Is there a place for me, somewhere to stay?
Benvingut, ara deies que ens avorriran amb això del Tarraco Viva, ja fa tant de temps que hi anem, home, sort d'això que heu consolidat una entitat com l'Associació Projecte Fènix, que ja forma part, diguem-ne, del que és Tarraco Viva i del que és el panorama més general de la reconstrucció històrica, perquè comenceu a tenir un nom com els artistes, però hi pel món, eh?
No m'assustis, si vols t'acordar els dient d'algú així, eh?
No, no, perquè sou molt altruistes vosaltres a l'hora de treballar. El cas és que enguany, des de l'entitat, feu un espectacle al Caixa Fòrum que posa en èmfasi la figura d'August, el primer emperador de Roma.
August com a tal, molt tractat, molt tractat així en reconstrucció no s'havia fet, s'havia fet molta cosa de vida quotidiana, molta ritualitat, el món de les religions, la parra, lògicament, del que és el món de l'exèrcit, de les guerres,
però a August com a tal no hi havia nassos, potser, per abordar un personatge com aquest.
Perquè és un personatge capdalt a la història antiga, a l'antiguetat. Realment, quan vas analitzar dades objectives, hi ha altres personatges de l'època que tenen més renom i tenen menys...
Però objectivament, amb objectivitat, quan analitzes l'època del segle I, començament de la nostra era moderna, te'n dones compte que hi ha aquest personatge que és clau, si vols entendre.
La nostra civilització, perquè es va fer l'estat tal com s'ha passat, el concepte d'estat que tenim ara és d'aquella època.
I el concepte de civilització occidental és August, el que li posa les lletres, la música i el posa en marxa és August, aquest emperador.
Però amb moltes sombres també, o sigui, amb tots els personatges importants, moltes llums, però també moltes sombres.
Un personatge molt contradictori en moltes coses, o sigui, que feia el que no predicava, potser.
Una cosa que tenia August és que era un fanàtic de la moralitat, de les bones costums, després ell se l'assaltava totes.
Quan tancava la porta de casa seva.
A nivell privat se l'assaltava totes.
Vull dir, també és molt modern, això, vull dir, o de molta actualitat.
Digue'm que és universal.
Sí, que un personatge importantíssim, miris per on tu miris, vulguis sense cap apassionament,
a vegades sense cap alluernament cap al seu personatge, trobant-li les mancances que té com a persona, com a home i com a dirigent,
però en la balança de la seva actuació és importantíssim perquè va ser el que va posar els pilars de la nostra societat,
que no és molt go de pau.
Quan pensem d'on venim, venim de persones que fan coses que tiren endavant.
També volíem fer una cosa, que on sorgeixi, perquè hi ha gent que fa que passi.
Vull dir, que moltes vegades es pensa que les coses venen de caigudes del cel, o que tenen que passar perquè tenen que passar,
i no és veritat.
Sempre que hi ha grans projectes, sigui del que sigui, darrere sempre hi ha persones que ho fan que allò tiri endavant.
I per tant, aquesta identificació del per què som així, també hauria de portar un nom.
I com vam anar a buscar aquest nom, ens vam trobar amb el gran nom, que és Gai, César, Octavi, Turí.
I recorrent a un tòpic, d'això no hi ha dubte que hi ha un abans i un després d'August.
Sí, és evident, és un rebanj i un després molt gran.
Molt gran i una gran diferència.
Encara que ell no va començar el camí, van començar altres, però el que li posa és el fazell.
A més a més, és un personatge que per nosaltres els tarragonins, de vital importància, ha sigut un ciutadà nostre,
ha sigut un veí nostre, dos anys, no és poc, dos anys.
Home, i dos anys que van crear una capital realment, que va crear un nivell de benestar i de riquesa en tots els sentits,
aquí impressionant, no?
Increïble, increïble, a més a més, recordadíssim.
Els ciutadans de Tarragon tot van estar vivint d'August durant segles, no?
Vull dir, nosaltres hem acollit a l'emperador, nosaltres hem d'estar aquí.
I a més a més, en coses curioses, no?
Segurament la primera lectura, ho posem al d'això, la primera lectura de la Neida, de Virgili,
segurament se va fer aquí, perquè ell era molt apassionat.
Què dius ara?
Sí, sí, perquè ell era molt apassionat dels textos literàries.
I segurament Virgili va estar aquí, perquè ell era un fanàtic.
