Temps tertúlia, temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Avui amb el director de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona,
Carles Tepero. Carles, molt bon dia.
També el periodista, cap del Gabinet de Comunicació
de la Universitat Rovira i Vergili, Josep Maria Arias.
Molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricardo.
Tenim un tercer convidat.
Esperem que es pugui incorporar de seguida al temps de la tertúlia,
que és el també periodista,
director del diari de Tarragona, Josep Ramon Correal.
Temps per opinar, temps per comentar alguns aspectes de l'actualitat.
Avui una actualitat molt econòmica per començar.
Ja ho hem reflectit a primera hora del matí en els nostres informatius.
I, de fet, hi ha una certa coincidència en les portades dels diaris locals,
dels diaris de Tarragona.
Avui a l'hora de parlar d'aquesta decisió del govern central
de permetre finalment als ajuntaments, a uns quants ajuntaments,
poder endeutar-se durant l'any 2011,
és a dir, poder demanar crèdits.
Recordaran els oients que a finals de la primavera
el govern de l'Estat va decidir que durant l'any 2011
els ajuntaments no podríem demanar crèdits,
justament en aquest pla per reduir el dèficit,
però ahir la ministra d'Economia,
la vicepresidenta Elena Salgado,
va sortir i va dir que sí que ho podran fer
aquells ajuntaments que tinguin ara mateix un endeutament
per sota del 75% dels seus ingressos.
Això beneficia una part important dels municipis,
però no a tots, i entre aquests no tots hi ha, per exemple,
municipis importants de les nostres comarques,
com els de Tarragona i Reus.
Josep Maria Òries, què et sembla?
Primer la decisió del govern central,
aquesta rectificació del Ministeri d'Economia.
Jo suposo que per aquells ajuntaments
que estiguin ara en disposició de demanar aquests crèdits,
ho tinguin donat una molt bona notícia,
en aquests casos concrets,
però ni és la solució estructural,
no resol un problema que els mateixos alcaldes
venen denunciant des de fa molt de temps,
que és el mal finançament dels ajuntaments,
ni tampoc aquesta política erràtica
de canvis de paret tan sobtats
són els més beneficiosos en un moment d'incertesa com aquest.
És a dir, amb la qüestió de l'endeutament,
doncs ja primer es va dir una cosa,
el mateix dia es va haver de rectificar,
ara suposo que a fruit de la pressió d'ajuntaments
que tenen problemes i que encara tenen capacitat d'endeutament,
han hagut de reaccionar.
Jo crec que no és la solució,
no és la solució perquè no talla d'arreu el problema greu dels ajuntaments,
que és analitzar no quant es gasten,
sinó per què s'ho gasten.
Els ajuntaments continuen actuant de forma subsidiària
en substitució d'altres administracions que no fan la seva feina,
i això té a veure amb l'administració autonòmica i amb la central.
Això no ho dic jo,
això ho diuen els alcaldes i les alcaldesses.
T'he fet ahir, justament, i curiosament,
va ser la casualitat,
abans que s'anuncies això per part del Ministeri d'Economia,
estava aquí en aquest programa
el tirant d'alcalde d'Hisenda de l'Ajuntament, Pau Pérez,
i deia que el finançament dels ajuntaments
segurament és el gran problema que s'arrossega
des del principi de la transició democràtica
i que encara no s'ha resolt.
Carles, com ho veus, tu?
Jo, d'entrada, també coincideixo amb les paraules
del senyor Pau Pérez i de Joan Maria,
que això és un problema estructural,
més aviat, de finançament de les entitats municipals,
dels municipis.
Ara saludarem el tercer contartuli
que s'incorpora al director del Diari de Tarragona,
Josep Ramon Correal.
Digues, Carles.
Bé, doncs no, no, és això que estava dient.
També coincideixo i participo d'aquesta falta de criteri
que d'alguna d'una per totes,
i si no per totes, per gairebé totes,
els ajuntaments sàpiguin una mica
quin és el seu full de ruta
i quines són les seves possibilitats
d'endeutament i de treball,
perquè la política de proximitat
és la que té normalment més dificultats
per donar resposta a les necessitats dels ciutadans.
I no només amb la despesa corrent
dels serveis que s'han de prestar,
normalment i habitualment,
sinó també amb les inversions,
cosa importantíssima,
perquè hem de pensar,
i Tarragona és un clar exemple,
d'inversions molt potents,
en les quals se li exigeix,
se li demana el compromís de l'obra,
doncs al propi ajuntament, al propi municipi,
per molt que les altres administracions,
la Generalitat o l'Estat,
doncs puguin ajudar.
