Sintonia de tertúlia, temps d'opinió, d'anàlisi i de comentari,
com cada dia a aquesta hora a Tarragona Ràdio.
Avui una tertúlia que compartim amb el director
de l'Institut Municipal d'Educació, Carles Severo.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
També amb el cap de l'àrea de medi ambient
de l'autoritat portuària de Tarragona, Joan Besora.
Joan, bon dia.
Bon dia.
I també l'arquitecte tècnic, Josep Maria Boqueres.
Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
Amb ells tres ens repassarem l'actualitat de la jornada
en un inici de setmana on l'economia continua tenint
un protagonisme especial.
La setmana passada, bàsicament,
totes les tertúlies de manera monogràfica
van estar dedicades a les mesures anticrisi,
les mesures per pal·liar l'impacte de la crisi.
Però aquesta setmana hi afegim una altra qüestió
de debat i d'actualitat que està sorgint molt
arran del ple de l'Ajuntament de Lleida
que divendres passat aprovava prohibir,
a través d'una ordenança, prohibir l'ús del burka
en els espais oficials,
en els espais que són de titularitat pública,
com per exemple pot ser l'Ajuntament
o qualsevol tipus d'oficina municipal.
Això està provocant un corrent de debat i d'opinió
a nivell municipal en diferents punts de Catalunya
sobre prohibir o no l'ús d'aquest bel integral
que utilitzen algunes dones musulmanes.
La veritat és que són molt poques,
o com a mínim aquí a Tarragona.
Alguns diuen que ni tan sols s'ha vist aquí a la ciutat de Tarragona.
El debat s'està extendent per diferents poblacions
de les nostres comarques.
També fins i tot ha arribat el cas de Tarragona.
Ahir mateix en parlàvem amb el portaveu
del Partit Popular Alejandro Fernández
en una entrevista.
Ho hem preguntat aquests dies els portaveus.
La majoria estan en contra del burka,
però el debat està en si cal prohibir-ho o no,
si és un tema de debat,
per portar-ho al plenari de l'Ajuntament.
Carles, a tu què et sembla?
Potser un pèl exagerat també.
No sé si llegia algun comentari del Pitu Terrassa
que deia això sobre burka,
la quantitat de gent o de persones,
de senyores que podem veure amb aquestes indumentàries,
tant de burka com el nicap,
que només deixa veure els ulls
i que no és la reixeta aquesta.
Bé, Lleida suposo que té també la seva pròpia realitat
i que segurament anirà bé més
d'aquest tipus de vestiment.
Tampoc no ho sé.
Jo ara, a veure,
entrar en que això sigui urgent i necessari,
doncs jo, la veritat, sincerament, dic que no.
No és ni urgent ni és necessari.
Que farà falta en algun moment plantejar-s'ho,
doncs no dic que no,
com tantes coses a la vida
i potser aquestes notelles.
En el moment en què es plantegés,
i això a mi a vegades és el que em sap greu,
que determinades iniciatives polítiques
que per altres qüestions
i altres qüestions de la vida,
de seguida prohibeix
o no prohibeix en aquesta ocasió
aquelles contradiccions que es produeixen
entre ideologies que a vegades semblen diferents
sobre aquesta temàtica,
doncs a veure qui la diu primer
i qui la diu més grossa.
Jo crec que ara mateix,
tot repetir,
crec jo personalment que no és necessari,
ara mateix aquí a Tarragona,
i si arribés el moment,
si arribés el moment,
jo sí que em posiciono
per prohibir-ho
o per dictar
que no es portin als espais públics
aquest tipus de vestits
que tapen tant a les persones,
a les senyores.
Joan.
Jo m'afegeixo a les paraules del Carles,
potser ara no és el moment,
però si no has fet un paral·lelisme
o una introducció amb el tema de l'economia,
vull dir,
hi ha altres temes més importants
per tractar avui en dia,
que encara no és això, no?
De totes maneres,
jo en aquest sentit
soc personalment
molt de les regles a seguir, no?
I en aquest sentit,
si nosaltres se n'anéssim als seus països,
evidentment,
hauríem de seguir les seves regles,
doncs per tant,
no hi ha res en contra
perquè ells també acceptin les nostres,
primera.
i segona també
perquè potser hi és l'hora
que ens estiguem
una miqueta
ja d'això de dir,
bueno, escolta,
és que hem de tenir bon rotllo,
vinga,
i aquest bon rotllo,
doncs inclou tot,
no?
Ho hem d'admetre tot?
No, escolta,
hi ha arribat un punt
que en certa manera
potser sí que,
sense faltar ningú,
però clar,
són coses d'aquestes,
allò,
jo he fet algun viatge
a aquestes zones
i jo recordo haver entrat,
doncs,
bueno,
jo anava,
no en pantalons curts,
sinó en una mica més llars,
més curts de normal
i, bueno,
m'han obligat a posar
com una fandilla.
A tapar-se les cames.
