Fins demà!
Passarem l'actualitat de la jornada,
avui més enllà d'alguna qüestió estrictament local
que de seguida abordarem.
En fi, la veritat és que la notícia o les notícies
estan al voltant de la campanya electoral
i d'aquest cara a cara,
que sembla que es podrà fer aquesta nit,
si la Junta Electoral Central no ho impedeix a última hora,
aquest cara a cara entre Artur Mas i José Montilla
davant de les càmeres de la televisió pública de Catalunya.
És una notícia important,
perquè mai en 30 anys de democràcia al nostre país,
a Catalunya s'havia fet un cara a cara
entre els dos màxims aspirants a la presidència de la Generalitat.
Avui preguntem als oients del programa,
esteu d'acord amb el cara a cara Mas Montilla?
I aquesta és la primera pregunta que hi enço als contartulis.
Javier, et sembla bé el cara a cara Mas Montilla?
I tant de vos produïssin més,
però la llàstima és que és un cara a cara d'entre dos,
vol dir que ens centrem massa en un bipartidisme
i possiblement als altres els deixes fora d'alguna oportunitat
que també tenen coses a dir.
Però bueno, està bé, està molt bé
i és un exercici de democràcia que jo penso que hauria de ser obligatori,
gairebé això, no opcional.
Carles?
Jo també, molt bé, ho trobo, de veritat.
Jo crec que, no sé si tirarà cap al bipartidisme o no,
però hi ha una realitat i les empreses,
i estem en una economia de mercat,
vulguem o no, lliure en aquest sentit d'oferta-demanda,
i jo crec que això no és resultat de cap decisió
ni judicial ni política,
sinó que és una decisió de les cadenes públiques o privades
que conviden uns candidats a participar en un debat.
Sí, sí, això és així en aquest tipus de debat.
Una altra cosa és que després s'han de marcar
pels temes publicitaris i l'asfalque i tot això,
una sèrie de temps que venen determinats
per les eleccions anteriors, per les darreres eleccions.
Però ja els debats i les tertulis i tot això
és com aquí, suposo que el nostre director Ricard
no deu pas fixar-s'hi massa si som d'un color o d'un altre
o si pensem d'una manera o d'una altra.
Sí, però recordem, en fi, que el debat cara a cara
se n'havia parlat molt, que els partits,
els dos partits grans, havien dit que no s'havien posat d'acord,
que es van posar d'acord a última hora,
sembla el propi Artur Mas i José Montilla,
després del debat electoral a la 6,
i que sobre la televisió pública...
L'estan utilitzant.
Clar, bueno, no ho sé, en fi, això és qüestió d'opinions.
Sí, però qui utilitzis? El ciutadà l'interessa o no?
Pregunto, pregunto.
Aquell final de...
I els altres partits han impugnat el cara a cara, recordem-ho, eh?
Fora hi ha la càmera, del Cuny dient,
que vingui la directora,
la d'arribes arribant amb una cara fred,
i tots allà, el vull ara, l'altre no sé què,
i descanseu.
Quan els diu descanseu,
deixem-ho estar.
El cara a cara estava programat pel dia 14,
l'han atreçat, allò,
aprofitant els timings d'última hora,
que jo aquí sí que hi veig una utilització
d'un mitjà públic en benefici dels dos grans.
Ara, precisament, estem veient aquestes imatges
que comentava la Núria,
les estem veient a través, precisament, de TV3.
Jo, perdona que vagi una mica la reflexió frívola, eh?
TV3 ens treu infidels per posar cara a cara,
tu, és com d'allò del Pimpinela, això.
A mi em sembla bé que es faci el cara a cara,
però també em semblaria bé
que se n'haguessin promocionant molts més,
que tothom pogués debatre, no?
Trobo bé l'opció de TV3
de passar el d'un divendres a un diumenge,
hi va haver més audiència,
a més va ser un debat prou amè,
prou...
Àgil.
Àgil, sí, en el qual es va interpel·lar
molt de l'un a l'altre.
Jo vaig trobar que el format estava molt bé en diumenge.
Ara, aprofitar l'última hora,
l'últim torn de paraula,
per demanar el cara a cara
i aprofitar ja quasi allò que se'ns acaba el temps,
fins i tot,
hi va haver algú que deia
fem-lo el divendres abans no siguin les 12 de la nit.
Home, em sembla bastant...
No donar marge a la resta.
De totes maneres, a veure,
pensem que hi ha molts indecisos, eh?
I molta gent que vota segons simpatia,
segons el que li sembla,
segons la imatge que dona el candidat.
Quan vota no el definiràs mai.
No, no, no el definiré mai,
és impossible,
però per això,
quants més debats es produeixin,
i penso que han de ser amb la pública,
perquè si no amb la privada
hi ha menys accessibilitat, no?
Doncs quants més millor, no?