Però, al final,
qui s'ha de comprometre,
qui es compromet davant del ciutadà,
és l'Ajuntament.
i sort, crec jo,
malgrat tot,
aquesta...
Per cert,
que és un decret que em penso
que encara no s'ha publicat,
per tant,
haurem de veure-ne la seva publicació
en el butlletí oficial.
No vull...
No sigui que el canviïn.
No,
jo tampoc vull dir que me l'auguri,
però,
és a dir,
encara no s'ha publicat als diaris,
s'ha notat en la notícia,
però encara no està publicat,
fora conya,
a veure com acaba sent,
no?
Però,
sí que Tarragona,
tinc entès,
i crec,
que ja l'any passat,
i fruit també d'aquella altra possibilitat
de demanar crèdits
que es va corrigir després,
doncs va tindre que fer un parell...
No, no,
l'any passat no,
fa pocs mesos.
No, no fa tant.
No,
per això que has dit l'any passat,
no,
que això fa pocs mesos.
De fet,
volia recordar als oients
que quan el Govern central
fa aquell anunci
de no poder endeutar-se
als ajuntaments
a partir de l'1 de gener del 2011,
milers d'ajuntaments,
entre els quals l'Ajuntament de Tarragona,
recordo la Diputació de Tarragona,
fent plenaris al vespre,
corre cuita,
i en el cas de Tarragona,
clar,
es van demanar crèdits
per finançar projectes
tan importants
com el mercat central,
la Caserna de la Guàrdia Urbana
i el Teatre Tarragona.
Molt bé.
Clar,
això fa que en aquests moments,
per exemple,
l'Ajuntament de Tarragona
sigui un d'aquells consistoris
que de llarg passi
aquest requisit
que planteja la ministra Salgado,
que és de tenir
un endeutament
per sota
del 75%
dels seus ingressos.
Perfecte,
i molt breu,
perquè a més ho acabes de dir jo,
però quan parlo d'any passat,
parlo del curs passat.
Sí, clar,
del curs passat,
això es nota
que parla un professor.
No, no,
només dir,
i potser reconèixer
que,
per circumstàncies
de potser
aquesta política també,
de vegades,
de no sàpiguer
cap a on
té que tirar
el finançament
dels ajuntaments,
doncs com a mínim,
penso,
l'Ajuntament de Tarragona
en aquestes grans inversions
les va assegurar
fa aquests quatre mesos.
Sí, tres o quatre mesos.
Josep Ramon Corral,
molt bon dia.
Bon dia.
Estem parlant
d'aquesta decisió
anunciada per la ministra Salgado,
com afecta els ajuntaments
i concreta
aquí a la demarcació
Tarragona i Reus
o Lleida,
entre d'altres ciutats catalanes
que es queden
fora d'aquest anunci.
Primer,
la rectificació
del govern central,
què et sembla?
El que deia l'Àries,
no se sap mai
el que passarà
en aquest govern,
perquè en aquest tema
concret dels ajuntaments
ja van haver de rectificar
i ho van fer
amb la barra
de dir que havia de ser
un error
del boletí oficial,
amb la qual,
és a dir,
a la incapacitat
i a la imperícia
s'hi afegeix
la mentida.
I això
amb un govern
aquí ho tolerem massa,
en altres països
és el que no es tolera mai,
que un govern enganyi.
Llavors,
ja van haver de rectificar
d'aquesta manera
tan burda
i ara
qui diu
que no hagin de tornar a fer?