Sí, sí, a tapar les cames,
escoltà,
doncs,
i exacte,
doncs jo m'ho vaig posar
i vaig entendre
que ho havia de fer
perquè no volia ofendre
les seves allò.
A veure,
no és que aquestes persones
ens puguin ofendre,
a mi personalment
no m'ofèn,
ara sí que jo entenc
que de cara a la dona
això no ha de ser
una acceptació
d'una irrealitat
crec que molt important,
no?
Tu ho prohibiries
si arribés el cas
de debatre el tema.
Josep Maria,
tu també?
A veure,
jo en principi
no m'agrada
d'entrada prohibir coses,
o sigui,
amb ares de la llibertat,
l'únic que passa
és que, esclar,
jo considero
que evidentment
estic a regular,
estic a ordenar,
de totes maneres
ja existeixen
unes ordenances municipals.
O sigui,
ara si per la Paralta de Tarragona
o per la Rambla
va algú
com si estigués a la platja,
únicament amb el banyador
o el que sigui,
o alguna senyora
o dona,
doncs amb tobleix,
doncs suposo que
el mateix
el guàrdia municipal
els hi ha dintre l'atenció.
Això ho diuen
les ordenances municipals?
Jo suposo
que alguna cosa d'aquestes
ha d'estar regulat.
Jo ho pregunto,
no ho sé,
ho pregunto.
És a dir,
que el que es té que...
De fet,
perdona,
Josep Maria,
el que va fer
el plenari de Lleida,
de l'Ajuntament de Lleida,
el passat divendres,
és afegir
a les ordenances municipals
que tenen allà
a la ciutat,
afegir aquest punt
del Burka,
que suposo
que seria
el mateix
que podria passar
en altres ajuntaments
de Catalunya,
inclús el de Tarragona,
si es porta al plenari.
Digues.
És a dir,
no,
el que es tracta
és que de segure
des de l'autoritat competent,
en aquest cas
l'Ajuntament
o qui correspongui,
doncs es té
que facilitar
la convivència.
Oi que sempre
hem viscut
amb tots els serveis
d'hostaleries,
cafeteries,
restaurants,
bars o el que sigui,
reservat al dret
d'emissió?
Doncs, bueno,
llavors en aquest aspecte
amb els llocs públics,
diguéssim,
sanitats,
col·legis,
ajuntaments,
consells comarcals,
entitats,
d'això,
doncs també poden,
és clar,
evidentment,
es pot prohibir
de dir,
vostè no pot entrar aquí.
I també m'afegeixo
el que acaba de dir
un Joan Besor,
que també he tingut
alguna experiència,
que segons a quins
països vas,
si vols entrar
potser a una mezzquita
no et deixen entrar.
I en altres llocs
te deixen entrar
i de temps
que treure les sabates
i de temps que deixar fora
o anar descalç.
Per tant,
per tant,
o sigui que vull dir
que jo crec que
que estic a exigir
entre cometes
la gent que està aquí
i a part que jo crec
que de moment
no hi ha cap conflicte
per aquí,
per la zona nostra,
doncs...
Perquè vostès han vist
algun cas en concret
als carrers de Tarragona?
No,
jo no.
Jo a Tarragona no,
jo a Lleida sí que ho he vist
i a més ho he vist
en llocs oficials.
Jo vaig anar a fer una gestió
i un lloc oficial allò.
A veure,
a nosaltres,
per exemple,
ens exigeixen
per fer el carnet d'identitat
tindre...
No sé,
la meva dona va tindre
que tornar a fer-se la fotografia
perquè tenia un serrell
que li tapava el front.
Imagina't que no pugui
que entri una persona
en un lloc oficial
amb el burguer.
Jo he vist
a la paieria de Lleida,
això.
Entrar allí,
doncs,
per fer unes gestions,
clar,
perquè aquesta persona
no el que no prengui necessita
és identificar-se.
Perquè això també
ho estendrien al carrer,
els carrers,
perquè recordem que Lleida
i per un informe jurídic
dels assessors jurídics
de l'Ajuntament de Lleida
els van recomanar
als polítics
que només ho prohibissin
als espais oficials,
no pas al carrer.
I municipals,
en aquest cas.
Exacte,
municipals.
Vostès ho estendrien al carrer,
perquè aquí també
s'han sentit aquests dies
moltes al·legacions
en el tema de la seguretat.
Clar,
som persones
que van absolutament tapades,
que no les pots identificar.
No,
jo també estava pensant
exactament
si el fet de prohibir-ho
per què?
Si per qüestions
ideològiques,
religioses
o per qüestions
d'identitat
i de no amagar-se
per entendre'ns,
que aquí he sortit,
ara quan estàveu comentant
diferents aspectes d'aquest,
jo tinc els meus dubtes.
No m'agradaria ser,
no sé com dir-ho allò,
intransigent,
no?
Crec que és un tema
que no es pot opinar
a la llogera,
tampoc.