Jo crec que la veritat amb això
és que, i no ho sé,
també potser sóc un pèl lliberal
en aquest sentit, no?,
de les campanyes,
de les propostes que es puguin fer,
de les opcions polítiques a governar,
però hi ha països,
molts, no?,
en els que la propaganda electoral
és fins al mateix moment
en què el votant ha depositat el vot.
És a dir,
fins i tot davant de la taula
pots estar allà amb un a l'orella
que el voti, que et voti, que et voti.
Aquí creiem que,
en una jornada de reflexió,
la gent se pararà a pensar
i descansar.
Home, aquell dia potser descansen
els candidats.
Descansen els candidats, no?
Descansen els periodistes, també.
Nosaltres també descansem, eh?
Però de reflexió,
creu que n'hi ha molta, sincerament?
No hauria d'haver.
Però n'hi ha, no n'hi ha.
Diu, uf, mira que bé, un dia que...
Jo no et veig, el dissabte,
tot el dia tancat a casa,
allà enclaustrat,
sense fer res, només pensant.
Tots els programes.
Sincerament, manteneu,
jo en vull anar, no?
Crec que no,
que la influència no serà tan diferent,
ni pot ser tan descaradament diferent, eh?
pel fet que hi hagi uns debats
o uns altres, de veritat.
Sí, però llavors hi podrien haver
altres cares, cares.
Malgrat els indecisos,
són moltes...
Més debats.
Ah, bé, però qui els impedeix?
Clar, és que els temàtics
són més interessants, també.
Algú impedeix aquests debats?
Quins?
Aquests altres que proposeu,
que proposes tu?
No, no, no.
Ningú, per què no es fan?
A veure...
És perquè no,
perquè qui sigui l'empresa...
Si tu ara dius,
si tu ara dius,
fem un cara a cara PP Ciutadans,
per posar un d'allò.
Sí, no?
Ho diuen ells
i per nassos
la televisió de Catalunya
els hi ha d'acceptar.
Possiblement els hi diran xiquets
i el Paratinaikos.
Sí, és molt possible.
L'audiència és l'audiència.
No ho posem, no?
Llavors que vagin a una...
Una altra emissora.
Privada, una privada.
Clar, sí, sí.
Hem estat dient
que era interessant
que es fes a la pública fins ara,
no?
Sí, sí que és interessant.
Clar que és interessant
perquè arriba més gent,
però la gent fa zàping de seguida.
Si li agrada es queda
i si no li agrada canviar.
Jo estaria per una campanya
on la televisió pública
ens oferís molts més debats
amb tothom.
Fins i tot.
A mi no em semblaria malament
un debat
amb grups extraparlamentaris.
Sí, val.
No em semblaria malament
que hi haguessin
molts més cares a cares
enfrontant...
Mira, agafem els parlamentaris.
Són sis.
doncs, au,
tu amb tu,
tu amb tu,
tu amb tu
i no només
forçar a última hora
com s'ha fet ara
aquest cara a cara,
canviant-lo de data...
Sí, però tot això
com que no depèn
de nosaltres exclusivament,
sinó que depèn
d'una empatia social,
d'una empatia sociològica,
etcètera, etcètera,
que els mitjans
que m'utilitzen...
Aquell de la voluntat dels partits,
eh, que no ho vam...
Bueno,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
la reflexió que ara feia la Núria
introduint el tema dels partits extraparlamentaris,
clar,
estem assistint una vegada més a una campanya electoral,
que, en fi,
que vostès ho podran veure a través de la televisió pública,
sobretot,
i de les ràdios públiques d'aquest país,
on només apareixen els partits que tenen representació parlamentària,
on no apareixen els altres,
i els que tenen representació parlamentària,
surt tot perfectament cronometrat dels minuts que cada partit té assignat per la Junta Electoral Central.
Dic tot això,
dic tot això perquè el debat,
en principi,
sembla que es farà aquesta nit,
però depèn d'una decisió d'uns senyors que estan a Madrid,
que estan a Madrid,
que és de la Junta Electoral Central.
I, per tant,
recordem que els partits petits,
tots menys iniciativa,
és a dir,
el Partit Popular,
Esquerra Republicana i Ciutadans,
han presentat recurs contra aquesta decisió
que la televisió pública pugui fer un cara a cara.
Per tant,
estem en un debat intens...
Però el Partit Popular,
el Partit Popular que participa cares a cares de l'estat espanyol.
Sí,
però també hi ha gent que diu que,
clar,
una altra argumentació és que la realitat política espanyola és molt diferent a la catalana.
A Espanya hi ha un clavi partidisme,
sembla,
PP-PSOE,
que a Catalunya,
clar,
el ventell de forces polítiques és molt més ampli.
