Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres 30 de juny.
Avui una tertúlia amb quatre convidats
de perfil clarament polític,
els que saludarem de seguida per comentar, a més,
notícies molt polítiques aquesta setmana.
La veritat és que ja dèiem en el sumari
que hi ha un parell de qüestions polítiques
de gran impacte informatiu aquesta setmana.
Saludem Alejandro Fernández, portaveu del Grup Municipal
del Partit Popular. Bon dia, Alejandro.
Molt bon dia.
També Raül Font, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Bon dia.
Bon dia, de l'usuari.
També Javier Villamallor, portaveu de l'executiva local
del Partit dels Socialistes. Bon dia.
Molt bon dia.
I el quart convidat, que ara arribarà de seguida,
Ramon Maria Sanz, que és el president local d'Esquerra Republicana.
Quatre veus, quatre perfils, com dèiem,
per comentar, bàsicament, dues qüestions polítiques.
Ahir ja ho vam fer en el temps de la tertúlia
i avui amb quatre convidats de perfil polític
hem de parlar, bàsicament, de la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut, del panorama polític que sobra després de la sentència.
I a nivell local també tenim una notícia destacada al relleu
en la candidatura com a cap de llista de Convergència i Unió
de cara a les pròximes eleccions municipals.
La substitució de Joan Eregió per Victòria Forns
de cara a les eleccions de l'any vinent.
Però, en fi, comencem primer per l'Estatut, per la sentència.
En fi, ja s'han sentit més a tots els portaveus dels grups polítics.
Aquí a l'Ajuntament i a nivell general de Catalunya
les valoracions de la sentència
sobra ara un nou panorama polític, sens dubte.
Tenim la perspectiva de la manifestació del 10 de juliol
i una certa unitat en la majoria de forces polítiques,
no en totes, però sí en la majoria,
però amb unes clares diferències
sobre el que caldria fer com a país
i com a classe política a partir d'ara.
Refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional,
com deia ahir el president Montilla,
o esgotat el pacte constitucional
buscant noves vies de relació amb el conjunt de l'Estat,
com deia Convergència i Unió.
I moltes altres, evidentment,
la via independentista d'Esquerra Republicana
i altres propostes.
O la del Partit Popular, que m'imagino, Alejandro,
que és, d'alguna manera,
seguir tal com estem.
No, efectivament, la Constitució diu el que diu
i jo fa molts dies que el que comentava
és que el Tribunal Constitucional
no interpreta les voluntars de la gent
ni els seus desitjos.
El Tribunal Constitucional el que interpreta
si una llei és o no és constitucional,
s'ajusta o no al que diu la Constitució.
I la Constitució, que s'enviu en alguns articles,
en canvi és molt clara en d'altres.
Per tant, jo no sé de què s'estranya la gent,
que la gent s'escandalitzi ara
perquè es parli de la unitat d'Espanya
és com per dir, bueno, però què t'esperaves?
És el que diu la Constitució
i és el nostre sistema.
Jo, de tota manera, com s'han fet tantes valoracions,
a mi m'agradaria fer una reflexió en Clau Tarragonina.
Nosaltres som regidors de Tarragona
o polítics que, en el cas de Javier Villamallor,
portaveu del Partit Socialista a la ciutat de Tarragona,
de la directiva del partit,
i a mi m'agradaria parlar de la vessant tarragonina
que té aquesta sentència
i que estic segur que tothom compartirà
que és positiva per Tarragona, espero,
i és el fet que les vegueries
es posen gairebé impossible.
I m'explicaré.
El que diu la sentència del Constitucional
i avui surten diversos anàlisis
de juristes
també de les comarques tarragonines,
és que, finalment,
tot i que queda interpretable el que es farà,
queda claríssim
que les províncies
no podran canviar.
I això què significa?
Que Tarragona continuarà sent capital provincial,
que no veurà la seva província
trossejada
i, per tant, podríem dir
que Ballesteros li ha salvat el Constitucional.
Ja no passarà la història
com l'alcalde que va perdre la capitalitat.
I jo crec que això és molt positiu.
És molt positiu que quedi clar
que la província és innegociable,
que Tarragona és capital provincial
i això és el que diu el Tribunal Constitucional.
I aquesta és una lectura en clau tarragonina
que crec que és molt positiva
i jo me n'alegro moltíssim.
Molt bé, doncs després, si volen,
podem abordar aquesta clau tarragonina.
Però què cal fer, en fi, a partir d'ara,
políticament, un cop coneguda la sentència?
Javier, per exemple.
Bé, en primer lloc,
jo crec que el primer que s'ha de dir
és acatar la sentència.
