El matí de Tarragona Ràdio, com cada divendres en directe,
comença l'aventura de la vida.
Abans que se m'oblidi recordar-vos que també podeu escoltar-la
en qualsevol moment a través de la web de la ràdio,
tarragonaradio.cat, i també demà dissabte,
entre les 9 i les 10 del matí, en l'edició del Cap de Setmana.
La veritat és que l'aventura de la vida, com a programa educatiu
adreçat a la prevenció, ja ha complert una dècada a la ciutat de Tarragona
als diferents centres educatius.
I aquí a la ràdio, doncs, 5 anys, 5 anys d'aventura de la vida,
per tant, ja comencem a tenir una relació molt estreta i molt directa
amb alguns dels centres més veterans.
Estem de sort perquè fins i tot en aquests deser anys
s'han incorporat noves escoles a la ciutat de Tarragona,
que també han passat per la ràdio de la ciutat.
Parlàvem de veterans, avui tenim un centre en veterà,
i algun que altre alumne que també ha repetit en l'aventura de la vida.
Estem parlant del Col·legi Públic d'Educació Especial Sant Rafael,
de la Diputació de Tarragona.
És tot un conjunt d'alumnes que han treballat un tema
al qual s'han vist obligats a tornar-hi,
perquè, de fet, fa un any van venir a parlar de totes les dificultats
que tenien pel que fa als accessos al seu centre.
Els van exposar davant del regidor responsable
de l'àrea de territori d'urbanisme,
aquí a la ràdio no van venir només en paraules,
van venir amb un treball que havien fet exhaustiu,
un dossier molt complet en el qual hi figuraven fins i tot fotografies
d'aquelles situacions, aquelles mancances d'infraestructures
que ells d'alguna manera denunciaven.
Des d'aquí es va arrencar un compromís
que s'intentaria esmenar tot això que ells posaven
i ells posaven de manifest i, pel que sembla,
en un any, doncs molta, molta cosa no ho han solucionat.
En parlarem, anirem ampliant tota aquesta qüestió,
però el primer que volem fer és saludar-los,
els nois i noies de Sant Rafael,
que venen avui a l'Aventura de la Vida.
És el Toni, l'Alba, Pedro, Quique, Tamara, Ainhoa, Abdelilah,
Òscar, Elías, Daniela.
Molt bon dia, tots i totes.
Hola, bon dia.
Potser que, com fem sempre aquí a l'Aventura de la Vida,
una salutació i un aplaudiment als companys i companyes
que us estan escoltant al centre, no?
També ens acompanya a l'Aventura de la Vida
la Claus, des de l'Unitat de Prevenció.
Ella no diu mai res, però, escolta,
indispensable la seva presència, com la del Francis, també.
Parlàvem de veterans de l'Aventura de la Vida,
doncs la Claus i el Francis també ho són.
I veterans a l'escola i treballant-hi
en el camp educatiu a Sant Rafael,
també a l'Aventura de la Vida,
el Pep i la Imma, bon dia.
Ells i el Pep i la Imma diuen
que parlin ells, com fan la majoria de professors,
però jo crec que és interessant
que una miqueta ens expliquin
per què hem hagut de tornar a plantejar aquest tema
treballant l'Aventura de la Vida.
L'Aventura de la Vida ja sabeu que és un programa
que parla de prevenció
de determinats riscos,
però també parla d'hàbits, d'educació comunitària.
I parteix sempre
de l'observació de la realitat més immediata.
I això és el que heu fet vosaltres,
observar la vostra realitat més immediata del dia a dia, no, Pep?
Sí.
A veure, que li acostem al micròfon
i després li tornem a l'Òscar, aquest mateix.
Sí, efectivament, aquest és el que hem fet,
observar, analitzar, debatre,
conjuntament el que hem observat.
I efectivament és tan important
les mancances i les solucions que mirem de provar
com la manera com nosaltres hem abordat aquesta dificultat.
Primera dificultat, els excessos, d'acord.
Segona dificultat, el desencís
de comprovar que un compromís ferm i públic
d'un representant de l'administració pública de l'Ajuntament
ni ha sigut complert ni ha tingut cap cura
de posar-se en contacte, ni de parlar, ni d'aclarir.
Això ha suposat una experiència dura
pels alumnes que no s'esperaven de cap manera
i aleshores també hem treballat
com fer enfront, no només a les mancances objectives, urbanes,
sinó també amb aquesta dificultat del conflicte,
de com adoptar una actitud positiva, constructiva
i no claudicar ni limitar-se a la reivindicació i a la queixa.
Davant d'aquest repte en diari que hi ha per part de les famílies
però també per part dels centres educatius
de fer un ciutadans i ciutadanes responsables
però que siguin crítics.
A veure, és evident que estan aprenent a exercir els seus drets
des d'aquest punt de vista.
Sí, aquest és també un dels objectius
de formar-nos tots plegats en aquest àvit.
De ser bons ciutadans, que no és només portar-nos bé,
sinó també ser bé, reclamar els drets
i fer-ho de la manera adequada.
Doncs això és el que farem avui.
A més, molt ben argumentat perquè són molt coneixedors
de la seva realitat.
Imma, tu que vas estar lògicament també l'any passat
aquí a l'Aventura de la Vida,
els nois i noies, molts d'ells estan avui també aquí amb nosaltres,
van sortir optimistes, no?, pensant que probablement
tot allò que havien plantejat podria esmenar-se.
Sí, sí, i bé, fins fa poquet, realment l'esperança no s'havia perdut, no?
El que passa, doncs, tenim fotografies, ja veuràs,
les de l'any passat i les d'aquest any i tot continua absolutament igual, no?
Llavors, és una realitat que veus diàriament,
que les coses no han canviat i el compromís, doncs,
que, com ha dit abans el Pep, que va ser públic,
doncs no s'ha fet en absolut, no?
I tampoc no ens han donat cap mena d'explicació.
Sí, a vegades ja sabem que, i això és cert,
que es demana, doncs, reclamar una certa millora
en una determinada infraestructura
i aleshores hi ha allò de les competències, no?
