Temps de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de divendres.
Comentarem l'actualitat de la jornada amb tres contartulis.
En fi, de moment en tenim dos.
Esperem que no passi com ahir,
en què vam tenir un contartuli que per motius de feina,
un metge, que a la sala d'operacions no va poder sortir,
evidentment, i no va poder venir a la tertúlia.
Avui tenim el cap de relacions externes de Repsol a Tarragona.
Josep Bertram, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el llibreter Ramon Marrugat.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
I esperem que arribi la periodista Mercè Ribé,
que és la directora del diari El Punt,
i que també ens agradaria que ens ajudés a comentar l'actualitat de la jornada.
Avui tenim diferents notícies.
Avui vull començar la tertúlia per unes declaracions,
per una entrevista que ahir vam fer a l'alcalde de la Canonga, Rocco Muñoz,
recordant que avui s'inaugura la remodelació de l'Ajuntament, del Consistori,
i recordant que la Canonga està ja en el procés final
cap a la independència respecte a Tarragona.
D'aquí quatre mesos, definitivament,
ja formalment, la Canonga serà un municipi independent de Tarragona.
I ahir, repassant amb l'alcalde de la Canonga, Rocco Muñoz,
l'estat de les negociacions va dir que, en fi,
que hi hauria dificultats importants amb l'Ajuntament de Tarragona
per definir, sobretot, els detalls,
els serrells econòmics de la independència de la Canonga respecte a Tarragona,
sobretot per qüestions relacionades amb els impostos,
amb els diners que aporta la presència de la indústria química
en el territori, en el municipi de Tarragona.
I també per diferències, per les dificultats que pot haver-hi
a l'hora de negociar el tema dels autobusos,
del servei d'aigües a través de matxa,
o de la recollida d'escombraries.
Ara que estem en la recta final i que la Canonga i jo
ja serà definitivament municipi independent
a partir de l'1 de novembre,
preveuen, Pep,
a fer-ho representar-se en una indústria,
però, en fi, tampoc es tracta de parlar només d'això,
preveus que pugui haver-hi, clar,
diferències importants i dificultats entre la Canonga i Tarragona
per qüestions econòmiques i més en un context de crisi com l'actual?
A veure, sempre que hi ha una qüestió econòmica entre mig,
sempre hi ha problemes.
I ara posaré un exemple,
les separacions matrimonials,
el problema bàsic, a banda del tema de la canalla,
sempre són els calés.
I això seria una mica igual.
I això seria una mica igual.
Aquí no estaríem parlant de la custòdia de la canalla,
però d'un tema econòmic, suposo que sí.
És a dir, els cèntims que l'Ajuntament de Tarragona
recapta de les químiques que has mencionat tu,
no són finalistes, no van a una cosa,
sinó van a la caixa, per dir-ho d'alguna manera,
i es reparteixen.
Clar, el moment en què tu has de prescindir
d'una font d'ingressos o d'una part
i has de fer els repartiments d'una altra manera,
sempre anirà escó.
I sempre serà una situació incòmode.
A més, ara que les coses van com van,
encara serà més complicat.
Per la part de les químiques,
podríem dir que ens és ben igual.
Nosaltres pagarem els impostos que ens toquen
i els pagarem a qui finalment se'ns digui
que s'han de pagar.
Però, en fi, jo no crec que sigui per una qüestió específica
de l'Ajuntament de Tarragona.
Crec que qualsevol procés com aquest que s'està seguint
a la canonja, per definició, és complicat
i molt més quan es toca la part econòmica.
Clar, la canonja no pot néixer d'alguna manera,
necessita com a mínim els recursos imprescindibles
per tirar endavant els serveis mínims.
Però, en fi, tothom ho té clar.
L'Ajuntament de Tarragona sempre ha estat a favor
d'aquesta segregació, la canonja per suposat que sí,
i no tenen més remei que entendre's.
El que no queda gaire temps, això està clar.
Per cert, saludem la Mercè Ribé, que ja ha arribat.
Mercè, bon dia.
Bon dia, avui ha arribat tard.
Cap problema.
Ramon, què?
Veus que hi haurà aquí molts problemes amb aquesta crisi?
Exacte, vull...
Comprego, si vol, pràcticament.
El que passa que, bé, jo voldria recordar
que no sempre l'Ajuntament de Tarragona
ha anat a favor de la segregació,
sinó que, a més a més, s'ho va apropiar.
I, en tot cas, potser aquesta qüestió econòmica,
que és qüestió de negociar-ho i relacionar-ho,
evidentment hi ha uns problemes.
De fet, si una cosa l'embarina de fons
és el greuge històric que per part de gent de la canonja
es tenen respecte a la ciutat de Tarragona.
Això, esclar, des de Tarragona a vegades
costa d'entendre aquestes coses.
És a dir, tu creus que hi ha una part de canonzins i canonzines que...
Està clar, sí, perquè a l'hora de sumar els calés,
és a dir, també, doncs, llavors hi ha...