Hem d'assumir que un tribunal,
en totes les circumstàncies
que l'han envoltat,
ha emès una sentència
i, com a màxim interpret de la Constitució,
podem estar d'acord, en desacord,
personalment estic en desacord
amb el que ha dictaminat,
però aquesta sentència ha de ser acatada.
En segon lloc,
això no significa que no hagi d'haver
una resposta el més unànim,
el més serena,
el més intel·ligent,
el més enèrgica
en la defensa dels interessos de Catalunya.
Crec que, en contra del que deia Alejandro Fernández,
la Constitució no és un totem inamovible,
perquè les circumstàncies del 78...
Jo no he dit això, Javier, eh?
Les circumstàncies...
I que és clara en alguns articles.
Les circumstàncies del 78 són unes
i ara la gent,
legítimament,
i pels canals que estan previstos,
és a dir,
per una llei orgànica
que ha de ser refrentada pel poble,
decideix elevar el llindar
del que considera que ha de ser
l'autogovern de Catalunya.
Que una sèrie de persones,
amb totes les circumstàncies adverses
com és que a quatre dels magistrats
estaven amb el mandat esgotat, etcètera, etcètera,
ara facin una interpretació
que en la seva majoria
reconeix la constitucionalitat de l'Estatut
però que retoca
o que interpreta
o que suprimeix alguns articles
que considera inconstitucionals,
jo crec que no ens pot deixar
diguem-ne passius,
sinó que tot al contrari,
hem d'assumir
que aquesta sentència
per les vies formals
que estiguin establertes
ha de ser bé interpretada,
bé defensada,
en el sentit que Catalunya
té unes aspiracions
i no ens conformem
amb aquesta retallada
o amb aquesta interpretació restrictiva
de la nostra carta magna.
No. Raül.
No, és un problema molt polièdric.
A veure, jo primer voldria dir,
jo encara no conec
la totalitat del contingut de la sentència,
per tant, suposo que haurem d'esperar
a llegir-lo amb profunditat
i amb calma i deteniment.
Jo crec que hi haurà un abans i un després
d'aquesta sentència
perquè això haurà de fer replantejar
moltes qüestions
a nivell d'organització política
de l'Estat espanyol.
Quan es parla que
acatarem la sentència,
evidentment que s'han d'acatar
les sentències del Tribunal Constitucional,
però jo també voldria recordar una cosa,
que el Tribunal Constitucional
és un òrgan gairebé polític
perquè es troba fora de la piràmide
del poder judicial,
no forma part del sistema
de tribunals judicials,
està a banda, està al marge,
la seva funció és interpretar la Constitució
i fer, doncs,
en casos de litigis
entre comunitats autònomes,
entre el govern central
i entre alguns drets fonamentals, etcètera,
doncs, poder-los interpretar
i poder valorar
si es produeix un compliment o no
d'allò que diu la Constitució.
però la Constitució
no pot ser inamovible,
no?,
en el sentit que deia
que el sent com a
màxim òrgan superior,
suprem,
que marca
la política
d'una nació,
d'un país,
no?,
les Constitucions
també s'han d'adaptar
als pobles,
perquè és que si no
hauríem tingut una Constitució
que hauríem fet
Adán i Eva
i mira,
i aquí encara
l'estaríem recorrent,
sí home,
ara potser fa riure
i és una mica
una caricatura,
si tu vols,
però la Constitució,
una Constitució
té que ser
mòbil
en el sentit
que pot ser modificada
i aquí sembla que en faci
pot to,
ni tan sols
ens hem atrevit
a modificar
la llei sàl·lica,
que això en el segle XXI
és completament
decimonònic
i traslutxat
i a més a més
les Constitucions
també poden ser interpretades
de diferents maneres,
perquè les interpretacions
poden ser
teleològiques,
històriques,
gramaticals,
hi ha moltes maneres
d'interpretar una Constitució,
però la gent
que interpreta
aquesta Constitució
són uns senyors
que són polítics,
nomenats pel Senat,
tres quartes parts
de no sé què,
nomenats pel govern,
nomenats pels partits polítics,
aquests senyors
fan política
i sembla que estiguin
tocats de la mà de Déu
i erigits
per interpretar
qüestions
que resulta
que han estat aprovades
en un referèndum,
molt just si voleu,
però aprovades
en un referèndum,
que les regles del joc
són aquestes
d'aquí de Catalunya
i pel poble català,
aprovades pel Parlament
de Catalunya
i aprovades
per l'Estat espanyol.
Que la Constitució
està per damunt,
bé,
jo també diria
que un estatut
és gairebé constitucional,
no és una Constitució
però té una categoria
gairebé constitucional.
És un petit apunt, Raül,
és que crec que aquí
la gent sembla
que de vegades
tingui poca memòria.
El sistema de l'acció
dels membres
del Tribunal Constitucional
i del Consell General
del Poder Judicial
els va canviar
en el seu moment
Felipe González
amb el recolzament
de Convergència i Unió
introduint
una barreja
que trencava
al meu entendre
la separació
de poders
tal com s'havia
definit tradicionalment
i és que efectivament
es decideixen
des del poder polític
es decideix
en aquest cas
des del poder legislatiu
es decideixen
membres del poder judicial.
He de dir
que el meu partit
això no ho va canviar
i tenia l'oportunitat
d'haver-ho canviat
quan m'anava.
També ho dic
perquè a Convergència i Unió
li ha anat molt bé
aquest sistema
perquè moltes vegades
com que hi havia
empat
de membres
a proposta
de Partit Popular
i Partit Socialista
Convergència pensava
que tenia la clau
amb un membre
que podien decidir ells.
Per tant
que la gent
tingui molt present
que
com funciona
la justícia
o el poder judicial
en el seu conjunt
Espanya
és responsabilitat
de tots
també
de Convergència i Unió.
Si em permeten
primer saludo
Ramon Maria Sánchez
Esquerra Republicana
Ramon
bon dia
jo els hi demanaria
sobretot
ja no valorem tant
la sentència
ni la composició
del Tribunal Constitucional
perquè d'això
s'ha parlat
aquesta argumentació
fa mesos
els hi demanava
més què cal fer
quin és el plantejament
polític
que les seves forces
representen
per tant
li demano
a Ramon
que encara no he intervingut
que obrim aquesta via
i després
si volen
també podem introduir
algun aspecte
més territorial
més local
com el que feia
l'Alejandro Fernández
al principi de la tertúlia.
Ramon
per Esquerra Republicana
què cal fer a partir d'aquí?
Obro aquesta via
però deixa'm en tancar
algun altre
perquè les altres
també hem dit tu
clar
jo estic d'acord
amb el Raül
amb el tema
que és un problema
polièdric
estarem només dos minuts
dos minuts només
jo crec que
el Tribunal Constitucional
és el darrer evaluar
de l'atado
i todo bien atado
s'ha de tenir clar
és un òrgan polític
un òrgan totalment deslegitimat
un òrgan que no té
consciència de realitat
i penso que és una cosa
arcaica
és una institució
arcaica totalment
amb la seva composició
i amb les seves mesures
i amb la seva manera
d'actuar
i jo el que no entenc
és com no els hi ha caigut
i ho dic amb totes les paraules
la cara de vergonya
d'emetre el dictamen
que n'hem emès
perquè el que han hagut
el que hem de fer
és ja declarar-se
clarament incompetents
per poder-ho fer
i ho dic així
amb totes les paraules
jo no entenc
com no els hi ha caigut
la cara de vergonya
potser si algun fiscal
m'escolta
potser això ho entén
que és una injuria
al tribunal
però bueno
aquí queda dit
jo crec que
no ho és
per fantàstic
molt bé
si no sereu la meva adreça
cap problema
no serà el primer polític
que va declarar
els tribunals de Madrid
senyors
els demano
què fem
què hem de fer políticament
políticament
jo crec que
arriba el moment
de la confrontació
així de clar
la confrontació democràtica
i és aquí on hem de parar
confrontació democràtica
en primer lloc
no acatar
la sentència
del tribunal constitucional
no té per què
acatar-se
aquesta sentència
és una sentència interpretativa
nosaltres podem fer
la nostra interpretació
i dintre d'aquesta interpretació
està la no acatar-la
i no passa absolutament
res de res
hi ha altres òrgans
és a dir
no tot es queda a Espanya
hi ha altres tribunals
com el tribunal d'Estrasburg
hi ha altres llocs
on també es pot anar
a demanar justícia
es pot anar a demanar independència
es pot anar a demanar autogovern
i això és el que penso
que s'haurà de fer
què fem políticament Alejandro
bé
jo crec que
seguim amb l'estat autonòmic
tal com està
l'estat autonòmic
està desgastat
jo crec que
primer de tot
el que hem de fer
és estar tranquils
amb la màxima serenitat possible
acceptar
cadascú
des de les seves divergències
i des de la seva legitimitat
el que
el que
correspongui
i per tant
jo crec que
la manifestació
que s'ha convocat
evidentment
ni un servidor
ni el meu partit
anirem
entenc també
que el senyor Montella
que és el president
de la Generalitat
que surt
amb una posició
més complicada
electoralment
parlant de la història
hem de recordar
que s'enfronta
amb un possible resultat
electoral
el pitjor de la història
del PSC
fins i tot pitjor
que el que va tenir
l'any 80
i per tant
necessita un gran míting
però aquest míting
bé
el senyor Montella
ha de tenir present
que serà un míting
amb estelades
i ell sabrà
si això es correspon
amb la gran majoria
del seu electorat
que creu en Catalunya
i creu en Espanya
que és exactament
el mateix
que creiem
des del Partit Popular
per tant
molt senzillament
quan es parla
d'acatar la sentència
és
acatar la sentència
significa acatar la sentència
i és acceptar el que hi ha
i després cadascú
expressar
amb sistemes democràtics
i tranquils
i serents
el que ha de fer
jo crec que
el que ha dit el Javier
no tot el seu partit
parla amb els mateixos termes
i agraeixo
la seva serenitat
però estic d'acord
des de les diferències
que ens separen
amb el Partit Socialista
però la seva reflexió
m'ha semblat prou a dir
els socialistes
parlen de reforçar
el pacte constitucional
ho ha dit el president Montilla
què vol dir
reforçar el pacte constitucional
és a dir
continuar advocant
per
engreixar millor
les relacions
entre Catalunya
i la resta d'Espanya
a veure
jo crec que l'objectiu
que des del Partit Socialista
ens estem plantejant
és molt clar
nosaltres concebim
Catalunya
dins d'Espanya
això significa que
això no limita
cap de les aspiracions
d'autogovern
que té Catalunya
expressades en aquest estatut
nosaltres creiem
que Catalunya
té un encaix
viable
necessari
en Espanya
per tant
ens sentim
partíceps
de l'estat espanyol
en segon lloc
com deia
Alejandro
resposta serena
primer
tinguem el contingut
de la sentència
és una sentència interpretativa
per tant
això caldrà
que un gabinet d'experts
un grup d'experts juristes
emeti també
el seu veredicte
que emeti
la seva interpretació
d'aquesta sentència
i a partir d'aquí
jo crec que
hem de ser capaços
d'anar al carrer
com més persones
millor
per defensar
el que creiem
que és legítim
i és un estatut
refrendat
per tant
jo crec que
quan fa referència
Ricard
al pacte
a reforçar
el pacte constitucional
del que estem pensant
és
com
es pot encaixar
Catalunya
en el marc espanyol
augmentant
el llindar d'autogovern
és molt senzill
jo crec que
segurament
no tothom
i els companys
de Convergència i Unió
aquesta pregunta
de si entenen
o no entenen
a Catalunya
dins del marc espanyol
potser la responen
d'una altra manera
o potser ara estan
jugant més
a l'equidistància
a si
abracen o no
abracen
l'autodeterminació
Convergència i Unió
diu clarament
que el pacte constitucional
està esgotat
i que cal buscar
noves maneres
de relacionar-se
amb Espanya
aquí hi ha la gran diferència
entre socialistes
i Convergència i Unió
Raül
és aquesta idea
però què vol dir
tenir noves relacions
anar a la independència
a veure
nosaltres
a la Convergència i Unió
tenim clar
que hem estat funcionant
en aquest estat
a l'estat espanyol
des de l'any 78
i això s'acaba
creus
aquesta constitució
amb la sentència
del Tribunal Constitucional
emesa abans d'ahir
nosaltres entenem
o fa poques hores
entenem
que s'acaba
una etapa
s'acaba una etapa
és una etapa
clara
que prové
d'una dictadura
i que comença
amb una transició política
i que utilitza
una eina
que és la Constitució espanyola
que ajuda
a construir
unes noves relacions
estat
autonomia
en aquest cas
de Catalunya
per nosaltres
la sentència aquesta
dinamita
d'alguna manera
aquesta situació
i n'hem de recercar
de noves
nosaltres
entenem
des de Convergència i Unió
que l'encaix
que té Catalunya
en el si de l'estat espanyol
no és reconeguda
a través de les actuals
regles del joc
i aleshores
l'alternativa quina és?
s'han de canviar
les regles del joc
i aquestes regles del joc
des del nostre punt de vista
passen
en primer lloc
per mirar
de millorar
la potència
del govern
de la Generalitat
de Catalunya
que nosaltres
considerem
que una de les causes
que probablement
ha motivat
aquesta sentència
del Tribunal Constitucional
ha sigut
un govern
de Catalunya
feble
que no s'ha pogut
imposar
les seves tesis
ni que es valoressin
prou bé
els interessos
legítims
que des de
Catalunya
s'han pogut
veure
vulnerats
amb aquesta sentència
jo voldria recordar
que aquesta sentència
en gran mesura
es basa
en unes propostes
que un abogat
de l'Estat
per tant
del govern
socialista
de Madrid
va esmenar
en relació
a les
els recursos
que es van presentant
al Tribunal Constitucional
i per tant
crec
que no s'ha actuat
en prou contundència
des del govern
de la Generalitat
per exigir
al govern central
que aquesta sentència
fos de monaltre
a veure
Esquerra Republicana
a veure
un momentet
és que ara
la darrera frase
del Raül
és per llogar i cadires
diu que no s'ha actuat
en prou contundència
des de la Generalitat
per què?
en quin sentit?
què tenia que fer
la Generalitat?
es va aprovar un estatut
es va portar a Madrid
i això ho han presentat
un recurs d'inconstitucionalitat
no?
i ja està
aquí és evident
quina contundència
si tenia que fer la Generalitat
a més a més dels recursos
que s'han presentat
formals i legals
i legítims
home, hi ha unes pressions
internes a través
dels partits polítics
i no m'estic referint
potser he dit
al govern de la Generalitat
potser m'hauria d'haver referit
al senyor Montilla
jo crec
que no hi ha hagut
la contundència necessària
des del govern
de la Generalitat
per dir
el senyor Montilla
com es pot pressionar
un Tribunal Constitucional?
com es pot pressionar
un Tribunal Constitucional?
que no em diguis
que no se l'ha pressionat
amb aquest Tribunal
no, no, no
com es pot pressionar
és que em tocava a mi
em tocava a mi
gràcies
ho dic més que res
perquè ho trobo
d'una frivolitat absoluta
la frase aquesta
darrera
no t'ho dic així de clar
ho trobo d'una frivolitat
així de clar
però no que creguis virtuós
escolta
sí, no m'ha clar
des que ho tenim
des que ho tenim més clar
a què volem
em sembla que és Esquerra Republicana
tenim clar
que l'estat de les autonomies
no funciona
no ha funcionat
de cap bé les maneres
hem intentat
hem intentat
un partit independentista
com el nostre
hem intentat
a veure
si podia funcionar
el tema
de l'estat
federalista
tampoc ha funcionat
és a dir
el partit socialista
obrer espanyol
no està
per la labor
i si no
mireu la cara
del Guerra
a l'hora
de passar el CPU
per l'estatuto
i aquestes frases
antològiques
siguem clars
siguem clars
que la caspa
del partit socialista
obrer espanyol
és molt
molt i molt gran
el Guerra
encapçalant-ho tot
i a més
legitimant-lo
des de Madrid
mateix
siguem clar
una persona
que jo entenc
que està més acabat
que les maraques
de Machín
en canvi
li ha donat
una vida
impressionant
però bueno
això és un altre tema
i el senyor Guerra
no ha pressionat
el Tribunal Constitucional
i nosaltres
també l'ha pressionat
nosaltres també
l'hem pressionat
tot el Tribunal Constitucional
no em pregunteu
com s'ha pressionat
tot el Tribunal Constitucional
m'agrada moltíssim
per exemple
el paper
d'un expresident
de la Generalitat
com el Jordi Pujol
en tot aquest procediment
a veure
Ramon
un moment
Alejandro
tens la paraula
Alejandro
això no és així
ara la tens
jo
hem vist
que aquest estat
del federalisme
tampoc ha funcionat
llavors creiem
que l'únic via
ja per tirar endavant
tot això
és la independència
ja està clar
bé jo
només un breu comentari
Ramon
dius que teniu
les coses molt clares
que teniu molt clara
la independència
doncs se us dona
molt malament
t'ho dic
perquè si algú
ha aguantat
allò que tu has anomenat
amb expressió afortunada
la caspa socialista
heu sigut vosaltres
durant sis anys
a Madrid
i a Catalunya
per tant
crec que això
s'ha de destacar
només una petita reflexió
després de veure
les intervencions creuades
dels meus companys
de partits socialistes
que és Republicana
i Convenència de Unió
el que es veu clarament
és que
independentment del contingut
de la sentència
els discursos ja estaven fets
i els discursos ja estaven fets
i per tant
la suposada unitat
serà de cara a la galeria
perquè aquí tothom
està pensant en les eleccions
i tinc la sensació
que en el fons
el que passarà
és que després del mes d'agost
la gent tornarà
els que tinguin
l'oportunitat
d'anar de vacances
preocupats per la situació econòmica
i el que es trobaran és
i el que es trobaran és
uns senyors
i un desconcert absolut
es trobaran el senyor
Durant Lleida
fent que vol ser
ministre a Madrid
com sigui
fent unes declaracions
molt suaus
es trobaran
Artur Mas
fent unes declaracions
molt dures
contra la sentència
es trobaran
gent del Partit Socialista
es trobaran
gent del Partit Socialista
dient que la sentència
és meravellosa
i d'altres dient
que s'ha de sortir
qui guanyarà el Mundial
Alejandro
qui guanyarà el Mundial
és el que s'estan trobant
s'estan trobant
amb això
s'estan trobant gent
del Partit Socialista
dient que la sentència
és fantàstica
Teresa Fernández de la Vega
i que la sentència
és horrorosa
i és fatal per Catalunya
i es trobaran
Esquerra Republicana
enfonsada
enfonsada
que veu una oportunitat
després de 6 anys
7 anys
perdó
el govern de Catalunya
ara resulta
que es volen
volen fer veure
que la cosa
no té res a veure amb ells
doncs sí
Esquerra Republicana
ha governat a Catalunya
si us plau
volen dir alguna cosa
sobre el tema
un moment Ramon
un moment
i s'ha notat
que Esquerra Republicana
ha governat a Catalunya
i tant
i positivament
molt més
molt més
que quan vosaltres
vau deixar governar
Convergència
deixin moderar la tertúlia
volen dir alguna cosa
sobre el tema territorial
Begueries
el que suposa
encara que no queda molt clar
per la sentència
el que sabem
del tema Begueries
però creu que això
apunta
que pot perillar
i posa en dubte
o anula
absolutament
la possible divisió
de Catalunya
en Begueries
Javier
o no ho tenim clar
el dia d'avui
és que jo crec que
per no ser frívols
i per no fer demagogia
hauríem de
en aquest tema
esperar-nos
és una qüestió
d'una setmana
no hem pogut
veure el text
i els que
en aquests
companys de taula
que tinc
i algun jurista
com jo
sap que
en la lletra
de la sentència
en les interpretacions
en els vots particulars
és on podrem veure
el to
del tribunal
ara mateix estem fent
una primera valoració
per tant millor no
per tant
no especulem
sobre aquesta qüestió
jo no ho veig així
avui al diari
de Tarragona
Josep Ramon Fuentes
que és un jurista
reconegut
a Tarragona
i el mateix Jordi Hari
ha parlat
de la qüestió
aviam
el que queda molt clar
és que
és veritat
que ho deixa interpretable
però que
quan diem interpretable
significa
que què diu
la Constitució Espanyola
la Constitució Espanyola
el que diu
és que les comunitats
autònomes
tenen l'oportunitat
al marge de les províncies
de tenir una organització
territorial pròpia
en el cas de Catalunya
es van decidir
les comarques
a través de l'Estatut de Sau
bé
què significa
que si a Tarragona
o si a Catalunya
es volguessin fer
begueries
haurien de substituir
necessàriament
les comarques
no
les províncies
que és el que diu
l'actual llei de begueries
en definitiva
podrien haver begueries
sí
però mai substituint
la província
per això he dit
que Tarragona
continuarà sent
capital provincial
i això és una gran notícia
dos intervencions
molt breus
Raúl Font
i Ramon Maria Sán
sobre el tema
de begueries
si és que volen dir
alguna cosa
o no ho tenen clar
jo crec que les begueries
ja es van finiquitar
des de la pròpia Catalunya
amb els desacords
que hi van haver
en última instància
Ramon
el tema de les begueries
jo crec que queda
totalment mort
amb l'actual sentència
del Tribunal Constitucional
hi ha uns articles
que sí que són interpretables
hi ha altres
que ja no són interpretables
perquè els deroga
de manera
de manera clara
és a dir
tu dones per mort
el tema
jo entenc que sí
que quan hi ha la derogació
és a dir
jo només he llegit
el fallo
que és
és curiós això
que és l'única part
que encerta
el Tribunal Constitucional
el fallo
perquè veritablement
ho fallen tot
és una errada monumental
aquesta sentència
llavors l'única part positiva
d'aquesta sentència
ho entres
l'ha acudit
no?
fallo
molt bé
era una gràcia
era una gràcia
les neurones
encara no funcionen del tot
molt bé
era perquè riguessi una mica
però en qualsevol cas
tu dones
per finiquitat
el tema
entenc que sí
llavors
jo només he pogut llegir això
perquè el text interpretatiu
no ha arribat a les meves mans
llavors comparar una cosa
amb el que deia
doncs jo entenc que sí
però és que
perdona
jo crec que seria bo
també puntualitzar
que les províncies
juguen tres
tres papers diferents
són circunscripció electoral
són divisió territorial
de l'estat
pel que fa a l'administració
de l'estat
i són govern
de segon nivell
local
per tant
quan estem parlant
de la llei de vagaries
estem parlant
d'un govern local
de segon nivell
que dona suport
als ajuntaments
és a dir
els municipis
quan estem parlant
quan dic
que cal esperar
la interpretació
que fa el tribunal
és veure
en quina mesura
està determinant
quin dels papers
que ha de jugar
la província
era substituït
per les vagaries
i per tant
és declarat inconstitucional
per això dic
d'esperar-nos una setmana
i veure què diu
la lletra de la sentència
simplement això
molt bé
deixim reservar
els últims vuit minuts
de la tertúlia
per l'altre tema
polític de la setmana
a nivell local
el canvi
en la candidatura
com a cap de llista
de Convergència
i Unió
de cara a les pròximes
eleccions municipals
aquesta és una qüestió interna
evidentment
de Convergència i Unió
però els hi demano
avui a tots els contartolis
també a Raül Font
com a Convergència i Unió
si creuen
que això obre
un nou panorama
polític local
a la ciutat de Tarragona
a un any
de les eleccions
Alejandro
com ho valoreu?
no
obre el mateix
panorama
que quan hi ha un canvi
el canvi
del cap de llista
de la segona força
política
de la ciutat
jo he viscut
un procés
així en les meves cars
que durant un temps
el candidat
s'ha de donar a conèixer
i per tant
s'ha de donar a conèixer
ha d'agafar l'experiència
amb aquesta responsabilitat
i per tant
la reflexió és aquesta
és desitjar-li
tota la sort del món
a Víctor Efor
i amb aquesta línia
però pot canviar
les relacions
govern-oposició
per exemple?
bé
jo
sobre aquesta qüestió
bé
crec que
evidentment
cadascú té el seu to
i està aquí
que enigmàtic
Ramon Maria Sánchez
internament
lògicament
no entrar-hi
vull dir
ells sabran
per què ho han fet
ho han deixat de fer
però canvien les coses
políticament a la ciutat?
a mi em crida l'atenció
dues coses
del futur alcaldable
per a Convergència
una que és dona
escolta
és una cosa
m'assembla
que a les darreres eleccions
absolutament
tots
excepte
no fins i tot
d'iniciativa
absolutament
tots eren
homens
oi que sí?
tindrem
un altre candidat
d'iniciativa dona
la comas
hauria estat
sí
fa un parell
d'altres demandats
i l'altre
que és independent
que no independentista
no sé si l'hauré de preguntar
independent
vull dir que no està afiliada
a Convergència
ni està afiliada a Unió
són dos fets
que potser
s'haurien de destacar
de cara
doncs
de potser
les properes llistes
ja ho dic
a nivell general
no sols de Convergència
sinó a nivell general
si els independents
tindran més paper
o no més paper
doncs
deixar entrar
més intervenir
més la societat civil
dintre els partits polítics
però bueno
és una reflexió a fer
en quant a les relacions
i ògicament
cada persona és un món
la gent és diferent
jo m'imagino que sí
que hi ha coses
que canviaran per positiu
i altres que potser no
però
la manera de treballar
d'un i d'altre
doncs
cau de madur
que és diferent
però no perquè el Joan
sigui Joan
i perquè la Victòria
sigui la Victòria
sinó perquè les persones
són totes diferents
Javier
bé en primer lloc
subscriure també
el que comentava el company
és una feria interna de partit
només et queda
que respecta aquesta decisió
ells tindran els seus motius
desitjar-li sort
en la tasca de la Victòria Forç
qualsevol persona
que vol
sacrificar moltes coses
per defensar els interessos
dels ciutadans de Tarragona
mereix moltíssim respecte
i una persona
que s'engresca
i s'anima
a liderar un projecte polític
per la ciutat de Tarragona
sigui
des de la discrepància
que ens separa
em sembla honorable
per tant
tota la sort del món
segon jo crec
que és un bon moment
també per reconèixer
la tasca del Joan Arejo
com a servidor públic
i com a persona
que ha dedicat uns bons anys
a la ciutat de Tarragona
tant com a tinent d'alcalde d'Hisenda
com amb les seves actuals responsabilitats
a la Diputació de Tarragona
crec que
com us he dit
no soc polític actiu
com dos dels que ens acompanyen
però crec que la política
que la política és un sacrifici gran
i que això
s'ha de reconèixer
per l'anàlisi política
l'anàlisi política
de si canvia el panorama
un any de les eleccions
ja veurem
no ho sé
conec poques coses
d'aquesta victòria
forts
bueno
diguem-ne
ja tindrem oportunitat
de conèixer-me
Raül
no
a veure
jo
que recordem
és militant
i dirigent d'Unió Democràtica
l'altre soci
de la Federació Nacionalista
sí
com ho veieu
gairebé
justament per això
gairebé
hauria de dir el mateix
que els meus companys
és un tema intern
o quasi intern
de convergència
no no
ho dic perquè nosaltres ara
a nivell
n'hem parlat
a nivell d'executiu local
a nosaltres ens sembla
correcta
la proposta que fan
els nostres companys de convergència
nosaltres ara això
ho haurem d'analitzar
en una executiva
oficialment
i en una assemblea
local
suposo que no hi haurà problema
entre altres coses
perquè jo crec que la Victòria
és una persona
que genera
doncs
bueno
genera
doncs
reconeixements
dintre
del que jo he anat veient
dintre del nostre partit
jo el que sí que veig
són dues coses
amb la línia del que comentava
el company d'Esquerra Republicana
és a dir
primer
jo li veig un valor afegit
que és que és dona
i per tant
segurament és una altra òptica
la qual la Tarragona
i això encara ha de ser notícia?
no
notícia no
jo dic que
m'estàs demanant que faci
una anàlisi
de valoracions
aquest és un valor afegit
que jo crec que pot aportar
un segon
també amb la línia del que de ell
és que és una persona independent
i per tant probablement
es mirarà la gestió municipal
diferent de la que ens podem mirar
els altres quatre que estem aquí
que som homes
que provenim
de les bases del partit
i que fa uns quants anys
que ens hi movem
i que estem acostumats
amb altres
amb unes regles de joc
que els partits a vegades
comporten
doncs
funcionar d'una determinada manera
ella en aquest sentit
està relativament abstreta
està separada una mica
de tots aquests jocs
de grups
i de tendències
que a vegades
en els partits polítics existeixen
i un tercer tema
que jo crec que és important
és que
jo crec que és una persona
molt preparada intel·lectualment
és una persona
amb una
amb una persona
doncs amb una preparació moral
intel·lectual
i de
i de tracte humà
que jo diria que és exquisita
i he de reconèixer
sincerament
que a mi durant aquests tres anys
que he pogut treballar amb ella
a mi m'ha sorprès
no?
perquè és una persona
àgil, ràpida
amb una facilitat adaptativa
important
que entén
i se sap situar
i se sap estar
en els diferents escenaris
en què he vist
que ha hagut de lidiar
i ha hagut d'aturejar
durant aquests tres anys
i per tant
jo també li desitjo
tota mena d'èxit
i en cert
i un últim apunt
m'agradaria també
el Joan Aregio
que és una persona
que jo estic segur
de la mateixa manera
que ha passat amb altres polítics
que el fet que deixi
o decideixi
no presentar-se
a les properes eleccions
no vol dir
que deixi la política
perquè jo crec
i estic segur
que està cridat
a desenvolupar altres papers
de molta importància
que s'acaba la tertúlia
un moment
el canvi
el relleu
a la candidatura
de Convergència
i Unió
de totes maneres
creuen que facilita
la victòria dels socialistes
que ja van guanyant
les eleccions
el 2007
la facilita
per ser una persona
molt més desconeguda
com a cap de llista
que l'actual
cap de llista
Joan Aregio
jo veurem això
jo crec que
ens el contrari
jo crec que porta
un aire fres
renovació
només una qüestió
és que
ha dit
que jo ressaltava
els valors de dona
i d'independent
com a valor afegit
jo no vull respectar
com a valor afegit
ni com a res
vull dir
jo com a un comentari
que he fet
però no com a un valor afegit
ni com que ho deixi de ser
ni que ho és
Javier
els socialistes
us facilita les coses
per guanyar les eleccions
aquí un any
en absolut
la nostra estratègia política
per la ciutat de Tarragona
no depèn
de qui presenten
el rest de partits
tenim un candidat
tenim un programa
i el volem posar
al servei
de la ciutat de Tarragona
per tant
nosaltres
el que facin
els rest de partits
el respectem
i ho considerem
una decisió interna
i personal
jo m'agradaria
afegir-me
els elogis
a la figura
del Joan Arejo
amb la credibilitat
que dona
el fet
en públic i privat
haver-ho dit abans
perquè a mi
els panegírics
aquests polítics
no m'han agradat mai
m'hauria agradat
que per exemple
fa uns mesos
els articles d'opinió
que la portaveu socialista
dedicava
al senyor Joan Arejo
amb referències personals
absolutament desafortunades
doncs
no s'hagessin produït
perquè ara
que marxa
tots són elogis
jo per tant
com que ja
en el seu moment
sempre he considerat
Joan Arejo
que va ser un excel·lent
tinent d'alcalde
d'Hicenda
i que
és
continuar sent
un excel·lent
president de patronat
de turisme
de la Diputació
i ho he dit
sempre en públic
i en privat
crec que mereix
més credibilitat
jo considero
que no plegui
cinc segons
efectivament
continuarà de president
jo era conegut
la taça
com a servidor
no ho dic
per tu
ja ho saps
no ho dic per tu
però és que
jo he llegit
coses
que s'han escrit
Alejandro Fernández
Ramon Maria Sanz
Javier Villamallor
Raül Font
ho sento
miren el rellotge
Buen dia
de volum
de volum
de volum
de volum