This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sintorià de Tartulià, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres.
Temps per comentar les notícies d'aquest matí de divendres
amb tres convidats.
Saludem el cap de relacions externes de la companyia Repsol
aquí a Tarragona, Josep Bertran.
Pep, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Rafa, bon dia.
Hola, bon dia.
I el tercer convidat, que esperem que s'incorpori de seguida,
és l'advocat en Lluís Badia.
Amb ells farem tertúlia i, en fi, comentarem,
ens disposem a comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada
que, sens dubte, a nivell local i a nivell general,
passen per aquest acte tan tradicional que ha tingut lloc
aquesta passada mitjanit, que és l'enganxada dels cartells,
l'arrencada oficial de la campanya electoral.
Salutarem també ara de seguida el director del Diari de Tarragona,
Josep Ramon Correal.
Recordaran ahir els oients que havia de venir a la tertúlia,
no va poder venir i s'incorpora aquest matí de divendres.
Josep Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Seu ara mateix el director del Diari de Tarragona.
Amb ells farem tertúlia.
Com dèiem, ha començat aquesta passada mitjanit la campanya electoral.
En fi, amb els missatges, no sé si dir-ne que habituals,
però què esperen d'aquesta campanya després de veure això,
la tradicional enganxada de cartells?
Rafa.
Jo el dia 28 per votar.
Però què esperes?
El dia 28 per votar.
Només ja està.
Que passi aquests dies de campanya i ja està.
Sí, perquè penso que portem una campanya molt llarga, ja.
I per tant, això ha d'acabar el dia 28,
doncs votarem i punt.
I esperem que puguem sortir de la crisi.
Tots plegats.
Pep Bertran, què?
Què esperes?
He començat el dematí prenent cafè amb l'Artur Mas.
Ahir al vespre vaig sentir un soroll per davant de casa,
un cotxe parat, uns sorolls, uns que picaven.
Hi havien penjat un cartell d'aquests electorals
que pengem de les forolles amb una foto gran de l'Artur Mas.
I aquest dematí, com que el veig des de la cuina,
me l'han plantificat davant de la finestra de la cuina.
I has notat que havia començat la campanya oficialment.
Sí, sí, que havíem començat la campanya.
Pel demés, suposo que serà com totes.
No ho sé.
És un pèl diferent.
Segurament hi ha com més ambientiu.
Aquesta vegada sembla que hi ha uns números
que són una mica diferents de les altres vegades.
No ho sé, ja ho veurem.
Pel demés, jo crec que el ritual de sempre, els missatges de sempre.
I suposo que hi haurà alguns elements
que sortiran, sortirà el Palau, sortirà la Fiscalia,
tot això que...
En fi, suposo que serà un clàssic més.
I el 28, abans del partit del Barça-Madrid, anirem a votar.
Per ser el canvi del Barça-Madrid,
o en fi, la fixació del partit del Barça-Madrid en dilluns,
millor o t'és igual?
A mi m'és igual perquè no hi aniré,
però vull dir que ho trobo assenyat fer-ho el dilluns.
Sembla que així que està bé.
Lluís, què podem esperar de la campanya, creus tu?
Jo crec que tota campanya electoral lliure
hem de donar més valor del que sembla que donen
els meus companys de la tertúlia, no?
És a dir, l'exercici democràtic,
ja sé que ara és una cosa normal, no?
Però fa 30 anys segurament era més complicat,
per tant, primer, aquesta reflexió.
Segon, evidentment, qualsevol campanya electoral
comporta una confrontació d'idees.
Evidentment, com deia el Rafa,
vull dir, portem molt de temps aquí confrontant idees.
Però el que està clar és que la campanya electoral
s'han de posar a la taula en molts temes
i jo demanaria que es posessin els teles
que realment preocupen la gent.
Si finalment ens quedem en quatre anècdotes,
que sembla ser que és el que pot passar,
doncs malament, no?
Finalment ens quedem en parlar coses
que no preocupen la gent,
que són les del dia a dia,
de la feina, de l'economia,
i no parlem d'això en profunditat,
doncs malament.
I el Josep Ramon Correl,
com a director del diari, què?
Què espera d'aquesta campanya?
A veure, hi ha una coincidència general
que potser mai com ara
iniciem una campanya electoral
amb tot el peix venut.
Per tant, si sociològicament
ja està demostrat que les campanyes electorals
determinen un percentatge molt reduït de vots,
la importància de la seva incidència
està en relació amb l'ajustat del resultat.
Com que actualment la demoscòpia
comença a afinar bastant
i en aquests casos hi ha una coincidència general
que hi ha una victòria de Convergència i Unió
gairebé aclaparadora,
l'únic que pot acabar resolent la campanya
és si aquesta victòria és per majoria absoluta o no.
Això és el que sembla, no?
Per tant, evidentment, ja ha sortit a la taula
que de campanya estricta ja fa setmanes i mesos
i potser anys i tot que hi som, d'acord?
I per tant, ara estem en una recta final
que determinarà dècimes de segon
que només donarà matisos al resultat electoral
que tothom ja dona per dat i beneït.
Com que tot el peix està venut,
segons el Josep Ramon Corral,
no sé si coincideixen en això,
pot ser aquest un element
que ajudi precisament a motivar ben poc
a l'electorat?
Perquè molta gent pugui tenir la percepció
que això ja està dat i beneït?
Jo crec que aquesta ha de ser la campanya.
Jo crec que la campanya ha de ser justament
perquè la gent no es quedi a casa
i que la gent vagi a votar,
de tots els partits, eh?
Perquè, i Lluís ho deia, no?
Home, els que ens recordem encara
de què passava abans,
doncs no ens agradaria tornar
al que passava abans.
Però clar, potser ens hem acostumat tant
amb aquests rituals que...
El que passa és que jo crec,
i per matisar les paraules primeres,
el que jo crec és que la campanya,
és a dir, quan es gesta
el procés democràtic de l'estat espanyol,
hi ha un temps de precampanya
i després hi havia la campanya.
Era el moment d'exposar idees,
però era tot molt nou.
En aquests moments, potser perquè
els mitjans de comunicació
també aneu molt al dia
i a l'ahir i a l'abans d'ahir,
clar, els programes, els debats,
les opinions,
ja fa molt de temps que hi són al carrer.
Per tant, formalment,
la llei diu que són 15 dies de campanya,
crec, no?
Però clar, és que la campanya electoral
ja ve de fa més temps.
Per tant, jo crec que els 15 dies últims
és l'esprint final.
I en aquest esprint final
és important captar la participació de la gent.
Perquè un resultat, sigui el que sigui,
amb una participació molt baixa,
és un fracàs, no pels partits,
és per la democràcia.
És a dir, que més que la campanya
pugui modificar o no,
o condicionar el vot,
l'objectiu principal seria
animar la gent a participar.
Sí, veus, això que deia Lluís,
hi ha moltes coses per posar sobre la taula.
Jo crec que ja, com diu José Ramon,
ja fa molt temps que estem en campanya,
ja fa molt temps que l'escola...
I després, no hi ha cap sorpresa,
vull dir, tothom sap perfectament
qui es presenta,
quins partits són,
el que fan, la trajectòria que porten.
Jo crec que és molt difícil,
si ara atarrés per aquí,
una formació nova...
Però segurament tampoc no hi ha
un veritable debat, no?,
sobre els temes que interessen a la gent.
A la campanya?
Pregunto, sí.
Debat, debat.
Cadascú diu la seva,
però debat, debat.
Jo crec que no.
A més...
Confrontació d'idees.
I amb tot el respecte
pels que esteu més activament
a la política,
quantes vegades qualsevol persona
s'hi fa un exercici d'emeroteca
i veu el que s'ha dit a la campanya
i veu després el tarannà.
És que és molt...
Jo crec que la campanya
és purament un exercici de màrqueting,
doncs, bueno,
per motivar la gent,
per, com diu el Josep Ramon,
doncs, veure si a l'última volta,
que és la de classificació,
doncs, traiem un segon més
o un segon menys.
El de més,
ni perquè diguin ara que tal...
No ho sé.
I a més,
en el meu cas,
doncs, recordes coses,
doncs,
a finals de legislatura,
doncs,
que surt la llei de vagaries
i dius, bueno,
això són els problemes
que estan a sobre la taula?
Això és el que hem de parlar
a campanya?
Jo crec que és purament màrqueting
assegurar,
assegurar,
com diu,
que vagi la gent a votar,
que no sigui un fracàs de números,
que es pugui dir
que hi ha hagut molta participació,
però,
aprendre
i aclarir dubtes,
jo crec que cap n'hi ha un, no?
Com jo,
lamento aquesta situació negativa
d'una campanya electoral
que, repeteixo,
és el fet més important
d'un món democràtic
o d'un estat democràtic,
però és que entre tots,
potser,
Lluís hem contribut
a menys tenir-la, no?
Segurament,
però hauríem de fer un esforç
perquè no fos així.
A mi,
si em permeteu,
no és que tingui jo
el complex de Nostradamus,
però vull dir,
ara venim escoltant la ràdio
i, bueno,
jo crec que les dades econòmiques
que surten
en les darreres hores
jo crec que condicionen
una part important
de la campanya
i és evident que el ciutadà
cada vegada està més
que ficat pels temes
que li preocupen, no?
És evident que potser
les campanyes natural
o potser el debat dels polítics
no aprofundeixen els temes,
però jo crec que cada vegada més
la gent se'n dona compte
del que suposen
els condicionaments econòmics.