Aleshores és molt fàcil demanar coses
que a la millor no hi estarien demanades
perquè consideren que és una cosa que...
És a dir, que està sotmesos a la jurisdicció del municipi de Tarragona
vol dir que hi ha unes coses que no s'han fet
que és per culpa d'això.
Això hi serà sempre, i és normal que hi sigui, eh?
És normal que hi sigui.
Jo crec que és...
És a dir, no és una separació, allò, dos iguals que se separen...
Amistosa. No és amistosa.
No, bé, sí que és...
Sí, sí, ja...
La gran cosa és que és amistosa, és que és amistosa.
És a dir, això...
Sí, però quan es toca en calés...
Això fa pensar, perquè des de fa anys que a l'Ajuntament de Tarragona
ja amb això ja és veritat que s'ha posat d'acord
amb la segregació, no?
Però alguna cosa queda, no?
Clar, i a més ahir l'alcalde de la Canonga ja ens explicava
que clar, ara hi ha una gestor, una mena de comissió
formada per tècnics i per polítics de les dues parts
que més enllà del tema dels impostos a la indústria química
en fi, també ha d'acordar què pagarà a partir del novembre
la Canonga a Tarragona, per exemple, pel servei d'autobusos
que es mantindrà, o pel servei de recollida d'escombraries
o fins i tot pel tema de la Guàrdia Urbana.
Ahir l'alcalde de la Canonga fins i tot deia que potser en el futur
la Canonga es proposaria tenir una policia local pròpia.
En fi, Mercè, tu com ho veus?
Creus que hi haurà més allà de les paraules boniques
entre els dos ajuntaments, que hi haurà problemes?
No, és possible. Jo agafo el símil que feia el Pep
a partir d'un matrimoni i en el cas de la Canonga i Tarragona
segurament és un matrimoni que s'acaba divorciant
però que en el moment en què es van casar
hi havia una part del matrimoni que portava una herència
que en aquell moment no tenia valor, que és l'herència
on s'han construït algunes empreses químiques.
Llavors, l'altra part del matrimoni és la que ha desenvolupat
o la que ha fet, posem per cas d'aquells terrenys fèrtils
i clar, a l'hora de separar, podem parlar, per exemple,
dels terrenys on hi ha basso.
És a dir, són uns terrenys que històricament eren de la Canonga
però segurament que sense, oi, en una Tarragona
que és la que va impulsar tota la indústria química
aquells terrenys han adquirit un valor.
I llavors són aquelles coses que creen uns recels
que tothom se sent una miquè...
No? Me fa que no.
Doncs explica-ho tu.
No, és un problema d'edat.
És molt jove i no ho vaig mirar.
És que és la joveneta, realment...
No, home, no, que les cremes...
No, no, no, no, no...
No és que no tingués valor.
És a dir, no és que no tingués valor.
Primer es va agregar perquè tenia valor.
Però el desenvolupament de la química
s'ha fet amb la Canonga agregada a Tarragona.
Sí, clar.
Anexona de Tarragona, sí.
Perquè s'havia de fer allí...
A partir dels anys 60.
Quan es va agregar, havia d'anar allí
i per això es va agregar...
Sí, sí, però en el matrimoni
la Canonga va portar un solar
que tenia un valor perquè hi anava una química
però qui va posar la química...
Aquest valor, aquest solar, ja hi ha una química.
I això, si una mica vaig, el que deies tu,
això a la llarga pot crear aquests recels.
Vull dir que, encara que es faci un divorci amistós,
sempre hi ha el que un se sent de dir
jo ja he sortit perdent amb això.
I tu creus que ara, o creuen vostès,
que des del punt de vista estrictament de Tarragona
alguns poden pensar
estem perdent territori, estem perdent diners,
en fi, això de la independència de la Canonga
és un greu històric que s'ha de restituir
però que des d'un altre punt de vista
a nosaltres ens perjudica?
Home, això jo crec que no hi ha més d'un Tarragoni
que ho pot pensar.
Això, si en un futur hipotètic
Catalunya decidís independitzar-se de l'estat espanyol,
n'hi ha molts que pensarien
estem perdent poder econòmic,
estem perdent una part important
que ens està generant del nostre territori.
Vull dir, ve a ser una mica el mateix.
Jo crec que sí que a Tarragoni
que en certa manera els hi sap greu.
I tu tens aquesta sensació també, Pep?
Segurament, segurament, sí.
Perquè aquí, clar, és veu diferent des de Tarragona
que des de la Canonga.
Canonga, la Canonga, doncs,
recuperarà o conquistarà alguna cosa,
Tarragona perdrà un altre,
encara que sigui unes hectàrees i uns recursos, no?
Però, en fi, jo crec que això està engegat
i això s'ha de fer de la millor manera.
Vull dir, que podem filosofar tot el que vulguem,
és una cosa que no té marxa enrere
i recordo jo precisament en una tertúlia aquí
l'endemà mateix que...
El Parlament.