Però jo aniria una mica més enllà del que deia la Núria,
fins i tot grups,
no està parlamentàries,
grups que no siguin ni polítics,
vull dir,
és que a vegades els partits,
els partits,
per mi,
estan fent la seva campanya per governar.
I els objectius,
de vegades,
són els necessaris per governar.
No,
a vegades no són els necessaris pel poble,
que és el que necessita,
potser,
val dir la pena més que en lloc de parlar tant,
escoltessin de quan en quan.
i aquests debats externs,
tipus d'artúlia,
tipus el que estem fent ara,
d'explicar-los la sensació del poble,
del que necessita realment,
i no,
l'altre dia discutien molts els trasbassaments del Roina,
i no sé, aquestes coses,
però, bueno,
escolti'm,
serà el que serà,
el que sigui necessari,
el que sigui imprescindible.
Això no és un tema polític,
ni molt menys,
no?
lo de les conques,
que no,
no,
cada conca que vagi per si sola,
i si una conca no té aigua,
la portarem d'un altre lloc,
però quines bajanades,
no?
Què és el desitjable?
D'acord,
però què és el imprescindible?
No.
Vull dir,
aquest debat possiblement s'hauria d'obrir més en fora.
Evidentment,
als polítics,
això tampoc,
als partits no els interessa,
és com si comences a parlar de llistes obertes,
vull dir,
per molt que ho hagi dit els ciutadans,
bueno,
també ho dic perquè ho pot dir,
perquè està en una posició que suposo que si s'hi estigués manant no ho diria.
Jo ja penso que més que els partits polítics,
potser són els mateixos lobbies dels mateixos partits polítics,
que alguna manera marquen la d'allò perquè...
Però al final els partits polítics els formen.
Si em permets,
molt bé.
Aquí anava,
gràcies.
Anava el mateix,
però també en forma part d'un partit i potser molts dels presents,
que no ho sé,
m'és igual.
Vull dir,
els formen gent,
i la gent aquesta és la que decideix,
per això parlava dels lobbies de dins dels partits també,
són la que decideix de quina manera vol que sigui el partit
i de quina manera tracti els assumptes que el Javier comentava.
Són persones i aquestes persones fan...
Evidentment que n'hi ha interessos diferents i amb ambicions diferents també,
d'acord,
però són les mateixes persones dels partits que ho conformen,
les que finalment tenen l'oportunitat,
com nosaltres al dia d'anar a votar,
per molt que a vegades es frivolitzi aquest tema de la votació,
que no serveix per res,
que només és consultar cada quatre anys,
però a fi de comptes,
aquesta és la grandesa de qualsevol societat democràtica,
que els mateixos ciutadans tenim la possibilitat
d'intentar canviar les coses que no ens agraden.
Fins i tot els debats que es permeten a la tele.
El que no podem estar fent és dir,
només ens consulten una vegada cada quatre anys,
i quan la societat civil s'organitza per fer consulta,
s'organitza per fer referèndums,
no participar-hi,
i fins i tot criminalitzar-los i no facilitar-los les coses.
Estem parlant un doble llenguatge aquí.
Amb aquests temes parlem un doble llenguatge.
A més, la consulta que es va fer aquí a Tarragona,
la UGT va cedir els locals per fer-ho.
Per què?
Però és que 15 dies abans s'havien cedit els locals
per una consulta que feien,
ara m'equivocaré,
però crec que eren els bolivians o els colombians
o no sé quin col·lectiu sud-americà,
perquè no sé què feien,
una consulta que la passaven a l'exterior del país
sobre no sé quin tema que era d'allò.
I se'ls va cedir el local.
Per tant, no diem això que només ens consulten una vegada cada quatre anys
i facilitem que la gent participi i que puguis consultar.
La llei de consultes, la llei de referèndums,
que ens pregunten...
I qui permet que això sigui possible o no?
Qui?
Això que estàs dient tu, plantejant i proposant.
Que es puguin fer consultes.
Els partits polítics que arriben a governar i legislem.
Però després el que no pots fer és que quan un aixeca un d'IT
i diu vull preguntar no sé què,
dir-li surt d'aquí tot tu.
Intenta canviar-ho.
El què?
El que estàs dient.
El que estic dient, no.
Perquè sigui possible.
Potser els partits polítics haurien d'agafar...
Els partits polítics són persones, tu m'has dit, són gent.
He començat dient que eren persones...
Som nosaltres.
Potser el que haurien de fer és començar a pensar com a persones
i no tancar-se.
Els partits polítics som nosaltres.
Sí, però llavors per què?
X partits no volen superar la consulta.
Si no vols, no és el problema.
Però si vols, tu ets el partit polític.
Jo vaig veure gent el dia de la consulta...
Igual que te'ls indicar.
Sí, sí.
Gent el dia de la consulta aquí a Tarragona
que va estar a la mesa electoral
i després no va votar.
Ah, sí.
No va votar.
