Ara són dos quarts d'una del migdia, set minuts, és el moment de sortir al carrer,
com fem cada dilluns en la Fundació Casal, l'Amic, i ho fem amb molt de gust.
I parlem del carrer i parlem de nois i noies que estan al carrer perquè a vegades sembla que no tenen o no volen fer res.
Jordi Collado, molt bon dia.
Bon dia, Helena.
Benvingut jo, m'he pres la llibertat abans quan fèiem el sumari de dir avui parlem dels ninis,
a mi em sembla un terme molt cursi, molt tonto.
Bueno, són dels que estan de moda.
Estan de moda, a tots se li ha de posar nom, però en definitiva estem parlant d'aquella figura que ha existit tota la vida,
el noi i noia, que ve d'allò que s'anomena fracàs escolar, que no té prou formació,
que tampoc no vol treballar, no et pensis que no té gaire interès, no?
La cosa és que els nini, el programa aquest de la Sexta ens ha fet un favor no massa agradable,
la cosa és que han posat de moda...
Que associacions de joves estan demanant que es retirin.
Sí, sí, sí.
De fet, donar una imatge dels joves és nefasta, la majoria de joves no són així ni de bon tros.
Clar, la cosa és aquesta, no?
Jo sempre al casal ho combatem amb que nosaltres parlem dels nonos, no?
Que no poden treballar i no poden estudiar, que és una cosa diferent,
que és més aquest perfil que tu estàs comentant, no?
Aquesta gent de la Sexta ha posat de moda els nini, que són xavals, perquè han decidit...
Xavals, mira, i a veure, això serà llegit, ho dic jo, si tu no...
Perquè no són aquests xavals que no poden, sinó que no volen.
Eh, que l'equa.
Que són dropos, mal educats, consentits, que han tiranitzat la seva família
i que posin com a referent de joves aquest grup, el que vols que et digui.
Bueno, és el que té aquesta telebesura de la que sempre en parlem.
Doncs mira, un exemple més, no?
Ens van sorprendent cada dia, quan no són aquests o els altres.
Doncs què et sembla, parlem dels ninis o dels nonos o dels dos?
Jo prefereixo parlar dels nonos, que són els que treballo cada dia, no?
I són els que s'ho mereixen, realment.
Exacte.
Bueno, la cosa és aquesta, no?
Just com comentaves, no?
Hi ha una situació, el que ens trobem ara és que s'ha posat de moda aquest concepte,
que hi ha tot un grup de xavals que no tenen ni ganes,
que ho han extrapolat a la gran majoria de joves,
quan en realitat són els que més pringuen, no?
Com en aquestes històries.
I només cal parlar de dades d'atur.
L'atur ara mateix està al 20, no?
Proper al 20, que és una cosa que a tothom li espanta i en parlem,
però a la franja d'edat 16-25, els índexs d'aturar arriben als 50.
I no és per casualitat.
Joves que intenten buscar la seva primera feina,
joves que acaben una formació en la que no han estat capaços d'adaptar-se
i acaben sortint rebotats al mercat laboral, que no n'hi ha.
Si això era difícil fa un any,
doncs amb la situació que ens trobem encara ho complica molt més, no?
No, i entenem que aquells nois i noies,
i tenim la sort a través d'aquest mitjà públic,
que parlem de cicles formatius, que parlem de formació,
que estem molt amatents al que és el tema de l'educació,
el que sí que és cert que un noi o una noia,
que per la raó que sigui, diverses, no acaben ni l'ESO,
té altres alternatives, des de les escoles tallers,
des d'altres formacions d'inserció laboral,
els cicles formatius ja arreglats, a la universitat,
en fi, que sí que hi ha opcions per continuar aquest itinerari,
però tampoc no és fàcil, perquè a vegades els nois i noies
que arriben a una certa edat i estan en un moment
que han tingut una vida escolar justeta
i que no s'hi veuen amb cor.
Clar, no s'hi veuen amb cor, i a més és que venim d'on venim,
i és que en èpoques d'abonança,
el mercat laboral crida, perquè és estupent.
No cal que tinguis formació i guanyaves molts diners, a més a més.
Trobarem joves, aquests anys al carrer trobaves joves
que havies estat amb ells, vinculats, que s'havien deixat l'ESO i tal,
que estan cobrant 1.300, 1.400, 1.500, 2.000 euros en l'obra.
Home, hi havia aquella cosa que es deia,
oi, mira, a tants anys, tanta inversió en hores,
en diners de les famílies a la universitat,
i aquest noi o noia que no fa res,
doncs doble el sou del meu que està treballant
en un treball mal pagat, etcètera.
Això ha passat a la història.
Clar, això ha passat a la història.
La història és que ara estan igual de mal pagats
si és que aconseguin estar pagats,
amb totes les dificultats,
amb tota la formació.
Jo recordo un director d'un centre educatiu
de formació personal que em deia
això acabarà explotant,
i el dia que exploti les aules tornaran a estar plenes.
I ara estan més que plenes.
Els cicles formatius hi ha una demanda tremenda,
independentment de l'edat, també del món adult.
Sí, sí, exacte.
Clar, la història és que la formació professional,
realment en aquest país,
tots els cicles formatius,
tenen una gama estupenda
que ofereixen unes possibilitats tremendes.
Llavors la gent està tornant a mirar
la formació amb bons ulls.
Fins ara la cosa era portar diners a casa,
ara la cosa és vés a preparar-te per portar diners a casa.
I, perdona, sortirem guanyant,
perquè fins ara ens feien les coses uns xapusses,
i ara tindrem grans professionals.
Aquesta és la cosa.
Grans tècnics que faran bé la feina.
Això és important.
Clar, clar, aquesta és la història.
La cosa també és el trauma que genera,
tant com deies,
tant adults com joves,
que es veuen tornant allà on havien renegat.
Tornar al centre, preguntar, demanar...
Clar, això també,
la frustració generada de la inevolució
que ells entenen,
que en realitat és pura evolució, no?
És, estic, el mercat amb rebota,
doncs torno a entrar per un altre circuit.
La cosa és que són aquells xavals
que s'havien dependitzat,
que havien decidit tirar endavant, no?
Vides amb parella i demés,
que ara es troben una situació...
Que sobretot treballaven a la construcció, no?
Exacte, sí, sí, la construcció era el gran, no?
Era el manà del cielo,
tothom anava cap allà.
Ara pis a mig pagar,
una vida de parella,
en algun cas fins i tot fills,
i desocupació i sense formació.
Exacte.
Clar, la imatge és allò,
com a mínim genera certa por.
Clar, quan ens donen aquesta imatge als diners
i et trobes aquestes coses,
són aquelles de, bueno,
cap on estem mirant, no?
Sí, doncs seriosos.
Sobretot no mirem determinats programes,
mirem el que vulguem,
però no pensant que allò és la realitat
al nostre país.
Exacte.
Mirem-ho com un entreteniment,
si és que ens agrada aquest tipus de coses,
però no pensant que ens estan donant
una informació en veraç i objectiva
del que està passant.
Clar, sí, perquè no deixés ser, no?
sense entrar en criteris.
Sí, clar, és això.
Que no és la vida,
és un xou televisiu i res més.
No li donem més importància.
Clar, aquesta és la cosa.
Llavors, bueno,
és intentar trobar aquestes fórmules, no?
Hi ha entitats,
hi ha gent que està treballant.
Vosaltres, des de la Fundació,
com treballeu?
Treballeu, per exemple,
amb la cooperativa
que parlàvem amb Cerca,
amb les entitats?
Clar.
Què feu des de la Fundació?
Des de la Fundació el que fem bàsicament
és intentar,
estem entrant en tot el tema
d'inserció laboral,
no n'hem entrat mai,
però veient la,
no?,
veient el que s'avecina,
ja fa dies que xerrem
d'intentar generar
algun projecte d'inserció laboral,
estem treballant
amb un parell
per intentar
obrir oportunitats
sempre encaminats
cap a la formació,
és a dir,
anem a aixecar expectatives
dels joves,
ara el que es troben
és no tengo estudios,
no tengo curro,
no sé qué hacer,
coses, bueno,
decideix què vol ser,
no?,
allò,
els quatching,
ara que estan tan de moda,
doncs els educadors
funcionen una mica així,
no?,
es marca d'objectius,
intentem aixecar al màxim
les expectatives dels xavals
i els intentem acompanyar
fins en el seu inici de procés,
no?
Però els hi deu entrar
una mica de desesperació
perquè, insisteixo,
sabem que hi ha molts programes
i hi ha molts circuits,
afortunadament és cert
que en els últims anys,
diguem-ne,
que s'intenten crear circuits
per a aquests joves,
però clar,
mentrestant,
bé,
i mentre de què visco?
Clar,
nosaltres ara mateix
estem intentant generar un
que va a través d'unes beques,
que la cosa són beques
per a formació,
perquè és que
la cosa és...
Menjar cada dia?
És que ja parlem
de posar el plat de taula,
no?
Clar,
la història,
com sempre,
quan succeeixen situacions de crisi,
la millor xarxa,
qui millor respon
és la solidaritat propera,
no?,
la família
i la xarxa veïnal,
no?
Clar,
ara estem trobant
experiències com a la Floresta,
com a la Vista,
ara diuen que
en Casal Salvador
potser arrencaran
les assemblees d'aturats,
estan fent feina,
no?
Jo l'altre dia
amb el Toni Peco,
que és el president
de la Soledad de la Floresta,
sí, sí,
i tant.
Doncs li comentava,
no?,
jo allà el Casal
vaig trobar,
la seu del Casal
havia funcionat
com a gairebé hotel d'entitats,
allà el barri,
no?,
havia anat passant gent,
i l'altre dia
recuperava
els estatuts
de l'associació
por los jóvenes desocupados,
no?,
que era un grup de joves...
Això fa temps.
...90...
no,
89.
Al 89,
20 anys
llarguets,
ja,
eh?
Sí, sí,
bueno,
just en l'anterior crisi,
no?,
l'altra gran crisi,
no?
bàsicament els noms
eren de gent superjove,
no?,
que em va fer gràcia recuperar,
perquè era allò,
mita'ls,
on paraven ara,
no?,
i mira'ls on estan ara.
20 anys després.
20 anys després
han assolit estès aquestes,
no?,
amb el Toni fèiem la conya,
intentem la recuperar,
perquè podria ser interessant,
no?,
el procés.
Clar,
és el barri,
és la família,
el que està,
diguem-ne,
donant aixoplú
que aquests joves,
la majoria són nois,
en Jordi,
més que no les noies?
Clar,
en el perfil,
les noies acostumen
a tenir una inserció
molt més baixa,
però sí que és cert
que aguanten més els estudis,
amb la qual cosa
queda compensada.
Els nois,
la sotregada ha estat brutal,
perquè han estat
els primers a encaure.
Perquè han estat temptats
pel diner,
no fàcil,
perquè li han de treballar
moltes hores,
ningú diu,
ningú els hi ha regalat,
però sí un diner
que mai havien somiat,
que podien guanyar
amb les edats que tenien
i fent la feina que feien.
Clar,
la cosa és aquesta,
que és que era superfàcil,
jo sempre,
els companys,
quan parlem
d'aquestes històries,
me pongo a voler o cebollet
i els explico,
jo vaig treballar
durant dos anys
a l'estructura metàl·lica
i el meu sou
era brutal.
Segur que guanyaves
més que com a educador.
Bastant més,
això m'ho crec.
A la meva família
hi ha treballadors
a la construcció,
la família hi treballa,
quan jo vaig fer
la renúncia
a treballar
al món de la construcció
em diuen,
però què coi fots?
Moriràs de gana
amb els diners
que estàs guanyant.
Llavors,
ara és una mica això,
allò d'allí era fictici,
no era real,
era una cosa
que s'ha acabat
i que esperem
que no torni
tal com s'estava fent
perquè aquí
és el problema.
Si tornem
a caure
en models
com els que teníem
fins ara,
a veure
on anirem a parar,
el famós canvi
del modelo productivo
del que es parla
o por ahí,
si no es canvia això
que és el quit
de la qüestió,
invertint tots
en una història
que no genera riquesa
i això crida molt
al jove
perquè és fàcil
entrar.
Espero que aprenem
tots una mica
d'això,
si més no
que puguem treure
l'aigua clara.
Hi ha molta feina
per fer,
des de les xarxes socials
des de fundacions
i entitats,
no només Fundació
Casal Lamic,
ells i molta més gent
estan treballant
i les institucions
han de fer
la feina
que els toca.
Des del punt de vista educatiu
ens consta que s'està fent.
Sí,
s'està fent molt de feina.
A més,
jo crec que
l'apartament
de treball
que és sobre
què recau
i la regidoria
de formació
i ocupació
de l'Ajuntament
realment
des del departament
estan demostrant
una inventiva.
S'han posat les piles
en això.
Exacte,
i a més
estan generant inventiva
que era dificultat.
Sempre anem
amb les mateixes històries,
sempre anem
amb els mateixos filons,
el que passa és que
això també genera
haver de retallar
segons què.
Per exemple,
comentaves
les cases taller,
l'escola taller
estan començant a desaparèixer.
Se'ls acaba el finançament.
La cosa és,
eines que funcionaven
veurem
a veure com...
Que ja,
per exemple,
el cas de les escoles taller
ja anava amb conta gotes
i en el seu moment
eren coses molt aïllades.
Vull dir,
els programes aquells
d'inserció laboral
que donen un any
que possibiliten
que després
els PQPI
és complicat això
que els dona la possibilitat
que puguin anar
a un cicle formatiu.
En fi,
no és fàcil.
Vosaltres també
treballeu amb el tema
de la unitat d'escolaritat compartida
per intentar que acabin l'ESO
com a mínim,
amb currículums adaptats,
que això en parlarem un dia.
Sí,
en parlarem.
La cosa és aquesta,
el missatge ara
és formació,
formació,
formació.
El missatge fa dos anys
no ens treure formació,
formació,
formació,
fa deu era formació,
formació,
formació.
Som repetitius
però perquè creiem
que està allà la base.
si el xaval no es forma,
si la noia no es forma,
serà complicat
que acabi
en un espai
que estigui ben format,
que pugui tenir un sou,
que estigui assegurada
la seva plaça de treball
perquè ara
el que més ens pregunta
és allò de
i per entrar en l'Ajuntament,
no?
Que és la frase fàcil,
no?
Clar,
i allò d'intentar
treballar en allò
que t'agrada
i tot això
passa a un segon terme
però tampoc
no ho perdem de vista,
perquè les feines
per tota la vida
òbviament no existeixen,
ja hem superat aquesta etapa,
però si hem de dedicar-nos
a una activitat
bona part de la nostra vida
i segons apunt
ens sembla que ens dedicarem
més anys
al que pensava en Jordi.
Sí, i tant.
Més val que ens agradi,
com a mínim,
una miqueta.
Formació, formació, formació
i com deia
una coneguda banda
dels 80
ante todo mucha calma
perquè està el gallero
una miqueta esvolotat
en èpoques de crisi,
en èpoques de crispació
i de nerviosisme.
Surten algunes actituds
que a vegades dius
eh, anem amb calma,
què està passant
aquests dies
a diferents punts de Catalunya,
també aquí a Tarragona
s'ha viscut
algun que altre
episodi relacionat
amb la immigració
que si no
anem amb compte
doncs potser
podria extrapolar-se
i fer lectures inadequades,
no Jordi?
I tant.
Amb el tema
de la immigració
és el que sempre,
molta pedagogia
i molt poca demagogia
i realment
el que trobem
és tot el contrari,
no?
Molta demagogia
i poca pedagogia.
Llavors,
anem fotuts.
Sobre el concepte
d'immigrant
jo crec que hi ha
una cosa
en la que sempre
reflexionem
a la casa
que és
sempre parlem
de l'immigrant tipus
que és aquell immigrant
que arriba sense opcions
a buscar-se
una nova vida
que està fotut.
Però mai en parlem
dels grans immigrants.
Que són la majoria.
Que són la majoria
i a més
hi ha una minoria
molt extensa
a la que se li tracta
com divinitats,
que són els grans cervells
o els grans peus.
Però després
hi ha propietaris
d'establiments
com hem vist
a Torreforta
quan van anar a fer
dient professionals,
dient tècnics,
gent que treballa
per empreses,
gent que té un restaurant,
un bar perfectament integrat
que fan la seva vida,
normalitat absoluta.
Clar,
amb el fet d'immigrant
era just
el que et comentava,
parlem d'un immigrant
en base
que s'allunya
una mica
de la realitat,
que és aquell
que té
moltes dificultats
econòmiques,
però no parlem mai
com a immigrants
dels grans jugadors
de futbol,
dels grans empresaris
que arriben.
O ets un artista
o ets un empresari
o ets un futbolista
el que dius.
Però és que no ets
immigrant si ets això.
Clar,
la cosa és just
aquesta,
és que anem al revés.
No ets immigrant.
Clar,
llavors amb aquest plantejament
nosaltres sempre fem
molta incidència.
Per altra banda,
ens trobem
en una situació,
els plantejaments econòmics
ens estan dient
que el que ens estan
aportant és riquesa
i el que ens estan dient
és que el que ens estan fent
és fotre'ns la feina.
Amb la qual cosa,
aquesta dicotomia,
clar,
el missatge fàcil,
perquè entendre
això del PIB
i de no sé què
és molt complicat
i entendre
que els immigrants
ens aporten riquesa
a través del producte,
interior brut
i aquestes coses
que ni jo entenc
exactament
però que diuen
les estadístiques
és molt més complicat
entendre
que estan
acollint
llocs de treball.
S'entén, Jordi,
que en un moment
hi ha determinades situacions
personals
que són molt dures
per a moltes persones
i la primera inclinació
és pensar
aquest o aquest
que és immigrant
m'ha pres la meva feina
ningú t'ha pres
la teva feina
vull dir,
segur que
tindries una feina
és la situació general
però el fàcil
és anar
perquè això
ho detecteu una miqueta
als barris?
Sí, s'està trobant
al carrer cada dia.
S'està trobant molt
a més és que
s'estan vivint
amb el tema de la crisi
situacions molt complicades
i el primer missatge
que surt
és aquest
és clar
és que
como hay mucho inmigrante
i es visualitza
al carrer ja?
Bueno,
l'enfado està
l'enfado està
però no ve d'ara
ja, no?
Hi ha una època
que a Torreforta
es va muntar una plataforma
per la competència
i la seguretat
que el que venia a dir
era això
el que passa
en aquells moments
com les vaques
estaven grosses
tampoc se li va fotre
molta cas
per sort
però hi ha
posicions perilloses
tenim partits
ultradereta
funcionant pel territori
i fem feina
fent feina de formigueta
de corredor de fons
que és la perillosa
no l'escàndol
aquell del gran titular
sinó mica en mica
ja veus
i és un tema
que s'està treballant
molt poc curiosament
a més aquí
cadascú té els seus
els seus aliats
dins el territori
i lògicament
no surten ells
a la palestra
a dir les coses
sinó que
envien missatgers
i aquí
no són entitats
com vosaltres
com les associacions
de veïns
que són molt actives
als barris de Ponent
clar,
la cosa és
que les entitats
veïnals
s'estan veient
forçades
a adoptar
algunes postures
que no són
les pròpies
però justament
per aquesta pressió
mediàtica
que no ajuda gens
perquè per exemple
els incidents
que va haver-hi
l'altre dia
en el desallotjament
d'un bar
que segurament
era legítim
per part dels Mossos
d'Esquadra
perquè allà
s'havien detectat
que hi havia
comerç il·legal
de substàncies
els fets
van anar així
doncs
hi van haver
persones
que eren
immigrants
que es van queixar
del tracte
que van rebre
per part de l'autoritat
i que els van confondre
o els van tractar
com si fossin delinqüents
quan són treballadors
i pares de família
que estan superestructurats
que tota la vida
estan visquent allà
situacions com
la d'aquell dia
nosaltres vam explicar
els diaris locals
van explicar
com es va viure
realment allà
clar,
que es va viure
va ser
per una banda
gent del barri
amb alegria
perquè s'havia desmuntat
un cau
clar,
que això està bé
que s'han desmuntat
els caus
de narcotraficants
jo què sé
els jutges
i qui ho hagin de mostrar
ja s'apanyaran
qui són
per altra banda
amb por
perquè hòstia
la moguda policia
feia molta por
a més
no eren ni un
ni dos cotxes
ni era un policia
vestit
de normal
però per altra banda
es va viure
com una agressió
a un col·lectiu
quan en realitat
era una agressió
a un delinqüent
la dificultat
és aquesta
moltes vegades
de fer entendre
la cosa és
que hi havia gent
consumidor del bar
jo al Sant Carlos
hi vaig de vegades en quan
tu sabràs la teva vida
però jo és que no t'hi veig
com a persona sospitosa
això a la policia
l'hauríem de parlar
de vegades me'n parla
si aquell dia estaves allà
tu també podies haver estat
una persona
la cosa és
que els que s'estan
generant els guetos
aquests d'establiments
i de bars
on només hi va gent
o àrab
o sudamericana
llavors
guetos
s'estan generant guetos
amb la qual cosa
l'entrada d'algú
que no és
del col·lectiu
és estranya
però clar
a l'hora
d'una càrrega policial
no sé com funciona
però jo entenc
que van entrar
a lo bruto
i per si de cas
allò de lo preventivo
que van aconseguir
colar-nos sempre
des de lo preventivo
van enganxar tothom
recordo que els companys
de la redacció d'informatius
van recollir
alguns testimonis
i un veí
del barri
d'origen magrebí
que explicava
que ell feia
20-25 anys
que vivia a Tarragona
que tenia la seva família
la seva feina
i que se sentia maltractat
realment
perquè ell no era un delinqüent
el complicat
és això
que en aquest tipus
d'operacions policials
doncs
no
fins que no
fins que no ha passat
això és un fet puntual
el que passa
que preventivament
les entitats
que treballeu als barris
m'imagino
que el que intenteu
és que això
no sigui l'inici
d'alguna cosa
que
aquesta és la por
i és ara
quan hem d'actuar
aquesta és la por
clar
la història és aquesta
si aquest col·lectiu
és sent agredit
a més
se'ls dona
se'ls dona bombo
des d'alguns
càrrecs
inclús polítics
i
i anem
anem cap aquí
ojo
ojo
que ens farem mal
no
o sigui
la cosa és
jo he pogut xerrar
amb alguns dels implicats
i el que comenten
hòstia
és que me pegaron
no
vale
tu has posat una denúncia
doncs
tens un procés judicial
que abrir
què tal
clar
els mitjans de comunicació
de vegades
el bombo aquest
és estupend
no
hòstia
el titular
és magnífic
meravellós
llavors clar
l'altre dia
no
veia l'héctor
el seu advocat
no
entrant amb el set
Héctor Alvaret
Héctor Alvaret
exacte
entrant amb els
set immigrants
al jutjat
i a mi em va agradar molt
el seu plantejament
volem demanar
que això només sigui
un fet puntual
o sigui
aquest discurs
és el que menys ha sentit
perquè sigui puntual
hem d'actuar
com actuaria
un ciutadà nascut aquí
em sento
que m'han agredit injustament
poso la denúncia
i ja està
i que la justícia
faci el seu camí
clar
el que passa
quan tens la paranoia
que et persegueixen
la policia
per ser qui ets
o per anar com vas
això també és molt complicat
o sigui
just quan deies
tu no et veig sospitós
la veritat
jo quan veig
segons quina gent de policia
m'entra la por
perquè sé
que no tinc res a amagar
però segur que em para
perquè les pintes que porto
perquè la meva forma de vestir
perquè
si a més això
li sumes el teu origen
no li facin cas
si sembla
un billet d'aquells
que
tota mare el voldria per gendre
ja us ho dic ara
que no té aquestes pintes
com diu ell
no clar
però la cosa
és que tenint aquestes pintes
que tu planteges com normals
a mi m'aturen
amb facilitat
per demanar-me la documentació
al barri
fins que t'acaben coneixent
tots els
tu no tens les característiques
que pot tenir una persona
vinguda del Magri
i pot allar tenir una amèrica
per tant
per tu és una cosa
doncs mira
pel meu aspecte
i tant no passa res
qui estigui a fora
que vingui de fora
doncs el millor
se sent atacat
o agredit
només el fet
que li demani la documentació
clar
quan tu viatges por ahí
se'l sentit comú
d'anar en les dues direccions
exacte
quan tu viatges por ahí
et parla la policia
a un país estranger
per molt que tinguis
documentació
d'arrencades
madre mia
a veure què passa
a mi m'ha passat
viatges per a Llatinoamèrica
i quan et parla la policia
et sents agredit
pel fet que et parin
però si et paren aquí
i no has fet res
i estàs a casa
i ja t'impressiona
imagina't fora de casa
llavors una mica
la història
podem anar treballant
cap aquí
jo el que plantejo
és això
estem xerrant
amb ells
intentant donar
donar espais
perquè es puguin trobar
i sobretot
ara esteu treballant
en aquest sentit
sí
clar
treballes de formigueta
que és la nostra feina
estàs allà
vas xerrant
i clar
amb la gent
has d'anar
has d'anar fent feina
perquè si no
és el problema
és això
molta pedagogia
poca pedagogia
aquesta feina
només es pot fer
al carrer
no es pot fer
als despatxos
ni tancats
en un local
al carrer
que és el que fa
la fundació
Casal Lamic
i poca broma
moltes més entitats
i associacions
dels barris
i de la ciutat
de Tarragona
Jordi Collada
moltíssimes gràcies
com sempre
un plaer
fins al proper programa
moltes gràcies
adeu-siau
que hem de fer
no
sense paraules
amb idees
sense res a dir
només són peres
records d'avui
dites pel demà
el tresor d'avui
és poder parlar
jo vull fer res a parlar
Fui sabe, la sabe