És a dir,
jo crec,
personalment,
perquè els extrems
o els radicalismes,
per dir,
doncs no,
perquè és una qüestió religiosa
i en el nostre país,
que és de cultura
judio-cristiana,
etcètera,
doncs aquests elements
no estan,
en fi,
no han d'estar autoritzats
perquè sí,
per nassos,
no?
Doncs,
home,
des d'aquesta postura,
que crec que hi és també
en alguns dels
plantejaments que es fan,
ideològics i polítics,
doncs senzillament
perquè no,
no no qüestionaran
portant la creu penjada,
no?,
una creu cristiana,
doncs perquè
correspon més a la nostra cultura,
a la nostra tradició.
I clar,
per això dic que no és un debat lleuger,
tampoc,
no?,
per ser radical en aquest sentit.
La qüestió
de la identificació,
això ho tinc claríssim,
s'han d'identificar,
les persones s'han de poder veure
i més,
i reconèixer,
no?,
no només per treure el carnet,
sinó per fer qualsevol tipus
de gestió.
I fins i tot per relacionar-te,
no?,
països on,
no sé si és el de la Suècia
o un d'aquests,
no?,
que em sembla que,
parlant de docència,
no?,
les professors no poden anar
ni amb el meu cap
i les alumnes sí.
I les alumnes sí.
Curiós,
allà diuen,
doncs per identificar-se totes
i per altra,
li respecten.
És a dir,
i clar,
perquè tu vam parlar tots,
per qüestions radicals
d'aquest tipus,
jo,
em costaria,
crec que s'ha de debatre,
no?,
i no hi estic a favor.
Per qüestions d'identificació,
de reconeixement,
etcètera,
sí,
ho tinc claríssim,
però no només això,
qualsevol cosa.
I per qüestió de normes,
allò que diuen la norma,
doncs potser també,
perquè,
bueno,
aquí a Catalunya,
en el nostre país,
normalment aquestes qüestions,
a l'àmbit escolar,
perdonem-me que vagi
a l'àmbit escolar,
la decideix cada centre.
És a dir,
un consell escolar
té la seva norma,
el seu reglament de règim interior,
que no poden portar el cap tapat
als alumnes
i no el porten tapat.
Sí,
recordem que va haver-hi
fa unes setmanes
un cas de Madrid,
no?,
ho tinc claríssim,
l'altre,
i crec que s'ha de debatre.
El debat de la convivència,
evidentment,
és molt delicat,
no?,
però només hi ha una manera
d'arribar a un acord,
és posant cadascú
de la seva part.
I en aquest cas,
vull dir,
escolta,
no anem amb embuts,
vull dir,
qui ve de fora
té que posar alguna cosa més,
té que posar alguna cosa més,
no hem de ser,
tampoc,
allò,
terminalistes,
ni autoritari,
ni tot això,
perquè en aquesta època ja ha passat,
però,
evidentment,
som condescendents,
entenem que la immigració
és una realitat,
entenem que,
doncs,
la confluència de cultures,
de religions,
això és una realitat,
però,
en certa manera,
escolta,
posem-hi tots,
què posen aquestes persones?
Jo crec que res,
no?,
llavors,
per tant,
en certa manera,
hi ha noves condicions mínimes
que,
escolta,
a més,
a veure,
tot aquest radicalisme,
i permeteu que ho digui així,
potser,
d'una manera brutalment,
vull dir,
porten una sèrie d'hipocresia,
també,
en si,
no?,
dones pràcticament tapades
de dalt a baix,
però,
escolta,
fan d'una imatge externa,
però,
per sota,
van vestides com a occidentals,
perfectament,
eh?,
i llavors,
també,
dius,
bueno,
escolta,
aquesta hipocresia,
de cara,
doncs,
al carrer,
que et vegi el veí,
i tot això,
jo tampoc,
hi entro,
amb això,
no?
Josep Maria,
no,
vull dir,
i tanquem el tema,
ja,
si ho voleu.
No,
no,
no,
em sembla que el que s'ha dit aquí,
doncs,
jo m'afegeixo.
Al carrer,
tu també ho posaries,
o arribaries a prohibir?
Jo crec que,
esclar,
el tema d'identificació,
el que sigui,
també és bàsic,
o sigui,
esclar,
tu pots portar,
conduir el cotxe,
el que sigui,
i tens algun tipus d'accident,
o alguna cosa amb altres persones,
que vagin així,
doncs,
no,
doncs,
jo crec que,
sí,
sí,
el carrer també,
es té que regular,
però vull dir que jo crec que,
eh?,
vull dir,
convivència,
és el que es té que lluitar,
perquè tothom,
doncs,
estigui content a casa seva,
i els que venen de fora,
doncs,
doncs,
i crec que no s'ha estremat,
jo crec.