Bé,
els ajuntaments
se van tirar a sobre
perquè aquesta era
evidentment
una mesura
en termes generals
s'havia d'aplicar,
s'havia d'aplicar
mesura
a la despesa
als ajuntaments,
però no es podia fer
d'aquesta manera
tan bèstia,
perquè,
evidentment,
hi ha ajuntaments
que han fet bé
els deures,
hi ha hagut ajuntaments
que han tingut
una bona política
d'administració
dels béns públics,
i llavors no es podia dir
que no es pot endeutar
cap ajuntament,
no,
l'ajuntament que ha fet bé
la feina
i que està en uns nivells
adequats i òptims
d'endeutament
perquè no s'ha de poder
endeutar,
era una altra barra vessada
que és la que intenten
arreglar ara,
dir,
escolta,
miri,
l'ajuntament que no
depassi,
parlen d'un 75%,
es pot discutir
si la xifra és bona
o no és bona,
l'alcalde Lleder
que ha citat,
doncs,
bueno,
és queixar
que considera
que és una xifra molt baixa,
als ajuntaments
se'ls ha arribat
a permetre
fins a un 130%
d'endeutament
respecte al seu,
ara,
està clar que eren
altres temps,
que les vaques
eren gràcies,
els diners
entraven als ajuntaments
a raig
i això ha canviat
i per tant
sí que entenc
que s'ha de posar
fre
en el control
de despesa
d'endeutament
dels ajuntaments,
s'ha de fer
fiabilitat
de quina serà
finalment
la mesura
que acabarà aplicant
el govern
ja ho veurem,
vull dir que avui
a dia
que són tanes raigues
en les seves decisions
no se sap
com acabarà.
Josep Maria?
Jo crec que
en un país
tan tremendament
municipalista
com Catalunya
i en un estat
com l'Espanyol
on també els municipis
tenen un pes
molt rellevant,
aquest tipus
d'estratègies
d'escanyar
a l'administració
més pròxima
al ciutadà
a mi em sembla
que és un error.
És un error
per la imatge
d'improvisació
i de fragilitat
que es transmet
a l'opinió pública
a la que també
se li demana
austeritat
i una coherència
i després
des del punt de vista
conjuntural
en un moment
de crisi econòmica
on sembla que
el problema
no l'hem generat tots
però l'estem patint tots
però en canvi
a la solució
hi hem de portar tots
a mi em sembla
que és un mal camí
i a més a més
jo estava pensant
justament ara
arran del que deia
el José Ramón
de
i què passa
amb els ajuntaments
que sí
que han fet bé
la seva feina
i què passa
amb els ajuntaments
que tenen capacitat
això del que feia
per a tothom
això és molt còmode
des del punt de vista
corplacista
amb la política
però no és una bona
estratègia
per construir
o per reconstruir
una economia
ha estat una mesura
també molt de cara
a la galeria
ara ens posem
de debò
a retallar
no sé què
vinga tothom
sense poder
i això no pot ser
això no és governar
això és
fer una política
d'espectacle
i aquesta política
no pot ser mai bona
i coincideixo
amb el que dius
i a sobre
fer-ho a costa
dels ajuntaments
perquè en aquest país
aviam
és municipalista
perquè no li ha quedat
més remei
perquè finalment
el ciutadà
el que vol
serveix
i el que més
els ha donat
són els ajuntaments
ens trobem
quantitat d'ajuntaments
que estan donant
serveis
que no els hi pertoquen
des d'escoles bressol
i des d'atencions socials
i l'ajuntament
ho ha de resoldre
perquè és
on va apetar
el ciutadà
on la primera administració
on va demanar socor
és l'ajuntament
que és la que té més propera
i ja no diguem
als pobles petits
perquè l'alcalde
si convé
l'agafa el cafè
del poble pel coll
és l'alcalde
el que ha de resoldre
tots els problemes
doncs
i aquell
el desig
de repartir
els pressupostos globals
la bolsa comuna
repartir-la
en el 30%
d'ajuntaments
d'autonomies
i estat
això no s'està complint
l'ajuntament
continua sent
l'administració
més escanyada
ho tornes
s'ha d'anar
amb un sistema
amb un sistema
de finançament
d'ajuntaments
més generós
perquè finalment
és l'administració
més eficaç
de cada ciutadà
Carles
no, no
només volia dir
que potser tampoc
senyor Josep Ramon
no el tema
només per imatge
només per
en fi
per fer un cop d'efecte
jo no crec
que només sigui per això
perquè
de la manera
que ho han fet
sí
cap ajuntament
amb això no pogués ser d'acord
amb la Federació Espanyola
de Municipis
i d'altres entitats
municipalistes
ja fa temps
i mesos
que estan reclamant
al govern
que hi hagi una rectificació
i un anunci
i un decret
que permet
perquè ho han fet malament
pel que sigui
però per tant
no ha estat una cosa
que s'hagin tret
ara de la màniga
no, és el que dic jo
si em permet
jo també he llegit
als diaris
que això
ho han fet
com a mesura
per a veure
si la vaga
també punxa
i per provocar
una sacsejada
perquè els ajuntaments
puguin tirar endavant
més inversions
i provocar
el desencís
dels treballadors
etcètera
que tot hi pugui ajudar
potser sí
però que sigui
aquesta la idea
d'un govern
jo tampoc ho crec
és a dir
podem ajuntar
són gots comunicants
podem ajuntar
un munt de coses
i un munt de factors
perquè evidentment
la política
no és només
per una raó
n'hi ha moltes
amb el que sí
coincideixo plenament
és amb el que estem
recordant ara
en aquestes intervencions
jo sí que soc municipalista
i crec que
i crec que els municipis
han de tenir
però ben finançats
evidentment
que això ho estem
repetint tots
jo crec que el ciutadà
espera del municipi
molt més
que no pas
de les altres administracions
i per tant
s'han de dotar
i s'han de complir
aquests percentatges
que estan pactats
del que han de rebre
els ajuntaments
de les administracions
amb això
és el que ho diuen tots
per tant
no és un problema
de
si s'arriba
a fer
o no a fer
és un problema
estructural
del repartiment
financer
i per tant
dels ingressos
que els ciutadans
tots
paguem
la pregunta
que ens podríem fer
és perquè històricament
no s'ha resolt
aquest problema
no?
