Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Comencem a repassar en els propers minuts
l'actualitat marcada avui, sens dubte,
per l'arribada dels Reis Mags Sandalurien,
com és habitual cada 5 de gener.
Avui, de fet, fem la primera tertúlia de l'any
de format d'informació general.
Ahir vam fer la primera tertúlia del 2010
amb qüestions bàsicament esportives,
però avui dedicarem l'estona de la tertúlia
a comentar la informació en general
amb tres convidats.
Ens acompanya l'historiador i professor
de la Universitat de Rubí i Bergili,
Josep Maria Sabatebós.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia i bona hora.
I bon any, també.
Saludem la professora de Can
i senadora terranina, Teresa Valls.
Teresa, bon dia.
Bon dia i bon any.
I bon any, també.
I saludem també la periodista,
que ara mateix s'incorpora,
la periodista del diari El Punt a Tarragona,
Montse Cartanyà.
Montse, també bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i bon any.
Bon any.
Doncs, en fi, amb ells avui parlarem una miqueta
de l'actualitat, que, com dèiem,
està marcada per l'arribada dels Reis Mags de l'Orient.
Avui, sens dubte, és un dia màgic.
Segurament, fins i tot les hores prèvies
per a les persones que tenen canar
i, a més, són d'especial interès.
I, a més a més, en guany tenim una celebració,
la del centenari de la cavalcada de Tarragona.
Déu-n'hi-do, cent anys
de l'organització de la cavalcada de Tarragona.
Una efemèride que, per cert,
tindrà un ressò especial
perquè la retransmissió d'avui
dels Mags de l'Orient serà retransmessa,
serà una celebració retransmessa
en directe per a Televisió Espanyola
per a tota Catalunya.
Des d'un punt de vista històric,
Josep Maria, per cert,
deu-n'hi-do, cent anys de la cavalcada.
Segurament molta gent no sabia
que un esaveniment com aquest
tenia cent anys de vida
i que això neix a principis del segle XX.
Evidentment.
M' sembla que va ser el 1919
que van sortir per primera vegada.
Serien el 1910, no?
1910.
10?
9, 9.
9.
El 9 és la data.
El que passa és que ho allargarem tot l'any
perquè començarà avui
i continuarà fins la del 2010, no?
Però avui és la del 2010 o la del 2009, Josep Maria?
Avui és la del 2009.
Avui comença el centenari.
Avui comença el centenari.
Un centenari dura un any,
serà 9 al 10, no?
Va ser la primera vegada
i hi ha dibuixos d'aquests primers anys,
amb una cabalgada pròpia de l'època,
palmeres,
els primers animals
que van participar en aquesta cabalgada,
alguns dels quals encara perduren, no?
I amb aquests cent anys s'ha anat renovant,
ha agafat tot una empenta,
millor,
per què?
Perquè aquesta nit d'il·lusió
és una de les poques nits
que tothom hi està d'acord.
Poques nits,
perquè hi ha altres nits
que en aquest món globalitzat que vivim
no es veuen massa bé, no?
Però aquesta sí,
aquesta, petits i grans disfruten
perquè és aquella cosa
que tots tenim i conservem,
i els homes encara més,
la infantesa molt vivent.
Som nens encara.
Teresa, tu que tractes molt amb nens...
Sí, bueno, en aquesta època justament...
En aquesta època no, però...
Però, bueno, clar, sobretot a les cases que hi ha nens,
avui és el dia per excel·lència, no?
És una nit d'il·lusió
i que, bueno, tots recordem...
Jo recordo encara de petita a aixecar-me
a veure si els reis m'havien portat allò
allò que havia demanat.
Per tant, vol dir que això és que t'hi...
I tu l'havien portat, segur.
Sí, sempre.
Sempre.
M'ho portava molt bé.
No vam fallar mai?
No, pobres.
I les hores prèvies?
Ui, sí, nervis.
Perquè avui també deu ser un dia molt especial, no?
Nervis, esclar.
I vull dir, primer de petit
perquè suposo que és allò que dèiem, no?
Però després de més gran,
si participes en alguna cosa
o tens algun familiar
que participa en alguna de les activitats o coses,
doncs, clar, tot això fa un neguit
i fa un rom-rom aquí tintre que és bonic.
Montse, té un sabor especial un dia com avui?
Suposo que deu passar per èpoques
de la vida de cadascú
que té entre més i menys impacte emocional, no?
Jo recordo a tothom,
jo recordo de petita que sí,
llavors passa com una època que...
