració social
llavors el que hem fet
és igualar-nos
amb la resta de Catalunya
i ara fem el cicle
d'integració social
llavors clar
va haver-hi una reestructuració
del cicle
els professors
ens ho van parlar
l'equip docent
i vam decidir
que reestructurar
els crèdits
però no és
que haguem fet
molts canvis
és aquest
és la base
fetes uns
feix aquests aclariments
a veure
hem parlat
del grau mitjà
d'atenció sociosanitari
del grau superior
d'educació infantil
i d'integració social
i ara
és on ens queda
animació sociocultural
que no tenim professor
però tenim alumne
que ens dirà
ens dirà de tot una mica
sí
jo faré de profe
i d'alumne
a veure
tu què estàs estudiant
Pau
jo estic fent
el cicle superior
d'animació sociocultural
i això què vol dir
en poques paraules
això d'animador sociocultural
en poques paraules
és la persona
que dinamitza
tot el que són
polítiques socials
i polítiques culturals
que dintre d'aquestes
polítiques socials
i culturals
hi ha els diferents
projectes d'intervenció
que hi poden haver
i llavors
l'animador
és la persona aquesta
la que agafa
el projecte
o agafa la política social
i la fica
a l'abast de la població
la que fica
a l'abast de la població
la cultura
la que fica
a l'abast de la població
tot el que són
eines
per sociabilitzar-se
i és una miqueta
la figura
de l'animador
sociocultural
és aquesta
i que has estudiat
fins ara
estàs a segon?
estic a segon
i que has estudiat
fins ara
fins ara
he estudiat
moltíssimes coses
no, clar
l'animació
sociocultural
com treballa
tants àmbits
i és tan àmplia
estudies
un ventall
d'històries
de possibilitats
molt grans
per exemple
primer estudies
molt la vessant
d'oci lleure
que és tot
el temps
aquest d'oci lleure
que té la gent
estudies
la vessant
de la cultura
tota la cultura
popular
i la cultura
que avui en dia
tenim
estudies també
unes bases
psicològiques
antropològiques
i sociològiques
petites pinzellades
a l'hora
de treballar amb gent
necessites
aquesta
petita
formació
bàsica
també
estudies
una miqueta
la formació
en centres
de treball
que és
un crèdit
de folg
això és comú
en tots els cicles
i una miqueta
això és el que fas
el primer
i ara segon
el que treballem
més
és
tenim tres crèdits
un és
desenvolupament
comunitari
que és
el fet
de tu
com a desenvolupador
d'aquesta
comunitat
o sigui
ajudar la comunitat
a que pugui
desenvolupar-se
correctament
l'altre
és gerontologia
que m'imagino
que és un crèdit
que està ficat
perquè és una gran
sortida
de l'animació
sociocultural
treballar amb residències
d'avis
a la tercera edat
i tal
i després
fem la creació
i organització
d'una petita empresa
has fet pràctiques?
no
no encara
però les faràs
de manera
immediata?
sí
ara quan acabem
el febrer
ens ficarem a fer
les pràctiques
perquè també
tots els alumnes
podeu fer pràctiques
igual que hem parlat
dels altres cicles formatius
l'estructura
és la mateixa
que en la que hem parlat
anterior
i on vols fer les pràctiques
o on les faràs
és a dir
de tots aquests aspectes
i tantes possibilitats
que n'hi ha
què és el que més t'agrada?
jo actualment
ja estic treballant
com a animador
llavors faré
la convolidació
de pràctiques
que això es pot fer
dintre els cicles
però jo estic
amb un casal jove
a la meva població
Calafell
i allà
faig d'animació
d'animador
d'aquest casal
i com animes
els teus
companys joves?
Explica'ns un secret
una tècnica
No hi ha secrets
no hi ha trucs
sinó
ser conscient
de les problemàtiques
socials
que hi poden haver
ser conscient d'elles
i intentar
que les generacions
que pugen
no les
o les sàpiguen
solucionar
Tu també estàs convençut
que la formació
és fonamental
en un aspecte
que molts
dels que ens estiguen
escoltant
em poden dir
jo per dedicar-me
ànima
a quatre joves
o quatre persones grans
en una residència
amb quatre gràcies
també ja ho faig
No, no, no
es necessita una formació
es necessita una gran formació
per a totes aquestes professions
o sigui realment
totes aquestes professions
s'han fet tota la vida
però avui en dia
ens estem donant compte
que falta
una bona formació
per dur a terme
totes aquestes activitats
que poder pensem
que no són importants
però realment
en una societat
i en una comunitat
és molt important
algú que treballi
per ells
Tu ja treballes
i veus moltes sortides laborals
ja treballant
i fins i tot
per altres companys
i companyes que tinguis
que encara no hagin entrat
al mercat laboral
veus que hi ha un gran camí
partit?
