Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Gairebé és un quart d'una del migdia,
ens hi anem posant, Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Comencem el quart, quart i mig, gairebé dos quarts de català,
a aquesta secció que ens porten des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Avui d'un quart i mig, només.
Un quart i mig, sí?
Ai, sempre ho intentem.
És que després venen els russos.
Què que venen els russos?
Els de l'Skanov.
Eskanov.
El que va també baix.
Sí, deuen ser russos aquests, però són els fotògrafs russos del festival.
Els que tenim aquí a Tarragona, no?
Tota aquesta comunitat de fotògrafs russos.
Enric Garriga, a veure, no parlem de rus, em comentava.
És que és molt divertit, ai, perdona, Elin, sí, és que és molt xulo això que m'has dit.
És molt divertit, alguns aprenents que tens de català, que són d'on m'has dit.
De Geòrgia.
I que les fricatives, les africades, les fan així.
Sí, els porten de sèrie, ja.
I totes els hi suten molt bé, perquè com que en el seu idioma també hi són,
doncs no els hi costa gens, no els hi costa gens.
Ara, altres coses els hi costen una miqueta, eh?
Les vocals obertes, com que no en tenen, els hi costen.
Però les fricatives, sonores, sordes, tot això, perfecte.
I després tenen aquell accent tan xulo, no?
Tant dolzetes.
Tenen aquell accent així, a vegades.
Doncs vinga, comencem. Avui, notícies, notícies curtes.
Hauríem de posar un accent una mica afrancesat, eh, però.
Sí? Com es faria això?
Doncs mira, com ho fa aquesta xica.
Jo que no sé fer una truita, ni un pastís, ni uns canelons,
per un noi així em faria, sa majestat dels fogons,
cuinaria tot el dia, olles plenes d'il·lusions.
I mai no ens atiparíem de menjar entre passions.
Dolces nits de somnis curts, nits tendres, llemineres.
Nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.

A la cuina, quin plaer poder cuinar.
Una vida sense espines, una vida al punt de sal.
També somnis nits divines, per poder-la acompanyar.
Avui ja sé qui és, enric, és l'Anna Roig.
I l'hombre del teu cos, seria això.
Què m'expliques de l'Anna Roig?
Què podem explicar que no se sàpiga allà i que no sigui de domini públic.
Que demà actua a Tarragona, al Teatre Metropol,
dins el festival d'aquesta temporada de tardor,
i dins de la tardor literària.
Per què? Perquè les lletres d'aquesta xica, com se pot escoltar,
tenen molta literatura.
I, a més a més, en un teatre,
perquè les seves actuacions, els que els han vist,
ja hem dit que són molt teatrals,
no només canta, sinó que interpreta, gesticula,
representa les cançons.
Per tant, és molt escàient total.
Mira, grup Revelació del 2009, segons els Premis en Derroc.
Premi en Derroc a el millor videoclip del 2009 per G-TEM,
que és una cançó que sentirem al final,
i és un videoclip que es pot veure fàcilment a qualsevol,
vull dir, amb un youtuber o a la web d'ells mateixos, es troba,
i és molt bonic.
Premi serviria a la millor lletra de cançó del 2009,
també, per Corro sota la pluja,
i Premi que la sabaté, també, per Corro sota la pluja.
Aquest Premi que la sabaté, em sembla que és el que dona en Andorra.
Atenció.
Bé, tots aquests premis,
de fet, tant Corro sota la pluja com...
no, G-TEM, no, però el Corro sota la pluja, en el seu moment ja la vam posar aquí,
i, doncs bé, avui comencem amb aquesta cançó,
una de les que encara no havíem posat d'aquest disc,
perquè l'hem posat cada vegada que actua per aquí a la zona,
l'hem actuat al Morell, doncs també la vam posar,
i avui comencem amb Dolces Nits de Somnis Curts.
Que sapigueu que l'Anna Roig la tindrem en directe,
després, a la recta final de programa,
cap a la 1 i 10 minutets,
passada la 1 del migdia,
perquè ella mateixa ens expliqui com serà el concert del Metropol,
i, a més, us regalarem entrades perquè hi pugueu anar gratuïtament.
A tu no.
Jo puc concursar?
No, a tu no.
Doncs jo no hi vaig.
Bé, potser, si puc hi aniré,
però si no em doneu l'entrada, és igual, també hi aniré.
T'enviem d'enviat especial de Tarragona Ràdio.
Vale.
Sí?
Aprovat.
Firmo.
Digue'm, perquè tenim un munt de coses a fer.
Tot arrenca, tot arrenca.
Voluntar és per la llengua?
Sí, avui...
Tornem a parlar, molt bé.
Tornem a parlar perquè, com que és una cosa que interessa difondre
i que interessa a la gent,
avui és el dia que l'altre dia ho vam anunciar
i apunteu-se encara i sou a temps.
Avui, aquesta tarda, a dos quarts de vuit,
a la nostra seu de la plaça Imperial Tàrregó,
a l'aula 3, que és aquella megaaula que és com una sala d'actes,
i cap molta gent,
i farem cabre les 50 parelles que tenim.
Perquè estem parlant d'aquesta quinzena edició
del Voluntjar per la Llengua que comencem avui a Tarragona,
quinzena a Tarragona.
El divendres començava, no sé si també una cosa així de molts números hi ha,
a Calafell, amb 14 parelles,
a l'oficina i a Calafell també vam fer la presentació de vendes,
avui fem la d'aquí a Tarragona.
50 parelles, dic, quinzena temporada,
i una de les novetats que tenim
és que a la llista ja habitual de museus municipals
que els alumnes, els alumnes, les parelles lingüístiques poden visitar gratuïtament,
només si afegeixi, em sembla, que el museu de la catedral i algun altre.
Ara, també, el dia 14 passat, vam signar un conveni amb el Museu del Port de Tarragona,
un conveni de col·laboració entre el Centre de Humanització Lingüística i el Museu del Port,
per tal que, lògicament, aquest tipus de conveni són per afavorir-nos mútuament,
i en aquest cas, doncs, totes les nostres parelles lingüístiques,
amb el seu carnet de voluntari per la llengua,
podran accedir gratuïtament al Museu del Port
i també podran participar a les activitats que el Museu del Port,
a part de les exposicions, de l'exposició permanent
i de les temporals que van posar en el museu,
també fan activitats culturals,
ara mateix estan fent un cicle de comptes per menys,
que els fan cada cap de setmana.
Doncs bé, tot aquest tipus d'activitats,
que a més a més hem de dir que el Museu del Port s'ha de celebrar els 10 anys,
enguany, estan de celebració dels 10 anys,
doncs bé, totes aquestes coses són també dintre del paquet de novetats
que se'ls explicarà aquesta tarda als voluntaris per la llengua.
Els que m'estiguin sentint ara ja ho saben,
i els que no, doncs, ho seran aquesta dada
juntament amb la resta de material que els donem,
el carnet, un full de temes per poder parlar amb la parella,
i la llista de museus i llocs on poden anar gratuïtament,
també teníem allò de les bicicletes,
i tot això avui.
Escolta, i si algú es desperta tard i diu
ai, sí, que jo ho volia fer, jo ho volia provar.
Cap problema, es pot apuntar.
Fins i tot, no ho sé, a la setmana vingut.
Sí, a veure, avui ja no,
vull dir, avui ja no li posarem parella,
però si una persona ara es desperta,
ara i es vol apuntar, es pot apuntar,
anant tranquil·lament a la nostra web
del www.cpnl.cat
barra inclinada de Tarragona,
aquí trobareu a la part de la gent la informació
de què avui comença això,
també hi ha una caixeta amb la icona
del Voluntariat per la Llengua,
clicant allí es troba la informació,
la gent es pot inscriure en línia,
tant si és voluntari,
és a dir, el que ja sap català i que pot ajudar,
com si és aprenent que vol que l'ajudin a practicar,
allí hi ha una fitxa que l'omplen,
la rebem automàticament per internet,
la rebem i llavors el nostre tècnic
busca les parelles, etc.
en el cas de gent que s'apunti a partir d'ara
i fins a la pròxima, diguem,
reunió de presentació de parelles,
que haurà de ser el febrer o el març,
doncs pot ser que els hi trobem parella
si hi ha alguna urgència o si pel que sigui,
si cal ser obligament,
ho podem fer en les pròximes setmanes
i si no, doncs probablement la gent que s'inscriui
des d'ara fins al febrer,
els emparellarem el febrer o març.
