logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintonia de Tartulia, ja al matí de Tarraona Ràdio,
en aquest matí de dijous.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui, dèiem, amb tres convidats i tres perfils professionals ben diferents.
Tenim una periodista, un advocat i un metge.
El doctor encara no ha arribat, però esperem que s'incorpori de seguida.
La periodista és Montse Cartanyà,
que treballa a la Fundació de la Universitat de Rovira i Vergili.
Montse, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'advocat és Antoni Sales, de fet, és el cap dels advocats de Tarraona,
és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarraona.
Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia.
I el metge, que esperem que no tingui cap urgència sanitària,
cap urgència professional, és el doctor Josep Maria Soler Poblet,
que esperem que es pugui incorporar de seguida al temps de la tertúlia.
Una tertúlia en la qual avui podem parlar de diferents qüestions,
algunes d'àmbit d'estrictament local, altres més generals,
perquè, en fi, les més generals ja saben que aquests dies
s'està parlant del món de la reforma del mercat laboral
i també, per exemple, de qüestions relacionades amb el Burka,
que van ja molt més enllà de les decisions que prenguin els ajuntaments
o determinats ajuntaments.
Però també podem començar per qüestions més, això, de l'actualitat del dia.
Ahir la consellera de Justícia, Montserrat de Tura,
va estar visitant les instal·lacions de Mas Enric,
on s'està construint la presó.
Sembla que va a bon ritme.
En fi, avui tenim algunes imatges del ritme de la construcció.
S'han començat a fer, per exemple, les cel·les.
Però, en fi, en aquest context de crisi, a la consellera,
com a qualsevol responsable polític, se li pregunten per les obres,
pels projectes, per les inversions previstes,
i ja va advertir que, segurament, aquesta crisi
i aquesta retallada pressupostària
obligarà a retardar, en fi, la construcció de la ciutat judicial,
que, recordem, ha d'anar a la zona de Joan XXIII
i ha de substituir l'edifici de l'audiència actual,
de l'audiència de Tarragona, que està a la Rambla, Lluís Companys.
L'advocat que tenim avui, Antoni Sales, li sorprèn, no li sorprèn?
Pot formar part de, en fi, de lo normal,
que en temps de retallades això també es retardi?
Si ens sorprèn o ens sorprèn la mesura que això,
que significa un aturament, està clar que no,
òbviament, en temps de crisi, és indubtable
que la Generalitat i l'Estat tenen els diners que tenen,
en general qualsevol administració pública té els diners que tenen,
i una retallada d'ingressos,
òbviament, ha d'anar acompanyada d'una retallada de gastos.
El cas contrari passa en els dèficits públics que tan critiquem, no?
El que passa que, independentment que jo puc entendre
i puc comprendre que aquesta mesura és necessària,
el que s'ha de dir i s'ha de denunciar
és que dintre de Catalunya ja s'han fet 22 palaus de justícia
o 22 edificis judicials
i a Tarragona encara només ja ha presentat el projecte de l'Ajuntament.
No hi ha res més fet.
Sorprèn molt que la Generalitat i l'Ajuntament
no hagin estat capaços d'arribar a un acord
per l'ubicació de la ciutat judicial
i que al final qui té cap a patir això
és l'administrat i el general de tota la societat.
Sorprèn molt que es pugui dir
que això ara està aturat
o si més no retrasat
o si més no tindrà un retras
quan és un dèficit que té la ciutat
des de fa un munt d'anys, no?
O sigui, que sí, comprenc aquest retras
però el que no comprenc és que no estigui
no ja projectat, estigui ja fet
a Girona està fet, a Lleida està fet
a Barcelona, òbviament està fet
totes les capitals de província estan fets
i a més a més hi ha 22 ciutats a Catalunya
que ho tenen fet i Tarragona no.
Montse?
És que és una mica en el sentit que comentava el Degà
que és qui més pot parlar amb més coneixement de causa d'aquest tema
segurament si avui preguntes a la població
és justificable que es retardi aquest projecte?
Possiblement si ho compares amb altres dèficits
et pot dir que sí
el problema és que la ciutat judicial
és un projecte que es va presentar
al projecte definitiu el 2001
el projecte, tot i que després s'ha sofert alguna modificació
estem parlant de fa
nou anys que es va presentar aquest projecte
nou anys que durant aquest temps
el moment de crisi actual
no hi ha sigut durant tots aquests nou anys
o sigui que hi ha hagut excuses una darrere a l'altra
perquè aquest projecte s'hagi anat retardant
i que això també en teniu molta més coneixement de causa vosaltres
avui en dia la situació dels órgons judicials de Tarragona
és de dispersió total
unes instal·lacions en molts casos força degradades
o molt poc adequades pel servei que s'està oferint
i sempre s'havia dit que aquest era el gran projecte
que no n'hi hauria cap a Catalunya com aquest
però és que aquest no hi és
per tant com en molts altres projectes
s'ha anat avançant a tot Catalunya
i aquí ha quedat a la cua
i ara que representa que s'havia desencallat
perquè ja havia de començar
i perquè a més a més
una altra cosa
no, però que aquest projecte havia d'estar el 2009
s'havia dit per activa, per passiva
i a més a més encara continua avui en dia
publicat a la pàgina web del Departament de Justícia
que el 2009 aquest edifici estarà
estem al 2010
no ha començat
i ara l'excusa és la crisi
evidentment hi ha crisi
això és innegable
però és que no
el problema, el motiu, l'excusa
no pot ser ara la crisi
que no estigui acabat
no ha començat, acabat
és que clar, el que dóna la sensació
perdoneu, amb aquesta obra
i amb totes
perdó, amb aquest projecte
i amb tots
és que tot el que no està en obres
ara
en aquest context de crisi
en fi
sigui la Ciutat de la Justícia
o sigui qualsevol altre tipus d'equipament
i infraestructura
patirà un retard considerable
en canvi el que està allà en marxa
per exemple
ahir la consellera visitava
les obres de la presó
i això sí que ja sembla que
clar, com que ja s'ha licitat
ja s'ha adjudicat
i l'empresa ja està treballant
ja segurament ja no paren
però clar
tot el que es projecta encara
clar, això segur que tindran retras
la qüestió no a veure
jo també vull dir
és que jo reconec
i vull constatar
i vull que tothom sigui coneixedor
que la Generalitat ha fet
un munt d'esforç
i s'ha gastat molts diners
en el que és
la modernització de la justícia
això és indiscutible
això és innegable
no puc dir que no
tot el contrari
i com a advocat
i com a colegs d'advocats
només puc dir
que la Generalitat
sempre ha tingut la mà oberta
per col·laborar amb nosaltres
però independentment d'això
independentment d'això
el que està clar
és que per el motiu que sigui
i això és el que s'ha d'analitzar
Tarragona no té Palau de Justícia
independentment d'això
el que tota la població pot veure
és que el Corte Inglés
que es va projectar conjuntament
amb el Palau de Justícia
està pràcticament ajecat
i el Palau de Justícia encara no
aquesta és la qüestió
sí, sí
el Corte Inglés és veritat
que recordaran molts oients
i molts ciutadans
que estava tot lligat
el conveni
sí, sí, era el conveni
per canviar l'espai
l'espai
perquè recordem
que la ciutat de la justícia
es va preveure
que podia anar on va el Corte Inglés
el Corte Inglés va canviar
la ciutat de la justícia
aleshores va
va a la zona de Joan XXIII
digues, digues
i amb la línia que comentaves
que els projectes
que ara no han començat
és l'excusa
que s'afegeix
a les excuses eternes
o sigui
no és la justificació
que no hi ha diners
que jo ho digui
i ho repeteixo
segurament avui en dia
si poses damunt la taula
prioritats
molta gent et dirà
mira, potser sí
que això pot aguantar uns anys més
perquè hi ha prioritats
però és que
el problema no és aquest
el problema és que són projectes
eterns
que s'arrosseguen de fa
10-20 anys
fins i tot
perquè recordem
que l'escola oficial d'idiomes
que jo soc pesada
perquè sempre la recordo
però fa 20 anys
té 20 anys de provisionalitat
i encara no ha començat
i ara estem en un moment de crisi
i a veure què passarà
perquè també el 2010
ja havia d'estar el trasllat fet
o sigui
no estem parlant de problemes
relacionats amb la crisi
estem parlant de problemes
que s'agreugen amb la crisi
però que s'arrosseguen
de...
Un primer projecte
de la ciutat judicial
un primer projecte
no va ser al costat del riu
va ser tocant
al davant de la Renault
en aquella zona
que està
cap a Carta de València
un primer projecte
estic parlant de l'any
95-96
i fins i tot
vam portar el projecte
al col·legi d'Evocats
perquè ho veiéssim
estic parlant de fa molts anys
deixi'm saludar el tercer convidat
que ja ha arribat
el doctor Josep Maria Soler-Polet
doctor bon dia
bon dia
no ha tingut cap emergència sanitària
avui no
però he tingut una emergència
per ser vuit
Rosalda
mèdicament
no ha calut la meva intervenció
doncs ja veu que avui
hem començat a parlar
d'un equipament
de la ciutat judicial
perquè ahir la consellera de justícia
va visitar la presó
del Callà
de Mas Enric
que avança aquesta
si en bon ritme
i és el que dèiem
que segurament
les coses que ja estan en marxa
ja no s'aturaran
ara
els temes que són projecte
que encara estan en paper
la consellera ahir va reconèixer
que amb el tema de la crisi
en fi
que la ciutat judicial de Tarragona
es pot retardar
encara més
ja ja
bueno
és l'habitual
jo crec que ja estem acostumats
aquí
és a dir
Tarragona
jo ho vaig dir una vegada aquí
que és una ciutat de projectes
però no de desenvolupament
de cap d'aquests projectes
generalment
no
i aquesta és una demostració
més de la situació
jo crec que les
a mi em sembla
que la situació
és la que hi ha
certament
però bueno
hi ha coses que són
jo crec que s'han de prioritzar
i entenc que aquest és un dèficit
que té la nostra ciutat
i que és un dèficit històric
com molt bé s'estava comentant
quan he entrat
per tots els companys
i que per tant
no ho sé
si l'excusa és
és a dir
si el raonament és aquest
a mi em sembla
bueno
jo vaja
a mi em sembla que és un xurro
que és una
una excusa com una altra qualsevol
i que aquest projecte
estava endarrerit fa molt de temps
i que seguirà endarrerit
jo diria que
eternament
no li veia
és a dir
jo crec que
en aquest moment
per no fer
allò que no volen fer
doncs utilitzant l'excusa
del moment
de la situació
i és així
i
home
la iniciativa privada
fa la seva fenya
i la pública
no la fa
com quasi sempre
la privada
parlant del cort anglès
el que estava dient
la companya
de tota la raó
tota la raó del món
òbviament
ara segurament
no és el millor moment
per fer una inversió
això està clar
és indiscutible
però és que no és una inversió d'ara

no
per aquí vaig
està clar
el que passa és que
jo crec que tu has dit
també molt bé
Tarragona
és la ciutat dels projectes

doncs
potser ha arribat el moment
que no ho sigui
i que sigui el moment
de la reivindicació
no una reivindicació ferotge
sinó una reivindicació
serena
i responsable
respecte als grans temes
de la ciutat
que tard o d'hora
tard o d'hora
s'han de programar
i aquesta programació
una vegada estigui programada
no han d'existir les excuses
o de la crisi
o el que sigui
perquè una programació
ja contempla qualsevol tipus
de collondura
però això ho dic
o sigui que al final
el que s'ha de reivindicar
és dels nostres polítics
doncs
una programació més seriosa
respecte als grans temes
de la ciutat
és evident
perdona
un incís
nosaltres
estem cobrint
la plaça d'Abraus
per fer-la
d'utilitat pública
i que a més
és un lloc
per fer-hi
grans espectacles
Barcelona
estava fent el mateix
quan va destapar
la crisi
Barcelona
igual que Tarragona
va paralitzar
la plaça d'Abraus
15 dies després
d'haver-la paralitzat
l'alcalde Areu
va dir que això
s'havia de tirar endavant
perquè era una necessitat
i ja està coberta
nosaltres seguim
amb la plaça d'Abraus
descoberta
i seguim
quasi acabada
i amb el quasi
home però tenc
la cúpula posada
sí però quasi
sí sí
la cúpula sí
però no es pot utilitzar
perquè no hi ha un seure
entre altres coses
per exemple
en les parts més altes
de la plaça d'Abraus
i per tant
no es pot utilitzar
llavors jo
el que em pregunto
vull dir
home
quants anys fa
que hi ha
el projecte
els projectes
de ciutat
uf
bueno
doncs ja era hora
que això s'hagués realitzat
i jo crec que des d'aquí
o bé els ciutadans
ja que no ho fan
els nostres polítics
doncs els ciutadans
algun dia
hauran d'anar un cop
de puny sobre la taula
dic jo
jo sempre
perdó
ai perdó
quan parlem d'aquests projectes
i és una cosa
que també ja havia dit
algun cop aquí
sempre he pensat
Tarragona és la ciutat
de projectes encallats
projectes encallats
i penso que realment
per això sí
s'hauria de sortir al carrer
o sigui
jo quan va haver
el tema de la capitalitat
que sempre he estat
una mica distant
el que ha dit
la majoria de persones
que han vingut a la tertúlia
potser ho he dit
moltes vegades
perquè no soc nascuda
aquí
potser tinc uns sentiments
diferents
o veig la capitalitat
d'una manera diferent
vaig criticar una mica
en el moment
que es va fer la mobilització
no pel fet de la mobilització
sinó perquè jo sempre he cregut
potser en aquesta perspectiva
de poder veure les coses
una mica més des de fora
que hi ha coses
que sí que val la pena
sortir al carrer
si és que s'ha de sortir al carrer
i jo crec que Tarragona
té projectes encallats
de fa molt temps
que a tot Catalunya
s'han anat avançant
i a Tarragona
s'han anat encallats
a tot Catalunya
s'han fet projectes
i a Tarragona
havien d'arribar un dia o altre
i tothom té infraestructures
o edificis acabats
i aquí a Tarragona no
per tant jo crec
això sí que és un bon motiu
això sí que és un motiu
per reclamar
la capitalitat de Tarragona
en aquests projectes
hi ha un altre exemple
encara més
per mi més punyent
és a dir
som l'única ciutat
que ha hagut de donar
un edifici a canvi
perquè el Banc d'Espanya
ens torni l'edifici
jo també vaig preguntar
sembla que també Girona
també ho va fer d'aquesta forma
també va arribar amb una cosa
però jo també vaig preguntar
perquè també
és que això ens portaria
el debat
que cada administració
té la seva propietat
el que passa
que el que no podem posar
són excuses
com s'han posat
o sigui
que si no hi havia un entente
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
qui ha estat el perjudicat?
doncs la societat
doncs bueno
a mi
en el fons
el que demano
els meus polítics
és que es posin d'acord
i que programin algú
i que aquesta programació
la facin
d'una forma coherent
perquè
clar
si no
quan no hi ha acord
perquè no hi ha acord
quan hi ha acord
no hi ha diners
que quedem
doncs que al final
doncs
abans que
ara que comenta
fa un moment
la Montse Cartanya
això de motius
per sortir al carrer
estava pensant
en una de les altres qüestions
que al principi
de la tertulia
els hi volia plantejar
perquè en fi
aquesta setmana
clar no cal dir
que s'està parlant
molt de la reforma
del mercat laboral
ahir aprovada
finalment pel decret
i per la convocatòria
de vaga
de la vaga general
i de sortir al carrer
no?
allò que pensàvem
i per això
els hi volia preguntar
també
i els hi volia plantejar
en fi
si consideren justificada
d'una banda
l'anunci de vaga general
per part dels sindicats
i quina impressió
tenen
si és que en pulles
i una mica
això del decret
de reforma
al mercat laboral
que hi va aprovar
el govern central
si els sembla
que és una bona mesura
per sortir
o intentar sortir
com a mínim
d'aquesta situació
de crisi
vaga
sí o no creus?
a veure
és que
vaga i reforma laboral
així com el tema
de l'anterior vaga
la dels funcionaris
tenia els meus dubtes
en aquesta
li veig
una perspectiva diferent
sobretot
arran del que es va aprovar
ahir

és el que tu comentes
es va aprovar
i no està encara
el text definitiu
perquè a més a més
ha de passar
per un procés
del Parlament
que se suposa
que hi ha d'entrar esmenes
però a mi
realment
pel que he llegit
i pel que he sentit
just aquest matí
del ministre Corbatxo
hi ha coses
que no em quadren
per no dir res
perquè
els arguments
que justifiquen
aquesta reforma laboral
són
proporcionalment
contraris
al que es diu
que es vol aconseguir
perquè del mateix
o sigui
la seva defensa
és
amb això
limitarem els acomiadaments
perquè aquest matí
sentia el seu argument
que amb això
farem que hi hagi menys arguments
i treball més fix
i els punts
d'aquest decret
perquè de moment
és un decret
t'estan dient
que les empreses
tindran una facilitat enorme
per acomiadar
i no hauran ni de justificar
econòmicament
que tenen pèrdues
com en principi
s'havia de justificar
per tant
o a mi m'ho expliquen més bé
o els arguments
es contradiuen
amb el decret
i això
podríem anar
punt per punt
perquè hi ha moltes coses
que m'encosta d'entendre
i en part que caldrà veure
això que deia
el procés parlamentari
si esmenes
clar
aquests dies
s'hauran de negociar
amb la resta de partits
i veurem finalment
com queda
però tu creus que és justificable
per exemple
l'anunci de vaga?
Jo crec que
si s'aprova la reforma laboral
tal com està ara
alguna cosa s'ha de fer
i si la solució
o una de les solucions
és demostrar
que el treballador
cada vegada
està perdent més drets
i ha de ser una vaga
doncs
està bé com a mínim
que es plantegi
jo no dic que hagi de ser
aquesta la solució definitiva
però que hi hagi un plantejament
alguna cosa
sobretot
jo amb això
hi podríem parlar
amb molt de temps
també crec que
l'empresari
ha de tenir
alguns mecanismes
perquè
la seva empresa
ja realment
pot tenir pèrdues
i ha de tenir uns mecanismes
per poder fer front
o perquè l'empresa canvia
perquè hi ha
perfils professionals
que es necessitaven
fa 20 anys
que ara no es necessiten
i l'empresari
ha de tenir els mecanismes
com per poder
acomiadar
o reciclar
o fer alguna cosa
amb aquells treballadors
ara tal com s'han
presentat
com a mínim
jo no
no hi veu
que sigui la solució
Antoni
bueno
jo lamento molt
no estar d'acord
anem a veure
respecte a la qüestió
concreta
de vaga sí o vaga no
la meva opinió
concreta
ja sé que això
no agradarà a la gent
és vaga no
home no agradarà a la gent
ahir vam sortir al carrer
en fi
a fer una enquesta
que des d'aquelles
poc representatives
i la majoria
de gent
de ciutadans
terragonins i terragonines
deien que
tampoc no trobaven
la significació de la vaga
per aquí
per aquí vaig
anem a veure
tampoc és que sigui tan rana
el dia de l'Antòria
però per què ho deia
per què ho deia
anem a veure
jo crec que en cap cas
s'ha de recolzar la vaga
per què ho dic
doncs mira
el que està clar
és que la situació actual
ha portat a un atur
com el que tenim
el que està clar
és que no podem continuar
d'aquesta forma
també s'ha de dir
per part del govern
que sembla ser
que aquesta serà
la millor reforma laboral
de la història
i també ho fan ara
que estem en un atur
com estem
i no ho van fer
quan van arribar al govern
això és el que ens sobta
està clar
però que no podem continuar
com estem ara
que la crisi
o sigui
que el sistema actual
ens aboca
en una catarsis
això és indiscutible
no podem continuar
creant encara més atur
alguna cosa
que s'ha de millorar
el tema
de l'acomiadament
òbviament
qui està creant
qui està creant
treball aquí
és la petita i miga empresa
aquesta petita i miga empresa
segurament
ha de tenir
el mercat més flexible
per això crec que
si hagués de mesura
no ho sé
però que alguna cosa
s'ha de fer
sense dubte
Josep Maria
jo començo per creure
que des de Madrid
no decideixen res
decideixen des de Berlín
i nosaltres
l'hem d'empassar
segona
com que som els dolents
de la pel·lícula
doncs se les hem de passar
més grosses
tercer
jo soc dels de la vaga
no
perquè crec que la vaga
no serveix per res
és inútil
màxims
quan
perdó
la reforma laboral
malgrat ha de passar
un tràmit parlamentari
ja està
és un decret
del govern
que entrarà
sortirà publicat
el BOE
si no ha sortit ja
i per tant
ja és d'efecte
immediat
de modo que
les reformes
que hi hagi després
el que digui el Parlament
ja veurem quan s'apliquen
i com
no sabem
i la segona qüestió
que em sobta a mi
és
bueno vaga
em sembla molt bé
però per què
la tardor
i no hi ha
perquè és que ara
fem vacances tots
i llavors no toca fer vagues
i la farem al setembre
home
el trobo una mica
a més a més
ahi comentava
perdona
Josep Maria
em sembla que amb els contartulis
que els hi deia
que jo no recordava
que cap vaga general
s'hagués anunciat
amb tanta antelació
3 mesos d'antelació
s'uneix
amb una jornada
europea
digues
Josep Maria
no no
jo és que el que crec
és que a més
també cal una reforma
dels sindicats
tenim uns sindicats
aquí que encara
estan
instal·lats
en la postguerra
immediata
o fins i tot
en abans
de la guerra civil
espanyola
i
home
jo crec que s'haurien de ser
com el resto
de sindicats
del món occidental
és a dir
han de ser autosuficients
pel seu propi compte
i no subvencionats
pels governs
i aquest és un problema
que això permet
prendre decisions
amb certa
i jo no vaig en contra
de ningú
però amb certa alegria

perquè clar
això ho tens garantit
i assegurat
fot-li canya
home jo crec que
hi ha d'haver una reforma
laboral
en sèrio
que inclogui també
el tema sindical
i que facin uns sindicats
a la mesura
del resto del món
o del resto del món occidental
si més no
dit això
home
quan hi ha abogada
sempre es pren un llençol
i sempre acaba perdent
el llençol
aquell que en tenia menys
i això és així
estat
i serà sempre
i a l'hora dels esforços
sempre es fa
o es demanen esforços
els que
es té més a mà
i més controlats
i a la resta
no se'ls controla tant
i això també
és un altre tema
que sí que pot fer
que la gent
estigui
relativament
disgustada
digues
no
el que vull dir
és que
està clar
que es necessita
una reforma laboral
i de fa molts anys
el que passa
és que
quan tu
dones unes argumentacions
o uns motius
el decret
s'ha d'adequar
el que tu estàs dient
no pots dir
que això
servirà
perquè hi hagi
més treball fix
quan en el fons
els estàs dient
a una empresa
que li serà
molt més fàcil
acomiadar
que podrà
acomiadar
una persona
que fa 40 anys
que està treballant
en aquella empresa
amb una indemnització
molt més econòmica
i podrà contractar
acte seguit
una persona
de 22 anys
en la que li podrà pagar
un sou molt més barat
això
amb una argumentació
molt dèbil
perquè
l'empresa
no haurà ni de justificar
econòmicament
que té pèrdues
només haurà de dir
estic en una situació
això és el que s'està dient
estic en una situació
econòmica difícil
quina empresa
avui en dia
no està en una situació
econòmica difícil
totes les empreses
que hi ha en aquest país
avui en dia
per tant
si no regula
si això no es regula
molt bé
aquí pots entrar
en una situació
en què l'empresari
que n'hi haurà
que sí que realment
tindrà necessitat
de fer acomiadaments
hi haurà aquest doble joc
el que un necessitarà
i el que no un necessitarà
que jugarà
en aquest camp
igual que l'altre
amb això estic d'acord
però quina és la situació actual
la situació actual
que és
doncs que un empresari
davant d'aquesta
dificultat
de fer fora una persona
concurs de crèditors
i llavors
què passa
tanca l'empresa
llavors no es fa fora
amb una persona
es fa fora
a totes les persones
perquè l'empresari
diu
l'argument legal
que tinc jo
és un concurs de crèditors
per què ets de patir jo
una restricció
al mercat laboral
la solució és una altra
per això dic
o sigui que
jo no estic dient
un comitant lliure
no, no estic dient això
que s'ha de regular
sí, s'ha de regular
però el que tenim actualment
això està portant
a més atur
la necessitat
del mercat laboral
jo crec que seria
gairebé unànim
l'opinió
clar, aquí cal veure
tota la quantitat
de matisos
que pot incloure
la reforma
permetim també
abordar una altra notícia
d'aquesta setmana
que a més té una connotació
que ha anat més enllà
de l'àmbit local
perquè arran de l'aprovació
dilluns
en el plenari municipal
d'aquella famosa moció
dic famosa
entre cometes
del Burka
de limitar l'ús del Burka
en dependències municipals
en fi
ja saben que hi ha hagut
altres ajuntaments
que s'han pronunciat
en els últims dies
però és que aquesta setmana
també a nivell
de govern central
s'hi ha parlat
el ministre de Justícia
precisament
Digimars
donava a entendre
que ell era partidari
que el govern central
és a dir
que l'Estat
fos finalment
qui legislés
aquesta qüestió
i que no fos una qüestió
d'ajuntament en ajuntament
aquestes aclaracions
però ahir
les va matisar
en certa mesura
la vicepresidenta
del govern
Maria Teresa Fernández de la Vega
en el sentit de dir
que considerava
el govern de l'Estat
que no era
una qüestió prioritària
en fi
els hi pregunto
després del que va passar
a Tarragona
del que ha passat
al Vendrell
a Lleida
consideren que aquesta
és una qüestió
que ha de legislar
el Parlament Espanyol
que s'ha de fer
a nivell estatal
Josep Maria
creus tu?
Jo el que crec
és que el llenguatge
utilitzat constantment
per tots els polítics
sobre aquests temes
és d'una hipocresia
absoluta i total
ahir sentia un raonament
des d'aquesta casa
que algú deia
que clar
que la dona
sobretot
si li obliguen
a posar-se el burca
la burca
té el dret
a denunciar
o i té la possibilitat
de denunciar
home
a veure
siguem sincers
aquesta és una possibilitat
que les ciutadanes
d'aquest país
en aquest moment
ciutadanes
en forma legal
o il·legal
o temporal
com li vulguis dir
no tenen
això ho sabem tots
i llavors
no fem pel·lícules
i coses rares
diguem les coses
pel seu nom
i fem-les
no el que és
políticament
correcte
que a mi és
el que em sembla
políticament incorrecte
i moralment
molt més incorrecte
encara
jo crec que si hem d'ajudar
aquesta dents
se l'ha d'ajudar
en tots els sentits
i
perdona
jo és que el que entenc
és que si jo
a mi
el senyor de cada
al col·legi d'advocats
em convida
a sopar a casa seva
i quan jo entro
li dic que
o treu el quadro
que té el menjador
perquè no m'agrada
i si no foto el camp
em dirà
doncs ja tu
fins la propera
doncs estem igual
és a dir
qui ha d'adaptar
és a dir
aquesta història
que hem de respectar
els nouvinguts
que ja estic d'acord
però home
primer
primer que tot
els nouvinguts
han de respectar
els costums
les normes
i les lleis
del país on van
per tant tu
legislaries
a nivell espanyol?
jo és que
és un tema
que jo crec que
o no cal?
home
jo crec que
no cal
no cal
legislar-li
jo crec que
aquesta senyora
a casa seva
pot fer el que li doni la gana
o el marit d'aquesta senyora
li pot fer fer el que li doni la gana
però els altres
quan estan
al carrer
i convivint amb els altres
han de fer
el mateix que fan els altres
i complir les lleis
tal com per ser pels altres
i prou
doncs jo no
vinga va
opinions contrastades
que així serà més animada
la tertúria
jo crec que s'ha de la vigilar
ha d'estar claríssim
per totes les persones
que vinguin al nostre estat
quina és la nostra costum
ha d'estar claríssim
per totes les persones
que arribin aquí
en diferents confessions
que s'han de respectar
totes
totes
que l'estat nostre
és un estat
aconfessional
és un estat laic
i que
i que no pot entrar
una persona
amb un burka
dintre d'una dependència
municipal
o dintre d'una dependència
autonòmica
no pot entrar
i això ha d'estar clar
a nivell de tot
l'estat espanyol
si no
al final
què passarà
doncs que un ajuntament
permetrà una cosa
i una altra no
per això jo crec
que totes les persones
que arribin al nostre estat
han de tenir claríssim
quina és
la regla de joc
Montse
perdó un segon
però jo ja estic d'acord
amb això
el que simplement dic
no cal legislar
perquè jo crec que ja està legislat
és la constitució espanyola
és d'obligat compliment
pels ciutadans espanyols
i aquells que viuen
a l'estat espanyol
si ens trobem amb un ajuntament
ara que ho diu que sí
i un altre que no
és que no queda clar
va, això estem d'acord
amb això estic d'acord
la veritat és que és un tema
que m'indigna
bastant profundament
perquè
no tant pel tema en si
sinó per
la manera com s'ha tractat
aquests dies
aquests dies
he sentit
partits polítics
que
precisament
el que menys els interesses
que hi hagi immigració aquí
defensant la integritat
de la dona
quan
en el fons
saps perfectament
que el que menys els interessa
és que la dona pobra immigrada
que ve aquí
i va amb un burca
pel carrer
se l'hagi de treure
per un respecte
cap a aquesta dona
és que s'estan sentint
autèntiques barbaritats
i a mi que es digui
que es vol evitar
que una persona
entri amb un burca
en un espai
per seguretat
que es digui
realment el que es vol dir
que és per temes de seguretat
molt bé
si evidentment
i a més
a més
aquí s'ha parlat
aquí a la tertúlia
les dones que van a en burca
són comptades
amb els dits d'una mà
a Tarragona
al Vendrell
i al Conic
i una dona en burca
quan sap perfectament
que si va
amb una dependència municipal
a fer el DNU
el que sigui
s'ha de treure el burca
i se'l treurà
i de fet això ja ha passat
i ens ho han explicat
els responsables municipals
que clar
no es pot dir
que amb això
si tu vas amb una dependència municipal
aquella persona
s'ha d'identificar
no pots dir
que vols fomentar
la convivència
amb això
pots argumentar
de mil maneres
la convivència
prohibint el burca
o sigui
exclusivament
prohibint el burca
no la fomentes
fomentes la convivència
si fas un treball previ
amb la immigració
com s'està fent
en moltes ciutats
i amb el pas del temps
i de l'educació
d'aquestes persones
a la llarga
pots aconseguir
prohibint el burca
pel carrer
jo crec que difícilment
faràs que una persona
que ara sorti
amb burca
i sorti sense
segurament el que facilitarà
serà que aquesta persona
es quedi a casa
amb el burca
però recordem Montse
que el carrer
no s'està prohibint
en cap cas
de moment
en les mocions presentes
però es vol legislar
o es diu
que es vol legislar
però per exemple
el que havia dit
el ministre de Justícia
aquesta setmana
era també la línia
dels espais oficials
de les administracions
jo no em fico
amb si això
és vagatori
per la dona o no
amb això no m'hi fico
jo el que sí
el que reclamo
és una llei clara
respecte a quina és
la norma de joc
al nostre estat espanyol
i punt
i d'obligat compliment
per tots
respecte a que avui
i tu creus que cal
encara que siguin
sense cap mena de dubte
perquè avui
són pocs casos
però no sabem
si al futur
hi vindran més o no
forma de solucionar-ho
mira
Espanya
en general
el nostre estat
és això
d'aquesta forma
i punt i ratlla
i ja està
però jo crec que això
ha d'anar molt més enllà
és a dir
nosaltres ara ens trobem aquí
per exemple
que un catalanet de peu
obre un diumenge
i li foten un puro
com un piano
perquè obre la seva tenda
i al xino
o a l'àrab
no li diu res a ningú
llavors
home
això sí que crea greuges
però això també està regulat
el problema és que no s'aplica
però clar
no perdó
sí que s'aplica
si obre un catalanet s'aplica
si obren els altres no s'aplica
per tant
home
estan instal·lats amb una hipocresia política
que fa riure
el que vull és que a vegades la regulació
no és la solució
perquè hi ha coses que estan regulades
i tampoc no serveixen
perquè no es fa complir
perquè potser la regulació no és la correcta
perquè potser no és la regulació no és la correcta
independentment d'aquesta regulació
el que està clar és el que tu estaves dient abans
és que s'ha de fer una labor de pedagogia
respecte a la immigració nostra
per intentar si més no apropar les postures
això és indiscutible
però en definitiva
això
tant és potser no és responsabilitat de l'estat
sinó potser és responsabilitat de la ciutadania en general
o sigui que aquí sí que considero
que potser no es cal una regulació
al respecte de com s'ha de conviure
si més no fora d'un marc
com que tenim actualment
però el que és la norma de joc
que quedi clar
que el nostre estat
aquesta és la norma de joc
i que s'ha de conviure d'aquesta forma
jo sí que l'ha arreglat
i malauradament Montse
creus que hem fet un espectacle polític i mediàtic
excessiu
amb aquesta qüestió
i que aquí hem de fer també una certa autocrítica
per exemple
els mitjans de comunicació
hi ha una autocrítica general
a mi el que em fa molta gràcia
és que els polítics diguin
que és culpa dels mitjans de comunicació
a veure
a veure
qui ha començat tot aquest escàndol
qui ha muntat plans
qui ha muntat debats
per parlar d'aquest tema
quan ells mateixos reconeixen
que hi ha 5 persones
al seu municipi capaç
molt bé
pots prevenir
és perfecte
s'hauria de prevenir moltes més altres coses
molt més greus
que no pas amb això
però és que qui ha creat un espectacle
jo crec que ha sigut els polítics
que els mitjans ho han seguit
vaja
per això podríem parlar
de 50 de temes com aquest
i possiblement
hi ha d'haver una autocrítica
però la primera autocrítica
se l'ha de fer partits
que la immigració
els importa dos pepinos
que si podria ser
els fotrien dit malament
tots els immigrants fora
i ara venen a parlar
de la sensibilitat
cap a les dones immigrants
potser també això ha passat
perquè estem en un any
de les eleccions
de les eleccions municipals
totalment
i pot haver-hi a més
formacions polítiques
que se n'aprofitin
hem recordat aquests dies
a la tertúlia
com per exemple
el líder de Plataforma per Catalunya
doncs estava l'altre dia
al Vendrell
en el saló de plens
de l'Ajuntament
i potser els partits
tradicionals
tenen por
o volen agafar un missatge
que poden tenir
altres partits
extra
extra parlamentaris
o que no tenen representació
en els seus ajuntaments
i que encara no en tenen
que encara no en tenen
perquè creuen
que poden tenir
és evident
i que un any
de les eleccions
per exemple
aquest pot ser un debat
molt
de les eleccions municipals
pot ser un debat
el de la immigració en general
jo crec que
socialment
el motiu aquest
d'inquietud
i que això
no els agrada
és real
tu vas pel carrer
i la gent ho diu
això
és a dir
tampoc hem d'enganyar
la realitat
és que aquest és un tema
que molesta
i ara en crisi
és veritat
la gent ho diu
i llavors
aleshores
en una època
de més coincidint
amb la crisi econòmica
i tot això
això sí que pot canviar
el pes específic
de partit
Antoni, 10 segons
no dic que passi ara
però imagineu la situació
d'aquí 2, 3, 5, 10, 15 anys
que arribeu
els vostres fills
a la universitat
i trobin
10, 5, 20 persones
en burca
no creieu que això
s'ha de regular
i dir si sí o si no?
deixem la pregunta enlaire
s'acaba la tertúlia
Antoni Sales
Josep Maria Soler Poblet
Montse Cartanyà
un advocat
un metge
i una periodista
que ens han ajudat avui
a comentar
alguns dels aspectes
de l'actualitat del dia
i de la setmana
que déu-n'hi-do
són temes d'aquells
de debat complex
podríem dir
gràcies a tots tres
que vagi molt bé
fins la propera
moltíssimes gràcies
adeu-n'hi-do
bon dia
3
2
Fins demà!