A mi el que m'estranya,
que aquestes propostes,
esclar,
havent-hi,
havent-hi com hi ha en alguns ajuntaments,
plataformes per Catalunya,
que ja tenen un altre signe molt marcat,
i que van néixer precisament,
i veig que no ho fan,
aquests,
que m'estranya,
no?,
d'això també,
ara serà apuntat al carro,
però potser,
bueno,
potser que,
esclar,
cada municipi,
i a Lleida,
i doncs,
a Lleida va ser per majoria,
menys un vot en contra,
i una altra extensió,
per tant,
aquí es van posar d'acord
el Partit dels Socialistes,
el Partit Popular,
i Convergència i Unió,
i de fet,
ahir en l'entrevista,
per exemple,
amb el portaveu del PP,
Alejandro Fernández,
deia que,
en tot cas,
d'aquesta qüestió,
volia parlar primer
amb els altres grups municipals,
perquè si s'arriba a portar a plenari,
que hi hagi un ampli consens,
perquè ho puguin votar
tots els partits,
i en el cas de Lleida,
com deia el Josep Maria,
només va anar en contra d'iniciativa,
capaç que el Josep Maria
plantejava ara
aquesta connotació política
del debat,
estem en un any
de les eleccions,
i jo no sé si aquestes qüestions
de la immigració en general,
ja no parlo del Burka,
clar,
poden aparèixer molt
en la precampanya,
no?
Perquè, clar,
com que els ajuntaments
també són les administracions
que són les que estan
més properes als ciutadans,
és un tema,
aquest de la immigració
en alguns partits,
en alguns municipis,
Plataforma per Catalunya,
recordem el Vendrell,
que tenen una presència destacada.
I mirem que,
segons quina immigració,
perquè estem parlant
d'un portatge islàmic
que tape absolutament
a la dona
i que,
des del nostre punt de vista,
des de molts,
de la moral
i dels drets humans,
doncs estem en contra,
no?
I amb això,
tots ens hi declarem.
Per tant,
potser sí que és més
aquest el camí a seguir,
no pas l'altre
de l'identitat religiosa,
o de l'acostum,
fins i tot,
o la tradició,
perquè hi ha moltes altres vestimentes
que admetem aquí,
ja si veguéssim
com si són aquells
dels de l'ariclisme
que van,
o cantant,
jo crec que ningú diria,
vol dir que algú diria,
escolta,
i el que passa és que aquí
es pot entendre
que la prohibició
és per connotació religiosa,
no?
Donar religió contra l'altra.
Jo descarregaria
la connotació religiosa
perquè hi és en els hindús,
també,
que van en aquells traig
tan diferents als nostres
i ningú...
Però aquest tema,
aquests temes de la immigració,
creuen que poden tenir
un impacte
en els ciutadans
aquí un any
quan vagin a votar?
No ho hauria de tenir,
jo penso que no ho hauria de tenir.
Joan?
No, no,
hauria de ser per mi secundari,
no hauria de formar part
del debat polític.
No, no, no.
Perquè segurament
hauria d'haver-hi
un ampli consens, no?
Jo crec que és una qüestió
legislativa
a posteriori de les eleccions
en què el partit
o el govern
que es formi posteriorment
afronti aquest tema,
però un cop ja governant
i en qüestió de legislar
millor del que està el tema.
Josep Maria,
tu creus que es abertrà
d'aquestes qüestions
en les precampanyes?
Sí,
la gent ho utilitza,
esclar,
vull dir,
la gent ho utilitza.
Jo no sé si ho vaig dir aquí
o en un altre lloc,
doncs no hi hagués
la previsió
d'eleccions
al Parlament de Catalunya
ara o a la tardor,
potser el tema
de la llei de vagaries
potser ja no hauria sortit.
A veure,
no hauria sortit.
I reconec que d'entrada
amb el govern de l'entesa
actual de la Generalitat
de Catalunya
dintre del programa
de tota la legislatura
doncs es contemplava això.
L'únic que passa
que jo crec que ara
quan se parla de tot això
i sabent una miqueta
que és molt complicat,
inclús encara que s'ha acceptat,
s'ha provès,
que això després,
esclar,
té que anar constitucional,
les lleis orgàniques
de tot el país,
les províncies,
no sé què,
no sé quant,
és molt complicat.
Però, esclar,
però a vegades es treuen coses
per què?
Per el seu conreu
del target
de vots
que tenen alguns partits
i és lícit
però per ser
que no és oportun.
El que no ha sortit
així de cop i volta
perquè s'apropin eleccions
és tot el tema
de la crisi
o millor dit
de les solucions
o de les mesures
per mirar de pal·liar
l'impacte de la crisi.
En fi,
portem uns dies,
pràcticament unes quantes setmanes,
amb una cascada
de decisions
per part del govern espanyol,
del govern de la Generalitat,
dels ajuntaments afectats,
recordaran els oyents
i els nostres contartulis
la setmana passada,
aquells plenaris d'urgència
dels ajuntaments
i de les diputacions
per demanar operacions
de crèdit.
