Som ja en el temps de la tertúlia,
amb aquesta sintonia que ens acompanya cada dia a aquesta hora
i que ens serveix per introduir els nostres convidats,
que ens ajudaran avui també dimecres, 5 de maig,
a comentar l'actualitat de la jornada.
Ens acompanya Àngel Conesa, vicepresident de la Cooperativa Obrera.
Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya Albert Vallver, regidor de Convergència i Unió
i vicepresident de la Diputació.
Albert, bon dia.
Bon dia, company.
De professió advocat.
Ho dic perquè el tercer convidat que esperem que arribi de seguida,
també de professió, és advocat
i, a més a més, és president local d'Esquerra Republicana a la ciutat de Tarragona.
Parlem de Ramon Maria Sanz.
Ja veieu que els advocats han de buscar plorimpleu.
Els polítics han de buscar plorimpleu.
Ara, ara.
Què seria el primer?
És més correcte.
Els polítics plorimpleu.
Abordarem els diferents temes d'actualitat de la jornada.
Hi ha un tema que ens acompanya des de fa dos o tres dies.
Ha tingut un cert ressò mediàtic
aquesta decisió de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona,
de convocar una nova plaça dins de l'organigrama municipal
per a un futur gerent de l'àrea d'urbanisme.
Aquí hi ha una certa polèmica,
o com a mínim els partits de l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona
han expressat la seva oposició,
perquè sembla que la plaça,
un dels aspirants seria Joan Llort,
màxim responsable en aquests moments
d'una de les àrees del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat,
i també pel sou que guanyaria aquesta persona,
el càrrec de gerent d'urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona.
Àngel, abans que en parlin l'Albert Ballbé
i el Ramon Maria Sánchez,
que ara s'incorpora a la tertúlia,
i que encara podré saludar...
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia, com estem?
Doncs, Àngel, què et sembla aquesta polèmica?
Bé, de fet, això penso que té una dimensió política important.
En tot cas, jo faria una primera pregunta.
Ara funcionàvem sense gerent d'urbanisme?
Sí.
I llavors es pot funcionar sense gerent d'urbanisme?
Perquè aquesta és una figura que l'Ajuntament
ha tingut en diferents grups polítics,
ha tingut una persona que sempre ha sigut
un càrrec de confiança, en molts casos,
ja ho sabem recordar.
L'Antonio Pujol...
Sí, sí, sí, tens molta raó.
Vull dir, m'agradaria que m'aclariguéssiu vosaltres...
Però tu creus, des de la teva perspectiva,
que l'àrea d'urbanisme necessita un gerent?
És probable, vull dir, per la seva envergadura,
vull dir, és probable que sí,
però m'agradaria saber per què fins ara ha funcionat sense
i ara necessitem això.
I després, la segona part, seria el tema de la convocatòria en si, no?
Això, suposo que hi ha una normativa establerta al respecte,
que jo no sé si en aquest moment estem canviant aquesta normativa o no.
Vull dir, aquesta seria una cosa que em podríeu aclarir
els que sou més experts en el tema, com Albert i Ramon Maria, no?
Albert, per què Convergència i Unió?
ha expressat i ha dit que és escandalós
que es convoqui aquest concurs
i que el futur gerent guanyi, en fi,
el que es diu en les bases de la convocatòria.
Cadascú un mèrit que li correspon.
Comissions Obreres aixeca la llebre
en el sentit de dir,
sabem que hi ha un compromís
entre l'alcalde Ballesteros
i el senyor Joan Llor,
en el sentit que ell serà el proper gerent d'urbanisme
amb un sou determinat.
Vagi pel davant que jo, el senyor Llor,
considero que és una persona competentíssima
i, a més, hi ha un altre element més important,
que és un bon amic,
és un boníssim amic de fa molts anys, no?
Llavors, però, evidentment,
hem de discernir entre la persona,
amb ell li fan aquest oferiment
i ell fa molt bé d'acceptar-lo,
perquè, evidentment,
és un oferiment molt vantajós.
Sentat aquest principi,
llarga vida el senyor Llop,
el que l'Ajuntament fa és una cosa tremenda
i és que ha dit,
designa una persona
per fer de gerent d'urbanisme,
que no és un càrrec de confiança,
sinó que és un càrrec
que entra dins de l'organigrama
dels empleats municipals.
Llavors, en aquest sentit,
ja s'ha dit que a l'Ajuntament de Tarragona,
al moment present,
hi ha molts i molt competents arquitectes
per poder desenvolupar aquesta qüestió.
I si se'n parla del tema de l'especialització,
de dir si el senyor Llord és un especialista,
és evident que és un urbanista,
perquè durant bastants anys, no ara,
va ser director general d'urbanisme
a la Generalitat de Catalunya.