això és una altra qüestió
però no és un tema
del govern
de fa 10 anys
és un problema
del govern
de fa 30
sí home sí
però si algun dia
o altre
algú ha d'agafar
el trobo
per les banyes
però si ho estem reclamant
tenim una estructura
que no es desviem
tampoc
però ja
ara estem intentant
aportar reflexions
respecte al fons
no només l'anècdota
la mesura és bona
o és dolenta
la mesura
en qualsevol cas
deu ser imprescindible
necessària per l'urgència
per tant és bona
el que passa
que un arriba
un es posa malalt
o no ha fet
o no ha tingut
una vida
prou sana
com per intentar
esquivar o evitar
la malaltia
si hem d'esperar
que ens posem malalts
per intervenir
tenim una estructura
hem de fer alguna cosa
tenim una estructura
administrativa complicada
i quan tu dius
que ets municipalista
jo et crec
jo també ho soc
ara tinc seriosos dubtes
que ho siguin
molts consellers
moltes conselleres
molts ministres
i moltes ministres
tal com actuen
és a dir
jo em penso que tenim
una estructura
administrativa complexa
ajuntaments
consells comarcals
i aquest debat
ja l'hem parlat
alguna vegada
amb altres tertúlies
i al final
amb perdó
l'ajuntament
acaba sent
l'últim cagalló
de la tira
en canvi
no pots decidir
de donar resposta
no no no
si ja ho sé que no
el que passa
que qui ha de donar resposta
també és a l'administració
superior
que ha de ser conseqüent
i mentrestant
i tu el que no pots fer
és jugar amb els ajuntaments
ara blanc
ara negre
ara puja
ara baixa
i jo continuo
insistint ara
contextualitzant-ho
amb l'actual situació
aquests missatges erràtics
això no són bons
avui sentia
la ministra Salgado
amb un mitjà de comunicació
de radiofònic
dient
no clar
reconeixem
que vam haver d'actuar
per pressionats
per la Unió Europea
és a dir
bueno
doncs
doncs
així va
així va
i que s'havia d'actuar
és evident
és evident
que quan un està malalt
el que ha de fer
primer
l'objectiu fonamental
és salvar
i curar
el malalt
però això no vol dir
defugir la responsa
i d'analitzar
per què hem arribat aquí
perquè si no
podem cometre l'error
de tornar i a caure
no no
però jo el primer
que estàvem fent
era analitzar
aquesta mesura
és bona
era convenient
feia falta
o no feia falta
jo jo no ho sé
perquè jo estic
amb el dur
que hauríem d'analitzar
cas per cas
pregunta'ls
i els ajuntaments
això parla amb les famílies
i parla amb les empreses
no es pot
això de fer
el mateix
no ens podem extremar
en la demagogia
moltes vegades
de les teories
del que voldríem
o del que pogués ser
sinó també
del que ara pot ser
i del que ha de ser
per tant
davant d'aquesta
conyuntura econòmica
que suposa
que això és cíclic
i evidentment
jo no sóc economista
però m'ho imagino
perquè conec de la història
tornarà a vindre
bons moments
espero
i esperem tots
de desenvolupament econòmic
i de treball
jo no ho sé
però Carles
no està segur
perquè els missatges
que estem parlant
són contradictoris
els mateixos ministres
que deien que Blanc
ara és negre
ara un any
ara dos anys
ara quatre
parats en economia
i en política
no t'hi pots quedar
esperant que pugui
preguntem-ho
i els treballadors
és com
el cas famós
de l'escola oficial
de idiomes
que jo no volia treure
però és un dels
precisament
dels endeutaments
extraordinaris
de l'Ajuntament de Tarragona
què havia de fer
esperar que la Generalitat
financés
o prengués un acord
de govern
doncs bueno
sí
és una opció
pots estar esperant
o que hi hagi un canvi
de govern
i aquell govern
pensi diferent
i financés
sí, també
o els diners
pel mercat central
perquè ahir li preguntàvem
justament al tinent
de l'alcalde d'Hisenda
si l'Ajuntament
té tots els diners
a punt per fer
el mercat central
sense saber
si tindrà ajudes
d'altres administracions
una obra com
el mercat central
tan important
ha d'anar només
a càrrec
dels diners
de l'Ajuntament
o l'avançament
que deia
dels diners
de l'escola oficial
d'idiomes
o tantes altres coses
que afecten
o serveis socials
les llars infantils
que comentava
el Josep Ramon
què no vas a dir
Josep Ramon
que t'he vist amb ganes
de comentar
no, no
fent incidència
sobre el mateix
evidentment
els ajuntaments
han de replantejar-se
la seva política
de finançament
perquè què ha passat
han estat els primers
beneficiaris
del gran boom
del totxo
això ha fet
que els ajuntaments
la gran majoria
dels ajuntaments
els ingressos
han baixat moltíssim
ara
doncs hagin nadat
en l'abundància
i ha fet
que ha anat
tota l'ample
i clar
evidentment
la crisi
per on ha petat més
ha estat
pel tema del totxo
llavors
la caiguda
en picat
de tot tipus
d'obres
ha fet
que els ingressos
municipals
hagin caigut
però d'una forma
desorbitada
i això
per molt que
evidentment
cal esperar
que acabem superant
aquesta crisi econòmica
això no tornarà
mai
això sí que coincideix
amb tots els economistes
superarem la crisi
ens en sortirem
no
aquest forat negre
tan profund
acabarem veient la llum
però no tornaran
aquests anys
tan glorius
en el qual
feies una patada
al carrer
i sortia
diner
s'ha acabat això
i per tant
els ajuntaments
han de replantejar
el seu sistema
de finançament
perquè aquest
aquest broc
tan gros
que reixava
a tot arreu
i en alguns llocs
sobretot
en barres
com Tarragona
en barres de la costa
en segones residències
això s'ha desorbitat
i això s'ha de tornar
a ficar al seu lloc
i per tant
vol dir
si no tots
els ajuntaments
tenen prou esme
per replantejar-se
el seu sistema
de finançament
i ajustar
els seus pressupostos
i la seva capacitat
d'endutament
algú els hi ha de dir
això és evidentment
ara
allò
tabla rasa
i aquí el qui aguaiti
cap al collaterra
no pot ser
s'ha d'analitzar
i s'ha de tenir
prou sentit
perquè l'ajuntament
que fa bé la feina
no es vagi perjudicat
per unes mesures
que finalment
doncs
com la ministra
efectivament
ha reconegut
van ser
forçades
per la Unió Europea
un acord exterior
com dius
escolti senyors
os posen a fer
os posen a fer els deures
o els intervenim
si és que no
ens estan intervenint
ja de facto
que diguem
a l'Adri Saber
i com a alternativa
aquells ajuntaments
que no es poden acollir
a aquesta nova mesura
anunçada pel Govern Central
una nova tanda
de fons estatal
d'inversió local
el tinent d'alcalde
Pau Pérez ahir
ens deia
podria ser una solució
per anar
trampejant
en aquest moment
de dificultats
això del fons
d'inversió local
aquest any
és el segon
consideren que està servint
d'alguna cosa
serveix per invertir diners
per fer obres
però
ho valorem
com una ajuda directa
de l'Estat
als municipis
primer
per mi
primer principi fonamental
a les ciutadanes
i als ciutadanes
no se les pot deixar
amb el cul a l'aire
i per tant
hi ha d'haver
una corresponsabilitat
per garantir
que els ciutadans
legítimament
reben els serveis
bàsics
que han de rebre
de sanitat
d'educació
de celebritat
d'un mínim
de qualitat
de vida
com es fa això?