Ara tot això
ha quedat posposat,
és a dir,
es poden continuar
fent operacions
de crèdit
fins al 31 de desembre
del 2010.
Ara, bé,
el que coincideix
amb bàsicament
tots els responsables polítics
de totes les administracions
i especialment
parlem de les locals
és que hi haurà
un final de mandat
i un principi
del següent mandat
a partir de les eleccions
del 2011.
Molt apurat, eh?
Ara que ho dius
cada dia
que avança
em sorprèn més
les reaccions
que tenen
les oposicions
dels diferents països
en un govern determinat
no socialista
sinó conservador
també
en el d'ara mateix
que adoptant
mesures
gairebé idèntiques
doncs almenys
a l'oposició.
Llavors,
fet aquesta primesa
i dir,
clar,
això potser no ho veia
uns anys
o uns mesos enrere
perquè resulta que
el que teníem
en aquest país
i és un dels governs
que ha tingut
que adoptar
mesures d'aquestes
i no soc economista
que a lo millor
potser sí
si sento
una figura
una experta
en l'economia
i em diria
que aquestes mesures
no
i unes altres sí
però curiosament
és això
i llavors
i a més a més
i a més a més
el govern actual
d'Espanya
i en aquesta Catalunya
tota l'oposició
sigui la que té
la dreta
al darrere
al davant
o a sota
ho troba malament
les mesures
són incorrectes
això és enfonsar el país
això és que tots
anirem a la ruïna
en fi
jo crec que
clar
a mesura que aquest discurs
tan en contra
tan radicalment en contra
sense donar alternatives
creixi
jo crec que sortiran perdent
de veritat
perquè al final
tens que dir
vull confiar
en aquest govern
que està tirant endavant
mesures
per poder
reduir dèficits
etc.
I una qüestió concreta
perquè és de les notícies
al dia
pujar els impostos
a Catalunya
que sembla que és una decisió
que avui
donarà llum verda
al govern de la Generalitat
a favor de pujar
l'IRPF?
si toquen
si toquen
aquelles rentes més altes
sí
vinga Joan
tot el conjunt de mesures
ja està en concret
si vols
no podem jugar
amb aquest tema
aquest tema no
és sumament seriós
ni podem jugar
per tant
tot el que sigui
restrictiu
i en contra
jo no soc partidari
jo soc partidari
fins i tot
de sumar
sumar esforços
i tot això
i això només es fa
doncs
amb un possible govern
diguéssim
d'entesa
en el que tots
se sentin allí
i escolta
hi ha una cosa
que és prioritària
una
una i una
que és tirar
l'economia endavant
sigui d'un color
sigui d'un altre
llavors s'han d'adoptar
mesures per un costat
i mesures per un altre
mesures que agraden
amb uns
mesures que no agraden
amb uns altres
però evidentment
arribem a un acord
mentre no arribem a aquest acord
jo veig difícil
tirar el tema endavant
el tema impositiu
abans de tocar els impostos
o sigui
abans d'agravar més
el ciutadà
jo crec que hi ha
altres mesures
a prendre
i que en certa manera
poden reportar
diguéssim
aquesta baixada
del dèficit públic
i a més
vull dir
no és clar
no és agradable
ara hi ha un lloc
que és el pitjor lloc
laboral
que puguis trobar
en aquest país
que ser facent del govern
no?
és el pitjor lloc
que puguis trobar
perquè has de prendre
una sèrie de decisions
que escolta
que són
endipoblars
endipoblars
i tu jugues tot
però s'ha d'aprendre
s'ha d'aprendre
a més ell ho deia
l'altre dins
amb la zapatero
qui t'hi voca
deia d'una altra manera
en altres paraules
qui t'hi voca
s'equivoca
i en certa manera
s'han de prendre
aquestes decisions
però clar vull dir
a veure
estem analitzant
unes decisions tardies
unes decisions potser
no equilibrades
etcètera
però per això
està el reste
del grup parlamentari
per poder equilibrar
i poder prendre
tot això
estic en contra
totalment
de la decisió
que va prendre
el Partit Popular
d'abstenir-se
només per tindre
de votar en contra
perdó
de votar en contra
per anar en contra
de Zapatero
no ho sé
i en canvi
per exemple
sí que diré
que em va agradar
Rajoy
el dia que
li va plantar
cara
en debat parlamentari
amb el Zapatero
donant altres
altres alternatives
altres coses
vull dir
demostra
tu també
que et vols aportar
però no el pots
demostrar-ho
d'aquesta manera
oposant-te totalment
a veure
Josep Maria
a favor per exemple
dels impostos
que aprovarà avui
segurament
el govern de la Generalitat
de posar
sí sí
jo estic a favor
que qui més guanyi
qui més pagui
això ho tinc clar
però és que
això és una cosa
ara estic intentant
que ho s'ho
parlem dels rics
o parlem de tots
és que això
per la part molt
del discurs
qui són els rics
qui són el Mèxic
i qui no
