Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dijous, 8 de juliol.
Temps per comentar l'actualitat del dia i de la setmana.
Avui amb quatre convidats, com us deia en fa moment,
quatre convidats vinculats a la política municipal.
Avui saludem la regidora del grup municipal de Convergència i Unió,
Maribel Rubio. Molt bon dia.
Bon dia.
El regidor del Partit Popular, Jordi Roca.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El regidor del grup municipal socialista i responsable de l'àrea d'ensenyament,
Joan Sanoges. Bon dia.
Bon dia.
I el president comarcal d'Esquerra Republicana, Pau Ricomà. Bon dia.
Bon dia.
Amb ells quatre repassarem l'actualitat del dia i de la setmana,
una actualitat que continua molt marcada.
Ho anem dient aquests dies en les tertúlies.
Segurament, com que no tenim grans temes de debat de l'actualitat local,
està tot molt centrat en la resposta catalana a la sentència de l'Estatut,
amb els preparatius de la manifestació de dissabte.
recordant que demà hi haurà un ple extraordinari a l'Ajuntament de Tarragona,
convocat a dos quarts de dues, per debatre una moció.
Segurament serà una moció al voltant de la sentència de l'Estatut.
Així que, en fi, l'actualitat política,
tot i que avui també tenim una qüestió sobre la llei de vagaries que de seguida abordarem,
en fi, l'actualitat política té aquest caire que traspassa els àmbits estrictament municipals.
Avui parlen de la manifestació, dels preparatius, de la resposta.
En fi, podem llegir a la premsa, en diferents mitjans de comunicació,
una certa autocrítica de dirigents polítics nacionals.
Diem fins i tot que potser s'està fent el ridícul al voltant de la capçalera de la manifestació.
Si l'ha d'encapçalar una senyera, si l'ha d'encapçalar el lema
Som una nació, nosaltres decidim.
En fi, qui ha d'anar al davant o qui ha d'anar en segona fila.
Hi ha aquesta certa autocrítica, ho podem llegir, com dèiem,
en diferents mitjans de comunicació.
I, de fet, això em serveix per plantejar als nostres quatre convidats,
que avui tenen vinculacions claríssimes a quatre partits polítics,
si creuen això, que d'alguna manera s'ha de fer una certa autocrítica
sobre tot aquest debat i tota aquesta polèmica
al voltant dels preparatius de la manifestació.
Vinga, qui comença? Pau, vols començar tu?
Sí, em sembla que tots tenim l'autocrítica que hem de fer.
La primera resposta a la sentència del Tribunal Constitucional
penso que va ser positiva, va ser molt ferma.
A mi, precisament, l'intervenció de la Generalitat
em va agradar per la seva contundència, per la seva claretat d'idees,
però a partir d'aquí les coses s'han anat d'una altra manera.
I s'han anat d'una altra manera, penso, d'una manera, sincerament, lamentable.
Lamentable perquè és un fet, a veure, és un fet,
una manifestació unitària, tots sabem per què serveix,
per què al carrer surti la gent,
es doni valor a l'expressió popular de moltíssima gent
i penso que entrar en una guerra de tacticisme,
que a mi, sincerament, i sense voler,
aquí tinc poc ara, potser allà anar a fer ningú,
però sembla que tant el Partit Socialista
com la Convergència han fet d'això un espectacle
i una disputa de veure com són les coses
que realment trobo lamentable.
Jo considero que tampoc està bé de cap manera la desaprovació
que ha fet fa pocs dies el Miquel Iceta
respecte al paper de l'Òmnium Cultural.
L'Òmnium Cultural, com va assumir aquesta responsabilitat
d'organitzar la manifestació,
ningú s'hi va posar en contra.
Tothom va entendre que era una institució
prou arrelada, prou seriosa
i amb una trajectòria importantíssima
que serveia el país com perquè representés molt bé tothom
i, en aquest sentit, en aquell moment
es va aprovar un lema de campanya
que nosaltres, nosaltres, Esquerra Republicana,
estem totalment d'acord.
Som una nació.
Penso que ningú dels que partirem a la manifestació
ho negarem.
El Parlament de Catalunya això ho va aprovar.
Som una nació i hem de decidir.
Evidentment, al nostre gust hi afegiria més coses.
i volem ser estat propi, volem independència
i volem que s'acabi amb aquesta submissió
a una sèrie de lleis que ens deixen créixer com a país.
Però tot això és a més a més.
El que sigui que ens uneix, suposo que és això.
Som una nació i volem decidir.
És una cosa que tots estem d'acord.
Decidir com?
El que sigui federalista com a federació,
el que sigui autonomista com a autonomista
i el que sigui independentista com a independentista.
Però em sembla que el lema és prou unitari
que el pacte d'octubre no estigui d'acord.
Dit això, el lema de Siquet, evidentment,
nosaltres no esbarillarem tampoc ara,
per aquest tacticisme d'on se posa la senyera
i on se posa la pàncarta.
Nosaltres, ja ho ha dit el Joan Puigcercós,
estem al servei dels organitzadors del Unió Cultural
i anirem a la manifestació allò que calgui.
I el paper important ara és l'Estat civil,
els polítics tenen un paper importantíssim
de fer altres coses,
però aquest dia és el dia de l'expressió popular.
I realment, torno a dir,
penso que el tacticisme tant de PSC
com de Comitèix de la Unió
s'està fent molt de mal com a país.
Vinga, més opinions.
Joan, alguna certa autocrítica?
Sí, però abans una petita precisió.
Això no és una manifestació unitària.
Que tu vulguis, amb unitària...
No, perquè els del PP no vindran.
Amb unitària no vol dir...
A veure, una manifestació el primer de maig
tampoc vindrà els empresaris.
Vull dir, mai és unitària.
A més que no vindran és que no els vull.
No, no, no, no vol dir això unitària.
Bé, aquí entraríem en un debat lingüístic
sobre la paraula unitària
o la paraula unanimitat, no?
En la vaga unitària
haurien anat els empresaris a fer vaga.
Aquest cosa és impossible, no?
Unitària vol dir que plega un ampli...
No estem en un tema econòmic.
Mostra de gent, eh?
Això és una cosa unitària.
Vinga, va.
És un tema polític i, bueno,
ja l'acresta discrepància.
Joan, senyera, pancarta...
A veure, el que ens uneix
a tots els que anirem
amb aquesta manifestació
que, torno a repetir, no és unitària, eh?
Perquè n'hi ha uns que lògicament
no poden estar allà
i que són els que no han organitzat el programa
que són els del PP, no?
Per tant, aquests no poden estar allà.
El que ens uneix a tots els altres
és estar claríssim, claríssim
que és la senyera, no?
I, per tant, nosaltres entrem
que la senyera és la que ha de presidir
aquesta manifestació.
I aquesta manifestació,
què volem dir amb això?
Que a darrere de la senyera
hi estem tots menys uns, d'acord?
Aquestos s'han quedat fora
perquè ells volen.
Són els que han posat el programa al mig.
I, per tant, està claríssim
que els que, potser,
han de fer autocrítica...
Jo ja he de dir que nosaltres
l'autocrítica no ho tenim claríssim,
que la senyera és el que ens uneix.
Els que han de fer autocrítica
són els que, a més de la senyera,
volen altres coses.
Cadascú particularment
pot voldre el que vulgui.
Ara, nosaltres ho tenim claríssim
que...
Molt bé, exacte.
Sí, sí, però nosaltres
de la dreta de decidir,
nosaltres no tenim res que veure
amb això de la dreta de decidir.
No ho decidir, Valtros.
Valtros ja hem decidit,
quan vam aprovar l'Estatut de Catalunya,
ja vam decidir en aquell moment.
Nosaltres ja vam decidir en aquell moment.
I tornarem a decidir
quan torni a haver un Estatut de Catalunya.
Per tant, nosaltres ja decidim.
Té 25 anys.
Si hi ha algú...
Sí, sí, cada 25 anys o cada 10,
quan convingui.
Per tant, nosaltres ja hem decidit.
Ja vam decidir l'any 2004...
Sí?
2005.
Sí.
Sí, 2006.
Vam decidir.
Ja hem decidit.
Per tant, nosaltres ho tenim clar.
la senyera és el que ens uneix
a tots els que en un moment determinat
vam apostar per un Estatut.
Perquè això és una manifestació per l'Estatut,
no per una altra cosa, eh?
No per una altra cosa.
No pel dret a decidir.
A veure, un moment.
És increïble.
No deixem que parlin la Maribel
i després el Jordi.
Vinga, Maribel.
En aquests moments i després de la bufa
que ens han donat des de Madrid,
el que jo personalment penso
que és importantíssim
és que tots anem a una,
perquè tots, en definitiva,
anem a defendre el mateix.
Anem a defendre que som un país,
que volem ser una nació,
que volem tindre dret a decidir
i que volem que ningú,
ningú pugui contrariar
el que el poble de Catalunya
va decidir en un referèndum.
I el que, sobretot, jo personalment espero
és que després d'aquesta manifestació
no s'aturi aquí el tema.
És a dir, que demostrem
que el nostre poble
vol això fermament
i que lluitarà fins on faci falta
per aconseguir el que diu l'Estatut
que es va votar en referèndum.
Res més.
Una senyera, clar que sí.
Això és el nostre estandard.
És la nostra representació.
El lema em sembla perfecte.
És que, en definitiva,
és una de les coses que ha escapçat
al Tribunal Constitucional.
Per tant, sí, evidentment, clar que sí.
I si es poguessin afegir més coses,
evidentment que sí.
Jo, personalment, també les afegiria.
Jordi, i vosaltres, al Partit Popular,
que esteu al marge de la manifestació?
Bé, home, nosaltres al darrere d'una senyera
ja hi aniríem, però...
Ja teniu l'oportunitat, eh?
De segons quin lema, no.
Però darrere de la senyera, sí?
Home, d'una senyera, evidentment.
I d'una bandera de Tarragona,
i de... home, jo personalment d'una bandera d'enlàstic,
però segurament molta gent no ho comparteix.
El que passa és que la manifestació de dissabte
serà un altre...
reforçament de la frustració,
perquè és que la llei ha seguit els seus terminis.
Es va aprovar al Parlament de Catalunya,
es va aprovar al Congrés dels Diputats,
gràcies al PSOE,
primer es va fer el referèndum
abans que el Tribunal Constitucional
sentenciés la seva constitucionalitat,
perquè va retirar el criteri previ de constitucionalitat,
i ha passat pel constitucional.
És el que passa a Espanya,
però és el que passa a França, Estats Units, a Itàlia,
a totes les democràcies,
totes les lleis tenen els seus passos.
Depenent dels àmbits,
són passos més llargs,
com que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
forma part del cos constitucional,
doncs ha de passar una sèrie de passos,
i ja han passat,
i ja està,
i ja no té marxa enrere.
Anar a una manifestació a mil,
treure manifestos i treure...
No servirà de res,
per canviar les coses ara què s'ha de fer?
S'hauria de tornar...
Jo no sé ara si segurament,
si no haguessin tret el criteri
previ de constitucionalitat,
el referèndum s'hauria de fer ara,
jo no sé si possiblement
els ciutadans hauríem de votar
l'Estatut que ha quedat ara.
Jo creus que seria bo
tornar-hi a fer una consulta?
Jo no soc jurista.
Jo crec que seria un altre...
El procés estatutari ha sigut un desgavell.
Això de la unitat,
en realitat més que unitat,
és el pacte del Tinell,
extès, estirat, prolongat i...
Recordem que el que es va pactar
al Parlament de Catalunya
es va fer de cuita corrents
perquè el Zapatero i el Massi
ho havien pactat.
Recordem que el que aprova
el Parlament de Catalunya
després ho deixen net,
límpio com una patena
al Congrés dels Diputats,
amb la qual cosa
desprestigien la institucionalitat
del Parlament de Catalunya,
perquè aleshores
si ho havien de deixar net
com una patena al Congrés dels Diputats,
perquè servís al Parlament de Catalunya.
El Tribunal Constitucional
ha fet el mateix
que el Congrés dels Diputats,
ha sentenciat
el que pensaven un tribunal
que no és precisament conservador
ni de majoria conservadora,
o sigui que aquí tampoc no cal,
i els ciutadans van votar
un estatut
que no era el que havia sortit
del Parlament de Catalunya.
És a dir, allò del dret a decidir
està molt bé,
però jo crec que primer s'han de fer...
Les ganivetades han anat per tot arreu.
Aquí sabem que al davant
no sé sabent si hi haurà una senyera,
un eslògan o un lema o no,
però per darrere hi ha ganivetades.
Aquí hi ha Esquerra
que va dir que sí, que no,
i que potser si, potser no...
No fas decisió?
No, no, perdoni,
deixem acabar,
que vostè ha parlat.
Esquerra va dir que sí,
va dir que no al mateix estatut,
i ara ressemblen els grans defensors
i que els enemics són el Ciu i el PSOE,
i el PSC.
El PSOE diu que ha perdut el PP
amb la sentència,
i el PSC diu que ha perdut Catalunya,
i al final és un desgavell.
Jo crec que, bueno,
és un capítol que s'haurà d'acabar.
A veure, i més enllà de la manifestació del dia 10,
més enllà de la manifestació del dissabte,
alguna cosa que creguin que s'ha de...
En fi, com s'ha d'actuar políticament,
que hem d'anar directament a les eleccions,
perquè també el poble decideix a les urnes,
en fi, la correlació de forces,
de què som partidaris?
Jo crec que el que primer hem de fer
és esperar que surti la sentència completa,
perquè ara estem parlant de...
Sí, això també és veritat, els detalls.
Exacte.
A veure, hi ha, me sembla que són 20 i tants articles
que fan interpretacions.
Bueno, interpretacions, bueno, això és important.
A veure, l'article no el toquen,
però si te l'interpreten d'una manera o d'una altra,
això pot ser important.
Important, sí.
Pot ser important.
A veure, sí que és cert que n'hi ha 200 i pico,
a articles i, bueno, que n'hi ha 23 o 24
i 4 que toca, a veure, que no són tots.
Ara, poden ser els importants també
i les interpretacions també poden ser molt importants.
Per tant, el primer que hem de fer
és esperar a veure què diu la sentència,
i a partir d'aquí analitzar-la,
perquè aquí hi ha un altre tema,
jo diria molt important,
per a la vida dels ciutadans,
que aquest sí que els pot afectar.
Durant aquests quasi cinc anys
hem estat fent lleis
que es basaven en aquest estatut.
Si alguna d'aquestes lleis
que hem estat fent,
jo estic pensant en l'ALEC,
que és una llei important per Catalunya,
si aquestes interpretacions
toquen parts de lleis
que han estat aprovats...
Aquí tenim un problema molt greu,
tenim un problema molt greu,
per tant,
hem d'esperar a veure què passa,
i una vegada
el que hem vist exactament,
llavors jo crec que hem de prendre decisions.
Maribel, què n'hi vas a dir?
No, totalment d'acord amb el Joan
amb això que diu,
que de fet tampoc no coneixem exactament el què.
Ho sabrem la setmana que ve.
Però el que jo penso que cal
és un lideratge importantíssim
al nostre país,
que actualment no el tenim.
I que per dur a terme
temes tan importants com aquests,
el que cal és mostrar fermesa,
mostrar fermesa
i mostrar molt de criteri,
que en aquests moments no el tenim.
Jo amb això de la lectura
és que no té res a veure,
és que el tema de l'Estatut
no té res a veure en llegir-se els textos.
Dels 200.000 que puguin anar a la manifestació
o 3 milions o els que siguin,
se l'hauran llegit un 1%.
És una qüestió de percepcions.
I el tema és que està mort.
És que ja s'ha acabat.
S'ha acabat,
tret que algú ara vulgui dir
que vol tornar a reformar
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Però el que està mort, l'Estatut?
No, el procés de reforma
de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
ja s'ha acabat.
Ara pots estirar-ho tot el que vulguis
fins a les eleccions,
a veure qui treu més rèdit
o a veure qui treu més pit.
Però és un procés que legislativament
i sempre tota la vida
els darrers 30 anys
entre les càmeres legislatives.
Per què?
Perquè estem en democràcia
i és el que passa.
Ara tenim un problema.
No, perdoni.
Potser els processos que segueixen
no són els adequats.
Quan una càmera...
Escolta, vull dir,
que 5, 10 o 15 o 20 persones
decideixin o vagin en contra
de tot el que ha votat
un poble de Catalunya...
No decideixen 20 persones.
Home, i a més en quines condicions...
El tribunal són 10.
De totes maneres...
A veure, en quines condicions?
Uns caducats, els altres...
A veure, 135, sí.
Home, si ho deixen...
deixen poques persones
i si tu abans fes...
És una institució.
Perdona, si tu vas fer una referència
a tots els processos democràtics
de decisió, no sé què...
Home, hem de reconèixer
que es pot ser un gran decisió
en aquest país.
No, aquest país no, perdó.
Espanya té un tinte una mica ridícul.
Perquè des de gent
que li havia vençut
ja hi ha periodes
que li correspondia
legitimament per estar
com a membre del tribunal,
gent que s'havia mort...
Ha vingut de tot aquí, eh?
Per tant,
em sembla que posar com a exemple
de procediment formal, democràtic,
per anar pel món i ensenyar-ho,
em sembla que
no s'estudiarà a caigues col·legis,
a no ser que sigui
que a altres països,
a altres cits mundistes
que vulguin aprendre
de maneres xorroteres
de fer les coses.
Però, a part d'això,
què es demostra el que hi ha ara?
El que hi ha ara es demostra,
perquè molt que molts
no vulguin veure,
que el model de relació
en un estatut
la relació amb Catalunya
i l'Estat
és que està exaurit.
Cada pas que donem
el retallen.
Cada pas que donem
és una confrontació duríssima,
la qual cosa no és lògic.
No és lògic.
No és lògic.
Vull dir,
Catalunya ha de tenir capacitat
per poder decidir,
per poder dir-ho
per poder dir-ho
per poder dir-ho
per poder dir-ho
per poder dir les seves coses.
I si l'encaixa
amb Espanya,
amb Espanya,
s'ha fet impossible
perquè Espanya no ha volgut,
doncs, home,
hem de pensar en altra cosa
i altra cosa,
d'un punt de vista,
evidentment,
és una paraula
que pot semblar rara,
però que cada vegada
evidentment es farà
quan hagi una majoria social
que ho vulgui.
Però em sembla
que tots,
i jo soc el primer,
primer que fa uns quants anys
ve les coses
d'una determinada manera
però després
de veure
que una vegada
era l'altra
a punt de vista
de l'estat espanyol
totalment unilateral
que només s'hi havia
amb l'estat espanyol
és idioma castellà,
organització des de Madrid,
centralitzada,
una sèrie de coses.
Perdona,
una sèrie de coses.
No, no, no.
Si hi ha un pacte d'estat,
si hi ha un pacte d'estat,
ha d'haver
un acolliment
de totes les llengües
i d'altres coses,
i una centralització
iniciativa evident.
M'està parlant vostè
de França?
No, no, no.
Estic parlant...
No, no, no.
No té ni idea
del que diu.
Bueno, perdoni,
això jo no...
A veure.
S'equivoca.
Perdoni,
però és la desvalificació
dintre de vostè
quasi que és...
O és mentida.
Si vol,
l'hi dic...
Jordi,
no menys es plau.
És vostè un mentider.
És mentida.
És vostè un mentider,
sí, és vostè un mentider.
No pot dir que només
es defensa una llengua.
És mentida.
Home, perdoni.
És mentida.
És que no tinc ni puta idea.
És mentida.
Home, és mentida.
La campanya que va fer
el Partit Popular
o que està començant a fer
el Partit Popular el mateix
contra el català
i les escoles,
és claríssim.
És mentida, senyor Ricomada.
És mentida.
Això és mentida.
A veure, Jordi,
un moment,
això és veritat.
Això te pot dolent
i te'n vol molestar.
Però el Partit Popular
està clarament...
No, no molesta
perquè és mentida.
Perdona,
és que és mentida.
Parlem...
És vostè un mentider.
Perdona,
és vostè un mentider.
Quan te'n enfades molt
és que...
No m'enfadut gens.
Perdona,
enfades molt
és perquè...
No m'enfadut gens.
I no em parli vostè de càrrecs
perquè vostès es van carregar
el president de la Generalitat
que va impulsar l'Estatut.
La senyora...
Que no el van deixar
ni tornar a presentar.
Això no ho hem fet.
El senyor Alicia Sánchez Camacho
més d'una vegada
està parlant ara
de carregar-se
el sistema
d'inversió lingüística a Catalunya.
No parlim tots alhora
perquè no s'entén.
El sistema d'inversió lingüística
és el que pot deixar d'insultar-me
el qual tant m'ha fot.
Però el sistema d'inversió lingüística
és l'eina d'equació
més important d'aquest país
durant 25 anys.
I ara,
perquè...
Perdona,
tu creuràs el que voldràs
però la posició partitual
en aquest cas...
Però no m'entenya.
No m'entenya,
la meva opinió
la posició partitual
en aquest cas
és clarament contrària
a la llengua catalana.
I que català...
Vostè creu que la llengua catalana
es defensa d'una manera
i jo crec que es defensa d'una altra.
Home, evidentment.
No em digui cap cosa del català.
I vostès pensen
que Catalunya es defensa
traient-li competències
i veig que Catalunya es defensa
traient-li drets administratius.
Però per què hem de defensar
la llengua catalana?
Aquest és el problema.
És el problema.
Per què hem de defensar
la llengua catalana?
Nosaltres no hem de defensar res,
la nostra llengua.
És que sempre ha estat així.
És que sempre
hem anat per nosaltres.
Home,
i curiosament
amb altres comunitats
això no passa.
Vagin a França.
Vull un punt a França
a Teruel o on vulguis.
Però les coses són claríssimes.
L'aportació que està fent
per la llengua
a partir del pop de Catalunya
és negativa.
Ja està.
Per vostè...
A veure.
Per mi també.
Totes maneres.
I per tancar aquest tema
de l'Estatut.
Demà hi ha un pla extraordinari
en què se suposa
que hi haurà
tres forces polítiques
que consensuaran una moció.
Potser ja està consensuat
el text.
Sí, no?
Diuen que sí.
Hi haurà unanimitat
com a unanimitat
perquè hi haurà
una força política que no
però sí que hi haurà
la unitat d'aquestes
tres forces polítiques, no?
Amb un mínim
com a un denominador.
El Partit Popular
suposo que no ha estat ni...
Demà serà un plenari
molt interessant
i recomano
a tots els ciutadans
que l'escoltin.
Perquè serà un plenari
molt interessant.
Per la intervenció
del Partit Popular?
I tant.
No, per totes.
Per totes.
Molt bé.
Doncs l'escoltaran.
El podran escoltar
a partir de dos quarts de dues
per terra una ràdio.
Si a més
ens fa propaganda
al regidor del Partit Popular
li agraeixo especialment.
En directe.
Li agraeixo especialment.
En directe, sí, sí.
I després el podran escoltar
a través d'internet.
En fi...
L'hora ja se sap?
Dos quarts de dues.
Dos quarts de dues.
Si no m'ho desmenteixen, no?
Ho anuncia ja l'alcalde
que s'havia posat d'acord
en aquest horari
amb totes les forces polítiques.
Escoltin,
una altra qüestió
de l'actualitat
perquè a Catalunya
hi ha un organisme
que es diu
el Consell de Garanties Estatutàries
que vendria a ser,
si em permeten l'expressió,
una mena de Tribunal Constitucional
que vella precisament
perquè les lleis,
perquè les normes
s'ha de cuinar
a la Constitució
i a l'Estatut de Catalunya.
Aquest Consell de Garanties Estatutàries
ha fet un dictamen
que s'ha conegut ahir
que toca algun article
molt concret
sobre la llei de vagaries
que, per cert,
anirà la setmana vinent
al ple del Parlament de Catalunya.
Una qüestió important
que ens afecta més directament
pel que fa als límits territorials
de la demarcació
de la província de Tarraona
perquè sembla que la divisió
en dues vagaries,
és a dir,
permetre la divisió
en camp de Tarragona
o Tarragona
i Terres de l'Ebre
no seria possible
o no s'adequaria
a la Constitució.
Tenir en compte
que aquesta és una competència
de l'Estat
i, per tant,
tocaria aquest article
clarament de la llei de vagaries.
No sé si coneixen gaire
el que diu el dictamen,
però algun comentari,
alguna apreciació?
Jordi?
Sí.
Són 10 persones,
aplicant el mateix criteri,
ara podríem dir
que són 10 persones
que vulneren
el que decideix
el Parlament de Catalunya.
I no ho diem,
és una institució.
educat, eh?
És una institució
que té el seu rol
en una democràcia
i el Parlament
aprova una llei,
el Consell de Garanties Estatutàries
certifica
el que assenyés
el que diu
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
I és la llei
i al final
s'ha de complir la llei.
I el que demostra
tot aquest procés
de l'Estatut
i ara aquest
és que els polítics
no estan per sobre de la llei.
A veure,
és que és diferent
quan parles
de Tribunal Constitucional
i el Tribunal Constitucional
modifica lleis aquí,
no?
Això és un dictamen
que vol dir
que abans de la llei
te diuen...
Ja he explicat
que era un organisme
que es podia assimilar
a un Tribunal Constitucional.
d'una cosa amb l'altra
no,
aquests deu senyors
que no sé quants són
els del Consell aquest,
no sé quants són,
no sé si són els del 15 o 25.
És igual,
aquests senyors te diuen
miri,
jo crec que
pam, pam, pam,
això no s'adapta
a la Constitució,
no s'adapta
a l'Estatut,
etcètera,
etcètera.
Et donen una opinió.
Una opinió.
Fan una alerta
dient que pot ser
inconstitucional
a aquest punt en concret.
Que precisament
aquest Consell
també va fer
un dictamen
sobre l'Estatut
precisament també.
i va dir que era bo,
va dir,
escolta,
totalment
contestant
i tot es va ficar.
Sí, sí,
va dir una sèrie de coses
i es van rectificar.
Per tant,
aquí,
jo ara ja entraré
en un altre tema.
A veure,
si els juristes
del Consell aquest
te diuen
que l'Estatut,
tornem al tema anterior,
et van dir,
escolta'm,
això és bo,
t'ho va modificar,
i ho va modificar
el Parlament.
I arriba a Madrid
i...
Acabo,
acabo,
Jordi.
Acabo.
Arriba a Madrid
i el Constitucional,
que també són juristes,
i la llei és la mateixa.
I aquell se diu una altra cosa,
et fa ductar una mica.
Si baixem més a la realitat,
a vegades veus sentències
de jutges
i amb això
no vull dir
que tots els jutges
siguin iguals.
Jo estic segur
que el 95% dels jutges
agafen la llei
i se la miren
i saben el que han de fer.
Però bueno,
hi ha una sèrie de jutges
en aquest país
que es dediquen a això,
a interpretar coses
des del seu punt de vista
polític.
i el Tribunal Constitucional
ha fet això
perquè si els d'aquí Catalunya
et diuen una cosa
i allà
quan arriba allà
et diuen una altra...
El PSOE no diu això,
el senyor Sanauja.
És que ho diu jo això.
Un moment,
Pau i Maribel.
Pau,
com interpretes aquest dictamen
del Consell de Garanties Estatutàries?
No ho puc evitar fer referència
al senyor Roca
que confon el consultiu
amb els que tenen capacitat legislativa.
Per tant,
això és un organ consultiu
i que fa,
com ha dit el senyor Sanauja,
una sèrie de reflexions.
Primer que res,
la llei de Begueria,
en la que el nostre partit
és totalment partidària,
per qüestions sobretot pragmàtiques,
la majoria d'esmenes
han estat rebutjades.
O sigui,
no estan considerades
com a no estatutàries.
Per tant,
amb el seu contingut general,
el Consell de Garanties,
diguem, avala la llei.
Altra cosa és que hi ha un tema
que és el tema
de la divisió territorial,
la divisió de províncies.
I és un tema
que afecta,
que afecta,
amb l'hora de vent,
a la Begueria de l'Ebre,
que potser és la Begueria
que té més voluntat
i més decisiva
perquè la llei tira endavant.
A vegades,
quan es diu
que la llei de Begueries,
a la gent no li preocupa gaire,
a la gent de l'Ebre
i preguntem a la gent de l'Ebre
si estan interessats o no,
que la llei de Begueries
tira endavant.
I dient que sí.
Dit això,
tenim clar,
que el primer moment
d'aquesta llei
hauríem de negociar amb l'Estat.
Però per negociar amb l'Estat
hem de fer la llei.
Llavors,
estem en aquest pas.
Aquí passarà un procés
ara parlamentari
que penso que seria bo
aconseguir unanimitats,
pensar-hi que seria bo
deixar tacticismes
perquè, a més,
l'altra cosa
que sembla que s'implorà
en aquest moment
és la posició
de Convergència i Unió.
Convergència i Unió
amb aquest tema
se li ha claríssim
al Partit Popular,
evidentment en un tema
que el Partit Popular
és un tema estratègicament
i de fons.
El Partit Popular
estem parlant aquí
de províncies espanyoles
i una cosa
que per ells
és intrucable,
que és tan simbòlica
que pot ser la bandera
que pot ser coses
amb l'estil.
Doncs,
amb aquest tema
jo penso que s'ha de liar
a Convergència i Unió
és se'm atirar davant la llei,
en buscar que la llei
sigui el millor possible
per a tots
i no està pagant
per davant un preu
que sembla que és el que potser
pugui pagar
per poder formar
el pròxim govern de Catalunya.
Maribel.
Jo discrepo amb el senyor Ricomà,
nosaltres no necessitem
aliar-nos amb ningú,
tenim criteri propi.
I a més,
quan nosaltres parlem
parlem amb una fermesa important
perquè nosaltres
ho hem pensat molt bé abans.
Aleshores,
nosaltres pensem
que aquesta llei
s'ha d'aturar,
evidentment,
perquè aquest informe
només demostra
que aquesta llei
és un desastre
des del primer dia.
Perquè aquesta llei
en primer lloc
no té consens territorial
i és evident
que si hi ha una cosa
que si hi ha una cosa
que vostè deia ara
que amb això
sí que té raó,
que té res de l'Ebre,
doncs és una zona
que sí,
que volen la seva pròpia
i vegueria,
molt bé,
d'acord,
però és que clar,
vull dir,
és que la resta,
la resta,
és a dir,
Tarragona
amb aquesta llei
per,
per,
per pistonar d'això
d'entrada
amb moltíssimes coses.
Ah, sí?
Sí, i tant.
Aleshores, clar,
jo crec que el que cal
en aquests moments
és aturar tot això,
rumiar-se molt bé
com ha d'estar
aquesta llei,
perquè en aquests moments
jo crec,
insisteixo,
que és un bunyol absolut,
perquè clar,
vull dir,
no té el consens,
territorial
en cap moment,
i aleshores,
el que cal en aquest sentit
és tindre els criteris
molt clars
i el que no podem fer
és
fer el que el territori
no vol,
el que s'ha de fer
és el que vulgui la gent,
perquè,
i si no,
estem anant al mateix
que parlàvem abans,
el que la gent vol
és el que s'ha de fer,
no el que decideixen uns quants,
a canvi d'algunes altres coses.
és molt lleuger.
El que cal analitzar
la llei de vagaries
és més fàcil
que el text
o que el contingut
o que les diferències
entre ciutats
que ha provocat.
Esquerra Republicana
de Catalunya,
que és un dels socis
del tripartit,
gestiona
el Departament de Governació,
que és un dels importants
amb l'estructuració
i organització
de Catalunya
que podia haver fet,
haver millorat
el finançament
dels ajuntaments,
l'organització,
però com que es troben
que després
de dues legislatures
no han fet res,
els agafen les presses
i diuen
quina és la llei
més ràpida per aprovar
i és la llei de vagaries
i la volen aprovar
de qualsevol manera
i per això
han fet un bunyol.
La llei de vagaries
és la constatació
que Esquerra Republicana
ha passat pel govern de Catalunya
sense pena ni glòria
i s'ha de dedicar
a fer manifestacions
i sortides de to
i els eslògans
a veure si
conserven una mica
del seu votant.
Al final
és frustració,
és el que he dit
al començament.
És més frustració.
Per cert,
després de la manifestació
del dia 10,
el dia 11
hi ha final
del Mundial.
Sí,
si volen fer una tertúlia esportiva.
És una tertúlia tan directa
que a veure,
suposo que el problema
del senyor Roca
és que la implantació
municipal
del Partit Popular
és mínim,
sobretot a petits ajuntaments.
Si fos important,
sabria que la feina feta
de governació
als ajuntaments,
sobretot els petits,
ha sigut la feina feta
per governar Catalunya.
El senyor Roca
no deu saber
que el tema
de les vegories
està a l'Estatut,
està desplegant
l'Estatut.
que vulguis.
I per tant,
això de dir
que és la llei
més fàcil
i més fàcil
jo crec que és una
de les més complicades
que tindrem
que tocar,
com s'ha demostrat,
perquè ha sortit
aquí de tot,
des de l'Ebre
passant pel Pirinà,
una llei complicadíssima,
però no és perquè
els carreres republicans
s'hagi ocorregut
fer una llei,
no, no, no,
és que això
ho posa a l'Estatut
i en termes
de procediment legislatiu
era la més ràpida.
Era la més pràpida.
Sisplau,
com que la fendrem
amb dues legislatures...
Sisplau,
sisplau,
mira...
Com més que a viatjar,
això sí.
Home,
em sembla que va de totes maneres
el programa electoral
de quatre forces polítiques,
no?
Exacte.
Després,
una altra cosa
serà com es fa la llei
i això,
perquè està en el programa electoral...
No, no,
i està a l'Estatut
i l'Estatut
diu que això
s'ha de desplegar,
bueno,
estem desplegant l'Estatut.
S'ha de desplegar
com cal,
no?
Com cal,
com cal no?
Quan toqui,
o sigui,
l'Estatut
el vam aprovar
a la legislatura passada
i per tant,
aquesta el comencem
a desplegar.
Hem desplegat
la llei d'educació,
desplegat la llei de...
Més coses
que hem estat desplegant
que ara no.
Llei del cine.
Moltes,
moltes coses.
Una més
que estem desplegant,
una més
que ja està desplegant.
Vuit anys,
poca cosa.
La llei del cine,
pacte d'agradar
sobre la immigració,
potser parlant,
bastantes més,
o sigui,
la legislativa
d'aquest govern
és amplíssima.
Jo abans he dit
que quan,
que hem d'esperar
la sentència
perquè les interpretacions
poden tocar
moltíssimes lleis,
però escolta,
és que em poden tocar
a la tira,
perquè les últimes lleis
que ha fet
el Parlament de Catalunya,
totes,
estan passades
en l'Estatut,
lògicament.
Lògicament,
per tant,
això ens tindrem
que esperar
a veure què diu,
però el que la llei
de vegueries
se'n us ha plantejat
el senyor Roca
és perquè
els carres republicans
se'ls ha ocorrit,
conegs l'Estatut
d'autorònia,
lògicament.
800.000 d'autoràts
a Catalunya.
Boníssima la feina.
Uf!
Que hagi fet
127 esmenes,
127 esmenes,
124 esmenes
al Tribunal Constitucional
i ara resulta
que no se'l coneix,
el com.
A València
no hi ha aturats
a Madrid tampoc,
no hi ha aturats
a Catalunya.
Què veurem
a la final del Mundial
ja que veia
el Jordi Roca
que el veig
com un entusiasta
del futbol.
Home,
jo suposo que sí.
I als altres
contartulis
els hi agrada el futbol
i els hi agrada el Mundial
i a Espanya.
Jo poquet,
però bueno,
sí,
també el veig
de 40 anys.
I el Pau?
A mi m'agrada molt
anar a estic
i quin dia és
al final?
El diumenge.
El diumenge,
doncs no ho sé
si encara,
depèn de què digui.
El dissabte hi ha manifestació
i el diumenge
a final de Mundial.
Molts símbols
aquest cap de setmana.
Tinc molta feina
aquest cap de setmana.
I moltes banderes.
Deixant de banda
els símbols,
entusiasta del futbol,
sí,
de l'esport en general.
Per tant,
jo el veure,
clar que sí.
I a favor d'Espanya?
Que guanyi Espanya?
Sí,
sí,
per suposament.
El Jordi no cal preguntar-li,
suposament.
A favor d'Espanya,
però perquè
la representació nostra
és important,
eh?
Jo em vaig alegrar molt ahir,
només vaig veure la segona part,
un tros de la segona part,
però quan vam guanyar a Alemanya...
En fi...
Home,
bàsicament jugava el Barça allí,
eh?
Era el Barça i quatre a mes,
eh?
Jo aquest problema no el tinc,
perquè jo quan no soc del Barça
no tinc aquest tipus de problema.
En fi,
ja deia jo que serà un cap de setmana
amb molts símbols al carrer,
amb la manifestació
que segur que sembla
que serà multitudinària
de dissabte,
i també les celebracions
que pot haver-hi
dissabte,
diumenge a la nit,
després del partit
de la final del Mundial.
Acabem aquesta estona de tertúlia
que hem convertit
amb el Jordi Roca,
la Maribel Rubio,
el Joan Saneuges
i el Pau Ricomà.
Tots quatre,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.