Matí de dimecres, la cintoria de l'espai curar-se en salut
que fem amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tegla.
En aquest 1 de desembre del 2010,
el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida,
així que dedicarem avui l'espai de salut
i, de fet, pràcticament tota aquesta hora del programa
a parlar d'aquesta qüestió de la Sida.
Un tema del que ja hem parlat precisament també en els últims dies
en altres àmbits del programa i amb altres convidats.
Però avui, com cada setmana,
amb la presència del doctor Josep Mercader,
el director assistencial de la xarxa de Santa Tegla.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Bon dia.
I també amb la doctora Sílvia Flores,
la cap del Servei d'Urgències de l'Hospital Santa Tegla.
Doctora Flores, també bon dia.
Bon dia.
Perquè avui, com dèiem,
gairebé era de manera obligada parlar de la Sida
en aquest 1 de desembre,
que és el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida.
La doctora Flores la veig carregada de papers d'estadístiques
perquè m'imagino que porta dades
sobre la incidència d'aquesta malaltia.
A més, li hem de dir malaltia exactament
o podríem utilitzar una altra expressió per parlar de la Sida?
Bé, podríem dir simplement infecció.
Infecció.
Perquè en la major part de casos acaba sent una infecció crònica,
que en molts casos el pacient se mora de vell
i no desenvolupa la malaltia com a tal.
La qual cosa jo crec que el més adequat és parlar d'infecció.
Doncs, amb tots aquests números que li veig aquí al damunt de la taula,
quines són les xifres més destacades
i a partir d'aquí, com ho podem valorar tot això?
Bé, primer de tot, comentar això,
que per la gent que no ho sàpiga,
que la infecció de la Sida,
de la HIV, perdó,
que és el virus que provoca la malaltia Sida,
és molt prevalent al món.
es calcula aproximadament que hi ha uns 40 milions de persones
en tot el món que estan infectats
i el 60% que és el més preocupant estan a l'Àfrica
o on allà la incidència és el 50% amb les dones.
i en el que és més proper en altres,
que és a Catalunya,
a Catalunya des del 81,
que es va començar a fer la detecció,
s'han declarat 16.430 casos,
que són moltíssims,
i que, bueno,
que ja només ens queden 6.242,
perquè els altres han mort.
Gràcies a Déu,
els que ens queden,
l'esperança de vida ha pujat moltíssim.
Abans tu tenies,
te diagnosticàvem d'HIV
i la teva esperança de vida era molt curteta.
Ara te diagnostican d'HIV
entre els 20 i els 30 anys
i tens una esperança de vida
amb bona qualitat de vida fins als 70.
Con la qual cosa,
parlem d'una malaltia crònica.
O sigui, jo penso que el primer
és trobar la por.
És el primer tabú, no?
El típic mite d'hosti sentència de mort,
sentència de mort, entre cometes.
El primer cas és de l'any 81,
1981, no?
És quan s'ha començat a fer els tests de detecció.
N'hi ha casos abans,
però quan comencem a fer els tests
és a partir del gener del 81,
que és quan comencen els registres.
Estaríem a punt d'arribar als 30 anys,
per dir-ho d'alguna manera,
tindríem això, un bandall de 30 anys.
Com han canviat segurament les coses,
la percepció de totes maneres
que va tenir la població a la dècada dels 80
i quina segurament té ara, no?
Doctor Mercader ha canviat molt.
Sí, no, no,
i a veure el començament,
el començament, la primera dècada,
jo crec que es va relacionar directament
i únicament i exclusivament
amb les relacions homosexuals.
Era una malaltia d'homosexuals
i es desconeixia la transmissió a través de la sang
o es va descobrir, no?
Es va progressivament.
i aquesta percepció de la malaltia, doncs, ha canviat
perquè, doncs, ara sabem,
sabem i està demostrat
que la via de transmissió més habitual ara
és l'heterosexual entre home i dona, no?
I no l'homosexual.
Les relacions homosexuals són de més risc,
però la majoria de casos
que en aquest moment es produeixen
de transmissió és a través de la relació heterosexual.
La percepció, com deia, de totes maneres
ha canviat en el sentit que segurament
als anys 80 es va identificar molt amb un col·lectiu,
però també segurament aleshores
es van prendre més mesures de precaució
i segurament ara
han passat 30 anys
i ja des de fa uns quants anys
segurament, com a mínim,
aquesta és la sensació des de fora,
és que la gent adopta menys precaucions.
El problema és aquest,
que sempre s'ha identificat en un parell de col·lectius
que a més ha sigut correcte durant uns anys,
el col·lectiu homosexual de seguida es va conscienciar
i va començar a prendre mesures adequades
amb la qual cosa la seva incidència en aquest col·lectiu
ha anat baixant progressivament.
Els que es transmetia per droga via parenteral
també ha anat baixant, entre altres coses,
perquè s'han mort,
s'han mort inclús d'altres malalties
relacionades amb la drogadicció
i cada vegada té menys pes específic
de forma que del 53,37%
d'estadística des del principi
per grup de transmissió per drogues,
ara estem en un 17,8% en l'últim any.
Aquest, el col·lectiu?
De drogadicció.
De drogadicció.
Del 53 al 17% ha baixat.
Exacte.
I ara mateix, els números d'ara,
és que el col·lectiu heterosexual,
que és el menys conscienciat,
és la menor percepció de risc,
perquè no estan utilitzant preservatius,
està pujant a una transmissió del 45,4%.
O sigui, és el principal mecanisme de transmissió
en el moment actual a Catalunya.
Perquè tenen dades, també?
Les autoritats sanitaris faciliten dades,
per exemple, de les franxes d'edat?
És més gent jove, gent de mitjana edat,
qui majoritàriament es pot infectar?
Tenim franxes d'edat de menys de 13
a més de 13 publicades al GENCAT,
a la pàgina de la Generalitat de Catalunya.
I de menys de 13 anys,
només hi ha, gràcies a Deus,
només 223 nens declarats des del 81,
o sigui, en aquest període de 30 anys.
I el 91% s'han contagiat per la mare,
per una mare infectada.
Però, bueno, gràcies a Déu,
l'equival és un 0,6% de les transmissions totals.
Però, clar, no tenim dades de les altres franxes d'edat?
No.
Nosaltres, a l'hospital,
ahir, coincidint amb aquesta diada,
vam fer les segones jornades d'atenció al pacient amb SIDA,
o al pacient amb SIDA declarat,
o amb SIDA amb infecció, no?
I, aproximadament, nosaltres, en aquests moments,
allà a l'hospital estem tractant
una xeixantena de persones de més de 55 anys.
És una franja d'edat, a partir dels 40,
que molta gent es pensa que no pot agafar el SIDA,
perquè tenen una situació estable amb les seves relacions,
i llavors, diguéssim, que baixen la guàrdia
en quant a les prevencions necessàries per evitar-ho.
Aquestes jornades, doncs, bueno, va posar de manifest això, no?
Cada vegada hi ha més gent gran,
amb la qual cosa també són gent que tenen més complicacions
a l'hora dels tractaments,
perquè els fàrmacs, les comorbilitats,
són gent que són hipertensos, que són diabètics,
i que és més difícil tractar-los.
Però també va posar de manifest això,
que la gent gran, a partir d'una determinada edat,
en una situació estable,
es pensa que ja no pot tindre el SIDA, no?
I, bueno, doncs, és una miqueta aixecar aquesta veu d'alerta,
de dir, sempre pots agafar el SIDA,
i sempre que es donin unes circumstàncies especials,
evidentment, si tu no tens cap factor de risc
que no tens relacions amb ningú,
i que no entres en contacte amb sang
perquè no et fan cap transfusió,
ni et fas cap piercing ni res,
doncs no, però si tens algun factor de risc,
que el més important seria la relació sexual,
amb els diferents tipus de relació sexual,
doncs estàs, a pesar que aquella altra persona
pugui pensar que no te'ls SIDA,
te'ls pot transmetre,
perquè pot ser que els tingui asimptomàtiques,
és el que diu la doctora.
Hi ha gent que són portadors del virus
i no han tingut cap símptoma mai
i no són conscients de que porten el virus.
I, perquè, clar, quins són els símptomes?
És a dir, o ens podem trobar realment
en molts casos de moltes persones
que tinguin el virus i no sàpiguen...
Hi ha moltes persones,
es calcula que actualment a Catalunya
hi ha unes 30.000 persones
que són portadors del virus.
Són portadors.
I no ho saben.
I no ho saben.
Unes 30.000 persones, són moltes persones.
I no hi ha cap símptoma
que la persona pugui veure, adoptar,
tenir la sensació de dir...
I a més, és molt difícil.
Entre les 4 i 6 setmanes
després d'haver agafat la infecció,
perquè el virus comença a assentar,
sobretot en un nivell intestinal,
la seva multiplicació fa un quadre viral.
Un quadre viral molt semblant
a una mononucleosi infecciosa
o a un quadre de diarrea.
Grip.
Amb el qual és molt, molt, molt complicat
fer un diagnòstic.
És difícil que el metge pugui pensar
en aquell moment...
És a dir, perdoni,
una persona que ha agafat el virus
pot presentar un quadre,
com deia el doctor,
de grip, entre cometes.
Sí.
Sí, un quadre viral,
de menestat general,
fins i tot de...
com de migdalitis, de faringitis,
amb diarrea, nàussees, vòmits...
Aleshores va al metge
i el metge, clar,
no pot detectar,
simplement amb la revisió
que li pugui fer aquell pacient
no pot veure que s'hagi infectat a la sida.
Correcte.
Perquè per detectar-ho
s'ha de fer l'anàlisi, la prova.
Exacte.
I en aquell moment
fins i tot seria una mica aviat
perquè pot tardar un temps
en positivitzar-se.
Llavors, el problema d'això
és que quan passa això
aproximadament hi ha una mitja
d'uns 10 anys després
que el pacient està totalment asimptomàtic
i si no s'ha detectat
i no s'ha fet cap prova
és un pacient que està contagiant.
És un focus d'infecció.
Per això, la recomanació
és que ni que et pensis
que no la pots tenir
ni que no hagis...
o pensis que no has tingut
una relació de risc,
totes són de risc,
però no ho sabem.
Jo crec que el recomanable
a les revisions d'empresa
o a la revisió anual
que fa el ciutadà
quan va al seu metge de capçalera
és fer la prova
de forma rutinària,
tot i que estiguis casat
i estable.
Com qualsevol altra prova,
vostès recomanen
fer-se la prova.
Exacte.
Així és l'única forma
d'anar desenterrant
tota aquesta bossa.
Cal fer-se-la cada sis mesos
si no has tingut entre mig
cap relació
presuntament de risc.
A la nostra empresa
ens la fan cada any.
Davant del dubte,
qualsevol persona
que tingui un historial
propi
o de dubtes
en quant a les persones
que han estat amb ell,
s'hauria de fer la prova.
I aquesta prova
es pot fer
en qualsevol centre sanitari?
En qualsevol centre ambulatori.
Se li pot demanar perfectament
al metge de capçalera?
Exacte.
I de forma gratuïta.
Pregunto,
perquè jo crec que hi ha gent
que potser fins i tot
té la sensació
que això és molt més complicat
o fins i tot pot tenir
una certa por
o certa vergonya
d'expressar
al seu metge de capçalera
que es vol fer
la prova de la SIDA.
Hi ha una creença equivocada
i és que algun pacient
ens ve urgències
perquè acaba de tenir
una relació de risc
fins i tot
alguns pacients
que han sigut violats
i que es pensen
que en aquell mateix moment
podran saber
que les coses no funcionen així
però en qualsevol centre ambulatori
es pot fer la prova
sense cap inconvenient.
Són tres mesos
el que se n'hi diu
període finestra
entre que tu tens
la conducta de risc
i que pots començar
a donar positiu
han de passar tres mesos.
I per tant la prova
és recomanable?
Per tant la prova
se l'has de fer
al cap de tres mesos
d'haver tingut
aquell contacte de risc.
No de manera immediata.
que facis al cap de 15 dies
perquè et sortirà negatiu
i en canvi
has agafat la infecció.
Te l'has de fer
quan hagin passat tres mesos
perquè tingui
tota la seguretat.
Es pot positivitzar
els dos mesos i mig
els dos
però el segur
és a partir dels tres mesos.
Abans citava
doctor Marcader
fer la jornada
que havíem fet
a l'hospital
amb els pacients
que tenen el virus.
Com és la vida
d'aquestes persones?
O hi ha també
molts perfils diferents?
Bé,
una de les coses
que evidentment
per el que ha dit
la doctora abans
que darrere
d'aquesta malaltia
hi ha tot
un impacte
emocional important
i que es considera
que
aquestes malalts
o aquestes persones
a les que se'ls diu
que tenen cida
se'ls ha de donar
un suport emocional
i un suport psicològic
per tal d'afrontar
aquest període nou
sent ser positiu
i per explicar-los
també que actualment
ha canviat molt
el pronòstic
abans
el malalt
que desenvolupava
un sida
era un malalt
que estava
condemnat
tard o d'hora
a morir
i en canvi
actualment
amb els tractaments
que existeixen
actualment
són persones
que fan una vida
totalment normal
i poden desenvolupar
una vida
totalment normal.
No,
clar,
amb les persones
com es desenvolupa?
Doncs clar,
depèn,
depèn,
però ara actualment
les persones
que són seropositives
porten una vida
totalment normal
amb els tractaments
que existeixen.
És a dir,
necessiten un tractament
permanent,
necessiten un tractament
permanent
i és un tema
que està evolucionant
moltíssim
durant els últims anys,
això ha sortit
a la premsa,
el tractament,
abans era molt ferragós,
ara s'ha anat
simplificant
i també s'està treballant
molt amb el tema
de la vacuna
del Sida,
que encara
no es pot
donar moments
però que s'està
en una fase
molt avançada
de la investigació.
L'índex de mortalitat
ha baixat molt,
no?
Bé,
és el que et comentava,
aviam,
morir acaba morint
tothom,
està clar,
però sí que és veritat
que l'esperança
de vida
amb qualitat
ha pujat
moltíssim,
ja et comentava
que això,
una persona diagnosticada
als 30 anys
té una esperança
de vida
de 40 anys
més aproximadament
amb qualitat,
a més a més,
o sigui que realment
ho desenvolupa
la malaltia de Sida
fins als últims anys
de la seva vida
i moltes vegades
ve accelerat
perquè, clar,
a aquelles edats
s'afegeix la diabetes,
s'afegeix la hipertensió,
llavors això
accelera bastant.
També és veritat
que la persona
amb immunodeficiència
com té les defenses alterades,
una de les coses
que té més tendència
a desenvolupar
són càncers,
la qual cosa
quan comencen a arribar
a certes edats
és molt més fàcil
que morin d'un càncer.
Amb complicacions
al marge
de la Sida.
Correcte.
Una de les coses
que també volia comentar
és que és molt important
en la població infectada
que s'ha indicat
un tractament
que és que aquest tractament
el prenguin adequadament.
Els fàrmacs que disposem
són molt limitats,
són molt cars
i són fàrmacs
que si no els prenen correctament
el virus crea resistència,
o sigui,
que després ja no es pot tornar
a utilitzar.
Llavors,
com és un tractament crònic,
la gent és poc conscient d'això
i els pren
de forma erràtica
el que dificulta
el correcte tractament.
Això des de l'hospital
es fa un seguiment
molt acurat
i per això
es dona des de farmàcia,
el servei de farmàcia
de Santa Tecla
porta un control exhaustiu
d'això que està dient
la doctora
per tal que la gent
complimenti el tractament
de manera adequada
i aprofitem també
per fer conscients
a la gent
de la importància
d'aquest tractament
pel seu benefici
i pel benefici
de totes les persones
que segueixen
que tenen Sida.
I les persones infectades
ja no necessiten
i l'ingrés
en centres hospitalaris
poden fer
en la majoria
de casos
el tractament
des de casa seva?
Correcte.
Només el motiu
d'ingrés
és quan fan
alguna infecció
oportunista
secundària
a la malaltia
ja desenvolupada
que és el menor
percentatge
de casos.
Perquè clar,
tot això ha canviat tant
recordant
el que dèiem
al principi del programa
aquelles imatges
dels anys 80
a més
de personatges
famosos
de pel·lícules
de persones
ingressades
a l'hospital
en fase terminal
amb aquell deteriorament físic
tan brutal
que va impactar
tant a la societat
tot això
clar,
ara ja no es produeix.
Ara ja no es produeix
gràcies a Déu
tenim
la ciència avançant moltíssim
cada vegada
coneixem més
la malaltia
i això
també fa
que la tractem
de forma més adequada
i que ingressin
només els casos
que ho necessiten.
La Sida
doctor Margaré
estaríem davant
en els últims
30-40 anys
del cas
de malaltia o d'infecció
que més ha impactat
a la societat
i que més ràpidament
s'ha podut
entre cometes
resoldre
o pal·liar
els seus efectes
a nivell mundial
em refereixo
tot i que és evident
que a l'Àfrica
és evident que
ho pateix moltíssima població
però com a mínim
en el primer món
no, no
estem
és una malaltia
que ha impactat
a nivell mundial
amb una repercussió
impressionant
a tots els nivells
i nosaltres
precisament
aprofito també
per comentar
que nosaltres
a la unitat
de Sida
de l'Hospital
de Sant Bavi
Sant de Tecla
estem integrats
dintre del Pla Nacional
contra el Sida
del Ministeri de Sanitat
i Consum
de l'Estat espanyol
i col·laborem
amb la formació
de professionals sanitaris
a Guatemala
des del Ministeri
a través de la Unió Europea
es duen a terme
una sèrie de programes
de conscienciació
de tractament
a cada lloc
porten a terme
un programa
determinat
i nosaltres
estem actuant
a nivell
de Guatemala
participant
amb el que és
la formació
dels professionals
Sí
perquè segurament
el gran repte pendent
la gran assignatura
és la Sida
del Tercer Món
Ho dic per això
perquè
aquest esforç
que estem fent aquí
de conscienciació
de la població
i de conscienciació
dels professionals
perquè els professionals
moltes vegades
el dia a dia
et porta
a que el Sida
el deixis una miqueta
com a part
i en canvi
el Sida
és un problema real
que existeix
de moltes persones
que et passen
per la consulta
i que has de
conscienciar-te
de participar
en aquest screening
i en aquest descobriment
de nous casos
però això
a nivell mundial
és impressionant
a l'abast que té
perquè
aquesta falta
de conscienciació
que diem
a nivell
de la nostra societat
a nivell d'Àfrica
i a nivell
de Sud-amèrica
només els hi explicar
que
pot ser que
tingués el Sida
quan potser
es moren de gana
al cap de 15 dies
que a nivell
tant els hi fot el Sida
però això
clar
té una repercussió
a nivell
de transmissió
i de desenvolupament
de la malaltia
per anar acabant
a nivell de prevenció
els missatges
que s'han anat
reiterant
des de fa temps
intentar evitar
conductes de risc
i en tot cas
en relacions sexuals
l'ús del preservatiu
preservatiu
i espermicides
l'associació
de preservatiu
espermicida
redueix el contagi
en el 99,9%
dels casos
tot i que
tinguis
intentat tenir
les menys parelles
possibles
i no fiar-se'n
i no fiar-se'n
sobretot no fiar-se'n
no pensar
que aquella pot ser
una relació segura
perquè sempre
tenir en compte
que hi ha un risc
i per tant
sempre
l'ús del preservatiu
és
sí
perquè aquella
altra persona
pot no donar importància
a una relació
que va tindre
fa 20 anys
i ara ja no cal
que li digui
perquè en tinc 40
i als 20 anys
vaig tindre una relliscada
i no cal que li digui
amb aquest
no no
és que aquesta relació
potser
et va infectar
ets portadora
o portador
i ara
estàs
estàs assumint
un risc
de transmissió
vull dir que
sempre
no fiar-se'n
de el que et diu
la parella
i per anar acabant
la unitat de la sida
com funciona
a nivell intern
de l'hospital
com una unitat
precisament autònoma
que tracta només
aquests pacients
el servei de medicina interna
el servei de medicina
hi ha un grup
de professionals
que s'ha especialitzat
en el coneixement
del sida
i en el tractament
del sida
aquest és el mateix grup
que té consulta
hospital de Sant Pau
i Santa Tegla
i hospital del Vendrell
llavors passen consulta
als dos llocs
i controlen
amb la població
i d'alguna manera
som la unitat de referència
a les comarques
de Tarragona
tenim entre nosaltres
gent molt formada
que estan publicant molt
que han participat
en l'elaboració de llibres
i que han participat
ara per exemple
en les guies didàctiques
pels professionals
sanitaris de Guatemala
doncs avui parlem
de la sida
perquè és el dia mundial
de la lluita contra la sida
i moltes vegades
que diem
que potser hi ha masses dates
al llarg de l'any
que són dies mundials
com a mínim
aquestes serveixen
per anar recordant
i prevenir
a la població
davant per exemple
en aquest cas
d'una possible infecció
avui en l'espai
amb la xarxa de Santa Tecla
hem parlat de la sida
amb el doctor Josep Mercader
i amb la doctora Sílvia Flores
a tots dos
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i fins la propera
bon dia
gràcies a vosaltres