Suposo que per la feina,
jo, per exemple, fa molts anys
que no veig la cavalcata per horaris.
Llavors, és aquestes coses que et sap com greu
perquè si no veus perds una mica aquest esperit.
I ara és aquella època que fa il·lusió
perquè veus que a la gent li fa il·lusió
però com una mica més de...
Tu mires més des de la barrera.
Més des de la barrera.
I suposo que en el moment
que o que tens fills o que tens nets
o que tens entorn familiar petit
et torna a agafar com aquesta il·lusió de...
Perquè veus als altres que els fa il·lusió.
Tu ja, a la il·lusió personal,
diríem que l'has superat d'alguna manera,
però quan veus que la resta de gent
li fa aquesta il·lusió et torna a agafar.
De totes maneres, jo crec que per molt que la perdis,
quan surts al carrer i veus la cavalgata
et torna a agafar perquè veus aquelles cares,
veus la gent que hi participa,
que ja està com a tothom molt implicat.
I bé, és una nit d'aquestes que, com deia,
ningú hi està en contra, no?
Podríem trobar unanimitat absoluta
a tots els pobles de Catalunya
que s'ha de fer i de continuar.
De fet, és un dels actes més multitudineris.
Aquí arreu, aquí es calcula
que unes 50.000 persones, com a mínim,
sortiran al carrer i segur que hi ha pocs desaveniments
al llarg de l'any que pleguen tanta gent.
I a més, tan diversa, no?
D'edats...
Pothom s'hi enganxa.
Pothom s'hi enganxa.
De classes socials, evidentment,
aquí no hi ha aquesta diferenciació.
La il·lusió de nets,
t'hauràs d'esperar bastants anys, encara.
Sí, uns quants, uns quants.
Uns quants.
Recobrar aquesta il·lusió com a àvia
encara et falten pels tants anys.
Primer ha de venir la de fills,
perquè si no ja no arriba la de nit.
Una amiga que sempre deia
que a les cases sempre hi hauria d'haver
un crium, una mica com aquesta,
perquè és la manera que fa que t'enganxis
a aquestes coses.
Perquè si no hi ha nens, no es viu igual?
Sí, però diferent, clar.
Veus els toros de la barrera,
és una altra cosa,
però també, també sí, és igual.
Fixeu-vos com tu has recordat la teva infantesa, no?
Ah, sí, sí.
I segurament hi haurà quantitat d'anècdotes
de tota la gent que recordarà
quan era petit,
i això de recordar la memòria històrica
sempre és positiva, malgrat tot.
I el Josep Maria recorda la seva infantesa?
Carai, si la recordo.
Perquè avui no es tret de posar
el tema de l'edat damunt de la taula
de la tertúlia, però...
Carai, si la recordo.
Que diferent devien de ser, no?
Recordo més la meva infantesa
que el que vaig menjar ahir.
Vull dir que...
Es recorda sempre el més temps.
Ha canviat molt, però, la cavalcada?
Sí, clar, per l'entorn social, no?
Moltíssim, moltíssim.
Pensa que abans eren...
Els reis anaven a cavall,
amb tres cavalls.
Ara van amb unes carrosses ben maques,
precioses, com es mereixen
per a ses majestats que són, no?
Evidentment, no?
I després l'arribada a la plaça,
a les escales reals,
allà baix al moll,
i el recorregut per la ciutat
també és una cosa que és digna.
Si trobessin un punt,
ja sé que, en fi,
tenim avui tres persones molt adultes
des del punt de vista d'edat
per fer la tertulia,
però un punt del recorregut
de l'arribada dels reis,
els hi agrada?
Quan han anat a veure
la cavalcada a Tarragona?
L'arribada, precisament,
a les escales reals?
Un punt del recorregut?
L'arribada a la plaça La Font
i a l'Ajuntament
quan l'alcalde dona les claus als reis?
Jo, quan em passava una mica
el que deia ella,
que hi ha hagut una època de la meva vida
que no l'he pogut veure per feina,
perquè era una hora
que els que teníem botiga
doncs teníem obert.
Tot i que el moment de la cavalcada
baixa, baixa, baixa.
Després sempre hi ha els
que no se'n recorden
de no sé què i passen i tal.
Però després,
doncs, ho he pogut tornar a fer.
I hi ha una cosa
que jo no havia vist de petita
per aquesta raó,
que ara sí que puc veure
que m'agrada molt,
que és l'arribada a la plaça La Font.
Quan els reis baixen de les carrosses
i entren a la plaça La Font caminant,
jo ho trobo preciós, allò.
Bueno, encara...
Han baixat de les carrosses
i d'alguna manera estan tocando...
I miren amb aquella...
Bueno, això,
el rei és el rei
i hi ha tota aquella amplada
de la plaça
amb tota la cavalgada
fins que arriben
a l'empostissat que hi ha.
Però no, l'empostissat,
mira, és la...
No, i l'empostissat també.
Però m'agrada la vinguda.
Amb els clariners tocant
des del balcó de l'Ajuntament,
els cavalls que van davant...
A mi m'agrada allò aquestes.
Vull dir, tot un seguit de coses.
Tot aquests dos m'agrada.
Dóna un...
Tot i que l'arribada
a l'escala real és molt bonica,
però si m'hagués de quedar
amb un tros,
potser m'agradaria...
I la Montse ha vist la de Tarragona?
Sí, l'ha vist, l'ha vist.
I algun punt que diguis...
Jo crec que simbòlicament
és quan l'alcalde
dona la clau als reis
perquè jo de petita
no la veia aquí a Tarragona,
però era una cosa similar.
A tot arreu,
els reis arriben en un lloc determinat,
normalment a la plaça major,
i fan un parlament.
I llavors tu veus
que allò s'acosta.
Jo per mi era...
Ara ja fan el parlament
i quan s'acabi
ja comencen a repartir.
Llavors quan parlen
veus que són reals,
tu en aquell moment
veus que són reals
i dius,
bueno, això ja...
Ara ja tenen les claus
i a partir de poc
ja podran anar a repartir.
És aquella il·lusió
que et feia
d'arribar a casa
i dir,
a veure si mentre els reis
parlen els patges
ja n'han anat repartint
i ja em trobaré alguna cosa
darrere del sofà
o sota...
I tu, Josep Maria,
trobes que hi ha un punt màgic
de la cavalcada?
Jo soc de la plaça La Font.
Tant bé.
Vull dir,
soc de la plaça La Font.
Vull dir,
vaig néixer a la plaça La Font
que dels últims anys
que hi ha aquest recorregut a peu,
abans quan les carrosses
podien donar el tomb
per la plaça La Font...
Jo no ho veia mai això.
Clar,
abans les carrosses
arribaven fins a la plaça La Font
perquè la plaça La Font
no tenia l'estructura urbanística
que té ara, no?
Però ara que paren
allà a l'entrada
al carrer Portalet
i pugen a peu fins allí
amb tota la pompa
i boato
que es mereix l'ocasió,
doncs allò és el moment
més bonic.
No es veuen les carrosses
perquè, clar,
però hi ha molta gent
que aprofita per veure'ls
en un lloc determinat
i després pels carrerons
va travessant
i s'arriba fins a la plaça
de l'Ajuntament
per poder-lo veure.
Hi ha molta gent
que el veu
dues o tres vegades,
perquè de l'escala real
passant el pas
a nivell de la via
al carrer L'Unió
a la plaça dels Carros
després encara dona temps
de pujar per amunt
i com dona
gairebé dos voltes
per la Rambla
aleshores permet
perquè hi ha temps
de veure-ho.
La veritat és que avui
és una d'aquelles tardes
en què, tardes, vespres,
nits,
en què gairebé tothom
està al carrer
pendent de la cavalcada.
Els reis arriben avui,
demà tenim el tortell
de reis,
elements tradicionals
com la loteria,
s'acaba tot aquest període
de festes
que,
en fi,
no sé com l'han viscut,
s'atipen o no s'atipen
de tanta festa
i no ho parlo només
des del punt de vista
gastronòmic,
des del punt de vista
tradicional,
des del punt de vista
personal,
familiar,
veuen que
les festes
són ara com abans,
s'han canviat molt,
quina sensació,
Montse,
tu que ets la més jove
de la taula.
Quina sensació?
Tant el reis
com el Nadal.
Tot aquest cicle
de Nadal,
Cap d'Any
i Reis?
A mi és que és una cosa
que amb el pas dels anys
em canvia totalment
la manera de viure.
És el mateix
que comentàvem Reis
com amb el Nadal,
et fa cada cop
la il·lusió
és diferent,
no és que deixi de ser,
en alguns aspectes sí,
i ara per mi,
per mi personalment,
el Nadal i el Sant Esteve
i Cap d'Any
perquè és la nit de festa
que és diferent,
és una reunió familiar,
és el dia
que veus,
que normalment també la veus,
tota la família
el completa
al voltant d'una taula
i sí que canvia
perquè mira,
doncs el tio abans es feia
i ara doncs jo no ho faig
però veig que altra gent
que el fa.
De totes maneres,
el fet de què,
suposo que si treballes
durant tots els dies
i només fas festa
el 25, 26 i 1,
també és diferent
que si et pots agafar
una setmana de festa
i potser surts al carrer
i la vius d'una altra manera,
el simple fet
que hi hagi molta més gent
passejant pel carrer,
que estigui il·luminat,
doncs no sé,
jo en aquest moment penso
potser és que
m'estic tornant una mica
descreguda
i ja em tornarà,
doncs potser estic
a la faceta
de segure.
Ha citat el tio,
per cert,
creus que ha tornat?
S'ha revifat,
s'ha recuperat
aquesta tradició?
Jo és que no...
Perquè com que hi ha
tanta competència
entre els reis,
el pare Noel,
el tio,
com a mínim
en torn immediat
no l'he vist
que es perdés mai
el tio,
és una tradició
que sempre l'he fet
des de petita
i sempre he vist
que es fes.
Sí que és veritat
que ara el Papa Noel
en moltes famílies
se n'està imposant,
a mi personalment
em sap greu
perquè crec que
és una figura
amb la que mai
no m'hi relaciono,
ni la crec
ni la veig,
jo per mi
tota la vida
és el tio
i per mi
el tio és el tio
del detall
i el rei és del regal,
no és el tio del regal
i el rei és del regal
com va passant ara.
Teresa,
i tu què creus
que passa amb això?
Ara en guany no tant
en guany no tant
amb la crisi no tant
no tant
perquè això també
esteu notar
què creus?
Hi ha molta competència
entre tio,
Pare Noel
Sí,
és com això
són terrissons importades
que hi ha qui s'hi enganxa
i qui no,
jo no ho soc gens
de Pare Noel
perquè segurament
quan la meva infantesa
no hi era
i és una cosa castellà
i que hi ha munt de gent
que la segueix
que faci el que vulgui
però jo soc de tio
i és el detall
del tio
i és el regal
de Reix
és la il·lusió
la il·lusió compartida
amb els infants
d'agafar un tronc
no un tio d'ara
més o menys
industrialitzat
amb ulls i cara
amb ulls i cara
i barretina
és un tronc senzill
i que la il·lusió
i que la il·lusió
de portar cada dia
menjar el tio
perquè cagui força
sí, sí, sí, jo recordo
que l'última cosa
que em cagava el tio
són aquelles coses
de la constància
hi ha tot un seguit
de tradicions
que no s'acabaran mai
perquè tenen uns valors
innats
darrere
que són molt positius
jo recordo
fer cagar el tio
l'última cosa
que em cagava el tio
era una cagrada
llavors ja m'enfadava molt
perquè, clar
ostres, què s'ha cregut
vull dir
de fet aquests valors
que comentaves
jo recordo que
fa potser un any o dos
he vist vídeos
molt antics dels Reis
que aquí de Raona
suposo que ara
es faran llibres
hi ha una exposició
hi ha una exposició
al Teatre Matruvol
d'imatges
antigues
d'aquests cent anys
dels temps
que es conserven
imatges fotogràfiques
que són molt curioses
està molt bé veure-les
perquè veus
que a vegades
molt austeres
perquè no té res
a veure-me el d'ara
amb regals
pràcticament insignificants
darrere un carro
però veus
aquells nens
com a mínim
el vídeo que ja vaig veure
amb boina pel carrer
i les cares
és que és impressionant
vull dir
aquelles cares de dir
que saps que segurament
el que rebien
no té res a veure
amb el que reben ara
els nens d'avui en dia
que potser era un regal
un detall
una cosa que potser feia
dos anys que esperaven
i només veure aquelles cares
és una cosa que
no ho sé
jo ho vaig veure
i em va agradar
perquè et penses
que tot és el volum
que ara potser tot és
molt voluminós
hi ha molts regals
i els nens reben
molts regals
molta quantitat
segurament massa
i la il·lusió
era el mateix
en aquell moment
o més
de rebre un detallet
recomano-t'ho
que vagi a veure
aquesta exposició
i s'editarà un llibre
tinguin entès
i es faran coses
per recordar aquests 100 anys
que valdran la pena
en fi
la veritat és que
com dèiem
amb tot això
s'acabarà aquest cicle
festiu
que no sé si hi ha tipa o no
a molta gent
hi ha molta gent
que ho viu intensament
i li encanta
i li agrada
i hi ha molta gent
que acaba una mica farta
i que el que té
és ganes de tornar a la feina
i de tornar a la normalitat
en fi
a la feina i a la normalitat
tothom tornarà
segurament el proper dijous
entre dijous i divendres
que divendres és quan tornen
els nens a l'escola
mentre ha anat passant això
de festes
mitges festes
mitges vacances
per a molta gent
hem tingut altres temes
o altres notícies
que han estat més
en ple debat
i que continuen
en ple debat ciutadà
el tema de la capitalitat
el tema de la bagueria
demà farà just una setmana
de la concentració
a les escales
de la catedral
el pla de la seu
en defensa
de la capitalitat
de Tarragona
això es produïa
pocs dies després
que a Reus
hi hagués hagut
un acte
al teatre Fortuny
en fi
tenim la polèmica
avui era un dia
en què s'havia dit
que el govern
aprovaria l'avantprojecte
de llei de bagueries
això finalment
no passarà avui
de moment s'ajorna
uns dies
unes setmanes
veurem si s'ajorna
definitivament o no
i els hi pregunto
els contartulis
el Josep Maria Sabater
i la Teresa Valls
em consten
que el dimecres passat
estaven
a les escales
de la catedral
de què creuen
que va servir
l'acte
de dimecres
perquè suposo
que s'hi van anar
és perquè estaven convençuts
del que es demanava
si més no de testimoni
de donar constància
que creiem
que Tarragona
ha de ser
capital
del que sigui
perquè Tarragona
ja ho és
vull dir
hi ha coses
que no s'haurien
de discutir mai
hi ha tot
un seguit de coses
que no s'haurien
de discutir mai
això és com la independència
no es pot
independitzar
allò
que no ha estat
mai unit
si sempre
hem estat
independents
si sempre
hem estat
capitals
gairebé
no s'hauria
de defensar
el problema
el tenim
a 12 quilòmetres
aquest és
l'únic problema
nosaltres
no hauríem
de defensar res
el que passa
que pica tant
que al final
t'has d'arrascar
Teresa
sí
jo el que vaig dir
el dimecres
era que m'hi feia
com a ràbia
o sigui
haver d'anar allà
justificar una cosa
que jo trobava
que ja
que estava dat i beneït
vull dir
però bueno
al final
t'hi poses
i evidentment
defenses allò
que penses
que és
però
jo el que penso
és que
Tarragona
durant molt de temps
quan els d'arreus
han fet una cosa
ens hem callat
perquè som així
i en aquest moment
la gent no ha callat
per una sèrie de raons
i això
arreu es pica
perquè no
no hi comptaven
jo per mi
que no hi comptaven
que
que algú respondria
no
i la gent va respondre
i de què ha servit
home no ho sé
jo
el que vaig dir
és que espero que ens escoltin
i que això serveixi d'alguna cosa
de moment s'ha aturat
bueno
no sé si uns dies
o unes setmanes
no ho sé
alguna cosa és això
no
però clar
la finalitat seria
que fos Tarragona
i la Montse Cartanya
que és periodista
que treballa a Tarragona
però que no és ni de Tarragona
ni de Reus
ho miro des d'un altre punt de vista
suposo
i a tu què et sembla
primer com a periodista
l'ovella negra
i com a ciutadana
jo la veritat és que
és un tema que
no sé
no puc dir que m'indigni
però
m'acostuma
em posa bastant nerviosa
pel fet que
crec que
és el que sempre es diu
quan es toca molt
la fibra de la persona
doncs la persona
s'encén
i
jo el que veig
és que
crec que ningú ha posat en dubte
de moment
mai la capitalitat de Tarragona
ni de Reus
ni del govern català
ni d'enlloc
llavors
que
en el seu moment
Reus
ha dit
nosaltres
dins de la prop
de la bagueria del camp de Tarragona
que sembla que es dirà així
a no ser que canviï
i volem tenir un paper
mai s'ha dit que Tarragona
no seria capital
per tant
jo crec que
Tarragona
no és que hagi de defensar
la capitalitat
perquè la capitalitat
la té
i ningú posa en dubte
des de Tarragona
des de Reus
i des d'enlloc
que la continuarà tenint
el que pica
pica
que Reus
vulgui tenir
un paper
dins d'aquesta
futura bagueria
llavors
no és nou
perquè el debat
de les bagueries
fa anys que dura
i perquè les bagueries
ja havien existit
i perquè s'han fet
diverses planificacions
territorials
durant els últims segles
és cert
que en el darrer informe
que va fer el Roca
ara no recordo
si la 80 i pico
deia ja clarament
que Reus
s'havia de reconèixer
diríem
el paper
que ha fet Reus
durant molts anys
i que Tarragona
no havia exercit
i això ho deia
un informe
de la Generalitat
en aquell moment
llavors
és el que comentava
la Teresa
durant molts anys
Reus
ha fet coses
que Tarragona
no ha fet
i crec que això
ni els de Tarragona
ni ningú
ho poden
o sigui
s'hi poden negar
perquè és que és veritat
jo és que m'ho miro
des d'un punt de vista
objectiu
no estic dient
Tarragona no ha fet res
però és que Reus
durant molts anys
ha fet passes
que Tarragona no ha fet
i en cap moment
la societat tarragonina
ha sortit al Sars
en contra de
ara
però vull dir
durant molts anys
Reus
ha fet un parc tecnològic
que Tarragona no té
per molts motius
i hi ha hagut molts projectes
que a Tarragona no s'han fet
i a Reus sí
perquè a Tarragona
s'han posat molts impediments
a l'hora de cedir terrenys
etcètera
que Reus no els hi ha posat
i de seguit ha dit
teniu aquí hi ha els terrenys
perquè en aquell moment
la societat tarragonina
no ha sortit a reclamar
el que jo crec
que havia de sortir a reclamar
i ara
ara legítimament
jo no poso en dubte
que la gent sortia al carrer
però hi ha hagut
molts moments històrics
en què Reus
ha tirat una mica del carro
en determinats aspectes
no en tots
i Tarragona s'ha quedat darrere
i no ha sortit
a reclamar
el que jo crec que era seu
per tant
veig molt legítim
que Tarragona
defensi el que és seu
i crec que ningú
li posa en dubte
però també veig legítim
que Reus
reclami una part
del que considera que és seu
perquè Tarragona
s'ho ha deixat perdre
durant molts anys
això és el que jo crec
ja sé que molta gent
hi estarà en contra
però és el que jo
objectivament
i des de fora
des de fora
perquè m'ho miro
des de fora
veig
què passa si a Reus
hi ha una delegació
que ja hi és
del govern
perquè hi ha agricultura
si Reus és pioner
en noves tecnologies
i té un CECAT
que és un centre
d'investigació tecnològica
què passa
si on es decideixin
els temes tecnològics
en la futura
bagueria Barreus
passarà alguna cosa
o sigui
la capitalitat
es demostra
per tenir un nom capital
o es demostra
perquè tu exerceixes
la capitalitat
en determinades coses
jo crec
que hem de ser realistes
i no crec
que això volgui dir
que Reus prengui
la capitalitat
de Tarragona
és simplement
que reclama
que si en alguns aspectes
és capital
tenir un cert protagonisme
estaríem d'acord
una mica
amb l'autocrítica
que fa la Montse
sobre el sentit
que Tarragona
potser no s'ha sabut
mobilitzar
en els últims anys
i històricament no
perquè vull dir
la història
és història
gairebé
des d'Atapuerca
que allò també és història
encara que a vegades
es fa servir el nom
de prehistòria
Tarragona
no és que no hagi fet
una altra cosa
és que hagi pogut fer
perquè a vegades
ara parlem molt de romans
patrimoni de l'humanitat
etcètera
però parlem també
de la guerra del francès
parlem de la guerra dels segadors
parlem de la guerra de successió
parlem
qui va batir més
en aquesta part de la història
i la guerra del francès
és la més propera a nosaltres
que es compleixen 200 anys
acabada la guerra del francès
Tarragona va tirar endavant
el port
que estava mort
pràcticament
des de l'època dels romans
per què?
perquè hi havia Salou
o hi havia
per avall
a Sant Carles de la Ràpida
al segle XVIII
etcètera
vull dir
aleshores
Tarragona ha fet
el que li ha tocat fer
que Tarragona
no ha sigut capital
en moments determinats
ui
perquè
capital de província
ho ha estat
hi ha hagut l'administració
arcabisbat de Tarragona
seu de la tarragonència
de tot Catalunya
vull dir
hi ha hagut tot un seguit de coses
que a Tarragona
no s'han pogut fer
per què?
perquè Tarragona
no ha sigut
marcat
no ha estat marcat
fins fa molt poc temps
i avui en dia
el tema del comerç
el tema de les mercaderies
i tot aquest tema
avui dia
això no té raó de ser
no té raó de ser
vull dir que
avui dia
hi ha el mateix comerç
pràcticament
a Reus
que a Tarragona
hi ha la mateixa
més indústria
a Tarragona
que a Reus
doncs aleshores
si en el segle XVIII
Reus
va aconseguir
després de la guerra
successió
doncs
tota una colla
de beneficis
dels Borbons
en aquells moments
Palau de Bufrull
n'és un exemple
concret
doncs aleshores
Reus
París i Londres
llotja
en què es marcava
el preu
de l'aiguardent
i el vi
perfecte
però hi ha
aquell cop més
que l'aiguardent
i el vi
perquè aquell aiguardent
i aquell vi
sortia pel port
de Tarragona
i tirant davant
un port de Tarragona
com continua
estant
en l'actualitat
el port
és pulmó
el port
és motor
de tota una activitat
que hi pot haver
una miqueta més enllà
del port
a 12 quilòmetres
del port
el que jo veig
és que
tot aquest repartiment
de seus
de delegacions
i tot això
comporta
tota una burocràcia
tota una administració
amb tot un seguit
de llocs
de treball
entre cometes
que tot això
són diners
també
i cal apretar-se
el cinturon
i no començar
a fer coses
diguéssim
més que res
per allò de dir
ens hem de contentar
i si Tarragona
doncs en un moment
determinat
no va conservar
una universitat
o una facultat
de medicina
que tenia a Tarragona
és perquè
perquè a lo millor
els governants
com s'ha donat
avui en dia
de vegades
decanten
cap a un costat
o cap a un altre
i s'ha de tindre
molt present
una cosa
que el president
del Parlament
de Catalunya
és el president
del Parlament
de Catalunya
punt
a veure
Teresa
tu creus que
aquesta discussió
s'acabarà
o com acabarà
perquè déu n'hi do
l'enfrontament
dels polítics
dels alcaldes
és una cosa
que segurament
no s'havia vist
mai fins ara
la presència
del president
del Parlament
en l'acte
del Teatre
a Fortuny de Reus
ha aixecat
moltíssima pulseguera
jo també
no ho trobo bé
avui t'hi trobo
que si el president
del Parlament
anava com a
com a Ernest
Banach
que és
havia d'estar
a la fila 15
no a la fila 1
per tant si estàs
a la fila 1
és que vas com a autoritat
que ets
que tens un càrrec
i després penso
que els alcaldes
exerceixen allò
que han de fer
defensar la seva ciutat
per tant
a mi ja m'està bé
que l'alcalde de Tarragona
es posi dur
perquè em sembla
que s'hi ha de posar
en aquest sentit
i sobre el que tu deies
el president de la diputació
ha de defensar la província
no ha de defensar
la localitat
a la que pertany
no
per tant vull dir
perquè de vegades
es veu massa lleutor
en moltes coses
i tu parlaves
de la història
fa 200 anys
però més cap aquí
després de la guerra civil
que bueno
jo no he viscut
tan directament
però Tarragona
estava plena
de funcionaris
que no he vingut
amb una sèrie
d'idees i tal
i com a cap de província
que era
per això els tenia
no els tenia Reus
Reus
la societat civil de Reus
va poder fer
tota una sèrie de coses
perquè segurament
no tenia
tot aquell funcionariat
i el centre de lectura
i no sé quantes coses
van poder tirar endavant
que em sembla estupendo
que em fa una enveja
sant enveja
perquè m'agradaria molt
tenir una entitat
tan potent aquí
com Ter Reus
però això s'ha pogut fer
perquè no hi havia
una sèrie de coses
doncs
els pros i els contres
no només
segons què
si ho volem
ho volem tot
i si no
bueno
la part el rebut
és que em sona molt malament
d'això
o estic dient unes paraules
que no les haig de dir
però vull dir
si resulta que
perquè teníem
era un capital de província
i teníem
tota una sèrie de delegacions
i tota una sèrie de funcionariat
que venia de fora
i ens imposava
parlar el castellà
i ens imposava molt més
aquí parlar el castellà
i no poder fer una sèrie de coses
que no fer
que no arreus
ostres
doncs això també té un preu
doncs si ara ens el volem cobrar
em sembla
que hem trigat prou temps
a no protestar
sí
però jo el que vull dir
és que
el simple fet
suposo de veure-ho des de la barrera
és que és
una cosa tan evident
com reconèixer
que més enllà
d'aquesta frontera territorial
de Tarragona
amb els seus límits
hi pot haver
alguna cosa
que en algun lloc
es fa més bé
o pel que sigui
per la història
o pel que sigui
ha pogut tenir
més pes
en una altra ciutat
que en aquesta
i crec que això
no va en contra
de Tarragona
no ho sé
potser sí que és
és aquest discurs
de dir
som capital
perfecte
som capital
però
jo per mi
és anar un pas més enllà
amb què volem ser capital
què vol dir ser capital
no ha de ser tenir capital
el nom de capital
és realment
creure-se-la
demostrar-se-la
el dia a dia
i
saber fer veure
que tu ets capital
i
hi poses els recursos suficients
que no s'hi posen moltes vegades
per exercir
aquesta capitalitat
i per mi
visquent a Tarragona
jo per exemple
no sé
no em deu fer mal
perquè no ho soc
però acceptar
que jo culturalment
penso que Reus
és molt superior
no crec que ningú
de Tarragona
però és que crec
que això
és una discussió
que s'hauria d'haver superat
en aquestes alçades
pot ser superior
Reus en cultura
com ho pot ser
Montblanc
o com ho pot ser
no
estic dient que és capitalitat
és tot capitalitat
llavors
vull dir que no
no crec que s'hagi
tan tancat de mires
com per dir
capital sí
perquè sí
no
capital sí
però
podem acceptar
que més enllà
de la frontera
de Tarragona
hi ha alguna cosa
de la que potser
s'està fent més ben
en algun altre lloc
i crec que ningú
posa en dubte
i és que crec
que és el primer
que hauríem de partir
la capitalitat
de Tarragona
crec que ningú
l'està posant en dubte
en aquest moment
ni crec que s'hi hagi posat mai
l'únic que si hi ha arguments
hi ha d'haver arguments
per defensar-la
molt més enllà
d'arguments demagògics
que jo crec
que s'han fet servir
i que a mi realment
com a
potser ho torno a dir
potser perquè no sóc de Tarragona
com a sentir
en una declaració de l'alcalde
depenent de quins arguments
dient
o sigui
fotent el dit a la llaga Reus
em semblen coses
de tercer de bàsic
realment
crec que si hi ha una capitalitat
s'ha de defensar
i l'alcalde ho ha de fer
fins a les últimes conseqüències
com a alcalde d'una capital
però dient
posant ja
en boca del Gaudí
de Riudoms
i tot això
ho trobo com a
també
uns i altres
perquè aquí n'hi ha per repartir
pel dret i pel revés
però que s'ha de ser un amic
no es pot anar encenent
a la gent
jo crec d'aquesta manera
és que això
i com creuen que es pot reconduir
la situació
perquè si la llei tira
vol tirar endavant
deixant en mans del territori
el nom de la vagueria
i deixant en mans del territori
la capital
pot ser una baralla continuada
de vegades es perden els papers
perquè tots en un moment determinat
els perdem els papers
però vull dir
arguments n'hi haurien
abans has citat tu
el Centre de Cultura de Reus
vull dir
és una institució
realment
que té un paper
importantíssim
tot el que vulguis
registre d'entitats
de l'Ajuntament de Tarragona
veuríeu la quantitat
d'entitats
que hi ha
moltíssimes
més
que Reus
el que passa
que no es posen
damunt de la taula
ni
no ens han mirat
el malic
gairebé
mai
no n'hem fet ostentació
mai
jo per això crec que és bo
precisament
que hagi sortit
d'aquests moviments
perquè potser
sí que hi ha arribat l'hora
que
el moviment de la societat
vulgui demostrar
que la gent se n'adoni
del que hi ha
hem d'acabar
és un debat apassionant
que ja veig
que en fi
en aquesta tertulia
i en d'altres
en portem unes quantes
parlant d'aquesta qüestió
amb pros i contres
perquè no tothom opina
el mateix
i la veritat és que
és molt interessant
i que segur que
donarà molt de si encara
a les properes setmanes
però avui
avui és un dia de reis
avui és un dia de màgia
així que
senyores
senyor
que els hi vagi molt bé
que els portin molts regals
als reis
Montse Cartanyà
Teresa Valls
i Josep Maria Sabatevós
gràcies per compartir
aquesta estona de tertulia
amb nosaltres
bons reis
i també bon any
feliç 2010
gràcies
igualment
bon dia