però més o menys
ara ja s'ha marcat
una mica
això de la
que té
més de 100 milions
però en fi
puja impostos sí
sí
un principi
la filosofia
de puja impostos
sí
si no queda
sí
perquè en altres països
es paga més IVA
es paga més IRPF
i hi ha més
vull dir
països nòrdics
vull dir
que a vegades
sempre terem
l'exemple
de la socialdemocràcia
suèca
etcètera
doncs
sempre ha sigut així
ara l'únic que passa
que també som
sempre les classes mitges
són les paganes
diguéssim
són les ofertes
vull dir
perquè esclar
els pobres
perquè són pobres
i no tenen
i llavors esclar
no els pot treure
no tenen
i després els mitges
perquè esclar
també és
on hi ha la gran massa
i llavors
també vull afegir
el que deia el Joan Besor
en el sentit
que esclar
s'està visquent
que alguns
pretenen
que hi hagi
catastrofisme
i a vegades
es critica
i a vegades
altres estan
demostrant
del poder
pel poder
quan diuen
es tenen
que avançar
les eleccions
perquè la conjuntura
el que sigui
la gent
perquè tal com
deia el Carlos C. Pero
també sabeu
amb altres
pisos europeus
que es prenen mesures
i es prenen coses
perquè vull dir
hi ha un dinamisme
brutal
i en canvi
també a vegades
es critica
falta de lideratge
i quan s'atenen
que aprendre coses
a veure
jo estic a favor
de consensuar
el màxim possible
és com ara
per exemple
el tema laboral
la reforma laboral
ara ahir mateix
la vicepresidenta
del govern
la senyora Salgado
deia
si no podem consensuar
amb els sindicats
o el que sigui
i els patronals
ho haurem de fer
per el decret
si no queda més remei
perquè la situació
és extrema
perquè a més a més
això que diuen alguns
i és que ara
el Zapatero
el president del govern
no la setmana passada
fa 15 dies
perquè el va trucar
l'Obama
que si la Merkel
no sé què
però si estem
amb unes
conjuntures
totalment globalitzades
i aquí
ja sempre s'ha dit
que depenem més a vegades
del que es decideix
a Brussel·les
a Estrasburgo
el que es decideix
a Barcelona
al Parlament
o a Madrid
i des d'un punt de vista
estrictament local
Terraní
en fi
vostès que viuen intensament
la vida local
això de que els ajuntaments
no tinguin crèdit
durant l'any que ve
com ho veuen
Carles
perquè aquí els alcaldes
el dilluns de la setmana passada
els alcaldes de tot Espanya
i de tots els col·loses
van emprenyar molt
amb el govern
i al final
en fi
segurament per la presó
dels alcaldes
es va fer marxa enrere
perquè recordem
que la mesura
entrava en vigor
dimarts passat
al final
s'ha allargat uns mesos
però en fi
això no vol dir
que l'any que ve
això sí que
per mi va ser
una tonteria
fer aquestes coses
així tan malament
de veritat
no em surt l'expressió
però el trobo
ridícul fins i tot
però en qualsevol cas
la limitació
estarà igualment
el 2011
sí
jo crec que les mesures
fiscals
i reducció de dèficit
i tal
s'han d'imposar
ara bé
tallar
tallar l'aixeta de la crèdit
que és bàsicament
d'on pots
viure
i ingressar
per poder
fer això
per poder fer despesa
per poder fer coses
la veritat
jo m'ho miraria
amb molta cura
és a dir
valorem-ho ben bé
en quins percentatges
fins on et pots enteutar
fins a no
però tallar de cop i volta
l'aixeta de la crèdit
als ajuntaments
pobres ajuntaments
malament
és com una família
una mica
tu saps que no pots
demanar més
del que després puguis retornar
o anar retornant
i això és evident
que s'ha de controlar
i algun fred s'ha de ficar
ara jo no sé si és aquest
el millor
mecanisme
per tallar de cop i volta
el dèficit
i després recordem
que tenim les inversions
a l'Estat
anunciades també
que hi haurà una retalla
pel ministre de Foment
que clar
des del nostre punt de vista
des del nostre territori
també tenint en compte
tots els projectes pendents
i alguns amb projecte
pendents d'executar
o d'acabar
i d'altres que volem fer
com el tema
de les infraestructures
ferroviàries
clar
amb tot aquest panorama
o per exemple
la connexió
de mercaderies al port
amb la xarxa
tot això ara
saps què passa Ricard
que al principi
d'aquesta crisi
fins i tot sortien gurus
premis Nobel
d'economia
que deien
que no sabien
com agafar el tema
i això evidentment
ara ho acabes de veure
perquè a veure
tots els manuals
els que hem de ser d'economia
tot això
sempre llegien
que en situacions d'aquestes
fins i tot
la inversió pública
l'obra pública
l'obra municipal
parlem de tot això
doncs era una de les solucions
ara sembla ser
que no tant pocs
ha estat la solució
adoptada aquí
fins fa poc
