Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T filledà!
Però Déu-n'hi-dosi se'n parlarà perquè cada cop té més importància
i més rellevància aquí a casa nostra.
Quan es va presentar no fa gaires dies,
normalment es presentava a Barcelona,
però enguany a través de l'Associació de Malalts d'Alzheimer
els va convidar que fessin la presentació aquí a Tarragona.
A mi em va cridar molt l'atenció un aspecte de la taula del terci sector
que una mica l'aspiració tenint en compte el volum de persones,
el servei que donen a la societat en general,
els llocs de treball que generen,
apuntàvem com tenir una representativitat i potser dic una barbaritat
tipus com uns sindicats o un teixit d'empresaris, com una patronal.
Una mica la idea i l'objectiu segurament va per aquí.
O és la sensació que dona?
Bé, el tercer sector social a Catalunya mou aproximadament un 17% del PIB.
Per tant, això és un tant per cent molt important.
és interessant i fins ara no s'havia treballat
que aquesta representativitat que n'hi ha en ocupabilitat i en servei
se transformi també una mica en visualització i en representació
i en això estan, i en això estem d'alguna manera.
Forma part dels nostres objectius.
Amb el Jordi Collado ho hem parlat moltes vegades.
Tota aquesta feina que es fa ara de manera professional,
de manera que està creant llocs de treball.
En el vostre cas de xarxa, per les dades que tinc,
fa cinc anys que es va crear xarxa
i avui teniu 200 treballadors.
Apròximament.
Estem parlant d'acció social al carrer,
però estem parlant també d'una acció que en paral·lel
està creant indústria en llocs de treball.
Sí, sí, sí.
Sí, nosaltres concretament som una entitat molt jove realment.
Com dies al principi fent una mica d'historiografia
hem estat molt vinculats al Casal Amic.
Som gent, som educadors i educadores, en definitiva.
Fa cinc anys vam decidir buscar una plataforma
per a poder remunerar i professionalitzar
una part del camp socioeducatiu.
I realment ens està anant força bé.
Estem fent una feina molt interessant
des d'un punt de vista de sense ànim de lucre,
des d'un punt de vista de qualitat, de vocació, de servei.
Som una entitat privada amb vocació de servei públic
i sí, realment tenim 200 persones
que estan desenvolupant feina d'atenció a persones
que acaba incidint aproximadament
en unes 4.000 o 5.000 persones
que atenem diàriament.
Vosaltres treballeu amb ajuntaments, bàsicament,
i a escoles.
Quin tipus de feina feu en aquest sentit?
Nosaltres tenim dos grans blocs de feina,
per una banda és el que oferim als centres educatius,
a les escoles.
Són serveis que d'alguna manera complementen
el fet educatiu o l'aprenentatge instrumental,
que són bàsicament activitats extraescolars,
colònies, casals d'estiu, serveis de menjador,
que durant molt de temps no havien tingut molt de pes en les escoles,
ara comencen a tenir-lo i val la pena el que siguin fets
des d'una perspectiva únicament professional remunerada,
que també, sinó des d'una vessant educativa
de donar molta importància a aquests espais.
Per una banda tenim la feina que fem amb aquestes escoles,
que aproximadament és el 70-75% del nostre volum de feina,
i per altra banda treballem amb ajuntaments,
fent projectes que les administracions externalitzen,
des de casals de joves a centres oberts d'atenció a infants.
En xarxa no esteu fent aquesta feina també
de tot el que és la qüestió del compliment,
de determinades penes, de determinats delictes,
fent tasques d'arranjar coses a les escoles,
perquè en això també esteu.
Sí, sí, sí.
El Departament de Justícia m'imagino que buscava alguna entitat
que pogués posar en pràctica,
que és molt complicat, perquè no hi ha empreses
que vulguin tenir aquestes persones fent treballs a la comunitat,
i vosaltres també heu articulat i heu ofertat,
entre cometes, aquest servei.
El Departament de Justícia.
Sí, sí, sí.
És un projecte que m'ho va anar aquest any,
és un projecte que a nosaltres ens agrada molt,
que és molt xulo,
que genera un seguit important de dificultats,
però que d'alguna manera dona resposta
a les necessitats de moltíssima gent.
Per una banda dona resposta a la necessitat bàsica,
que és que gent que està penada,
condemnada per el jutge, per la jutgessa,
hi han de fer un seguit de prestacions
en benefici a la comunitat,
que no hi ha molts espais per fer, realment.
Donem resposta a aquesta gent,
donant la possibilitat de fer-ho.
Per altra banda,
donem resposta a la necessitat de les escoles
de fer aquests petits arranjaments,
de trasllats, de material,
de pintura,
d'arreglar panys,
coses senzilletes que moltes vegades els costen molt.
I, per altra banda,
estem donant un servei molt agradable
i molt interessant als infants,
que és que veuen el seu espai més proper millorat,
perquè pintem els patis,
pintem l'exterior,
una mica treballs d'arranjament,
de poc volum,
per dir-ho d'alguna manera.
Aquest tipus de feina que feu tant a la Fundació El Casal
com a vosaltres,
ens serveix una miqueta,
jo crec que és interessant fer pedagogia a la ciutadania en general
per posar a l'èmfasi de la importància
de la taula del tercer sector.
Com que hem parlat moltes vegades,
jo crec que entendreu la pregunta.
El treball social avui en dia
és un bon negoci?
El casal, el treball social,
és un bon negoci.
Ho ha de ser?
Bé, hi ha una part,
cada vegada hi ha més empreses privades
que arriben al sector,
amb la qual cosa suposo que sí,
la resposta deu ser sí,
quan hi ha empreses privades que hi arriben.
És veritat que en els últims anys
hi ha dues lleis fonamentals
que desenvolupen tot el tema del treball social,
és la llei de dependència,
la llei de serveis socials.
La primera perquè otorga uns,
en principi,
tot un servei a la gent
que té una necessitat de pendent
i reconeix a les famílies
com a prestadores d'aquests serveis històrics.
I l'altra,
les serveis socials,
que ens afecta més,
és la que universalitza el dret social.
teníem el dret a la salut,
teníem el dret a l'educació
i ara tenim el dret
a rebre el servei social.
Fins ara,
les lleis de serveis socials
eren una cosa molt minúscula
que afectava aquells que no arribaven.
que a la ciutadania en general
era allò,
els serveis socials
és per als pobres,
era el plantejament.
Hi ha una llei
que obre aquest ventall
i diu
no, no,
els serveis socials
han de ser universals
i pot anar qualsevol persona,
no és a partir d'un barem.
Per als immigrants,
per als pobres,
per als malalts,
diguem-ne que ara són persones
que estan en circumstàncies
a la seva vida
puntualment
o no,
o de manera estructural
o conjuntural
que té unes necessitats.
Sí,
o simplement una persona
que vol portar el seu fill
a una activitat
de tarda al centre cívic.
Això ho ha de respondre.
Els serveis socials
en principi
ha de ser això,
respondre a totes aquestes històries.
Llavors obre tot un mercat
de serveis públics
que l'administració,
aquell maleït capítol 1,
maleït perquè no acaben contractant
de gent ells mateixos,
d'externalització,
que acaben obrint tot un mercat
a empreses privades
i entitats
com les nostres
que fem un plantejament
des del sense ànim de lucre
i intentant construir
entitats,
ciutadania,
barri...
Creieu que això és bo?
Vull dir que...
A veure,
no bon el terme aquell com a negoci
que simplificava lògicament
perquè els nostres oients
entenguessin
quin és el vostre paper,
però el fet que siguin
professionals
molt diferents,
han vingut a diferents camps,
amb experiències professionals
i no, diguem-ne,
treballadors de l'administració
que tenen una formació
molt concreta
i es dediquen només
a un projecte molt concret.
Creieu que això és positiu,
que s'externalitzin
aquest tipus de serveis?
Sempre des de la vostra experiència,
que ja porteu uns quants anys treballant.
Jo penso que hi ha coses que sí.
Parlar de serveis socials
moltes vegades
és
tancar molt
el camp de joc,
per dir-ho d'alguna manera.
Penso que l'interessant,
a lo millor,
és dir
o parlar d'atenció
a les persones en general.
totes les persones
hem de benestar
atenció,
tenim necessitats,
des dels infants més petits
fins a les persones
de més edat
i
conforme anem avançant
i esperem
que avancem encara
força més
en el benestar
i en l'estat del benestar,
aquestes persones
han de ser cada vegada
més ateses
i millor ateses,
hi ha tot un seguit
de gent
que té capacitat,
que té possibilitat
i que és bo
que se dediquin
a cobrir aquestes necessitats
i jo penso que en aquest sentit
és interessant
que des d'una perspectiva
com és la nostra,
ja sigui
del Casal Amic
o de la Fundació Enxarxa,
que és
si entitat privada,
si voluntat
de servei públic,
si sense afany de lucre,
puguin donar-se
aquests serveis
de la mateixa manera
que el podria donar
i que de fet
el donen
des de qualsevol
altra entitat
i que això
en part
faciliti
agilitat,
modificació,
moviment
i capacitat
de resposta
que moltes vegades
a l'administració
li costi,
per sort o per desgràcia.
Jo penso que sí
que és interessant.
La pròpia estructura
és lenta
i moltes vegades
pot haver-hi una voluntat
que ningú no ho dubta
però la pròpia estructura
en serveis socials
o en qualsevol altre
que els hi parlin
o en el de l'administració
de justícia,
Déu-n'hi-do.
Hi ha una cosa
molt interessant
sota el meu modest
punt de vista
que ha dit el Joan Josep
i és que
quan parlem
de serveis socials
mica en mica
ens anem
traient el xip aquell
que serveis socials
només ho relacionem
amb pobresa
i exclusió.
Això ho comencem
però encara
bona part de la ciutat
no,
serveis socials
no,
perdoni,
però és que això
no és menys tenir res,
és el que dieu vosaltres,
és de buscar
unes colònies
pel meu fill
fins a una persona gran
que necessites
un professional
que la pugui atendre
a casa
perquè té Alzheimer
i tu no pots ser-hi,
és a dir,
estem parlant
que arribin a tot arreu,
no només de pobresa
i exclusió.
Aquest ha estat
un dels grans problemes
ara mateix
amb el tema
de la crisi,
la frustració
que ha generat
en moltes famílies
haver d'apropar
serveis socials
per l'estigma
que tenen
ha estat gros
i gent
que estava patint
situacions
molt,
molt fotudes
que no s'hi apropaven
perquè allò
de serveis socials
era pels pobres
i jo no em reconec.
A mi no em poden veure
en una cua
ni...
llavors
aquest plantejament
la llei
de serveis socials
pel meu gust
suposo que pel Joan
també
arriba tard
o sigui
fa quants anys
que haurí
l'última
l'estatal
la primera estatal
neix el 82
anem amb 100 anys
de retras
a nivell d'Europa
la primera llei
de serveis socials
a Europa
es fa a Alemanya
el 1882
a Espanya
la primera
jo tenia una llei
social
al segle XIX
a Espanya
arriba
el 1982
just 100 anys
després
el plantejament
és anar
cap aquí
anem amb retras
per variar
el servei
d'atenció
a les persones
és una història
que ha quedat
sempre molt
endarrere
en aquest país
però sí que és cert
que fa avançaments
importants
sobretot
amb el tema
de la universalització
és a dir
els tres pilars
de l'estat
del benestar
ara mateix
són dret
serveis socials
educació
i sanitat
que han de ser
els tres pilars
que mantinguin
la necessitat
de l'estat
del benestar
afortunadament
i ho hem parlat aquí
al llarg dels anys
també s'ha donat
possibilitat
de formació
perquè
fins ara
hi havia una mica
eren una mica
autodidactes
els treballadors socials
fins ja
fa uns quants anys
que són estudis
que poden ser
cicles formatius
de grau superior
que poden ser estudis
universitaris
però el cas
és que l'exigència
que les persones
que treballen
amb altres persones
siguin professionals
formades
és evident
tot i que m'imagino
que hi ha després
l'altra part aquella
de l'intrusisme
professional
que és un altre tema
però en tot plegat
on queda
el voluntariat
és a dir
és a dir
aquelles persones
que voluntàriament
tota la vida
li havien dedicat
potser se senten
ara una miqueta
excloses
no?
diuen
escolta
jo no tinc titulació
jo no estic formada
però jo tinc
aquesta vocació
de servei
desinteressada
cap als altres
quin paper juguen
a partir d'ara?
Per sort
i un per sort
molt gran
aquí
a Catalunya
tot el sentit
de participació
en l'atenció
de les persones
és un fet
molt arrelat
que a nivell
d'organitzacions
té molt de múscul
té molta força
i han nascut
des de la professionalització
no remunerada
perquè la gent
que normalment
fa aquests serveis
a nivell de voluntariat
són majoritàriament
molt professionals
realment
però no són remunerats
n'hi ha un abans
en tant que n'hi ha
moltes d'aquestes coses
que sí que han de ser
remunerades
fetes amb la mateixa
professionalitat
si s'escau
i que
tot i
que se va
ampliar
en aquesta part
remunerada
sempre hi haurà
i
per sort
o per desgràcia
sempre hi haurà
indubtablement
un espai
de participació
al voluntariat
part del
naixement
i el creixement
de les xarxes socials
en les que nosaltres
estem
d'alguna manera
involucrats
venen d'això
venen d'aquest voluntariat
i això justament
és una cosa
que no hem de perdre
jo penso que una cosa
no trepitja l'altra
ni molt menys
sí que n'hi ha espais
que s'han de remunerar
i professionalitzar
perquè si no
d'alguna manera
permet
el no
cobrir aquest espai
per part dels responsables
que han de cobrir
aquest espai
però
la convivència
entre
el voluntari
i la voluntària
i el professional
remunerat
jo penso que és
totalment vigent
tenen cabuda encara
doncs
en aquest nou panorama
que es presenta
jo crec
partint d'un escenari
anys 80
on a Catalunya
se'ns venia la marca
que érem un gran país
perquè teníem un gran nombre
de voluntariat
i aquí també s'ha de dir
que ens van enganyar molt
no en teníem tants
no en teníem molts
potser masses
i el problema
està aquí
el model
quan sentíem aquestes frases
nosaltres
que ens sortia
mira el modelo basco
que és un plantejament
des de la professionalització
i des de la participació
de la gent
però
jo crec que
el gran debat
és
com de determinar
ha de ser la participació
del voluntariat
no pot ser
que si un dia
el voluntari falla
el projecte
se'n quedi en res
no ha de ser determinant
ha de ser
enriquidor
ha de ser el valor afegit
del projecte
ha de ser allò
que t'ajudi
però no pot ser mai
la base
de la proposta
és que
penses
l'atenció a les persones
en el més ampli
sentit del terme
les ha de deixar
en mans expertes
segurament
perquè
pugui solucionar
aquell problema
a vegades
amb bona voluntat
i amb bons sentiments
no n'hi ha prou
s'ha de posar
la tècnica
en aquest cas
no n'hi ha prou
però fa molt
realment
i en aquest sentit
és el que he dit abans
si el servei remunerat
arriba fins a dos
el dos i escaig
que el doni
el voluntariat
penso que una cosa
no pot anar
sense l'altra
i que en lligar
aquestes dues coses
és on està
lo interessant
i és on està
la responsabilitat
en aquest sentit
però que una cosa
no s'atrepitja
l'altra
ni molt menys
no hem de permetre
que el fet
de professionalitzar
i remunerar
algunes coses
faci desaparèixer
les estructures
de voluntariat
perquè seria
mala guanyar
uns esforços brutals
que han fet
generacions anteriors
a la nostra
i seria una mica absurd
ens hi mereixi
tenint en compte
ho hem dit al començament
que compartiu espais
de treball
tant Xarxa
com la Fundació Casal
l'amic
però abans m'agradaria
preguntar-vos
quan feu aquestes reunions
que segur que en feu
només faltaria
de la Federació ECAS
de les entitats catalanes
d'acció social
una mica
quin és l'ordre del dia
quins són els temes
que es debaten
i us preocupen
en aquests moments
i us inquieten
a veure
hi ha de tot
hi ha de tot
com tu dius al principi
ECAS
és una federació
que agrupa
un nombre brutal
d'entitats
70 i escaig
d'entitats
i molt diferents
unes de les altres
moltíssim
moltíssim
és que això
si alguna cosa
jo crec que aconsegui
ECAS
és allò
que no havia aconseguit
ningú
que és aplegar
a tothom
que es dedica
a l'acció social
des de l'entitat
superpetita
provinent
de la més traïció
cristiana
de suport
del pare Manel
a entitats
que neixen
amb un plantejament
d'acció
amb vocació
de servei públic
com en Xarxa
o a altres macros
com poden ser
FIES
i allà
tothom té un vot
és una entitat
un vot
i això també
genera
tots uns moviments
superinteressants
no és el volum
i tot s'aprofita allà
tot el que digui
tothom
tenint en compte
la diferència que hi ha
l'interessant
d'alguna manera
és que
tota la gent
i totes les persones
implicades en això
pugui sumar
cap als objectius
que d'alguna manera
es planteja
ECAS
que d'alguna manera
és
donar representativitat
al sector
el tercer sector
no està gaire
valorat
ni està
no està gaire valorat
i temes importants
com el tema
de l'IVA
hi ha moltes coses
pendents
que s'han de solucionar
el tema
representativitat
per a nosaltres
és molt important
pensem que el fet
que moguem
tants professionals
i donem servei
a tantes persones
és important
que se conegui
que se vegi
que sàpiguin
que estem ahí
que estem més o menys
organitzades
que busquem
organitzar-nos millor
i més
però que estem
una mica ahí
per altra banda
el tema
de la interlocució
la responsabilitat
última
en el que fa
l'atenció
a les persones
és l'administració
pública
per tant
nosaltres
som una entitat
forta
el tercer sector
és molt fort
ha de buscar
aquesta interlocució
amb l'administració
per acompanyar
des de l'experiència
elaborar
nous processos
incidir en les noves lleis
que se fan
i per altra banda
el treball conjunt
és absurd
que
capital
intel·lectual
molt interessant
que s'està
treballant
i que estan desenvolupant
projectes
molt agradables
en Girona
o en qualsevol
altra part de Catalunya
o del món mundial
no puguem
des d'aquí
conèixer-los
valorar-los
i implementar-los
en la zona
senzillament
per el fet
que s'estiguin fent
en un altre lloc
aquests espais
ens donen
justament
aquesta plataforma
i aquest intercanvi
d'experiències
també
ens afavoreix molt
però
realment
el fet
que
que sigui
una entitat
que representa
tantes entitats
vol dir
també
que
el funcionament
ha de ser
molt rigorós
i han de treballar
amb molta seriositat
que de fet
se fa
indubtablement
posaves aquest exemple
de Girona
i ara
jo pensava justament
en les dues entitats
que representeu
per exemple
la tasca
que vosaltres
heu pogut fer
a Sant Salvador
ha pogut
doncs
poder convertir
experiències
en coses
que podien fer
a Camp Clar
Fundació Casal Lamic
al contrari
o dit d'una altra manera
la gent que treballeu
com a fundació
com a empreses
com a entitats
d'acció social
aquí al territori
més immediat
que és la ciutat
de Tarragona
treballeu també
de manera coordinada
bueno
estem
des de fa molt temps
intentant-ho
i jo penso
que ens en sortim
força bé
de fet
al Camp de Tarragona
ECA
es té
una secretaria tècnica
i té un grup
d'entitats
que treballen
que treballem força
ens trobem
si fa no fa
des de fa
un any i escaig
quasi els dos
fem trobades
mensuals
en les que
totes les entitats
d'ahir
intentem
coordinar accions
coordinar accions
en la línia
que comentava abans
de visualització
d'interlocució
de treball conjunt
i després
cada una de nosaltres
ens trobem
amb les altres entitats
per coses
que ens poden atanyer
individualment
és una feina important
el coordinar recursos
l'optimitzar esforços
i el no duplicar feines
i estem en això
realment
com a l'asnar
ens costa
però bueno
millor que l'asnar
sí
sensiblement millor
sin peineta
i no teniu temps
d'anar al gimnàs
vosaltres
i de fer
abdominals
i tot això
és que crida l'atenció
realment
és que el tema
de l'acció social
és ben curiós
i aquí a la ciutat
l'altre dia
per exemple
es donava a conèixer
aquest programa d'escales
que ara es farà
a Sant Salvador
hi ha hagut molts problemes
ja ho sabeu
un estudi
a l'Ororeville Virgili
no hi ha un teixit associatiu
a les escales
vaja
allò de les juntes de vecinos
de tota la vida
que ens sembla una cosa
molt natural
doncs bé
hi ha zones que no
hi ha conflictivitat
hi ha de tot
tot això
vosaltres ho treballeu
com a empreses
d'acció social
no dic aquest cas
en particular
però en general
serien coses susceptibles
de treballar
a empreses
com la vostra
com les vostres
vaja
sí
sí
inclús moltes vegades
el que
no
el que fem
no
i a més
ho fem de manera
convertida
sí que en xarxa
també ho fa
moltes vegades
el que fem
és animar d'altres
que ho acabin fent
és allò
que crec que és el valor
afegit
del plantejament
que té
que és de tothom suma
llavors la idea és
jo puc
puc estar desenvolupant
una activitat
al barri de Camp Clar
però quan es va plantejar
tot el tema
de les escales
al barri
ens van venir a buscar
i els vam dir
no no
nosaltres
en mediació
en juntes d'escala
no controlem
aneu a buscar
aquí i aquí i aquí
teniu gent potent
que justament
són gent vinculada
ara mateix
al projecte
cosa que ens agrada
però moltes vegades
amb la Federació
de Ciutadans de Vins
parlem una mica
la nostra funció
ha de ser també
una mica
ajudar
en aquests plantejaments
de la xarxa
veïnar
de la xarxa
d'aquest voluntariat
de participació activa
en aquesta participació
de la participació ciutadana
hem de deixar una mica
els que els hi donem
les eines
i a mi m'agradaria
no haver de liderar
moltes vegades
històries
i que fossin
els veïns
que ho lideressin
llavors
d'alguna manera
que ho fas al revés
estires
perquè ho haguem
desenvolupant
el pla educatiu
el pla educatiu d'entorn
té un programa
i dos i tres i quatre
no en parlarem
ara àmpliament
perquè val la pena
i només faltaria
per donar-ho a conèixer
els oients
però per exemple
sí que és cert
que tant a xarxa
com a casalamic
esteu treballant
el pla educatiu d'entorn
i tots
hi treballeu
de manera conjunta
quatre o un
o dos exemples
del que feu exactament
cadascuna
de les entitats
que representeu
tot això
és que intento
exemplaritzar
una mica
per exemple
el més interessant
que fem plegats
és tot l'equip
de coordinació
pedagògica
que té
el pla educatiu d'entorn
i els cinc coordinadors
que tenen
de referent
als centres
és un equip mix
hi ha gent
en xarxa
hi ha gent
del casal
i el que fem
és treballar
sota una proposta
i coordinar
i donar coherència
pedagògica
a tota la intervenció
de la ciutat
cosa que és
bastant complicada
moltes vegades
dit això
dius
mira
ho escric en un paper
i ja està
un plau de contingut
el plantejament
és aquest
aquí
tothom
ha posat
la millor gent
la gent
amb més carinyo
cap a aquesta història
perquè és una història
complicada
són 21 centres educatius
que porten
entre cinc persones
el volum
ja és
intentant
donar resposta
moltes vegades
a la pròpia direcció
del centre
els propis mestres
els propis ampes
però sobretot
a les necessitats educatives
dels infants
en un espai
no formal
en quant a
continguts
les unitats
d'escolaritat compartida
que hem esmandat
alguna vegada
les UECS
participen
d'alguna manera
amb el pla educatiu
d'entorn
com a eix transversal
perquè moltes vegades
són accions
que venen
destinades
de diferents accions
del pla educatiu d'entorn
que acaben desembocant
en la pròpia UEC
però moltes vegades
són les activitats
de tarda
o sigui
el propi PROA
el programa
aquest
que és així
d'una altra
de les coses
que fem plegats
el programa
de reforç
d'orientació
al alumnado
que ve del ministeri
el que vol plantejar
és una activitat
de reforç escolar
que acompanyi
aquells infants
que més dificultats
tenen
en els continguts
però que més dificultats
tenen
en l'entorn social
això
que ens ha generat
poder fer
grups de xavals
que a classe
no acabaven
d'agafar el ritme
i des de l'educació
no formal
els hem posat
el ritme
a l'educació formal
o sigui
hi ha hagut èxits
és el que anava
veieu resultats
d'aquí tipus
de coses
perquè és que
si no
ha de ser
bastant
si no
no hi estaríem
no no
però a veure
no vol dir
que no ho hagis de fer
no vol dir
que hagis de triomfar
sempre
però haver-hi fracassos
però també hi ha èxits
i els veieu
oh i tant
la capacitat
de tolerància
a la frustració
en el nostre camp
és apoteòsica
però
els processos
de millora
són evidents
sobretot
en els projectes
en els que se treballa
amb infants
i amb joves
els processos
de millora
existeixen
i els veiem
i els gaudim
i realment
ens donen
moltes alegries
part d'això
és la feina
que fem
a nivell
d'establir criteris
de compartir
experiències
però sobretot
és d'intentar
donar
tot allò
que fem
i en aquest cas
en el pla educatiu
d'entorn
un sentit
de ciutat
que d'alguna manera
és el que
ens ajudarà
a tirar endavant
i a que les coses
no siguin bolets
que ara se fan
ara desapareixen
o no desapareixen
però s'han fet
durant un temps
i que les persones
que hi participin
se sentin
com que han estat
participants
puntuals
utilitzats
utilitzades
com li vulguem dir
una mica
ahir sobretot
està
la feina important
de les organitzacions
són
tasques
i projectes
que necessiten
més temps
que un bon vi
vull dir
que no són
flor d'un dia
i els resultats
els veus després
d'anys i anys
no són projectes
que es puguin
materialitzar
en sis mesos
han de tenir
una continuïtat
d'anys
a vegades
estàs parlant
d'un nen
o una nena
que tingui
dificultats
d'aprenentatge
als set anys
no pots dir
vinga
el programa
sis mesos
perquè tinc
un fons europeu
i l'any que ve
que se les apanyi
com pugui
clar
això de tenir
continuïtat
s'ha de fer
amb unes marges
no
hi ha de tot
hi ha de tot
hi ha coses
que fem
i hem de fer
que són
accions
intervencions puntuals
i que
moltes vegades
també tenen
un retorn
molt satisfactori
hi ha projectes
en els que
la incidència
ha de ser
a mig i llarg
plaç
però hi ha
una mica
de tot
i això també
és lo interessant
hi ha sectors
que sabem
que van faltats
de feina
el tercer octobre
em penso
que no li faltarà
ens ho prendrem
per la part positiva
pensant que tothom
tindrà atenció
i no per aquella altra part
i és que
per raons
negatives
doncs
s'hagi d'intervenir
excessivament
en la vida
de les persones
per cert
com tenim al carrer
Jordi últimament
remogudet
remogudet
però bé
anem allò
cada dia més bonic
estan canviant
voreres
i aquestes coses
i la primavera
que arriba
moltíssimes gràcies
Jordi Collador
Joan Josep Izquierdo
imaginem que
per tota la tasca
que desenvolupeu
ha estat la primera
però no serà
l'última vegada
que ens acompanyis
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
ha estat un plaer
de veritat
igualment
moltíssimes gràcies
Jordi la propera
setmana més
la propera setmana més
aquí al carrer
que tinguis una bona setmana
adeu-siau
salut