Però per què?
Doncs perquè no tenia clar que havia de votar,
perquè no sé què.
Però sí que estava allà des de les 8 del matí
facilitant que la gent pogués participar.
Correcte, correcte.
I trobo que és aquest el valor.
Sí, molt bé.
I creuen que el cara a cara d'aquesta nit,
si finalment es pot veure a través de TV3,
pot ajudar a augmentar la participació
el dia de les urnes,
tenint en compte que estem parlant d'un fet
que encara que sembli mentida
no s'havia produït mai a Catalunya.
Mai havia hagut un cara a cara
entre els dos màxims aspirants
a presidir el govern del país.
Sí, sí, però al final és com els mítings i totes aquestes coses.
Qui val els mítings?
Val la gent que normalment vota.
I per tant, tu creus que avui veure la gent ja convençuda?
No, home, suposo que algú fent zapping
segons el que diguin en aquell moment
s'hi quedarà i s'enganxarà i serà un votant més.
No sabem què votarà, però un votant més.
Per això, quanta més didàctica facis sobre el tema,
millor.
És el que dèiem ara.
Votaràs el que creguis convenient, però vota.
Vota, perquè si no és una llàstima.
Hi ha molta gent que no anirà a votar diumenge.
Això ja se sap.
Aquesta és la llàstima.
I fins i tot el que voti en blanc
jo li donaria un valor extraordinari.
I els partits mai ho han valorat, això.
El vot en blanc sempre l'han assimilat als nuls,
perquè no interessa.
No, no, perdona, sí que interessa.
Sí que interessa.
Totes les veus s'interessen.
I si una persona vota en blanc
està dient que cap de les opcions li agrada.
Això és el que està dient.
Però no, doncs tinguem un compte.
Estàs donant un missatge.
Jo participo, però no em convenceu.
Exacte, però és que tinguem un compte.
Algunes enquestes aquests dies diuen
que els vots en blancs poden ser
la quarta força política, entre cometes.
Seria la quarta força més votada
després dels tres partits grans.
És així, és que caldrà reflexionar.
Té molt de valor, jo també ho reconec.
Aquest vot en blanc vol dir...
Però els partits, dona't compte que quan ho expliquen
sempre els junten blancs i nuls, tant.
Com blancs i nuls?
No, no, no.
Els nuls són una cosa i els blancs són una altra.
No, no, no canviem.
Pel que és estrictament l'activitat d'aquesta política,
com deia, dels mítings i de tot això,
és veritat, és veritat.
Hi ha una, com li diuen la parauleta aquesta,
desafecció o alguna cosa així.
És a dir, hi ha un desapego, no?
Vull dir, generalitzat i, sí, sí, totalment d'acord, no?
Vull dir, no...
Aquesta faceta de la política,
potser més pura que a vegades entenem que és política,
que no és això la política,
bé, la política és tot el que passa cada dia,
però si ho deixem en aquests espais,
dels mítings, dels debats, del interès,
doncs està francament...
Però a més ho estem matant.
És un nivell molt baix.
Estem permetent nosaltres mateixos que ho matin, no?
Perquè quan...
I suposo que aquí tots,
qui més qui menys,
han anat en algun acte, no?
Quan veus que el moment que donen entrada
al Telenotícies del vespre
i que hi ha el cap de campanya de turnos
fent uns vots allà,
o encenent-li la llumeta
perquè el candidat de torn
deixi anar la frase que els interessa en aquell moment,
l'espeach,
dius...
Escolta'm,
que és allò del Maurinho, eh?
Jo si vull anar al teatre amb un guió ja establert,
doncs tu agafo i compro una entradeta
a qualsevol metropòli i me n'hi va, i no, i no.
Però els mítings, a veure,
sobretot quan venen les primeres figures,
els números 1 de les candidatures,
i fins i tot veia gent de Madrid i coses d'aquestes,
però si tot són meravellosos.
Jo recordo les primeres eleccions democràtiques
vaig tenir l'alçant humor d'en Armand
a quasi tots,
pràcticament tots els mítings principals de les forces...
És que els hagués votat a tots.
Eren altres èpoques.
Eren altres èpoques.
Umplien més, umplien més, eh?
No et pensis que ara tu fixa't
en el missatge polític de tots.
Si analitzes, per exemple, el del debat de l'altre dia,
les diferències són mínimes.
Mínimes.
Hi ha dos o tres punts que no es posen d'acord
i amb tot el que més, tots diuen el mateix.
Hi ha alguns que ho diuen més bé,
altres més malament,
altres posen més bona cara,
altres fan el somriure,
però tots diuen el mateix.
Per què?
Perquè a més, en aquests moments,
és que no poden dir altra cosa, també, francament.
La situació és la que és
i no hi ha alegries,
per tant, el primer que hem de fer és sortir de la crisi
i després ja ho veurem, no?
