Temps ja de tertúlia amb aquesta sintonia en aquest 23 de desembre,
a poques hores ja de Nadal, però amb moltíssimes notícies,
amb una actualitat ben carregada en aquesta jornada.
Una actualitat que comentarem en els propers minuts
amb la periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, ben ara.
També ens acompanya la responsable de la Federació de Transports
de la UGT, Núria Palaí.
Núria, bon dia.
Molt bon dia.
I l'advocat Antoni Béves, molt bon dia.
Bon dia, bon Nadal.
Bon Nadal.
Jo deia que estem ja a les portes de Nadal, però, en fi, gairebé no ho sembla.
Avui tenim una sessió al Parlament de Catalunya
que, en fi, farà que Artur Mas sigui ja investit
com a president de la Generalitat.
I, a més a més, en aquestes últimes hores hem tingut algunes notícies
en l'àmbit estrictament local, però en l'àmbit més general,
doncs, de calat, d'actualitat.
Allò realment important, perquè tenim la decisió del Tribunal Suprem,
les sentències del Tribunal Suprem,
a partir de tres recursos que havien presentat tres famílies,
una d'elles, per cert, de Tarragona,
la mare de dues nenes que havien estat estudiant al Col·legi de la Salle de Tarragona,
uns dictaments, unes sentències del Tribunal Suprem,
que diuen que el castellà també ha de ser la llengua vehicular a l'escola,
a l'escola catalana, al sistema d'educació de Catalunya.
Per tant, el tema de la llengua torna a aparèixer en unes dates, com dèiem, nadalenques.
Ahir, curiosament, que s'acabava el curs escolar, que començaven les vacances escolars,
i amb un govern amb funcions, perquè el nou govern el tindrem precisament la setmana vinent.
Què els sembla la sentència del Tribunal Suprem,
que d'alguna manera recull la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya?
A veure, primer, fent referència a el que deies tu,
que estem a dates de Nadal i com està l'actualitat.
Jo ara, quan m'estaves dient, estava pensant que jo els he dit
que als alumnes que es volen dedicar a gabinets de premsa,
que l'època de Nadal és la millor època per enviar les notícies que vulguis,
perquè els periodistes no tenen que posar i posen el que els envies.
I que llavors ho han de tenir en compte.
Potser ho hauré de canviar, perquè, visto lo visto, aquest Nadal,
no colarà cap notícia que no sigui.
És molt important, això, però bueno.
Sí, perquè a més, algunes notícies eren previsibles, per exemple...
la investidura del president Artur Mas,
però, clar, aquesta sentència ahir a la tarda...
Però és que el tribunal sap molt bé el que fa, eh?
Vull dir, tontos no ho són.
Jo diria, mira, perquè com m'està envolvint l'espíritu nadalenc,
limitaré les meves expressions cap al tribunal
i diré que aquí no té feina el gat pentina.
I que sembla que hi hagi gent que està decidida
a anar posant pals a les rodes i anar punxant.
Ho trobo absolutament ridícul.
Jo no sé l'entenir bíblicos que dirà, però jurídicament, no sé fins...
Suposo que jurídicament està molt ben orquestat,
però que un senyor que viu a Madrid,
que no en té ni idea de la realitat absolutament natural i normal
de la convivència en les dues llengües aquí,
fins i tot a la salla de Tarragona,
que no hi ha hagut mai cap problema,
vull dir, és que hi ha gent que dius, mare de Déu,
que ens vulguin imposar una situació,
un ús d'una llengua respecte d'una altra,
quan no hi ha hagut mai cap problema.
Em sembla que són ganes de fer bullir l'olla,
ganes de buscar titulars a Madrid
per rentabilitzar vots cap a un partit determinat.
Em sembla molt dur, però bueno.
Antoni, tu com ho veus?
Jo desconec la sentència, cal analitzar-la,
cal que els entesos l'analitzin.
No m'estranya, a mi no m'estranyat,
perquè després de la doctrina del Tribunal Constitucional...
Se veia ben inclar, no?
És que era fins a cert punt previsible,
perquè la sentència del Constitucional ja obria les portes.
Ja obria les portes,
es té que seguir la doctrina del Tribunal Constitucional,
per tant, tampoc és per resgassar les vestidures.
Cal analitzar-la i cal veure en què afecta,
si afecta concretament només els cinc recurrents
o afecta alguna normativa que es té que modificar.
Que ho estudien els tècnics,
i que sigui el que Déu vulgui.
Jo, de tots modus, envoltat d'aquest esperit de l'elenc...
Menos mal de l'esperit de l'elenc.
Però tampoc cal resgar-se les vestidures.
Jo crec que estem en un estat de dret.
Hem de saltar les normes
i el que hem de ser és saber resoldre la nostra problemàtica.
En definitiva, escolti, que ens han guanyat uns recursos,
però no ens han guanyat la guerra,
o sigui que continuem vius.
La llengua és una realitat que està aquí,
que és una realitat que està aquí,
i per molta norma que hi vulguis posar
i per molta sentència que hi vulguis posar,
la realitat només és una.