i no cal ser cap entès
per tindre en sentit comun
entendre una miqueta
que això
pot rellençar
una miqueta l'economia
però ara tot això
a veure
el principal ministeri
que ha tingut una reducció important
ha sigut un ministeri de Foment
ara entrem
en els temes municipals
el tema de la patinada aquesta
perquè crec que va ser una patinada
però això es va rectificar
en seguida
però tampoc sé
quan arribi a finals d'any
entre els pressupostos
que s'han anat a aprovar
hi haurà una
bueno
els llibertats
també s'acordaran una miqueta
amb salut
per veure què d'allò
hi haurà un increment
en crèditissi
crec que desorbitat
amb el tema impositiu
bueno
recordem que aquesta setmana
és la setmana
terrible
del contribuent
que han de pagar
jo m'he apuntat
que abans del 17
és d'anar al banc
a pagar
tots els impostos municipals
tot això
el contribuent
no li diguis
o no li parlis
que al damunt
li pujaràs més allò
quan tothom està fent ara
recordo que a més del 1 de juliol
s'ha pujat a l'IVA
exacte
a més a l'IVA
o sigui
estem en una dinàmica
no diré contradictòria
amb els manuals que hi havia
fins ara
sobre economia
però evidentment
molt molt molt delicada
Josep Maria
tu què faries per exemple
amb el tema de les inversions
que ho planteja ara
fa un moment
ara recordo
fa un parell de setmanes
aquella jornada
del Palau de Congressos
les infraestructures ferroviàries
tenim per exemple a Tarragona
i al nostre entorn
en fi
grans projectes
esclar
ara en aquest context de crisi
què hem de fer
els tarragonins
i les administracions
i els polítics
que ens representen
descartar-les
les inversions
continuar pressionant
no
es tenen que marcar prioritats
això és el mateix
que a qualsevol família
vull dir
i això
ho sabem tots
vull dir
tens que tindre
despeses
que si pel menjar
que si pel lleure
que si les vacances
que si no sé què
l'educació dels fills
o el que sigui
i esclar arriba un moment
que si l'aixeta no dona més
doncs marques prioritats
i quina seria la teva?
no
a veure
el tema d'infraestructures
el tema d'aquestes
infraestructures
esclar
a veure
vull dir
a part que
tot això
el que hem dit
que cada vegada
depenem més
menys
del que es pot decidir
en un ajuntament
en un municipi
o el que sigui
esclar
si ja des de l'Estat
el mateix ministre de Foment
ja et marca
el que sigui
que pots comptar amb ell
perquè ja està adjudicat
i ja haurà la despesa
però bueno
aquí també s'ha dit molt
i tothom està més o menys
consensuant
per exemple
les prioritats
és el tema de Rodalies
establir el tema de Rodalies
que és el que afecta
més
número de gent
més que a vegades
el corredor del Mediterrani
a part que el corredor del Mediterrani
cada vegada
està més clar que l'aigua
que és una peça bàsica
per al desenvolupament
de tota la costa
mediterrània
el corredor del Mediterrani
és una infraestructura
en fin
i després també
que passa de llarg
els límits locals
municipals
estatals
fins i tot
és una estructura
per tant
es tenen que marcar
prioritats
perquè a més
el que dèieu
que precisament
va ser una mala decisió
per ser que es va rectificar
pràcticament
en menys de 24 hores
d'això que dèieu
del creix
però esclar
però sí que es té
que potser regular
perquè hi ha hagut
hi ha hagut abusos
en aquest sentit
començant per l'Ajuntament de Madrid
per exemple
i per tant
doncs té que haver
d'alguna manera
l'únic que passa
que esclar
el problema serà
l'any que ve
que bueno
si no pots anar a buscar
però la gent
feta la trampa
d'això últim
que diu el Josep Maria
clar
estem parlant
de moltes coses
recordo també
que el delegat
del govern
a Tarragona
en Javier Sabater
reconeixia la setmana passada
que clar
no tots els ajuntaments
se'ls hauria d'aplicar
la mateixa
la mateixa
pare
perquè clar
ni alguns
que s'han passat de llarg
s'han passat tres pobles
seguint una expressió poble
i en canvi altres
han seguit una política
molt més
austera
i ara que tothom
rebi de la mateixa manera
és una cosa
amb això
de les infraestructures ferroviaris
que ja va sortir també
en altres tertulis
i debats
sobre
si prema una cosa
o l'altra
però potser
jo parlàvem de primers
sí perquè perdona
tenim Rodalies
corredor del Mediterrani
l'alta velocitat
al centre de la ciutat
tramvia
ara per ara
ja sé que les coses
no es poden fer
avui per mai
s'han de planificar
s'han de començar amb temps
però l'estació
que tenim mateixa
a Tarragona
aquí hi ha prevista
una inversió també
doncs fem-la
una bona estació
decenta
embarcament
com sigui
de veritat
la que hi ha
la que hi ha
allà baix
al costat del miracle
perquè jo penso
per arribar de Tarragona
a Barcelona
també
per la línia aquesta
la de la costa
la de la costa
amb un tren d'aquests
que et posen
o que hi ha dels Euromet
o similars
que també circulen
de veritat
de veritat
que amb una via
a Barcelona
a l'estació de Sants
de Tarragona
aquí
amb 45 minuts
s'hi arriba
i no cal apretar
gaire més el tren
del que va ara allà
directe
allò que diem
que ha sortit
amb altres tertulis
va a les rodalies
pels que van
per les diferents
poblacions
que també
evidentment
han de poder pujar
però molta gent
que ve a Tarragona
la capital
la capital de Tarragona
per anar a la capital
de Barcelona
directament
amb 40-45 minuts
per aquesta línia
amb 4 regles més
s'hi arriba
sobradament
i perdoneu-me
d'aquí a Barcelona
amb 40-45 minuts
fantàstica
però no has d'agafar
ni a l'AVE
ni has d'anar a l'estació
des d'aquí mateix
aquesta la primera
per mi la primera
s'ha de fer
s'ha de fer
i per tu que és el primer
s'ha de fer
doncs la infraestructures
de comunicació
que poguessin dir tot això
i aquí englobo
des de demes viaris
de ferrocarrils
del que faci falta
la província de Tarragona
o les comarques tarragonines
millor dit
tiraran endavant
tindran futur
i present
sobretot
si tot això avança
si això no avança
patirem
però a llarg
diguéssim
tot un enrediment
de totes les perspectives
que poguessin tirar
estem parlant
de coses bàsiques
des del corredó
metterrani
que pugui beneficiar
no només el port
sinó evidentment
totes les indústries
que puguin haver
al camp de Tarragona
totes les comunicacions
amb altres estacions
ja establerts
i tot això
i el tema
de l'autovia
de Valls Montblanc
que espero
que una vegada més
no pateixi
doncs les 5 mesos
s'ha de fer
un gran esforç
per aquest tema
potser hem de deixar
de fer voreres
i jardins
i coses d'aquestes
obres menors
van vindre com van vindre
tot això
però jo crec que
clar
però de les grans obres
el que sembla clar
per les paraules del ministre
és que les obres en marxa
continuaran
pujar
amb una mica més
de lentitud
el gran tema és
i totes aquestes
que estem dibuixant
que estem projectant
això
no no
2010
amb la crisi que tenim
no es poden aturar
no es poden aturar
jo soc
dels vells manuals
d'economia
i continuo creient
que la inversió pública
amb obra
i d'infraestructura
ha de ser necessària
i per aquí
evidentment
dintre d'una contenció
dintre
a veure
si tu em dius
que els terminis
se'ls poden allargar
no m'agrada
però bueno
podem acceptar-ho
però no deixar-ho de fer
no ho dic jo
ho diu el ministre
Josep Maria
sí
el que em dius
és que ha marcat prioritats
ara hi ha hagut una cosa
que ha comentat el Carles Cepero
que jo vull fer èmfasi
perquè a mi m'ha fet reflexionar
el tema de l'estació de Tarragona
actual
que tots sabem
que la llarga
té que desaparèixer
i en que més
té que fer una inversió
i en canvi
jo sí que arribo a la conclusió
que es té que fer
d'una punyetera vegada
aquesta inversió
perquè és una estació
totalment tercer mundista
l'alcalde la setmana passada
va assegurar
que la inversió
que tenia pactada
a Madif
aquesta no perillava
que era per solucionar
tot el tema
de les barreres arquitectòniques
perquè per molt
la futura estació de Tarragona
la d'aquí d'anys
o el que sigui
sigui l'estació
l'estació Gran
l'Hort de Gran
o el que sigui
però aquesta
es té que fer
que després
aquesta
ja no servirà
sí que servirà
a veure
ara trec l'exemple
per exemple
l'estació
del Vendrell
i ara
és un centre cívic
i després
la inversió que hi hagi
si hi ha escales mecàniques
aquí d'allà
doncs ja es farà
la infraestructura
corresponent
el que es tingui
que decidir d'aquí un temps
però l'estació aquesta
que és la que la gent
utilitza a diari
el que sigui
és una vergonya
és una vergonya
amb això segur que estaríem d'acord
jo diria
la unanimitat
de tots els ciutadans de Tarragona
que arreglin aquesta estació
en fi
nosaltres no hem arreglat
el país ni el món
però com a mínim
hem comentat
alguns dels aspectes
de l'actualitat
que és el que fem cada dia
des de la tàrtulia
els agraeixo
els convidats avui
al Joan Besora
al Josep Maria Boqueres
i al Carles Tevero
que hagin convertit
aquesta estona amb nosaltres
senyors moltes gràcies
fins la propera
que vagi bé
adeu bon dia
adeu bon dia