Això és de la Diputació, això és de l'Estat, això és de la Generalitat,
però bé, ni que sigui explica això, vosaltres reclamàveu, no?,
que us donessin alguna explicació del per què.
Heu portat fotografies, també, com a altra vegada,
heu treballat a fons el tema, però, en tot cas,
podríem fer, si us sembla, un plantejament més general
del que signifiquen els carrers, les carreteres.
Són vies de comunicació, però són moltes coses més, no?
És allò que ens permet relacionar-nos.
No sé si voleu, doncs, comentar una miqueta
això que comentàvem, també, amb la Ima i el Pep
del que va passar l'any passat,
de tot el que vau plantejar aquí.
Qui vol començar a fer algun comentari?
No sé si el Toni, que el tinc aquí al costat.
Tu mateix, vinga, Toni.
Bé, jo voldria dir que estem molt indignats
i hem perdut la confiança en aquest senyor
i també en l'Ajuntament.
Això pel que fa al que va passar l'any passat.
Algú em pot explicar més concretament,
resseguint la feina que vau fer,
de què van parlar l'any passat aquí a l'Aventura de la Vida?
Qui m'ho explica, de què van parlar?
Això que deia ara el Pep i la Imma?
Per exemple, Òscar,
tu t'atreveixes a explicar una miqueta
de què vam parlar l'any passat
en relació a la ciutat i les comunicacions?
De què vam estar parlant?
De que teníeu alguns problemes, no?,
d'accés a l'escola.
Tu te'n recordes d'algun d'aquells problemes?
Alguna carretera, algun semàfor, alguna cosa?
O mira... No.
I l'Elías, què se'n recorda?
Doncs sí, jo em recordo que
es van queixar que teníem
el pas, ho teníem
tot difícil perquè no
no podíem caminar perquè era impossible.
I, a més de tot,
que ens hem queixat
i l'encuclador també ho teníem,
que tampoc
ho vam arreglar.
i sigui igual.
Continua tot igual.
El Toni deia que
us sentíeu indignats.
Una mica, en general,
voleu comentar una miqueta més
aquesta resposta que ha fet el Toni?
O creieu que ell ja ho ha explicat
amb el que ha dit?
Què em dieu?
La Tamara em mira i riu, eh?
Tamara, tu com vas a l'escola cada dia?
Vas caminant, vas amb autobús,
vas passant cotxe...
Bé, jo vaig amb bus.
Amb bus.
I et deixa tot just a la porta de l'escola.
Sí, dintre.
I vius lluny de l'escola?
Sí.
Per tant, tampoc no podries anar caminant,
però vaja, si volguessis en un moment determinat...
Tu, Quique, vas caminant?
Sí, algun cop.
I què?
Ho tens fàcil per arribar?
Bé, a vegades la serà està malament.
i quan plou acabo tot xou.
Jo és el que recordo,
que parlàveu molt de la problemàtica que es creava
quan plovia,
que us mullàveu perquè hi havia molts tolls,
molts forats a la cera
i que a més a més hi havia zones
que podien estar una mica enfangades, no?
I a més a més,
i quan plou sempre hi ha cotxes
i has d'anar per baix de la cera i tot.
I després...
Sí, digues, Quique,
i després el Pedro acabarà de completar la resposta.
Després hi havia molta brossa i tot.
Pedro,
igual que aquí què,
o te'n vols afegir alguna cosa més?
A veure, el Pedro,
també vas caminant o tu no vas caminant?
Autobús.
Vas en autobús.
I com ho veus, això?
També veus que hi ha molts problemes?
Malament.
Perquè les ceres són molt estretes
i no es pot passar bé.
tens que passar-te al metge del carretera
perquè no és...
Estàs d'olls, de xarx...
No hi ha manera.
No hi ha manera.
Qui més va caminant a l'escola?
Algú més?
Sí, jo.
A veure, tu, Elías,
i què trobes quan vas caminant?
Doncs primer de tot les faroles
que estan al mig del pas
i que la gent no pots caminar
perquè coincideixis amb la gent
que tu vas cap a la dreta
i l'altra gent va cap a l'esquerra
i et deus ser obligat
a anar-hi fins a la carretera,
a caminar per la carretera
fins que l'altre
ja vagi molt a prop per caminar.
Per tant, a banda que és incòmode,
també té un cert risc, un cert perill
si has de baixar a la carretera, no?
Sí, sí.
Tu, Daniela, vas caminant o en autobús?
En autobús.
Que, per cert, la Daniela
porta la samarreta de la Molassa,
de la Molassa de Tarragona.
Imma, em volies comentar alguna cosa?
Sí, que bàsicament, a veure,
els nostres alumnes, la majoria,
doncs, van a l'escola, no?
Amb el transport.
Nosaltres hem trobat aquestes dificultats,
bàsicament a les sortides.
Realitzem moltes sortides,
venim aquí a Tarragona, no?
I tot i que els nostres alumnes,
ja et dic, van a l'escola amb transport,
doncs, ho veuen cada dia,
quan baixem cap aquí,
i a Tarragona, avui mateix,
que m'hem vingut caminant, no?
I és això, no?
Les dificultats, vull dir,
tots, tots els que estem aquí
i tots els nanos de l'escola
ho poden comprovar.
I és, vull dir,
és una realitat palpable.
Per això, una mica,
tot el programa d'avui
l'heu volgut titular
una ciutat pels vianants.
Perquè a vegades sembla...
A vosaltres us dona la impressió
que les ciutats estan més pels cotxes
que per les persones?
Teniu aquesta sensació?
No quan aneu a escola,
quan feu la vostra vida normal.
jo no sé quin plan de vida porteu,
si sortiu molt pels centres,
si us moveu molt,
però trobeu que es dona massa preferència
als cotxes i poc als vianants?
Què en penseu?
Toni, tu com ho veus?
que els cotxes tenen lloc per passar,
van bé,
però nosaltres no,
diguem les persones,
no caminen bé.
O sigui, no poden passejar
com deu anar per allà.
Quan feu les sortides,
com diu la Ima,
aneu trobant dificultats
a banda de les que hi ha
a prop de l'escola?