Molt bé, molt bé.
Queda dit, eh?
Doncs avui a quarts de vuit es presenten ja sobre la primera reunió
d'aquests voluntaris per la llengua,
que a mi m'has posat aquí a la guió 500 parelles.
500 parelles? M'he equivocat.
I ja deia jo, dic, ui,
vam fer una crida la setmana passada,
sí que va ser efectiva, tu.
50, home, 50 està molt bé.
És un error de teclat, no?
Però 500 parelles i moltes més són les que portem
amb aquestes 15 edicions,
en portem moltíssimes més de 500,
però vaja, avui eren 50.
Mira, el tema del carnet i els avantatges amb convenis,
no, això no m'ho havies explicat, està molt bé, eh?
Cada dia s'aprem alguna cosa.
No, està molt bé perquè dones idees d'activitats
que es poden fer.
Sí, sí, i tant.
Els tuteles, no?
Sí, sí, i també pròximament obrirem uns grups de conversa,
de conversa de temes d'actualitat,
que doncs hi podran participar també les parelles de voluntaris
i venir a, diguem, els aprenents podran venir
al Centre Obrer de Català
i els farem unes sessions de conversa guiades
sobre temes d'actualitat.
Aquest és una altra de les coses també que se les explicarà,
guiada, però no vull explicar més coses, sinó ja no vindran.
No, no, deixem-ho, deixem-ho gota a gota.
Escolta, el català mola, Enric.
M'agrada que em facis aquesta pregunta.
i és el títol d'unes jornades que es faran la setmana que ve
aquí a Tarragona, concretament al Palau Final i de Congressos de Tarragona,
concretament els dies 11 i 12, aquests dijous i divendres de la setmana que ve.
El subtítol, aquest era el títol, el català mola, amb interrogant.
Per què? I per què aquest mola,
que és evidentment una cosa d'argot popular i juvenil?
Doncs perquè en aquestes jornades el que es vol,
se volen centrar en el tema de les competències, representacions i usos de la llengua en l'àmbit juvenil.
Ja és un tòpic, això quan sigui el moment que fem la secció de Desfem Tòpics,
ja en parlarem d'aquest tòpic, si cal,
però sí que és un tòpic allò que els joves tots surten de l'escola sabent català i castellà,
i potser per això no l'utilitzen.
I és allò que els joves tots saben català,
tots surten de l'institut amb el nivell C,
però en canvi la realitat sociolingüística del carrer és que la gent jove
és la que presenta en els últims temps, fa anys no,
però la tendència actual és que entre els joves es redueix la fidelitat lingüística
o l'ús de la llengua,
perquè així com per la nostra generació, parlo de la meva,
els que passem de 40,
hi havia a la nostra adolescència, a la nostra joventut,
era un tema de militància lingüística perquè estava prohibit
i per tant era una manera de revelar-se, utilitzar la llengua pròpia,
avui en dia això no es percepa així,
la gent jove avui dia la percepció que té és que saben els dos idiomes
i els hi és igual un que un altre,
i no tenen cap conflicte,
ells el llibre aquest de Sortim de l'almari lingüístic...
No tenen cap estrès.
Els pot servir, perquè els pot donar idees,
però en principi no està destirat ells
perquè ells no suposa cap estrès en general,
també n'hi ha que sí, també hi ha grups de militància
de tots els estils,
però diguem que no és un corrent general entre la joventut
com si que ho era fa 20 anys, per exemple,
aquesta cosa de ser fidels i utilitzar el català.
Doncs bé, per tot això es fa en aquestes jornades.
I podria influir el fet que no existeixi un argot específicament juvenil,
en què la llengua no sigui fluïda en un àmbit més informal o més juvenil,
i en aquest cas el castellà hi té molt de terreny a guanyar.
Sí, aquest és un dels temes que sortiran amb algunes de les ponències
o tal de les rodones que hi haurà en aquestes jornades.
De totes maneres, avui només faríem una prèvia
i és per dir que això, com que és dijous i divendres de la setmana que ve,
encara la gent es pot apuntar.
A què va dirigir?
Va dirigit, primer, a la gent jove,
però també, evidentment, a sociolingüistes,
a gent com els del meu gremi,
a la gent que treballa amb normalització lingüística,
a la gent que treballa amb qüestions de llengua a l'administració.
A veure, això ho organitza.
El Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament,
la Universitat Rubri Vigili,
en el Departament de Filosofia Catalana,
i la xarxa Croscat,
que és una xarxa d'investigadors de sociolingüística.
Mira, el subtítol de la xarxa Croscat,
coneixements, representacions i usos del català.
I aquí, en aquesta xarxa, hi ha, per exemple,
el Miquel Àngel Pradilla,
de la Universitat de l'Ajuntament de Filosofia Catalana,
ell és membre d'aquesta xarxa,
i, per tant, aquests són els tres organismes
que organitzen les jornades
i, a més, hi ha la col·laboració de totes les administracions,
la Diputació, la Generalitat, etcètera, etcètera.
Ho dic això perquè als matins hi haurà ponències serioses,
diguem, de gent experta, de sociolingüistes experts,
i a les tardes, o també, o a la part més cap al migdia,
hi haurà taules rodones en les quals intervindran,
no hi ha tant, si no, també hi haurà sociolingüistes,
però també hi haurà gent que no són sociolingüistes,
però sí que es treballen al voltant de la joventut,
doncs per ser el món de la música i del consum cultural,
i, per tant, aquí hi haurà una taula rodona
amb el Lluís Gendrau del grup Enderroc,
la Judit Rodríguez del grup Flash,
de ràdio Flash FM,
Joan Joard de Null,
del projecte Canto Sense Borgonya,
que és un projecte de la Secretaria Política Lingüística
que es fa des de Lleida.
Cosetes d'aquest estil també hi seran,
hi ha taules rodones sobre els joves i els mitjans de comunicació
i el consum cultural, aquest tipus de coses,
que són les que poden, diguem, engrescar.
A més a més, per als estudiants de la universitat,
això té un reconeixement d'un crèdit i mig,
i la resta de gent,
representa unes jornades de 15 hores,
efectes de computar crèdits i que tipus de coses són 15 hores.
I suposo que també hi ha la possibilitat
d'entrar en alguna de les sessions
i no apuntar-se a totes les jornades,
sinó a assistir a alguna de les sessions.
En aquest sentit, no m'atreveixo a dir ni que sí,
ni que no, no, no, no, segurament sí.
Coses molt rientres.
De tota manera, ara l'interessa remarcar
que si a algú li interessa apuntar-se amb això,
encara es pot fer,
perquè hi ha de dada, hi ha de termini fins al 10 de novembre,
per tant fins dimecres que ve,
dimecres que ve, quan estiguem fent el programa,
ja donarem una mica més de detalls del contingut,
com que és el dia abans,
però fins al dia 10 qualsevol persona es pot inscriure en aquestes jornades.
On trobareu la informació?
doncs la trobarem segurament al web de l'Universitat de l'Orient Virgili
o també podem trobar informació al web
del Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament.
11 i 12 de novembre,
recordeu aquestes jornades al Català Mola,
al Palau de Congressos de Tarragona.
I passem a un altre tema.
Un tema visual?
Deixi-m'ho, deixi-m'ho, deixi-m'ho.
Te'l regalo.
No, home, no.
Ara tinc curiositat.
Tema visual.
Hombre, m'aportes el 5?
Sí.
De nou.
I atenció, aquesta setmana ja sí que ja comença
a la Conca de Bad Verà.
Cicle 5 és aquell de pel·lícules en català
amb un preu raonable i assequible.
Tarragona, Vilaseca i el Vendrell ho fan els Ocine,
que abans eren els Òscars a Tarragona.
Ho fan els dissabtes a un quart de cinc,
el preu de 3 euros i mig d'entrada.
i aquest dissabte toca, dissabte 6 de veure toca,
SREC, feliços per sempre, que vindria a ser l'SREC 4.
L'última, no?
L'última de l'SREC, que se suposa que aquest cas sí que serà l'última,
que ja no n'hi haurà més.
Tu ja l'has vista, no?
De la manera que en parles?
Doncs no.
Mira, és l'única de l'SREC que no l'he vist.
Les he vist totes, però aquesta encara no.
Perquè és que n'hi havia moltes que ja han anat sortint per aquí
i doncs no les hem vist totes.
Aquesta no l'hem vist.
Potser hi anirem aquest dissabte.
Però atenció, que aquest cap de setmana sí que ja comença a Montblanc.
Tenim, a Montblanc ja va començar, tenim el 7 de novembre, diumenge,
a les 5 de la tarda, 4 euros al Cinema Casal, Bob Esponja, la pel·lícula.
Ah, hi ha la pel·lícula de Bob Esponja?
Doncs sí, si la fan a Montblanc és que existeix.
I en català, molt bé.
En català, això seria curiós de veure.
Perquè el Bob Esponja el fan de no sé quina cadena d'aquelles,
que ho fan tot en castellà i no sabem com sona en català.
Serà curiós.
I comencen ja per fi a Santa Coloma de Caral.
que comencen, van començar el dia 28,
doncs aquest, el 7 de novembre, a Santa Coloma tenen com a ensinistrar un drac,
que aquí a Tarragona ja la van fer l'altre dia.
I a Bimbudí, també el 7 de novembre, i per tant estem parlant del diumenge,
en aquests dos llocs, fan Doraemon i els déus del vent.
Que ja és una clàssica, aquesta ja és antiga.
A més està molt bé perquè està plantejat al cinema,
les diferents pel·lícules, també per diferents edats.
Sí, perquè aquesta, doncs a Bimbudí, que la fan a les 5 de la tarda,
val 4 euros, i el de Santa Coloma,
com a ensinistrar el teu drac, sembla ja per un públic que ha de quedar més gran,
dos quarts de 6, també 3 euros.
Cicle 5 i encara ens quedarà una setmana més?
Sí, queda una setmana més per Tarragona i dalt.
Sí, i Santa Coloma, Managral i Bimbudí acaben a finals de novembre,
per tant encara quedaran uns quants dies que ja en diem pel·lículetes.
Molt bé, Déu-n'hi-do, si hem fet feina, eh?
Escolta, hem parlat que arrenca la temporada de voluntaris per la llengua.
Us hem explicat que hi ha unes jornades sobre el català aplicat a l'àmbit juvenil,
el català mola.
Us hem parlat de les pel·lícules del cicle 5,
i ara sí que hem de tancar aquesta part de noticiari amb una mala notícia,
que de fet se n'han fet ressò a nivell de tot el país.
La setmana passada Joan Solà ens va deixar.
Sí, i mira, me'n vaig assabentar just al tornar d'aquí.
M'havia arribat el missatge d'una sassa de distribució,
que es diu Infosefri, que ens informa de coses d'aquestes.
Havia rebut el missatge de la mort perquè es havia produït la nit anterior,
la nit del 26 i el 27, no sé si abans que s'acabés el 26 o durant la matinada,
no ho sé ben bé, no ho he aclarit, però va morir Joan Solà.
Qui era Joan Solà? Ja se n'ha parlat, però quina és la visió que ens donaries?
Joan Solà, a veure...
Se n'han dit coses molt grans, eh?
Sí, és que ho és.
És un dels pares de la llengua.
Mira, els tres grans lingüistes de la llengua catalana del segle XX
han sigut Pompeu Fabra, Joan Cromines i el més modern Joan Solà.
I tu el compares amb Chomsky?
Bé, no és que m'ho inventi jo, és que ja és un clàssic
comparar Joan Solà amb Noam Chomsky, entre altres coses.
Per una banda, per la seva capacitat intel·lectual d'alt nivell,
però no només per això, sinó també, igual que Chomsky,
té posicionaments polítics clars, radicals, coherents i mai submisos, eh?
I sempre amb criteri científic, però no només això,
sinó que és que Joan Solà va ser qui va importar a Catalunya
i a la filologia catalana, la gramàtica generativa
que havia inventat o havia formulat Noam Chomsky als anys 60-70.
Bé, durant els anys 80, jo quan era estudiant a la universitat,
un dels llibres que vam utilitzar va ser la sintaxi generativa catalana,
que era justament un llibre fet per Joan Solà
i ara no em s'ho dirà el nom, un col·laborador seu
que ha sortit també aquests dies perquè també és un lingüista.
Ja van junts.
Sí, aquest llibre el van fer junts.
Després Joan Solà, des d'aquella època, des dels anys 70 fins ara,
ha fet una quarantena de llibres, que es diu aviat,
però ja ha fet llibres sobre sintaxi, sobre història de la llengua,
sobre lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia,
matèries de lingüística, sociolingüística variada.
L'últim llibre que va escriure ell pròpiament va ser Plantem Cara.
Bé, era el Plantem Cara, ja en vam parlar en el seu moment a finals de la temporada passada,
que era el recull d'articles que havia fet durant l'última dècada el diari Avui.
Però val a dir que des que va començar a escriure articles l'any 76 o així,
els diaris, o sigui l'any 74-76 va començar el diari de Barcelona,
després va estar el Seminari del Món i després l'Avui,
amb tota aquesta trentena llarga d'anys ha escrit com en 1.050 articles.
Bé, en aquest llibre Plantem Cara, que va sortir l'any passat,
hi ha els de l'última dècada, diguem, des de l'any 98 fins al 2008 aproximadament.
Bastants articles.
A part d'això, grans, grans obres destacades...
Se'ls recordarà per algun llegat concret, allò de dir...
Aquesta és l'aportació que s'ha de fer.
Primer, dèiem, la importació aquí, a Catalunya i a la Filògica Catalana,
de la que és la gramàtica i la sintaxi generativa.
Després va ser, i està a punt d'aparèixer l'últim volum,
va ser el director, juntament amb Jordi Mir,
de l'edició de les obres completes de Pompeu Fabra.
El primer volum va aparèixer el 2005,
i el darrer volum està a punt de sortir, sortirà d'aquí a pocs mesos.
Aquests dies s'ha explicat això per la premsa.
També, una altra obra magna que ha fet Solà, com a editor,
ha sigut el que es titula l'Obra de Joan Cromines,
Cicle d'estudi i homenatge,
que va arrencar la Inalentrón, no sé si està conclosa.
I l'altra gran supermanumental obra
és la gramàtica del català contemporani,
que ell dirigia, no la feia ells, l'han fet un equip,
però ell ha sigut el director,
que va començar a publicar-se el 2002,
ara ja està completa, són tres volums.
I bé, aquestes són les tres grans obres.
Encara queda una obra que acaba de sortir,
un llibre d'homenatge, que són deu conferències,
o et dic, les sobre el Joan Solà,
que s'han fet en els últims mesos, un cicle de conferències,
i directora Lampúries està preparant l'edició del llibre,
que es diu L'última lliçó,
que sortirà d'aquí a pocs mesos,
i que reuneix els discursos i textos escrits per Joan Solà
en aquest últim any, des que el pinjans de l'any passat
li van donar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes,
doncs va fer el seu discurs,
excepte el moment de la concessió del Premi d'Honor,
doncs aquest discurs estarà en aquest llibre.
També hi inclourà el llibre, per exemple,
el discurs que va fer el juny de l'any passat
a la cambra del Parlament de Catalunya,
que és la primera vegada que una persona que no és política,
sinó que és una persona d'especial rellevància institucional,
política, social, científica o cultural,
va ser la primera vegada que una personalitat aliena al Parlament
intervenia al Parlament, va fer un discurs
que els va cantar la canya als polítics,
a veure si es posen les piles,
amb això de la política lingüística.
Veien que han quedat afectats, no?
Una mica.
I bé, doncs, tots aquests articles de l'últim any
són els que apareixeran en aquell llibre que es dirà L'última lliçó.
Per tant, un home compromès amb la llengua,
amb la ideologia també que hi ha al darrere.
Veiem que més ha bolcat en la part gramatical
que no pas en la part lèxica?
Sí, no, de tot una mica.
I en els últims temps havia fet molt de sociolingüística.
Clar, clar, clar, clar.
Ell sempre era un home que feia...
Era estudió, científic i tal,
però no desconnectava mai de la realitat.
Tot el que ell teoritzava ho recolzava
o buscava el suport de la realitat
o buscava exemples en la realitat.
I sovint la realitat contradiu la teoria
i ell, doncs, sobre això, hi treballava molt.
Joan Solà, que ens va deixar la setmana passada,
que serà recordat com un dels pares del català
més contemporani i com el Chomsky català.
Sí, jo crec que sí.
És el petit homenatge que fem.
Ràpida publicitat, sí, i ara parlem d'en Bernat.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Avui tornem a sortir de l'armari molt ràpidament
amb l'Enric Garriga
i anem a conèixer el Bernat.
El Bernat és el parlant cremat.
Cremat?
Sí, és aquella persona compromesa amb la cultura
i la llengua del país,
lluitador de fer, lluitador per la cosa catalana,
que es manté sempre,
i amb tothom, parlant en català.
I això què passa?
És allò que dèiem, els de militància.
Sí, molt militants.
Llavors, què passa?
Que això, en principi, no és negatiu.
El que passa és que,
amb la manera com s'ho empren ell,
s'ho empren tan a pit,
que això acaba sent un motiu de discussions bronques
i que, a més a més,
l'home sempre es posi pedres al fetge
i sempre acabi enrabiat i de mal humor,
perquè, no sé,
que s'ha de trucar amb una companyia telefònica
i té el típic problema que ens passa amb les telefòniques,
que no t'entenen en català, aquest tipus de coses.
Bé, llavors, per tot això,
ell acaba cremat, no?
Per què?
Perquè afronta la situació
d'una manera emocional,
però per ell tot el que no l'entén
o el que li diu alguna cosa,
per ell ja s'ho pren com una agressió
i, clar, llavors això,
l'home es crema, no?
Està cremat.
N'hi ha molts de Bernats, eh?
Estic pensant,
i jo en conec uns bons de Bernats.
N'està ple.
Catalunya n'ha de plena.
L'aspecte positiu en aquest cas
que valora el Ferran Suai i companyia
és que, bé, com a mínim,
en aquesta situació problemàtica,
ell opta per lluitar
i no per sotmetre-s'hi de fallir.
Aquest és l'aspecte positiu.
El problema és que, clar,
això s'omprèn d'una manera molt a pit
i això li genera un mal rotllo,
mal rotllo, dit així.
Què ha de fer aquest senyor?
No, la recepta pel Bernat és senzilla.
Primer,
vèncer els seus prejudicis,
en el sentit que qualsevol persona
no l'entengui,
no és que li tingui mania.
Hi ha gent que, doncs,
simplement no m'entén.
I en aquest cas,
ell, el que li recomana la recepta
és no reaccionar negativament,
sinó amb més tranquil·litat.
No allò de dir,
ah, ja hi tornem a ser,
ah, ja m'he emprenyat,
ah, ah, sinó a veure què passa
quan es troba en una situació.
No pen de sullar a la valenta d'entrar
de dir, ara segur que tinguem problema,
sinó a veure què passa,
una mica de paciència.
Després, l'altra cosa,
clar, en aquestes situacions
et poses nerviós,
t'assolfures
i això et fa posar
d'aquella manera agressiva.
I bé, tranquil·la.
En aquests casos,
tècniques senzilles
com la d'una respiració...
De fets a Déu.
Sí, sí, sí.
Sembla una tonteria,
però no,
això té unes implicacions,
diguem, corporals,
en el sentit que
si tu fas aquestes respiracions,
l'activitat simpàtica
que és dels nervis
que funcionen sols,
es relaxen
i, per tant,
ja no et poses d'aquesta manera,
ja no t'enrabies.
Però, evidentment,
això és una pinzellada,
hi ha més tècniques d'aquest estil.
I després,
l'altra cosa
que li deuen,
a veure,
tu que sempre reacciones
violentament a qualsevol crítica,
fes-ho de la manera...
No siguis violent,
perquè si un te diu
és que tu ets molt taliban de la llengua,
clar,
tu li despons encara
pujant el to,
el que fas és predisposar l'altre
encara en compte.
Doncs no,
en aquest cas,
utilitza tècniques com ara
l'autocrítica,
o en fot una mica de tu mateix,
de manera que desarmes l'altre
que t'està criticant.
Ell no t'ha de dir,
si jo sóc taliban,
tu ets un...
No, no, no, no.
T'ho dic, taliban,
i tant que ho sóc.
L'altre dia vaig matar quatre paios
perquè no em parlaven en català.
No serà tant,
no serà tant.
Clar,
així desarmes el que t'està criticant,
si...
Clar,
hi ha els suavitzes.
L'altre ja diu,
home,
no, no,
no n'hi ha per tant.
No n'hi ha per tant.
Aquest tipus de coses
són les que es recuerenen
per a...
Els que estan cremats.
Pasa que a vegades
hi ha situacions
que s'esemvernat de dir
sé que parlarem català
i sé que no m'entendran.
Exacte.
I com t'hi poses amb això?
Doncs amb això t'hi has de posar,
bé,
com que ja ho sé,
tranquil·litat i bons aliments,
paciència,
no ens posem nerviosos,
no ens enfurismem,
no cridem,
sinó tranquil·lament,
torejant,
torejant,
és allò...
A vegades un bon joc de cintura
és més efectiu que una petada.
Una petada,
l'altre te la respon.
Un joc de cintura i esquivar,
dius,
eh,
desarma l'altre.
Avui,
doncs,
hem conegut aquesta...
aquesta...
Aquesta nou capítol
del llibre
Sortim de l'armari,
un llibre que anem repassant
capítol a capítol
i en què coneixem casos concrets
de persones,
doncs això,
que ens hi podem trobar
reflexats d'una manera o altra,
que els hi crea un estrès
allò,
el defensar la llengua,
el parlar en català,
quan el torn és advers.
Això,
per això hem de sortir de l'armari.
Enric,
jo sé que ens portaves
novetats a editorials informàtiques,
ho podem deixar per la setmana vinent?
Ho aparcarem?
I sí,
segur,
pot ser?
Emoció,
sí.
És que ara tinc el russo.
Cap problema,
ara venen els russos,
però els acomiadarem en francès,
amb l'Anna Roig,
i la cançó aquella
que es diu
Getem,
que és el títol en francès,
i la frase aquesta
de tornar a la resta de la cançó
és en català,
Getem,
t'ho dic en francès,
perquè puguis fer veure
que no m'has entès.
Doncs això.
Anna Roig,
dijous al Metropol,
i de fet,
a partir de la una
aquí a Tarragona Ràdio
que l'entrevistarem.
Enric Garriga,
moltíssimes gràcies.
Dimecres,
més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jutem,
t'ho dic en francès,
i vols pots fer veure
que no m'has entès.
Jutem,
t'ho dic però ja ho saps,
saps tot el que passa
per dins del meu cap.
Jutem,
i sé que tu a mi
ho veig als teus ors,
tu estàs al viudí.
Jutem,
i això em fa feliç,
saber que el que sento
també ho sents per mi.
Jutem,
jo sí,
jo sí,
jo sí,
jo sí,
jo sí,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!