Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una iniciativa personal, pràcticament, en principi.
Sí, és un tema que m'ha agradat molt sempre, el tema dels nens i adolescents.
Penso que hem de separar bé els nens de pediatria amb els adults,
en aquesta fase tan important que és l'adolescència,
amb tants canvis, tantes preguntes,
tants mals de cap pels pares i pels adolescents.
Perquè els adolescents sí que poden tenir un refredat, una gastroenteritis,
però a vegades hi ha tota una sèrie de patologies no mèdiques,
però que també s'han de tractar des d'aquesta perspectiva.
Exactament, i llavors d'això es tracta, d'intentar captar el nen, l'adolescent,
millor dit, ja no nen, jo els veig a partir dels 15 anys fins endavant.
L'adolescent pot ser un adolescent tota la vida,
és a dir, podem trobar persones de 20 i escaig d'anys i ser uns adolescents,
vol dir que tenen conflictes interns, que no tenen les coses massa clares
i van provant, però és una miqueta per definir l'adolescent.
No sé si va ser el cap de setmana passat o l'anterior
que es va celebrar un congrés sobre l'adolescència a Salou
i bona part dels temes que s'abordaven
no estaven directament relacionats amb temes mèdics,
sinó que tenien tota la seva repercussió social.
Cada vegada s'intenta estudiar més el tema d'adolescent,
no només des del punt de vista mèdic orgànic,
sinó també el psicològic, perquè és molt important,
perquè determina molt el nivell d'estudis,
determina l'ambient de casa, determina les relacions d'amics,
és un tema important, no només estudiar l'obesitat.
La definició de salut, encara que sigui un tòpic,
ja diu que la salut no és solament un benestar físic,
sinó també ha de ser un benestar psicosocial.
I per tant, jo crec que aquesta consulta,
un dels valors que té és aquest,
que no solament valora i diagnostica el tema físic,
sinó també aprofundeix en tot el tema social
i tan important en aquest tema.
És a dir, molts pares, sobretot mares,
que són ja menys que acompanyen els adolescents,
queden sorpresos quan els he dit de citar-los un altre dia
sense la presència dels pares per preguntar,
per parlar de temes banals o no banals,
queden sorpresos i diuen tots,
ai, em sembla molt bé, però després m'explicaràs
el que has parlat amb el nen?
No. Jo no sempre els explico la confidencialitat.
Clar, fixa't que mentre estaves explicant això,
que és una iniciativa, sota el meu modest punt de vista,
extraordinària, potser caldria també crear una altra línia,
i és un suggeriment, dels pares d'adolescents,
justament per això que dius.
Amb una motivació, evidentment, d'estimació,
a vegades no els deixem espai,
no els deixem respirar,
i els atabalem massa.
posar un cert distanciament
entre els pares des d'aquest punt de vista
amb el jove és una de les primeres coses
que hauríem d'aprendre, no?
Moltes vegades, quan m'acito a l'adolescent,
després, generalment, són els pares
els que em demanen visita,
primer per intentar sonsacar-me,
que això no és res,
i després per explicar-me si ho fan bé o no ho fan bé,
que mai jo els diré si està ben fet o no.
Però, bueno, estic oberta a l'escolta
i poder puntualitzar certes coses,
per el que dius, no?
No està els pares massa al damunt dels adolescents,
deixar-los el seu espai, respectar-los,
no, no, no, no, ni obligacions,
i sobretot, jo sempre els dic als pares,
el més important són les orelles,
que en tenim dos, i boca a una,
i això sempre m'ho han ensenyat a mi
a nivell d'adolescència.
Boca a una, han de parlar poc,
orelles a dos, han d'escolta molt,
i això és l'important a nivell dels pares,
aquesta és la recomanació cap als pares.
Clar, perquè a través d'aquest contacte
que tens privadament amb els adolescents,
segurament en bona part,
o una part de la problemàtica
o del seu desenvolupament
és aquesta insistència materna i paterna
de repetir les coses mil vegades,
d'estar sempre a sobre, no, no,
és que jo m'imagino...
Jo m'apunto, eh, a l'escola de pares,
però jo m'apunto, eh.
Ho fem tots, eh.
Jo aquí puc donar molts consells,
però t'asseguro que a casa també estic massa al damunt.
Generalment això passa,
però una cosa és la vessant professional.
Exactament, s'intenta, s'intenta,
i recolzar una miqueta els pares
quan no saben com actuar,
si fan bé o no,
doncs els hi dones aquest recolzament,
aquest apoio.
I els escoltes,
i a vegades els has d'orientar
cap a una ajuda psicològica també,
no només als adolescents,
sinó que també als pares.
Que això també desperta a dubtar els pares,
és a dir, és que està intractable,
potser necessita un psicòleg,
i potser va dir, no, no,
potser necessita deixar-lo que faci el seu camí,
perquè és una transició,
i és una transició probablement més dura
del que ens imaginem, no?
I més en aquests temps.
Depèn molt de cada cas, eh,
depèn molt dels pares més permissius,
pares més tancats,
més de l'antiga escola,
canvia molt,
no hi ha un adolescent igual,
ni pares iguals.
I és clar,
escoltar l'adolescent,
escoltar els pares, no?
Jo mai emeteré cap jutge,
cap judici, perdó,
de valors,
ni molt menys,
però, bueno,
tens les dues parts,
les dues informacions,
i, bueno,
intentes ajudar.
Ho deia en el sentit,
perquè no perquè un adolescent,
doncs,
tingui una transició
en aquestes etapes de la vida,
doncs,
o agressiva,
o que deixi d'estudiar,
que baixa el rendiment escolar,
és a dir,
que hi hagi un trastorn,
entre cometes,
del comportament,
no vol dir que el nostre fill,
la nostra filla,
tingui un problema.
Hi ha una coneguda,
més col·labora en aquest programa,
psicòloga,
que diu,
l'adolescent que no té problemes a aquesta hora
és el meu futur client.
Clar,
s'ha de revelar.
Si no es fa aquesta cosa,
quan ets adult,
alguna cosa falla,
no?
És a dir,
t'has de revelar
contra els pares,
contra el sistema,
contra tot.
Si no t'es revelar
en aquesta edat,
entre 16 i 17,
que és el més normal,
ho faràs als 20 i pico.
I llavors tindràs els problemes.
Has de provar,
no?
Exacte,
a mi n'has de tenir els contactes,
proves,
t'has de saber equivocar.
Si no et donen l'opció
d'equivocar-te,
després tindràs problemes,
no?
No sempre hi ha els pares
allà al costat,
no?
La doctora Noia
s'ha marcat una línia
d'actuació
amb aquest suport
als adolescents.
Una mica,
quins criteris
fas servir
quan t'arriba
el noi o la noia
amb el pare o la mare,
el que tu deies,
amb un refredat
o amb una cosa banal,
i d'alguna manera
tu dius,
escolta,
vine'm un dia a veure.
Quines són les llumetes
que s'encenen
quan tu dius
necessita un cop de mà?
No,
no sempre hi ha una llumeta.
No,
m'agrada veure'ls a tots
a soles.
És a dir,
que sistemàticament...
Sí,
jo els dono aquesta opció
de que em vinguin a veure
ells sols,
si volen acompanyar els pares,
aprofitar un resultat d'anàlisi,
els pares entraran,
escoltaran el resultat
de l'anàlisi
i després els convidaré
que esperin fora.
En principi,
si detecto alguna cosa,
malestar a nivell de mare,
fill,
quan estan allà,
tinc mare,
perquè exactament és la mare,
intento escoltar
el que diu la mare
allà davant
i després amb el fill,
perquè també tenen informació
de quan estan els dos junts.
Però m'agrada
citar-me'ls a tots.
I després,
la primera visita
sempre és una anamnesi,
i sempre intento escoltar molt,
mirar les postures,
com me parlen,
per detectar
si hi ha problemes.
Canvis en el tema dels estudis,
canvis en el tema d'amistats,
el que hem dit abans
del contacte amb les drogues,
les primeres experiències sexuals,
a vegades el tema
de la identitat sexual
també els fa molta por.
Tot això ho treballo,
sempre dic
tens parella,
sempre mai dient
tens nòvia,
tens parella.
Això ho pregunten
les àvies i les mares.
Tens nòvia o nòvia.
Tens parella.
Exactament,
perquè no pots dir
tens nòvia,
et dirà no,
tinc nòvio,
per exemple.
Però això costarà més de dir-ho.
En canvi,
si hi deixes la porta obert,
és una miqueta
el dialogar amb ells,
veure com pots anar
sonsecant la informació,
que estiguin a gust.
I d'adolescents
hi ha molts tipus,
hi ha l'adolescent molt tranquil,
hi ha l'adolescent molt reservat,
molt tancat,
que aquí costa sonsecar.
Hi ha l'adolescent barborreig,
que no para de xerrar
perquè vol ocultar
si té algun problema
i te fa cap aquí, cap allà.
I després has de dir,
bueno, sí,
això em sembla molt bé,
però i d'aquest tema
que me'n dius, no?
Intenten a vegades
despistar-te.
Un cop els has escoltat
i comences a concretar
una miqueta preguntes
i coses que els puguin preocupar,
els hi costa.
Independentment d'aquest perfil
diferent que has fet.
Sí, tinc de tot.
Tinc nois que tornen,
ells sols.
Tinc nois que tornen
i estic contenta
no només pel tema
de l'adolescència,
sinó perquè tenen un angustipat,
tenen 16 anys
i em venen sols.
Penso, xapó,
davant dels pares,
davant d'ell,
vull dir que ja m'agrada.
Que vagin sols almenys,
ja, clar.
I vull dir,
hi ha de tot.
Experiències n'hi ha de tot.
I després hi ha
l'experiència
de trobar patologies
importants
que haig de acabar derivant
al psiquiatre,
derivant al ginecòleg
o derivant a
Joan XXIII,
unitat de trastorns
de l'alimentació.
Això que dius és important
perquè a vegades
allò que diem,
el comportament de l'adolescent
en generalitzat.
Sempre diuen
que per intentar educar
no educar,
que no sempre ho aconseguim,
hem de tenir memòria
i no perdre de vista
com érem nosaltres
en aquella època
que pot ser una bona pista,
probablement.
Però a vegades
sentim estadístiques
que ens impacten,
que parlen
de nivells
de depressió
importants
entre els adolescents,
però uns percentatges
o de malaltia mental
fins i tot
que no es diagnostica
perquè es manifesta
d'una manera
una mica vetllada.
Això és cert
si ho traspassem
al dia a dia?
Jo crec que no,
tant no és.
El que passa
és que estem molt
al damunt dels crius
i ens sembla
que el veus
una mica pàtic
i ja li està passant
alguna coseta
i després escarbes
i no,
és això,
és l'adolescència,
se't dóna compte
que dos més dos
no són quatre al final
i ell vol descobrir coses
i això li pot comportar
alegries o tristeses,
però no per entrar
en una depressió.
Però fixa-t'hi
que és un contrasentit,
es diu que les famílies
avui en dia
que el tipus d'educació
que es dona,
que les famílies
passen poca estona
amb els seus fills,
després surt allò,
millor la qualitat
que la quantitat
que ja ho discutiríem,
que les famílies
passen poc temps
amb els seus fills,
però per d'altra banda
estem massa a sobre,
no trobem el punt
aquell correcte,
volem compensar
una cosa amb l'altra,
és a dir,
poc rato que estem,
tot,
molt insistent
i no,
no pot ser
i és important
donar l'espai,
confiar en l'adolescent,
confiar,
donar-li aquesta llibertat,
és molt important
conèixer els amics,
intentar obrir
les portes de casa,
que l'adolescent
el vegi per casa
amb els amics,
tu t'hi fixes
quins amics porten a casa,
com es relacionen,
què fan,
però se'ls ha de donar
llibertat.
i preservar la seva intimitat,
respectar-la.
De tot,
això d'anar a mirar
les motxilles,
jo no ho aconsello,
però fa.
Els mòbils,
els missatges de mòbil.
Jo tinc un noi
que van descobrir
la seva homosexualitat
als pares
a través del mòbil,
i això el criu
van ser dos cops,
descobrir la identitat sexual
i la manera,
la confiança amb els pares,
i és difícil.
Va perdre la confiança
amb el pare.
És que a un pare
o a una mare
li pot semblar banal
obrir el mòbil
o mirar la motxilla
i això té una transcendència
que pot tenir
conseqüències
a llarg termini,
no?
Exactament.
Però això és important
parlar en el sentit
de dir-li a fi,
compte a mi,
quan tinguis un problema
i confiar.
I no insistir.
I no insistir.
I no insistir,
sobretot.
I si detectes alguns canvis,
sí que s'ha de valorar
i on sí que has d'insistir
una miqueta.
en quin moment
i en quin moment
i davant de quines
circumstàncies,
Carme,
decideixes que has de parlar
amb els pares
i no només
amb l'adolescent?
Perquè hi haurà casos
que diràs,
no,
això no és un tema
d'evolució natural,
no, no,
aquí hem d'alertar els pares,
independentment dels drets
que tingui l'adolescent,
que en té.
No oblidem que tenen drets
ni que siguin menors, eh?
A veure,
trastorns de la conducta alimentària,
però,
generalment els pares
ja sospiten,
aquí ja no dones cap sorpresa.
Un cas sí que vam donar
la sorpresa
perquè veien que hi havia
un problema
però no s'esperaven
que fos tan important.
Què més,
tema de relacions sexuals,
de promiscuitat,
i llavors,
bueno,
doncs fas la sugerència
de que anés al ginecòleg
i llavors suggereixes
a l'adolescent
que vagi acompanyat
d'un pare.
Si se neguen
a anar amb els pares,
però a vegades
jo els dic
vols que t'acompanyi jo,
no,
per valorar a veure
què diu el ginecòleg
per si s'ha de donar
un papiloma virus
o alguna cosa
perquè amb gent jove
ja hi ha
maltris de transmissió sexual
que dius que apareixen
després de molts anys
de tenir relacions
ens estem trobant
amb noies de 17,
18 anys
amb papiloma virus
i això vol dir
que les relacions
han començat ja fa temps.
Doncs haurien començat
13, 14 anys.
Exactament.
Perquè el període
de desenvolupar-se
són 3 o 4 anys,
no?
Déu-n'hi-do.
I llavors dius
no, d'entrada no,
bueno,
jo m'ofereixo
o si hi haig
acompanyi,
acompanyo,
qui diu aquí,
dic en un altre lloc
i segons el resultat
doncs parlem amb els pares
de forma conjunta
i llavors
jo faig una miqueta
de jutge de pau,
no?
Mai me ficaré
al costat d'un o de l'altre,
això també ho tinc clar,
però el que passa
és que a vegades ganes
no et deuen faltar.
Sí,
però no ho pots fer.
Lògicament.
Amb el tema
dels trastorns
de l'alimentació,
abans ho comentàvem
amb la doctora Nolla,
tenim també a la xarxa
un especialista
en nutrició,
en dietètica
i en exercici físic,
és un especialista
en medicina o esport
i que treballa
juntament amb la doctora Nolla
aquells casos
en què elles veuen
que pot ser positiu
una col·laboració.
El que passa
és que en aquests casos
s'ha de fer a vegades
en casos extrems
d'un abordatge
des de la psiquiatria,
no només des de l'alimentació.
No,
estem parlant
d'aquells casos
que elles veuen
que poden...
Ella ja fa dos o tres anys
que va fer el tema
de la nutrició,
ens va demanar
que adolescents
amb sobrepès
o nens molt prims
s'hi podien derivar
per treballar-los
el tema de l'alimentació
i compaginar-lo
un exercici físic
perquè, clar,
hi ha molts adolescents
que no fan res
d'exercici físic.
Les dues hores
d'educació física
de l'escola
i prou, no?
I, doncs,
per aquí
estem captant
trastorns
de l'alimentació,
ella o jo,
i, doncs,
mai se'ls quedem.
Si és una cosa lleu,
clar,
podem treballar-ho,
però si veiem
que és important
els derivem tant
als centres de salut mental
de la ciutat social
o ja a l'Hurta.
Home,
amb els índexs
d'obesitat infantil
que anem parlant
en aquest programa
que estem assolint ara,
és a dir,
el tema de les addiccions
també deuen sortir, no?,
quan tens aquest contacte
amb els adolescents.