Trobeu altres a la ciutat
que us cridin l'atenció?
allò que vas caminar dius,
calla,
un cotxe que està al pas de peadons
i no em deixa passar.
Un cotxe en doble fila.
Tot això ho trobeu cada dia?
Toni.
Bueno,
jo volia dir que al nostre col·legi
tenim una nena
que està en cadires de rodes
i sempre que fem una sortida
aquesta nena
sempre ha d'anar en cotxe
perquè no pot anar
en cadires de rodes
per a aquesta vorera.
O sigui,
ha d'anar expressament
en cotxe i tot això.
Això és un altre això
que diu la Ima.
Per tant,
cada sortida aquesta nena
quan va amb vosaltres
ha d'anar en cotxe?
Sí.
Uns mestres,
uns companys nostres.
Sistemàticament?
Ella mai us pot acompanyar pel carrer?
No, no, no.
L'han de baixar en cotxe
i llavors ens reunim
on és l'activitat.
però no és que és impossible.
Entre les voreres
que són estretes
i els fanals
que estan just enmig
és que és impossible.
Nosaltres no hi entenem
però vosaltres creieu
que seria una obra
molt complicada,
molt complexa
fer la vorera més ampla
o canviar les fores?
És que jo no hi entenc d'això.
Potser és que és molt complicat
fer-ho això, no ho sé.
No.
No creieu que sigui una obra
d'una intervenció molt difícil?
Vull just,
suposo que el que sigui
quin sigui el cost
està clar
que un bon passeig
en una zona transitada
facilitaria
l'accés a les persones,
les persones es trobarien
pel camí,
caminarien
menys ús
dels vehicles.
És a dir,
sumir-ho com sumir-hi,
s'haurà compta.
S'haurà compta
per tothom.
Per tothom.
Jo no sé si heu previst
utilitzar les fotografies
per algun moment determinat
del programa
o les heu portat per complementar.
jo no sé si és possible
ens l'anem passant.
Digues, Toni.
Bueno,
jo volia dir també
que aquesta vorera
si fos una miqueta més gran
canviaria tot.
O sigui,
podria anar
aquesta nena
en cadira de rodes
per allà.
Sí, Pedro,
costa't el micro.
Això que dius
és important.
S'haurà de arreglar
les baixes.
Sí, sí.
Sí.
És que hi ha
molts forats.
Sí, sí.
Aquesta cera,
diguem-ne,
que és una de les prioritats
dins d'altres problemàtiques
que ha pogut tenir.
És a dir,
si ara us diguessin
d'acord,
vinga, va,
seiem.
Què necessiteu que arreglem?
Seria
aquesta cera,
fer-la més ampla
i canviar...
Asfaltar-la.
Asfaltar-la,
que no està asfaltada.
No, que no.
I canviar
els fanals de puesto.
Sí.
Això seria una prioritat
i amb això ja
milloraria molt
l'accés a l'escola.
Milloraria bastant.
Si haguéssim de demanar
alguna cosa més
en segon lloc,
quina demanaria
respecte a això
que heu estat treballant?
Que les faroles
estiguessin
una miqueta més
separats de la vorera.
Perquè pogués passar
a tothom
amb més...
Perquè pogués passar
millor amb més còmode.
Clar, a veure,
ens heu explicat
per què en guany
tornem a parlar
del mateix
que vam parlar
l'any passat.
Perquè mireu
que podíem estar
parlant d'una altra cosa.
A veure,
el Pep,
allò m'acosta...
Això...
Espera,
no tinc les ulleres,
Pep,
si és un desastre.
Aquí tenim una foto,
les dues fotos
de l'any passat
que aguanten
els nens amb la mà,
i la foto
d'enguany
del lloc.
Aquest és
un xuclador d'aigua
que està a una rotonda
i la cera
d'aquesta rotonda,
el voral
està rebaixat
perquè corre l'aigua
que en plou.
És a dir,
que si una persona
va caminant
i plou,
es troba
que la cera
per on passa
es converteix
immediatament
en una via
d'aigua
que l'arrossega
i hi ha una pendent,
la mateixa cera
fa pendent
per portar
amb aquest xuclador
que aquí
hi ha cap
una persona
o un nen.
És a dir,
que aquí
no hi ha hagut
cap desgràcia
de miracle.
Hi ha hagut sort,
no?
De miracle,
però aquest és un risc,
és un risc
absolutament
inacceptable.
inacceptable.
A veure,
què em passa?
Aquesta és una de les coses
que el senyor regidor,
el senyor Javier Terrés,
es va comprometre
a resoldre
immediatament.
Aquella mateixa tarda.
Aquella mateixa tarda
anar cap allà
i posar remei,
perquè és que
almenys cobriu.
És a dir,
a banda d'altres elements
de seguretat
que hem comentat...
Però com a mínim
una solució d'emergència,
no?
Aquest element,
que és un risc greu
per la vida
de les persones,
greu,
i que no costa tant,
almenys protegiu,
ja dic,
no dic arreglau
o feu com cal,
només protegiu,
això està exactament igual.
I cal passar per allí
per veure-ho
perquè és que
te'n fas creus.
Clar,
és que penseu
que no són les fotografies
de l'any passat,
vull dir,
està claríssim,
és les dues fotografies
que vam fer l'any passat
fotografiades
a la situació real
d'ara mateix.
Si ara hi anéssim,
trobaríem aquesta situació
la mateixa,
un any després.
Pedro,
em penso que volies dir
alguna cosa
quan parlava el Pep?
Sí,
perquè és perillós això
perquè si passa un nen
pot caure,
pot caure i...
Amb molta facilitat.
A veure,
això de les fotografies
que ara estem veient
i per això també les comentem
ha quedat claríssim
amb tot el que ens heu explicat.
Hem fet memòria
als oients
del que vau presentar aquí
davant del regidor
d'Urbanisme,
els compromisos
als quals que s'han arribat.
Com us sentiu?
Que esteu indignats
en les vostres pròpies paraules
perquè no s'ha complert tot allò.
Però davant de tot això,
diu,
home,
alguna cosa hem de fer,
no?
I és el que heu fet vosaltres.
És a dir,
hem de fer alguna cosa
i què heu decidit fer?
Què és el que heu fet?
A veure,
qui ho explica?
Com hem treballat tot aquest tema?
Què és el que heu fet
al llarg d'aquest curs
per treballar aquest tema
i explicar-ho avui?
Quique?
hem anat a l'escola d'art.
l'escola d'art de la Diputació.
i hem anat allà i hem dit
els companys d'aquí a l'escola
s'hi pugen caminant.
heu fet entrevistes?
Heu fet entrevistes?
Sí.
Per conèixer l'opinió
d'altres persones
que estan a la zona.
Per dir, home,
que no es pensin
que no només som nosaltres.
Aleshores,
heu anat vosaltres
a l'escola
i heu fet les entrevistes.
Heu après
a fer entrevistes,
doncs?
I què?
Què tal l'experiència
de fer entrevistes?
Òscar,
què tal ha anat?
A tu que t'agrada tant
el teatre?
Que ho sabem
que t'agrada el teatre.
Com ha anat
la cosa de les entrevistes?
Explica'ns-ho.
Vinga,
com heu fet tot això?
Què és el que heu après?
Explica'ns el que vulguis
al voltant de les entrevistes.
Fa com jo,
té una xuleta,
jo també la tinc,
per si de casa em perdo.
Primer,
vam saludar.
I tant,
doncs saludar.
Hola,
em dic Òscar.
Molt bé.
Després,
ens vam presentar.
i aleshores
ells sabien
a què anàveu,
no?
Sabien que anàveu
a fer unes enquestes,
unes entrevistes.
Sí.
I els hi feies
ja la primera pregunta.
No?
Sí.
I després
els vam acomiadar.
I t'acomiadaves.
Apuntaves
el que et deien?
Ho escrivies?
Sí.
Qui ho escrivia?
Hi havia gent
que ho escrivia.
Molt bé.
L'Òscar preguntava,
algú més de vosaltres
preguntava?
També?
Sí.
L'Elias,
tu també preguntaves?
Sí, sí.
Molt bé.
I Daniela també?
Jo també.
Tu també.
A veure,
acòstate una mica
al micro,
Daniela.
I com ho feies?
Com l'Òscar?
Deies el teu nom?
Com ho feies?
Pues,
me presentava
i després
hacía la entrevista.
I t'acordes
de alguna pregunta
que hiciste?
T'acordes?
T'acordes?
T'acordes?
T'acordes?
T'acordes?
T'acordes?
T'acordes?
caído. Si se había caído alguna vez,
por ejemplo, en este
sitio que estábamos
explicando ahora, y que te contestó,
¿te acuerdas? Que no se había caído.
Pero lo habían visto,
este problema, ellos lo veían,
sabían de qué hablabais. O sea,
Daniela, Elías y Óscar
preguntaban. ¿Y quién tomaba
notas? ¿Quién escribía las respuestas?
¿Quién qué te iban diciendo?
¿Te acuerdas de las respuestas?
Sí. Algunos
decían que por la acera,
que nunca podían pasar porque
estaba llena de agujeros
y después cuando llegaban
casi arriba a la escuela
faltaba un poco de cera
porque faltaba
un cacho de cera y ahí habían coches
siempre aparcados y
decían que hacía falta como un
poco de aparcamiento.
¿Aparcamiento? Que no tenían aparcamiento.
No. Y los coches también fueron mal aparcados.
¿Y qué tal la experiencia
de ir a hacer entrevistas?
Bien. Bien.
Uy, un bien un poco pocho, ¿eh?
A ver, ¿qué es eso de bien?
No, no se llamó la atención.
¿Nos gustó?
Sí.
Luego, con todo esto,
¿qué es lo que hicisteis con las entrevistas?
¿Volvisteis a la escuela?
Sí.
Y entonces, con todo este material,
con las respuestas que os habían dado,
¿qué hicisteis en clase?
Pues...
apuntemos en un papel
y las traímos aquí.
¿Y las tenéis por aquí?
¿Tenéis aquí alguna cosa
de las entrevistas?
Sí.
Sí.
Sí.
A ver, Elias.
Tenim una...
Yo le he fet pregunta
a los alumnos
y la pregunta era
de qué pensaban
de cómo estaba
l'estad, ¿no?,
de la vorera
y de la carretera.
Y me han dicho
que estaba todo en malestar.
Y, además,
también,
me han dicho
que de eso
se habría de mejorar
porque,
si tenemos en cuenta,
nosotros
vamos del cole
del cole
cap a
l'escola de art
fins a la nostra part
tenim tot
ben arreglat
i quan arribem
a la part
de l'escola de art
ja no tenim res,
res de res de cera
i, a més a més,
també tenim el...
El Pep
ens ho ensenya
ara amb una altra fotografia.
Sí, sí.
Tenim el pas
de peatons
que
està
en mal estat
i també
els cartells
i que
no hi ha cap semàfor.
No hi ha cap semàfor.
I, escolta,
i com fèieu
les entrevistes?
Entràveu
en una aula
i
estaven tots asseguts
i vosaltres allà
preguntàveu
o d'un amb un?
D'un amb un
preguntàveu.
I què tal?
Bé, no?
Bé, bé, bé.
Perquè vosaltres
a la televisió
segur que heu vist
que van fent
entrevistes
pel carrer
a la gent
i tot això.
Ho he vist
a la televisió això?
Sí.
I què us sembla
quan la gent respon?
Si a vosaltres
us entrevistessin
pel carrer
us faria gràcia
o no us faria gràcia?
Sí.
Tu, Tamara,
això de fer entrevistes
et crida l'atenció?
T'agrada?
Bueno,
que no mucho.
No mucho.
¿Por qué?
¿Te da vergüenza?
Sí, un poco.
Ah,
és por un tema
de timidez,
eh?
Por lo que veo.
Molt bé,
doncs
em va parlar
del problema
de la carretera.
Volíeu saber
si només
els patíeu vosaltres?
i va veure
que no.
Els alumnes
de l'Escola d'Art.
Algú més?
O vas-ho parlar
només amb els alumnes
de l'Escola d'Art?
No.
Sí,
amb els alumnes
de l'Escola d'Art.
I escolteu,
parlant
amb aquests alumnes,
vau detectar
si hi havia
algun altre problema
a banda
del de la carretera
que vosaltres
dèieu?
Toni.
jo volia dir
que
que
que van dir
que
està
molt poc
il·luminat
i que no es veu
gaire res,
es veu de nit.
No es veu res.
Perquè sí,
perquè hi ha classes
de nit.
Sí,
quan surten
la tarda,
quan es fa fosc,
no veuen.
Clar,
ho veu
molt poc,
està molt poc
il·luminat.
Elías.
I a més a més
ens han dit
que quan plou
és impossible
anar-hi
per ahir.
I també ens han dit
que hi havia
un alumne
que anava
amb bicicleta
cada dia
i ells mateix
ens van dir
que
li era impossible
vindre.
I tenien problemes
amb la parada
de l'autobús,
també?
Sí.
Quin problema tenen
amb la parada
de l'autobús?
La parada
de l'autobús
van dir que
nosaltres
també tenim
dreta
a tindre
una parada
d'autobús
a prop
del col·legi.
Sí, sí.
I també
vull dir
que
també van dir
que
està molt malament
per anar
amb bicicleta.
No es pot
anar
amb bicicleta
per allà.
Per tant,
una de les conclusions,
m'imagino jo,
que vau treure
és que els alumnes
de l'Escola
d'Art i Disseny
tenen els mateixos
problemes
que vosaltres
per arribar
i per marxar
de l'escola.
Fins i tot
a vegades,
com deia el Pedro,
algun més,
perquè vosaltres,
com deia la Imma,
aneu i torneu
de l'escola
amb autobús
del mateix centre,
però, clar,
aquests alumnes,
que alguns són grans
i fan horari nocturn,
doncs el que dieu,
bicicleta,
a peu
o amb un autobús
ordinari.
Però es tenen
fins i tot
més dificultats.
Abans de fer
aquestes enquestes,
vosaltres pensàveu
que només vosaltres
teníeu aquest problema?
la veritat
és que,
és que,
bueno,
tu.
Sí, sí,
ja està bé.
Jo penso que
tot el món
pensa el mateix,
tots tenen
els mateixos problemes.
Tots estem igual.
Doncs els problemes
se suposa
que els hem d'intentar
resoldre entre tots
en relació
al futur,
pensant que es pugui
esmenar tot això.
Què guanyaríem
si s'arregla la carretera?
A veure.
Elías.
Guanyaríem
més seguretat
i una condició
millor
per la gent.
No només
per la gent
que camina,
sinó
per els alumnes
de l'escola d'art
i per a tots
i per nosaltres també.
Hi ha obres
que ho dèiem abans
que poden ser
molt complexes
i que poden durar
molt de temps
però a curt termini
es poden donar
solucions petites.
Creieu que sí
que es poden donar
solucions petites?
imagino que sí
que això
vosaltres
ho heu vist.
I quina és
la solució
que esteu
proposant?
Abdelilah,
penso que tu
tens la solució.
Estic aquí tots
preocupats
i ets tu
qui té la solució.
El passeig
arreglar
un poc
les carreteres
que estan
un poc
mal.
Algunes,
depèn.
I les ceres
i un munt
una cosa
i ja està.
és a dir
una mica
tot el que hem estat
parlant.
La Inoa
no ha dit res
encara.
A Inoa
no tens res
a dir?
Jo crec que sí.
Que alguna cosa
tens a dir?
Em penso que sí.
Com jo
tira de xuleta.
Clar.
Estem buscant.
A veure...
La de la Daniela
també.
La opinión
de otras personas
y por eso
hemos entrevistado
a otros estudiantes
y profesores
de la escuela de arte
y dicen
estas personas
también opinan
igual que nosotros.
Què vas fer tu
en les entrevistes?
Tu vas apuntar,
vas acompanyar,
vas preguntar
també?
Què vas fer tu
a Inoa?
Acompanyé
i pregunté.
I què et va semblar
l'experiència
de parlar
amb alumnes
d'un altre centre
que sou veïns
pràcticament?
Bé.
Bé?
Sí.
Home,
l'Elies devia
gaudir molt
perquè l'Elies
sempre ho diem,
li agrada molt
dibuixar
i jo m'imagino
que quan va entrar
a l'escola
d'art i disseny
va dir
ui,
això m'agrada
molt a mi.
Eh,
Elias?
Sí,
sí,
sí,
em vaig quedar
a bocabadar
per tot
el que hi havia
ahi.
Vas parlar
amb alumnes
que fan
dibuix i pintura,
no?
Sí.
Segurament?
Sí,
sí.
Continues dibuixant?
Sí,
per supost que sí.
Sí,
sí,
i què fas ara?
Quins dibuixos fas?
Què t'agrada dibuixar tu?
Doncs,
de tot,
de tot.
Dibuixo fotos,
personatges còmics
i a més a més
he dibuixat
un,
he dibuixat
un,
un imatge
de setmana
d'un Jesucrist
per la,
per la setmana santa.
Ah,
sí?
Això que vau fer
com a activitat
del centre
o tu pel teu compte?
Com a activitat
del centre.
Ah,
molt bé.
Us agraden els dibuixos
que fa l'Elias?
Pues sí,
la veritat és que sí.
I que està tot el dia
dibuixant?
Digues,
Ainhoa.
Sí,
la Daniela
també dibuixa
molt bé.
Ah,
sí?
És veritat,
la Daniela
també dibuixa
i a més a més
dibuixa
molt bé.
Què dius ara,
Daniela?
Però això ho tenies amagat,
no ens ho havies explicat mai.
Que jo no he venit aquí.
No,
no,
però vaja,
ho podries haver dit
perquè diuen aquí,
l'Elias,
amb tots els respectes,
semblava que fos
el dibuixant de l'escola,
però hi ha una altra dibuixanta,
segur que sortiran més talents.
I què és el que dibuixes
normalment,
Daniela?
Pues de tot igual.
Què t'agrada dibuixar?
Què més t'agrada?
Pues los dibujos,
por ejemplo,
si hay un dibujo
pequeñito,
yo te lo hago en grande.
T'agrada copiar,
fer com a,
d'un dibuix,
fer una còpia.
Sí,
però,
eso sí.
Però què t'agrada dibuixar més,
no sé,
paisatges,
persones?
Por ejemplo,
los dibujos que salen en la tele.
Los Simpsons,
por ejemplo,
así.
Dibuixar a los Simpsons?
Sí.
Posem el repte
que ens faci un Simpsons
aquí mentre fem el programa.
Avui estan fent caricatures
al Mercat Central,
que hem estat aquest matí.
Doncs,
no sé si a la Daniela
li diem que,
tu em dibuixaries un Simpsons
i me'l firmaries?
Sí?
Sí.
Si et deixo un paper,
aquest llàpix no s'hi t'anirà bé.
No et sap greu?
Més que em faria il·lusió.
Sí?
Doncs vinga.
Daniela,
a veure que no és un examen, eh?
Aquí et va bé,
en aquest paper et va bé?
Sí.
Doncs vinga.
A veure,
la Daniela dibuixa,
l'Elías dibuixa,
què us agrada fer a vosaltres?
Toni,
a tu què t'agrada fer?
Bueno,
jo tenia la mà aixecada
però no sé per què no m'has vist.
Ui, perdona,
doncs ara et dono la paraula,
no me faltaria.
No em passa res.
Aquest ull d'aquí
és que no el veig bé.
No em passa res.
Bueno,
jo també vull dir
que dibuixo molt bé,
he ganat dos o tres premis
al Col·legit
i se m'adona també molt bé dibuixar.
I què dibuixes tu?
Doncs dibuixo de Setmana Santa,
si hi ha un dibuix
li afelleixo unes coses més
perquè vegi que és propi meu.
I què t'agrada més dibuixar,
diguem-ne,
d'un paper a un altre,
és a dir,
d'una fotografia
o dibuixar la figura real,
què és el que t'agrada més?
Doncs de figura real.
És més difícil també.
Ja, sí.
Però deus tenir ja més tècnica,
digues Pep.
El Pep i després l'Elías.
Una col·legitant del Toni
és que imita
molt bé les persones.
Ens ha retratat a tots.
Dibuixant-les?
No, no, no.
Ah, parlant?
Imitant, imitant.
Ens ha retratat a tots.
És a dir,
que jo no estic segur
si ara quan tornem al col·le
potser t'imita tu, eh?
M'imites, Toni?
No, home, no.
Que no et faci vergonya, home.
Ja ho veurem.
Ei, que tinc bon caràcter,
que no m'enfado.
No, ja has imitat-ho.
Sí? No?
No s'atrevirà a imitar-ho.
Vinga, va, Toni.
Si no ara després,
abans d'acabar el programa.
T'imito un poquet.
Vinga, sí, sisplau.
Va, imita'm.
Bon dia a tothom.
Estem aquí reunits
per fer...
Sembla una missa, eh?
Jo no dic que estem aquí reunits.
No, no.
Bueno, jo ho faig com tu...
És que estaves així,
després així,
ja ho saps.
Oia, és veritat?
Ara m'estic adonant
de tot el que faig
i no soc conscient.
Sí, sí.
Bueno, si vols t'imitar-ho
una miqueta, ja està.
Té molt de perill.
Sí, imita'm, imita'm.
Bueno, jo...
Comencem.
Bueno, estem aquí reunits.
Hem fet...
Avui al Col·legi Sant Rafael de Tarragona
es farà una visita de lectura de la vida
aquí a 96.7 Tarragona Ràdio.
Molt bé.
També volíem dir
que cada divendres,
als 30 i 60 dies de l'any,
ve un col·legi,
diferents col·legis,
no sé,
d'educació especial,
de tots els meus instituts,
de tots els tipus
i molt bé,
no parlo més
perquè si no
et torni a l'estat.
Toni,
això que fas no és fàcil
perquè a més
t'has de fixar molt
per després utilitzar
la llàgrima i tot, eh?
No, no, molt bé, molt bé.
Em quedaré sense feina.
No m'hi dit gaire.
Jo volia fer el fall un moment
que em fa gràcia.
No, és que jo ara t'anava
a demanar que ens fessis el fall.
Vale.
Que faci el fari, no?
Ho fa bé, eh?
Mentre la Daniela
està fent los cims.
Vinga, va, el fari.
Toni, el fari.
I vaya tonito,
ay, tonito guapo.
I vaya tonito,
ay, tonito guapo.
No puc, que no puc.
Una altra vegada, eh?
Sí, sí, sisplau.
És que el Pedro
és que se es trencava
de riure allà.
M'ajuda una miqueta més cap aquí,
però no...
Escolta, si vols posar-te de peu
jo t'aguanto el micro,
com tu vulguis,
com estiguis més còmode.
És igual.
Empeçarem al fari.
Vinga, va.
Vinga, va, al fari.
Que saquen aquel toro de l'algua,
que saquen aquel toro del río,
que saquen aquel que està a la sombra,
que saquen aquel que està escondió.
i guanyar torito.
Ai, torito guapo.
Que seriós.
Descanso.
A veure, dibuixants, imitadors.
Alba, què t'agrada fer a tu?
A tu què t'agrada fer?
A mi me gusta salir con mis amigos.
Sí, home, però això està molt bé.
Ja en tens molts?
Sí.
Sí?
I què feu quan sortiu?
Bueno, si es pot explicar...
Eh, eh, eh.
Si et pot explicar, si no, no.
Ah, doncs aleshores no es pot explicar, no?
Bé, ho deixem aquí.
A tu, Pedro, què t'agrada fer en el teu temps?
Dibuixar.
Dibuixar, també.
Però escolta, això de dibuixar
sembla que sigui una cosa molt habitual.
I què t'agrada dibuixar?
Com els teus companys?
No sé, figures o...
No sé, no sé, no sé, no sé, no sé.
No sé, no sé, no sé.
No sé, no sé, no sé, no sé.
No sé, no sé, no sé.
Ah, també.
Molt premiats, eh, els alumnes de Sant Rafael.
Us presenteu a molts concursos de dibuix?
Sempre que hi ha algú?
Sí, de Sant Santa.
Molt bé.
I tu, Quique?
A tu, Quique, què t'agrada fer?
A mi, que dibuixar.
També dibuixar?
És magnífic.
Quantes hores de dibuix teniu de classe a la setmana, Ima?
Cap ni una, eh?
És en el seu temps llibre.
I què t'agrada dibuixar, Quique?
Depèn.
Depèn del dia, del moment.
Sí.
Però el que més, dels teus, dels dibuixos que tens,
quins són els que més t'agraden?
No sé, tinc dels Simpsons, tinc de tots.
També dels Simpsons.
Ei, però quin Simpsons que m'està fent la Daniela?
Després ho vull signar, això.
I de Lletres, sí.
Lletres també.
I l'any passat vaig guanyar el Premi del Carrefour.
Vas guanyar el Premi del Carrefour,
que l'Aliès el va guanyar fa un parell d'anys, o tres,
i l'any passat el vas guanyar tu.
Amb quin dibuix? Com era el dibuix que vas guanyar?
Era d'una estàtua que hi ha al port.
Al port de Tarragona. Molt bé.
Toni, què volies dir?
Sí, volia dir que jo ara estic al taller d'hostaleria,
però vaig estar dos anys a Electricitat,
i allí al taller d'Electricitat fèiem dibuix picat,
picat amb xapa, i després ho pitàvem.
Home, doncs això molt aparent, no?
Sí, sí, i també se m'adonava molt bé.
Vull dir, perquè...
Ara fas hostaleria, t'agrada més?
Sí, la veritat que sí.
De tot el que has fet fins ara a l'escola,
el que més t'agrada és hostaleria?
Sí, però ara sí.
I t'agradaria dedicar-t'hi?
Sí, m'agrada molt la cuina.
Molt bé, i cuines?
Sí, clar.
Què és el que millor et surt?
Bueno, millor, millor...
Bueno, que es pugui menjar, va.
La tuitea francesa.
Bueno, però escolta, té la seva cosa, eh?
Sí, sí, sí.
Ai, Noa, digues.
Que jo, jo estoy en el taller de fusteria
i he hecho una jaula de madera y una caja.
Molt bé, és la primera vegada que estàs al taller de fusteria?
Sí.
Has començat enguany.
I també vaig estar al taller de hoteleria.
I què t'agrada més?
El de hoteleria.
També t'agrada cuinar?
Sí.
I què cuines?
Alguna cosa més que truita francesa o...?
Ah.
Ara ja no.
Alguna amanida, eh?
A la Tamara què?
Al Quique què li agrada fer quan s'ho ha dit dibuixar?
I a tu, Tamara, què t'agrada fer?
Jo, el nòvio.
Bueno, pues estaré en casa.
Has dit buscar nòvio?
Que va, que va, que va, que va, que dices?
És el parque del nòvio.
No sé jo, si buscas nòvio o no buscas nòvio.
Jo vull dir que la Tamara va molt a la patxa, eh?
Això sí, eh?
La Tamara és més de vida nocturna i discoteca.
Sí, sí.
Sempre m'ho diu, sempre m'ho diu.
I t'agrada anar a la discoteca?
Sí.
Això és que t'agrada ballar.
Sí.
I l'ambient i tot això.
Sí.
I és el que més t'agrada fer en el temps lliure.
Bueno, que també ver novels que me las...
Bueno, que las veo todas, eh?
De la tele?
Todas.
Els serials, les sèries, les novel·les, perdó, quin tipus?
Quines són les que més t'agraden?
La de Pasión de Gaviranes...
Però aquesta ja no la fan, no?
Sí.
Encara la fan?
Sí.
Ah, doncs jo pensava que aquesta era entida, no?
És aquella que surten nois i noies així com a...
Sí, sí.
Estan mocatges tots, estan estupendos i estupendes, no?
Ai, mira, sí que li agrada, eh?
Perquè realment sembla que l'estigui visualitzant ara la novel·la.
I, Abdelilab, tu què t'agrada fer?
Què fas en el teu temps de lleure?
Pues jugar a futbol, a veces, cuando me gusta ir en el colegio y no a fuera.
Cuando estoy a la meva casa, cuando arribo, cojo, me pongo algo de comer, entonces disfruto
jugar amb els meus amics i cosins.
Molt bé.
I me lo pasas superbé.
I tens un grup d'amics i un espai per jugar a futbol.
Sí.
Doncs què més vols?
A la pista.
A mi ja m'estranyava que no surtis ningú que em digués que li agrada jugar al futbol
en el seu temps de lleure, perquè tots dibuixants, tots dibuixants...
Ai, Noa, digues.
Que jo, en mi tiempo libre, voy a un espai que se llama Club Baixell y hago un montón
de actividades.
Home, i allà feu molt de teatre, eh?
Sí.
I moltes obres, i heu anat pel món, eh? A fer obres de teatre.
I el 30 de mayo actuamos en Barcelona.
A més, actueu en una cosa molt important, que ho sé jo. No sé dir-ho ara perquè fa temps
que m'ho van explicar, però és una convocatòria molt i molt important aquesta actuació.
Quin musical porteu, que no me'n recordo?
El Remember.
El Remember, que el va fer a Tarragona.
Sí.
Al Teatre Metropòlia, molt d'èxit.
Òscar, tu també estàs al Club Baixell?
Sí, sí.
Home, doncs allà estàs al grup de teatre, segur.
Eh?
Fas el Remember, també?
Sí.
Jo crec que és de tots els espectacles el que més us agrada fer, però a mi m'ha dit
un ocellet que heu d'anar canviant.
Sí.
Que no podeu estar fent sempre el mateix, no?
Aquesta és l'última actuació.
És l'última actuació que fareu del Remember i començareu a preparar una altra obra, o què?
Sí, nova.
I heu començat?
No, encara no.
Encara no.
I què us agradaria fer en la nova obra de teatre?
Lo que toqui.
Lo que toqui.
T'agrada tot?
Tot, tot.
Però us agrada més que sigui musical?
Sí.
Sí.
Vosaltres al Remember què feu?
Quin paper feu?
Jo faig de John Travolta.
Bueno.
El meu heroi, John Travolta, és magnífic.
I feu gris, un trosset de gris, no?
Sí.
No, fem gris, Ava i Beatles.
Molt bé.
Doncs l'Òscar fa de Travolta.
I tu, Ainhoa, de què fas?
Jo, eh...
De Afro.
Vull dir que a veure si farà de Sandy en gris.
De Afro, què vol dir això?
Que és música discotecera?
No.
Ava.
A veure.
Ah, de Ava.
Sí.
Per això abans ha sortit per aquí la cançó Chiquitita, eh?
A l'hora que us hem dit, trieu alguna cançó per acabar dins de les que hem votat sortia Chiquitita.
Trobo que teniu l'agenda molt ocupada, eh? Tots plegats.
I tu, Elias, a banda de dibuixar, només dibuixes.
Lo meu és dibuixar.
Lo teu és dibuixar.
Escolta, i és molt important, o trobo que és molt interessant això que ha comentat el Toni.
Digues, Abdelalí.
Te puc fer una pregunta?
I tant.
A veure, el que no sé jo és si te la podré respondre, però fer-la la pots fer, no hi ha problema.
En teu temps lliure, què fas a tu?
Jo no tinc temps lliure.
No, a veure, saps què m'agrada a mi fer en el meu temps lliure?
Quan el tinc, eh?
Quan el tinc.
Patinar.
Ah, molt bé, molt bé.
És de les coses que m'agraden.
A més, com que tenim aquest fart tan magnífic aquí a Tarragona,
doncs tenim milles per tirar.
Quique?
A mi m'agrada jugar a l'ordinador.
Però t'agrada jugar a jocs o navegar per internet?
Què és el que fas?
Al Messenger, al Facebook.
Ah, aquesta és una altra.
Entreu molt?
L'Alba em penso que està molt al Messenger i al Facebook.
Sí, al Messenger i al Facebook estic.
I et contactes amb els amics, amb les amigues, us passeu coses.
Bueno, allò és com sortir al carrer, però sense sortir al carrer, no?
Estàs amb tothom.
Però no només ens hem de quedar al Facebook.
Com tu deies, també surts al carrer.
Sí.
I et relaciones i t'agrada molt sortir a fer gamberrades, com deies.
Sí.
No et preguntaré quina...
Muitxes.
Ella diu muitxes, jo no pregunto, eh?
Que així si pregunto no ho sabré.
Doncs com ho dèiem el Toni, Parc comentava abans el tema d'hostaleria, la Inoa el tema d'electricitat.
Clar, a l'escola heu passat o passeu per diferents tallers?
Elias, digues.
Què t'has equivocat?
La Inoa fa fusteria.
La Inoa fa fusteria?
Sí, sí.
És veritat.
Qui m'ha dit allò d'electricitat?
Tu, Toni.
T'havies fet electricitat i havies passat a hostaleria.
Sí, sí, ja podeu riure perquè m'equivoco així molt sovint.
Digues, Pedro.
Tu on estàs ara?
Jardineria.
Hostaleria, també?
Ja, jardineria.
Ah, jardineria.
Estudi de passants, electricitat.
I què és el que més t'agrada? Electricitat o jardineria?
Moltes coses.
Les dues.
Si t'haguessis de dedicar algunes de les dues, allò de treballar, de què t'agradaria?
Eh?
Si t'haguessis de treballar o de l'electricista o de jardiner.
No ho saps.
Bueno, que Toni temps vas a pensar, tu, no?
Alba, quins tallers?
Jo vaig a hostaleria.
I també t'agrada?
Sí, m'encanta.
¿Te agradaria dedicarte?
Sí.
Cuando...
El año que viene supongo que espero ir a la Escuela de Hostaleria de Cambrils,
hacerme el examen, ingresar.
Estuvimos este año haciendo un reportaje.
Sí.
Y qué bonita que es, qué bien que funciona y qué cocinas.
Yo espero que vayas, eh?
Muy bonitas.
Porque vas a disfrutar y vas a aprender muchísimo.
Tinc aquí el dibuixen de la Daniela.
M'ha fet un Simpson absolutament perfecte, envoltat de papallones, usets de peluix,
i a més li surt, en castellà es diu bocadillo, eh?
Allò dels teus espos a Tarragona Ràdio.
Daniela, moltíssimes gràcies, però em falta una cosa.
La teva firma.
Home, un artista ha de firmar la seva obra.
S'ha passat el temps, eh?
Jo no sé, vosaltres, a mi m'ha passat volant.
Acabem amb una cançó.
No hem oblidat, eh?
Tota la problemàtica de la que hem vingut a parlar avui.
Ni la reivindicació que feu.
Jo espero que arribi a les oïdes de qui hagi d'arribar.
Per això no treu que acabem el programa de forma positiva i amb una certa alegria.
Digues, Daniela.
Acòstate al micro, que així te sentirem.
Que tenim que dar les gràcies.
Pues venga, vamos a darles.
Mientras suena Estopa, que és la cançó que habéis elegido, Run Run.
Venga, Daniela, damos les gràcies.
Que gràcies al programa por havernos traïda otra vegada.
Gràcies a vosaltres por haver venit otra vegada i que vengáis moltes vegades.
Un placer, de veritat.
Toni?
Bueno, jo vull dir, abans de despedirnos, que moltes gràcies per l'any que s'està escoltant.
a meus pares, al col·legi Sant Rafael i a l'Escola d'Arte.
A l'Escola d'Arte i Dissenys, que han col·laborat fent aquest treball de camp
per posar en evidència les mancances que hi ha al voltant de l'escola.
I també vull dir que moltes gràcies per haver-nos invitat aquí a Tarragona Ràdio.
És casa vostra, això, ja ho sabeu.
Com de tots els ois i noies de l'aventura de la vida.
Moltíssimes gràcies i bon cap de setmana.
Adéu, nois, noies, que vagi bé.
Adéu.

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit