Ja el tenim entre nosaltres, Carles Marqués,
director de Caixa Fòrum Tarragona.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia.
La setmana passada vam fer doblete,
però estava més que justificat,
perquè es va inaugurar aquesta magnífica exposició
al voltant de les imatges de Chaplin,
que a més és el fil conductor
i és el centre d'uns tallers,
com ens tenen acostumats a Caixa Fòrum,
els tallers familiars.
La coordinadora de les activitats educatives
i famílies de l'exposició Chaplin en imatges
és la Maria Atzeries,
i avui també ens acompanya.
Maria, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Gràcies per venir amb la Maria.
Ja havíem parlat de tallers que es fan,
però ho vam fer a través del telèfon,
per això estem encantats de tenir-la aquí cara.
Perfecte, tant de saludar-nos.
Cara, cara.
Molt bé.
Parlarem de tot el que implica el tema de Chaplin,
perquè a més va ser un èxit diumenge.
Sí, i tant, i tant.
Però vols que primer fem una mirada
del que tenim aquesta setmana,
que no és poca cosa, tampoc?
Repassem ràpidament el que tenim aquesta setmana,
això que em deies, que no és poca cosa,
i després ens posem en el taller familiar aquest.
Ens posem el divotet, el barretet, i vinga.
El que passa és que t'he de dir
que també l'entrevista serà...
Això per ràdio és difícil,
però la farem en muts,
igual que les pel·lícules de Chaplin.
Ah, doncs marxem ja, diem que estem fent i ja està.
Tindrà molt d'èxit.
No, parlarem en blanc i negre.
En blanc i negre, sí.
Com diuen que la ràdio amb colors no està inventada,
doncs escolta, en blanc i negre.
Molt bé.
Doncs avui mateix tenim Alberto Bernabé,
la segona conferència del cicle d'antiguitat greco-llatina,
que parlarà de temes del cicle èpic en la iconografia grega.
Que no es deixin, diguem-ne, com diria jo,
enganyar en el bon sentit de la paraula als oients,
perquè van dir...
Ui, quin títol, quin títol, exactament.
Perquè el dilluns passat vam tenir precisament
el primer conferenciant i el coordinador
de les conferències dos catedràtics
que la veritat vam dir
això del món llatí grec és divertit, distret, enriquidor.
Perquè a vegades aquests títols...
I iconografia grega, què vol dir?
Iu, Iu, Iu, i quina por.
La imatgeria.
Conferència divulgativa i a l'abast de tothom,
que no és un to acadèmic.
I el presentador és el Joaquim Ruiz de Arbulo,
vull dir, per tant, de la casa...
Doncs ja està, millor ho poses.
Serà fantàstic.
El showman de la història,
jo sé que no s'enfada, si ho diem així,
perquè és una persona que fa divulgació,
que de veritat tot allò que explica realment...
Que tindrem més endavant una conferència seva,
però avui presenta el doctor Bernabé.
Dimarts i dimecres, de moment res.
I dijous, la primera pel·lícula i la primera conferència,
breu conferència,
sobre l'exposició de Charlotte,
la pel·lícula del circ,
i la conferència sobre els mecanismes del gag
en el cinema de Charles Chaplin.
Els mecanismes del gag.
Això no vol dir que t'expliquin el gag com funciona
i diguis, ara jo ho faig com ell.
No, no, no.
Això és el de sempre,
quan veus una...
Això ho fa una criatura,
el típic de la pinza,
això ho fa qualsevol set.
Doncs fes-ho.
Per què no fas això?
I per què no ho vas fer tu?
Si és tan fàcil.
Després, divendres,
un periodista, un crac,
i mal està el dir-ho aquí,
ara que estem parlant dos periodistes,
però és un mestre,
i a veure si n'aprenem,
de John Lee Anderson,
un senyor que ha estat en totes les últimes guerres
i que ens farà una conferència
sobre el repte d'explicar la veritat
en plena guerra.
D'explicar la veritat en plena guerra.
Un dels grans,
diuen hereu de Kaputxinsky,
i que a més el tindrem parlant també en aquests micròfons.
Si no, va xerrada.
Si no, va xerrada.
Que ja ho veurem.
No ho vas a rar.
Perquè serà realment un privilegi
poder parlar amb John Lee.