Per tant, jo tampoc m'escandalizo per aquestes qüestions.
Diverses coses.
Jo em nego a que mi em baixi l'esperit nadalenc.
Els catalans vivim constantment
amb aquests temes, amb esperit nadalenc.
Sempre anem amb el siri a la mà,
i sempre, sempre som allò bona gent.
Doncs jo em nego que mi em baixi aquest sentit,
ni per Nadal, ni per Sant Esteve, ni mai.
Vull dir, s'ha acabat.
N'estic tipa...
El Toni deia, el nostre problema,
és que nosaltres no el tenim aquest problema,
ens el posen.
És un problema sobrevingut.
Nosaltres no el tenim aquest problema.
Nosaltres tenim un sistema educatiu
on la canalla s'escolaritza en català
com a llengua vehicular.
S'aprenen castellà, anglès, francès,
la llengua que sigui.
Aquí podríem entrar en què jo penso
que no s'apren suficientment una tercera llengua,
però el castellà està més,
però més que garantit
que la canalla l'aprenen.
Si no, pobrets, només cal que posin la tele
i posen-ho al K3,
o amb dibuixos animats no en veuen en cap altra llengua.
Per tant, el problema no és nostre,
el problema ens el porten.
I amb això hem de reflexionar...
i una vegada per totes
deixem d'anar amb l'esperitna de l'any tot l'any.
Però saps què passa?
Que si no t'ho mires amb bons ulls,
t'amargaries.
És a dir, et sortiria amb una úlcera d'estómac
perquè estan constantment...
Sí, però jo com que ja vaig superar
amb el sotagot amb l'allada...
Tu mira, més igual.
Amb negua que m'amarguin.
Ahir vaig agafar un robot i vaig dir
se ha acabat, ells ho perdin.
Vull dir, jo, si de mi depengués
i m'obliga, no sé...
Perquè a veure, la Constitució també diu
que tenim dret tots els espanyols
a tenir un seu digne,
ja tenia una casa.
I ningú se li ocorre recurrir a esto
i obligar al govern
a donar-nos a todos una casa i un sueldo.
Digo yo, ara estic fent una mica de demagogia,
però bueno, m'ho permetem.
Estàs molt bilingüe avui en la Tartulia, nani.
Sí, sí.
Per tant, amb aquesta ironia.
Deu ser la sentència del Tribunal Suprem.
L'afecte.
És un efecte, malgrat l'esperit nadalent.
És que és això.
Sempre hem convigut en les dues llengües.
Vull dir, jo no he tingut mai
absolutament cap problema.
Jo sí, eh?
Ahir, per exemple, el jutjat
no mantenia en un document
que...
entenguin en català en molts llocs.
Truco a Telefònica,
que és la...
o qualsevol companyia de telefonia,
parlo en català,
o a FEXA, o a Andesa,
o a la companyia que sigui de llum,
parles en català
i no em saben atendre.
Bé, d'acord.
Jo sí que els tinc els problemes.
Però vull dir, el problema
que el castellà estigui
amb inferioritat de condicions,
jo entenc que no és veritat,
que és el que ens volen vendre
i que és per on van
totes aquestes tiros.
I jo dic que si de mi depengués,
jo que és tus nens,
i pobres nens no tenen cap culpa,
però els agafaria,
els hi posaria un professor
exclusivament que els hi parlés
en castellà,
en una aula d'aquelles,
un seminari d'aquells
que ningú sap per què serveixen,
i allà a donar classes.
Et dirien que maltractes
a la infància,
encara que maries malament
per maltractament.
És absurd.
Jo, Núria, discrepo,
crec que l'esperit nadalenc,
entenent-lo no per un esperit
de torró i cava,
sinó per un esperit...
De bon rotllo de convivència.
És el més positiu,
el del torró i el cava.
Per mi no el tindríem
que acotar només
per la setmana de Nadal,
sinó que el tindríem
que fer extensiu
per tot l'any.
Penso que les relacions humanes
es basen en la bondat,
en la legalitat,
en l'ètica.
En el moment que un
enarbola la bandera
de la guerra,
està originant una guerra.
En el moment en què un
enarbola la bandera
de la pau...
Qui l'està enarborent, aquí?
Qui està enarborent la bandera
de la guerra?
És igual,
però si la realitat...
A veure,
jo posar-me ara,
arrascar-me les vestides...
Toni, només una cosa.
És que és allò de posar
l'altre galta,
però és que només
en tenim dues.
Clar, no puc posar més.
Arrascar-me les vestidures,
inquietar-me per una qüestió
que a mi personalment
no m'afecta...
Però perdona, Antoni,
una cosa aleshores.
Pregunto,
aquestes sentències,
estem parlant de tres casos.
Una família de Tarragona,
una família de Sabadell
i una família de Barcelona.
Sembla que darrere
hi ha altres recursos
que es van presentant
en el seu moment.
Això obre les portes,
perquè és una mica
el debat també polític del dia.
Obre les portes
amb un canvi
en el sistema
d'immersió lingüística.
És el que es té a analitzar.
Tu creus que no?
