És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura, quin amic!
Comença el matí de Tarragona Ràdio, l'aventura de la vida.
Com cada divendres a aquesta hora, us volem recordar que demà, dissabte,
a la edició del matí de Tarragona Ràdio, del cap de setmana,
la podeu recuperar a partir de les 9 del matí,
però en qualsevol moment també el que passi ara aquí
ho podreu recuperar a través de la web de la ràdio,
tarragonaradio.cat, a través del matí de Tarragona Ràdio.
Comença aquesta aventura que fem des del primer moment
en col·laboració amb les àrees de salut i ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona compta amb el suport
de la Fundació Catalana de l'Esplai,
però sempre posem en un capítol a banda, podríem dir-ho així,
que fora impossible aquesta aventura de la vida
sense la tasca que desenvolupen els mestres a les escoles
que opten per aquest tipus de programes
per treballar els hàbits dels nois i noies.
Avui ens acompanyen alumnes de la salle,
ja fa unes quantes setmanes,
que venen els diferents nois i noies de primària.
Hi ha diferents línies i avui ens acompanyen
amb els alumnes de cinquè D de la salle.
I venen a parlar d'un tema,
ara ho comentàvem amb el sumari, amb el Ricard Laoz,
que és un tema que, diguem-ne,
no has d'abandonar quan abandones la infantesa,
que tota la vida et persegueix
i, per tant, val la pena que ho tinguem claríssim,
la importància de prendre decisions.
D'això en parlarem,
però primer jo vull saludar
el Miguel Ángel,
Noa, Didac, Alejandro,
no veig bé aquí la Eva,
Marina, Emma, Ingrid,
una altra Marina,
l'Alba i l'Àlex.
Molt bon dia a tots i totes, benvinguts.
Bon dia.
Però clar, aquí no hi són tots ni totes,
està la resta de companys i companyes de 5D
que s'han quedat a classe
perquè lògicament no podíeu venir tots
i jo crec, Marina,
que els hauríem de saludar i esmentar tots i totes, no?
Sí, principalment,
diríem a tots els nostres companys de la classe
que són l'Albert Jimeno,
l'Albert Janer,
el Juan,
el Daniel,
el Joan,
la Laura Jardí,
la Laura Laoz,
la Maria Fornel,
l'Ivan,
l'Alexandre,
el Marc,
l'Òscar
i el Roger en especial
que hauria d'estar aquí
però va caure malalt
i fem un recordatori.
Doncs el Roger i la resta de companys,
ja per la feina feta,
com vosaltres a l'aula,
els fem un bon aplaudiment
i anem escalfant l'Àngel.
A veure,
heu estat treballant,
per cert,
que no vull oblidar-me
de saludar la Montserrat Mostell,
és la seva tutora
i ha cedit tot el protagonisme
als seus alumnes,
de totes maneres,
constatem que està aquí,
doncs molt relaxada i tranquil·la,
la feina ja està feta,
Montserrat,
ara els hi toca a ells,
que de fet aquí no heu vingut a treballar,
ni de bon tros,
heu vingut a fer tertúlia.
Sí.
Ha fet tertúlia sobre això de prendre decisions,
clar que per poder saber de què parlem
s'ha de fer una feina prèvia
i vosaltres,
Déu-n'hi-do,
heu treballat moltíssim
el tema de prendre decisions
que normalment ho fem cada dia
i sense plantejar-nos-ho,
però des que ens llevem
hi hem de pensar
quina roba em poso a vi?
Això és prendre una decisió,
no?
Sí.
Que esmorzo,
cereals o un entrepà?
Ostres,
una altra decisió.
És que,
us hi fixeu,
que ens passem tot el dia
prenent decisions?
Sí.
I això és cansat,
és normal,
ens agrada,
ens incomoda?
Ens incomoda,
principalment ens incomoda.
Però dius,
vinga,
i ara he de pensar,
això,
que no té més?
I quan a sobre ja tu dius,
bueno,
algú decideix per mi
i arriba la teva mare,
nen,
vol sopa o verdura?
Ostres,
però,
algú no pot decidir per mi
alguna vegada,
no?
Sí,
jo sempre que ma mare
em diu,
vols això o allò,
jo li dic,
tu què faries?
Perquè jo...
Molt intel·ligent.
I així et treus una mica
el prendre decisions,
però hi ha vegades
que no ho podem evitar,
oi?
Que hem de prendre les decisions
nosaltres mateixos.
A veure,
heu treballat en diferents fronts,
per exemple,
amb les cromos de l'àlbum
de l'aventura de la vida
que estan relacionats
amb aquest tema,
prendre decisions
en l'àmbit familiar,
a l'escola,
al carrer,
que són els escenaris
on habitualment
vosaltres us moveu.
Algú em pot explicar
aquests cromos,
què és el que plantejaven,
quines situacions
o quines coses
us ensenyaven?
Per exemple,
vinga, va,
Miguel Ángel.
doncs,
alguns ens ensenyaven
que si,
que algú
li deia a algun altre
que si volia fumar
i van provar,
però també va ser
una decisió
del qui
també s'ho va pensar
de dir sí o no.
Ja,
doncs déu-n'hi-do,
eh?
Vau començar
amb un tema
perquè es parla
del tabac,
però podria ser
d'altres coses
que en principi
no ens han d'afavorir
i aquí hem de prendre
una decisió
nosaltres.
Perquè el papa,
la mama,
els mestres
ens ho poden prohibir,
recomanar que no ho fem,
però al final
la decisió és nostra,
no?
Perquè no tindrem
sempre una persona
adulta darrere
dient el que hem de fer.
No us sembla
que va una mica per aquí?
La Marina
volia fer un comentari
després d'en Miguel Ángel,
no?
Sí,
que hi havia un altre cromo
que proposava
anar a una nena
ser la capitana
de l'equip de bàsquet
i ella,
clar,
deia,
sí,
jo accepto,
però abans de dir això
pensava,
clar,
això és un car
que no puc
assumir tan fàcilment
perquè,
clar,
tinc que treure
els jugadors
que jo crec
que més són bons
i totes aquestes coses
que poden produir
un...
Clar,
això que diu la Marina
és molt important
perquè ara
ha afegit un altre element,
prendre una decisió
implica també
una responsabilitat.
Em diuen,
vols ser la capitana
de l'equip?
I, clar,
en principi,
ostres,
guai, no?
pensen que soc bona
però després dius
sí, sí,
però he d'assumir
la responsabilitat
com tu deies Marina
de fer l'equip
de dir-li a determinades
persones que no poden jugar
altres que sí
i això no és còmode
sempre, no?
Més cromos,
podem recordar més cromos?
Ingrid,
per exemple,
no sé si et veia
algú al cap.
Sí,
ara estava pensant
i com diu la Marina
vam fer aquest cromo
i jo he pensat
que en part
potser no escollia
perquè és molta responsabilitat
i pots perdre amics
perquè amb el fet
d'escolir
uns o els altres
a lo millor
s'enfaden amb tu
i...
Clar,
imagineu-se
de grans ja
que decidiu
tenir la professió
que sigui
us ofereixen
una feina
en la que
meneu molt més,
guanyeu
molts més diners
però també
teniu molta més responsabilitat.
En un futur
vindria a ser
una mica
una situació
com aquesta,
no?,
de ser la capitana
de l'equip
de bàsquet.
Ho veieu així?
Us ho imagineu
que podria ser així
en un futur?
Sí,
sí.
Alba?
Que hi havia
un altre cromo
que un nen
li deia a l'altre
que s'apartés
una mica
per deixar-li copiar
i el nen
va pensar que no
perquè estaria malament
i si
la professora
el veiés
el castigarien els dos.
Però si no el deixa copiar
després aquest altre company
pot enfadar-se amb ell.
Sí,
però va reflexionar
el company.
I què va fer?
El company l'altre?
Sí.
Doncs va estar de sort,
no?
Perquè si l'altre
no reflexiona
i s'entesta
en què ha de copiar
és una situació
complicada.
Sort que l'altre
va canviar de decisió.
Us heu trobat alguna vegada?
No cal dir noms, eh?
Això ja ho diem
en principi.
Mai hem de dir noms
de companys.
Us heu trobat alguna vegada
en una situació així
que sabeu
que...
No?
Sí?
I que heu decidit?
Bueno,
deixem-ho córrer.
i entrarem en un altre.
Alejandro,
què m'havia demanat la paraula?
Hi havia un altre cromo
que parlava sobre
una mare i una filla
que anaven a comprar sabates.
Llavors hi havia
unes que no eren de marca
que valien molt menys
i les altres
que eren de marca
valien més.
I llavors
al final
va elegir
les que no tenien marca.
Aquí la mare
no va prendre la decisió?
No.
Doncs mira.
Eva,
era una mica
el mateix que
deia l'Alejandro
o tens un altre
comentari a fer?
El mateix que l'Alejandro.
El mateix que l'Alejandro.
Volies parlar
d'aquest mateix cromo.
Déu-n'hi-do,
amb els cromos
ja vau arrencar
coses importants
i temes importants.
Quines conclusions
va treure
o quines coses
vau comentar
a la classe
després de totes
aquestes situacions
que segurament
ens podem trobar,
no?
Són cromos
però les podem trobar
en la vida quotidiana.
Us heu trobat
en algun d'aquests casos,
Marina?
Doncs jo la veritat
és que un dia
estava amb unes amigues
jugant, no?
I clar,
una va dir
juguem a això
i l'altra va dir
doncs no,
jo vull jugar a això.
I m'han preguntat
tu què fas, Marina?
I clar,
jo vaig dir
és que si faig això
l'altre se'n fa de mi,
però és que si faig allò
l'altre se'n fa de mi.
Com te'n va sortir?
És una situació complicada, eh?
Doncs la veritat,
al final el que vaig fer
va ser que vaig decidir jo el joc
perquè si no...
És a dir,
vas intentar buscar
una tercera via,
una alternativa
que no fos ni el que volia
una i l'altra
per poder jugar totes tres.
I te'n vas sortir?
Et va sortir bé?
La veritat és que sí
perquè elles van estar d'acord
amb el meu joc
i al final van fer les paus
i això,
però va ser una situació complicada.
Va ser un moment difícil,
però mira,
encara sort que
va tenir un final feliç.
Didac?
Que hi havia un altre cromo
de l'aventura de la vida
que parlava d'això,
que eren dos amics
que van decidir
jugar un a cada lloc,
un al parc
i un altre a un lloc.
I al final
li van preguntar-ho
a un
i va dir
que una altra decisió
perquè si no es barallaria.
Miguel Ángel
i després l'Alba.
Que jo
una vegada
em vaig trobar
una situació així
que
estava amb el meu cosí
i ma mare
es tenia d'anar,
no?
I em tenia d'anar
amb el meu cosí
o amb el meu millor amic,
no?
Doncs
al final
també va ser
una gran decisió
i em vaig anar
amb el meu cosí.
La vas encertar?
Sí,
la veritat és que
de totes maneres
estaven bé
les dues decisions.
Bé,
després hi ha una altra cosa,
prenem una decisió
que potser ens ha costat moltíssim
i quan l'hem presa
ens adonem
que era l'equivocada.
Perquè això també passa,
és a dir,
a vegades l'encertem
i d'anar
d'anar
i que bé triat
tot l'altre.
Ens ho apuntem,
després ho mirem,
decisió equivocada
i ho continuem parlant.
Alba.
Que també hi havia
un altre cromo
que eren cinc amics
i cadascun
volia anar a un lloc
i hi havia l'altre
que no havia escollit
i al final
van escollir
el que volia
el que no havia escollit.
És a dir,
que també van intentar
resoldre,
sempre s'ha de posar
molta imaginació a vegades,
no?
Per resoldre
segons quines situacions.
Emma.
Que jo a vegades
em pago la roba
i si vaig a una tenda
i hi ha una cosa
necessària
que haig de comprar,
la meva mare em diu
compra't això
però a vegades
m'agrada una altra cosa
i prenc la decisió
de comprar-me-la
o necessari.
És a dir,
no allò
moltes vegades
el teu impuls
et diria
sinó
el que creus
que és el teu deure
segurament,
no?
Això
quan s'és gran també,
no us penseu
que això passarà
amb el temps,
Ingrid?
Que molts cops
passa amb els aniversaris
dels amics
perquè tu
potser vols anar
al d'un
però
tens
que anar
a un altre
per obligació
perquè
potser
per exemple,
no ho sé,
és del teu millor amic
i tens un cosí
que també és el seu
aniversari
i no saps
qui anar.
Una mica
per obligació familiar
has d'anar
al del cosí
però per cor
i per fidelitat
aniries al teu amic
i has de prendre
la decisió
no el que voldries
sinó el que es considera
que és correcte
que aquest és un altre
discurs
a veure qui diu
el que és correcte
i el que no
en segons quines situacions
Alejandro?
que jo
tinc una amiga
que va néixer
el mateix dia
que jo
i com fem l'aniversari
el mateix dia
llavors
vam quedar
que cadascú faria
per exemple
el divendres
el complènts
d'ella
i el dissabte
del meu
per poder-nos
invitar
una altra opció
és fer-ho junts?
sí
però sí
com hi ha amics
que no són comuns
clar
és el que té
Alba
i després passem
a un altre
dels treballs
que heu fet
a l'escola
que jo una vegada
tenia que prendre
una decisió
perquè la meva amiga
Laura Laoz
de la classe
em va invitar
el seu aniversari
però també hi havia
un campionat
de taekwondo
i hi havia
una cosa especial
al campionat
tu fas taekwondo?
sí
i vaig decidir
anar a taekwondo
perquè si no
tots els meus amics
d'allà
i el meu professor
s'enfadarien
una mica amb mi
teniu la sensació
que
que és molt difícil
tot això
de prendre decisions?
sí
depèn
cada dia
teniu aquesta sensació?
de vegades
de vegades
de tant en tant
cada dia no
però vaja
que hi ha molts moments
segurament
també heu sentit
els contes
per reflexionar
sobre el tema
que van una miqueta
en la línia dels cromos
i jo sé que heu visionat
el curt
l'home orquestra
sí
Miguel Ángel
de què va aquest curt?
va d'un senyor
que té com una motxilla
que ell té molts tambors
i de tot
no?
i
i sempre
i sempre tenen
com una coseta
com un cub
no?
per posar les monedes
i no tenia res
doncs
va passar una nena
i
i
i
i
va
llençar
una moneda d'or
a la
a la font
perquè li donessis fort
no?
i doncs
va veure el senyor
i es va
i es va
acostar
però de repent
va aparèixer
un altre
que tocava
violins
i
després
la nena
no sabia
a qui donar-li
la moneda
i els dos senyors
es van
barallant
i tocant
no?
i al final
la moneda
es va perdre
que es va caure
en una arcanteria
d'aquelles
que n'hi ha
i al final
la nena
molt enfadada
les diu
als senyors
que
que li pagués
la moneda
no?
i al final
el
el tamborer
li treu
un violí
a l'altre senyor
i se li dona
no?
i la nena
comença a tocar
i
de repent
li cau
com un sac
de
d'euros
no?
de monedes d'or
i de repent
treu
dos
les ensenya
i les llença
a la font
i de tot això
quina conclusió
vau treure?
a veure
a veure
no sé
Alba
anem fent
tota la ronda
de la taula
tots els que vulgueu intervenir
i al final
després d'unes lletres
de qui ho havia fet
la pel·lícula aquesta
va sortir
els dos
ajudant-se
un a l'altre
volent agafar
les monedes
de la font
Mariana
alguna conclusió més
o algun comentari
de la pel·lícula?
doncs que
a vegades
has de
no sé
has de triar
i com aquesta nena
va fer
al final
es va perdre
per la claveguera
i
es va enfadar molt
perquè jo també
m'hauria enfadat
i clar
aquells dos homes
molt al fons
podien haver estat
una mica tristos
perquè deien
ens hem barallat
i ara aquesta nena
es volia donar la moneda
i al final
s'ha caigut per la claveguera
un dels aspectes
de la vida quotidiana
de tots plegats
més simples
entre cometes
són prendre decisions
diguem-ne
d'intendència
d'anar a comprar
per exemple
quan anem a comprar
sempre hem de prendre decisions
dius
són transcendents
ens juguem la vida
no
però hem de prendre decisions
i en aquest sentit
com una pràctica
jo tinc entès
que també
una de les activitats
per tractar el tema
ha estat
anar a un supermercat
i amb uns criteris
molt claríssims
que segurament
la vostra tutora
us va explicar
a classe
havíeu de fer la tria
Didac
com va ser això?
Uns nens
en Setmana Santa
van anar a comprar
i van llegir
entre dues coses
i teníem
que explicar
perquè l'havíem
llegit
abans
a la classe
i jo vaig llegir
unes sabates
que
estaven bé
però
també hi havia
unes
més boniques
però més cares
i jo vaig llegir
una mica
més
xules
i més barates
mirar una mica
el preu
però també
la qualitat
Miguel Ángel
que jo
també
vaig tindre
de fer això
bueno
tots els de la classe
i jo vaig
elegir
entre els
quel·logs
no?
i jo vaig
elegir
els frostis
primer
em vaig fixar
en el
en el paquet
que em semblava
molt atractiu
i també
em vaig fixar
que
també
una vegada
els vaig provar
colònies
i me'n van agradar
molt
i eren bons
també
no?
sí
i eren més econòmics
que els altres
o no?
sí
em vaig fixar
però
no molt
tampoc no
deu haver-hi
molta diferència
però bé
ja vas fer la tria
que era del que es tractava
Alba
jo vaig escollir
les Chips Ahoy
les galetes
jo també les hagués escollit
les coses com siguin
la vida és així
perquè
a l'anunci
m'agraden
els dibuixos
com eren
i era divertit
però
m'agradaven
també les galetes
i els meus pares
també
me'ls volien comprar
o sigui
et va treure la publicitat
però diguem-ne
que després també
quan vas tastar
les galetes
també et van agradar
no només et vas sentir
atreta per la imatge
que tenien les galetes
Emma?
que jo vaig elegir
la nocilla
perquè m'agrada molt
i perquè
ara han fet uns
vasos
de la Hello Kitty
que
hi ha la nocilla
que són xulos
i que
clar
fixeu-se
aquí entrem en una qüestió
que moltes vegades
ha sortit així
de manera transversal
com diuen ara
a l'aventura de la vida
que és el tema
de la publicitat
com ens influeix
no a vosaltres
a tots plegats
només cal veure
com anem tots
amb les teles
els anuncis
i a l'hora d'anar a comprar
interessant aquesta experiència
de triar
a les botigues
sí
heu anat una mica més enllà
heu fet debats
a classe
i heu parlat
de coses
realment importants
per exemple
se us va plantejar
en un moment determinat
en un d'aquests debats
que qui prenia
les decisions
si vosaltres
o els adults
Alejandro
a vegades
els adults
quan nosaltres
som nens
i a vegades
nosaltres
en quins temes
més o menys
creus que prenen
els adults
les decisions
i
així no et vénen
al cap ara
però creieu que
són temes que
quan prenen la decisió
els adults
sempre les han de prendre
ells
no creieu que a vegades
us haurien de donar
una miqueta
l'oportunitat
de segons quines coses
prendre-les
per exemple
una que aprenen
els adults
és deixar-nos
anar per allí
amb els amics
això diuen
o surts o no surts
i amb quin criteri
creieu
perquè heu tret
bones notes
us diuen que
si les notes
són dolentes
és que no
perquè tenen poc
que us passi
alguna cosa
si en lloc
ells pensen
que pot ser perillós
amb quina idea
creieu que
prenen ells la decisió
almenys
podríem fer mal
o alguna cosa
passant-nos
esperem
per a qui estàs
Àlex
jo volia dir
que a vegades
moltes vegades
els adults
les deixen
al col·legi
i vosaltres creieu
que això
vosaltres hauríeu de
triar també
a quina escola
voleu anar
a determinades edats
o el criteri
que tinguin
els vostres pares
ja n'hi ha prou
o teniu alguna cosa
a dir
tu has de rumiar
una mica
Marina
que el que ha dit
l'Àlex
que també és
per la feina
dels pares
perquè potser
volem anar a un lloc
però no trobem feina
llavors no podem estar
clar
però vosaltres creieu
que a partir d'una certa edat
hauríeu de triar
el lloc on voleu estudiar
i altres coses
que són ascendents
per la vostra vida
haurien de tenir en compte
la vostra opinió
Sí
Alba
que també van comentar
les activitats
activitats extraescolars
fora de la classe
Qui les decideix
els pares o vosaltres
nosaltres
sempre?
no
no
no sempre
jo
vaig a taekwondo
de petita







si m'enviaria
anar a l'acadèmia
jo obriria el llibre
i tot
i estudiaries
insisteixo
que no vull ser subversiva
que estem aquí
doncs parlant
a veure Marissa
si encara
tindrem reclamacions
el Miguel Ángel
també sobre aquesta qüestió
no havies aixecat el braç
doncs digues
Miguel Ángel
doncs jo
primer
anava
a
a judo
i
de dies en dies
no em va agradar
i em vaig a s'apuntar
i després
vaig dir
vinga
futbol
i
tampoc
que no
no sabia
a quin equip
anava
ni res
i
i així
provant i provant
vaig arribar al tenis
i
vaig veure
que aquest esport
sí
que no m'acostava
i m'agradava
per tant
el que et van donar
van ser oportunitats
de tastar-ho tot una miqueta
però la decisió
la vas prendre tu
al final
Emma
que jo
amb això del compleanys
molts cops
m'invitaven a compleanys
i tenia d'anar amb el meu pare
i llavors
anàvem amb el meu pare
perquè em tocava
i no anava al comple
ja
clar
i prenia la decisió
ell per tu
per raons que segurament
ell coneixia
esclar
Marina
que
a mi
els meus pares
diuen que haig de fer esport
que si
no m'agrada molt el bàsquet
que canviï
però per un esport
un tema de salut
no?
del teu propi creixement
clar
i després
fer anglès
i ho fas?
sí
ho diu
ho diu amb una carona
com dient
ai quan sigui més gran
em penso que la decisió
l'acabaré de prendre jo
però en general
la sensació
és que tenen en compte
la vostra opinió
no?
pel que expliqueu?
sí
és a dir
home
havia d'anar
o a casa de la cosina
o a un comple
que per cert
tenia una vida social
que per mi la voldria
eh?
he de fer això
o he de fer allò altre
clar
jo m'imagino que
sovint deu oveixer
a coses de les famílies
dels pares
i les mares
que prenen decisions
perquè creuen
que és el més correcte
però en general
teniu la sensació
que tenen en compte
la vostra opinió?
sí
i la roba
que us vestiu
com vulgueu?
sí
aquí ningú toca res
no?
aquest és un territori
absolutament vedat
els pares
no no no
a veure
fem debat
que això és molt interessant
qui ha dit no no no
a veure tu
Miguel Ángel
jo és que també
de vegades
com no sé
això
de què posar-me
no
sempre m'ho prepara
ma mare
també
que no sé
però això és un xollo
eh?
sí
però és que
que m'ho fessin a mi
allò de cada dia
té aquí tens tot
preparat per demà
és que no sé
com
la
qui
qui m'ha
comint
la jaqueta
comina els colors
i el tipus de roba
per la teva tranquil·litat
sota la meva humilde opinió
la teva mare té bon gust
eh?
vas perfectament conjuntat
i combina'l
per tant
en aquest territori
no pateixis per res
Alba
que
nosaltres
podem agafar una roba
però els pares
la miren
i si no li agrada
la canvien
doncs haurem de fer una mica
de campanya aquí
segurament també
boníssima
no sé si és criteri
dels teus pares
o teu
Mariona
ai Marina
t'he dit Mariona
si ets marines
com que hi ha dues marines
que això respecte
al tema d'abans
dels aniversaris
i això
a mi em va passar
l'any passat
que
els meus pares
volien fer un viatge
no?
i justament
aquell cap de setmana
hi havia un aniversari
d'una de les meves millors amigues
i clar
jo vaig dir
què faig
vaig amb els pares
o vaig amb les amigues
i clar
va ser una decisió
que vaig tindre
que aprendre
i
al final
vaig anar amb els pares
perquè
la veritat és que
m'estimo molt
i
per fer
sortir de la ciutat
no?
fer un viatge
fer coses amb ells
turístiques
i això
m'estimo més
amb la teva família
però va ser una decisió difícil
els pares cada dia
han de prendre decisions
per ells mateixos
i també la part que els toca
respecte a vosaltres
constantment
han d'anar prenent decisions
Ingrid
que jo volia parlar
sobre la roba
molt bé
que jo
jo volia dir
que
a vegades
tu vols una samarreta
però no és pròpia
de la teva edat
i no t'ho deixen els pares
perquè és lògic
no?
i tens
que anar
a un altre lloc
per a un millor
a comprar-te un altre
tu creus que és lògic?
sí
esclar que sí
és a dir que
si tu dius
a mi m'agradaria posar-me-la
però és una samarreta
que és més per una noia
de 17-18 anys
potser
sí
o de 15
o de 15
i clar
i en fi
aquest és un tema
que
et queda una mica
no els meus pares
ho deuen dir
per alguna cosa
però jo m'imagino
que ja m'arribarà el moment
no?
sí
tot arriba
tot arriba
Emma
que a mi em passa
el mateix que la Ingrid
que per exemple
vaig a una
que a vegades us veieu
que us fan vestir
molt de nenes
petites
no?
la meva mare no
però
si per exemple
que la mare és més moderna
sí
vaig al vesc
o a algun lloc
i a vegades hi ha coses
que sí que poden ser
per la meva edat
però a vegades
una cosa a mi m'agrada
i a la meva mare no
i li diu
això no t'ho compro
és a dir
clar
noia
potser et pot dir
mira tu compres
amb els teus estalvis
però jo no et compro això
no?
és una resposta molt de mares
Marina
que jo
em poso la roba
que jo vull
perquè l'estil
de ma mare
no és el mateix
que el meu
clar
és que
les mames
sempre us voldrien
veure allò
amb ambulants
i puntetes
i jo què sé
que som més tontes
a vegades
les mares
som d'aquesta manera
Alejandro
que fins fa
un any o dos
els meus pares
anaven a comprar
una botiga
i a mi em deixaven
comprar roba
i a mi em deixaven
triar
no
em deixaven
a casa de la meva àvia
i llavors
em compraven coses
que potser a mi
no m'agradaven
i llavors
l'any passat
vaig anar a més
i vaig triar
però tampoc
em van deixar
molt
però ja has fet un pas
sí
abans tu portaven
ja a casa comprat
aquí com a mínim
ja les veus venir
jo crec que l'any que ve
ja podràs triar
sempre
hem de pensar en positiu
i anar fent
aquesta progressió
vau haver de prendre
una decisió
jo diria
molt important
dins de tot plegat
i relacionat amb la ràdio
qui venia a la ràdio
i qui es quedava a l'aula
no m'hagués agradat
estar a la vostra pell
perquè clar
tots els nois i noies
sou mereixedors
de qualsevol activitat
o qualsevol cosa
que es faci
i aleshores
havíeu de triar
com ho vau fer
Alba?
no
jo volia dir
que especialment
el Roger
té vocabulari
i parla molt bé
a vosaltres també
quasi tots
quasi tots
quasi tots
els de la classe
ho van escollir
i no va poder vindre
bueno
però heu vingut vosaltres
que feu una bona representació
dels companys
que segurament
us estan escoltant
Marina
no que jo volia
volia dir
com ho vam fer
explica'm una mica
el procés
com ho vau plantejar
vam agafar un paperet
cadascú
i vam votar
cinc persones
de la classe
que em semblés
però ho vau fer
per votació
sí
ens podíem votar
nosaltres mateixos
la gent
que més creiem
en nosaltres
que era la que més
s'expressava
per vindre aquí
i la veritat
és que va sortir
bastant empatat
perquè hi havia
ningú
es va quedar
amb zero vots
tothom va tenir
algun vot
però clar
doncs de moment
això ja és una satisfacció
l'opinió de la resta
que pensin
que tu pots fer-ho bé
que de fet
tots ho podíeu fer bé
d'això no hi ha dubte
Ingrid
que el que a mi
no em va agradar molt
és que va ser
que alguns nens de classe
els van quedar
una mica tristos
pels vots
i el no saber
quants vots tenien
doncs no van saber
si va ser d'un vot
o no
home
és que també
és una
és una experiència
quedar-te exclòs
amb un sistema democràtic
o moltes coses
però a la vida
segurament que us heu trobat
que
mireu
permeteu una experiència personal
i això us semblarà
que és una aventura
de jaieta
però quan jo era
com vosaltres
hi havia
clar
no és com ara
que hi ha tantes coses
i sortejaven
venien uns senyors
i sortejaven uns àlbums
de cromos
i arribaven
i aleshores
donaven
dos o tres àlbums
per aula
amb els seus cromos
després tu et compraves
els cromos
a la botiga
cromos de natura
en fi
ara potser no us faria gràcia
això però aleshores
estava bé
quan venia el senyor
dels àlbums
clar
es feia un sorteig
a classe
del número de tal a tal
i et tocava o no et tocava
també hi havia el criteri
de qui li regalaven
a la nena
o al nen
no la nena
que només hi havia nenes
que millor es portava
però a vegades
es feia per sorteig
clar
tu sempre vols
que et toqui a tu
sí
lògicament
però quan no et tocava
deies
tant que m'hagués agradat
tenir l'àlbum
i clar
aquest sentiment
jo crec
segur que els companys
que s'han quedat a classe
l'han sentit
però vosaltres
que avui sou aquí
segur que l'heu sentit
en un altre moment
i per altres coses
no?
sí
això ens toca
de tant en tant
bé
doncs també
la decisió és nostra
de prendre'ns-ho
d'una manera
o d'una altra
Emma
que amb això
que has dit
dels cromos
que jo també
he pres la decisió
que tinc un àlbum
de Petit Ofeo
dels cromos
de les divines
sí
som els les divines
i me'ls compro jo
també
te'ls compres tu
amb els teus estalvis
no rieu
perquè jo això
de les divines
amb l'aventura de la vida
i la Marisa
hem fet un curs intensiu
perquè companys i companyes
vostres
d'altres col·les
ens han portat
la cançó de les divines
i del Petit Ofeo
i tot això
Eva
doncs que a part
del que ha dit
la Marina
que a part
de fer votacions
també
era com interveníem
i la senyoreta
ens posava més vots
i si escoltàvem
els companys
del C
i coses d'aquestes
clar no no
diferents criteris
Alejandro
que jo vaig ser
com el secretari
de la senyoreta
dient-li vots
i llavors
un nen
com
estic aquí
un nen
em va dir
que s'hi havia fet trampa
i jo li vaig dir
que no
però a mi també
em sap greu
perquè els meus amics
ara estan allí
a la classe
i m'agradaria
que estiguessin aquí
home clar
de fet
estan a la classe
però jo ja sé
que potser diuen
sí sí
però som a la classe
però jo la sensació
que tinc
m'imagino que els oients
també
és que a banda
d'estar escoltant
a tots vosaltres
que us anem
dient el nom
en definitiva
estan escoltant
el curs de 5D
de la Salle
que han treballat
prendre decisions
a mi com a mínim
no em dóna la impressió
que m'ho estigueu explicant
només vosaltres
que us puc veure
les cares
sinó que de fet
estem recollint
el fruit d'una feina
que heu fet
tota la classe
venir o no
venir a la ràdio
clar
té la seva gràcia
però si us adoneu
el que és important
és haver treballat
i déu-n'hi-do
com heu de treballar
de bé
aquest tema
de prendre decisions
tan importants
que hi havia un nen
a l'Albert Gimeno
que ell volia anar
molt a la ràdio
i estava
fins i tot
reçant
per poder anar
i al final
no va poder anar
perquè va quedar
després del Didac
però mira
jo li dic a l'Albert
i a la resta
de companys
que ara
perquè teniu col·le
i clar
els horaris
però que quan tingueu vacances
i ens truqueu
podeu venir
quan vulgueu
a la ràdio
i ens fem una visita
i ens veiem l'escai
i com a mínim
us ensenyem les instal·lacions
vull dir que
en qualsevol moment
l'Albert
que ens truqui
i que vingui a la ràdio
a veure-la
no farem l'aventura de la vida
però l'experiència
de veure la ràdio
que res i si vol
que és cosa seva
però que no cal resar
per venir a la ràdio
només una trucada
Marina
que la senyoreta
volia fer dos o tres vots
però és que la gent
la senyoreta
es pensava
que ens votaríem
a nosaltres
i a els amics
la senyoreta
ja té una experiència
no votaríem
a qui s'expressa bé
Didac?
el problema és que
aquí hem vingut
uns quants
però el problema és
que hem vingut
en nombre de tota la classe
aquí està
la cosa
i és el més important
a veure
el més important
abans de començar
a treballar aquest tema
de prendre decisions
fins ara
que pràcticament
heu acabat el treball
perquè de fet
ja hem dit al començament
que prendre decisions
en prendrem tota la vida
i tant de bo que sigui
per molts anys
heu après
ha canviat alguna manera
de la vostra forma
d'actuar
davant d'aquest
de fent
heu après alguna cosa
dit així
de manera planera
Miguel Ángel
sí que
a vegades
també
si
també
si et donen
l'opció
d'anar
amb el teu cosí
o amb el teu pare
o
quin sigui
de teu parent
o amb el teu amic
millor amiga
o el que sigui
no
doncs
jo crec
que si vas
amb l'amic
com
el parent
com és
de la teva sang
també
diu
ostres
per què no ha vingut
amb nosaltres
això
ai
això de la sang
com tira
com tira
això de la sang
d'idac
que
hem après molt
perquè
així
podríem
llegir millor
per les coses
que hi ha
al redent
del que
podríem
llegir
tot
és anar fent
pràctiques
des de les coses
més petites
a mesura que van arribant
les coses
que són més importants
per la nostra vida
Emma
que jo he après
que s'ha d'estar
segur de tu mateix
que no has de dubtar
sobretot això
no
perquè a vegades
hi ha molta pressió
ha sortit
quan parlàveu dels cromos
l'exemple de la cigarreta
que en podíem trobar moltes
fuma una cigarreta
i tu
que has de prendre
la decisió
encertada
que
sens dubte
és no fumar
però és que
és el teu
amic
és el teu amic
i li has de fer costat
al teu amic
i com deixes
el teu amic
per tant
has d'estar molt segur
quan ve dius
Emma
i prendre la decisió
encertada
i després intentar
arreglar les conseqüències
Ingrid
que a vegades
tens que escollir
el que tu vols
i d'altres
tens que escollir
el que creus
millor que és
perquè
no sé
tens un amic
que
se'n va
de viatge
i li tens que
tens que
encomanar-te d'ell
i
per l'altre costat
tens
jo què sé
la germana
que s'ha fet mal
el peu
i tens
que anar
a ajudar-la
i no saps què fer
i llavors
jo aniria
a la germana
perquè
tens que estar amb ella
és prendre
la decisió
adequada
que no és fàcil
perquè segur
que donem molts soms
abans de decidir
una cosa o l'altra
Marina
que jo
principalment
el que he après
ha sigut que
quan tu prems
una decisió
a veure
no vol dir
que no pensis en tu
però no sempre
has de mirar
per la teva part
has de mirar sempre
alguna vegada
segur
per altres
persones
les que t'envolten
perquè
no sé
això és important
i si tens que ser
una bona persona
ho has de fer
la decisió
més adequada
no és la que
més a tu et convé
sovint
la veritat és que no
a vegades sí
la més adequada
és la que a tu et convé
perquè hem de pensar
nosaltres
però com bé dius
a vegades
no és la més a dir
en la que t'afavoreix
a tu
i respecte
al que ha dit
la Emma
això de la cigarreta
que hem dit abans
si tu
no vols
a veure
no cal que fumis
encara que sigui
el teu millor amic
la veritat és que
és millor la teva salut
que no el teu amic
per mi seria això millor
aquest seria
el plantejament
Alba
jo una vegada
vaig prendre una decisió
de dir-li
a l'Alejandra
que també va vindre
a la ràdio
la 5C
dir-li
sort que no dones el DNI
que he dit que no diem noms
digues Alba
que és broma
i es va posar molt contenta
jo també
perquè
això vol dir
que m'apoyava a mi
clar que sí
una última
alguna última intervenció
per aquí
Miguel Ángel
a veure
què ens vols dir
també
que
que
quan
tu tens de votar
de votar
doncs
no
és una decisió
molt important
perquè també
fas mal
al teu company
i
a un altre
que veus
que s'expressa millor
el votes
no
el teu company
el teu amic
es queda com
però
i que continues
sent amic del teu amic
sí
heu que continueu fent
el dia a dia
el de sempre
això de la ràdio
és puntual
és un dia
però l'amistat
amb el teu amic
es manté
i això sí que és durador
i no un programa de ràdio
que és molt efímer
les paraules
les emporta el vent
fixa-t'hi
també
jo quan em vam dir
jo em vaig quedar parat
perquè no sabia
que m'havien votat
bé
si us agrada tant la ràdio
estudieu molt
a veure si us dediqueu
a aquesta feina
i ens jubileu
als que treballem aquí
que ja en tenim ganes
també
què us sembla
sí
sí
us agradaria dedicar-vos
a això de la ràdio
Alejandro
que jo vull ser reporter
vols ser reporter
doncs ja saps que toca Àlex
que
jo
quan vam fer
les votacions
no hi era
i quan el Noam va dir
que jo havia
d'anar
jo havia d'anar
a la ràdio
em vaig posar molt content
no no no
és a dir
que et va agafar
de sorpresa
Mariona
Marina
oi jo no sé
perquè t'estic batejant
tot el programa
Déu-n'hi-do
que a mi
quan vam votar
em vaig alegrar molt
perquè vaig ser
la segona
més votada
de la classe
i això és com
una espècie
de somni
perquè els teus companys
t'han apreciat
i
Alba
se li ha caigut
de ment
felicitats
Lluís
com a sisplau
uns aplaudiments
de plàstic
o el que sigui
a veure
jo reconec
que ens ha anat
una mica al cap
a tots
la primera mi
ens hem anat
de la bola
però ho hem d'explicar
als oients
abans d'entrar
quan estàvem allà
a la sala
que fem una mica
de xerrabeta
doncs pregunten
ai si no sé què
és a dir
jo els hi pregunto
una miqueta
doncs si tenen
algun dubte
i em diu
l'Alba
se'm mou una dent
si se'm cau
a meitat del programa
què fem
dic doncs celebrar-ho
a veure
no et fa mal ni res
tot bé
ara una miqueta d'aigua
potser
ostres
aquesta dent
guarda-la
ara et donarem
un paper o algo
de Tarragona Ràdio
perquè te la guardis
ei l'Alba
té una dent menys
aquí no has pres tu
la decisió
l'ha pres la teva
la teva dent
ens l'ensenyes
la tens per aquí
mira-la
oh escolta
més net
quina casualitat
fixa't
jo crec que és
la primera dent
que cau aquí
a l'aventura
de la vida
enhorabona
té premi a casa teva
això de que caiguin dents
té un regalet
o un detallet
o no
és que hi ha cases
que sí
cases que no
sí
sorpresa
o ho demanes això
serà sorpresa
l'Alba
que s'ha deixat
una dent
a la ràdio
del gran esforç
que ha hagut de fer
nois noies
de veritat
que ha estat
com sempre
un plaer tenir-vos aquí
ha estat una experiència
formidable per nosaltres
i heu triat una cançó
per acabar el programa
d'avui
algú la pot presentar
és la de
IIT
IIT
I aquesta cançó
la podeu explicar
té alguna cosa a veure
el terremoto
el terremoto
d'AIT
que és una cançó
que han fet
diferents artistes
solidària
Shakira
qui més hi ha?
Alejandro
i Miguel Bosé
i Miguel Bosé
molta gent
molt bé
Miguel Ángel
no ha
Didac
Alejandro
Eva
Marina
Emma
Ingrid
Marina
que no pas
Mariona
Alba
Álex
i la resta
de companys
de classe
de cinquè
D
de la Salle
de veritat
un plaer
Ui Alba
la teva dent
farà història
a l'aventura de la vida
moltíssimes gràcies
adeu-siau
a volverse
a generar
que és
de Greif
Aún hay tiempo de dar amor, borrar el miedo y la destrucción.
Hay amor, hay en ti y en mi voz.
Hay, hay ti, hay amor, hay en ti y en mi voz.
Hay, hay, hay, hay, hay un suspiro en tu voz.
Que despierta mi corazón.
Una vida se detiene a su espalda la desolación.
Es un niño de mirada perdida que desde el polvo ilumina con su luz.
Hay tierras que no tienen sueños, hay tierras que tiemblan de miedo.
Deja que este llanto desentierre nuestra fe, enterrada en la misma tierra que no vio nacer.
Hay amor, hay en ti y en mi voz.
Hay, hay, hay, hay, hay, hay, hay en ti y en mi voz.
Hay, hay, hay, hay, hay, hay.
Hay, hay, hay, hay, hay, hay, hay, hay, hay, hay, hay.
Hay silencio en mi voz que suena brillo en tu construcción.
En Guayayayay, hoy contigo quiero estar junto a ti,
permeando todos los corazones hoy aquí.
Yo nació de las cenizas, Barón Samedi,
debido a por mi gente no deja de sentir,
devuélveme a los hombres que se fueron a pelear por su suerte,
por su propia dignidad,
sacando la deuda por ser negro siendo rico,
no les basta de ser dente pa llenar los ticos,
escucha mi plegaria, Barón Samedi,
quiero resucitar pa volver a ver a Haití.
Hay que volver a nacer, perderse otra vez,
Volver a creer, empezar otra vez, hay que volver a nacer.
Hay algo más que unos cuantos vivos metidos dentro de su cuerpo.
Porque eso es lo que hay, no hay más que hacerlo.
Eso es lo que hay, proceso de inversión.
No queda más opción que volver a construir todo lo que se derrumbó.
No queda más opción que volver a construir todo lo que se derrumbó.
No queda más opción que volver a construir todo lo que se derrumbó.