Ara són dos quarts de dotze del migdia, set minuts.
És el temps que dediquem cada setmana aquí al matí de Tarragona Ràdio
a recolzar aquesta aspiració ciutadana.
Ja sabeu que sempre subrellem aquest terme perquè pensem que la candidatura
perquè Tarragona sigui capital de la cultura europea
no és només una qüestió institucional.
Més aviat hauria de ser una qüestió de desig col·lectiu i ciutadà.
Per això ens agrada posar en valor en aquest espai, i de forma breu,
ja som conscients d'això, tot aquest patrimoni, aquest inventari
que s'està fent d'alguna manera per presentar el projecte
al llarg d'aquest any 2010.
Teresa León, molt bon dia.
Bon dia.
Tècnica de l'Oficina del Patrimoni, ens agrada recordar
que s'està elaborant el projecte dia rere dia, es va sumant, es va sumant...
Jo no sé quants folis, ja hi ha a l'oficina, deu haver-hi uns quants, no?
La veritat és que el projecte és una de les coses secretes
i per això no se'n parla, que ja ho hem dit moltes vegades,
però el que hem de tenir en compte tothom és que s'ha d'entregar aquest juliol.
Llavors, al llarg d'aquest any s'ha de dictaminar amb aquest comitè d'experts
si són finalistes o no, que tenir tot aquest marge de temps
per anar dinamitzant la candidatura i, sobretot, el que podem fer tots,
que és donar suport a través de l'adhesió.
Llavors, aquesta adhesió, doncs, siguin grups, siguin individuals,
siguin entitats, qualsevol ho pot fer, a través de la pàgina web
o a través de la nostra adreça, vaja.
Al llarg d'aquesta temporada ja sabeu, hem parlat del patrimoni paleocrísti,
hem parlat del patrimoni modernista, del gran patrimoni musical
que tenim a la ciutat de Tarragona, de l'art religiós,
que també tenim realment peces extraordinàries.
Clar, de Roma, del patrimoni romà, n'hem de parlar i parlarem moltíssim.
Avui, en tot cas, faríem una aproximació i ho fem.
Estem, la veritat, molt contents que ens acompanyi Isabel Rodà,
és doctora en Filosofia i Lletres de la secció d'Història Antigua,
catedràtica d'Arqueologia,
directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que té la seva seu aquí a Tarragona.
Isabel Rodà, molt bon dia.
Un plaer sempre conversar amb tu.
Ara ho dèiem, l'Institut d'Arqueologia Clàssica no és de Tarragona,
és de Catalunya i té la seva aquí.
I això també, a vegades, és important reflectir-ho
i constatar-ho perquè es pot pensar que aquí només tracteu
qüestions de la Tarragona romana, ni de bon tros, eh?
No, no, perquè és clar, és català,
però estar a Tarragona ja està molt bé,
perquè Tarragona és el principal patrimoni d'arqueologia
que tenim a Catalunya i per això és patrimoni de la humanitat.
Està a Tarragona, però és català i és d'arqueologia clàssica.
Per tant, de lo particular hem d'anar a lo general
i, a més, estem amb convenis i amb actuacions
a tot arreu del territori català i més enllà de les nostres fronteres, també.
De fet, si entreu a la pàgina web de l'ICAC,
trobareu que fan una tasca extraordinària de recerca,
de docència, moltíssimes publicacions,
i ara em ve al cap la planimetria arqueològica de Tarragona,
que va ser una feina extraordinària,
que vau presentar uns quants mesos, tampoc no tant, no?
Bueno, es va presentar al novembre del 2007,
però va ser una tasca enorme d'equip institucional,
de bona col·laboració, de consens,
que això ens costa tant de treballar-ho i de practicar-ho.
I, esclar, es va posar en solfa
tot el que s'havia trobat a Tarragona fins l'any 2004.
No només per una finalitat d'arqueològica
o de saber què havia passat abans que nosaltres a la nostra ciutat,
sinó com a eina urbanística.
Actual, a més a més.
Exactament, com a eina.
Quan s'ha de planificar un creixement urbà,
s'han de planificar unes obres,
siguin privades o siguin públiques,
sabem el que passa sota els nostres peus.
I això és molt important.
La política de prevenció també amb arqueologia,
no només amb medicina,
amb arqueologia és importantíssima.
Així ens trobem ara, com ens trobem,
quan comencem a urbanitzar o reurbanitzar les nostres ciutats.
Em vaig llegir ja fa un temps
en una entrevista que li vam fer a la Contra de l'Avantguàrdia,
l'Isabel, que el titular aquell,
com sempre els titulars ja sabeu que a vegades es treuen de context o no,
però vaja, jo crec que pot ser una afirmació,
un bon punt de partida si parlem de Tarragona i de Tarracó.
Deia, a Tarracó Roma va aprendre a ser Roma.
Sí, no és una frase periodística,
molt de part de veritat.
Per què?
Perquè Roma, al segle III abans de Crist,
era, no diré, un poblet,
però una ciutat de mala mort.
A l'Ea, rotllo estèrics?
Sí, no tant,
però no havia arribat la gran Roma que ens esperàvem,
no sé, Coliseu,
tot això faltava entre 100 anys per la seva construcció.
Aleshores, esclar,
Roma, al segle III abans de Crist,
era una ciutat petita
que anava estenent els seus dominis.
i la primera vegada que posa els seus peus fora de la península itàlica
per, doncs, ja començar a expandir els seus dominis
és aquí a Tarragona,
l'any 218 abans de Crist.
Per què?
Perquè li tallava el pas a Aníbal,
la seva rara guàrdia,
la seva intendència,
i era, diguem, una finalitat militar.
Però després d'aquesta finalitat militar
va venir, doncs, ja l'estructuració de Tarragona,
de Tarragona,
estructuració de tot el llevant peninsular
fins a lo que és Andalusia actual.
I, aleshores, esclar,
Roma va començar a veure
com podia també administrar,
organitzar uns territoris
que estaven més enllà de la península itàlica.
Per tant, sí,
Roma va començar a prendre el seu Roma aquí, a Tarragona.
I va ser un banc de proves
del que seria l'imperi romà?
Sí, esclar, encara l'imperi no havia arribat.
Estàvem en plena república romana,
era el dia amb el segle,
el temps dels ercipions,
que van venir aquí, eh?
Tarragona és qui pion om opus, eh?
Tarragona obre dels ercipions,
i és veritat, no?
Per tant, ells personalment van venir aquí
i sí, va ser la llei de l'assaig i de l'error, no?
Un banc de proves
del que després seria el seu gran domini
per tot el món conegut
en tres continents,
Àsia, Àfrica i Europa.
Què podia distingir Tarragona
en d'altres, diguem-ne,
grans ciutats o grans assentaments
que va fer l'imperi al llarg de la seva història?
Quina diferència hi havia,
davant de la seva situació estratègica,
diguem-ne,
en el que és el que ara entenem
com el marc europeu?
Bé, Tarragona,
no ens en donem compte prou
de la importància que va venir Tarragona
a l'època antiga.
No la valorem prou,
encara no ens l'estimem potser prou,
però pensem que Tarragona
va ser la capital de la província
més gran de l'imperi romà.
Des de Tarragona es governava
des de Galícia
fins a la meitat de la Messeta
i fins a la zona de Múrcia
i l'Andalusia oriental.
Tot això depenia de Tarragona.
El governador de Tarragona era una potència
impressionant,
fins i tot un governador
que va estar aquí
doncs 8 anys,
l'any 60,
el 68,
després de Cris,
després va ser emperador,
Galba,
i va estar aquí
8 anys governant aquesta província.
És clar,
era una plataforma
molt estratègica,
a més perfectament comunicada
amb la Gàlia
i amb Itàlia,
amb un port activíssim
i aquí sortien
i entraven
tota mena de productes.
Sobretot hi havia
un producte fantàstic,
encara el tenim ara,
que era el bon vi.
El vi de Tarragonès,
que ara és el vi
del Penedès,
del Priorat
i del Montsant,
del Tarragonès,
tants bons vins
que tenim a la zona.
Per tant,
tenien ja
aquest territori
ben explotat,
ben organitzat
i siguen
un dels més importants
i capdavantents
del món romà.
El mantabasalvi
és un llegat,
un dels moltíssims
llegats
que ens va deixar
romà.
I ara diré una cosa,
lletja.
A vegades,
a vegades,
diem,
tant de patrimoni,
tant de patrimoni,
te'n vas a Mèrida,
te'n vas aquí,
te'n vas allà
i és espectacular.
I aquí a Tarragona
arribes i escolta,
això ho hem sentit
dia a vegades.
Sí, sí, sí, sí.
No, no és una cosa lletja,
malauradament és veritat.
És a dir,
no tot són flors i virals
i romaní.
És a dir,
Tarragona,
com Còrdoba
i com Mèrida,
però a Tarragona
s'ha de fer més
per fer lluir
la nostra ciutat
perquè no cal
que ens inventem res.
No cal que fem
ciència-ficció
o coses de Hollywood
o arquitectura
de paper.
No cal crear escenaris falsos
de cartòpeda, no?
No, és que els tenim.
Tenim un teatre
que ara s'ha començat
doncs a dir
un esforç
i ha hagut
per part del Museu Nacional
d'Arqueologia de Tarragona
de poder-lo
presentar una mica
al públic
que almenys el pugui veure.
Però ens falta molt.
Tenim la necròpolis
més important,
més estensa
de tot l'Occident romà.
Amb dos mil
i escatges enterraments
i està tancada
el públic.
Tenim una font
dels Lleons
que és un monument
helenístic,
és un monument
del segle II
abans de Cris
quan encara Roma
era un poble
i no la tenim explotada.
Tenim el port antic
conegut
i no l'hem explotat.
És a dir que
hauríem de fer lluir
tot això.
Perquè la necròpoli,
per exemple,
a mi em dóna la sensació
que poques ciutats
poden tenir
un patrimoni
d'aquest tipus
com el que tenim a Tarragona,
la necròpoli
que tenim aquí.
Per això dic
que és la més important
visitable
de tot l'Occident romà
i la tenim tancada.
Una necròpolis
que a més que es lliga
al món
de l'antiguetat romana
amb l'antiguetat cristiana
i el medieval
a través del bisbe
fructuós
i els seus diàques
que van ser
martiritzats a l'anfidiata
i després enterrats
en aquella necròpoli.
És a dir,
que és una necròpoli
amb vida pròpia
que tenim uns enterraments
diguem-ne
privilegiats
amb unes laudes
de mosaics fantàstics
que no hi ha
enlloc més.
Però ho tenim
però no ho podem lluir.
Però tot això,
és que ho hem de fer lluir.
L'important és tenir-ho.
Tota l'epigrafia
i tota l'escultura
que no es pot lluir
perquè si no m'equivoco
és especialista
en aquest tema
i només veiem
una part
del que hi ha.
Hi ha molts magatzems
plens de grans obres
que no es poden posar
perquè no hi ha espai.
I tant, per exemple,
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
és l'únic de titularitat estatal
que hi ha a tot Catalunya
amb gestió
de la Generalitat.
És clar, vull dir,
l'edifici que té
està molt bé
com a parador principal
però després
pot tenir
un equipament estupend
de Tarragona
per a l'arqueologia
a la Tabacalera.
Tabacalera
podria ser la gran zona
de reserva
no només per a l'arqueologia
sinó per a la cultura
per a la biblioteca
per a la proximitat
de la necròpoli.
És a dir que, esclar,
podria ser un centre
aleshores
on podíem posar
les tecnologies modernes.
Podria ser una cosa
cap davantera.
Per exemple,
ens en mirem
d'un museu de Lacan,
per exemple,
d'un museu
d'arqueologia subaquàtica
de Cartagena
i nosaltres
podríem tenir
una cosa encara
molt millor.
Em sembla que Cartagena,
per exemple,
fa 20 anys
era una ciutat
realment horrible
amb un teixit social tremendo
amb un abandonament
dels seus barris
i ara va apostar
pel patrimoni
i és una ciutat
totalment renovada.
Mirem el seu teatre
amb un moneo
al darrere,
el seu museu.
Ha estat el punt de partida
aquest patrimoni romà.
Van apuntar,
van apostar
pel patrimoni
i van encertar.
Nosaltres hauríem d'apostar
més pel nostre patrimoni
no per una cosa romàntica
dir, oh, que bonic
i quants segles han passat
que també,
sinó perquè ho integrem
en una ciutat viva,
una ciutat que ho pot disfrutar,
una ciutat que en fa bandera
i orgull
d'aquest patrimoni.
És un motor econòmic.
Clar que sí!
És un motor econòmic
de Tarraco Viva,
per exemple,
que ara farà uns anys.
Déu-n'hi-do.
És la moguda que té
Tarraco Viva.
És cert que hi ha hagut
persones amb iniciativa,
amb ganes
i després amb reclòsament
institucional,
lògicament.
Per tant,
una moguda,
en el bon sentit,
pel patrimoni
donaria
un turisme,
un creixement
en tot el que són
restauració
de la zona,
visites,
passar per Tarragona.
Pujaria moltíssim
el nivell de visitants
i el nivell que es podien quedar aquí
i que disfrutin de la ciutat
en tots els seus aspectes.
Pensem, per exemple,
que encara no tenim
una Tarragona
senyalitzada
als seus monuments.
S'està fent,
perquè sembla que la cosa
és imminent.
Però a hores d'ara,
avui,
el dia 11 de març,
no ho tenim.
I hauríem de tenir...
Entre tots,
hi ha moltes institucions
a Tarragona
que estimem
i volem saber més
i difondre el patrimoni.
però sempre és un problema.
Unim forces.
No, no, no, no.
Unim forces.
Unim forces.
Sempre tenim la mania
d'anar cadascú
tirant pedres al veí
i això és dolent.
A veure,
mirar enrere
és un mal parlar
perquè estem parlant d'història.
Per tant,
enrere s'ha de mirar.
Aquí hi ha dues qüestions.
Hi ha coses
que s'han fet molt bé.
Posaves l'exemple
de Tarraco Viva.
Hi ha coses
que no s'han fet bé,
segurament.
Jo recordo
quan la data històrica
que Tarraco
en el seu conjunt
va ser declarat
Patrimoni de la Humanitat,
lògicament,
des del punt de vista informatiu,
més enllà de la notícia,
es van fer
moltes taules rodones,
tothom va donar veu,
tothom va parlar,
tothom estava encantat
que Tarraco fos,
però tothom coincidia
justament
en un aspecte
que acabes d'assenyalar.
Cadascú anava per lliure.
Organismes,
institucions,
vull dir,
sempre hi ha hagut...
Jo recordo
que es reclamava
aquest òrgan únic
que havia de gestionar
el patrimoni
i que aglutinés realment
a tots els agents.
Han passat uns quants anys
i això,
potser entrarem en el camí
que això ho aconseguim?
Esperem que sí.
Són 10 anys.
Les altres fixes
van bé per reflexionar,
per veure
què s'ha fet bé,
què s'ha fet malament,
què es pot fer millor.
Aleshores,
ara fa 10 anys
de la declaració
de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat.
Ja hi havia
una taula rodona
el dia 1 de desembre
on hi havia diferents agents
que van posar
sobre la taula
aquests problemes.
que la descoordinació
i la desunió
és una debilitat
total i absoluta.
Es perd molta energia.
Tot, tot.
Escolta'm,
i Tarragona
malauradament
ha sigut molt especialista
en això.
Ho hem de deixar.
No creure
que tot ha de ser
sempre així
perquè sempre ha sigut així.
No, no.
Posem la nostra força
per canviar tot això,
perquè són moltes institucions,
moltíssimes.
Tarragona
és l'única ciutat
del món
que té tantes institucions
preocupades
pel seu patrimoni.
Per tant,
escomim-nos
i ho dic
si sumem,
sumem,
sumem,
multipliquem.
Si restem,
dividim.
I sempre estem dividint
i n'hi ha prou d'això.
Posem-s'hi
i aleshores
trobem els mecanismes,
discutim,
veiem les coses,
no estarem tots d'acord
i tot serà
de roses.
Hi ha una cosa
que es diu pactar,
consensuar, no?
Però hi ha no els objectius comuns
i aquest objectiu comú
ha de ser Tarragona
i que Tarragona
faci de la carta
del seu patrimoni
una raó de ser,
una raó de viure,
una raó d'estar millor,
una raó de millor economia.
El patrimoni,
segurament el patrimoni
no el pots transportar,
el patrimoni està aquí.
Una altra cosa,
una fàbrica
la pots portar d'aquí a d'allà,
però el patrimoni
el pots explotar
en el propi territori
i ningú ens el prendrà mai.
Però esclar,
l'hem de tenir...
No hi ha deslocalització
de patrimoni.
No, no, no, vull dir,
clar, l'hem de saber cuidar bé.
Un circ,
com el que té Tarragona,
més integrat a la ciutat,
que la plaça de la Font
i l'Ajuntament
estan a sobre del circ romà.
Les coses que es veuen
no són pas massa lluïdes,
ho hem de fer lluï molt més.
I això que hi ha hagut
moltes iniciatives,
doncs per exemple,
per usar els espais patrimonials
amb fins econòmics,
com caixes,
com restaurants,
que esclar,
que és perfecte,
que estic sovint
en un lloc que ho estàs veient
sopant molt bé
i diran molt bé
i a més estic disfrutant
d'un marc
que només Tarragona
em pot donar.
Això hauria de ser
una força.
De sacralitzar,
de sacralitzar les pedres,
no?
Que a vegades
és cosa,
no, no, això no,
que és romà.
Deixem que s'integri
amb tota la cura
i tota la prevenció necessària,
que això ja ho donen
els especialistes,
però toquem la pedra,
no?
Gauvinna.
Integrem-la,
integrem-la a la ciutat,
que és una cosa d'honor.
Ho tenim.
els americans pobres
estan sempre amb el seu cartó
en piedra
perquè no poden fer res més
i quan tenen una cosa
de 200 anys,
bé,
és cosa sagrada,
no?
Aquí ho tenim
i esclar,
dius de Panyo Aròquia
no tenen de nit,
no pot ser,
no pot ser.
El tema dels espectacles,
no?
L'amfiteatre sí que se'n fan coses,
el Tarracoviva,
també,
doncs,
disbordadament en Guany no,
però s'ha fet la passió
de Sant Fructuós.
Sí,
l'any passat amb el...
Doncs això es podria utilitzar
també com a escenaris,
clar,
des del punt de vista,
diguem-ne,
tècnic,
probablement hi hagi espais
que es podrien malmetre,
segons l'ús que es donés,
però probablement hi hagi
altres espais
que sí que els podrien viure
d'una altra manera,
no?
Sí.
Com a escenaris naturals
d'espectacles,
d'actes culturals?
No,
moltes coses.
Ja ho fem, no?
Ja ho fem.
L'amfiteatre també,
l'amfiteatre és un gran seny
que s'hagin conservat
les dues esglésies,
vull dir,
que ara s'ha fet,
per exemple,
una excavació
amb, doncs,
tres institucions,
vull dir,
amb la part de la Carbisbat,
l'Ajuntament i l'ICAC,
això és bo,
s'ha fet l'excavació
de la basílica,
diguem,
d'època cristiana
del segle VI,
a veure, doncs,
com funcionava,
què hi havia a sota,
si podia haver-hi un martírium,
i això s'ha fet,
ja reunim forces
a tres institucions.
Doncs, home,
anem en aquest camí,
sabem-lo,
disfrutarem més tots,
ens ho passarem més bé,
penso que serem més productius,
i no estarem sempre
en la pica baralla,
que és terrible,
ja n'hi ha prou
amb les piques baralles polítiques.
Amb el temple d'agost
també ho esteu fent, no?
Sí, també,
vull dir,
ja s'han arribat
els acords i els pactes,
aprofitant la quarta fase
de la restauració
de la catedral,
però, és clar,
això pensàvem fer un mat,
juny, potser,
ja ho veurem,
perquè manen els arquitectes,
vull dir,
esclar,
les obres de la restauració
ens indicaran
quan nosaltres
podem intervenir
en el paviment,
i és una cosa fantàstica,
perquè excavacions
a les catedrals
no n'hi ha pas masses,
i aquesta catedral,
segurament,
encara els arqueòlegs
fins que no toquem,
no ens ho creiem,
quan toquem
el buscàment tíquium
al formigó
del temple d'agost
ens ho creurem,
però, vull dir,
que és clar,
és una catedral vestida
sobre un dels temples
més importants
de tot l'Occident Romà,
era un temple
que tenia vuit columnes
de front,
n'hi ha poquíssims,
poquíssims,
vuit,
com el Partenor,
n'hi ha pocs edificis
que tinguin
aquesta solemnitat,
aquesta majestuositat,
i segurament,
doncs,
va donar origen,
va servir
la bona construcció romana,
doncs,
després,
per el temple cristià,
és a dir,
que veiem
que les nostres arrels
venen de lluny,
donar,
doncs,
una actualització
als valors
històrics,
d'on venim,
penso que ens fa sentir
més nosaltres,
vull dir,
hauria de ser una cosa
positiva,
i no pas negativa,
en absolut.
Isabel,
per la teva professió,
per la teva feina,
viatges molt,
parles molt amb
col·legues internacionals,
quan venen aquí,
o tu vas a qualsevol altre lloc,
en el que sigui,
parleu de Tàrraco,
quina opinió
tenen els teus col·legues
del nostre patrimoni?
Tenen una dimensió
de Tàrraco,
de la seva importància,
a vegades més clara
que els d'aquí.
ara,
per exemple,
el dia 7 i 8 d'abril,
doncs,
vindrà tot un comitè d'experts
de tots,
de 8 o 9 països
d'Europa,
que serà el Consell
Científic Assessor
de l'ICAC,
i aleshores,
doncs,
reflexionarem també en comú
a Tarragona,
tots ells han treballat
d'una manera o altra
sobre Tarragona,
i han sigut,
doncs,
difusors
de la importància
que tenia
Tarragona
com a capital
d'aquesta província
més gran
de l'imperi romà,
i, clar,
tots la vulguem veure
que llueix més
el seu patrimoni.
Jo volia fer una reflexió,
potser m'equivoco,
però és possible
que ens coneguin més
o siguin més conscients
de la importància
de Tarragona
Europa
que no pas Espanya,
que encara sigui
una gran desconeguda
Tarragona
per Espanya?
Bé,
jo penso que
fer-ho així
d'aquesta manera global
seria potser
simplificar molt les coses,
perquè, clar,
estic parlant ja
d'uns experts,
d'uns especialistes
en món antic,
vull dir que
el ciutadà
no sé,
francès,
potser no té
aquesta visió,
però jo penso
que Tarragona
encara dintre
de l'estat espanyol
pot donar
moltes sorpreses
com les redonades
a Mèrida,
Mèrida també
fins fa pocs anys
que era
res,
un festival de teatre
i poc més,
i què és ara Mèrida?
Cartagena,
Cartagena,
que era fa pocs anys
i què és ara?
Còrdoba,
per exemple,
ara inaugurarà
un museu
a sobre el seu teatre
que també en té
i també no gaire ben conservat
com el nostre,
vull dir que no és
el teatre meravellós,
és unes restes minces,
un teatre,
però ben estudiades,
ben excavades,
i allà s'està fent un museu
que serà un centre
d'investigació,
un centre de difusió,
un centre d'exposició
amb tota la tecnologia actual,
i si t'acorda
de Bautemena,
i de Bautemena,
a veure,
a veure,
i Madrid no crec
que ens posés massa la prova,
mira què et dic.
Ens queden,
ui,
tres minuts,
és que passa el temps volant,
podem,
estem,
això sí,
en perfectes condicions
que el nostre patrimoni,
que ara aquest informe tan secret
que estan fent per la candidatura,
jo crec que podran omplir
molts folis,
no?
Jo crec que sí,
amb tot això,
però esclar,
ho hem de fer,
com deies molt bé,
una cosa ciutadana,
no?
És una institució que té aquesta iniciativa,
no?
No, sinó que la ciutat s'ho sent,
la ciutat s'ho creu,
la ciutat diu,
com està millorant la meva ciutat?
Fixi't,
jo passava per aquí
i estava fet una birria
i mira que maco
m'ho estan deixant,
oh,
mira com ho tinc senyalitzat això,
és a dir,
que el ciutadà se senti partícip,
vull dir,
jo penso que seria
un dels èxits de la campanya,
s'arribi o no
al moment finalista,
però que se senti projecte de ciutat.
Però aquí hi ha una cosa molt interessant,
quantes vegades no hem pensat,
i és que és veritat,
fer una bona passejada
pel passeig de les Muralles,
entrar a fer una visiteta
a un dels monuments,
ni que hi hagis entrat mil vegades,
això és una pràctica,
diguem-ne,
igual que passeges per la Rambla,
passejar al voltant del nostre patrimoni,
això no ho fem
i fins i tot
no és un tòpic
perquè és cert,
encara avui en dia
hi ha molta gent
que viu tota la vida a Tarragona
i desconeixer els seus monuments.
I això no és una llegenda urbana,
és cert,
perquè t'hi trobes.
Ah, no,
no hi ha estat mai a Centelles,
no hi ha estat a Centelles,
no hi ha estat aquí,
la Vila Romana dels Muts,
ah, no,
on és això?
Doncs això,
algú ha fallat,
no és el ciutadà que té la...
Mira, aquest és un...
No, no, no,
aquí doncs fem anàlisi,
quan hi ha aquestes crítiques,
em penso que sempre és bo
per fer una reflexió
i de dir,
no és que em vulguin atacar
i que lleig just que són,
no, no, escoltem,
a veure quina lliçó
m'estan donant,
què m'estan indicant,
què puc canviar,
aquesta crítica,
què puc treure de positiu,
com per exemple,
que estàvem parlant amb la Tresa
de les dues pàgines del país
de fa 15 dies, no?
A veure,
què tenen raó?
Si tenen raó per això,
esmanem-ho,
mirem,
esforcem-se o esmanem-ho?
Vull dir,
no diguin allò que...
No, no, no,
mirem,
mirem d'anar millor,
però si sumem,
anirem millor.
Si anem dividint,
mira,
des de l'època ibèrica
que estem com estem,
no pot ser això,
l'època ibèrica fa més de 2.000 anys.
Doncs vinga.
Que sempre barallant-nos o no.
A veure si no triguem tant
a intentar arribar a consensos,
que tots sortirem guanyant.
A veure,
a veure el consens,
el consens,
el consens.
I aprofitar les oportunitats.
Isabel Rodès.
I aquesta és una gran oportunitat,
2016 i també 2017,
perquè hi ha els jocs mediterranis.
Que també, doncs...
Que Tarragona està jugant
molt bé i molt fort.
Per tant, doncs,
a veure,
a veure si aconseguim les coses.
Ens ho hem de creure, eh?
Tots plegats.
Primer, nosaltres,
perquè si no,
no ho farem creure els altres.
Només pots comunicar
el que creus i el que saps.
Si no saps una cosa
i no te la creus,
no la comuniques bé.
Per tant,
endavant i ànims
en tot aquest projecte.
La Isabel Rodà,
com sempre,
desprèn moltíssima credibilitat.
Per això ens encanta
conversar amb ella
i quan té, doncs,
una estoneta
a la seva agenda de veritat
que agraïm moltíssim
que ens acompanyi
aquí a la ràdio de la ciutat.
Isabel,
un plaer,
de veritat, sincerament.
Moltes gràcies.
sempre que vulgueu,
jo,
em fa sentir com a casa,
fantàstic.
Doncs escolta,
com a els directors de cinema
et posarem un lletrer
a la cadira,
què et sembla?
Ara us estudiarem, això.
Gràcies, Isabel,
molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Teresa,
no queda temps,
Animalario també s'ha afegit,
no?,
a la candidatura?
Sí, sí.
I van tenir les adhesions.
I vosaltres,
si encara no us heu adverit,
doncs no sé què espereu,
perquè ho podeu fer a l'oficina,
a oficines de l'Ajuntament
o a través d'internet.
L'OMAC,
als museus,
hi ha un museu.
Gràcies, Teresa.
Fins dijous que ve,
són les 12,
les notícies.