Sí, del Parlament i que l'Ajuntament
hagués fet aquella festa.
Vull dir, que tots n'estàvem molt contents
i tots felicitàvem a la Canonga.
Vull dir, que una cosa no treu l'altra
i jo crec que és de justícia històrica
que la Canonga recuperi la municipalitat.
I, a més, en fi, en tota negociació,
com dèiem al principi de la tertúlia,
hi ha dues parts, hi ha A i B,
i és qüestió de trobar-se al mig
i d'arribar a un acord entre les dues parts.
En fi, més enllà d'aquesta qüestió,
arran d'unes declaracions que feia
l'alcalde de la Canonga en aquest programa,
aquests dies estem parlant, i molt, del Burka.
Avui a l'Ajuntament del Vendrell es vota una moció
per prohibir l'ús del Burka en els edificis municipals
i la qüestió arribarà a Tarragona el proper dilluns.
En el cas de Tarragona, ja saben que hi ha diferents mocions.
Una primera impulsada pel Partit Popular,
després una que consensua en el Partit dels Socialistes
i Convergència i Unió,
una altra d'Esquerra Republicana.
Tot plegat, Mercè, que et sembla?
És difícil, allò...
És difícil de prendre una posició clara
perquè hi ha molts matisos.
Jo, en un primer moment,
quan comença a sortir tot aquest debat,
jo em plantejava de dir, a veure,
ja no parlo dels arguments que fan servir
alguns partits polítics,
perquè jo parlo de la persona, diguéssim, com a individu.
I quan tu deies, ostres, jo crec que no és de justícia
que una persona vagi amb un Burka de dalt a baix,
no, vull dir, jo considerava que això s'havia de prohibir.
I a partir de l'entrevista,
amb una senyora del Vendrell,
que no porta Burka, sinó que portava ni cap,
i que aquesta senyora t'explicava el per què el portava
i que aquesta senyora era plenament conscient
que quan ella entrava en un ajuntament,
que quan ella entrava en un lloc on se l'havia d'identificar,
no li costava res d'estapar-se la cara,
i ella parlava de sentir-se despullat sense allò,
feia 20 anys que ho portava.
I llavors això te desperta una sèrie d'interrogants
i portant-ho a la part més irònica,
si vols, ironitzar-ho,
jo em poso el meu paper i dius, ara,
nosaltres vivim en una societat,
en una societat del segle XXI,
i ara arriba l'estiu, la gent se'n va a la platja,
i avui per avui la gent pot anar a la platja,
vull dir, des del que vol anar despullat de dalt a baix,
el que vol, vull dir, pots anar de moltes maneres.
Com si ara m'invingués algú i me digués,
és que anar amb la part de dalt del biquini,
això és una cosa que no allibera la dona,
que no sé quantos,
i tu hi vas perquè el teu nòvio t'obliga
a portar la part de dalt a la banda,
jo per llei et diré que tu quan vagis a la platja
allibera't dona i no portis la part de dalt.
que arriba a un punt que no sé fins a quin punt
estem atacant la intimitat,
la vida privada d'una persona,
sempre i quan aquesta persona,
és a dir, tinguem clar que aquesta persona,
ella és conscient que hi ha uns certs àmbits
de la vida social
en què ha d'ensenyar la cara.
Llavors, per això, aquí hi ha aquesta frontera
que no saps ben bé fins a quin punt
pots prohibir segons què,
i menys,
a la via pública.
La veritat és que és un tema molt complex,
i amb això han coincidit pràcticament
tots els tartulians que han vingut aquests dies
a Tarragona Ràdio i han comentat el tema.
Pep, tu com ho veus?
Sí, és complicadíssim,
és complicadíssim perquè...
Tu que votaries si t'obliguessin a votar?
Jo m'agafaria vacances,
que vols que et digui...
És que no ho sé, jo...
Clar, una altra pregunta seria,
tu creus que els ajuntaments
s'han de posar a regular aquestes qüestions?
Això és el que jo ara anava a explicar,
és que jo no ho tinc gaire clar,
vull dir,
aquí la paraula prohibir és la complicada.
Suposo que anem a la prohibició
perquè o no s'han provat a tres vies
o han fracassat a tres vies,
però jo tinc el dubte que s'hagin provat.
Al final,
les coses haurien de sortir
per convenciment de tothom.
És a dir,
una mica el que explicava la Mercè,
a una persona, diguem,
més o menys normal,
no se li ocorre anar, no sé,
al moto a fer un cafè amb toblers.
I a la platja sí,
és a dir,
les coses tenen el seu moment
i la seva circumstància.
Igual que trobarem exagerat
que ens vulguin fer ara vestir banyadors
dels anys 20 o dels anys 30,
també trobarem fora de lloc
que una persona estigui amb toblersa
prenent un cafè.
Home, això no ho sé,
perquè la moda a vegades...
No, d'acord,
però més enllà de la moda
al final hi ha un sentit.
Això una mica...
No, ja està, clar.