Sí, sí, sí
realment sí que hi ha
moltes sortides professionals
la problemàtica
poder que hi ha
dintre de l'animació sociocultural
és que no està ben fixada
la figura
de l'animador
dintre de tots els centres
on podem anar a treballar
i llavors
la petita problemàtica
que podríem tindre
però realment
Vol dir, perdona
amb això
que no se us reconeix
prou bé la feina
A poc a poc
se'ns va reconeixent
però clar
és el que he comentat
una miqueta abans
que costa molt
reconèixer
que algú
ha de procurar
per el benestar
de la societat
La Marta Oller
fa que si amb el cap
com que això és ràdio
i la gent ho veu
per què?
Fas que si amb el cap
perquè en el teu cas
tu també creus?
Sí, és que principalment
la figura de l'animador sociocultural
i la de l'integrador social
estan poc reconegudes
suposo que també
deu ser per qüestions salarials
i temes d'aquests
però són figures
que estan poc reconegudes
que t'agafen
com a monitor
no com a tècnic
d'animació
ni tècnic d'integració
Això en el cas
dels estudis infantils
d'educació infantil
no seria el cas
Teresa?
Tu creus que aquí
sí que esteu reconeguts
aquesta feina
es reconeix
aquests estudis
es reconeix
Déu n'hi do
amb tot el que m'ha escoltat
Jo volia afegir
que realment
hi ha dues professions
que és la d'animador
i la d'integrador
que són relativament noves
quan vam començar
en aquest centre
el cicle
d'animació sociocultural
recordo que
jo era la persona
que portava les pràctiques
i jo havia d'anar
per tota Tarragona
explicant-li a les empreses
què era això
de l'animador sociocultural
perquè
i de fet
vam començar
fent una cosa
que està molt mal fent
però és que no hi havia una altra
havien de fer pràctiques
però realment
no hi havia professionals
que poguessin tutoritzar
aquelles pràctiques
per tant
hi havia empreses
que fent-nos un favor
ens deixaven
en què aquell alumne
que s'estava formant
i anés a aquella empresa
a fer una feina
que ells mateixos
no sabien quina era
i des del centre
els professors
tutoritzàvem
aquell treball
vull dir
estem parlant
de professions
molt novedoses
relativament noves
aquest cas que expliques
de fa quants anys
doncs en el 91
vam començar
en el cicle
d'animació sociocultural
després està el cas
d'educació infantil
que té una tradició
que té una tradició
i que socialment
està reconegut
i s'ha fet un encàrrec
és un encàrrec
que socialment
s'ha fet
des de fa molt de temps
a uns professionals
i aleshores
el problema que té
l'animació
l'educació infantil
és el problema laboral
el problema del reconeixement
a nivell de salari
que abans parlaves
tu volies
introduies el tema
de la feminització
però clar
és que és una feminització
que és un segon sou
perquè ningú
pot viure amb el sou
que guanya
m'explico?
sí, sí
claríssimament
això és una de les condicions
aleshores és
com que
la situació de la dona
en la nostra societat
que també està canviant
afortunadament
però ha fet
que es doni això
que siguin professions
que s'han considerat
tradicionalment de dones
perquè això de cuidar
com també ha dit
la nostra companya
la Marlène
això de cuidar
era una cosa femenina
els homes
estaven per altres coses
socialment més valorades
i això quedava
en l'àmbit domèstic
i la dona ha quedat
sempre en l'àmbit domèstic
i totes les professions
que tenen que veure
amb l'àmbit
d'atenció a persones
s'han quedat
per aleshores
el fet d'això que comenta
i és una pregunta
també oberta a tothom
ni la formació
ajuda a millorar
les condicions econòmiques
i salarials
d'aquestes persones
siguin
en l'atenció sociosanitària
sigui
en l'educació infantil
no estan millorant
les condicions?
és un fenomen
molt complex
aquest
és tema de
patronals
convenis
que no canvien
suposo que amb el temps
canviarà
perquè
és a dir
estem formant
molt millor
a la gent
però aquests professionals
tampoc després
la societat no els reconeix
unes condicions
no
cobraran el mateix
llavors jo sempre els dic
que realment
en aquest àmbit de treball
te t'ha d'agradar
perquè són sous
que no són sous
meravillosos
ni molt menys
te t'ha d'agradar
jo sempre dic
que és una miqueta
les monges
estan
són monges
perquè
d'alguna manera
tenen
vocació
vocació
llavors
dintre de
l'atenció
sanitària
és vocacional
jo sempre ho he dit
i no m'agrada
aquesta paraula
no m'agrada
però realment
pels sous
que es cobra
el sector
és vocacional
totalment
perquè parlem
de sous
molt mínims
tot això canviarà
tot això canviarà
perquè tot això
és cíclic
i canviarà
a la llarga
canviarà
però de moment
tenim el que tenim
jo voldria
afegir una cosa
amb això
i és que quan jo
vaig començar
animació
no recordo
quina professora
em va dir
si has vingut
a estudiar això
per guanyar-te la vida
ja pots marxar
o sigui
realment
són unes professions
que són vocacionals
que realment
t'ha d'agradar això
i has de creure
a tu
que és necessari
perquè si
estàs en aquest món
per guanyar
un dineral
realment
fa un altre canvi
perquè aquest no és
en el cas
en el cas de l'educació
infantil
també pot passar això
que estan vistes
les professores
o professors
com això
com que es dediquen
a nens tan petits
o tenen més reconeixement
una mica més de reconeixement
potser sí
perquè és el que deia
l'Asson
que és una professió
que ha existit
des de sempre
el que passa
que avui en dia
té molta més
més importància
des del punt de vista
que hi ha molta més demanda
perquè molta gent
clar
la feina fora de casa
implica que els nens
i després també voldria pensar
que la gent està conscienciada
que als nens
també se'ls ha d'educar
des de petits
d'educar
d'ensenyar
no des de l'ensenyament obligatori
exacte
vull dir
també podria ser aquest motiu
però també s'ha de reconèixer
que molta altra gent
ho fa per necessitat
del sortir de casa
els pares
necessiten deixar els nens
en algun espai
i aquest espai
és la llar d'infants
entre d'altres
i llavors
estan més reconeguts
de tota manera
sí que és veritat
que clar
no és el mateix paper
que un mestre
o que un professor
Francesc
però bé
anaríem tant
del programa
jo voldria afegir
el següent
estem parlant d'empreses
estem parlant d'empreses
estem parlant d'institucions
però veig
que
des de la vessant
de la integració social
de l'alimentació sociocultural
de l'assistència sociosanitària
permet
crec que ha de permetre
que quan un acaba
poder-s'ho autoocupar
és a dir
treballar com a autònom
i sí que es pensa
hi ha empreses
que poden contractar
però els alumnes
que acaben
pensen en ells mateixos
puc posar el meu negoci
puc treballar
per si mateix
què dieu
Marta
Teresa
jo mateix
per exemple
ara quan acabi d'estudiar
el meu objectiu
és muntar-me
la meva petita empresa
i facilitar recursos
d'animació
a les administracions
públiques
Aurora
que anaves a dir
que sí
que tenim molts alumnes
que
tenim alumnes
que ens han muntat
l'empresa
quan ha acabat
perquè
de fet
tu mateix
et pots buscar
feina
pots presentar projectes
a diferents administracions
i si te l'accepten
ja has trobat
la teva feina
i la Marta
que també fa que sigui amb el cap
també per experiències
d'alumnes
que hem tingut nosaltres
que ens expliquen
les seves experiències
de muntar empresa
des del llarg d'infants
a empreses
de tipus
d'aquesta
d'animació
sí que en tenim
i el tema
de l'atenció domiciliària
jo els animo molt
per començar
a treballar
l'atenció domiciliària
des de les petites empreses
que ha d'esperelles mateixes
perquè surten formats
per poder muntar
l'empresa
d'atenció domiciliària
i justament
és a dir
també els hi donen formació
per muntar
sí, sí, sí
hi ha uns crèdits
que ja van enfocats
perquè ells puguin
muntar el seu negoci
el parlant clar
llavors jo dintre
del meu crèdit
que és el recorçament domiciliària
li insisteixo molt
sobre que seria
interessant
que el dia de demà
poguessin muntar
la seva pròpia empresa
i l'administració
ajuda
a ser emprenedor
sí
com ho veiem
jo crec que
és un moment
que estem
que dintre de
com se va parlar tant
de la llei de dependència
la llei de dependència
justament vol això
no
que l'atenció domiciliària
d'alguna manera
tiri endavant
i jo crec que si
es comencen
a muntar empreses
que realment
tindran convence
amb ajuntaments
amb consells comarcals
serà una feina
que serà
molt maca
a l'ajuntament
li solucionarà
un tema
que ara
en aquest moment
no hi ha professionals
i d'empreses
d'atenció domiciliària
hi ha molt poques
hem d'anar acabant
Asun
anirà més
això encara
no heu tocat sostre
com amb aquesta
branca dels estudis
a veure
hi anirà més
perquè la societat
per desgràcia
la societat
del benestar
està fent aigües
i les dificultats
que generen
les necessitats
que generen
aquestes dificultats
poden ser pal·liades
amb professionals
com els que formem
nosaltres
ha estat molt interessant
el programa
com sempre
Francesc Poteu
moltes gràcies
perquè hem sentit
això
un pantall
de testimonis
gràcies a l'Acepta
gràcies a Tornar Ràdio
el fet
que tinguem aquí
els serveis
a la comunitat
com a família
professional
evidentment
hem pogut veure
que és una família
molt necessària
a les nostres contrades
gràcies a la gent
que ha vingut
de l'IES Viral i Barraque
l'Asun Martínez
la Marta Uliac
la Teresa Marcos
el Pau Mercè
la Marta Ullé
l'Aurora Vinyes
i la Marlene Fernández
punts de vista
de professores
d'alumnes
de l'IES Viral i Barraque
que ens han explicat avui
els diferents cicles formatius
a tots moltes gràcies
molta sort en la feina
i en els estudis
i que vagi molt bé
fins la propera
vinga adéu-siau
bon dia
adéu-siau
a GREland
a
B
a
I
d
a
a
Fins demà!