Però és que recordareu
que l'Ajuntament de Tarragona,
per cobrir una hipotètica mancança
d'arquitectes a la casa,
en tenim set o vuit ara d'arquitectes a la casa,
i molts d'ells contractats
per la sobrefeina que representava
l'aprovació del pla general.
I tenim des de les...
Tenim una persona que, per mi,
podia ser validíssima,
i que, a més, era la deixeble avantatjada
del senyor Llord,
que és l'Elisabet Font,
la germana del regidor Fontquert.
Aquesta senyora se la va contractar
específicament, ara ja és fixa,
se la va contractar específicament
per encarregar-se del tema del pla general.
Per la seva sintonia
amb el seu antit cap, el senyor Llord.
I hi ha més arquitectes,
que ara el nom no el recordo,
hi ha Lluís...
Que podien perfectament
dedicar-se a fer aquesta feina.
Bé, a mi em semblaria
que es faci de fitxatge,
però una altra qüestió
que hi ha a discernir
és si el salari,
un salari superior
al que cobra el president del govern,
és un salari adequat
pels moments amb què correm.
Pels moments amb què correm.
I això crec que ha sigut
realment pedra d'escàndol.
Si amb això ja afegeixes el tema del Malkovich,
sembla que estem a Hollywood, no a Tarragona.
Malkovich, John Malkovich,
l'actor que vindrà ara el mes de maig
a part celebrar el centenari del Metropol.
A veure, Ramon Maria,
perquè avui, per exemple,
el diari de Tarragona publica
que Esquerra Republicana
es distancia clarament
del seu soci de govern,
el Partit dels Socialistes,
en aquest tema.
Oi tant, sí.
A veure,
primer, una prèvia.
Ja que diem els jutjats,
qüestió prèvia.
Qüestió prèvia.
No parlem de persones
ni posem en dubte
la capacitat
i la competència
d'aquesta persona
en cap moment.
És reconeguda.
Tens moltíssima raó.
Aquesta és la qüestió prèvia.
I llavors,
a banda d'aquesta qüestió prèvia,
hi ha tres punts
que hem de tenir en compte.
En primer,
la convocatòria del concurs.
I ja valgui
per totes les convocatòries del concurs.
És a dir,
quan es convoca un concurs,
quan es convoca una plaça,
doncs ha de ser
el màxim d'hobert possible
i ha d'anar a la gent més capacitada
i ha de sortir
la persona més capacitada.
Darrerament,
o darrerament o vegades,
doncs,
penses que es fan convocatòries
d'aquelles que diuen
ja tenim pràcticament
la plaça assignada.
Això està mal fet.
Però ja no parlo d'aquest cas,
sinó de molts casos
dintre de l'administració.
I amb això hem d'anar al tanto.
Amb això hem d'anar al tanto.
Perquè en principi
les places es convoquen
perquè tothom
que estigui preparat
per aquella plaça
s'hi pugui presentar
i tothom ha de tenir
els mateixos drets
de poder-hi accedir.
Així, doncs,
en aquest sentit,
critico la convocatòria
segon,
el preu que es paga.
Crec que és un escàndol.
Així de clar ho he de dir.
Ni en els temps que corren
ni en els temps que deixen de córrer.
Lògicament,
en els temps que corren
encara és més un escàndol.
Però és que tres anys enrere
o cinc anys enrere
també estaríem parlant
d'un preu,
jo crec,
que exagerat.
És a dir,
però en general,
que les administracions públiques
hagin de pagar aquests preus
ho trobo escandalós.
I en tercer lloc,
la necessitat d'aquesta figura.
Portem tres anys de govern.
és necessària ara aquesta figura?
No és necessària?
Fins ara no ens plantegem
que sigui necessària?
Jo, sincerament,
entenc que,
en aquest cas,
opinió personal,
no estic content
o no estic a favor
de la contractació d'aquesta persona.
Àngel,
després d'escoltar
els teus companys de tertúlia.
de cara inclús
a aclarir les coses de casa
a la gent que ens escolta.
Vull dir,
aquesta convocatòria
té unes limitacions
pel que jo entenc,
vull dir,
necessiten que tinguin,
siguin,
diríem,
funcionaris.
Sí,
hi ha tota una sèrie de requisits.
Que sigui un urbanista.
Val,
llavors,
per exemple,
aquesta convocatòria
no esclou
que es puguin presentar
aquests arquitectes
que anomenava l'Albert Ballbé,
que són funcionaris de l'Ajuntament,
o sí que ho esclou?
Jo entenc que no esclou,
perquè,
a veure,
Àngel,
la teva pregunta
és d'una innocència extraordinària,
que potser és el que busques,
no?
Exacte.
És a dir,
aquí d'aquest tracte
és que es pot presentar
tothom que vulgui,
però si t'estàs reconeixent...
No, no,
és que la pregunta va darrere.
Llavors,
és que desconfiem
de qui ha de decidir
el resultat de la convocatòria.
Absolutament.
A més,
l'equip de govern...
Aquest és una mica
el problema de fons,
no?
L'argumentació que utilitza
l'alcalde
de dir
volem tenir el millor gerent d'urbanisme possible
de Catalunya
a l'Ajuntament de Tarragona?
Això em sembla molt bé,
però si la convocatòria és oberta
i és pública,
vull dir,
en principi no tenim per què
pressuposar que sigui aquesta persona.
Però, Àngel,
l'equip de govern
ha reconegut
de què els han fet
el tracte corresponent,
han pactat inclús el preu
amb el Joan Llorn,
no?
Llavors,
llavors,
mira,
escolta'm,
desenganyem-nos.
Tota la vida
les convocatòries
s'han fet
moltes vegades
pensant,
tu ho deies abans,
pensant en qui té que ser candidat.
I llavors,
si, per exemple,
té que valdre
equips punts
en l'haver estat
en un lloc d'àmbit nacional
com a gerent d'urbanisme,
doncs aquest senyor
i sol i d'uns 10 punts
automàticament
aquest senyor
s'endú la plaça.
Insisteixo i reitero
que tant el senyor
Sants com jo
una màxima estimació
pel Joan Llort,
que no...
El que passa és que
el pobre noi
s'ha vist embolicat
com ja li va passar
una altra vegada
sense tenir
negatiu de responsabilitat
en un festival
que el converteix
en primera figura del diari.
I amb tot aquest afer
creuen que ja queda
tacada la seva candidatura?
No, no, no,
Déu-m'ho en reuart.
És a dir,
ell està per damunt
que el govern de la ciutat,
exclosa Esquerra Republicana,
siguin tan petosos
de fer una cosa
d'una manera tan burda
que realment
posi aigüe al vi.
Si no ho haguessin fet
d'aquesta manera,
probablement el senyor Llort
hagués arribat al mateix punt,
s'hagués discutit,
evidentment,
el tema del sol·lari.
El tema està,
o el debat està,
en la necessitat de la plaça,
si creuen o no,
i per això els hi pregunto,
creuen que és necessària
i el tema del sou
que s'atorga a aquesta plaça?
A veure,
estimar-se,
jo crec que el sou
és un sou desproporcionat.
I la necessitat de la plaça?
Estem a l'administració pública,
no estem a les químiques
i el tema de la plaça,
jo crec que aquesta és una plaça
que ara,
que el pla general ja està,
segons diuen,
tècnicament aprovat,
que ja no fa falta
aquesta figura
del superarquitecte
per aclarir el tema del pla general,
que ja ho feia
la senyora Von Kerr,
fitxada específicament
per aquesta qüestió,
crec que ara
és una mica extemporani.
I, escolta'm,
i quan la que cae,
es podien estalviar
perfectíssimament
un salari
d'aquestes condicions,
es parla millor temps.
Si l'argument del senyor alcalde
és que volem
el millor arquitecte
del món mundial,
primer,
no crec,
i això ho dic
d'una manera
molt seriosa,
no crec que el senyor Llop
sigui el millor arquitecte
del món
i que com ell
n'hi ha uns quants.
Del món no ha parlat,
ha parlat de Catalunya.
No, no, no.
Ramon Maria.
El millor arquitecte va dir.
A veure,
necessària la plaça?
El fet que sigui necessària
o no la necessària,
jo ho desconec
si ara és necessària
aquesta plaça,
ho desconec.
Ara,
entenc que aquestes alçades
de la pel·lícula
i tal com tenim el Poum,
tampoc crec que sigui necessària.
I el sou?
Desorbitat, no?
El sou el trobo desproporcionat.
Però a més,
no sols desproporcionat,
sinó sinó sincerament
el trobo de mal gust.
Àngel.
Bé,
jo en tot cas penso que
també una mica com
abans em preguntava
si era necessari o no.
Evidentment,
des de la meva perspectiva
és difícil de valorar.
Però sembla des de fora
que una vegada s'ha fet el Poum,
que sembla que sigui
la cosa que portava
molta, molta fenya,
evidentment,
ara s'ha de fer
el desenvolupament
d'aquest treball,
suposo, no?
Però per altra banda,
vull dir,
si realment hi ha persones
competents,
jo sobretot a mi
el que em preocupa
és,
i no per aquest cas,
sinó en general
com parlava abans
amb l'Albert Vallbè,
no?
És a dir,
que les convocatòries aquestes
siguin d'aquesta manera
tan dirigides,
no?
I a més a més
que hi hagi aquestes filtracions
i aquestes,
vull dir,
que ho trobo
com desagradable
i que en el món de la política
no haurien de passar
aquestes coses, no?
Veurem com funciona
perquè la convocatòria,
si no vaig equivocat,
ha d'anar al plenari
de la propera setmana
i a part de les crítiques
de diferents partits polítics
també hi ha
les crítiques sindicals
de dins de l'Ajuntament.
En fi,
l'actualitat de la jornada
ens deixa altres notícies,
per exemple,
ahir va haver-hi eleccions
a la Càmbra de Comerç
i també al Col·legi d'Arquitectes,
l'Albert Vallbè em deia
abans d'entrar a la tertúlia
que volia d'alguna manera
recordar la figura
del nou degà
del Col·legi d'Arquitectes
de Tarragona.
El senyor Josep Llop.
Home,
a mi m'ha fet molta gràcia
que el senyor Josep Llop...
Que no Joan Llort,
del que parlava abans.
Josep Llop.
El Josep Llop,
pels tarragonins lletreferits,
el coneixen
perquè és una persona
que s'ha preocupat moltíssim
de la cultura de la canonja
i jo crec que
tindre un president de la canonja
trenca aquell manicaïsme
de si el president era Reus,
com era fins ara,
o era de Tarragona,
de la canonja,
que és allò,
la virtut està en el medi, no?
Llavors,
jo crec que el Josep Llop
és una persona
que s'ha distingit
ja no sols per la seva actitud
professional,
sinó com a arquitecte humanista
i en conseqüència
crec que han fet un bon encert.
Observo que a la candidatura
també hi ha un fill
del senyor Garreta,
que també el Pito Garreta
és un dels arquitectes
d'aquest segle importants
i jo felicito els arquitectes
i felicito el senyor Llop
especialment.
Unes eleccions
a les que per sort
hi havia tres candidatures.
També hi havia eleccions
a la Càmera de Comerç.
Aquí hi ha menys pluralisme,
per dir-ho d'alguna manera.
Digues-ho.
En quant als arquitectes,
que trobo molt interessant,
sincerament,
en els temps que corren,
a ningú s'amaga
que el pressupost,
potser poso la pota,
però crec que vaig ben conduït,
que el pressupost
del plaer d'arquitectes
ha baixat considerablement.
És a dir,
han baixat els visats
i lògicament
se'n ressent tot plegat.
Són dels que més pateixen la crisi.
Són dels que més pateixen la crisi.
I el fet de trenir
tres candidats
que hagin tingut
el valor,
la valentia
de presentar-s'hi,
de tirar endavant
al seu projecte,
doncs,
a mi crec que allà,
d'entrada,
m'honoren tots tres
i felicitar de manera
molt cordial
el nou president
perquè,
doncs,
crec que en aquests temps
posar-se'l de banda
d'un col·legi
i a més del col·legi
d'arquitectes,
doncs,
crec que,
bueno,
que ha de tenir
un reconeixement clar.
Té el seu valor.
fa gaires dies
pel carrer Passejant
i em va comentar
que estava en aquesta alternativa.
Jo també el conec
molt de la seva
funció històrica
per la canonja,
la seva mania
en buscar
i rebuscar
sobre temes històrics
de la canonja
i també l'he conegut
de manera professional.
De fet,
ho considera
que és un amic meu,
també.
I, a veure,
jo valore molt positivament
això de que en temps
de crisi
hi hagi tres persones
que vulguin tirar endavant
una cosa.
Llavors entenc
que la seva voluntat
és més aviat
de revitalitzar el col·legi
i de moure activitats
que no pas
un interès personal.
Per tant,
una vegada més,
vull dir,
felicitats al col·legi d'arquitectes
i en especial el Josep Llob.
Ahir també hi havia eleccions
com dèiem
a la Cambra de Comerç.
Aquí sembla que
l'absència de candidats alternatius
fa que la participació
no hagi estat tan alta.
Ahir el que sabien
era de decidir
34 persones
que, en fi,
tindran una plaça
en el plenari
de la Cambra de Comerç
de Tarragona.
Optaven 52 persones
per les dades
que tenim de la Cambra de Comerç
i van anar a votar
2.281 persones.
Aquí sembla,
de totes maneres,
president de la Cambra
de Comerç de Tarragona
opta a la relació
i serà amb tota probabilitat
l'únic candidat,
Albert Abelló.
Alguna cosa a comentar
d'això, Àngel?
Bé,
el tema de les eleccions
de les càmeres
ha passat,
jo diria,
per diferents èpoques.
Unes èpoques d'immobilisme
en què el president
sempre era els mateixos,
després va produir
una mica la revolució,
sembla recordar,
amb diferents presidents
i ara sembla que tornem a anar
en una època més continuïsta
pel que sigui.
De fet,
jo he viscut de prop
de vegades
les eleccions a la Càmera
perquè teníem representació
amb la meva feina i tal
i sé que la participació
sempre havia sigut
més aviat migrada
i amb poc interès.
Vull dir,
en tot cas,
sembla que sigui una mica
la nota habitual
d'aquest tipus d'eleccions.
Albert.
Jo recordo que
les últimes eleccions,
les que van...
Les de fa quatre anys
som que va guanyar
Albert Abelló.
Van ser molt tremendes.
Jo recordo que em tocava
anar a votar
per no ser qui
i hi havia un...
Buscaven el vot, eh?
Un boletín d'enganxe
al Doria
i llavors allí
te deixaven anar cap allà
sabien exactament
que tenia el seu encant.
A mi m'encanta.
A mi el tema
de les eleccions
crec que és el moment
més divertit
de totes les institucions,
tant les polítiques
com les civils, no?
I parlant d'entitats civils...
Però l'Albert Vall,
ja no s'ha presentat
a la Càmera de Comerç, no?
No, perquè...
No, perquè...
Però s'ha comerciant.
Era una...
No, no, no.
No sigui que li agradin
tant les eleccions
que hagi decidit
també presentar-se.
Començo a estar...
S'ha presentat a moltes coses.
Bé, no, però jo què volia dir...
I en qualsevol cas
la continuïtat probable,
la continuïtat d'Albert Valló
a la Càmera de Comerç?
A mi em sembla bé
i et diré per què.
És a dir, jo crec que els mandats...
Sobretot el primer mandat
és curt,
perquè si una persona
arriba il·lusionada
en un lloc
i té ganes de fer coses,
quatre anys
és poc temps.
El primer any,
els primers dos anys,
aterrisses.
Aterrisses.
Per molt que hi hagi
un personal magnífic
com hi ha
la Càmera de Comerç de Tarragona.
I necessites un segon.
Però necessites un segon,
claríssim.
I el segon,
si ho fas molt bé,
cap inconvenient
perquè hi hagi un tercer.
Ramon,
què no vas a dir?
Sí, totalment d'acord.
A veure,
és el que hi ha.
Estic també molt d'acord
amb la reflexió
que ha fet l'Àngel
que vam passar
d'un temps d'immobilisme,
un temps de revolució
i llavors una altra vegada
les aigües calmades.
Potser també és el que fa falta
amb l'estat actual
que ens trobem.
En tot cas,
vull dir que d'acord
també ens vol veure
amb això dels quatre
i els vuit,
però que una vegada
hem passat els vuit,
jo més aviat aconsellaria
no la Càmera de Comerç
sinó moltes altres coses
que la gent,
normalment també,
és veritat que perd la il·lusió
i perd una mica la marxa
en general,
però que és molt volent
que la gent s'eternitzi
en els llocs.
Ara és el moment,
per mi,
ideal per callar-me,
però jo prefereixo...
Jo ho deia per tu,
perquè porta molts anys.
Prefereixo morir...
Això que queda...
És força que senzilla.
No,
però el tema és que
jo crec que les limitacions
venen determinades
per l'urna.
Si la gent no vol
al president Pujol,
per exemple,
ja el deixaran de votar.
No ho entens?
Aquestes limitacions,
no ho sé,
a vegades poden ser traumàtiques.
A vegades,
als Estats Units
deixen de presentar-se,
bueno,
això ho va fer el Ballesteros,
va deixar de presentar-se
una legislatura
i va tornar
con ánimo renovado.
No ho sé.
Són reflexions
que a vegades
tenen que veure
amb el temperament personal,
també.
És un tema
que a cop vini
més discutible.
Cadria regular-ho,
creu en vostès,
en l'àmbit de la política,
en l'àmbit d'institucions
com la Càmera de Comerç.
És clar,
regular-ho.
Jo crec que s'ha de regular,
és obligatori regular-ho
per diverses qüestions.
En primer lloc,
discripo
de la manera més amistosa
i més amistosa
i més cordial.
Com sempre.
Com sempre.
És per no donar-nos la raó
a tota la tertúlia,
sinó malpensaran.
Serà una mica avorrit.
Albert,
malpensaran.
La gent malpensaran.
Jo no crec
que vingui determinat
per les urnes.
No crec.
És a dir,
el resultat final
està a les urnes.
Sí,
però hi ha un procés
de selecció previ
del futur regidor
o el futur president
d'un país.
Llavors,
clar,
dintre d'aquest procés previ,
nosaltres no podem dir
als partits
no et tornis a presentar
o no et deixis de presentar.
El partit té sobirà
i pot presentar
el candidat que vulgui.
Però jo crec que
de cara a les institucions
i de cara a una presidència
i de cara a un regidor
jo crec que sí
que això hauria d'estar limitat
per diverses qüestions.
La primera,
la manca d'il·lusió.
És cert.
És a dir,
jo crec que un mandat és curt,
certament un mandat és molt curt.
Jo crec que dos mandats està bé.
als Estats Units,
van canviant de president
cada vuit anys
i no passa absolutament res.
Absolutament res de res.
Un,
la manca d'il·lusió.
L'altre,
vicis que pots anar adquirint
amb tota la bona intenció del món.
No tenen per què
ser vicis dolents.
Amb tota la bona intenció del món
vas adquirint uns vicis.
I llavors també
aquell tap
que es pot produir
dintre la política
que pot crear
un desengany
a les generacions,
ja joves o no tan joves,
és igual,
siguin les que siguin,
que llavors fa que
sempre es vegin
les mateixes persones
i això també crea
una mica de desil·lusió
dintre la societat
de dir,
doncs,
bueno,
el fet de regular-se,
vull dir,
té avantatges i inconvenients.
Però una de les avantatges,
per exemple,
als Estats Units
és que ningú es qüestiona ja
que al cap de vuit anys
s'haurà de canviar.
Per tant,
això passa,
el que dius tu,
que la persona aquí
sap que el que ha de fer
ho ha de fer
en aquest període de temps
i per altra banda
que segur que hi ha d'haver gent
que es prepari pel relleu.
Si no passa una miqueta això,
vull dir,
aquesta sensació que abans tenim
que som imprescindibles
en alguns llocs,
vull dir,
llavors veient que marxem,
ve una altra persona
i ho fa millor o pitjor,
però també funciona allò
i ho segueix funcionant igualment.
Albert,
avui en aquest aspecte
estàs una mica en minoria.
No, no,
però no,
i és que ho admeto,
el que passa és que
cadascú explica a la fine
com li va,
però evidentment
que són arguments importants.
I posàvem l'exemple
de la política,
però en fi,
podríem posar els exemples
d'altres institucions
o entitats
en què hi ha persones
que porten anys i anys
presidint una entitat cultural
o un club esportiu.
És que jo no estic parlant
solament de política,
estic parlant també
d'associacions
i el que dius tu
de clubs esportius
i tot això.
Per exemple,
la cooperativa,
que la gent ho pronuncien malament,
es diu la comparativa.
Ai, conya.
La comparativa.
No, la comparativa.
La cooperativa de Regó.
Ara Albert,
ve a estar emplaçant
Àngel Conesa
com a vicepresident
de la cooperativa.
Correcte.
Jo estic contentíssim
que ells hagin substituït
l'anterior administració,
que també ho feia molt bé,
però potser era unidireccional.
En canvi,
ells ara tenen la voluntat
de fer-ho molt més obert
a la ciutadania,
amb un ànim nou.
I potser vantos
no sou tan professionals
com l'antic règim,
l'antic règim carinyosament parlant,
que tenien una única obsessió
que era el teatre,
per exemple.
Llavors jo crec que
l'Àngel i els seus companys
obriran aquesta entitat.
És una entitat
que tenia una tradició
tarragonina tremenda,
però molt tremenda.
És a dir,
jo crec que algun dia
hauríem d'analitzar
la cooperativa.
Jo no sé quantes distincions
hi ha entrat
la cooperativa Obrera de Tarragona,
però alguna cosa
es tindria que fer.
Perquè en moments
en què no hi havia
cadastro de locals,
ells donaven locals
a les entitats
que tenien culturals
però amb un caire polític
més marcant.
La gent que feien
País
estaven tots
xuprogats
a la cooperativa.
Que l'heu contractat.
És veritat.
L'heu contractat
l'Albert Vallbé.
No, no, no.
Ell ja ho sap,
que ho dic.
L'hem anat a veure.
Ell ja sap per què, també.
Ha demanat calés
a la diputació.
Els calés estan per això.
Els calés estan per això
i no per altres coses.
En fi, això ens portaria
a veure un altre debat
sobre les subvencions
i les ajudes
a les administracions
i a les entitats culturals.
Però, homenatge
a la cooperativa
i la gent que ara hi ha al darrere.
Avui estem fent molts homenatges
a moltes persones
i a molts col·lectius.
En tot cas,
a l'Alia del que passaven abans,
jo no sé els meus companys,
però jo me fixo
en una data de caducitat, també.