Jo al començament...
Poca o molt
algú ha presa...
Porro, porro.
Sí, sí,
al començament
em quedava sorpresa.
Porro i alcohol, segurament, no?
Sí, com ho diguessin,
això em va sorprendre molt
que una de les primeres visites
ja me donessin
aquesta informació
i on sempre
la primera visita
dubtava
és el que em diuen
o hi ha més, no?,
perquè dius
tan ràpid
que ho han dit, no?
Doncs sí,
quatre o cinc porrillos, no?
Però tenen la percepció
aquesta és la percepció
que tenen.
Probablement per això
també s'obren...
M'he trobat a casa
que molts pares
també els fumen llons,
clar, aquesta percepció
no hi és.
I sí,
i sobretot és alcohol,
caps de setmana
i els porros
perquè van amb la mentalitat
que els relaxen,
els ajuden a estudiar
i entre setmana
també
en fumen bastants.
I algú
he trobat algunes pastilles també,
coca amb adolescents
no m'he trobat a ningú.
Per exemple el preu, també.
Suposo.
Entre altres coses, no?
Però pensa que treuen diners
d'on siguin, eh?
d'aquesta gent.
Però jo sempre les dono
recomanacions,
els explico sempre, no?
Els pros i contres,
que generalment són tot contres
i si ho han de fer
sempre una miqueta
que estiguin acompanyats,
que venguin molta aigua,
mai en llocs tancats,
a dir, no els dic
no ho has de fer.
Recomano, eh?
Que no és bo, tal, tal,
però jo no puc prohibir.
L'únic que els ha de donar
són indicacions
que si ho fan,
vigili.
I quan, reiteradament,
aquell adolescent
va a la consulta,
va a la consulta
i continua, doncs,
amb aquest consum,
també arriba un moment,
com en el cas
de les relacions sexuals,
que has de fer
un toc d'atenció
als pares.
És que, no, no,
és que, a veure,
t'ho pregunto
perquè trobo
que són situacions
molt difícils
per a tu, no?
Sí, el tema dels porros
si no és un consum excessiu
no dic res
als pares, no.
Me'ls vaig citar molt
als adolescents,
vaig parlant,
els dic moltes vegades
proposa't a sortir de casa,
ja comença a mentalitzar-te
quan estant fumaràs,
comença a pensar, tal,
que se'n donin compte
que és un problema
i a veure si ells mateixos
van canviant
i no els deixo de,
no els perdo de vista.
I on sigui,
veig que augmenten
o proven altres coses,
i on sí que ho parlem
amb els pares.
Nois i noies
presenten problemàtiques
entre cometes similars?
No, no.
Els nois més
tirant cap a drogues,
les noies
tirant molt a l'alcohol,
també,
i els trastorns
de l'alimentació.
Que nois es veuen menys?
Veuen una miqueta
com sempre,
però les noies,
jo crec que suposo
més per un tema
d'autoestima avui en dia,
veuen més, d'imatge.
La imatge potser
la cuiden més les noies.
Sí, sí.
I no saben disfrutar
si no aprenen alguna cosa.
I això m'ha cridat
molt l'atenció
sobretot.
Que ha augmentat
a més el consum.
Ha augmentat
una miqueta més, sí.
No se senten segures
i, bueno,
el que feien abans
els nois
segueixen fent-ho,
però ara ha augmentat
les noies
com amb el tema
del tabac
que ha augmentat
les noies,
doncs amb el tema
d'alcohol també.
Parlem dels seus pares
amb tu?
Sí,
m'arriben a dir
que els odien,
a vegades,
o parlem de la relació
entre pares germans
i ells mateixos,
intento buscar
quin és l'aliat.
A vegades és un tiet,
un germà d'un pare,
o a vegades és un amic
de fora.
Intento buscar
qui és l'aliat
per si em troba
algun problema
poder comptar
amb qui hi ha l'aliat,
sigui familiar
o sigui un amic.
Intento un amic adult,
en principi
per damunt de 18 anys,
pensant sempre
si hi ha algun problema.
I la majoria de vegades
és un dels pares
o no?
Sí,
generalment és més un
que tots dos.
O moltes vegades
me diuen
per segons què.
El tema
poli-bueno-polimalo
continua funcionant.
Sí, exactament.
Per això vaig amb un
i per l'altre vaig amb un altre.
Això sí que m'hi trobo.
Però moltes vegades
em diuen
si tinc un problema
no tiro cap als pares.
Vaig al germà més gran
o busco un amic
o tiets morri un dia.
Gent que tenen tiets joves
confien més en els tiets
que jo ens hi potenció.
Les famílies són adults
doncs endavant.
Busco que
tinguin algú de referència.
És una anomalia
si un adolescent té un problema
que vagi el pare o la mare?
No.
Ah, doncs calla
que potser
és a dir
que seria el normal.
Sí, sí, clar.
Sí, sí, sí.
La majoria sí.
Perquè aquest procés
que hi ha un moment
que els pares
els odies
i és cert, no?
Que hi ha un moment
que els pares
realment els odies.
És a dir,
has de trencar aquest cordó.
No, mi fa gràcia
que me diuen
l'odio, no?
Dius, bueno, a veure
què vol dir per tu odiar-lo, no?
Anem a forçar.
No em quedo amb la paraula odio
perquè a vegades dius
per dir, no?
Em arrebato
i no és el mateix
però no, no.
La majoria confia en els pares.
En un dels dos, segur.
La majoria.
Home, tot això
parteix de l'experiència
de gairebé sis anys, no?
Que està funcionant.
És que no sé
si dir-li servei
o què dir-li exactament.
S'ha fet d'una manera
molt silenciosa.
Bueno, quan va començar
el programa Salut a Escola
és quan vam tenir la idea.
I llavors
jo vaig proposar
treballar-ho
allà i avant.
Em van dir que sí.
Tinc companys
que m'envien també
pacients seus,
adolescents seus,
que no passen a ser
d'altres metges de família.
Sí, sí,
del meu centre.
Incluso alguna vegada
la pediatra
doncs a aquestes edats
de 14 anys
que ja són nens
o adolescents
que es veuen massa grans
per estar a la consulta
de pediatria
o en junts amb els bebès
i ens m'hi diuen
o els pares
o els pediatres
què et sembla
si els agafes tu
encara que no tinguin 15 anys
i si veig
que realment
estan ja
d'un problema.
Són nois
que m'ha deixat
un 80.
Exacte,
que m'ha deixat un fill
que gasta un 41
a la consulta del pediatre.
I ells mateixos, clar,
ells mateixos estan incòmuls
i jo per mi
no tinc cap problema.
El programa
Salut a les Escoles
jo ho recordo
ho hem parlat alguna vegada
i molts pares
i mares que ens escolten
segur que els seus fills
s'hi tinguen
en aquest bon fill
i ni confiança
sabran que hi ha
molts centres educatius
que un cop a la setmana
doncs hi anava
una infermera
generalment
i amb un èxit
escolta
una infermera
de l'equip
de primària
que ha passat per aquí
també
l'heu explicat
i va a l'escola
un dia a la setmana
va a l'escola
jo recordo que explicava
que sobretot
eren les noies
les que anaven
a l'hora del pati
que a vegades
hi havia cues
agafadetes de la mà
totes juntetes
i generalment
és l'amiga
l'amiga
té un problema
la primera vegada
et diuen
que és l'amiga
la que té el problema
és un nivell diferent
és un nivell
d'intervenció diferent
a més estan en el seu espai
i el seu espai
de la confiança
per això que jo
la consulta
està oberta
no tinc cap problema
en atendre's
en un altre lloc
que no sigui
la meva consulta
inclús si venen
sense hora
buscaré un altre lloc
o la pròxima vegada
li diré
si vols
quedem a l'altre costat
però clar
venen ells sols
sense que els pares
ho sàpiguen
i se senten a la consulta
amb més gent
que pot ser el veí
pot ser un tiet
jo sempre els dic
compta amb mi
si em vols comentar
alguna cosa
si vols en un espai
separat
de la meva consulta
però sempre busquem
una ubicació
no, no, no
s'han de tallar
perquè a la fi
van al metge
ningú no n'ha de saber
la confidencialitat
per tu és fonamental
sí, uït
molt
i sempre els dic
a la primera visita
quan capto l'adolescent
els dic als pares
davant de l'adolescent
i també els dic a l'adolescent
si els pares m'expliquen
el goto
a tu tampoc t'ho haig de dir
van dues direccions
exactament
els pares
al fi
els adolescents
estan molt contents
però els pares
a vegades arruguen el nas
això que jo
no els hi hagi d'explicar
on els hi costa entendre
no volen perdre el control
volen tenir el control
l'escola de pares
sí
hem de fer-la
hem de fer-la ja
i anar-hi tots
a veure si traiem
com a mínim
una prova d'adjustitat
nosaltres ens presentaríem
com a experts
bueno
la veritat és que
a vegades
fem més problemes
del que hi ha
vull dir
és una etapa
que he viscut
ha estat sempre
aquesta etapa
i s'ha de passar
és veritat
no creus que es magnifica
com tot en aquesta societat
tot ho fem
més gran
el que dèiem
dels trastorns de l'alimentació
que abans comentàvem
que moltes vegades
ho magnifiquem
i realment
són trastorns passatgers
aquesta etapa
que no t'agrada
la teva imatge
i veus la tele
veus les amigues
veus que vas a comprar roba
i et preocupes
una miqueta més del pes
però sense arribar
a ser un trastorn
clar
però pregunta
que rinclona
fa molts anys
quan nosaltres teníem
16-17
també ens agradaven els nois
també hi havia drogues
també ens preocupava
la roba
i segurament teníem
problemàtiques
exactament igual
però socialment
no se'n feia
tan gros com es fa ara
com si fos realment
un autèntic trauma
no és un trauma
és una etapa més
que s'ha de passar
i té coses bones i dolentes
i d'aquí sortiran
els adults
vull dir que
s'ha de passar
i s'ha de passar
el millor possible
el que passa és que
entre el que sents
de la televisió
sobretot
aquests programes
de gent jove
clar
veus tot molt normal
el tema de les drogues
les relacions sexuals
ja d'inici
tan temprà
el tema de la identitat sexual
ho donen tant
com a normal
que en part ja em sembla bé
que no es penalitzi
però també penso
que no són edats
exactament
no és un model
a seguir
perquè no és un model real
és un model de ficció
és un programa de televisió
i ho prenen
com una norma de vida
alguns d'ells
i això és la por
que a mi em fa
Clara
ara dèiem això
nosaltres
quan érem adolescents
hi havia tot això
exactament igual
no vivíem en un món idílic
però no hi havia
tantes campanyes
d'informació
per exemple
posem un exemple
en aquella edat
es començaven a fumar
cigarretes de tabac
o porros
però no hi havia campanyes
que et diguessin
que allò era
era dolent
per la teva salut
el que et deien
és que era lleig
però dolent no
ningú relacionava
aquest tipus d'hàbits
amb la salut
avui en dia
s'esmercen
molts diners
molts esforços
molts espais
per fer campanyes
preventives
en quant a drogues
en quant a sexe
la pregunta és
estan tan informats
és a dir
el resultat
d'aquestes campanyes
és evident
perquè a vegades dius
no no
si és que
tenen molt poca informació
tenen molta informació
però no estan informats
és com un contrasentit
tenen massa informació
però no saben
què fer amb aquesta informació
el tema
de la prevenció sexual
és a dir
hi ha uns nivells
d'embarassos
i de malalties
i mai hi havia
totes campanyes
poden donar molta informació
i no entrar a tant de res
mira jo una anècdota
algun dia que vaig anar a l'escola
a fer una xerrada
de malalties de transmissió sexual
va ser molt divertit
perquè després de tota la xerrada
dels mètodes anticonceptius
amb la comadrona
que també la llevadora
ho treballa molt
el tema també d'adolescents
quan marxava
ve un noi
i diu una pregunta
i nosaltres digue'ns
el preservatiu
s'ha de posar
al sortir de casa
sí, sí
exactament
clar, dius
aquest noi sap
que ha de fer servir
el preservatiu
però no sap com
ni d'aquí de manera
però clar
no sap
s'ha de posar
en una erecció
o què
i pensa que al sortir de casa
pam
ja ha de sortir
amb el preservatiu
i clar, això sobte
perquè dius
molt bé
té la informació
que s'ha de posar
el preservatiu
però no sap
què fer amb aquesta informació
no sap quan
ningú li està explicant bé
i les noies?
les noies
bueno
confien molt en els nois
confien molt en ells
i una vegada
no passa res
exactament
el clàssic
la marxa enrere
bitxosa
que encara
déu-n'hi-do
aquestes alçades
em va preguntar
o em va dir
que clar
que la dona
era fèrtil
en el període
en què tenien
la regla
i clar
em vaig quedar
a la pasta de bonieto
perquè
com ho digués
un batxiller
això
és que ja és pura biologia
ja no és educació sexual
és pura biologia
però ells
quan ho identifiquen
com una
com una
període
diuen
el període
és el període
i per tant
és el període fèrtil
no, no
el contrari
el contrari
totalment
sobta molt
llibres, internet
publicacions
conferències
i que
és a dir
que tinguin
moltes ales al cap
però que no les tinguin
ben resituades
deuen haver-hi excepcions
però en general
quan jo treballo
el tema sexual
a la consulta
de l'adolescent
doncs
m'assorprèn això
que
em fan preguntes
que dius
però si això
haurien de saber-ho ja
i dius
bueno
li expliques
li dones la informació
i sempre la porta oberta
i sempre els dic
tu
o algun amic
teniu dubtes
sempre deixo la porta
de l'excusa de l'amic
que funciona molt bé
doncs cap aquí
amb mi o a l'infermera
o a la comadrona
o a treballar-ho
home i els pares no dimitim
perquè quan ens arriba
un nen o una nena
hi ha un adolescent
preguntant aquestes coses
que no ens faci
que no sé com explicar
com s'explica
en parauletes clares
i tot com és
exactament
no ocultar res
i ja
amb edat ja
les nenes
13-14 anys
ja començar
i els nens
clar
les nenes
per tot el que comporta
començar a preguntar
que saben del tema
que volen saber
i no tancar portes
i si diuen
aquesta conversa
no l'avui tenia amb tu
doncs
qui
els pares
vols dir
aquesta conversa
no no
els nens
a l'adolescent
que aquí no vull parlar
d'això
perquè tu parles
dels pares que es tanquen
però els pares
sobremotivats
que són molt moderns
i que de seguida
ai deixa'm
que m'he vens explicat
efectivament
en els dos extrems
sí sí sí
això també m'ho he trobat
que una vegada
la mare
diu jo que estic allí
tot el dia
la mare moderna
que d'aquí no passa res
col·lega de la filla
que això tampoc
la mare és la mare
col·lega
sempre dic portes obertes
i escoltar molt
i el que necessitin
home jo de tot plegat
que és moltíssim
el que ens ha portat
em quedaria també
amb una frase
que he dit al començament
tinc una boca i dues orelles
això sempre ens ho hem remarcat
a tots els cursos
temes d'adolescents
congressos
sempre és la foto que surt
les orelles ben grosses
la boca ben tancadeta
i petita
doncs aquesta foto
la penjaria
la penjaria
amb la nevera amunimant
cada cop que tinguem
cantacions
escoltar
i sempre dir
carinyo
avui no puc estar per tu
no puc ara
en aquests moments
tranquil
després més tard
ens hi fiquem
no tancar portes
és a dir
ai deixa'm que no puc
no
ara no puc
perquè haig de marxar
però no pateixis
que la nit demà
ho parlem
doncs que bé
que funcioni
aquesta figura
podríem dir
més que servei
la doctora Carme Noia
que és metgessa
de família
a la xarxa
moltíssimes gràcies
per haver vingut
espero que no sigui
l'última vegada
doctor Marcadent
retrobem la propera setmana
no és festa
que va si no tenim festes
jo sempre pregunto
a veure
però és que no surten festes
a veure si trobem un tema
tan interessant com el d'avui
segur que sí
cada cop anem posant
el llistó més alt
moltíssimes gràcies
adeu-siau
d'avui
a ho
m'ha
q
que
nou