Que és una qüestió anecdòtica?
Jo no conec la sentència.
Per això he dit,
jo no conec la sentència
i el que es té a analitzar
són les conseqüències
d'aquesta sentència.
O sigui,
el que no es pot
és aquí donar una opinió
sense veure la sentència.
Jo no la conec.
No ho sé, no ho sé.
Depèn del que demanin.
Depèn del que demanin.
Però clar,
els dos grans partits,
el que ha deixat el govern,
la presidència de la Generalitat
i el que ostentarà
la presidència a partir d'avui,
per la immensa majoria
de les forces polítiques
i socials catalanes.
Clar, altres partits
o altres sensibilitats
diuen que sí,
que això posa en perill
aquest sistema.
Però és això.
Vull dir,
entrar en aquesta dinàmica,
entrar en aquesta guerra,
respondre amb el mateix
mal rotllo que tenen
des del tribunal
o des de Madrid,
diguem-ho clar,
no fa res més
que donar-los-hi arguments,
donar-los-hi titulars.
Llavors dius,
bueno,
que facin el que vulguin,
que aquí també farem
el que voldrem.
Jo espero,
espero,
confio en que el govern
nou,
el que entra avui,
tingui la suficient autoritat
com per dir,
ja podeu anar dient,
a veure,
ja podeu anar dient,
aquí continuarem fent el mateix.
Sí,
Nani,
doncs precisament
traiem-nos els de sobre
ja posats a dir així,
no?
És que tot el dia
ens estan posant el dit a l'ull.
És que quina necessitat
tenim a tindre
un tribunal constitucional,
un tribunal suprem,
un dit allò,
a Espanya,
en global,
que tot el dia
ens està posant el dit,
el dit a l'ull.
Escolta'm,
que no ens venen a molestar
els belgues,
que no ens venen a molestar
els filipins,
doncs escolta'm tu,
perquè tenen aquesta...
Això és una carta als reis
que encara falta temps
per poder-la escriure.
Perquè tenen aquesta fixació
amb venint-se tot el dia
aquí a burxar el dit a l'ull.
Veu veure,
enllaçant una mica,
em sembla que era el convidat
de l'Albert Tom
que sortia en els Estopa,
que feien la reflexió
de dir,
nosaltres anem a cantar
per tot l'estat
i quan ens diuen aquestes coses,
nosaltres els hi expliquem,
diuen,
és que a més ho explicaven
allò a dalt de l'escenari,
no?
Nosaltres anem a TV3,
parleu en castellà,
parleu en català,
no tenim cap mena de problema
i nosaltres som de Cornellà.
I nosaltres,
llavors,
potser faltarien molts Estopa
que anessin fent pedagogia
d'aquest tema.
Això és una bona manera
de respondre,
de dir,
dieu el que vulgueu,
nosaltres aquí
no en tenim de problemes,
és que no n'hi ha de problemes
aquí lingüístics.
Els busquen.
l'administració de justícia...
Doncs per què estem dedicant
ja vuit minuts
d'aquesta tertúlia
a parlar
si no tenim problema?
Jo ara deies l'administració...
Perquè és el tema de portada
a tot arreu avui,
clar.
No, que és la grossa,
però com que no ens ha tocat...
Bueno,
és el dia de la salut,
no?
Sí, sí, sí.
Això era ahir, Antoni.
Bé,
avui també pot ser,
avui també pot ser.
Els tertulians d'ahir
també deien que tinguien salut,
no?
Jo està.
Què anaves a dir,
perdona,
que s'ha anat al cap?
Jo, per exemple,
el tema de la justícia,
jo no he tingut mai cap problema
a l'administració de justícia
dirigir-me a català,
a castellà,
amb el que he volgut,
i a mi no m'han dit mai,
escolti...
És que això ho tenim tots molt clar,
eh?
Amb jutges,
mira,
l'altre dia amb un jutge argentí,
substitut,
arreu,
escolta,
vaig dirigint català
amb un testimoni
que tota la vida he parlat en català,
i aquell senyor de,
no, no,
continuï,
continuï,
estic parlant del català,
o sigui,
amb un respecte i amb un...
I si no l'entenc,
ja li diré que m'ho repeteixi.
Ja està.
Jo entenc que aquesta és la norma
de convivència
i la tolerància,
i que si vostè no m'entén,
escolti,
doncs les forres el faré jo,
o sigui,
jo tampoc li puc demanar
a un senyor que és argentí
que m'entengui.
I crec que aquesta problemàtica
jo no l'he tingut mai.
No, no...
I entenc...
És que és la diferència
entre convivència i imposició.
I entenc el que no vull,
és que em vingui aquest senyor
a pertorbar la meva tranquil·litat.
Bueno,
que vostè dicta una sentència,
doncs mira,
ja sol·lentarem el problema
d'una altra manera.
Vostè,
la seva sentència
la posarem
a la col·lecció de jurisprudència
del Tribunal Suprem
i ja buscarem
una altra via
per solucionar
el conflicte.
Però jo el que avui...
El que em nego...
I una de temps que ho és
que perderem buscant
una altra sortida.
No, no, no...
És que potser tenim
problemes més grans.
I a la guerra,
què gastarem?
Si a les guerres
es gasta quantitat,
només que no es gastéssim
en política d'armament
tot el que es gasta
i ho invertíssim en educació,
potser viuríem
amb pau i amb tranquil·litat.
Però tu què proposaries?
Vull dir,
tu dius que
aquest esperit de delenca,
la convivència,
que el bon rotllo
que intentem vendre
en tant millor,
això,
que ja n'hi ha prou,
vull dir,
d'alguna manera tu dius
que ja tinc el got ple
de l'esperit de delenca.
Sí,
o sigui,
és absurd
haver d'estar
perdent temps,
talers,
energies,
de tot sempre
amb aquests temes,
que ens venen a posar
el dit a l'ull,
que ens venen a d'allò
deixem-ho estar
d'una vegada,
tenim molts més problemes,
tenim moltíssima gent
a l'atur,
tenim problemes
molt més grans
que no pas
a veure estar perdent
hores i hores i hores.
Però llavors què fem?
És que ens els venen
a portar aquests problemes,
no els tenim.
Jo penso que aquesta és
la grandesa de l'estat de dret,
no?
Qualsevol persona
pot presentar un recurs
i arribar a l'última instància.
Mira,
hi ha hagut gent com aquests
que jo no els admiro,
però altres amb altres qüestions
com la declaració de renta
o temes d'aquests
que han arribat a l'última instància
han sigut capaços
de canviar una situació.
Jo penso que aquesta és
la grandesa i la misèria
de l'estat de dret.
Que la tindrem?
La tindrem.
Siguem independents
o no siguem independents?
Perquè en un estat independent,
en un tribunal
constitucional català,
hi haurà ciutadans
que arribaran a l'última instància
i obligaran a canviar normes.
O sigui que això
és una realitat
que no hi podem tancar els ulls.
I hem de ser respectuosos
amb això,
curosos
i buscar solucions democràtiques.
Puntó.
Jo crec que no...
La grandesa i la misèria.
Estava pensant que, clar,
per exemple,
en el cas de Tarragona,
la mare de les dues nenes
que va presentar
aquest recurs
que ha guanyat finalment,
clar,
això fa 4 o 5 anys,
aquestes nenes
ja no estan al col·legi La Saie
i 4 o 5 anys després
ha guanyat el recurs, no?
Amb tot el que obre...
I poso el cas de Tarragona
perquè és el que tenim més a prop
del col·legi La Saie.
Però és que per aquestes 4 famílies,
3, 7, 25,
hem de canviar
tot el sistema educatiu
i hem de portar
a tota la canalla
emocional del sistema.
Núria, per un senyor
que va arribular
al tribunal constitucional
es va canviar
el sistema fiscal espanyol
que ens va beneficiar a tots.
Llavors,
hi ha vegades,
mira't la part positiva
d'aquestes qüestions.
Busquem solucions alternatives,
busquem solucions de consens,
busquem solucions democràtiques,
però no s'han de rasgar
les vestidures.
Jo, vaja,
crec que no m'he de rasgar
les vestidures per res.
Nani, tu,
com a periodista
que deies al principi
allò de la tertúlia,
diga als meus alumnes això,
et sembla que està premeditada
la sentència
en un dia 22 de desembre
amb un govern,
en fi,
en les seves últimes hores
i amb un president
de la Generalitat
que encara no s'ha investit
fins al cap d'una hora.
Jo estic absolutament convençuda,
absolutament convençuda
que el calendari del Tribunal...
I a les portes
de les festes de Nadal
i vacances escolars,
per tant, no?
Sí, sí,
a veure,
és una qüestió
d'utilitzar l'agenda mediàtica
en funció dels interessos
que tenen cadascú
i el Tribunal Constitucional
tontos no ho són.
Mala llet,
tenen molta,
però tontos no ho sent.
I l'actori què diria?
Va, des del punt de dir,
segur que està convençut
que està...
No, jo dic que no està preparat.
Eh, els reis
tenen un secret amagat, eh, Toni?
I no et dic el motiu...
Quins reis?
Els d'Orient-ho?
Els d'Orient-ho, els d'Orient-ho.
I no et dic el motiu
per al qual considero
que no està preparat.
Jo estic absolutament.
Que no ho dius, el motiu?
No dic el motiu,
però considero que no està preparat.
Perquè vale más
per lo que calla
que per lo que calla.
Jo considero que no està preparat.
O sigui, això ha caigut
quan ha caigut.
I no vull dir el motiu
pel qual considero que no...
Ara és una mica casualitat, eh?
El dia de la grossa de Nadal,
el dia del final del curs escolar
i l'últim dia pràcticament
d'un govern de solucions.
La mateixa casualitat
que caigui un materoí
tanqueta a taula.
És la mateixa.
Recordeu quin dia
va sortir la sentència de l'Estatut?
Sí, sí.
Per això dic...
Era a finals de juny, no?
Sí, sí.
A Sant Joan.
Sí, evidentment,
abans de vacances.
Però, Antoni,
quan expliquem
que viatges de premsa,
expliquem truquillos
per col·locar notícies
de manera que les podem posicionar
amb una mica de sort
i amb una mica d'estratègia
i amb una mica de savoir-faire
en moments determinats
per ocupar
les primeres planes dels diaris.
I el Tribunal Constitucional,
el Tribunal Suprem,
entenen.
Entenen gent
que saben
quan han de col·locar
una sentència
perquè tingui...
No ho crec.
No ho crec.
No ho crec.
No ho crec.
Soc molt a ser.
Jo vindré al teu seminari
perquè m'agradarà
descobrir aquestes qüestions.
Jo corroborant
el que diu la Nani
quan jo era una mica més jove
que ara
i estava a la velota
a les joventuts de l'UGT
teníem una setmana clau
que era aquesta
entre Nadal i Reis
per muntar
el nostre festival simpàtic.
Recordo una vegada
que ens vam vestir
de Papàs Noel,
no ho sé,
diferents històries
perquè sabíem
efectivament
que era la setmana
que la meitat
de periodistes
estaven de vacances,
no passava res,
no sé què,
i que ens guanyàvem la portada
perquè si no era molt difícil
que nosaltres sortíssim.
Ara el Tribunal Constitucional
i el Suprem
han après de nosaltres ja
i he deuen anar a les classes
de la Nani
perquè estan fent precisament això.
A veure si tens algun infiltrat,
Nani,
en les teves classes.
Sí,
algun alumne teu
està al Suprem.
Ja passes llista
i t'assegures
que no tens infiltrat.
En fi,
de totes maneres
veurem com evoluciona
i quina és la resposta
i quina és la resposta,
per exemple,
que ha de donar
el nou govern de la Generalitat
que sortirà la setmana vinent.
Avui Artur Mas
serà investit
president de la Generalitat,
ja és segur,
perquè s'ha garantit
l'abstenció
del primer partit
de l'oposició,
del partit dels socialistes.
Una breu referència
a aquesta qüestió.
Què us sembla
que avui,
finalment,
Artur Mas,
en segona volta
i gràcies a l'abstenció
del PSC,
sigui president.
A veure,
se'n tornem,
potser és obsessió,
però...
Esperi Nadal
i un altre cop.
No, no, no,
periodisme
o agenda mediàtica.
Entenc perfectament
les motivacions
dels diferents partits polítics
que diuen,
a veure,
li donarem,
ens abstindrem,
facilitarem
la investidura
a la segona volta
i tu preguntes
i per què no a la primera?
Vull dir,
quines ganes?
Això hauríem salviat dos dies,
no?
Però dos dies
en els que el seu discurs,
la seva participació
al plenari,
ha anat ocupant
pàgines dels diaris,
i jo lo siento,
mi querido amigo Antoni,
l'espíritu nadalenco,
no?
L'agenda mediàtica,
els mitjans de comunicació,
avui en dia
és un...
Bueno...
M'estàs dient
que tot això del Parlament
ha estat una mica
paripè per sortir...
No li trobo cap altra explicació.
Per sortir més a la premsa
aquests dies,
per ocupar planes...
Per què no?
Vull dir,
hem tingut quatre dies
o...
Però vols dir
que s'ho llegeix algú
això al final?
Vols dir que s'ho llegeix
algú al final això?
Home,
que paraules de veja dels diaris
i a la premsa de l'àmbit.
Home, Antoni,
que hem de viure els periodistes.
Però jo, per exemple,
a l'Avantguàrdia venia
8 pàgines amb articles
de...
Escolta,
Xeca,
arriba un moment a mi
que ja m'avisaran
quan prengui possessió,
no entens?
Jo penso que la gran majoria
de ciutadans
la lletra petiteta...
Clar, però Antoni,
en la línia d'això
i la proposta també
del que diu la Nani,
i per què no, doncs,
que surti investit president
en el primer debat
tenint en compte
l'amplitud de la victòria?
Jo penso que és una qüestió
de tècnica parlamentària, no?
En primera votació
té que treure tant
i en segona tant,
punto,
doncs, ja està.
I és la tècnica
com amb una votació
de propietat horitzontal,
el mateix,
que no té cap resò mediàtic.
Home, però en segona
ha de tenir tants vots,
però tampoc els té,
és a dir,
què fan els socialistes?
No li donen el sí,
però forma...
No, però ara li és
donar la sensació
de magnanimitat,
de veritat.
Doncs exacte,
aquesta magnanimitat
la podrien haver donat
fa tres dies
i ens estalviaríem
les vuit pàgines
de rotllo de la Vanguardia.
Però si teniu feina,
això t'has de fer...
No has de fer 36 pàgines,
és a dir,
i 5.000 persones treballant
i periodistes...
Home, però forma part
de la praxis parlamentària
de...
Nosaltres ens hem presentat
en un programa,
en primera volta
cada un defensa
el seu programa
i amb aquestes 48 hores
ens posem d'acord.
Jo no ho trobo malament.
No, no, no,
jo tampoc ho trobo malament.
A més,
estalviat aquests dos dies
no ens arreglarà
els problemes que tinguem.
Ho trobo innecessari.
No, no ens arreglarà
cap mena de problema.
És una mise en escena,
com això,
el prepartit de futbol
que t'han 48 hores donant
i si surt el Ronaldo,
no poses el mateix.
Digues, digues,
Dúria, acaba.
No, això,
que forma part
una mica
de l'abastimenta,
de l'escenografia,
de dir,
a primera ronda
has guanyat
però no tens
els vots necessaris,
cadascú defensa
el seu programa,
cadascú fa
una declaració
d'intencions
i a partir d'aquí
quan hem informat
a la ciutadania,
que també els dubtes són
si la ciutadania
se n'ha assabentat
o se n'ha volgut assabentar,
a partir d'aquí
ens posem d'acord
i facilitem, doncs,
que pugui ser president
perquè, evidentment,
has tingut una victòria
àmplia.
Però jo no ho trobo
malament,
aquest...
D'això de deixar-ho
allò refredar una mica
i que vagi tot fluint.
I el sentit del vot,
finalment,
és a dir,
el sentit de la votació
que es viurà avui
que Artur Mas
sigui president
de la Generalitat
amb el suport
de la seva formació política
i només amb l'abstenció
del Partit dels Socialistes,
com s'ha d'entendre?
Tenint en compte
que els últims dies
s'havia especulat molt
que el Partit Popular
podria participar
també en aquesta abstenció
i fins i tot
ahir s'especulava
amb Esquerra Republicana.
Mira, no ho sé,
però jo diria que és una...
Això és la sociovergència
que diuen alguns?
Com a mínim
és un punt d'elegància
parlamentària
jo crec que sí.
Jo penso que és un punt
d'elegància
de respecte al guanyador
i jo penso que també
és un missatge
una mica de consens polític
en un moment
en què és necessari
que tothom es posi
a treballar
per objectius comuns.
I donar lliçons
allà al centro mesetario
de dir,
mireu com fem les coses aquí.
No estem per treballar
i no estem per perdre el temps.
Però és un acte
de responsabilitat
si no ens aboquem
a unes noves eleccions.
Us imagineu?
Ara una altra campanya.
Aquí l'Esperit de l'Ec
no el tindríeu ja
si ens hem de xupar
una altra campanya.
A mi no em treu
l'Esperit de l'Ec
ningú resisteix.
Nani, el mantindrem
tot l'any.
Tot l'any.
Però el fet
d'hauria que sigui el PSC
qui s'abstingui
i no una altra força
perquè clar,
recordem que
a Convergència
podia optar
amb PSC,
amb Esquerra,
amb el Partit Popular.
O tots.
O tots, clar.
I el fet
que sigui
només
amb el primer partit
de l'oposició
i que siguin
els dos grans partits
centrals?
És amb qui
li ha interessat
buscar aliances
i teixir ponts.
A partir d'aquí
jo no hi donaria més.
El títol aquest
de sociovergència,
tu fas una sociovergència,
fas un pacte
quan entres a govern
o quan entres
li dones
un protagonisme.
si senzillament
és
fer un pacte
que jo m'abstinc
amb quatre o cinc clàusules
de què tractarem
aquests temes
i això,
no estem parlant
d'un pacte de govern,
estem parlant
d'unes declaracions
de principis
que treballarem.
No hi donaria més...
Els altres han quedat
una mica en evidència, no?
Què vols dir?
Que
no han volgut jugar...
No han volgut
o no han pogut jugar?
No, però cadascú
dona la seva imatge
al seu electorat
que creu que li ha de donar
en aquests aspectes.
Uns poden dir
hem entès el missatge
i ens mostrarem
més fidels
al que havíem defensat,
ens havíem equivocat
fent no sé què,
els altres poden dir
ho hem entès,
ens hem equivocat
i reconduïm.
Això,
la vida política
és més complicat
que allò del misteri
dels Reis
que ens deia
la Nani,
que jo pensava
que aquí ens anava
a donar una bomba
sobre la monarquia
burbònica
i veig que no va per aquí.
Segurament,
el que sí que no
hauria estat possible,
a última hora
hauria estat l'abstenció
del Partit Popular
i veure una imatge
de conversència
amb el PP
precisament arran
del tema del Suprem.
Això sí que segurament
no hauria quadrat
precisament perquè el PP
és qui ha defensat
aquests recursos.
I qui diu que a última hora
encara no s'ha fet la votació?
No estiguin a la piscina
i s'abstinguin?
Jo crec que més pel país
és la millor
de les solucions
que es podien trobar,
és a dir,
que el partit que surt,
que el partit que ha perdut,
que el partit més majoritari
faciliti,
obri la porta,
s'esforci d'alguna manera,
quedi amb evidència
davant del seu electorat
dient
eh,
anem a tirar endavant
el país,
ha guanyat aquest senyor,
xapó,
pa usted la presidencia,
tira milles.
Perdón por el absos lingüe.
Ara vindré el suprem.
Això que estem comentant,
a més ara ho estem veient
a través de les càmeres
de televisió,
que sembla que tindrà,
en fi,
una d'aquelles qüestions
que periodísticament també,
des del punt de vista
d'imatge,
Nani,
té un efecte important,
no?
Veure-ho com
es trasllada la ciutadania,
un acte
que sembla que tindrà
unes signatures.
Estem veient ara
precisament
Artur Mas
i Joaquim Nadal,
que és el president
del grup parlamentari
socialista,
entre d'altres dirigents
de Convergència Unida
i del PSC,
i sembla que estan
a punt de fer
una assignatura
d'aquest acord
per a la investidura.
Això,
com dèiem,
des del punt de vista
d'un simbolisme democràtic
impressionant,
home,
això és el canvi,
això realment
és l'alternància
en el poder.
S'ho imagina això
a Madrid,
a PP i a PSOE?
No,
però perquè és més vàlid
aquest pacte
que qualsevol
dels altres
que s'havien fet abans.
Perquè és el que esperem
la resta de persones,
és a dir,
que tinguin
una mica de decència.
Jo estic completament
d'acord
amb què s'ha de facilitar,
estic completament
d'això,
però sembla que
estiguem dient
aquest pacte,
que no és un pacte
de govern,
sinó que és per facilitar
que els altres
governin,
tingui més valides
que nosaltres
que s'han fet anteriorment.
Bé,
pel símbol
de les circumstàncies,
per la victòria,
pel tamany de la victòria.
Jo trobo a faltar
una cosa
i ho vull dir.
A mi m'agradaria
i entenc perfectament
com ha anat la història,
però a mi m'agradaria
que aquí en comptes
d'estar el Joaquim Nadal
estigués al Montilla.
A mi m'hagués agradat.
Jo també,
aquesta imatge
de la Montilla
és molt més simbòlica.
Però clar,
recordem que Montilla
no és ni diputat
perquè no ha ocupat
el seu ascó al Parlament
i suposo que aquesta imatge
que ha reclamat la nani
és veure el dia
de la presa de la possessió.
De la medalla
diu que li posarà a ell.
En fi,
com que estem
amb un esperit nadalent...
L'obligació, no?
No,
que el Jordi Pujol
no li va posar al Montilla,
li va posar al manac.
Home,
però és un president
que ho passa a l'altre,
no pas al...
Ja que a la nani
li agrada tant
l'esperit nadalent,
podem dir que el Nadal
ens porta un nou president
de la Generalitat
i a nivell de reunions
ens porta el POUM,
finalment.
Saben que és
l'altra gran notícia
del dia.
Tenim POUM,
pla d'ordenació urbana municipal
que s'aprovarà definitivament
el 10 de gener
en plenari municipal
sense entrar en detalls.
Ho celebren?
Que després,
en aquesta recta final
del mandat municipal
s'aprovi aquest POUM
molt diferent
aquell que es va aprovar
en la recta final
de l'anterior mandat
a l'Ajuntament de Tarraona?
I que parta molta cua,
vull dir,
que no es va consensuar bé,
que s'ha tingut de tot...
Vull dir,
que la gent,
parlem del POUM fa
no sé quants anys,
però la tira d'anys.
Ha fet POUM de vegades.
POUM, POUM, POUM, POUM.
Ho celebren?
És un bon regal de Nadal
o de reis?
Home, jo crec que sí.
Benvingut sigui,
encara que això ha sigut
com el parc de les muntanyes,
no?
Ha sigut durat més
que...
i ojalà s'aprovi,
perquè en definitiva
jo penso que és
l'eina de treball
d'una ciutat, no?
El que no podia ser
és que es governeix
sense un pla general
d'ordenació urbana.
M'ha encantat
el parc de les muntanyes, eh?
És el parc de los montes
en castellà, no?
Deien el parc de la burra
i m'agrada més...
Jo he fet una traducció literal
el parc de les muntanyes.
M'agrada, m'agrada.
Avui estan molt bilingües
en aquest local,
Núria.
És la influència del Suprem.
Núria,
què et sembla això del POUM?
Final feliç?
Bon regal de Reis o de Nadal?
Sí,
però sembla que haguem
de fer cartes al Reis
sempre per aconseguir coses
que són de calaix, no?
És que és una eina urbanística
que serveix per fixar
quines són les directives
en les quals s'ha de regir
urbanísticament la ciutat
durant els propers anys.
És un tema
que a mi em sembla absurd
o em sembla d'allò...
Aquelles coses que no entens, no?
Com podem estar
tants anys donant-hi tombs,
fent-ne un que
hi ha molta gent
que no hi està d'acord,
aquí sí que hauríem
de tindre esperit nadalenc
i consensuar-ho bé
des de la base.
Crec que ara s'ha fet bé,
a l'anterior no.
Jo recordo
una tertúlia
que hi havia
no sé si 1.500 persones
afectades
que estaven en contra
i no sé què.
Això no s'aprova,
una cosa que tens
1.500 ciutadans
en contra.
Pots aprovar
un altre d'això,
però el pla urbanístic
que ens hem de regir
els propers anys
no els pots,
no pots tirar-ho endavant
amb una massa social
crítica
qui està en contra.