Però en el cara a cara,
jo que abans preguntava,
M'agradaria la Núria i el Carles.
Creuen que ajudarà a incentivar la participació a diumenge?
Ho dic perquè, insisteixo,
és un fet innovador
i podrem tenir xifres, en fi,
espectaculars d'audiència.
El debat de l'altre dia,
a sis, d'un i do,
va tenir una audiència mitjana,
crec que avui apareixen els diaris,
més de 600.000 catalans veien la televisió
i un cara a cara d'avui,
en fi, pot tenir xifres realment importants.
Creuen que això pot ajudar
a escalfar la campanya
ja que més gent vagi a putar?
Jo vull creure que sí.
Aquesta seria la d'allò.
Jo vull creure que sí.
És a dir, que en algun moment o altre
provocarà l'interès de molts ciutadans
per escoltar i per veure una mica els matisos,
aquests que deia ja m'heu,
la diferència,
que hi pot haver entre les dues opcions
a les anteriors eleccions majoritàries,
per dir-ho així de clar,
i que, per tant,
provoqui l'interès d'alguns milers de ciutadans
per decidir-se a anar a votar.
Perquè recordem que a nivell espanyol
l'expectació que van crear els debats
cara a cara de Zapatero-Rajói,
i, en fi, van ser milionaris.
Per tant, suposo que aquesta nit
es poden produir audiències també molt importants.
Noia, tu com ho veus?
Jo no ho tinc tan clar
de què pugui incentivar aquella...
Fins i tot crec que algú
que de bona fe s'ho miri
pugui acabar una mica avorrit del tema.
Jo estic més per les coses molt més plurals.
un cara a cara a mi,
entre dos que ja es pressuposa
que seran els que es jugaran al...
No la presidència.
Estem en un sistema
que no es vota la presidència de la Generalitat.
Estem en un sistema
que es vota la representació parlamentària.
Per tant,
no hi ha un candidat a la presidència.
Llavors,
un cara a cara entra aquí.
Hi haurà molts matisos,
arran del que deia abans el Xavier.
Esperen realment dues pòstures molt confrontades,
les que representen Artur Mas i José Montilla?
Jo crec que no poden ser massa.
Jo el que espero
és que no es comencin a tirar en cara
el que vas fer tu,
el que has fet a l'últim tripartit,
el que has fet als altres 23 anys...
Això, aquest joc,
ja el tenim après.
Que ens expliquin el que volen fer,
que ens donin una mica d'optimisme,
sobretot optimisme,
perquè en aquests moments
la gent està...
I tu creus que ens pot donar optimisme?
No ho sé,
almenys que ens enganyin una mica,
si és necessari,
però que ens donin una llum d'esperança.
Esperen que donaran arguments
al Polònia del dijous.
Jo crec que serà una mica...
Però fixeu-vos,
ahir, per exemple,
el Buenafuente sortia al Montilla,
el vam convidar.
Al Montilla de Veritat.
Al Montilla de Veritat.
Al Montilla de Veritat.
És que al Montilla de Veritat,
quan està en petit comitè,
és molt més obert que quan està.
Els polítics també es posen una cuirassa
quan estan davant de segons quina audiència
diuen les coses d'una manera,
quan estan en un altre,
i potser el debat
els desencallarà a tots dos.
Cal pensar en tots els assessors
que acompanyen els líders polítics,
que també els aconsellen
postures, maneres de fer,
corbates, vestits,
tipus d'expressions,
frases fetes.
Darrere d'un polític
d'aquestes característiques
hi ha molta gent.
Jo només una cosa,
això és veritat,
jo sempre he admirat
el que és com més natural possible,
millor,
com menys d'allò de posat.
El que passa és que,
mai pots arribar a saber
si allò és un posat,
o és una circumstància natural,
ja no.
Volia dir,
comentava abans,
clar,
tampoc sé quanta gent
li prestarà atenció
a allò.
Vull creure només
que pugui tindre
efectes positius,
perquè crec que amb els debats,
i crec que amb la discussió,
i la confrontació d'idees
que hi pugui bé,
no.
Però, no,
respecte allò que diem
de l'hora dels mítings i tal,
jo crec que els ciutadans,
clar,
no devem ser tontos,
i ho sabem,
però a l'hora que ho sabem
hi caiem de nou,
és a dir,
esperem que la imatge mediàtica
de les banderes,
de la música,
del no sé què,
ens provoqui l'atenció,
no tensió,
sinó atenció.
El mateix
que passa a vegades
quan alguns,
jo no en diria
debats,
perquè no són debats,
d'aquestes quergues
que es munten
en algunes cadenes
en què surten
determinats personatges
molt mediàtics
que tenen la seva
força,
perquè ho veus
a les portades
de les revistes,
com és que ve això?
No era la gran Esteban
que seria la tercera
més votada,
mare de Déu Senyor.
Perdoneu-me,
però jo ho trobo ridícul,
però sí,
i tots,
bum,
què passa aquí?
És que podria passar.
Però el Carles
està plantejant una qüestió
sobre la manera
també de cridar l'atenció
a la campanya,
i aquest ja s'ha vist
molt a Catalunya.
Recordem alguns vídeos
que han tret
d'alguns partits,
algunes joventuts,
alguna candidata
extraparlamentària
que aspira
entre el Parlament
només amb una tovallola,
i d'això,
malauradament,
aquí segurament
tenen culpa
els polítics,
els partits
i els mitjans
de comunicació
per donar molta publicitat
a aquestes qüestions,
no?
Sí, sí,
i presten molta atenció
amb tot això.
S'està cridant l'atenció
sobre...
Clar,
per cridar l'atenció.
Els errors
no me'ls crec,
home,
no, no...
L'error tècnico.
L'error tècnico.
Oi, no,
hem retirat aquest vídeo
perquè s'havien equivocat.
Què coi s'han equivocat?
Ho hem fet expressament,
han cridat l'atenció,
la gent ha parlat d'allò
i després l'han retirat
i molt bé,
ja està,
i farem un altre.
L'any que ve
farem un altre,
no?
Ja està.
Però aquí potser
hauríem de fer tots
una certa autocrítica.
Però tots igual, eh?
Tots utilitzen
les joventuts
com l'excusa.
Aquests incontrolats
que no sé què.
L'altre dia sentia
el cavall que fa
em sembla que era
el TAC-12,
l'entrevista del Rafa Luna.
No, no,
és que ha sigut
l'empresa que ens ho feia
perquè en principi
no hi havia d'haver immigrants
sinó que hi havia d'haver
no sé què va dir.
Ai, ai.
Què dius?
I el senyor de l'empresa
en aquell moment
va tindre allò
un...
Un il·luminó.
Se li van creuar els cables
i en lloc de posar-ho cellets,
va posar-hi immigrants.
Home,
siguem una mica coherents
amb aquestes coses.
El que passa és que tot això
ens porta que, clar,
estem caient en un tipus
de campanya electoral
en què predomina molt
l'anècdota
o la qüestió superficial
i, en canvi,
no hi ha un debat seriós
sobre les idees del programa.
Ells mateixos cauen en la trampa.
Estan intentant sortir dels blocs
que ells mateixos s'han marcat.
Ells mateixos s'han signat,
s'han assignat
i s'han fet uns blocs
i estan buscant
la manera de sortir d'aquests blocs.
Quina és?
Criden l'atenció molt.
Fent sortir una xica
que té un orgasme
al moment de posar el vot
que dius
a mi se m'ho coneguin 40.000 coses...
Això no està clar, eh?
Doncs escolta'm,
doncs era una pàmfila
perquè fotia una cara allà
de satisfacció
que la colega...
No, dius...
Què hem fet?
Sortir del bloc.
Jo mateix m'estic fent trampes
al solitari.
Sí.
Però és el que et dic.
A veure,
és que per mi
el missatge és tan igual
l'un dels altres.
Hi ha tan poques diferències
en aquestes eleccions, eh?
En d'altres podria haver-hi
més matisos.
Però com que al final...
És que al final
tots els problemes
es resolen amb l'economia.
I si l'economia
és precària,
doncs podràs fer menys coses.
i pots fer menys coses,
has d'orientar la teva campanya
a el que sigui possibilista, no?
Per tant,
tots estan pràcticament
amb el mateix.
I del que han sentit
ho hem vist fer fins ara,
aquests dies,
hi ha alguna qüestió,
ara deia el Xavier,
l'economia és, clar,
el tema central, no?
La crisi,
l'impacte de la crisi,
com ha sortit de la crisi,
hi ha alguna cosa
que els hagi cridat l'atenció
en el sentit de dir,
en fi,
trobo que és el tema central
de la campanya
o la qüestió més interessant
que he sentit aquests dies.
Jo diria que n'hi ha uns quants
de temes essencials,
no és només blanc,
no,
una cosa o l'altra, no?
Això sí,
podríem analitzar-ho
que sortint jo,
de veritat,
i ara no,
jo no llenço cap missatge polític,
però és veritat
que la crisi,
parlant de l'economia,
segurament es resol,
jo no diria diferent,
amb matisos diferents
des d'opcions d'esquerres
o progressistes
i d'opcions conservadores o tal.
És a dir,
amb matisos diferents,
perquè és veritat,
i això a vegades pot ser
fins i tot positiu
pels estats moderns,
no,
que les diferències tampoc,
si són extremes,
vol dir que ui, ui, ui,
i alguna cosa passa aquí,
tampoc la societat
vol aquests extrems, no,
i vol una certa marge,
una centralitat d'opcions,
de matisos,
que són les economies modernes
i els països moderns,
siguin socialdemortes
o siguin republicans
o conservadors, no,
i el que deia,
però sí que és diferent,
sí que és diferent
optar per matisos de...
I això es veu en la campanya,
aquests dies, tu creus, Carles?
Jo crec que es poden veure,
i per això vull que es facin debats
perquè s'identifiquin
aquests matisos.
Núria,
tu què et sembla
fins ara el més interessant de la campanya?
Si és que hi ha hagut alguna cosa
que t'hagi cridat l'atenció.
Jo també he buscat una mica
el matís aquest, no,
o sigui,
la situació és la que és,
els calés són els que són,
la diferència està
en què me'ls invertim
i com els redistribuïm.
Hi haurà qui apostarà
per posar els calés
en subvencionar l'escola privada
i que sigui no sé què,
i hi haurà qui es dedicarà
a dir posem els calés
en una escola pública de qualitat.
Hi haurà qui dirà...
I l'altre...
Trobo interessant el que fa TV3
amb determinats temes,
veure les diferències, no?
Hi ha qui et diu
desgravem
que la gent contracti
una assegurança sanitària privada
i hi ha qui t'està dient
no, no, els calés
posem-los al servei públic
de sanitat.
Jo crec que aquestes diferències
existeixen
i són les que la gent
hauria de valorar.
I des del punt de vista local
i comarcal,
en fi,
del nostre territori,
hi ha algun tema
que creguin que
se n'hauria de parlar?
O aquí, clar,
el debat dels caps de llista
per Tarragona
queda absolutament diluït
per la presència
dels grans líders nacionals.
Però es queda molt diluït.
Es demana, perdona,
em s'està demanant també, eh?
Sí, sí,
però queda molt diluït.
A veure,
des de Mouta,
des de l'associació Mouta,
ho vam intentar,
ho vam intentar,
a veure,
i vam convidar
els caps de llista
de la circunscripció
i dels locals,
per veure
què ens deien
sobre Tarragona,
que era la clau
que a nosaltres ens interessava.
Al final,
tothom va
al generalisme,
no?
Vull dir,
tampoc...
Bueno,
suposo que no els interessa
desviar el debat
tampoc
a les coses més locals,
perquè el seu missatge
és més
a nivell autonòmic.
Doncs, bueno,
molt bé.
Jo no vaig,
de les quatre reunions
que vam tenir,
la valoració
respecte al tema local
és pobra,
és pobra perquè,
sí,
tothom va parlar,
és que al final,
és el que sempre,
tornaven a coincidir tots,
que si s'ha de fer l'A27,
que si s'ha d'acabar l'A7,
que si la...
Aquí no es van posar d'acord
el de l'estació Tarragona
o no Tarragona,
de la Intermodal,
que si era Central,
que si era Intermodal,
que si era no sé què...
Bueno,
en fi,
jo això m'espero
a les municipals,
que suposo que aquí
sí que hi haurà
més diferències
o més punts
coincidents,
ojalà.
Núria.
És que si el debat
ha de ser
com es diu l'estació de tren,
per mi no cal que el fàcil.
Ah, no, no,
no, m'és igual.
Quina ha de ser la capital,
més val que no el fàcil.
Si el debat ha de ser
com fem
el servei
de transport públic
al Camp de Tarragona,
si el debat ha de ser
com estructurem
la xarxa hospitalària,
si el debat ha de ser
qualsevol tema
d'àmbit
territorial,
benvingut sigui.
ara, si el que hem de fer
és això,
que l'aeroport,
que si és de Reus,
que si és de Constantí,
que si és de Tarragona,
a mi em cansa profundament.
Per tant,
si hem de més dedicar-se
a aquestes històries,
més val que
que es dediquin,
que es dediquin tu,
que se'n vagin a casa seva
i descansin també.
No, vull dir,
parlem de temes
que ens interessin.
Carles?
Jo no ho sé,
potser també...
Jo miraria
el que s'ha fet,
senzillament,
dic així de clar.
L'altra cosa
és que un pugui estar
més o menys d'acord
amb el que s'ha fet
en els darrers anys
a les nostres comarques.
I pot dir,
s'hagués pogut fer
d'una altra manera,
s'hagués pogut fer diferent.
Bé,
si hi ha opcions polítiques
que anuncien
la possibilitat
de fer-ho diferent
o fer-ho d'una altra manera
i el que s'ha fet
fins ara
és insatisfacció
o no creia satisfacció,
doncs ho dic així de clar.
Potser sí s'ha de votar
un altre,
però si el que s'ha fet
ha resultat satisfactori,
evidentment majoritàriament,
perquè el 100%
segurament mai ho serà,
i el futur ens diu
que se seguirà desenvolupant
el que s'ha fet,
doncs jo crec que
un té que tindrà clar
en què adoptar.
Però no necessàriament
has de votar
una altra opció política,
tampoc.
A veure,
jo el que crec
és que els polítics
han de veure,
han de copsar,
si el que han fet
o el que pensaven fer
és correcte o no és correcte,
estaven rebut o no estaven rebut,
i a partir d'aquí
poden rectificar.
A lo millor
pots votar el mateix
que els anys anteriors
no ho ha fet
i ara està disposat
a fer-ho
perquè ha vist una altra...
ha vist la llum,
no?
Jo si estic content
amb una organització
en la que estic treballant
o estic vivint i tal
i m'he sento satisfet
jo continuo amb ella.
És que a més,
també els votants...
És que el Carles és més fidel.
No, no, no, no, no.
No intento incidir
perquè canvien.
Jo estic en un món
en el que s'ha fet
uns animalades bestials
en el tema educatiu
però no ho sé
i en d'altres
per això dic que no...
Jo no en tindria
una opció diferent.
Són provatures
que potser no estan ben copsades.
Deixi'm una cosa
molt concreta
però relacionada amb això
amb la campanya
amb els polítics
perquè hi ha una competència
que tindrà la dignitat.
A més, és una pregunta
que fem aquesta setmana
tots els caps de llista
que passen per aquest programa
i aprofito avui
els contartulis
per preguntar-los-hi també.
Com que el nou govern
el que surti
d'aquestes eleccions
tindrà una nova competència
a partir de l'1 de gener
que a més a més
ens afecta directament
als tarragonins
que és els trens
de mitja distància
de Renfe
els trens regionals
que anomenem així
vostès què farien?
Què seria el primer
que farien?
Allò si tinguessin
entre cometes
la presidència
o la màxima responsabilitat
d'aquest servei
i des del punt de vista
nostre tarragoní.
Va, Núria, tu què faries?
Jo soc molt egoista.
L'altre dia vaig anar
a la reunió
de la comissió d'usuaris
de l'ATM
i se'ns va presentar
L'ATM és l'autoritat
El Camp de Tarragona
té l'ATM constituïda
del transport metropolità
del transport, no sé
Sí, sí, sí
I se'ns va presentar
el servei de rodalies
del Camp de Tarragona
i s'acaba avall
jo vull que arribi
a Montblanc
Pensem una mica
en aquestes coses
se'ns va presentar
el que era
el projecte
del trencam
ja està estructurat
ja està fet
però estem deixant
una part del territori
molt gran
estem deixant
Priorat i Conca
completament desassistits
estem deixant
una xarxa
que ja està feta
que és tot el tram
de Valls
cap al Vendrell
a la via de Roda
que està tancada
que no l'estem fent servir
Xavier, tu què faries?
Jo demanaria
una mica més
d'equilibri territorial
perquè amb el tema
de rodalies
Però tu imagina't
que ja tens
tu ja tens
les competències
com sempre
com sempre
comentem
que de Tarragona
vagis a Barcelona
no que ens movem
aquí al camp
A milla distància
fa una mica més d'un any
es van presentar
uns trens meravellosos
i preciosos
dels quals
12 unitats
anàvem al Corridor Nord
Girona
i 6 anàvem al Corridor Sur
Tarragona
No sé per què
aquesta diferència
tan bestial
quan precisament
el
diguéssim
el número d'usuaris
crec que és més gran
el del sud
Però bueno
és igual
el cas és que
els de Tarragona
no han arribat
És a dir
nous trens
Tu posaries nous trens
Bueno
nous trens
evidentment
no
aquest és el desequilibri
més gran
que hi ha en aquests moments
moltes altres coses
com el que diu Núria
s'ha d'estudiar tot molt bé
el tram cam
a mi em sembla
que és una volada
de coloms impressionant
A veure Carles
potser sí que hi haurà mobilitats diferents
pel camp de Tarragona
però sí que
ho sentim molt
crec que hi pot haver
hi ha una
mobilitat
importantíssima
entre Tarragona
i Barcelona
que aquesta
jo crec
perquè
és la més
en fin
conec els usuaris
que cada dia es belluguen
i són milers
doncs
sobretot
en aquest espai
en aquesta línia
reforçar-la
amb temps
i amb
i amb trens
és a dir
més trens
i més freqüència
amb temps
i més freqüència
i aquells llocs que no tinguin tren
hem de facilitar
l'autobús
és que
un xiquet
de
de Blancafort
no pot vindre a estudiar
a Tarragona cada dia
ho deixem aquí
que miren el rayotge
se'ns tira el damunt l'hora
Carles Tepero
Xavier Climent
Núria Palai
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
avui
hem parlat de la campanya
perquè en fi
és el que toca
estem a 5 dies
de les pròximes eleccions
al Parlament
gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
adeu bon dia
gràcies