I ell, quan estava a Tarragon, va fer portar de Roma i de Grècia artistes de tota classe,
oradors, poetes...
I ells va fer portar aquí pel seu delet, perquè era un aficionat a la literatura i al teatre,
lletatava molt al teatre.
I després una cosa curiosa, una anècdota que és molt curiosa, molt curiosa,
però a la seva estada aquí ens va vindre una delegació, una envajada del rei de la Índia.
De la Índia va haver una delegació que, al nom d'August, va començar a tindre fama a l'Antiguitat,
va traspassar les fronteres occidentals i va arribar fins a la Índia.
I alguns, segurament alguns reis o alguns poderosos de la Índia,
van enviar una envajada per conèixer aquest personatge.
I van anar a Roma, i quan van arribar a Roma els van dir que no està aquí, que està a Tarragon.
I se van embarcar i van a Tarragona.
Després de venir de la Índia els hi havia de semblar un passeig de Roma a Tarragona.
Però és una curiositat, perquè pensàvem que a l'Antiguitat també...
Pensem en una mobilitat molt reduïda, que els homens...
Home, però hi havia unes connexions rares, no habitual, però és una cosa que sí que tenim...
Perquè ens ho diuen els historiadors, que van tirar una delegació,
i van vindre fins a Tarragona a conèixer August.
Això és una curiositat, això.
No, no, i moltes que són que surten al regat.
Però, no vulguis, que a vegades la gent de Tarragona em diu
que hem d'estar al mapa.
Doncs, home, ha estat moltes vegades al mapa.
A mi aquesta frase, la veritat és que quan estem al mapa,
jo sempre he considerat que hem estat al mapa.
Sempre, tothom està al mapa.
Qui ens vulgui trobar, ens troba.
Exacte, exactament.
Jo amb això també ho dic, però és veritat.
Saps que em crida molt l'atenció, Enric, la feina que vosaltres feu,
com altres entitats que treballen en el marc de la reconstrucció històrica.
Clar, això ja...
Aquestes alçades tots ja ho sabem a Tarragona.
Aquí no fem teatrillos, fem reconstrucció històrica.
I això implica una feina de recerca impressionant.
I fins ara, doncs, l'Alegio, el govern de la província,
mesurar la terra, controlar l'imperi...
És el que et deia a l'inici, heu treballat temes molt genèrics.
I ara agafeu, és a dir, parleu de moltes coses,
però agafeu una figura principal.
És una aposta molt arriscada, també, no?
No, no ho sé.
No, no creus?
No, no ho fem per aconseguir...
No, t'ho dic, perquè en el sentit que...
Només tenim una pretensió, eh?
Personalitzes, personalitzes.
No crec que fracéssim mai perquè la nostra pretensió no es tindrà èxit.
Mira, la nostra pretensió és divulgar el que coneixem, el que has dit tu.
L'important és la tasca de documentació, que molta gent se pensa que això surt...
No res, portem més d'un any el meu germà, jo i altres col·lògues treballant amb aquest tema.
Jo n'he anat a buscar la vida d'August.
Doncs com a tot arreu, a les biblioteques, a les llibreries,
a les biblioteques que han tastat bàsicament la informació,
amb les restes arqueològiques, amb arqueòlegs, amb historiadors, consultes,
treballs d'atacina i de tesis que no estan publicats,
però ens que busqueu amb recerques d'amics que són catedràtics,
i us diuen, doncs mira, tinc un company que sé que va fer la tesis sobre el culte augustal a Roma.
Llavors aquell senyor contactes amb ell o la senyora i ens diu,
doncs ja us ho passaré la tesis, i ens passa la tesis doctoral,
que són 500 folis, i doncs no m'interessa per un segon.
Però el que ens porta, una porta ens porta a l'altra i posa a l'altra, i al final.
El difícil després és sintetitzar aquesta informació per fer una cosa que,
clar, un tamany que ha de ser una horeta, tres quarts d'hora, una hora, no?
Perquè també, clar, nosaltres s'adrecem a un públic heterogènic,
no ens dediquem a un públic expert, encara que cada vegada més.
Cada vegada més hem d'afinar molt el que diem molt i molt i molt i molt prim,
perquè quan acabes la demostració...
Sí, perquè aquest públic heterogènic comença a tenir coneixements, també.
Que te diu que molt bé, però la pronunciació de l'aquest esdrúixula no és correcta.
Sí, per això... Això és filar molt prim, Enric.
Però sí, però cada vegada es fila més prim, vull dir que a vegades...
Això tenim cada vegada que filar molt prim, molt prim.
Quina forma pren aquesta activitat de divulgació històrica?
És a dir, August? Però, a veure, quin format té?
Nosaltres el lliguem, a veure, ho fem...
Primer, no ho he dit abans, però, com sempre, ho diem sempre, ho he de dir,
perquè gràcies a aquest fòrum fem una fenya terrible,
llavors l'agraïment a aquest fòrum, tant d'aquí a Tarragona,
amb el Carles, que ens hem pres el recolzat,
i està fent una tasca amb nosaltres, vam-nos i jo...
Trenco el meu silenci per dir gràcies.
No, no, nosaltres estem encantats, a més a més, a més, col·laborar.
No, no, gràcies, sí.
No, també he de dir que col·laborar-me a Caixa,
col·laborem amb molta gent, la majoria de gent és fantàstic,
però Caixa Fòrum realment és fantàstic,
perquè, ostres, ens ofereixen de tot i encantats,
i a més a més, nosaltres portem diversos anys treballant amb ells,
aquí a Barcelona, repeteixo,
i tots són facilitats, vull dir, mai...
Mai hem dit això, el que vulgueu fer, doncs vinga endavant,
i mai a la vida ens hem dit, doncs això així o allò d'altre,
i això és molt d'agrair, molt d'agrair,
perquè també a vegades te trobes amb gent que, carai,
que el tio faig una cosa...
Fas la feina tranquil d'aquesta manera.
Clar, i no faig, per exemple, llocs que penses que són majorets,
llavors dic, doncs ja que estan aquí,
faig una panjajada per aquí...
Escolti, que no, que dic, si volen animació,
porten els majorets, que a més a més estan de més bon veure,
o xicos atlèticos que facin allò...
Ui, si expliques igual que us trobeu pels llocs, eh?
Sí, hi ha unes coses que algun dia, si vols fer un homogràfic,
farem morir de riure la gent, eh?
Perquè tinc moltes anècdotes.
Doncs, escolta, això té molt d'interès, eh?
N'estic a punt de fer un llibre d'anècdotes
del que ens ha passat...
Sí, ara prenem nota, eh?
Ja quedarem, ja.
Que és increïble, però en canvi aquí no, no?
Llavors, primer això, no?
I després, què hem fet? Quin model és?
Un model, doncs, home, nosaltres no podem reconstruir
el que va fer a gust, perquè tant,
si ho veniu, veureu que és d'immensitat tremenda.
Però nosaltres hem fet, amb un suport que volem que es visualisi
el despatx d'August,
i des del despatx d'August farem projeccions,
tant de restes arqueològiques com de dibuixos,
de reconstrucció, perquè la gent veia on vivia August,
com era la casa d'August.
Hi ha un August, també, un actor August,
com si diguéssim, algú de personifica dos.
Perquè farem un August jove,
perquè August fa una revolució social, política,
que ens marca fins avui en dia,
perquè són les nostres orígens bàsics,
i ho fa quan té 17 anys.
August comença la seva carrera política amb 17 anys.
Precoç, precoç, eh?
Ni hi ha hagut cap metà política amb 17 anys, cap, ni César.
César va començar a fer carrera, com tots,
a l'antietat a Roma, a partir dels 30,
que era el curs d'honoro, anaven a les magistratures.
César comença esdeixat.
César i dos amics seus bàsics,
que són Mecenes,
que és el gran publicitari de l'obra d'August,
és el que li fa de màrqueting,
és el que li fa l'assessor d'imatge,
el que lliga amb la cultura,
amb els poetes, amb els pensadors de l'època,
i lliga la propaganda del que fa.
O sigui, ells que li donen la volta al que fa August
i sap vendre-ho com un...
Ho sap vendre molt bé.
Vull dir, és d'aquella nevera que no xuta
i ell te la ven com si fos nova i tot.
I això ho feia Mecenes.
Mecenes és el gran comunicador,
el que fa la publicitat,
el que comença les campanyes de màrqueting polítiques.
És Mecenes.
I després, un altre personatge cap dalt,
que és Marc Bipsani Agripa.
Aquest és el personatge que li treu
de les castanyes de foc tota la vida.
O sigui, August,
també ho expliquem,
a totes les batalles importants, per exemple,
va estar mal al centre.
Nosaltres pensem que li agafaven
que galeres de la boca tenia.
I qui li treia les castanyes de foc
era Marc Bipsani Agripa.
Aquest feia la feina bruta i les coses de res, no?
Marc Bipsani Agripa, més a més,
és un personatge tremendo
perquè li va ser fidel sempre.
Marc Bipsani és un personatge d'aquells
que ell per si mateix ja és poderosíssim.
Un talent d'organitzador tremendo,
no solament militar,
sinó com a organitzador.
I Marc Bipsani fa una cosa important
que avui en dia sí, no exemple.
Ara l'explicarem.
I li és fidel sempre.
O sigui, mai passa per damunt d'August.
I li treu les castanyes de foc
durant 30 anys de reinat d'August.
Ell li va estar traient contínuament
les castanyes de foc.
Quan alguna cosa no funcionava,
el César m'enviava Marc Agripa.
I a més a més sempre feia una cosa.
Si August estava a Orient,
Marc Agripa estava a Occident.
I si August estava aquí,
llavors el Bipsani Agripa
m'enviava a Orient
perquè tenia confiança absoluta.
A més, un gran organitzador.
I una anècdota del Marc Bipsani Agripa,
el personatge en cap dalt,
que ojalà avui també condiés l'exemple,
és que ja havia estat cònsul,
que és la màxima magistratura
que es podia fer a l'antiguitat a Roma,
i va acceptar l'encàrrec d'August
de ser conseller de l'Ajuntament de Roma.
O sigui, un triste concejal
que diríem a Onos de Pie.
Però per què?
Perquè August va adonar que a Roma
s'havia de canviar,
que teníem un imperi,
teníem un imperi enorme,
i la capital era poblarina,
i aquí li confia la tasca
de fer això a Marc Bipsani Agripa.
I un ex...
Imagina't ara un president del govern
que fos conseller d'urbanisme
de l'Ajuntament de Barcelona, per exemple.
Doncs, bueno, aquests dies se'ls aniria bé.
Però bé, això és a banda.
Això a banda.
Hem d'aprendre molt de Roma, eh?
M'ha sortit un rodolí sense vulguer-ho,
vull dir-ho, però bé.
Perquè les actualitats
lliguen molt amb les antiguetats, no?
Però aquesta és una cosa...
Aquests cúmuls de coses
fan que aquella revolució política i social
ho fructifiqués
i donés un peu a una civilització
que és la nostra.
És d'on venim nosaltres.
Déu-n'hi-do, eh?
Que això, el divendres i el dissabte?
Sí, aquest cap de setmana primer
el farem l'estran a Caixa Fòrum
i després ho repetirem
a l'antiga audiència l'altre cap de setmana.
Per tant, tenim aquestes oportunitats.
L'aforament és limitat.
Invitació prèvia...
L'aforament, 157.
Sí, invitació prèvia.
S'ha de passar a recollir
pel mateix Caixa Fòrum,
però bé, són quatre sessions
i dona bastant de joc.
Estem parlant de 600 persones.
Com a entitat,
com a projecte Fènix,
Fènix es diu, no?
Sí.
I ara que ha dit el llatí,
a mi tota la vida l'he dit Fènix,
però dic calla,
que no sigui que ens hem posat així
com a més estrictes.
Com a associació projecte Fènix
dins de Tarraco Viva,
feu més coses en aquesta edició?
Sí, també fem una cosa
que va bastar l'any passat
també a Caixa Fòrum,
que és el tema de la nona fermentària,
que és un sistema
d'intent d'una sobre social de l'època.
o sigui, una cosa també va fer gust,
per això va sortir-ho de gust.
Que també està xunga ara la cosa.
Sí, però també són exemples
perquè tampoc és invent nostre,
per això és important el gust.
Se'm va adonar que
la gent intel·ligenta
se'm donar en compte
que no tothom se'n surt per si mateix.
Aquest missatge tan conservador
que ara, per exemple,
ens ha remifat molt,
ens ha portat a la misèria.
Allò que tothom s'espavila per si sol
no és veritat,
si tothom se'n pot espavilar.
Llavors,
s'ha de que haver competitivitat,
la gent s'ha de que espavilar,
però també s'ha de que ajudar la gent
i es té que fer...
I sobretot si vols mantenir-te
en el poder en condicions, eh?
No, només per mantenir el poder.
Hi ha gent que s'ha mantingut el poder
més anys i no ha fet res de tot això.
Un se pot mantenir el poder
a partir de la força, també.
Una força també,
tant se'n manté en el poder
o tenia la general ignomínia
o la misèria.
Tenim exemples molt clars
actualment de pobles.
Hi ha un aïllat al Carip
que fa 50 anys
que té la general indigència
i està mantent el poder
només per mantenir el poder.
I s'aguanten.
Com a mi diuen,
és que ho va fer per continuar...
no, va fer-ho perquè va veure
què es tenia que fer.
I amb totes les llums i sombras
que vulguis.
Però hi ha gent que està en el poder
s'aferra i no fan res de res.
Ni de bo ni de dolent.
Només estan allà ferrats.
Jo crec que no és això.
Jo crec que és un...
Personatges que veuen
que s'ha de fer
i que s'ha de tirar coses endavant
perquè les coses millorin i tal.
I no n'hi ha cap...
Hi ha components personals
de poder, de riquesa,
de reconeixement.
Sí, és veritat.
Però al final també has de...
S'ha de acceptar
que a vegades no és tant això,
sinó les necessitats d'algun
perquè està que fer.
Que també hi ha vocació de servei
a vegades.
Que també hi ha vocació de veritat.
Tu parlaves al començament...
Hi ha un punt que s'assembla molt a gust
de la nostra època.
Ho diré al final.
Però n'hi ha algun que s'assembla molt.
Digue-ho ja.
Ja és el final?
Ja és el final.
No, és el final per avui.
Un que s'assembla molt, molt,
no amb això,
és un personatge molt
que tothom coneix,
que s'assembla molt
al personatge a gust
és Jordi Pujol.
Doncs saps que quan has dit això
m'ha vingut al cap,
a més que aquest cap de setmana
el sentíem
que feia unes declaracions
a unes entrevistes
per les ràdios i tal.
Ara això que acabes de dir...
És cert, eh?
Mira, a més,
a nivell físic també.
Desalinyat,
descuidat,
atropicades,
sempre pom-pam.
Per exemple,
el tema del menjar,
el president de la Generalitat,
el senyor Jordi Pujol,
no li importava gaire,
a gust tampoc.
Però, Enric,
allò que has dit
de la moralitat,
allò una mica incerta,
això llege...
Déu-me'n guardi,
Déu-me'n guardi,
deixa de dir Jordi.
No, no,
el perfil polític era una broma.
Suposava a les 6 del matí
i fins a les 12 de la nit
no acabava.
I igual que el nostre expresident,
si alguna carretereta
estallava o alguna cosa,
també volia saber
què passava amb aquella carretereta.
Doncs algú també.
Vull dir,
quan se n'assorrava un pont
a la Germània,
algú començava ràpidament
a fer dictes
perquè s'arrapenés
aquell pont.
Vull dir,
amb aquesta obsessió
de control i de servei,
però no per controlar-ho,
sinó perquè les coses funcionessin.
Una miqueta obsessivament,
també com el Jordi Pujol,
el senyor Pujol,
que també era molt obsessiu
amb la feina,
tots els xaptes,
els menys.
Malauradament,
aquest exemple
no condeix gaire
i els prudis ara
són de dilluns a divendres
amb 3 més o 4 mesos
de vacances
i segons què?
No em molestis
que tinc d'anar de vacances.
Hi ha hagut vegades
prudis que han estat
al tamo.
Déu-n'hi-do.
Arguments per conèixer August,
el primer emperador de Roma,
no en falten.
Ho farem.
Hi ha arguments per convidar.
Quan ell tingui un foradet
a la gent de l'Enric Ceritjol,
tampoc no ens falten.
Enric, moltíssimes gràcies.
És com sempre un plaer.
Carles, gràcies.
A vosaltres.
Avui,
saluda el teu parent
molt ràpidament
que ens queda un minut.
Hola, Carles, què tal?
El seu parent,
el Josep Sonyec
amb la Núria Cartanyà
a partir de les 5
que ens faran el Ja Tardes.
Ràpidament,
ho pots dir,
el que ens espera avui, Pep?
Doncs mira,
bàsicament enruta a Solsona,
capital de Solsonès,
Hotel Sant Roc,
4 estrelles,
el Regal,
més circuit d'espa.
Anirem d'altra banda
a la conferència,
a la prèvia no conferència,
3 quarts de setmana.