Per tant, celebro
que ara
tinguem un punt
d'aquests
que satisfà
la majoria de la gent
o com a mínim
n'hi ha veus crítiques.
Hi ha hagut algunes discrepàncies
semblant
dins del propi equip de govern
però que són
en fi,
matisos
i veurem després
si també es pot aprovar
per unanimitat
que aquest seria
el gran que
que poguessin aprovar
tots els partits
els del govern
i els de l'oposició
a l'Ajuntament de Tarragona
aquest pla
que d'alguna manera
ordena la ciutat
per les properes
dècades.
I en fi,
en mig de tant ambient
nadalenc
i com que ja estem a punt
d'acabar la tertúlia
com veuen aquestes hores
prèvies al Nadal
des del punt de vista
doncs d'això
d'una de les característiques
d'aquests dies
que és el consum
les compres
l'ambient comercial
en uns dies en què
parlem de tant
d'Ikea
de l'arribada
d'Ikea a Tarragona
Nani.
Jo
ja ho saps
que sempre ho dic
soc absolutament nadalenca
ridículament nadalenca
diria jo
m'agrada molt el Nadal
m'agrada molt
i me deixo emportar
pel consumisme.
Ahir
precisament
vaig anar a donar
un tom per Tarragona
per comprar
en botiguetes petites
perquè allò
per fer militància
petit comerç
i la veritat
és que feia una mica
de paneta
i això em va causar
una mica de tristesa
perquè arribar a les botigues
i veure gent que compra
i que mira i que tal
I tu creus que això es afecta
a corte inglès
i grans superfícies
o es afecta a crisi?
No sé com estava
el corte inglès
ahir a la tarda
vull dir la millor
estava a pleu
la millor també
estava a mitges tintes
perquè no l'he vist mai ple
allò d'agòvio
a Barcelona
sí, moltes vegades
i natis
que t'agafaven
ganes de apretar a córrer
de la quantitat de gent
i aquí no ho sé
com estava
No es pot tancar els ulls
però realment
no és un Nadal
estem en un moment
de crisi
i ojalà
que aquest parèntesi
que és el Nadal
no sigui un parèntesi
sinó que es prolongui
tot l'any
però hi ha una realitat
que és evident
que és que la societat
està en crisi
que hi ha un 20% d'atur
Zapatero
i va dir que tenim 5 anys
i que tenim 5 anys
per davant
i que això
conèixer el Zapatero
en devem tenir 8 o 10
o 15
o 15
aquí l'utris
és que ho digui ara
no ens jubilarem
l'utris
és que ho digui ara
no
tindrem que treballar
fins al dia
abans de morir-se
Núria
que ens convidaràs
a la tertúlia
encara que siguem grans
la d'aquí 15 anys
per haver sortit
de la crisi
home i tant
una tertúlia mal fei
m'agrada ser una cosa
al·lucinant
dient tonteries
Núria
no
que el parèntesi
Nadaleng
no hauria d'existir
hauria de ser
tot l'any
precisament
la Núria hauria de venir
a passar uns Nadals
a casa n'era
o em matava
o canviava
hauria de ser
tot l'any
això del parèntesi
Nadaleng
i ara tot és festa
i xerinola
i consumim
i gastem
hauríem de buscar
les fórmules
perquè la gent
pogués consumir
tot l'any
hauríem de buscar
les fórmules
perquè la gent
pugui
tindre una qualitat
de vida
tot l'any
i no només
ara el parèntesi
jo més que consumir
tot l'any
que pugui tindre
una vida en pau
una vida en cultura
i una vida en llibertat
penso que el consumisme
és la perversió del sistema
és la perversió del sistema
quins bons esitjos
jo anava a ser
molt més materialista
pensant que
enguany el Nadal
ja ha portat
el primer any
de cort inglés
a Tarragona
ens porta
el regal del POU
ens porta
l'anunci d'IKEA
ens porta molts anuncis
el consumisme
i penso que el missatge
de Nadal
no és el consumisme
per mi
per això
havia convidat avui
l'Antoni Vives
per posar aquest contrapunt
i si ens traurem
escriure una carta
cada 23
cada mes
i a veure si així
ens van portant coses
perquè ha de ser
sempre que fem cartes ara
per Nadal
jo proposo l'any que ve
que destinem
la meitat del consum
a actes solidaris
ui
ara que obriríem
una altra
molt bé
els sopars de Nadal
aquest amigo invisible
que es compra
amb tonteries
de 15 euros
la comprem de dos
i destinem 13
amb un acte solidari
mira
se'ns acaba el temps
és un debat
que m'encantaria seguir
doncs escolta
els convido
per després de Nadal
si volen
a parlar d'això
de consumisme
i solidaritat
Antoni Vives
Núria Palai
Nani Rodríguez
moltes gràcies
per compartir
aquesta última tertúlia
del matí de Tarragona Ràdio
del 2010
bones festes
bon Nadal
ens retrobem la Inviren
gràcies
que vagi bé
bon Nadal
bon dia
adeu
de Tarragona Ràdio