jo crec que
no només els ajuntaments
han de fer una reflexió
sobre el model
de finançament
és que el que hem de fer
és una reflexió compartida
progressiva
sense fer volar coloms
de model econòmic
ho han de fer
els ajuntaments
ho han de fer
els governs autonòmics
el govern central
ho han de fer
les empreses
i ho han de fer
els ciutadans
el que
ara estem pagant
els plats trencats
de viure
amb una bombolla
i això no
i això no s'ha de perdre
de vista
primer resoldre
el problema
conjuntural
però fer pedagogia
que és el que jo tinc
serios dubtes
perquè la majoria
de polítics
ho sento
actuen
més per estratègia
corplacista
i partidista
que no pas
amb visió de futur
llavors
s'ha de tornar
a aportar diners
si la filosofia
és subvencionadora
jo crec que és un error
si la política
i l'estratègia
és d'inversió
amb un component
d'incidència social
jo ja estic d'acord
és que és imprescindible
aviam
desqualificar
que el plan Zapatero
no ha servit per res
això
bueno
això és una
una generalització
i com tot
tampoc no podem cometre l'error
de fer crítiques generalitzades
ni desqualificacions
i el que tinc molt clar
és que quan un ajuntament
de la costa
del Tarragonès
diu
que està
amb el cul a l'aire
això no és un problema
només d'aquest ajuntament
no és aquest
és un problema també de Tarragona
és un problema de Reus
és un problema de la Generalitat
i és un problema del Ministeri
i per tant
tampoc no són
cèl·lules estanques
i per tant
aquesta crisi
fruit de viure tots
amb aquest boom
de l'opulència
ens ha de portar
a canviar
i els ajuntaments
han d'actuar
més de forma
més col·laborativa
i aquí ens portaria
altres territoris
per començar
a pensar
que cada vegada
que un ajuntament
pren una decisió
bueno
que té llibertat
per fer-ho
només faltaria
que ho pot fer
unilateralment
sense més reflexions
sense tenir en compte
l'opinió
del territori
de la Generalitat
o del Ministeri
no
però això és un canvi
de xip
això és un canvi
de paradigma
també
entre la manera
d'actuar
alguna reflexió
sobre això
que comentàvem
molt bé
a banda de qui m'afegeixi
a tots aquests últims
comentaris
Ferge Maria
amb el tema
de la pregunta concreta
si hi hagués
un nou matant
de fons estenals
jo també
estic d'acord
com a inversió
i com a producte
que dona feina
i per tant
dona llocs de treball
i dona substància
a l'economia
jo benvingut
de veritat
ara
que no ens prenguem això
com una solució alternativa
al finançament municipal
evident que no
però en aquest cas
tenim
l'efecte invers
però en la mateixa
perversitat
és a dir
efecte invers
en el sentit
que per un costat
restreny a tothom
i per l'altre
diners per a tothom
i en els dos casos
és gravíssim
l'error de planificació
un govern
el que ha de fer
primer que res
és planificar
perquè de la mateixa manera
que no pots acollar
a qui no s'ho mereix
que s'ha acollat
tampoc pots començar
a repartir diners
de manera
que no estigui planificada
que és el que ha passat
alguns ajuntaments
a corre cuita
s'han hagut d'inventar
obres que no feien falta
perquè cony
tenien aquells diners
i s'havien de gastar
i llavors això ha fet
que s'ha gastat diners
on no calia
de forma no prioritaria
parlo en general
el problema és la generalització
no que clar
a cada cas
i hi ha casos
on s'han gastat diners
en obres
però això ho diu en sèrio
a la gran majoria
no creu que els ajuntaments
han fet obres
que necessitaven
a veure
hi ha hagut obres
i quan
no gran majoria
però a veure
però la gran majoria
no han fet obres
però quan estem
en situació de crisi
no es poden llançar
els diners
no es poden llançar
els diners
per molt que
dius
la majoria de diners
s'han aprofitat bé
d'acord
però els que s'han llançat
per poc que hagin estat
no s'havien d'haver llançat
això d'acord
això és el que estic dient
i un govern
el que ha de fer
és planificar
perquè no s'en llanci
ni un de diner
ni un
perquè aquests diners
finalment surten
de tots els ciutadans
ho paguem entre tots
a mi
no em fa gràcia
que en un moment
que jo m'estic de moltes coses
com molt ciutadà
doncs algun ajuntament
gasti diners
doncs en pintar
de color verd
els paperers