Jo crec que en aquesta campanya
hi haurà una part de debat important,
espero,
espero,
del tema econòmic
i, per tant,
vull dir,
crec que les últimes dades
que, evidentment,
no són favorables
en una situació positiva
de cara als propers mesos,
vull dir,
d'alguna manera,
espero i desitjo
que per almenys algú
sigui capaç
de portar-les a la campanya,
de discutir-les
i de plantejar
quins són els posicionaments
de futur,
perquè crec que n'hi haurà de molts...
Però, perdona, Lluís,
parles de debat econòmic,
però hi ha veritables
confrontacions i idees
en l'àmbit econòmic,
en la política econòmica
que es pot fer des de Catalunya
o des del conjunt d'Espanya?
M'imagines si hi ha
debats econòmics
que els pressuposts
socials de l'Estat
són aprovats exclusivament
pel partit del govern
i amb uns suports
d'unes crosses
molt concretes
de Col·lició Canària
i del Partit Nacionalista Bàs.
Imagina't si hi ha confrontació,
és a dir,
amb el tema més important
discutible
quan hi ha
que és la llei de pressupostos,
resulta que el govern
té un posicionament
i la resta
de la Càmera de Diputats
en té un altre.
Imagina't si hi ha confrontació,
però no solament amb això,
jo crec que hi ha molts plantejaments
econòmics
que d'alguna manera
s'han de posar a la taula,
algú s'haurà de començar
a explicar
què passa amb l'estat de benestar,
jo crec que són aquests temes.
Ja sé que són difícils
de plantejar aquests temes,
perquè clar,
la gent no li agrada,
no ens agrada
escoltar notícies negatives,
però jo crec que d'alguna manera
les campanyes electorals,
i per almenys aquesta ha sigut
la meva lluita
amb la molta o poca influència
que jo pugui tindre
al meu partit,
en aquest sentit,
jo crec que hem de parlar
les coses clares
i a la gent li hem d'explicar
el que passa realment,
perquè si no,
jo crec que no anem bé.
Al final ens quedem
a l'anècdota com d'ell.
Però, Lluís,
jo no dic que la gent
no sàpiga què li preocupa,
clar que ho sap.
Molt bé.
Sí, ho té claríssim.
El que també crec que té clar
és que a la campanya
no li solucionaran.
Sí que hi ha confrontació
amb això que dius.
I es faran propostes
per solucionar les coses,
no?
Propostes clares.
Hi ha marge de maniobra
en alguns temes d'aquests.
I a més,
i amb això acabo,
per ser rigorosos
amb el panorama econòmic
i amb les mesures
que s'han de prendre,
s'ha de ser poc popular
i s'han de dir missatges
que a la campanya
no s'escoltaran,
perquè no venen.
I si s'escolten
és perquè tothom té clar,
com deia ell,
que el peix està venut
i que per rigorós que tu siguis
i per mesures dràstiques
que anuncis,
doncs no perdràs
no perdràs masses vots.
Però si tens clar
que perdràs algun vot
aquests missatges a la campanya,
no s'han de dir la veritat.
Jo estic de veure amb tu,
però cada vegada
estic més clar
que les coses
han de començar a dir la veritat.
Encara que sigui en campanya
i encara que et costin mots.
I aquesta ha sigut
la meva lluita.
Sí, amb això estic d'acord.
clar que sí que s'hauria de posar
tot més clar, clar.
Josep Ramon,
hi haurà una confrontació,
tu creus clara,
d'idees,
dient les veritats?
Bé, de moment
el gran debat
d'aquestes eleccions
ha estat saber
l'horari del Barça-Madrid.
I això és així.
I encara que sembli
una mica frívol,
és un exemple
molt clarificador
de quin és el nivell
del debat polític
en aquests moments
en aquesta societat nostra.
És a dir,
tenim un divorci
molt gran
entre el que és
la classe política
i la ciutadania,
provocada segurament
per molts factors,
però sens dubte
els principals culpables
d'aquest fenomen
són els mateixos polítics.
Perquè s'han allunyat
de la realitat
dels problemes
del ciutadà.
Han fet una política
que almenys
és el que ha interpretat
el ciutadà
més encaminada
a assegurar-se
les seves parcel·les
de poder respectives.
I per tant,
tot plegat
ha fet que la gent
s'allunyi.
És a dir,
els propis polítics
perceben que
en aquests moments
té més importància
un Barça de Madrid
que les propies eleccions.
I això és un símptoma
gravíssim
d'una malaltia social.
Perquè en un estat
o en un país
democràtic
les eleccions
és l'esdeveniment
màxim
d'aquesta democràcia.
Si aquí
ha de dependre
d'un esdeveniment
esportiu
per important que sigui,
evidentment
ens ho hauríem
de fer mirar.
Si més,
no hauríem de reflexionar
no s'hauríem
ni d'haver plantejat.
És a dir,
el Barça de Madrid
hauria de circular
com un espectacle
tan massiu
com vulgueu
però que no s'hagués
ni hagut de comentar
davant de la importància
d'unes eleccions.
Per tant,
sembla malament
per ser haver
traslladat el partit
de futbol el dilluns
per no coincidir
amb les eleccions.
No,
és que el problema
és que s'hagi hagut
de plantejar això.
El problema
és que s'hagi hagut
de plantejar.
I que hem estat setmanes
parlant del tema.
Sí, esclar,
és que és així.
És lamentable
i això vol dir
que la política
s'ha distanciat
moltíssim
del ciutadà.
És a dir,
no,
alguna cosa passa
que el ciutadà
se sent allunyat.
Ja s'està parlant
i algú ja ho ha escrit
i tot,
que la gran por
és que a més
el gran pensament
d'aquestes eleccions
sigui l'abstenció.
I ha anat passant
aquest fenomen
de distanciament
del ciutadà
de l'especte polític.
És a dir,
o el vot en blanc
que encara,
diguem-ne,
és més càstig directe
als polítics
perquè el vot en blanc
és un exercici
a favor del sistema
democràtic
i un rebuig
a qualsevol
de les afortes
o plantejament
que fan els partits.
S'haurà de fer
el recompte
del vot en blanc
i s'haurà de fer
el recompte
de l'abstenció
i totes dues sumades
segurament serà
el principal partit
guanyador
de les eleccions.
Què volies afegir,
Lluís?
No,
jo és que estic d'acord
amb aquesta reflexió
que fa el director
de Targona
però m'agradaria
també dir una altra cosa.
És a dir,
això d'imputar
tots els problemes
a la classe política
em sembla,
jo com a mare no i això
no tinc cap problema.
És a dir,
aquí s'ha convertit
la nostra societat
en una societat anecdotària.
És a dir,
els mitjans de comunicació
és més important
l'anècdota
que el fons dels temes.
Llavors, clar,
tot això
ha repercutit
en una situació general
que sembla ser
que és més anecdòtic
veure com porta
el vestit
no sé qui
que en el tema
de profunditat
que dèiem abans el PEM.
Jo crec que d'alguna manera
hem de fer un esforç tots
aquí en la classe política
té molta culpa segurament
però tenim una culpa tots
és a dir,
la societat civil
que no ha sigut capaç
també de fer val
dels seus
o de tot cas
no s'apiguer
reivindicar
o liderar
determinades qüestions
els mitjans de comunicació
la classe política
la gent
els sindicats
és a dir,
jo crec que hem de fer
un esforç de canvi
i aquest esforç de canvi
o el fem
o ens el portarà
a la pròpia realitat
perquè la situació econòmica
que també ens hi llegeix
en tots aquests temes
finalment ens portarà
de tots per davant
si no ho fem.
El que passa és que
sembla que el procés
vagi precisament
a l'inrevés
del que comenten
sembla que anem
amb una societat
cada cop més superficial
en què s'apunta més l'anècdota
que no pas el debat de fons
no sé si el Rafa
també estaria d'acord
totalment d'acord
però
i tampoc som diferents
de la resta d'Europa
o no massa diferents
l'abstenció
de les eleccions europees
quan dic europees
no dic les europees
de nostre
a qualsevol país d'Europa
en aquests moments
els indes d'abstenció
són altíssims
als Estats Units
arriben al 60-70%
i per tant
jo tampoc ho magnificaré
clar perquè ens fem
uns escarafalls aquí
que en fi
si ho comparem
amb altres països
tampoc no estaríem tan
i d'altra banda
jo com a historiador
m'haig de recordar
que la primera política
que es fa
a l'imperi romà
escolteu també
l'amfiteatre
i el CIR
tenien una gran importància
el que passa
és que
el debat
és el que falta
a la societat
primer entre els partits
però també
dintre dels partits
i potser aquest és un dels problemes
que els propis partits
haurien de començar a assumir
que no es pot anar
amb blocs monolítics
en posició
de la veritat absoluta
perquè no n'hi ha
de veritats absolutes
i aquest debat
si no es produeixen
els CIR
dels partits
en primer lloc
després no podrien
esradir
la resta de la societat
en temes polítics
i per això
jo tinc tampoc esperança
en aquesta campanya electoral
en quant als debats
de profunditat
perquè potser
per un debat
en profunditat
abans
l'has devut
a casa teva
Som
o creuen vostès
perquè aquest és un missatge
que jo sí que crec
que ha arribat
a la majoria de la societat
que aquestes són unes eleccions
una mica diferents
més transcendentals
que d'altres
alguns líders polítics
s'han encarregat
en fi
de ratificar
que sembla que Catalunya
juga molt
amb aquestes eleccions
pel context de crisi econòmica
per les relacions amb Espanya
tenen vostès
aquesta sensació
que aquestes són unes eleccions
com crec que va dir
el president Montilla
en fi
per més d'una generació
de catalans
i de catalanes
o són com qualsevol altre
Pep
què et sembla?
home no
segurament no
com a qualsevol altres
no
encara que sigui
per dues coses
una perquè clar
el partit que guanya les eleccions
i assumeixi la responsabilitat
de governar
es troba el panorama econòmic
que es troba
que és força complicat
que no ha de ser
no serà fàcil
i si com dèiem abans
doncs home
s'atreveixen
i fan el que jo crec
que s'ha de fer
i prenen decisions complicades
i tal
amb una visió
doncs més enllà
dels quatre anys
de legislatura
doncs
no serà còmode
governar
pel qui guanyi
i després
a nivell més particular
de Catalunya
segurament
tot el que té a veure
amb el desenvolupament
de l'Estatut
i amb el plantejament
doncs del finalment
cap on hem d'anar
i com s'ha de gestionar
tot això
doncs també
també pot marcar
els propers anys
jo crec que
còmode
no
pel que guanyi
no ho serà
però té molta feina
coincideixes
o sap Ramon
amb aquesta anàlisi
a veure
davant de qualsevol situació
de crisi
per sortir-ne
evidentment
és necessari
que hi hagi
un element
que actui
de reactiu
d'acord
per estimular
les solucions
quan s'acau
amb la rutina
quan s'acau
quan et trobes
amb un azucac
el desencís
és tan general
que si no hi ha
algun element
que faci de motor
de l'estímul social
difícilment
ens podrem sortir
sortir de la crisi
és una responsabilitat
de tots
dels polítics
en primer terme
però després
de la societat civil
que és la que realment
acaba generant
la riquesa
si no ens ho creiem
si no hi ha un estímul
si no hi ha això
una reacció social
difícilment
ho aconseguiríem
tots tenim clar
que el país
no reaccionaria
si hi hagués
una continuïtat
de tripartit
el propi president
Montilla ho ha vist
sent el primer
de renegar
del tripartit
d'acord
llavors
evidentment
que en aquest sentit
i per la circumstància
de la greu crisi econòmica
que estem patint
si són unes eleccions
potser més importants
que unes altres
en un altre moment
potser sí que ho són
ara
no oblidem una cosa
som unes eleccions
autonòmiques
amb unes competències
limitades
limitades
amb un estatut
retallat
per dalt i per baix
i amb unes circumstàncies
que evidentment
el nou govern
tindrà les limitacions
que té
i a més a més
que aquest és un altre tema
en un cas ja en parlarem
la conversació
Unió Artur Mas
aixeca la bandera
de tornar a canviar
el sistema de finançament
i reivindicar
el concert econòmic
ens tornem a fotre
amb un patamoll
una altra vegada
perquè ja no estem d'acord
nosaltres mateixos
els propis catalans
és a dir
això també
que ens ho fem mirar
si en aquests moments
hem de tornar a obrir
un altre debat
de finançament
o si hem de
centrar-nos estrictament
a sortir de la crisi
i després
enfocar d'una altra manera
perquè ja hem comès
molts errors
amb el diferent tema
de l'Estatut
molts errors propis
dins de Catalunya
de com enfrontar
les negociacions amb l'Estat
i potser no seria bo
tornar a caure
un altre error
però suposo que
la conversació
Unió ha d'aixecar
alguna bandera
nacionalista
per poder engrescar
el seu electorat
i si els hi ha ocorrit
aquesta
però a mi em sembla
que no és el moment
de plantejar-la
Lluís i Rafa
Bé, jo primer
amb el tema
de les eleccions importants
deia el president Suárez
que les més importants
són les últimes
per tant, evidentment
les més importants
són aquestes
i després seran
les més importants
les últimes vols dir
o les properes
les que se celebren
els immediates
això és com el futbol
partida a partida
exacte
partida a partida
al final
al final
el símil aquest
dit això
al final sempre tornem al futbol
malauradament
és que és el que ens marca la vida
és el que ens agrada
en el fons
i respecte a l'altre tema
mireu
jo crec que
en aquest país
hi ha una situació
gravíssima
es deia ara
escolta
hi ha unes limitacions econòmiques
limitacions de competència
per la revocació
de l'Estatut
mireu
jo crec que
en aquest país
tenim una situació
tan complicada
que s'ha convençut
els catalans
que l'emissió de deute public
a part de la Generalitat
és una cosa positiva
és a dir
imagineu
si arribem a estar complicats
si la societat catalana
està
jo
home
tenint en compte
els interessos
que paguen els bancs
que surtin
algun 475
ha de ser positiu
a la força
si avui mirem
si avui mirem
la bolsa
el que diu
ja veurem si podrem tornar
això avui en tot cas
no és un tema
de banda
no no
però avui
imaginem-se
que han venut
a la societat catalana
i la societat catalana
ho ha comprat
que endeutar-se
és una cosa positiva
és a dir
jo la setmana passada
vaig anar a un debat
i hi havia un destacat
militant socialista
em deia
no
si el tema aquest
de la Generalitat
de emetre deuda pública
ara serà copiat
per altres comunitats
d'autònoms
no anem bé
és a dir
si una família
el que ha de fer
a final d'any
és demanar més crèdits
bé
arribat a això
com a exemple
jo crec que li hem de donar
el tom a tot això
és a dir
jo crec que hem de tornar
a posar la consciència
dels temes
i de la realitat
de la situació
jo no sé si això
ens ho porta a la campanya
electoral o no
però el que s'ha vist
és que
jo crec que tots
tenen una obligació
o tots tenim una obligació
de plantejar els temes
que realment preocupen
i perdoneu
vull dir
a mi em sembla
que al final
ens quedem les anècdotes
de la xorrada
que s'ha dit al mitin
o aquell que ha posat la pota
o l'altre que s'ha contradit
però en el fons
el que quedarà el dia 29
és que això s'haurà de gestionar
amb més o menys competència
això s'haurà de gestionar
i la possibilitat
de gestionar això bé
escolteu
això és complicat de nassos
jo sobre la importància
de les eleccions
d'aquí cent anys
m'ho preguntes
perquè
la història
n'està plena
d'assumptes
en principi
intrescendents
que han provocat
grans revolucions
per tant ja ho veurem
què passa
però no crec
que siguin més importants
que nosaltres
si no fos
perquè en aquests moments
estem davant d'una conjuntura
en què pot fer
que això canviï
algunes coses
i perquè pot ser
que en els moments
en els que vivim
es produirà
segur que es produirà
guanyi guanyi
una alternació
del tipus de govern
per tant ja només per això
té una importància
afegida
que no tenim
per exemple
les altres eleccions
jo en el tema
del deute públic
ja discrepar del Lluís
la gent ha de comprar
deute públic
que si no com compraré
jo a final de mes
escolteu
per tant
tu és a instància de part
per tant a mi
em sembla molt bé
ja que contribueixo
amb més d'un 5%
de descompte del meu sou
home
arreglem-ho això
i el tema
del concert econòmic
que ha tret abans
el Josep Ramon
que a més
és una de les banderes
que pot formar
part del debat
de la campanya
i de l'acció
del futur govern
de Catalunya
és que el tema
del concert econòmic
jo penso que
aquest país
va perdre el tren
fa molts anys
el tren
que va agafar
el País Basc
perquè així
que van agafar el tren
o potser no
no ho sé
però
i per què el PNB
aprova en aquests moments
els pressupostos generals
de l'Estat
segurament perquè
té un concert econòmic singular
si no
no sé si els aprovaria
i té els diners assegurats
i el paper tren
això del concert econòmic
creu que
o pot ser ficar-se
en un altre liu
segurament ara
no és el moment
jo crec que
home
sí que s'ha de mirar
efectivament
però no crec que
ara sigui
ara sigui el moment
perquè
no, però és que
és que has de concertar
si necessites arreglar
el tema econòmic
i està tothom com està
ja em diràs
on l'aniràs a arreglar
i és a raó
no, és que
està clar
no n'aprenem
els catalans
ja que has tret
el tema històric
hauríem d'estudiar
més història
per veure els errors
que cometem
no hi ha històrics
sinó recents
és a dir
no tenim clar
que és impossible
anar a negociar
amb Madrid
un tema
que prèviament
no tinguem
molt consensuat
els propis catalans
no ho tenim
prou clar
això
per què ens ha petat
els dits
l'Estatut?
per les nostres
pròpies divisions
internes
és que és així
és a dir
als bascos
no els passa
això
és que no els passa
i així els va
no els passa
llavors
en aquests moments
introduir un altre factor
de divisió interna
dins de Catalunya
parlo
és un error
és a dir
no tenim desplegat
el poc Estatut
que ens ha quedat
i ja en se té
amb un altre debat
que obre una nova divisió interna
d'acord?
llavors
és un error
jo no sé si només
és pura estratègia electoral
és a dir
potser si només
és un discurs
de dir
que arribi el missatge
que la convergència
vol anar més enllà
amb el que és
la sobirania
de Catalunya
és donar un pas
més enllà
sense acabar
de jugar clarament
la carta d'independència
perquè
la convergència d'unió
ha de jugar
un paper de centralitat
i per tant
hi ha Esquerra Republicana
i ara
a més a més
tots els altres
els carreteros
els aporta
etcètera
etcètera
que juguin
decidísament
la carta independentista
la convergència d'unió
ha de fer un paper
més
de
la puta
i la ramoneta
per dir-ho
en termes
col·loquials
per tant
si només és això
doncs
vinga
mira
parlem
d'un altre tipus
de finançament
però
jo crec que
l'arturma
és un home
molt pragmàtic
i suposo
que sap
que en aquests moments
el que ha de començar
a fer
si governa
com és previsible
és endreçar
les coses
és transmetre
una sensació
de seguretat
és transmetre
una sensació
del seny
català
que digui
vinga
anem-nos tots
a romengar
i anem a sortir
d'aquesta punyetera
crisi que ens ofegui
i que fa que el país
estigui enfonsat
moralment
econòmicament
socialment
anem a posar-nos
a la feina
i això
jo crec que és el que
està demanant el país
és a dir
escolta
deixar-nos estar
de batalles
internes
tinguem un govern
coherent
un govern seriós
un govern que remi
tot en la mateixa direcció
i anem
a la feina
i després
quan estigui
tot això
endreçat
ja mirarem
d'avançar
com sigui
aprenent dels errors
històrics
que hem estat
cometent
a cada moment
penso que hauria de decidir
perquè un concert econòmic
sortirà millor
i més fàcil
de la crisi
o potser no la patiríem tant
perquè estic recordant
dades de l'atur
que clar indiquen clarament
País Bàs
Navarra
10% d'atur
aproximadament
Catalunya
17-18%
i la mitjana d'Espanya
que encara està fins i tot
una mica per damunt
potser és que el concert econòmic
és com una mena de
de miracle
entre cometes
escolti
jo crec que hi ha dues variables
aquí
primer
com diu el director
és evident
que aquí jo crec
que la ciutadania
i això sí que ho diuen
totes les enquestes
volen un canvi
és a dir
això jo crec
que està refrendat
per més del 80%
dels ciutadans
i per una altra part
el que fa Comerència Unió
és demanar
una majoria suficient
no en cap cas
s'ha demanat majoria absoluta
què vol dir una majoria suficient
la capacitat
de poder endegar
totes aquestes qüestions
que evidentment
suposaran adreçar
a casa nostra
que en aquest moment
jo crec que hi ha hagut
problemes molt greus
que no s'han sigut
adreçar
dit això
el tema del concert econòmic
l'Estatut resolvia
un tema
de fer ja molts anys
en una situació econòmica
i ara resulta
que han hagut d'anar
en endeutament
per tant
és evident
que en aquest moment
Catalunya
les seues finances
de la Generalitat
estan molt tocades
i això evidentment
des d'aquest punt de vista
comporta un plantejament
de replantejar
una nova situació
i jo no sé
com s'aconseguirà
o com se buscarà
aquest suport majoritari
jo el que sí que li puc dir
és que des de Convergència
no hi ha cap interès
en dividir els catalans
i això en tot cas
és d'altres opcions polítiques
en tot cas aquí
el que s'ha de fer
és sumar
per endegar les iniciatives
que s'han de prendre
que seran dures
s'ha de sumar
i s'ha de tindre
el concert general
i per tant
el que hem de fer
és l'esforç
i repeteixo
i torno al començament
és a dir
jo crec que aquí
hi ha d'haver
una opció política
que tingui una majoria
suficient
per prendre
totes aquestes decisions
i crec que
d'alguna manera
el lideratge
de l'Ortur Mas
està en aquesta línia
de poder sumar
per tirar endavant
en totes aquestes coses necessàries
Creuen que apareixeran
altres partits
al Parlament?
Apareixeran?
Sí, apareixeran
nous partits
Laporta
regrupaments
avui Laporta
depèn de l'abstenció
està per Tarragona
depèn de l'abstenció
però serà
podria passar
sí, podria passar
serà sense voler
és la lleidon
vull dir
i seria bo
o seria dolent?
Creuen un Parlament
més fragmentat
amb més forces polítiques
o al revés
ja està bé
que el Parlament
sigui plural
i reflexi
doncs això
la pluralitat
d'opinions
de la societat catalana
Bé, donarà més color
però efectes
pràctiques
de governabilitat
és transcendent
és a dir
Ciutadans
què ha portat
al Parlament
el debat
del Parlament
de Catalunya?
Ha portat res
és a dir
la mosca collonera
així de clar
ara tenim
amb Ciutadans
una mosca collonera
d'una banda
i si entrés
a Laporta
o al carreter
tindríem una mosca collonera
d'una altra banda
però a efectes
de governabilitat
les coses
del país
s'acaben dilucidant
amb els dos
grans partits
que aposten
per la centralitat
que són
Comercià de Senyor
per un costat
i el Partit Socialista
per l'altre
i això és així
crec que és un gran actiu
de Catalunya
perquè ens permet
tindre dues alternatives
centrals
de govern
amb capacitat
d'alternar-se
i l'alternar-se
és una base
de la democràcia
aquest és un actiu
que els catalans
hem de conservar
perquè ens dona
solidesa democràtica
després ja cadascú
administra
els seus resultats
electorals
amb un altre
dels valors democràtics
no ho volem
el pacte
és a dir
el pacte
amb essència
no és dolent
al contrari
és justament
un dels actius
democràtics
la capacitat
de poder pactar
qui són els partits
que poden pactar
aquells que tenen
capacitat central
d'acord
socialistes
i competència
per tant
em sembla que
ara és un moment
que
la ciutadania
reclama
aquesta alternància
per
rearmar
moralment
el país
per tornar-lo
a reactivar
a partir
de forces
socials
i endavant
però estarem d'acord
que si no hi ha
una majoria
suficient
per tirar endavant
això
per molt que hi hagi
aquesta descentralitat
que hi hagi dos partits
que jo crec que
això és indiscutible
al país
per una part
el partit
dels socialistes
de Catalunya
per una part
de la coordinació
si no hi ha
una força
que tingui
un suport
majoritari
que no es vegi
obligada
a repetir
tripartits
o bipartits
encara que puguin
seguir de colors
diferents
jo crec que el país
ho té complicat
crec que d'alguna manera
la majoria
no pot ser suficient
si cada cop
hi ha més forces
polítiques
és a dir
la fragmentació
del Parlament
no
això no vol dir res
si hi ha una força
política
que té una majoria
suficient
no té per què
a veure
i d'altres formes
l'accés
de determinades opcions
polítiques
serà en funció
de l'abstenció
és a dir
l'altra vegada
si recordeu
hi va entrar
ciutadans per això
i m'assembla
que va rondar
els 50.000 vots
bueno
clar
aquestes són variables
de la llei de Jón
que té coses bones
i coses dolentes
i això d'alguna manera
s'ha de valorar
però el que és
la realitat de fons
és que aquí
hi ha
aquest afan
de la gent
de dir
escolta
i això no ha anat bé
durant aquest temps
i alguna
formulant de buscar
bueno
aquest és el que està
damunt de la taula
en discussió
Rafa i tu creus
que entraran
nous partits
mosques
com deia
el Ramon
és que
el que diu Lluís
és que dependrà
de l'abstenció
però
tu preveus
una abstenció alta
i per tant
però no
jo crec que
estic confiat
que no hi hagi
una abstenció alta
i per això
aquesta campanya
sobretot
els partits
que tenen
seny
i sentit comú
i capacitat
de govern
haurien de procurar
per tots els mitjans
que aquesta abstenció
no fos alta
perquè els partits
aquests
al Laporta
què en s'aportarà
és que no aportarà
absolutament res
tornarem a parlar
de futbol
no no
tot en s'aporta
ara és política
no perquè
en l'aporta
en qualsevol cas
s'hauria de dedicar
al futbol
i no a la política
perquè
és que potser
es pensa que això és el Barça
i no és el Barça
això és més seriós
tu creus que entraran
alguns partits nous?
el que s'ha dit
jo crec que si entren
serà sense voler
els efectes aquells
de rebot
seria un gol de rebot
també
tornant a la metàfora
futbolística
de voler volen
entrar
ja fan força
home a l'aporta
aspira a ser president
de la Generalitat
i ho ha dit
i jo del Barça
a veure si no entens
en fi
si anem a acabar
la tertúlia
avui l'hem dedicat monogràficament
a l'inici de la campanya
hem deixat de banda
potser temes més locals
que si l'ampliació
del Parc Intorroja
que si tirem a terra o no
a l'edifici del Port
Lluís Badia
el tiraria per cert
com a expresident
de l'autoritat portuària
no és molt menys
el Pep Artran
el tiraria?
no, jo no el tiraria
que va
m'agrada molt
a més
m'hi he acostumat
jo no
a mi d'entrada
no m'agraden
derrocar coses
per elements
per pocs significatius
que puguin semblar
i de fet
a un bogacer
quan vaig
tenir ocasió
de visitar el Port
el primer que li vaig preguntar
és què em penseu fer
d'això
perquè estàvem ja
traslladant-se
i em va dir
a terra
i d'entrada
em va colpir
perquè
no és que sigui
un espart
amb arquitectura
però si més no
una singularitat
la té
i entenc
que dins del
paisatge urbà
de Tarragona
ha marcat
un element
aquest edifici
i home
jo crec que
poden buscar
fórmules
per aprofitar-lo
i no
el que necessitem
és construir
amb aquesta mini-enquesta
en la porta
en la porta
ho farà
amb aquesta mini-enquesta
que veiem avui
la tertúria
Josep Ramon Correal
Rafael Muñoz
Josep Bertran
Lluís Badia
gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
Lluís Badia