M'agrada que hi hagi persones
que et vinguin a dir que no colen ni res
perquè diuen més el que volen
i no tots els viurem
vull parlar de parlar
Javi Saragossa, Jordi Collado
Molt bon dia, Núria
Escolteu, m'estreno amb vosaltres
Això m'ha de portar a bona sort o no?
I tant, esperem
Som gent energètica, gent amb molts projectes
amb moltes ganes de fer coses
Veniu de la Fundació Casal Amic
Suposo que per la sintonia ja ho heu pogut intuir
que comença aquesta secció
que es diu Al carrer
i que repetireu cada dilluns
una miqueta abans del que fèieu la temporada passada
Sí, ja ens hem avançat
qüestió de 10 minuts, un quart
Passades les 12 del migdia
cita amb la Fundació Casal Amic
D'aquí una estoneta farem valoració
de com us ha anat la temporada d'estiu
de com afronteu el nou curs escolar
que funciona una mica també parlant de cursos escolars
Però fem la base
perquè jo és la primera vegada que us entrevisto
Qui sou la Fundació Casal Amic?
Doncs la Fundació Casal Amic
Som un grup de gent que fa 27 anys
27, eh?
27, no!
27 anys que funciona
Nosaltres no estàvem els 27
El plantejament és un grup de gent
que s'organitza per intentar transformar
la realitat quotidiana de la gent
a través de projectes socials
Projectes socials, per tant
treballeu amb el que se suposa
que és població amb risc d'exclusió
Població bàsicament jove
perquè us centreu molt en l'educació i la formació
Infants i joves amb risc social
seria el patró principal
I si fem història
m'explicava abans
que vau començar a ser un esplai
Sí, als inicis fau l'esplai
inclús el primer nom que té
és el nom de la parròquia
és l'esplai Santa Tecla
tot i que amb els anys ens vam desvincular
del model de parròquia
es va convertir en una associació juvenil
aquells joves que començaven
vam plantejar
que potser ja tocava fer el canvi
d'esplai a associació juvenil
i el 97 va haver-hi el canvi a Fundació
que potser va ser el pas més decidit endavant
Què us va impulsar?
O què va impulsar els que hi eren en aquell moment
a dedicar-vos això gairebé professionalment
perquè ara parlem de la gent que hi sou
i són molta gent i professionals del tema
a dedicar-vos a la formació
i a treballar amb aquesta població
de risc d'exclusió social
va veure que n'hi havia molta
que era molt necessari
que no hi havia eines
L'any 83 era
just s'acabava d'aprovar
la primera llei de serveis socials a Espanya
era un moment de transformació política
on els barris començaven a tirar endavant
amb falta d'equipaments
amb plantejaments
on la xarxa social acabava cobrint
com torna a succeir ara
i com porta molts anys succeint
acaba sostenint la pròpia realitat de la gent
al plantejament
hi havia un índex d'analfabetisme
joves i desocupats
és l'anterior atur
l'anterior crisi
amb la qual cosa
va generant la necessitat de gent
que es comprometés amb la seva realitat
i això va ser el que els va portar
que és ara mateix el que ens porta
tot i que hagi canviat el model de funcionament
no la visió que en tenim d'això
això era l'any 83
parleu d'aquest panorama
d'analfabetització
i de crisi
fa la sensació una mica
que torna
el tema de la crisi
torna a portar un panorama
una mica d'osoladona
en aquest sentit
sí
quan veníem ho parlàvem amb el Javi
m'he posat positiu
en realitat era el que li plantejava
jo continuo creient
que el pitjor està per arribar
en realitat
per la gent que ho pateix
hem de tenir clar
que hi ha una gent que sempre està en crisi
des del 83 i abans
continua a portar una crisi a sobre
que és aquella gent que no acaba de sortir
que viu per sota el llim de la pobresa
i hi ha una gent
que ens estem apropant especialment
que és la classe mitjana
està baixant la seva capacitat econòmica
amb la qual cosa
es fa més difícil el dia a dia
lògicament
aquesta crisi potser
ho diuen els que ja entenen
que és molt més voràs
que les dues anteriors
o que totes les anteriors
que hem tingut
amb la qual cosa
la situació de risc
s'accentua
amb aquest plantejament
l'atur
aquest 20% d'atur
en necessitat
doncs afecta directament
sempre
aquelles classes
socials
menys formades
amb més dificultats
per tirar endavant
amb famílies
més extenses
de 3-4 fills
tot això
costuma es pitjar
cap al precipici
de l'exclusió
la lògica
l'últim informe
de Catalunya
i l'informe de Tarragona
del 2007
sobre la pobresa
ja parlava
d'un 20%
de població
per sota el llim
de la pobresa
i nosaltres
l'objectiu
és treballar
per millorar-ho
a poc a poc
aconseguir
estratègies
per poder
estem parlant
d'una fundació
que no doneu menjar
que seria
una de les maneres
de pagar la crisi
sinó que doneu formació
enteneu
la formació
l'educació
com a eina bàsica
per poder-se'n sortir
sí
el plantejament
és bàsic
o sigui
plantegem
l'educació
i plantegem
la xarxa societativa
o sigui
pensem que
aquella persona
que aconsegueix formar-se
aquella persona
que aconsegueix tenir
o participar
de la xarxa societativa
de l'entorn
de la seva ciutat
està
més
no
està
en posició
de sortir
o de no entrar
en una situació
d'exclusió
millor relacionat
no
en el fons
com ens anem relacionant
amb els mitjans
en el món
on la família
que havia estat
històricament
la gran xarxa social
salvadora
aquelles famílies
extenses
i formava part
des del fill
fins al tiet
passant per l'avi
ara aquestes famílies
s'escurcen
és una qüestió
de naixement
bàsicament
naixen menys nens
amb la qual cosa
les famílies
són menys extensives
el propi barri
la pròpia comunitat
és l'única
que pot suplir
aquestes dificultats
tot aquest són
pinzellades
que estem fent
tot això
és el que fa
la Fundació Casalamic
i teniu una idea
també de les pinzellades
dels temes
que anirem tractant
al llarg de tota
la temporada
parlem això
de socialització
d'integració
fins i tot
d'immigració
perquè suposo
que us heu trobat
que el tema
de la immigració
ha fet
a canviar una mica
els paràmetres
de tot plegat
la lògica
però nosaltres
com a entitat
mai fem un plantejament
de treball
per la immigració
en concret
entenem que
un immigrant
és un ciutadament
de l'entorn
i en realitat
el plantejament
de l'immigrant
és conflictiu
o és notícia
per la seva
situació econòmica
no pel seu fet d'origen
no pel lloc d'origen
sinó per la situació econòmica
amb la qual cosa
ens tornem a trobar
amb gent
amb dificultats econòmiques
que li costa
accedir al mercat laboral
sigui per formació
sigui per documentació
sigui per
quins idiomes parla
entenem
sempre la immigració
en aquests paràmetres
parlàveu abans
també
una dada
que m'heu donat
molt curiosa
dius que segons
l'últim estudi
que tenim de Tarragona
no ens pensem
que els col·lectius
en situació
d'exclusió social
de risc d'exclusió social
es situen
només en els barris
que és una mica
la idea
que podríem tenir
el prejudici
que podríem tenir
exclusió social
barris
ja està
no no no
tot el contrari
cada cop
està venint
més cap al centre
sobretot
amb un plantejament
que
els infants
pateixen pobresa
però
el sector
on més ha crescut
la pobresa
és en la gent gran
en els avis
aquestes àvies
que viuen sols
en pisos petits
en poc comunicats
per exemple
a part alta
o per baixa
concentren
un a l'índex
de dificultats
econòmiques
en Salvador
en el compendi global
no
però en zones
molt localitzades
sí que en té
amb la qual cosa
això fa que
la situació
exclusiva
es pugui viure
en qualsevol punt
de la pròpia ciutat
però
la població
sobre la qual
feu incidència
vosaltres
ja que sou formadors
educadors
és gent jove
bàsicament
gent gran
infants
gent jove
i famílies
també treballem
amb famílies
que és
una proposta
també interessant
per arribar
a tots els punts
i l'infant
va acompanyat
de la família
aquí estaríem parlant
en general
després ja metitjarem
de xerrades
en centres educatius
de cursos
de camps de treball
de casals d'estiu
tot això
clar
jo us ho he preguntat abans
i jo crec que molta gent
s'ho pregunta
d'on es treuen els diners
per gestionar
per tot això
quan estem parlant
que gestioneu
tranquil·lament
una cinquantena
de treballadors
es treu
de molt d'esforç
d'una lògica
que és
no tenir ànim de lucre
que jo crec que és
la gran paradoxa
o el gran paradigma
millor dit
que és un plantejament
si l'entitat
no té ànim de lucre
automàticament
tots els ingressos
es reverteixen
en la pròpia acció
i això
doncs
per sort
estem controlats
i organitzats
a través de Generalitat
i altres administracions
i això ens permet
bàsicament
a través de concursos
amb concursos
de gestió pública
amb convenis
i subvencions
amb entitats públiques
no?
ajuntament
Generalitat
o amb entitats privades
o empreses privades
que fan donacions
o tal
caixes
i després també hi ha
una proposta
que és
de l'amic col·laborador
persones que han passat
per la fundació
que la coneixen
i que volen col·laborar
també poden fer
aportacions anuals
mensuals
que és interessant
i necessari
també
per gestionar
coses
com
des de la llum
al local
tot
clar
local que teniu
a Camp Clar
no?
dèieu?
després explicarem
quan s'acabi l'entrevista
com ho podeu fer per col·laborar
en la mesura
de les vostres possibilitats
en la fundació
Casal Amics
si és que us interessen
els projectes
que duen a terme
clar
i és el que dèiem
a base de subvencions
de concursos públics
clar
no oblidem que porteu 27 anys
i per tant
hi ha moltes associacions
que és una lluita diària
no?
de vinga
que em donin la subvenció
que si no
he de presentar aquest projecte
però clar
amb 27 anys
ja heu entrat en una dinàmica
que més o menys
va sol
però patim
sí, patim
i ho heu notat retallades
per la crisi també
sí, sí
en diversos projectes
molt
vull dir
de fer-se equips
més petits
el plantejament
és que hem passat
hem viscut uns anys
com a entitat
treballem més
amb la clau
intentem treballar
amb la clau
de la prevenció
com a primera mesura
abans de curar-nos
la feria
intentem no fer-la
amb la qual
han estat els primers
a caure
com a
a l'hora
de fer subvencions
se'n mantingut les accions
les pal·liatives
anem a pal·liar el mal
en comptes d'intentar-lo prevenir
i això ens afecta
de primera instància
també és cert que
som àgils
i endovem
i treballem
amb la lògica
i teniu voluntat
escolta
on no arriba una cosa
rere l'altra
està clar
això sempre
amb la qual
la història també està sent
poder redefinir propostes
reformular projectes
i
no, no
tirant endavant
que és el que ens toca
doncs això
gestioneu una cinquantena
de treballadors
més o menys
en què en projectes concrets
doncs pot pujar el número
gairebé el centenar
Déu-n'hi-do
estem parlant
que doneu feina
doncs també
hi ha molta gent
educadors
formadors
i
tot plegat us ha permès
per exemple
aquest estiu
dur a terme
algunes activitats
que ja són habituals
que jo crec que ja
la gent ja us coneix
per això
fem una mica de balanç
de com han anat
els mesos d'estiu
hem fet
casals d'estiu
n'hem fet sis
però era un conveni
també amb una altra fundació
fundació en xarxa
que també
entre les dues fundacions
hem cobert tota la ciutat
aquest any ha estat
especialment interessant
el tema a l'estiu
perquè hem aconseguit
conveniar amb l'Ajuntament
i amb Fundació en xarxa
treballar amb la mateixa clau
a tota la ciutat
és a dir
els mateixos paradigmes educatius
estaven a l'abast
de qualsevol infant de la ciutat
amb uns preus
més que populars
amb una posició
de qualsevol infant de la ciutat
poder participar
en una escola pública
amb un grup de gent
amb la mateixa lògica educativa
que això és interessant
és important
això de treballar
en xarxa
que tots els factors socials
del mateix àmbit
es puguin ajuntar
i sumar esforços
és més
nosaltres fem una
intentem lluitar sempre
perquè hi hagi una aposta
perquè no només sigui
des de l'acció social
que hi treballem
és a dir
sense polítiques econòmiques
pensades en pal·liar
l'exclusió social
anirem enlloc
podem posar
els millors serveis socials
a l'abast de la gent
però si no generem
polítiques d'ocupació
des dels apartaments de treball
si no proposem polítiques econòmiques
vosaltres ja podeu anar educant
que si després
que no farem res
si després no s'obren
les altres portes
que continuen
per això llavors
sempre fem
molta insistència
en participar
en intentar
enredar
la conya
sempre fem
a veure què enredem
per treballar
amb aquesta lògica
aquí hi ha tota una feina
de producció
que és molt semblant
potser molt semblant
molt més
molt més feixuga
del que fem nosaltres
a la ràdio
de trucar
contactar
escriure amb ells
mira tenim aquest projecte
per què no ens aliem
per què no el fem junts
això us ha d'agradar
això
a mi m'agrada molt
el Javi és el que enreda
el que mou els fills
sovint
sovint
no em deixen tant
com m'agradaria
però
perquè és molt perillós
el Javi
què passa
que voleu fer més coses
de les que podeu fer
el temps no dona
bueno
en realitat és això
que hem de pensar
que l'entitat
tot i tenir una història
llarga
en els últims anys
ha patit un canvi
espectacular
o sigui
heu crescut de cop
no?
bueno
vam fer una aposta
tot va néixer el 2005
en un procés
que vam dir
repensem la fundació
i el plantejament era
d'on estem
i què volem fer
i on creiem
que hauríem d'estar
i això ens va portar
a veure
que la situació
de l'arri social
o a ser-ne conscients
i posar-ho en marxa
perquè sí que ho podíem
intuir
però no ho havíem estudiat
no?
en veure que la societat
estava canviant
lògicament
però a més
estava extensent
l'explosió social
per altres bandes
on nosaltres no hi anàvem
i per motius
d'haver nascut
no?
de vegades
néixes a un barri
que és en aquell barri
històricament
vam fer un salt
de convertir-nos
d'entitat de barri
a entitat de ciutat
i això va ser
el que ens ha fet
pegar aquest salt
parlàvem
ja perdoneu
que us he anat
us he anat tallant
del balanç de l'estiu
m'explicàveu les coses
les activitats que heu fet
casals d'estiu
casals d'estiu
sis
sis
naltros
sis
amb gairebé 300 infants
participant
sí
vam acabar fent una festa final
amb festa de l'escuma
què es fa en un casal d'estiu
per exemple?
doncs es fan
sortides
per exemple
diferents
obres socials
de caixes
la caixa
del carrer Colom
caixa Tarragona
a la platja
a diferents parcs
i després es fan
activitats
en
la seu del casal
que estàvem
col·locats
en diferents
escoles
o associacions
de veïns
estaven en diferents punts
i tallers
jocs
jocs d'aigua
molt necessaris
a l'estiu
i molt enfocats
també segons
les edats
dels nens
sí
el plantejament
torna a ser
aquella lògica
de prevenció
o d'ocupar l'espai
de forma educativa
dels infants
a l'estiu
poden estar a casa
mirant la tele
o passant l'estona
o poden estar
socialitzant-se
utilitzant-se
en una escola
de forma diferent
l'escola s'aprèn
i s'aprèn jugant
també
però amb una altra lògica
amb una altra relació
amb l'adult
buscant altres històries
se m'acut
que a quin paper
juguen els pares
en tot aquest procés
de formació
que vosaltres feu
imprescindible
que sí
els pares han de ser
els primers
que creguin
en el projecte
i creguin
que els seus fills
necessiten
si no ens acompanyen
és molt difícil
arribar a l'objectiu final
nosaltres sempre
fem el plantejament
de qui acompanya
la formació
som nosaltres
és a dir
si
ha de ser la família
la protagonista
real i activa
de tota la proposta
utilitzem la lògica
de la pedagogia sistèmica
és la que planteja
que els sistemes
són els que ens organitzen
i ens afavoreixen
en el nostre treball
i el sistema principal
és la família
que és allà on creixes
els altres sistemes
són correlatius
en aquell
la família escoll l'escola
la família escoll
les activitats extrascolars
la família escoll
d'alguna manera
la teva carrera
professional
laboral
social
el qual
si no reforces la família
no hi fa res
camps de treball
camps de treball
és un mateix
camp de treball
però que el fem
dues quinzenes
la primera quinzena
de juliol
i la segona
25 nanos
que venen
d'arreu de Catalunya
i el nom
del camp de treball
és
quin és Jordi?
Caixa d'eines
per a joves educadors
que la proposta
és aquesta
provocar joves
que en el seu moment
volen ser monitors
volen ser educadors
està plantejat
per una secció d'edat
que són els 15-18
que encara no poden exercir
que fan els cursos
de premonitors
que fan suport a entitats
però no poden treballar
o no poden vincular-se
efectivament
com a monitors
llavors la proposta
és aquesta
fer una caixa d'eines
on hi hagi cosetes
que puguin anar fent
formar formadors
futurs formadors
i feien suport
als casals d'estiu
els matins
venien a fer
un aprenentatge servei
activitats
amb els casals d'estiu
això s'aprofita
recursos
la cadena abans
bueno
és un plantejament
just de l'aprenentatge servei
quina manera puc aprendre
si no fent-ho
a les tardes
per exemple feien dinamitzacions
de carrer
que és una cosa super divertida
i que els generava
portar una ludoteca
al mig del carrer
al mig de plaça
al barri
on els xavals
hi arribin
de la resta del barri
també
clar i a més també
d'aquesta manera
traieu el carrer
traieu fora
i tota la ciutadania
pot gaudir
de la tasca que feu
i m'heu comentat
que heu participat
en una
o heu organitzat vosaltres
el Casal Accés
Casal Accés
Casal Accés
és una proposta
que venia
un projecte
que vam desenvolupar
durant tot el curs passat
que aquest curs
serà dels que es reformularà
i és una proposta
d'intervenció
de suport
a l'èxit escolar
i és camp clar
el que hem fet
aquí d'estiu
és intentar identificar
uns 25 xavals
d'escoles i institut
que tenen més dificultats
per intentar treballar
durant l'estiu
amb ells
facilitant la transició
escola-institut
tenim un grup
d'alumnes
que històricament
es perden
de l'escola
a l'institut
hi ha un grup
d'infants
que mai arriba
i després
els anem a buscar
al novembre
al desembre
al gener
amb la qual cosa
la idea era
anar a aquells potencials
que podien ser aquells
i portar-los a l'institut
de manera que
coneixen l'espai
coneixen l'equip directiu
el claustre professorat
amb la qual
aquella imatge
llunyana
institut
la transició
de l'escola-institut
s'acabava convertint
en ah, bueno
però no és tanto
durant l'estiu participo
estem veient també
estem agafant idees
amb tot això
que ens expliqueu
tan introductori
veiem que és importantíssim
també la coordinació
i el treball que feu
amb els centres educatius
escoles i instituts
també
no deixeu de ser
gent de fora
una fundació
privada per entendre'ns
gent de fora
de l'àmbit educatiu
regular
doncs que
teniu també un peu a dins
aneu
observeu
o això
agafeu gent
que potser ho necessiten
sí, aquesta és la nostra proposta
treballar des de fora
de l'administració
és també la proposta
professional
de molts de nosaltres
jo crec que us donen
un avantatge
també
el fet de treballar
des de fora de l'administració
les administracions
crec que ho saben
i amb bon ull
ja ho aprofiten
perquè esteu a peu de carrer
entre tot
la proposta
moltes vegades
als centres
i a les entitats
i a les administracions
els hi agrada
de vegades
i no els hi agrada
d'altres
perquè no es poden controlar
tant com voldria
i després
que pots
posar el dit
a la llaga
aquí tens una llaga
l'has vist
sí, sí
i me l'estava tapant
gràcies
llavors
aquest és el plantejament
complicat
d'anar fent
de vegades des de fora
però també és l'agradable
perquè et genera
la peripècia
poder explicar les coses
sense fer mal
i oferint-te per treballar
perquè si sempre ho fem
no fem allò de
això no ho fas bé
i marxem
sinó
ei, això no està sortint bé
vols que t'ajudem
i aquest sempre és el discurs
doncs això és el balanç de l'estiu
suposo que positiu
no?
el que heu dit
no sé si
més ampli
més activitats
en guany que altres anys
o menys
hem crescut en activitats
en participació
en participació
moltíssim
i
jo crec que el més interessant
de tot
és que hem fet
un nou model
també
un model
d'estiu
per a tota la ciutat
que feia anys
que rondiràvem
que li donàvem toms
que havíem xerrat
amb ajuntament
que havíem plantejat
amb enxarxa
i aquest any
d'alguna manera
hem fet la primera prova
molts entrebancs
moltes dificultats
però molta
molta tranquil·litat
perquè ha sortit
com havia de sortir
que els infants han gaudit
que m'hem xalat
que les famílies
han quedat realment contentes
i això és la base
si això surt bé
la resta podem la fer
com afronteu el nou curs escolar
que ja heu començat
clar
amb ganes
jo amb ganes
cert
amb ganes
amb alguna nova proposta
jo m'incorporo
ja
tenia un pauet
a la fundació
i crec que ja fico els dos
ja tens els dos
ja l'he posat els dos
i
ja no només estàs com a responsable
de comunicació
i participació
també portem propostes
de participació
i el que vingui
anunciem que
la setmana del 14
15 i 16
d'octubre
es farà
una proposta
vinculada
amb altres entitats
de la ciutat
es dirà
Tarragona inclusiva
i en parlarem
podem fer
en commemoració
del dia internacional
contra la pobresa
doncs volem fer
una proposta
a nivell de ciutat
això serà ja
en qüestió de 15 dies
ah doncs en parlarem
sí
segurament ja
avui
aquesta tarda
que haurem de tancar el programa
ho tindrem ja tot apanyat
i farem la sortida al carrer
perquè una mica
la lògica és aquesta
l'entitat
la fundació
va començar a formar part
fa dos anys
d'entitats cadenes d'acció social
la proposta era
incorporar-nos
a una xarxa
d'entitats
d'acció social
però
variopinta
i coloreada
que és justament
el que és ECA
que ens permet
molta cintura
per poder fer
també un plantejament
fer un plantejament
tècnic molt concret
un plantejament social
molt concret
i fer plantejaments
polítics més amplis
diguem-ne
des d'una lògica
des d'una plataforma
que no és individualista
que no planteja
i que té molta capacitat
de relació
tant amb l'administració local
qualsevol
com amb l'administració
autonòmica
participació
doncs de la fundació
Casal d'Ami
que dins la setmana
de la inclusió
ho farem
en parlarem
quan arribi
serà
la setmana que ve
i després
em parlàveu també
com a novetat
d'aquest nou curs escolar
per entendre'ns
que comença
que participareu
en una intervenció
socioartística
que es diu
Correspondències Ciutadanes
i això de barrejar
arts
i qüestions socials
una cosa que teníem
moltíssimes ganes
sí
perquè creiem que
és que diuen que va molt bé
hi ha experiències
arreu del món
sí, sí
nosaltres feia anys
que li donàvem
però sempre fem
la mateixa conya
i que som educadors
no artistes
i ens faltava aquesta pota
i fa un any
més o menys
va arribar la gent d'Ariadna
que ells són artistes
i no educadors
i feien aquesta lògica
també hem aconseguit fer una aliança
superinteressant
jo crec per la ciutat
hem aconseguit el primer projecte cultural europeu
de Tarragona
que farem
que es diu Correspondències Ciutadanes
i és una proposta
de residència artística
un artista
vivint
durant 15 dies
als barris d'Aponent
concretament a Parlioclar
on l'encàrrec serà
fer una obra d'art
amb el veïnat
amb la comunitat
és a dir
ja pot ser vídeo
ja pot ser fotografia
fer com de monitor
de tothom que vulgui participar
en la ciutat
en realitat és coautor
el plantejament és
que lideri un procés
de crear una obra d'art
de manera compartida
que pot ser
això que deies
de qualsevol tipus
audiovisual
pictòrica
sí
ja estan treballant
sí
hi ha una de vídeo
hi ha un altre
hi ha un plantejament
d'arquitectura
que és molt bonic
d'arquitectura
sí sí
que xulo tot el barri
ja costa una casa
exacte
el plantejament és
parla sobre el trajecte
la idea de l'Ignasi
que és l'artista
planteja que
Perú només viu
la ciutat
per allò on passa
és a dir
la meva ciutat
no és tota la ciutat
sinó per allò on passo
contínuament
i aquesta és la lògica
mira d'això
se'n podria parlar
sí sí
aquesta serà guai
vindrem
vindrem amb els artistes
llavors vindran artistes
romanesos
artistes francesos
i dos artistes catalans
que aniran
també a França
i a Romania
intentant generar
un projecte europeu
comú
Déu-n'hi-do
això són només
les novetats
a part d'això
tot el que feu regularment
que és el que dèiem
intervencions a les escoles
xerrades
centre obert
projecte de carrer
el revifem
que m'ho explicareu tot
i tant
tot
i tant
mira només
abans d'acabar
aquesta sessió d'avui
introductoria
amb la Fundació Casal Lamic
jo he après moltes coses
espero que vosaltres també
diguem-nos maneres de participar
la banda de l'usuari
si algú diu
ostres
doncs jo voldria que la meva canalla
prengués part d'aquestes activitats
crec que li pot anar bé
on trobarà
tota la informació
sobre els cursos
que oferiu
o les activitats
que oferiu
per conèixer més
la Fundació
és fàcil
entrar a la pàgina web
vull dir
tres dobles ve baixes
punt
fundació
guió
casalamic
punt com
fas un google
i ho he fet
poses casalamic
i
s'ho havia dit
i aquí ho veus
totes les propostes
en les quals
duem a terme
es pot participar
i maneres de posar
la graneta de sorra
en tots aquests projectes
maneres de participar
com ho podem fer
econòmicament?
econòmicament
tenim
aquesta proposta
de
vol ser amic
de la Fundació
Casalamic
i és
d'una aportació
mensual
o anual
en què es pot fer
a triar l'import
sí, sí
a triar l'import
que problema
hi ha un compte corrent
hi ha
hi ha un telèfon
tot això
el formulari
d'inscripció
ho trobarem també
a la web?
sí
no, no
el formulari no
a la revista sí
que se la poden descarregar
per
per la pàgina web
i si no
un telèfon
i
amablement
els informarem
i ja està
i ja us dic
que és una aportació
fins i tot
si voleu simbòlica
sí, moltes de les aportacions
són molt simbòliques
hi ha aportacions
de 12 euros anuals
i hi ha aportacions
de 300 euros anuals
amb la qual
fixa't
l'ovari de pinto
i les possibilitats
que hi ha
una altra manera
de participar a la casa
és amb la clau
del voluntariat
participant
de les activitats
de manera continuada
compartint amb els equips
fent
si n'hem de parlar de coses
ja ho veieu
m'heu de portar els artistes
els voluntaris
m'heu de portar nanos
també que participin
en tot plegat
jo ja he fet una llista
de temes
donarà per una temporada
i tant
inclús algun dia
vindràs a veure'ns
mira
és que sí
el Javi enreda molt
he tu dit que és perillós
si no el controles
Jordi Collado
director de la Fundació
Casal Amic
i Javi Saragossa
responsable de comunicació
i participació
moltíssimes gràcies
i us espero dilluns
bé nena
moltes gràcies a tu
i sort en aquesta nova etapa
felicitats
que comença
a aner complained
de Jennie
a moreρώ
a
a
a
a
a
a
a
a
a
There
joyful
a
a
a
a
a
a
a
a