Fins demà!
Fins demà!
I llavors ens prenen tot el protagonisme...
Per cert, que us visiten
a l'Hospital de Santa Tecla o no?
Habitualment sí que passen.
Passen per allà i m'imaginen tota la planta infantil.
No parlem avui
de la planta pediàtrica, sinó que
parlem de neurologia
amb un convidat que ens ha portat,
el doctor Guillaumet.
Doctor Guillaumet, bon dia.
Com és que hem triat la neurologia?
Avui era un tema que quedava...
Hem triat la neurologia i hem triat específicament
l'epilèpsia,
perquè feia temps, ara que no parlàvem
d'aquest tema, anem traient temes
que creiem que poden ser d'interès
i aquest encara que, doncs, bueno,
relativament afecta, no és un tema que afecti
a moltíssima població, però sí que és un tema
important i que crec que
el doctor Guillaumet és un expert
en aquesta matèria i per tant vam decidir
li demanaríem si es podia acompanyar.
Que teniu una bona unitat dedicada
a l'epilèpsia o a la neurologia
dins de la xarxa social i sanitària
de Sant Atletari.
Sí, home, jo crec que podem dir que el doctor Guillaumet
és de les persones que veu més malalts
amb epilèpsia aquí a Tarragona,
a la demarcació de Tarragona.
Doncs començar parlant de xifres, doctor Guillaumet,
no hi ha gaires malalts d'epilèpsia
a la demarcació.
N'hi ha, n'hi ha.
Sí? Quanta gent estaríem parlant?
Mira, per cada mil habitants
hi sol haver entre 6 i un 7%
de pacients que tenen epilèpsia.
Aquí a Espanya hi ha 250.000 epilèptics.
250.000 epilèptics a Espanya,
però estaríem parlant d'un 6 o un 7%
de la població?
Entre un 6 i un 7 per mil.
D'acord.
La incidència anual amb 100.000 habitants
és entre 31 i 57 pacients
que tenen epilèpsia.
Hauríem de començar explicant a què...
i és més freqüent als adolescents
i a les persones grans.
Ara farem el perfil.
Què és l'epilèpsia?
En què consisteix?
Quins són els síntomas?
L'epilèpsia és una afectació,
segons la definició de l'OMS,
és una afectació neurològica crònica
recurrent i repetitiva
de fenòmenos paroxístics
ocasionats per descargues neuronals cerebrals
de forma desordenada i excessiva.
Això és la definició d'epilèpsia.
Que no és el mateix que crisi convulsiva.
O sigui, vostè pot tindre una crisi convulsiva
en un determinat moment
i no per aquesta raó de ser epilèptic.
No, perquè recordem que ha dit la paraula crònica
i recurrent.
Recorrent i repetitiva.
I repetitiva.
Aquí està la mare del cordell.
Aquí està el secret de la definició.
I això vol dir que tenen molt ben mesurat
la tipologia de pacient a qui afecta?
Ara em parlava d'adolescents.
Així més que res,
l'epilèpsia pot afectar tothom, veritat.
Però on més se veu és als adolescents i a les persones grans.
Un 3% de les persones de 80 anys tenen crisis epilèptics.
I el problema de l'epilèpsia,
quan no està ben controlada,
és el problema d'adaptació social
i els problemes cognitius que comporten.
Això com es manifesta?
En forma d'atacs, diguéssim?
Jo l'explicaré ja perquè ho entenc.
Li faré ben senzill.
La classificació de la epilèpsia.
Perquè es pot fer de moltes maneres.
Si li faig els síndromes epilèptics és molt complex.
Però en canvi,
li faré d'una manera que es fa a estudiar entendre.
Li classificaré de tres maneres.
Les crisis parcials, que nosaltres diem.
Les crisis parcials són
parcials,
parcials complexos
i parcials secundàriament generalitzades.
És a dir, quan dic parcial vol dir que una part del cos
té moviments convulsius.
Tremolós.
Quan dic complexa vol dir que
l'individu perd una mica la consciència.
I quan dic generalitzades
és que tot el cos convulsiona.
Això, la primera cosa.
Les crisis parcials.
Per tant, hi poden haver crisis
que simplement siguin una tremoló del braç?
Sí, o que jo me l'estic mirant a vostè
i me la quedi mirant fixament durant uns segons
i després em torna a ficar normal.
Diu, i què li passa amb aquest nou?
I quina cosa més rara?
Per tant, no és tan fàcil diagnosticar
un mateix o al voltant l'epilèpsia.