És una gran conferència aquesta,
que ningú se la perdi.
No se la perdi,
perquè és el que dius tu,
és un dels grans.
A mi, així ja explicant confidències,
em fa molta il·lusió personal.
Deia coses com que el periodisme
no es pot ensenyar però si es pot aprendre.
I amb això, Déu-n'hi-do.
Amb això, Déu-n'hi-do.
I això està tot dit.
Ens ocupem de Chaplin?
Deixem dir només una última cosa.
cosa, el diumenge abans del taller familiar de Chaplin,
és a dir, abans, perdó, després, a les 6 de la tarda,
tornem a tenir a l'espectacle els mites clàssics amors mitològics,
és a dir, els grans, com es den aquells,
Filamó i Bausis, Narcís,
Orfeo i Eurídice i qui era l'altre?
Apolo i Dafne.
Apolo i Dafne, i això, els llans amors...
Dels mitològics.
Dels mitològics.
Aquest espectacle ja el vam tenir fa unes setmanes
amb mèxit rotund i absolut.
I aquesta vegada,
doncs esperem que també sigui així.
I recordeu que al darrere hi ha el col·lectiu de narradors tarragonins.
És a dir, parlant de Grècia,
és a dir, que no és Roma, però pels tarragonins això, diguéssim...
Forma part de l'ofici,
i els que ho expliquen són de casa.
Molt bé.
Això ha d'anar bé.
Ja està, ja he dit.
Una setmana molt completa.
Diumenge, éxit absolut,
aquesta primera arrencada d'imitacions de xarlot.
Senyora, exactament, allò que dius.
Tu, Maria, hi eres?
I tant.
Tu també et vas posar el bigotet i les coses?
El que convingui, es fa el que convingui.
Ani, que estiguis de servei, com si diguéssim...
Vull veure fotos i això, Maria.
Bé, això ja serà una segona part, eh?
Un passet privat.
Un passet privat.
Éxit absolut de molta gent, nens, grans,
tothom va entrar en aquesta convocatòria,
que jo m'imagino que era una miqueta banc de proves
el que vindrà després, no?
Sí, sí, doncs aquesta va ser la idea.
També l'altre dia vam tenir la feliç coincidència
de la gent d'Explor a Tarragona,
que un horeta abans van venir abans del taller
i van fer una experiència ells també.
a partir de la proposta que es fa a l'exposició
i a partir de la dinamització que s'ha proposat,
doncs vam fer una sèrie de fotografies
als nens i noies que van venir.
Després es van afegir al taller,
per tant, vam ser molta gent
i va ser una experiència força agradable.
Clar, perquè aquí estem parlant de dues coses
que són diferents,
però que en un moment determinat, diguem-ne,
es coordinaran i donaran moltíssim desí.
Parlem dels tallers familiars, et sembla, Maria?
No sé si és la seqüència més correcta
per després anar a bocà al concurs.
Molt bé, perfecte.
Doncs vinga, el taller, que és Imatges en moviment?
Doncs mira, un taller,
aprofitant aquesta exposició magnífica
que tenim de Charles Chaplin,
d'aquest gran personatge de la nostra història,
aquest gran famós,
el primer gran famós de la nostra història,
i que, doncs, aprofitant que hi ha aquesta exposició,
volem que la de Canalla faci els nois i noies
junts amb els seus pares i mares,
doncs que faci una experiència al voltant d'aquesta exposició
i el que significava aquell moment
el primer cinema,
el que significava començar a veure aquelles imatges en moviment
per aquella gent que es va trobar
amb aquesta situació tan fantàstica, tan meravellosa,
i de la qual Chaplin va ser aquest exponent tan genial.
Aleshores, el que proposem als nois i noies
és, després d'haver vist l'exposició,
fèiem un tast, un recorregut breu a l'exposició,
i que podem veure,
ens fixem sobretot en els gestos,
com articulava, de quina manera,
treia amb aquella gràcia al barret,
com saludava,
després d'haver-te fet la gambarrada més gran,
doncs et saludava amb aquella elegància,
el Charlotte.
Doncs ens fixem en aquests detalls,
la manera de caminar,
la manera d'agafar les cantonades
que tenia tan divertida.
Jo, em semblava que es caies, no?
És moltíssim, aquella manera d'aixecar la cama tan particular.
Bé, doncs ens fixem sobretot en aquests aspectes,
perquè l'objectiu no serà fer una visita a fons
i conèixer exactament el personatge,
sinó que això ho deixarem més per les visites
que tindrem durant la setmana,
també per les visites amb els escolars, etcètera,
que després, si voleu, també en podem parlar.
I, aleshores, el que fem és fixar-nos en aquests aspectes,
visitar aquesta exposició tan engrescadora
i després passar als espais habilitats,
a les aules talleres que tenim al centre,
per fer una experiència d'això,
de conèixer com era en aquell moment el pre-cinema.
Per això tenim una sèrie d'objectes
que són aquests objectes màgics,
aquests filoscopis, aquests teometrops,
aquests elements, aquestes paraules, eh?
Quines paraules, eh?
Els pre-cinoscopis, Déu-n'hi-do.
I després vols que són mecanismes tan senzills, no?
I són aquests mecanismes tan senzills
que feien que a partir d'imatges fixes,
doncs hi hagués la il·lusió de moviment
i com fascinava-se.
Sort que va triomfar el cinema
i la paraula cinema,
que de fet també ja és una abreviatura,
però, clar, si arriba a triomfar
qualsevol altre d'aquests invents...
D'aquests noms, eh?
Ara em diríem, vaig al trauma?
Imagina't, Déu-n'hi-do.
Això també ho poden observar, el taller.
Això ho observem allà,
perquè hi ha com a dos parts d'aquest taller.
En una banda, doncs, veurem tots aquests jeans
i podrem participar,
perquè ens podrem construir un cercle màgic
o un matrop, podem dir, també.
Podem, doncs, fer una tira dins d'un zoo
i veure com es belluga aquell dibuix
que haurem fet prèviament.
Però, paral·lelament, hi ha una mica
el reclam fort d'aquesta exposició
i d'aquest taller familiar,
que seria el fet que els nois i noies
s'atreveixin, s'atreveixin a fer
d'imitadors de xarlòt
i que a partir d'aquells elements
que haurem vist a l'exposició
es posin al barret, es posin al bastó,
es vesteixin
i ens ajudem a maquillar-los,
els pares i mares amb això
ens donen un compte molt interessant.
Hi ha un atretzo específic.
Hi ha un atretzo específic per això.
Hi ha bastó, barret...
Hi ha uns bastons fantàstics
que jo crec que els Charles Chaplin
li farien molt de goig
i jo crec que sí.
Ens hem cuidat que aquesta sonografia,
aquest atretzo, aquests vestuaris,
doncs, tinguin qualitat,
que siguin bonics,
que enganxin,
que de seguida ja veigis,
ja et posen el paper.
Maquillatge també.
El maquillatge, exacte.
I mentre un grupet
estan treballant amb les joguines òptiques
i veient aquests mecanismes
que estàvem parlant del prescinema,
doncs l'altre grup està, això,
disfressant-se,
assajant amb els miralls que tenim,
una mica de com pot anar,
perquè després els farem una filmació.
Atenció, perquè això és interessant,
perquè d'aquí jo crec que sortirà
una bona cantera d'actors,
jo crec que ens sentirem...
Un sketch en moviment
fent de xarlòt.
Fent de xarlòt.
Hi ha diferents possibilitats,
poden adaptar-se, doncs,
com el típic xarlòt vagabunt
amb l'americana estret
i els pantalons grans,
el barret, el bastó.
També es poden vestir de presidiari
o d'algun d'aquests elements...
Els estereotips, aquells que tots tenim, no?
Aquests estereotips,
aquestes iconografies tan precioses de xarlòt.
I aleshores, doncs,
fan una mínima representació
que té, doncs, dos vies.
El que ens està captant més atenció,
el que fa més il·lusió,
i que jo crec que serà molt interessant
d'experimentar-ho,
és tot el tema del concurs
d'imitadores de xarlòt,
que en aquest sentit,
doncs, s'ha pogut lligar amb TAC12.
Correcte.
Sí, ja tenim un gran premi d'entrada,
que és que els que participin
en aquest concurs,
doncs, això,
les imitacions aquestes de xarlòt
es podran veure a TAC12,
i després, al final,
farem una gala final,
o un dia de terminar,
perquè això és un procés
que va creixent,
diguéssim, va creixent,
i volem saber on ens arribarà
abans de donar allò
a la campanada final.
La i el taig no es fa un dia sol.
No, no es fa un dia sol,
exactament, recordem que es fa aquest dimanjà.
Per cert, parlant de tot,
si et sembla,
podria oferir
unes invitacions gratuïtes
a aquest taller,
i si et sembla,
ara ho farem així,
cada setmana podem oferir
alguna cosa,
és a dir, donaré un codi en antena,
que això sona molt espia,
però bé, en secret,
no passa res,
serà molt senzill,
serà molt senzill,
per tant, heu de dir
Tarragona Ràdio Taller,
arribeu allà a l'estiu,
Tarragona Ràdio Taller,
i et donen les entrades,
i cada setmana ho farem
més o menys així,
i una mica vosaltres sabeu també
quin retorn podem tenir,
nosaltres també sabem
quina gent ve aquí
de Tarragona Ràdio,
per tant,
si vostè que ens està escoltant,
és una activitat familiar,
pensem-hi,
és a dir, per tant,
si és una parella d'adults
o un adult sense criatures i tal,
en aquest cas,
és una mica dificultós,
però bé,
ja s'entén què és,
encara hi ha partit de quina edat?
Diguem-ne que l'excusa
és poder venir amb els nens,
l'excusa han de ser els nens,
sí,
de fet,
després ens ho passarem
potser millor els grans,
però...
però per a nens hi van els pares
d'acompanyament,
es tracta doncs
que tothom hi disfruti
i tothom hi aprengui coses
i s'ho passi bé.
A partir de res,
de quatre anys
poden vindre perfectament,
ahir,
per cert,
teníem un nen
que encara no parlava,
tenia dos anys,
i vam treure
unes imatges divertidíssimes
de movents-se per allà
que realment
no tenia ningú,
però va ser
molt divertit
la gràcia
d'aquella criatura.
Són uns segons,
eh?
Tampoc no us penseu
que es fan en un llarg metratge
ni un curt metratge,
són uns segons,
uns imatges.
Un segon,
que és això,
15 segons,
20 segons,
aquestes imatges
passaran a TAC12
i s'aniran projectant
dins d'un dels programes
que hi ha
al Club dels Tarraconins,
es fan un programa a TAC12.
Exactament.
I aquí serà on aniran passant
aquestes imatges.
Per cert,
paral·lelament,
el que també s'anirà projectant
de la proposta que es fa
en aquest sentit
per les escoles
o pels grups organitzats
de lleure, etcètera,
que ja no és
fer una imitació
del xarlot de 17 segons.
Això ja és una superproducció.
Això ja és,
per nosaltres això ja és.
I això està en dança també.
Això està en dança
al mateix moment.
Exactament.
I aprofitem també,
a veure,
diguéssim,
el públic és diferent,
aquí ja necessites tenir una escola,
ja necessites tenir...
Però es tracta
que a través
del taller escolar
que també fem,
la Maria
i els educadors
i educadores
els explicaran això,
és a dir,
vosaltres ara
ens feu una proposta,
que diu,
vale,
volem rodar
un sketch
de Chaplin
i us enviarem
un equip professional
a la vostra escola.
Això és fantàstic.
I dos càmeres,
aquí ho he rodat,
seriós, eh?
I aquests també,
diguéssim,
participaran en aquesta galà final
que pot ser els Oscars,
no sé si seran els Oscars
o serà una cosa
molt més senzilla.
Ja ho veurem,
ja ho veurem,
tots som de casa
i per tant,
potser surt casolà
i potser estem aconseguint
una gran superproducció.
superproducció.
De totes maneres,
l'exposició
ja era una gran cosa,
però és que a més,
amb tot això
que s'està afegint,
dius,
amà,
doncs,
què més volem,
realment,
coneixerem i aprofundirem
en la figura de Chaplin
aquí a la ciutat de Tarragona
perquè tenim totes les eines.
Exactament,
i de fer-ho,
a més,
en la manera molt complet,
arrenquem el vespre,
bueno,
el vespre,
ja va ser al matí,
però arrenquem
amb Carnestoltes
i acabarem,
diguéssim,
això també per Sant Jordi,
segurament farem
alguna activitat
per aquells dies,
també ho puc avançar
i després,
un cop tancada l'exposició,
doncs,
farem unes gales dels Oscars.
I recordeu,
si voleu anar al taller familiar,
Tarragona Ràdio Taller.
A qualsevol hora,
ja sabeu que està obert
de les 10 del matí,
a les 9 del vespre,
i entreu allà,
Tarragona Ràdio Taller,
us donen les invitacions.
Recordem l'horari del taller?
El taller comença a les 12,
a 2, 12 o 2.
El diumenge.
Exactament,
i res,
acabarem fent la filmació aquesta
i, per cert,
que també s'emportaran,
aquesta filmació
la traspassarem
al que es diu
el flipbook
o el filoscopi,
aquell,
sabeu aquells llibrets
que teníem de petits?
Oh, que bonic,
ho passaves de pressa
i es belluga.
Doncs mira,
amb la filmació
que faran els nostres nens i nenes,
el que farem
serà fer un filoscopi,
per tant,
amb aquella gravació
es treuen 40 fotogrames,
els muntaran els nens,
els retallaran,
els posaran
i marxaran
amb la representació
que hem fet,
posada dins
d'aquest llibre màgic,
o sigui,
que això ja serà sensacional
com a idea
per ja acabar de tancar
i emportar-se
també un record
abans de veure's a la tele.
Ja sabem que la gent,
per sortir a la tele,
el que convigués,
el minut de glòria de Warhol
ja és a la tele.
Ah, perdó,
deixa'm dir
que això ho havia dit
abans Santiago Rossinyol,
abans de Warhol,
i no és broma.
No, doncs a dir-ho una cosa,
que està molt bé,
que està molt bé.
Ara,
penseu-hi
l'estoneta prèvia
per aquells set segons,
d'acord,
cadascú que doni
avançar-se del treball d'actor
o d'imitar davant
d'uns miralls enormes
que em penso que tinguin greu allà,
això sí que no té preu.
Us asseguro que és així, eh?
Maria,
moltíssimes gràcies, eh?
Moltes gràcies.
Ha estat un plaent.
La propera vegada,
si també podem parlar,
si les teves ocupacions
et permeten també
venir avui a la ràdio,
t'ho agraïm moltíssim.
Carles,
moltíssimes gràcies, eh?
A vosaltres.
I avui no està el teu parent?
No, avui no està el teu parent.
Avui no ha vingut el teu parent,
però sí la Núria Cartanyà.
Hola, Núria.
Bona tarda,
m'ha donat records, eh?
Dona records,
el meu cosí.
Josep Sunyer,
que ja sabeu que són
aquelles circumstàncies
de ciutat petita
i que està molt bé
que són parents
i mira,
fem aquest joc.
El que interessa ara,
Núria,
saber què ens espera aquesta tarda.
I ràpidament, no?
Molt ràpidament,
m'entemo que sí.
Doncs mira,
espai de cuina
amb els nostres cuinerots
o possiblement continuarem
el fil que vam agafar
fa 15 dies
sobre la nostra cuina,
cuina del Camp de Tarragona,
perquè ens va quedar pendent
parlar de les postres.
En l'aire queda
consells d'utilització del TTT,
no d'instal·lació,
que això ja ho hem fet,
sinó d'utilització.
Tu tenies una analògica?
Jo és que tenia una
i ja m'ha petat del tot.
No sé si és perquè ha petat la tele
o perquè ja realment...
Jo en principi
problemes no en tinc.
Tu no en tens.
En principi no.
Potser és que ha petat la tele
abans de l'analògica.
Escolta'm,
aquesta tarda,
si vols fer una petició,
una pregunta,
una consulta,
m'ho deixes escrit.
I li comentes.
I en temps d'unitat mòbil,
per una banda tastarem
la pizza dels tarraconins
que es presenta avui
i per l'altra banda
anirem, home,
amb una de les cites
de les darreres i a l'alcana
del corcurs de la Queen's.
De la Queen's
que s'estan vestint
des de les 5 de la tarda
al metropol.
Ara he trucat, he trucat.
Dic, escolta,
vindrem en una...