Una persona va a un ajuntament
amb la cara tapada,
home, doncs no sembla,
no ho sé, escolta,
que no se l'atengui
o que se li expliqui a mi
i no la podem atendre,
però una qüestió de...
Clar, ara també
tot està atacat de temes electorals,
tot respira interessos.
Aquí ho hem vist en moltes altres coses,
només cal que el partit A
digui blanc
perquè el partit B
digui negre
i al final no saps.
Jo crec que a mi...
A mi el que em costa assimilar
és que s'hagi d'arribar a prohibir,
perquè llavors les coses
no s'entenen.
Llavors, com faràs respectar la prohibició?
Llavors, què?
Em força?
Ramon, com ho veus tu?
Tu també faries vacances
al dia del ple?
Doncs no,
el que passa és que, evidentment,
has de tenir en compte
molts al més.
Per exemple,
el tema de prohibir
és que el problema
és que ve d'una prohibició,
perquè no ens enganyem,
no ens enganyem,
no és una qüestió individual,
perquè si fos una qüestió individual
a lo millor jo podria anar a Burka
i no hi vaig, no.
És a dir,
no és una qüestió individual,
és una qüestió de grup,
de grup tancat,
és a dir,
que tenen prohibit sortir,
clar,
hi ha una prohibició familiar,
social,
de poble.
Existeix aquesta...
Home, esclar que...
És que jo no ho sé,
jo sincerament no ho sé,
però veus-ho.
Mira,
Afganistan,
Afganistan,
no podries no dir una dona,
és que la...
és un problema,
és un problema de prohibició.
Quan va haver la revolució iraní,
la majoria de les dones
a la capital
ja anaven sense vel,
sense vel,
vull dir,
automàticament,
automàticament,
totes van haver de tapar-se.
Hi ha un problema de...
Hi ha un problema,
és a dir,
és prohibir,
prohibir,
és a dir,
prohibir,
prohibir,
però penseu que la prohibició
és una cosa...
Aquest país,
això ja té...
Aquest país,
en fi,
la corona espanyola,
per dir-ho així,
el problema ve d'anys.
Recordeu una cosa
que quan estudiava la història,
el motín d'esquilatge...
Jo sóc tan jove
que potser no ho recordaré.
Jo no hi era,
quan esquilatge ja no hi era.
Però tu, Ramon,
t'ho prohibiries.
El motín d'esquilatge,
que era el motín d'esquilatge,
era que els madrilenys
es van sublevar
perquè els van fer treure
el que anaven pel carrer tapats
i això afavoria els delingüents
i llavors va...
el Carles III,
que va ser un ministre
doncs una mica modern a l'època,
era...
Avançant.
Sí,
aleshores va portar ministres,
entre ells,
va portar aquell via
de Nàpols,
que en aquell moment
era l'esplendor d'Europa,
i va portar un minut
dels vies que era
que era esquilatge,
i a l'esquilatge,
és clar,
això li va semblar
una barbaritat,
que anessin els homes
tapats pel carrer
i a sota,
i sota l'espasa,
uns punyals llargs a sota,
amb el qual...
Llavors va prohibir
anar armat pel carrer
i...
Per aquesta argumentació
de seguretat
és la que argumenten
moltes persones,
ara,
per prohibir
fins i tot
el burca
al carrer.
Tu, per tant,
series partidari
de prohibir fins i tot
que persones...
Jo entenc que sí,
si volen en burca
qui vagin a casa...
Quantes persones has vist
a Catalunya
en burca
pel carrer?
Quantes?
No, no,
quantes cap?
Jo no n'hi he vist mai cap.
A Tarragona diuen
que tres o quatre.
Jo sí que n'hi he vistes,
però, bueno...
Jo n'hi he vistes
per la televisió,
però tu em van
per tu al carrer de Tarragona
o a la barra...
Els pobles
on es planteja el problema
és que el problema existeix.
Aquí a Tarragona
existeixi un problema,
a Reus existeixi un problema.
Al Vendrell
podríem parlar...
Que s'ha plantejat
el problema de Tarragona.
Sí,
l'Ajuntament de Tarragona
dilluns vinent
debatrà 9-1,
3 mocions
sobre el tema 3.
La qüestió és
si això és un problema
o no és un problema, no?
Jo n'hi he vistes a Tarragona.
Jo de Barcelona en burca
ho soc sincerament,
jo no n'hi he vist mai cap.
Però potser ara estem parlant...
És un problema
que s'ha creat...
Esclar,
tu estàs en una botiga
t'entrada una persona
no pots tenir...
És a dir,
tu no saps
qui hi ha darrere.
Jo primer que considero
que no és un problema real
d'aquesta societat.
És a dir,
avui per avui...
Jo no et dic que d'aquí 50 anys
potser aquest problema sigui.
Avui per avui
no és un problema real.
Hi ha hagut gent...
Jo en burca no n'hi he vist mai cap.
Gent amb el NICAP
que han declarat públicament
que ja és un gran pas
que porten el NICAP
perquè volen dones, dones.
És a dir,
prohibir...
I què hem de dir?
No, és que no m'ho crec.
Per començar,
si tu ets una persona
que t'obliguen a portar això,
tu no tens cap obligació
a sortir amb un mitjà de comunicació
a explicar la teva vida.
I si tu t'estan obligant
a portar a anar tapat
de dalt a baix,
la mateixa obligació
implica que no puguis
sortir-ho a explicar.
Això ja per començar.
Llavors,
jo puc anar vestida com vull.
Si jo demà decideixo
que vull sortir a casa
amb un barret,
amb un antifaz,
ni m'obliga
ni em deixe d'obligar ningú.
I crec que avui per avui
no és un problema
que l'aten que estigui
en aquesta societat.
A partir d'alguns municipis
que, tot i no ser aquest el problema,
sí que hi ha uns índexs
d'immigració més elevats
i que se n'està fent
de la immigració
un tema electoral
com podria ser el Vendrell,
això ha sortit a debat.
Llavors,
hi ha hagut altres ajuntaments,
perquè ara han començat
aquest partit a dir
si aquests prohibeixen així,
jo més.
I l'Ajuntament de Tarragona,
crec jo,
que dilluns
es veu obligat
a debatre aquest tema
quan no és un problema real
i quan crec
que alguns dels partits
que presenten mocions
ni tan sols
tenien intenció
de votar.
Com el cas del Pep,
si poguessin
s'agafarien vacances
per anar a votar aquest tema.
Però clar,
arran d'això
que l'últim
que ha comentat la Mercè
és veritat
que quan un partit
te presenta una moció
o fa una proposta
amb un plenari
d'un ajuntament,
clar,
d'alguna manera
obliga a tothom
a tots els partits
a posicionar-se.
No poden fer com voldria
el Pep
de marxar de vacances
i no dir res.
No, però la Mercè té raó.
És a dir,
per què s'ha de fer
Tarragona
una cosa que es fa al Vendrell?
És que a vegades
sembla que tothom
té l'obligació
de sumar-se
a un tema.
Es parla a Banyoles
de no sé què
i tothom s'ha de pronunciar...
No, i a més
el que pot passar
és que cada ajuntament
votin també coses diferents.
Clar,
que les ordenances
del Vendrell,
el que es voti al Vendrell
avui no sigui el mateix
estrictament
del que es voti
a Tarragona el dilluns
o del que es va votar
ara fa una setmana a Lleida.
Per tant,
també estaríem
en situacions
en què cada municipi...
Jo estic una mica d'acord
amb la Mercè.
Estem fent...
Ara és un problema
perquè estan els mitjans
de comunicació
i perquè els que no faran
vacances com jo
hauran d'anar a votar
i han de prendre posició.
Però en realitat,
clar, jo també és veritat
no n'he vist mai cap
per Tarragona.
El Vendrell no hi acostuma
a anar.
No sé, aquí a Tarragona...
No, avui,
el Vendrell veig...
De Burka,
diuen que de Burka
que també són dues coses diferents.
Vull dir,
i darrere el Burka
i darrere el NICAP
també hi ha filosofies diferents.
Em sembla que se s'havia arribat
a dir que a la demarcació
no sé si hi havia 4 o 5 persones
i a la demarcació.
Llavors, si això realment
pot ser un problema,
això s'ha de tractar
a partir de serveis socials
i a altres maneres
de tractar...
Quina demarcació vols dir?
Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre.
De totes maneres,
i apuntant al que surt,
consideren que tot el tema
de la immigració,
més enllà del Burka,
pot ser ara un tema
d'arma electoral?
Sí.
Ara que ens trobem
en un any de les eleccions?
Sí?
Sí.
I que entrem en una roda
una mica perillosa?
En algun poble...
En algun poble...
no sé,
jo anava a buscar un nen
a un col·legi de Tarragona
i et trobaves
venir una dona en Burka
a buscar els nens
fa allò,
era un espectacle,
vull dir que
la veritat és que feia cosa
perquè es penses
un espai de llibertat
als nens
i no sé què
i aquella poble...
Però mira,
tu ho has dit una mica...
Jo no m'ho crec,
jo no m'ho crec que ella,
perquè ella se significava
i era un acte deliberat
per parella,
segurament no,
era una pressió familiar
i social que tenia darrere...
Tu ho acabes de dir.
era un espectacle,
era un problema,
doncs no ho sé,
jo no m'hi he trobat,
però...
Bé,
bé,
però jo penso que...
El principal problema
és el tema de la seguretat,
no?
El que hi ha darrere
i el que hi ha darrere
i el que hi ha darrere
d'opressió,
home,
és que esclar,
no és perquè sí
que els grups feministes
estan tots...
Sí,
però si a darrere hi ha un problema...
No és que els tinguin la raó
els grups feministes,
però alguna raó
hi deu haver...
hi ha un problema d'opressió...
I de tant d'empresa
d'alguna dona d'aquestes
que s'ha alliberat
i ho darrere...
Escolta,
no ho arreglaràs...
Aquesta dona s'ha d'amagar,
no pot sortir...
Però és que no ho arreglaràs prohibint,
perquè prohibir,
l'únic que aconseguiràs
és que no vagi a l'Ajuntament
amb burca,
però no li solucionaràs...
Si ens hem de posar
a solucionar un problema
d'imposició a la dona,
per dir-ho d'alguna manera,
l'únic que estarem fent
és que no podrà anar
a l'Ajuntament amb burca,
però la resta del dia
estarà obligada a portar-ho
i tampoc estem solucionant
el problema.
Si és que fem tot això
perquè som uns adàlides
de la llibertat i el respecte,
el problema està en un altre puesto,
no està en anar
a burca o sense burca
a l'Ajuntament.
Jo entenc que
quan hi ha una moció
que anireu dintre
les dependències municipals
és perquè no poden obligar-ho
a altres llocs legalment.
Deu venir...
Però el que et vaig és...
S'arregla un problema d'aquests
amb una prohibició?
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Quan estem parlant de...
Perdona,
d'un col·lectiu molt reduït
perquè tu no l'has vist,
la Mercè no l'ha vist
i jo tampoc aquí a Tarragona
no és ara mateix
un programa d'ordre públic, no?
Sí, però pensa que era inconcebible
fa 40 anys.
Fa 40 anys
venia un musulmà a Tarragona
i automàticament
totes les dones
treien el vel.
Escolta'm, això ho vèiem.
Les nenes creixien
i no hi havia problemes.
El moment que ve el grup,
el moment que ve el grup
això passa a la història.
És a dir, això...
Jo ho conec.
Jo ho conec de gent
que ha vingut.
És una altra història.
És que és una altra història
els que arriben ara.
És una altra cultura.
La diferència entre prohibir i obligar.
És a dir,
en teoria són antagònics
i venen a ser el mateix.
És a dir,
que et prohibeixin una cosa
o que t'obliguin a fer-la.
I si tu te'n vas
en l'àmbit
que nosaltres la tenim molt assumida,
en l'àmbit de la religió catòlica,
hi ha moltíssimes dones
que...
Perquè anem evolucionant,
la gent va pel carrer
i a veure,
no cal l'ampte blest,
però tothom va amb tirants,
tothom va a ser com vulguis.
I a vegades
vas en països,
en països europeus
de turista
i vas a visitar algun temple
i la gent
doncs te fa tapar els ombros.
I és una cosa
que tu la tens normal,
ostres,
hi entro en un temple,
no sé què,
te tapes els ombros.
És a dir,
el concepte de les dones
que van a missa
que no crec
ni que se sentin oprimides
ni que se sentin reprimides
per anar
amb els ombros tapats
amb una jacateta,
no sé,
ningú qüestiona
la seva integritat
com a persones
perquè en aquell moment
elles decideixin
per un respecte
amb una imatge
que veneren
anar amb els braços tapats.
d'una altra cultura,
d'un altre tipus de religió
que està per la cara,
està per la cara
per la mateixa raó
que una dona
que va a missa
es posa una jaqueta.
Jo no considero
ni que una estigui oprimida
ni que l'altra.
Quan aquesta senyora
ha d'anar a un lloc públic
es destapa la cara
i parla.
Quan aquesta senyora
se'n va al col·legi
a parlar amb els mercers
dels seus fills
i entre allí
es destapa la cara
i parla.
Quan aquesta senyora
és entrevistada
per un periodista
es destapa la cara
i parla.
I quan va pel carrer
i va amb la cara tapada
doncs perquè ella
s'hi sent molt més còmode
i perquè ella parla
que sense anar
amb la cara tapada
se sent despullada.
I no hi ve cap problema.
Deixi'm recordar
pels oients
i pels contartulis
i per enmarcar
el debat que estàvem fent
que al plenari de dilluns
hi aniran tres mocions.
Una, la majoritària
la que sortirà votada
la del Partit dels Socialistes
i Convergència i Unió
amb el suport del PP
finalment que parla
de només prohibir el Burka
i parla de la identificació
de persones
en els edificis públics
i municipals.
Una segona
presentada pel Partit Popular
que la manté
tot i que donarà suport
a l'altra
que parla també
del carrer
de les vies públiques
i una tercera
d'Esquerra Republicana
que no parla de prohibir
que no vol prohibir
i que parla
de la convivència
entre les diferents
entre les diferents
religions i cultures.
La que sortirà
parla estrictament
de les dependències municipals
que és el que va votar
fa uns dies Lleida
i que és el que origina
tot el debat mediàtic.
Per tant
potser estem fent
també un gran massa
entre tots.
es parla simplement
de la identificació
en dependències municipals
que m'imagino
que sense aquesta ordenança
aprovada ja es fa habitualment
perquè quan una persona
va a l'Ajuntament de Tarragona
al govern de la Generalitat
o a la subdelegació del govern
si va a Hamburca
o a Omnicap
suposo que li demanen
que és identitat.
Sí, però no ho fan
no, no, sí que ho fan
no
Parla amb l'Ajuntament
sí, però
dependència pública
és a dir, una dependència pública
hi pot haver-hi un pavelló
llavors
que ja no és tant
una qüestió d'identificació
sinó que aquesta persona
pot tenir un nen
que participa
en un torneig de natació
i fan
un espectacle
al pavelló
i aquella dona
se suposa
que quan entra al pavelló
l'obliguen també
a destapar-se
vull dir que de vegades
hi ha un punt més
del que és
identificació
que jo crec que és aquest punt
que vulnera
el dret a la persona
a vestir lliurament.
Alguna cosa més?
Veig que això del Burca
provoca passions
des de fa dies
en les tertúlies
és un d'aquells temes
que potser segurament
no està al carrer
però que en fi
quan es comenta
Déu-n'hi-do.
Una altra qüestió
de l'actualitat
d'aquesta setmana
més després
li preguntarem
al regidor d'Esports
que vindrà
a l'Ajuntament de Tarragona
aquesta setmana
hem conegut
que hi havia dues candidatures
al territori
a acollir la seu
dels estudis universitaris
d'educació física
a l'INEF
que hi havia a Cambrils
que hi havia a Tarragona
una qüestió per cert
Mercè
que no n'havíem estat
gaire el cas fins ara
que Tarragona
havia presentat
la candidatura
Tarragona dóna suport
a Cambrils
tot i que
manté la candidatura pròpia
Podem estar
al davant
d'una situació
com la polèmica
dels estudis
d'higiene bucodental
entre ciutats
o creus que
no passarà d'aquí?
Estem davant
d'un ridícul
d'un ridícul
una mica
en majúscula
és a dir
no només Tarragona
havia presentat
la candidatura
segons
Valls
i altres ciutats
però és que
la paradoxa de Tarragona
és que
Cambrils
presenta candidatura
i presenta un projecte
treballat
i elaborat
el ve presentar
aquí a Tarragona
delegació del govern
li dona suport
i l'Ajuntament de Tarragona
jo no sé si
per sortir
va allà
i també
explicita
el seu suport
amb aquesta candidatura
tot i haver-ne
presentat una
ahir
el senyor Cosano
en declaracions
que com a mínim
ens va fer nosaltres
el punt
defensa
la candidatura
de Tarragona
com la millor candidatura
diu que
davant dels
32 milions
que em sembla
que costa
el que costarà
el projecte
de Cambrils
a Tarragona
només costaria
100.000 euros
perquè
pràcticament
tots els edificis
tens fets
i és una qüestió
de xapa i pintura
per dir-ho d'alguna manera
llavors diu
la candidatura
de Tarragona
és la millor
però
tot i així
nosaltres
Tarragona
continuem donant
suport
a la de Cambrils
a mi que m'ho expliquin
d'una manera diferent
perquè per mi
això
és una mica
el ridícul
Pep
a veure
home
segurament és una mica
diferent dels estudis
que deies tu
perquè aquests
ja estaven en un lloc
i el que es t'acabarà
no no
no és comparable
el que passa és que
com que a vegades
es parlen d'aquestes polèmiques
Tarragona-Reus
ara Tarragona-Cambrils
si Cambrils
estigués a 500 quilòmetres
de Tarragona
ho entendria
però al final
val la pena
que un equipament
estigui aquí
a mi m'és igual
que estigui a Tarragona
que estigui a Cambrils
o que estigui a baix
és a dir
tinguem concepte general
del territori
hi ha un equipament
a 20 minuts
encara no de tren
que és el de Lleida
i n'hi ha un altre
si agafes també a l'AVE
a 25 minuts de tren
que és el de Barcelona
home
jo no sé si cal
un altre equipament d'aquests
potser hi ha alguna altra cosa
més necessària
i que no està tan a prop
però bueno
si ha de venir
a mi personalment m'és igual
però que es faci bé
potser Tarragona
pot ser més econòmic
perquè hi hagi coses fetes
però aquest tipus d'equipaments
jo crec que val la pena
fer-los de nova planta
pensats des del començament
i sense necessitats
de tenir-se que adaptar
a coses que ja existeixen
Ramon
a tu què et sembla
aquesta polèmica
si és que n'hi ha
de fet tampoc n'hi ha gaire
però s'acaba a marcar-la
també
en el context
del tema
de capitalitat
i tot plegat
jo penso que de vegades
de vegades
des de terror
com des d'altres llocs
em s'ha dit contrari
a vegades
serran els trets
és a dir
una capital
primer
el capital que no pot fer
és brellar-se
pels seus clients
això no hauria de fer-ho mai
i segona
Tarragona ha d'assumir
que si aquí
en aquest moment
hi ha una capitalitat turística
és Salou
i llavors Tarragona
hi haurà dels funcionaris
i Tarragona és la gran beneficiària
que se l'ha utilit davant
per què hem de reclamar
allò que ja té Salou
és a dir
no cal
no cal
no cal
perquè
si Salou puja
Tarragona puja
i de vegades
el problema que tenim
és la crosta històrica
que tenim a Tarragona
que només vol càrrecs
i aquestes famílies
que han acabat els càrrecs
durant 50 anys a Tarragona
aquesta gent no se'n vol anar
i passen de pares a fills
i llavors
i els tarragonins
de vegades
no ens en sabem
en sortir
de les maniobres
aquesta gent
viuen d'això
viuen dels càrrecs
i de tot plegat
no no
la capitalitat
de la ciutat de Tarragona
ha d'estar
en relacions fraternals
amb la gent
que es digui al costat
i una cosa
és aquesta
això no vol dir
que no hi pugui haver
un servei a Tarragona
que hi ha de ser la majoria
però si hi ha un lloc
que hi ha condicions
perquè hi sigui
sobretot si hi és
i el que s'ha de fer
és ajudar-lo
és clar
això representa
que externament
ja ho està fent
el que no s'entén
i a mi m'agradaria
que algú m'ho expliqués
és per què
tot i donar suport
a la candidatura de Cambrils
que estem d'acord
amb el mateix discurs
Tarragona en presenta una
i Valls en presenta una
i no sé
és a dir
per què
llavors la resposta que et diuen
no
com que volem que es quedi
el territori
és a dir
presentem un munt de candidatures
per a veure
aquí hi ha una feina burocràtica
i aquí seria
més lògic
que Tarragona
ja hagués renunciat
a la candidatura
i donés suport
directament a Cambrils
i faci de pal de paller
i punto
i que si hi ha d'anar
avall
és estupent
i aquí una mica
ja et dic
jo no sé què costa
ni què deixe de costar
això
però vull dir
deixi'm acabar
la tertulia
que parlàvem d'aquesta qüestió
amb una altra de les notícies
que té relació
amb el món de l'esport
però amb el món de l'economia
i de la política
aquesta setmana
que ha estat l'anunci
de rebaixar
d'una manera radical
les subvencions municipals
els diners
als clubs professionals
el Nàstic
el Club Basca Tarragona
l'ADT
i el Bola i Sant Pere
i Sant Pau
de cara a la pròxima temporada
una decisió
de l'Ajuntament de Tarragona
en moments de crisi
com l'actual
ho trobes coherent
lògic Pep
o creus que aquestes qüestions
quan estem parlant
de l'esport d'elit
hauríem de quedar
al marge de la crisi
no, jo crec que
ara mateix
res ha de quedar
al marge de la crisi
almenys per estudiar-ho
després decidiràs
no retallar
o retallar
però jo crec que res
està al marge de la crisi
aquí
jo trobo lògic
si no hi ha recursos
doncs que retalli
el que no acabo d'entendre
són els criteris
que s'han fet servir
perquè veig una certa desproporció
entre unes coses i una altra
i en tot cas
també hi ha el debat de fons
a veure
fins on és esport d'elit
això
perquè quanta gent
arrossega tot això
jo penso
Sant Pèl i Sant Pau
és l'equip
més internacional
de Tarragona
que és l'únic
fins ara
que ha jugat
competicions internacionals
a més
el bàsquet
la polèmica
dels dos equips
jo crec que
trobo lògic
que retalli
el que
sembla que els criteris
no s'han explicat gaire
Mercè
jo també
jo trobo lògic
que retalli
quan s'ha de retallar
s'ha de retallar
per tot arreu
hi ha prioritats
i els criteris
de veure
tampoc
també et sóc sincera
vull dir
no
no coneixes el tema
no he aprofundit molt
en el tema
com per entrar
en els criteris
però la retallada
en si
no la trobo justificada
Ramon
jo sóc radical
és a dir
el suport professional
que s'ho paguin
els aficionats
és a dir
la resta de la població
no ha de pagar
és a dir
jo sóc aficionat
al futbol
però els
si vull pagar
està desproporcionat
perquè està clar
si a tot arreu
acaba fent
el mateix
a tot arreu
de no
subvencionar
però probablement
hi hauria
els mateixos partits
i els mateixos jugadors
però la població
estaria alliberada
d'haver de contribuir
amb aquest impost revolucionari
no hi ha dret
a que
en un moment donat
hagin de donar
doncs
mig milió
o no sé quantos
de subvenció
perquè el club
decideix canviar
d'entrenador
com a passat
no pot ser això
és a dir
no pot ser
acabem
aquest em sembla
que també seria
un altre tema
apassionat de debat
però ho haurem
de deixar per un altre dia
Ramon Marrugat
Mercè River
Pep Bertran
gràcies per compartir
aquesta estona
de tertulia amb nosaltres
ara d'aquestes qüestions
seguirem parlant
en la propera hora del programa
amb el regidor d'Esports
José Cossano
gràcies
que vagi bé
bon cap de setmana
adieu
gràcies
adieu
Rock timber
rock timber
molt