de no sé on
que si no fa falta
no fa falta
i en aquest ambient
econòmic
o amb aquesta última mesura
econòmica
anunciada pel govern central
una altra referència
a l'actualitat del dia
avui s'aprova
la reforma laboral
tenim la perspectiva
de la vaga
avui els sindicats
fan una gran assemblea
general a Madrid
en presència
terrenina
de delegats
sindicals de tot Espanya
això de la vaga
tenen
el Josep Maria
aquesta experiència periodística
en suma
que hi ha ambient de vaga
que no
jo crec que en línies generals
la ciutadania
està bastant
emprenyada
però també
malauradament
disposada
a no expressar
públicament
el seu punt de vista
jo no tinc
en aquests moments
la impressió
que aquesta vaga
justificada
des del punt de vista
dels sindicats
davant d'una reforma laboral
que els sindicats
no haguessin reaccionat
doncs vol dir
que alguna cosa falla
falla amb el sistema
com a toc d'atenció
i com a expressió pública
del malestar
a mi em sembla natural
ara la incidència
que tindrà
tinc els mateixos dubtes
sobre el nivell
de participació
que tindrem
en les pròximes
contestes electorals
perquè és evident
que la ciutadania
està desconcertada
emprenyada
decebuda
aquí cadascú
s'aplicarà
el que li toqui
si tenim un moment
parlarem també
de la convocatòria electoral
de la vaga
Carles
tu creus que
això d'ensumar
és complicat
jo sé què es diu
m'ensumo
que tindrà èxit
m'ensumo que no
jo entenc
que hi pugui haver
i hi ha
evidentment motius
de donar
tocs d'atenció
a les administracions
i al govern
perquè
hi ha hagut
tot un desgavell
en la política econòmica
que ha portat
a una crisi
evident
i a una pèrdua
de llocs de treball
que això genera
evidentment
malestar
i emprenyament
i llavors
el treballador
s'ha de revelar
si la vaga general
és la fórmula
o és el factor
que pot provocar
que hi hagi un canvi
en tot aquest
motiu de la portesta
això és el que tinc dubtes
jo
i això de veritat
que jo en dubto
que això tingui
efectes sobre un canvi
Josep Ramon
la vaga
serà un fracàs
absolut
perquè la majoria
de la gent
té seny
i avui en dia
qui no reconeix
que hi ha una situació
econòmica greu
que cal actuar
i que per tant
el govern
si d'un cas
el que ha actuat
és tard
ha actuat tard
i ha actuat malament
però finalment
ha de actuar
i és el que ha fet
és a dir
anar en contra d'això
em sembla que és anar
en contra de la racionalitat
i finalment
el conjunt
de la ciutadania
acabi sent racional
i acabi veient
que escolti
miri
lamentablement
aquí ens hem d'estrenyar
el cinturon
ens hem de remengar
tots plegats
i ens hem de posar
a la feina
no a fer vaga
ens hem de posar
a la feina
i això veu tothom
menys els sindicats
que encara
alguns
estan enclats
en un sistema
de viure de la mamella
i són
sí home
esclar
és així
viure de la mamella
i això no pot ser
això no pot ser
escolti
aquí ens hem de remengar
tots
i després alhora
a l'hora de discutir
hem de discutir
però
amb
allò
amb l'esquena
ajupida
perquè no hi ha
no hi ha altres remei
s'ha acabat
s'ha acabat
viure del sal
veurem com
la participació
de la vaga
i com evoluciona
aquest ambient
prevaga
encara queden uns 20 dies
del tema eleccions
ja que ho ha citat
també de passada
el Josep Maria Arias
en la setmana
en què ja s'han convocat
finalment les eleccions
al Parlament
pel 28 de novembre
alguna reflexió
Josep Maria
sobre la participació
sobre l'ambient
sobre què creus
que pensa la ciutadania
jo crec que parafrasejant
el conseller d'educació
Ernest Maragall
la política
no només el tripartit
la política catalana
s'ha convertit
en un artefacte
i jo tinc seriosos dubtes
de com acabarà
funcionant aquest artefacte
el 28 de novembre
en quin sentit vols dir
que pot haver-hi sorpreses
no no
dels resultats
de la convocatòria
de la escenificació
de la contesa electoral
que s'està plantejant
del paper que pot acabar jugant
Convergència i Unió
el PSC
el Partit Popular
tot aquest rearmament
del sector sobiranista
tot això
crea un escenari
que a mi em genera
seriosos dubtes
és veritat
que el Flai
i les enquestes
parlen de canvi
però potser
podem tenir sorpreses
Josep Ramon
de quin resultat parles?
el Madrid
el Madrid
el dono
per descomptat
que guanyarà el Barça
també podem preguntar
si creuen
que s'ha d'avançar
el partit del futbol
el dissabte
per no coincidir
amb la jornada
electoral
el Joan Maria
ja s'ha oblidat
dels seus temps
en què havia de tancar portades
jo ja estic pensant
això ho feu vosaltres
Ramon Correll
està pensant
com fer la portada
del dissabte 27
i la del diumenge 28
i la del dilluns 29
ho estic pensant jo
i ho estem pensant
tots els periodistes
que hem de fer portades
aquell dia
ara és evident que
el futbol dissabte
millor
per les portades
però a veure
finalment
és lamentable
encara que
la política
en aquest país
encara pivoti
al voltant del futbol
no heu parlat
de les declaracions
del Tremosa
que de fet
el que ha fet
és traure
el que passava
durant el franquisme
el franquisme
utilitzava el futbol
per amortir
els conflictes polítics
pa i circ
és a dir
la política
sí que es pot dir
que podia haver
política en aquells moments
pivotava
al voltant del futbol
i el futbol
s'utilitzava
com una mena
d'anestèsia
que avui en dia
encara estiguem
en el mateix debat
en circuitats
és diferent
però el mateix debat
de futbol i política
et fa pensar molt
i realment
ens fa falta
una regeneració
de persones i d'estils
un bull democràtic
encara
perquè demostra
poca maduresa política
hi ha gent
que pensa
que pot influir
molt
el resultat del futbol
que es jugarà
a les eleccions
per això
ja s'està fent
anàlisis sociològics
d'urgència
vaticinant
en funció
d'una forma
o de l'altra
si això serveix
per mobilitzar
l'electorat
independentista
o no
en funció
del bar
s'han llançat
en 12 hores
tesis electorals
a raig
per tots els mitjans
de comunicació
analitzant
la influència
d'un Barça-Madrid
en unes eleccions
no anem bé
Carles
tu què ens sumes
de les eleccions
el que està clar
és allò que diuen
d'aquella llotja
el palco del Barça
estarà ple de polítics
si és el dissabte
ja serà 8
és el diumenge
si fos diumenge
seria 8
perquè estarien
tots a la càmera
per això passaria
amb o sense eleccions
segurament
també és veritat
que la proximitat
electoral
en tot cas com anècdotes
igual que les que explicava
jo també tinc
un alt grau d'incertesa
de veritat
jo voldria confiar
que finalment
el ciutadà
se n'adonga es compte
que l'obra de govern
que s'ha fet a Catalunya
pel tripartit
o pel que sigui
jo la considero de bona
de veritat
puguem pensar
el que puguem pensar
jo espero
que el ciutadà
finalment
ho dic perquè
des de l'àmbit
en què treballo jo
que és el de l'educació
i l'ensenyament
l'esforç està notabilíssim
és a dir
puc parlar
de nombre de professors
puc parlar d'ajuts
puc parlar dels ordinadors
puc parlar d'escoles
bressol també
etcètera
però no ho faré
perquè seria molt llarg
per tant
que hi pot haver
sorpreses
bueno
jo sorpreses
no ho sé tampoc
no sabria què contestar
és dir
crec que hi ha
una bona dosi d'incertesa
creuen que poden entrar
forces extraparlamentàries
des de l'independentisme
a l'extrema dreta
i tant
o ho veuen molt difícil
és probable
ho hem viscut
amb escenaris municipals
jo recordo
a Cambrils
una legislatura
amb 7
perquè clar
amb poca participació
amb menys vots
pots entrar
i aquí podrien haver-hi
forces independentistes
o
de l'extrema dreta
podria ser
a Cambrils
recordava
vam arribar a veure
7
representacions municipals
al Consistori
Josserramon
com serà la portada
doncs
el dia 28 de novembre
política o futbol
he reclamat
planificació
al govern
nosaltres també la tenim
però
les portades
encara no les planifiquem
a tres mesos vistes
si no no tindria gràcia
no tindria gràcia
però vendre diaris
millor que no coincideixin
per vendre diaris
millor que no coincideixin
perquè si no
de què explica
això
ja t'ho explicaré
un altre dia
que s'acaba la tertúlia
dos dies potents
és veritat
però l'actualitat
és molt generosa
Josep Ramon Correal
Josep Maria Àries
Carles Tepero
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
amb els oients
de Tarraona Ràdio
fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia