L'última mitja hora.
L'una del migdia i onze minuts.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Com estem?
Bé.
Bé?
Sí.
Ben carregada aquesta setmana, eh?
Aquesta setmana com és l'última abans de l'any.
Bé, l'última no. Tècnicament l'última no.
No, perquè el dia 20...
30, 30.
El dia 30 hi haurà un especial de l'última mitja hora
amb els millors moments de l'any 2010.
Ho expliquem al final.
Ho expliquem al final.
Ho expliquem al final.
Això, comencem pel principi.
Vinga, comencem pel principi.
Ens quedava pendent de la setmana passada
el segon capítol d'aquella història de Quim Pons
buscant Agapito Montcalean.
Ostres, sí, eh?
Recordem que era...
Vam riure, eh?
I tant, recordem que era durant la secció el repte
del sempre nàstic.
Havíem de buscar a Agapito Montcalean
i el Quim no ho tenia gaire fàcil.
La setmana passada va trucar al diari Montañés,
que aquella dona parlava molt fujet, no?
Sí, al diari Montañés, diguem-ne.
I ara Montañés, diguem-ne.
I avui escoltem-li el desenllaç.
El desenllaç, vinga.
Vinga, som-hi.
Ja el tenim, eh?
Ja tornem a parlar amb l'Àlvaro.
Ens restituem, estem parlant amb el diari Montañés.
Ara sí, sembla que la pista és bona.
Coneix la seva filla, és molt amic
i sembla que tenim el telèfon pràcticament.
I truquem a aquest telèfon.
Montcalean?
No, està equivocada.
M'he equivocada.
Llamava a su hermano José Ramón o no?
No, no, no, està equivocada, ¿vale?
Ah.
Va bé.
Jo també, diguis José Ramón,
amb la veu que tenia aquesta xiqueta,
però bé, em va penjar i jo vaig dir
a mi no em pengen el telèfon així com així.
Tu tens amics o et quedes sols als bars
a l'hora de donar conversa?
Torno a trucar al 60818, no sé què,
que m'havia donat el del diari Montañés, l'Àlvaro,
i truquem-hi, som-hi, aquesta xica, home.
Dígame.
Que emprenyada, eh?
Tu tens el telèfon del senyor Montcalean?
Pues no.
No?
Està equivocada.
Ja se lo dije, ¿vale?
Vale, vale, perdona, perdona.
Vinga, adiós.
Doncs bé, havíem perdut la primera pista.
Ens havíem de resituar.
Vam trucar als bons amics de informació telefònica.
En estos momentos,
todos nuestros agentes...
Això és habitual,
quan truques un telèfon d'aquests de informació telefònica.
No acostumen a funcionar massa bé.
Però de seguida,
l'11188, vam...
Doncs de seguida ens van atendre...
Què més ho passa, Elquim?
Doncs vine, Enric, estic buscant el telèfon...
Atenció, perquè no n'he sent de ni una, eh?
Agapito Moncalean González a Cantàbria.
Arapito.
Agapito.
Oh, clar.
Agapito.
Sí?
El primer cognom és Moncalean.
Montalean.
Monca, Monca.
Moncalean.
Sí, sisplau.
Un figurón Agapito Moncalean González a Santa Cruz de Bezana, a la Cantàbria.
Doncs aquest segurament deu ser ell.
I truquem al fix a veure si aquest era el bo d'una vegada.
Ja havíem fallat un cop i a veure si aquest era el bo.
No, la veu, sentireu que no, molt, molt de l'Agapito tampoc és aquest cop.
Sí?
Hola, con el senyor Agapito Moncalean, por favor.
No, no està, de parte de aquí?
No està, llamo de Tarragona Ràdio.
Vaig estar d'enforrar-me aquí, t'he de dir, Antoni, però...
Hacemos un programa aquí que se llama...
La cosa recondueix.
Pues... te puedo dar su móvil.
Ara sí que aconseguim parlar amb Agapito Moncalean.
Aviam, som-hi.
Sí.
Hola, senyor Agapito Moncalean.
Sí, soy yo.
Sí, soy yo, eh?
Antoni, Antoni.
Sí, soy yo, eh?
Bueno, finalment...
Es mereix un aplaudiment, eh?
Finalment.
Era Agapito Moncalean.
Agapito Moncalean.
Era difícil.
Finalment el va trobar, eh?
Finalment sí.
Què més s'ho passa al Quim Pons en aquesta secció, eh?
Millor s'ho passen, però, al partit del Sempernàstic del cap de setmana.
Aquest passat cap de setmana, si no m'he equivocat, jugàvem contra el Granada.
Sí, senyor.
I s'obria, durant el partit, una discussió sobre la tipologia de la mascota del club visitant.
A més, et recordo que el Quim Pons té una especial predilecció per a les mascotes.
Sí.
Te'n recordes?
Sí, sí, sí.
Hi va fer una entrevista a un submarino.
Hi va fer una entrevista i tot.
A la del...
No me'n recordo.
A la del...
Bueno, no ho sé.
A l'El Soria, crec que era.
Sí, era un submarino i va fer una entrevista estupenda.
Escoltem aquesta confusió.
Del Granada, mentre la xaranga continuava animant
al camp, al costat d'una mascota, que ha sortit fa poca estona.
Com la mascota?
I que jo, Jordi, no m'atreveixo exactament a dir el que és.
Jo crec que és un lins, però no...
Vaja, no sé.
No em mullaria, és una cosa estranya.
Jo t'ajudaria, però és que ni la veig, eh?
T'agafa lluny, eh?
Ara estàs.
En una de les cantonades de la zona preferent, per entendre'ns,
allà davant de la pancarta de color verd, per allí caminant.
Però no m'atreveixo a assegurar-vos ni a mullar-me el que és la mascota del Granada.
A la Tera li agradaria saber.
Una barreja d'un os amb...
No, un os no.
Té pinta de gat.
Per a les orelles.
Jo diria que és un lins, però...
I d'un os a un gat?
A veure, què hi ha?
Vull dir, d'un gat a un gos no hi ha massa, d'un gos a un gat a un gos, no?
Es veu que sí.
Val, Miquel, Ardila, aneu apuntant, eh?
Vinga.
Ara us ho busco, eh?
No, si no pots buscar, encantats de la vida,
perquè acabarem parlant d'un zoològic i de futbol.
Digues la veritat, estàvem intentant fer una mica de temps
a veure si van sortint els jugadors a escapar a la gespa d'aquest estall de los Cármenes.
És un lins, eh, la mascota.
Es va obrir fins i tot un concurs, coincidint amb les cens de l'equip,
per trobar una mascota, un animaló que acompanyes a l'equip.
Un lins, un os, un gat, més o menys, no?
Un gat, eh?
És un gat, eh?
Sí, sí.
Perfecte.
Més o menys, una cosa o l'altra, igual.
Més o menys, total, total.
Déu-n'hi-do.
Doncs durant aquest partit van passar coses molt rares, Pepe,
perquè imagina't que tu estàs retransmitint un partit.
La setmana passada cantaven al costat, pràcticament,
de l'orella del Jordi i del Quim.
És veritat, sí, sí, sí.
Aquesta setmana hi havia psicofonies.
Psicofonies?
Sí, se'ls col·lava un home que demanava no sé què
d'uns números i una camiseta.
Ja, a mi la posarà ara en joc el porter del Granada.
Los números de la camiseta.
La posarà Roberto.
Los números de la camiseta.
Los números, números.
No ho sé.
El Jordi Blanc ens ho va explicar,
segur que ell estava al públic
i hi va haver un home que li va demanar
uns números que li havien tocat d'una camiseta.
A Granada?
Sí, a Granada.
Ja em diràs tu, Jordi,
què havia de resolt a Pau Broga?
Déu-n'hi-do, eh?
Los números de la camiseta.
Los números de la camiseta.
Parlaven també durant el partit de Jaume Creixell,
durant el partit del Nàstic.
Tu dius, què té a veure Jaume Creixell
amb el partit del Nàstic?
Què té a veure?
Doncs ho adivinem.
Afrontar el David Medina, fa el retall Medina,
el xuta Medina.
L'ha estavellat el cos d'un jugador de Granada.
Ha fet el retall Bel de Premià,
però finalment acaba enviar la pilota
al cos d'un dels jugadors de Granada.
De Vilassar, eh?
De Vilassar, perdona, sí.
És que quan el vaig conèixer era de Premià.
Del Premià.
Del Premià.
Amb Jaume Creixell, eh?
Està clar?
Ara o abans?
Ara, ara.
Des de la derrota de La Pobla
van xarçar l'entrenador que havia fins ara,
José Luis García,
i van fitxar Jaume Creixell.
José Luis García?
Me la porta a flujar.
No s'ha fet monja, Jaume Creixell, no?
No, ni se l'ha tallat.
Val, val.
I si no tinc raó, me la tallo i em faig monja.
Clar, mític aquest tall, eh?
Mític, mític, eh?
Mític, sí, sí.
I a més que bé s'ho passen,
a més fent acudits,
fent humor al sempre nàstic, eh?
Vols humor fàcil?
Vinga.
Humor fàcil.
Vinga.
El Carlos Medina diu que
quin debut d'Oliva
i hem de posar un mal nom
a 5-1
pels 5 gols
i per l'Oliva.
Eh?
Ah, hòstia, hòstia.
Uf!
Ei, és boníssim.
El nivell, eh?
Hòstia, és molt bo.
Boníssim.
Menys mal d'aquestes cosetes
perquè si no és molt bo, eh?
Molt bo.
Qui era qui ho enviava, això?
Carlos Medina Vello.
Hòstia, molt bo, molt bo.
Hi ha algú que sempre ens anima a la tarda.
Ja que el mític no ens l'anima.
D'aquí ja me'n vaig al cervell
i que no m'aguanto.
Jo em queda la merrissa del Jordi Black.
Quina gràcia.
Jo no puc, jo no puc.
Li va fer molta gràcia, eh?
Home, tampoc no era tan bo.
Bueno, era bonic.
Estava bé, però boníssim.
Vols un altre acudit de qualitat
durant el partit?
Sí, sí.
Vinga, va.
Los Karimari Cendras.
S'aixeca el taló
i es veu a tots els jugadors del Nàstic.
Com es diu la pel·lícula?
Ausentes.
Quin munt d'acudits, eh?
Era l'humor fàcil.
Aquí hi ha mucho...
Com era allò de...?
Mucha xicha i poca limonada.
Això, mucha xicha i poca limonada, eh?
Déu-n'hi-do.
Mira, durant l'entrevista
que li feien aquesta setmana
al Sembrenàstic
al nou entrenador Joan Carles Oliva,
el passat dilluns,
explicava una història força estranya
que jo vull recuperar.
ell, Dimitri Peterman,
un jacuzzi,
una habitació d'hotel...
La combinació...
La combinació, aquesta.
Has trucat al mòbil, eh?
Peterman agafa el mòbil,
aquell mòbil que devia tenir...
me diu, vine, vine a l'hotel on dic.
Ell vivia en una habitació d'un hotel.
A Vitoria, eh?
A Vitoria, a Vitoria.
I me'l trobo amb un bar nus.
Amb un bar nus.
i jo, la veritat és que...
me porta amb un jacuzzi...
de l'hotel.
perquè me diu...
rusos,
haremos pactos en jacuzzi.
I me va tindre dos hores al jacuzzi.
Seguro.
Ell va aguantar el jacuzzi dos hores
i jo cada quart d'hora tenia que sortir.
Perquè jo estava ja al chup-chup.
A robar el chup.
Després de les dues hores
me va portar a la habitació.
Va amb sopar peix.
Jo, ara segurament falta que me digui
que em va arribar a la habitació.
Però bueno.
I llavors me va treure...
Os ho juro, eh?
Me va treure un contracte
de deu anys.
A 25 millons per temporada.
Me diu, vine, vine a l'hotel.
i me'l trobo amb un bernú.
Me porta amb un jacuzzi.
Me porta amb un jacuzzi.
Rusos, haremos pactos en jacuzzi.
Rusos, haremos pactos en jacuzzi.
Jacuzzi, jacuzzi, jacuzzi.
Vam sopar peix.
Ara segurament falta que me digui
que em va arribar a la habitació.
Però bueno.
L'Ardeal acaba de tenir un petit atac
de risa.
Els russos.
Els russos, tots tenen els pactos
d'en jacuzzi.
Clar, clar.
És que ell va fer la imitació.
Que simpàtic, no?
Ell va fer la imitació.
Sí, sí, sí.
Què més ho passa en l'entrevista, tu?
Canviem de tema?
Anem al ple del passat dilluns?
Sí, sí.
Doncs mira, en aquesta ocasió
no hi va haver gaire de sucós,
però sí que hem volgut...
No hi va haver cap relació
Vallver-Rosell.
Aquesta que anem seguint nosaltres
a l'última mitjona.
No continua, de fet, el tema.
El que sí que hi ha
doncs és aquestes frases mítiques,
per dir-ho d'alguna manera.
En hem extret alguna.
Quines coses parlem
i de com ho fem.
I de com ho fem.
I per tant,
ara el debat pressupostari,
no es posin nerviosos.
Tranquils, tranquils.
No, no, estiguin tranquils.
Una mica de tranquil·litat.
Un poquitó de por favor.
Tranquils.
No passa res.
Ja sé que vostès estan molt crescuts,
però, en fi,
el temps i la realitat
els acabarà situant al seu lloc.
No es posin nerviosos.
Mirin.
Un poquitó de por favor.
També entrevistàvem aquesta setmana
el diputat del Parlament
del PP a Rafaluna.
A veure si endevineu
la paraula incorrecta.
De participació i col·laboració
en tots els temes
que siguin aventures independistes,
independistes, independistes.
Quan tingui que fer,
i jo estic segur que ho farà
algunes votacions,
doncs que no tenen res
que veure amb tot això,
sinó realment
amb debats
no independistes,
sinó separatistes.
No independistes,
no independistes,
no independistes.
jo penso que s'ha seccionat
tot el que és
els partits
separatistes independistes,
independistes,
independistes.
Bé, doncs queda clar.
Queda clar.
Ara,
som independistes.
Canviem de tema.
Pepe,
tots estem fins al capdamunt
que les companyies telefòniques
ens truquin
a qualsevol hora.
A mi fa temps
que no em truquen.
No?
No.
Doncs la sort que tens,
perquè sí que trucaven
durant la tertúlia
de Tarragona Ràdio.
Home,
per favor.
Durant la tertúlia.
Durant la tertúlia,
perquè no escolten Tarragona Ràdio.
Doncs mira,
trucaven al director
del diari de Tarragona.
Pel fet que identifico
una determinada religió,
és on aquí,
com tantes altres vegades,
ja pervertim
l'interès
d'una determinada actuació.
Josep Ramon.
Sí,
m'estàvem trucant
de Movistar
per vendre amb alguna moto.
Home,
si podem introduir
aquest tema
també a la tertúlia,
perquè aquest seria un tema
no d'actualitat,
és permanent.
És que sí,
escolta,
que no ho saben ara
que sigui
que amb una tertúlia
de Tarragona Ràdio.
Home,
i no els pots dir
que no et truquin,
que no.
Ara els en llevo
a fer punyetes
que s'han pensat.
En este momento
no podemos atender-te.
Disculpa las molestias.
Home,
és que no estaven
escoltant Tarragona Ràdio.
Crec que el director
estava allà
a la tertúlia.
Doncs sí.
Pepe,
sovint hi ha paraules
que no en surtin
a la primera.
Jo,
per exemple,
no sé dir
generalitat.
Rafa,
una no sap dir
independentista.
I hi ha paraules
que...
Qui no sap dir
Ricard Lagoz?
Doncs escoltem-ho.
Per mantenir
la categoria.
Gerardo Noriega,
mentrestant,
serà baixar
3 setmanes
per un trencament
fibrilar
a l'abductor.
Mentrestant,
Gerardo Noriega
serà baixar
3 setmanes
per un trencament
la paraula, eh? No és fàcil.
I ara sí, arriba el moment del
tall de la setmana.
El tall de la setmana.
Un tall de la setmana
que en teníem dos, només en tirarem
un, Pepe, si et sembla bé. Perfecte, i tant.
No tenim temps, triem el... I tant que tenim temps.
Ah, sí? Sí que tenim temps. Ah, pues nos tirem los dos.
I tant. Perfecte. Doncs mira,
el primer és per al José Cosano
i les seves classes...
Un clàssic a l'última mitja hora, eh?
I les seves classes d'anglès.
Primera, Freestyle, Ciudad de Tarragona.
Jo, mi pronunciación, si no es muy buena,
me perdonaréis mucho, porque, como he dicho antes,
cuando hicieron el primer curso
d'anglés en mi colegio, ese día falté
y no tengo demasiado control.
Magic English, Magic English,
dance, dance, sing, and dance.
Doncs primer día de classe,
farté. El primer día va a faltar, va a fartar
i, bueno, però hi ha Magic English
que et soluciona la vida.
I tant.
I el Ballesteros, eh?
També protagonitzat el cau de Ballesteros.
També, perquè diu que vol vendre la ferratlla
d'aquelles estructures robòtiques,
recordes el que es van instal·lar el Jaume I?
Home, i tant, el Jaume I.
I que ara s'han de treure.
Sí.
Doncs si algun està interessat...
El que hi ha dins,
si algú vol fer-lo barat,
no, està allà, però s'haurà de treure.
Hem de demanar permís al jutge,
perquè sabeu que hi ha el litigi aquest
entre Àlem i aparcaments.
No, no, no, però hem decidit que el treurem,
que el tirem endavant.
El ferro a pes?
Suposo que sí, pel ferro a pes, però clar.
S'ha de treure benefici.
Això és com el coure, eh?
Sí, sí.
Si algú coneix, eh?
Si algú coneix algú que l'interessi,
doncs el té a la seva disposició.
El que passa és que el valor del ferro aquell
descomptant el que val treure'l,
em sembla que serà allò la comida por la servida, no?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
el tall de la...
No ens surt a compte.
No ens surt a compte.
I escolta'm, acabarem amb un petit homenatge,
ara que ens queden petits...
Minuts.
Uns minutets.
Vinga.
Amb aquest homenatge, som-hi.
En aquesta edició s'han organitzat diverses activitats
per celebrar precisament el quart de segle d'història de la fira.
La majoria de coses que s'han programat
estaran atreçades als més petits,
com explica la portadeu dels fideires, Carol Martí.
La fira funcionarà en horari de 10 del matí a 10 de la nit,
de manera ininterrompuda.
També s'obrirà un concurs infantil
per dissenyar el cartell de l'edició de l'any vinent
de la fira de Tassania.
De Tassania.
De Tassania.
Ha destacat que cal polsar Joan XXIII i Santa Decla
i veuria amb bons ulls la futura ciutat sanitària.
El cap de llista ha manifestat
que hi ha massa col·lectius professionals
preocupats amb l'actual govern.
És l'Obert Borrell, el nostre estudiant en pràctiques,
que avui acaba.
A més, ha estat molt pendent de l'última mitja hora,
ha estat un seguidor fèrrim des del primer dia.
Jo he pogut treure pífies perquè no n'ha fet masses.
No, no, la veritat és que no.
Ara s'entravencava una miqueta perquè és normal que està...
Però vaja.
A mi sempre, quan el sento,
sempre sembla que estigui a punt de riure.
Saps? Allò com si estigués a punt d'esclafir a riure.
L'Obert Borrell, que avui ens ha portat uns entrepans boníssims
i un cava boníssim per acomiadar-se.
Miquel González, la setmana que ve no tenim l'última mitja hora.
Ens trobem ja al dia 30.
Dia 30, a l'última mitja hora especial amb els millors 12 talls.
Farem com les campanades.
Per què 12? Ah, va bé.
Molt bé, molt bé.
Anem a dir, 10 és el... No, 12, com les campanades.
Com les campanades i tal.
Clar que sí.
Doncs bones festes i que vagi molt bé.
Vagi molt bé.