La gent coneix la crisi convulsiva.
Ha fet una crisi epilèptica.
Sí, això ho tenim clar.
Aquesta és la generalitzada,
que diu el doctor.
Però després hi ha un reguitzell
de moltes altres formes
que són més difícils de diagnosticar.
Primer són les crisis parcials,
després són les crisis generalitzades
i després són les crisis de difícil classificació.
Això és el que diríem.
Quines són les difícils de classificació?
Bé, són difícils que vostès són des del punt de vista clínic
i inclús des del punt de vista electroencefalogràfic
són molt aberrants i molt complexes.
És a dir, són de molt difícil tractament.
I aquestes quasi mai són de molt poca freqüència.
Les més freqüents són les parcials
i les generalitzades.
I entre les generalitzades
és les que la gent està acostumada a veure
i que són les tònicoclòniques.
Perquè el malalt perd el coneixement
i es mou de braços i de cames
i surt espuma per la boca
i té relaxació d'esfintes.
Això a les persones grans.
I els crios petits,
aquesta forma de crisis generalitzada
moltes vegades es manifesta
en el que són les ausències
o el petit mal,
que és el que li dia,
que es queden mirant-se fixament,
perpadejant,
ai, que li passi, que li passi,
no va bé a l'escola,
és que potser té 30 episodis d'aquestos al dia.
Comprèn?
I després hi ha crisis
en què vostè està bé
i de sobte es troba a terra,
que són les crisis d'aquestes que nosaltres diem.
Oh, en quina freqüència?
30 vegades al dia?
És molt?
Bé, les ausències moltes vegades.
Sí, per passar.
Sí, i tant.
Sí, i tant.
I moltes més, inclús.
Inclús tindreu un mal epilèptic
d'ausència continuada.
Sí, sí.
En el que serien crisis,
potser salto d'un tema a l'altre
i li tallo el discurs, doctor.
No, vostè digui, digui.
Però vaig preguntant,
en crisis d'aquestes generalitzades,
que són les que popularment,
la gent que no hi entenem,
diem, si això és una crisi d'epilèpsia,
què s'ha de fer?
Si ens hi trobem,
perquè t'hi pots trobar amb algú al carrer.
Si el que s'ha de fer és,
miri, primer de tot,
tranquil·litzar la gent,
que no es fiqui nerviós,
perquè això és molt aparatós i ja està.
Segons, si és possible,
ficar un mocador a la boca del pacient,
pobre, perquè no es mossegui la llengua.
I tercer,
ficar-lo de lateral, de costat,
perquè d'aquesta manera
s'evita l'absorció
i el tancament de la gola per la llengua.
Que pugui respirar, no?
Sí, pugui respirar, ja està.
I després deixar-lo que tingui la crisi
i s'ha acabat.
Vostè no pot fer res més que això.
Quan acostumarà a durar una crisi?
Home, la crisi pot durar un minut,
dos minuts o tres minuts
i parar-se i continuar.
I quan ha passat?
Però normalment pare
i el malalt es queda confús i desorientat
i s'ha acabat la crisi.
Doncs cal trucar una...
Sí, s'ha de trucar a urgències
que el portin a l'hospital
i allà a l'hospital,
doncs bé, s'ha de fer
el que s'ha de fer sempre en aquests casos.
Se li ha de posar un suero,
se li ha de posar un medicament
i se l'ha d'estudiar.
Una altra pregunta molt, molt bàsica.
Per què ens passa això?
Per què li passa això?
Com dèiem, a un 6 o 7 per mil de la població,
que és una qüestió neurològica,
ho tenim clar perquè no s'està aquí, però...
Hi ha epilepsis que són genèticament determinades
i d'aquestes n'hi ha un món,
com la mioclònica juvenil,
com la generalitat idiopàtica,
com les convulsions neonatals familiars,
com les mioclòniques progressives, això...
Per tant, això ho pots agradar.
Sí, això ho pots agradar genèticament i ho tens.
I hi ha moltes possibilitats
que si hi ha antecedents a la família...
Un 4 o 5% de possibilitat.
Bé, ja és algo.
I després hi ha crisis
dins d'això que un potser ha de tindre en compte,
com per exemple la crisi súnica,
l'estatus epilèptic, que vostè m'ha dit,
les crisis febrils als crios,
les crisis temporals,
o crisis una mica estranyes
com el síndrome de Weber
i el síndrome de Delenos-Gastó,
el síndrome de West.
Llavors, hi ha malalts, per exemple,
que s'han ferit
i tenen una lesió al cervell,
i això és la causa d'epilèpsia.
Hi ha malalts que tenen demència senil
i, com que el cervell s'atrofiï
es fa més petit,
aquella part del cervell
es torna epileptogènica.
Hi ha gent que és la primera manifestació
d'un tumor.
Per tant, sempre bé determinada...
Hi ha gent que se'l dona un cop
i en el moment que es dona el cop
hi ha un percent de pacients
que poden tenir una crisi.
O sigui, estem parlant
de causes físiques del cervell, eh?
Sí, sí, causes tòxiques,
per exemple,
quan un pren cocaïna o alcohol
o té trastorns metabòlics
a l'organisme,
com per exemple la baixada de sodi.
Tot això són factors
que predisponen a la convulsió.
Bé, que hi ha gent
que li afecten en aquest sentit
i hi ha persones que no.
Hi ha gent que sí, hi ha gent que no.
Per tant, aquí la prevenció,
poca cosa hi podem dir, eh?
Bé, la prevenció es fa
quan vostè ha tingut una crisi.
Quan vostè té crisi,
llavors s'ha de previdre
amb diferents medicaments
que existeixen?
No, existeix,
existeix,
el que diu el doctor Guillomé,
que hi ha moltes causes
que poden afavorir
o facilitar
que es produeixi
aquest inici d'aquesta malaltia,
però en tots els casos
hi ha una zona cerebral,
diguéssim, dèbil,
o que té unes característiques
inhabituals
i que és molt hàbil
i que es dispara,
diu així,
es dispara,
i llavors
no es dona lloc
a aquestes convulsions.
es dispara
i llavors
per què es dispara?
Doncs bueno,
hi ha molts factors,
hi ha persones
que poden tenir aquesta zona també
però que no es dispara mai.
Hi ha d'haver un desencadenant.
Hi ha d'altres,
en molts casos,
que hi ha un desencadenant.
Per tant,
de diagnòstic,
però precoç
abans que passi,
allò de mirem el cervell
si està danyat
i evitem que es dispari,
no,
no té sentit fer-ho.
Per exemple,
una persona que es fareix,
que té una lesió al cervell,
aquella persona,
sabem que té un 15 o 20%
de possibilitats
de fer una crisi.
Hi haurà gent
que els protegirà
i hi ha gent
que no els protegirà
i els començarà a protegir
després que ha tingut la crisi.
No està definit, això.
No està definit.
Per exemple,
l'alcoholic,
el que beu molt,
pot tindre una crisi
per deprivació,
quan deixa de beure,
però el que no farà
és protegir-lo
perquè quan deixa de beure
tingui la crisi.
El que se l'ha d'explicar
és primer que no vegi tant
i segons que sí,
quan deixa de beure
que no deixa de beure bruscament,
que ho deixa de beure
a poc a poc.
Les causes són moltes
però el tractament
és el mateix
per a tots els pacients epilèptics?
Això és el que és important.
Jo crec que un cop fet
el diagnòstic,
el que sí que és molt important
és que el pacient
es faci conscient
de la situació,
d'aquesta circumstància que té
i que segueixi estrictament
el tractament
perquè aquestes crisis epilèptiques
es poden controlar
però s'ha de tindre
una conducta
molt estricta
i molt regular
de seguir el tractament
que el doctor Quilomètre
ens explicarà.
Sí, en què consisteix?
Emili, primer,
si a vostè li ha domesticat
una epilepsi
i s'ha de tractar
ha de seguir
el tractament
ben seguit.
És a dir,
si li ha de prendre
dos pastilles al dia o tres
la quantitat adequada
d'acord a la seva altura
i pes
ho ha de fer.
No pot ser que avui m'ho prengui,
demà no m'ho prengui,
passat demà ja veuré,
no, ho ha de prendre.
Després s'ha de fer
un anàlisi de control
per mirar els nivells
del medicament
que està en relació
amb l'altura i pes
que té vostè.
Com més pes té
més medicament necessita
perquè la medicació
es dona en relació
amb els metres quadrats
de superfície
que vostè té.
Això.
Després,
el fonamental,
després ha de tindre
un control
al principi
cada mes,
cada mes i mig
però els nivells
una vegada estabilitzat
doncs cada cinc,
quatre o cinc mesos.
Bé,
després l'individu
que té aquest problema,
el pacient que té aquest problema
ha de tindre
unes normes higièniques
una miqueta ordenades.
Ha de dormir
set o vuit hores cada dia
i les ha de dormir,
és a dir,
no vull endormar quatre,
demà tres,
demà dos,
no,
perquè això
és un factor desencadenal.
Per exemple,
la gent jove que surt
i és epilèptica,
quan va a la discoteca
és molt important
que no miri
les llums canviant
perquè les llums canviant
és un fenomen
que estimula
les crisis convulsives.
és el que feien els antics romans
quan tenien els esclaus
per veure si tenien epilèpsia
els feien mirar el sol
i els passaven la mà
pels ulls
perquè l'estímulo intermitent
de l'ull
li podia desencadenar
una crisi epilèptica.
Ah, sí,
així detectaven,
és el que anava a dir
a la gent
que no hi entenem
del tema
relacionem epilèpsia
amb qüestions
com li diria
de nerviosisme.
No, no,
no té res a veure.
No té res a veure.
De manera pel que m'està dit,
no?
Impulsos elèctrics.
Una persona pot ser
molt nerviosa
i d'epilèptica,
res,
en canvi una persona
pot ser molt tranquil·la
i ser epilèptica.
No té res a veure.
Sempre hi ha una raó
perquè vostè tingui
una crisi convulsiva
no apareixen així.
El que passa
és que sí que la tranquil·litat
i com deia vostè
el dormir...
El dormir,
el fer el tractament ben fet,
unes conductes d'higiene
importants.
El no beure alcohol,
el estar tranquil,
el no estar cansat,
o sigui,
coses generals, no?
I després, per exemple,
l'estar davant de l'ordenador
és important també la llum,
els canvis de llum
de l'ordenador
que tindria que ve
una protecció,
un filtre
perquè els canvis
d'intensitat de la llum
no l'afecten.
I els crios petits
que estan tan interessats
en jugar amb els videojocs
és el mateix problema.
Això pot propiciar
també que es dispari.
També, perquè els canvis
continuats.
Val a dir que si no hi ha
la lesió al cervell
no s'ha de disparar res, eh?
Això seria un detonant.
Sí, claro.
És a dir,
sempre és el factor
que desencadena
la crisi d'ara un crio normal
que no teniu mai crisi,
no té per què passar-li això.
Tampoc és aconsellable
que estigui tot el dia
amb el PlayStation, eh?
No, ja sap...
Usted ja sap
el que passa
amb el tema mercatí
a la societat actual.
En una qüestió general
seria aconsellable
potser que no promoguéssim
excessivament
el tema del PlayStation.
i després hi ha, per exemple,
les dones que són epilèptiques
i es volen
i us queden embarassades.
Això també és important.
La dona que és epilèptica
s'ha de quedar embarassada
moltes vegades
la gent fa la equivocació
de treure-li la medicació
per dir
ja et quedes embarassada
i no passa res.
Això no s'ha de fer mai
perquè el problema està
en que si una dona
es queda embarassada
i té una crisi
el més segur
és que perdi el crio
perquè tingui un abort.
Aleshores, el que es fa
és que aquesta senyora
està dins d'un grup de risc
i se la controla
amb més freqüència
i se li fan ecos de control
a la vegada que se li dona
àcid fòlic
o àcid fòlic
per evitar les malformacions.
Llavors, vostè
si cada mes
o cada mes i mig
li fa una ecografia
de control
podrà veure
si hi ha una malformació
i si la malformació
és molt important
o poc important.
Llavors, vostè
amb el seu metge
prendrà la decisió
que cregui oportuna.
Per tant, estem parlant
que tractament
n'existeix
tot i que és un tractament
que ve
la gran desvantatge
que té
pel que em diuen
és que necessita
de molta regularitat
i a vegades
d'una quantitat
considerable
que és agressiu
però que té
conseqüències
o efectes secundaris.
Tots els medicaments
tenen efectes secundaris
tots, tots, tots
o afecten
a les llinyives
o afecten
a la sang
o afecten
al fetge
però tots tenen
tots tenen efectes secundaris
d'aquí
el que sigui
l'important
és controlar-ho
vostè
periòdicament.
Normalment
sempre s'ha de donar
un medicament sol
per controlar la crisi.
Si un medicament
no va bé
amb els nivells
terapèutics adequats
llavors s'ha de passar
amb un altre.
Si aquest altre
no va bé
llavors ja s'han d'ajuntar
els dos.
Normalment
amb un o dos medicaments
el medicament
el pacient està controlat.
Quan el pacient
no està controlat
i requereix
més de tres o quatre medicaments
llavors és molt difícil
vol dir que té
una epilepsia
de molt difícil control
i llavors
aleshores
és quan s'ha de fer
un estudi
una mica més extens
perquè aquests dos pacients
moltes vegades
són susceptibles
de tractament quirúrgic.
Se'ls mapeja el cervell
se veu l'àrea
que és epileptogènica
i aleshores
se'ls receca
l'àrea epileptogènica.
Això ho feu a l'hospital
de Sant Espanya?
No, no,
això no.
Això es diguéssim
que és una superespecialitat.
Superespecialitat
i ja està
i pràcticament
és el que se fa
amb aquests dos pacients.
No, jo crec
que el més important
que podem dir
és que
mentalitzar
el missatge
és mentalitzar
a les persones
que han tingut
una crisi
les que se saben
epilèptiques
han tingut més d'una crisi
i coneixen bé
la malaltia
ja saben
que han de seguir
el tractament
i que han de seguir
els controls
però el problema
són aquelles persones
que han tingut
una sola crisi
molt esporàdica
i que llavors
diuen
bueno, ara com que ja m'ha passat
ara deixo el tractament
i llavors
doncs clar
la nova crisi
que els pot aparèixer
doncs els pot aparèixer
conduint
els pot aparèixer
en una situació de risc
perquè és de parlar
d'un tractament de per vida
un cop es diagnostica
tractament de per vida
ja l'explico
això no es cura
ja l'explico
l'explico
l'explicaré
el que diu el mercader
és molt important
per exemple
ja està dins del codi penal
està especificat
que si vostè té una crisi
no pot conduir
és a dir
ha de passar com a mínim
un any
un any i mig
sense agafar el cotxe
el problema és que
si vostè conduix
i vostè es fa mal
miri
vostè ha decidit fer-ho
ara si vostè fa mal
amb un altre
llavors
la pena
és terrible
això que li deia
el tractament
no s'abandona mai
jo l'explico
és a dir
hi ha pacients
que a vegades
és molt difícil
deixar el tractament
perquè tenen una lesió
al cervell
i ja són genèticament
determinats
i és molt difícil
deixar-ho
però hi ha uns criteris
és a dir
si vostè fa el tractament
ben fet
ben fet
i als 5 anys
no té crisi
ha fet el tractament
ben fet
i si li fa un electroencefalograma
en què no hi ha
cap activitat elèctrica
que indiqui
activitat epileptomògica
cerebral
llavors
parlant o discutint
o pactant
amb el pacient
se pot deixar
la medicació
ni hi ha cap canvi
en la vida
del pacient
perquè després
hi ha inclús un 10-15%
d'aquests pacients
en què tot funciona bé
tot està bé
i tot està molt regulat
que aquests pacients
poden tornar a tindre crisi
clar
és que aquí parlem
i és allà
la darrera part
de l'entrevista
estic arribant
a la conclusió
que això del tema
de l'epilèpsia
cada cas
és un món
vull dir que
cada cas s'ha de tractar
bastant individualment
pel que estic veient
la part social
de l'epilèpsia
com ho porta el pacient
quan se la diagnostica
com ho porta la família
i és un pacient
que pot fer vida normal
més enllà d'això
que dèiem
de no conduir
que pot ser anècdota
fins i tot
el pacient
la primera vegada
que li dius això
queda sorprès
i quan li dius
que ha de prendre medicació
durant molt de temps
el primer que et preguntes
quant de temps
i quan li dius
com a mínim
3 o 4 o 5 anys
llavors es fica
una mica nerviós
però ho ha d'entendre
m'imagino que fins i tot
això deu passar més
en els casos
en què l'ataca epilèptica
és d'aquests
no generals
no tan evident
bueno
però aquests
encara potser
són més difícils
més difícils
de controlar
i la família
la família ho entén
el que vol la família
és que aquell individu
tingui una vida normal
o l'epilèptic
el 98% dels epilèptics
són persones normals
que tenen una vida normal
que poden desenvolupar
una activitat
totalment normal
sense cap tipus de problema
grans escritors
d'Estoías
qui era epilèptic
que Julio César
era epilèptic
escolti'm
individus extraordinaris
el que passa
que llavors
els pobres
no hi havia tractament
ara
aquells mateixos individus
en aquest moment
tractats
no passava res
ara que esmenta
personatges famosos
i de gran volada
que patien epilèpsia
moltes vegades
es relacionen
problemes neurològics
amb genialitats
sí
sobretot
les epilepsis
de l'òbul temporal
de què ve això
i què hi pot haver de cert
perquè quan té
una crisi temporal
a vegades
té
visions
té automatismes
té
sensacions estranyes
que no les té
quan un
quan un està bé
és com per exemple
la gent
que pren l'ESD
la gent que pren l'ESD
que es droga amb l'ESD
que comença
a veure
coses
extraordinàries
i dibuixos
i figures
el que s'expressa
d'una manera
a vegades s'expressa
en la genialitat
pintant
per exemple
el que vostè
ara normalment
veu que està
pisarra negra
que té
la salsa
darrere
potser el que té
una crisi temporal
o que es pren això
ho veu
tot de colorits
i llavors
quan ho plasma
a la pintura
diu
és extraordinari
això
això potser
a vegades
és la genialitat
per tant
si tenim visions
d'alguna manera
també l'hem de venir a visitar
que molt serà
què es fa
per acabar
l'entrevista
quin protocol
se segueix
amb una persona
amb un malalt
diagnosticat
d'epil·lapsi
perquè abans
era un territori
que se'ls enviava
diria jo
directament
als sanatoris mentals
però això
parlem de molts anys
ara quan un malalt
té una crisi convulsiva
hi ha un problema
que hi ha pacients
que té una crisi convulsiva
diuen
aquesta és la primera convulsió
l'equivocació
que fa la gent
és no tractar-ho
perquè nosaltres sabem
que en 10-20%
de pacients
que té una primera
crisi convulsiva
si és epilèptica
el malalt
tindrà crisi
el primer any
el que se'ls fa
se'ls fa
un estudi
de la sang
una mica
general
i una mica ampli
se'ls fa
un eletroencefalograma
se'ls fa
una resonància magnètica
i si encara hi ha
algun dubte
se'ls pot fer
un espec cerebral
i una punció lumbar
però la punció lumbar
és la més rara
per tant de proves
diumòstiques
en tenim moltes
3 o 4
sí
el que passa és que jo m'imagino
a partir de quina edat
és freqüent
que apareguin
les primeres crisis
escolti'm
vostè pot tindre una crisi
quan naix
vostè pot tindre
crisis com el síndrome d'Ouest
els primers mesos
els 4 o 7 mesos
pot tindre crisis
quan és petit
que té ausències
quan té 3 o 4 anys
és a dir
pot aparèixer qualsevol
l'edat més freqüent
sol ser
a l'adolescència
i a la senectut
que se m'acut
que a l'adolescència
es pot confondre
els símptomes
amb altres coses
i a la senectut també
sí però bueno
la clínica
defineix molt bé
el problema
sí
hi ha associacions
d'epilèptics
heu alguna associació
amb seu aquí a Tarragona
algun lloc
on es dona informació
no hi hagi suport
als familiares
no n'hi ha cap
jo que sàpig
aquí a Tarragona
no hi ha cap associació
d'epilèptics
però segur que hi ha
una associació
a Barcelona
l'associació
de malalts epilèptics
si algú
estàs interessat
escolti'm nosaltres
a l'hospital
li podem aconseguir
i ja està
sense cap problema
doctor Marcadec
ens hem descuidat
de preguntar-li
el doctor Guillaumet
no jo crec que
hem donat
totes les instruccions
necessàries
que és que
un malalt davant
d'una crisi
o una sospita de crisi
han de demanar
hora pel neuròleg
i el neuròleg
se l'encarrega
de fer l'estudi
i després
les persones
que el doctor Guillaumet
o un altre neuròleg
de la casa
diagnostiquen d'epilèpsia
han de tindre
les precaucions
que hem dit
portar una vida
molt regular
portar una vida
molt regular
no fer excessos
sobretot
amb les substàncies
tòxiques
alcohol
drogues
etc
i seguir estrictament
el tractament
i anar
als controls
regulars
que ha de fer
aquella persona
per a un neuròleg
un cop més
la xarxa social i sanitària
de Santa Tecla
és de referència
doncs
amb un altre tema
tan específic
com aquest
l'epilèpsia
avui n'hem parlat
amb el neuròleg
el doctor Guillaumet
i el doctor
Mercader
que ens ha acompanyat
que vagi molt bé
l'entrada d'any
que ja dimecres que ve
no ens veiem
i fins a la propera
ens veurem a la setmana
del 10
moltes gràcies
bon dia
molt dia
gràcies