Bueno,
en dins de l'Alia del que deia...
Escolta, escolta.
Aquesta mentalitat
la trobo fantàstica, Àngel.
Jo he de dir,
doncs, bueno,
jo treballaré,
donant el màxim
i fins que, bueno,
fins que l'il·lusió m'arribi
i fixo, doncs,
aquesta data,
doncs, també ho trobo bé.
Llavors, també és una mica,
doncs, mirar enrere
i veure quina gent tens
o al costat
i veure quina gent tens
i et pot agafar el relleu
o et pot ajudar
o pots tu ajudar
amb aquesta persona
perquè també pugui agafar
el teu relleu.
Això és...
De totes maneres,
com tot,
com tot,
hi ha esquerdes.
Jo recordo
el casal Tarragoni
que em vine i em dius
escolta,
aquí tens les claus
i ja us espavilareu
que d'això
hi haurà que buscar
nous relleus
però buscar-los una mica
a la força, no?
Llavors, jo crec que...
T'ho imagina
que aquests senyors
comencen ara
a reactivar
aquesta entitat
que és importantíssima
per Tarragona,
que l'Ajuntament
estava preparat
per quedar-s'ho
assumint
el deute
que vosaltres teníeu.
És a dir,
que és una cosa
codiciadíssima, no?
Doncs bé,
doncs, surten uns senyors
que, gràcies a te more,
l'anjà
perquè feliçment
està jubilat.
Però, doncs,
clar, tens...
I els teus companys...
Som tot joves,
i els teus jubilats.
No, no, no, no.
Joves i actius jubilats,
bé,
però per això a vegades
aquest gènere
no està damunt de la taula, no?
Això tornem a entrar
en un altre debat
que seria
l'aprofitament
de les persones
que s'han jubilat joves
i totes aquestes coses.
Per això sí,
hi ha un altre...
I el tema de l'edat de jubilació
que havia sortit
en les últimes setmanes.
La culpa del govern.
La culpa del govern.
Escolta,
de totes maneres,
tot venia això
per les eleccions
a la Càmbra de Comerç
i pels mandats
de la Càmbra.
És que avui
l'àmbit de l'economia,
la veritat és que
cap ara,
això que deia ara
l'Albert,
mitja en broma,
mitja en sèrio,
la culpa és del govern.
En fi,
tenim àmbits diversos
o notícies diverses
en l'àmbit de l'economia
perquè a més,
avui hi ha una certa coincidència
en algunes de les portades
dels diaris més importants
de Catalunya
parlant de la situació econòmica
de les últimes dades
que han arribat,
de la cimera,
de la reunió
que hi haurà aquest matí
entre Zapatero i La Vanguardia.
Avui veiem,
amb tot l'exemple de Grècia.
Àngel,
és per posar-se a tremolar?
Creus que s'està fent
un gran massa
sense entrar molt en els detalls?
A mesura que sents comentaris,
escoltes tertúlies,
llegeixes i tal i qual,
tinc una sensació
molt desagradable
des de fa un temps.
És a dir,
que tornem a les dues Espanyes
o les dues cultures
i això a mi
em preocupa moltíssim.
És a dir,
jo crec que,
això ho hem discutit
aquí a les tertúlies
amb els temes municipals.
És a dir,
que hi ha temes puntuals
en què el govern municipal
ha de tenir un projecte comú
a uns anys vistes i tal.
En aquest moment,
vull dir,
en aquest país
es necessita un projecte comú
per algunes coses determinades
i no l'enfrontament contínuo
pensant en els vots
de les eleccions.
Però bueno,
vull dir,
tenim els governants
que ens mereixem segurament
i vull dir,
però de totes formes,
a mi personalment
m'preocupa
i m'preocupa
de cara a les generacions
que venen.
És a dir,
d'alguna manera
nosaltres hem passat ja una època
però Ramon Maria
que és més jove
i tot això,
vull dir,
no sé,
si aquest clima
d'enfrontament contínu
ha de ser bo per ningú.
Mira,
estic totalment d'acord
i us posaré un simil.
Jo vaig al metge
i si vaig al metge
i em trobo malament
vull que em digui
què tinc,
si em curaré
o no em curaré.
Vull que el metge
sigui sincer,
vull que em parlin claretat
i si dic realment
si tinc una enfermedad greu
o no la tinc greu.
I en aquest cas
passa el mateix.
No vull entrar
o no vull que la gent entri
o els polítics entri
en confrontacions
i en demagogies.
I no vull que,
depenent del titular del diari,
em pinti el got
mig buit o mig ple.
no em dóna la gana.
Vull que m'expliquin realment
si l'economia
se'n pot sortir,
no se'n pot sortir,
si va bé
o si va malament.
Tot el de més
penso que és
fer mal,
és crear desensís
en el ciutadà
i és crear també
passotisme en el ciutadà.
Perquè al final
depèn de la lectura
del titular de diari
que facis,
veus les coses
d'una manera
o d'una altra.
Sents un polític
o sents un altre
i ho veus d'una manera
o d'una altra.
Jo crec que ha arribat
el moment de dir
escolteu,
aquesta és la realitat.
i hi ha coses
que no s'hi juguen.
Si el metge
no juga amb la meva salut
ni amb el meu diagnòstic
tampoc hem de jugar
amb l'economia
per exemple d'un país.
Albert.
Jo crec que la pregunta
teva anava
per una altra via.
Ens preocupa
que Espanya
pugui estar
en la mateixa situació
que Grècia.
És que són un cúmul
de notícies
les que arribem
a les últimes hores.
El tema de Grècia,
la jornada negra a la borsa,
la reunió
Zapatero-Rajoy
d'aquest matí
amb aquest enfrontament
que citava l'Àngel.
És que són molts components.
El tema de la borsa,
aquesta caiguda,
per què es produeix?
Perquè es donen compte
que tot i ajudant
els alemanys
i els francesos
a Grècia
probablement
no hi hagi solució.
Això,
que un país que obri
és un tema tremendo.
Per a més,
una situació econòmica
realment
de pau per això.
Quan Grècia
era un país
que no tenia
perquè tenia
aquests els i baixos
perquè és un país
que s'alimenta
específicament del turisme
i és un país
no gaire gran
des del punt de vista demogràfic.
És a dir,
és un fet
que realment
és preocupant.
I clar,
si Grècia va malament,
Espanya va malament,
Portugal
segueix els nostres mateixos destins,
vol dir que l'Europa pobra
les passa,
però les passarem
molt malament,
no?
Molt bé.
I ara ja m'enganxo
amb el vostro.
És a dir,
no pot ser
que el senyor Rajoy,
i no vull criticar específicament
el senyor Rajoy,
també criticaré el senyor Zapatero,
és a dir,
d'aquesta qüestió
en faci
únicament
una balcó,
una tribuna
per criticar el govern.
Escolta,
crec que avui es reuneixen.
Sí, sí.
Quant temps fa
que estem en crisi
perquè avui es reuneixin
i ja veurem avui
quin resultat tindrem.
Jo voldria Ramon Maria,
Ramon Maria,
que és polític
de pura casta,
que digui
que la Convenció de l'Unió
va oferir
ja fa molts temps,
dius senyors,
posem-s'hi,
donem la mà,
deixem-se de tonteries,
que aquest tema
és un tema
molt seriós, no?
Tot i així
continuen uns dient,
ahir per la nit
el Rajoy continuava dient
vostè no va voler reconèixer
que estàvem en crisi
i ara no sabem on sortir.
Ja ho reconeixo,
l'altre ho havia de dir
però ja ho reconeixo.
Però tampoc té sentit
la postura del Zapatero
si en clars dient
i què dieu vosaltres?
Home,
és la posició que diu,
escolta,
que manes vostè també,
agafi les necessitats
que hagi d'agafar.
Jo el que penso
és això,
que treure'n
redits polítics
d'una cosa tan greu
és que ho trobo també
de mal gust.
Ho trobo de mal gust.
No oblidem
que les borses
no funcionen
perquè tenim
una borsa especulativa
purament.
I això vol dir
que no estem solucionats
el tema econòmic,
el tema monetari
o el tema de les finances.
Sembla que els Estats Units
intenta posar-hi algun remei
i hi ha molta gent
que no vol que s'hi posi remei.
O sigui,
seguim treballant
amb una borsa especulativa
purament,
que no té res a veure
amb la realitat econòmica
de cada país
o de cada empresa.
Ho s'ho escrit
perquè a més s'havia apuntat aquí
borsa igual especulació.
M'ho havia apuntat aquí
i dic que ara
la propera interessa
anava a dir
ho s'ho escrit plenament.
I aquestes comparacions
que es fan aquests dies
entre Grècia i Espanya
que pugui passar
el mateix Espanya que Grècia
són excessives?
És preocupant
perquè el senyor Zapatero
surt amb els inputs econòmics
que li interessa
però se n'oblida
que tenim un atur
probablement
el més alt d'Europa.
I clar...
La setmana passada
l'enquesta de població activa
ja recordava
que el primer trimestre
del 2010
hem arribat al 20%
al conjunt d'Espanya.
Aquest és un índex
insuportable
encara que ràpidament
ens surten
dient no, que estem repuntant
per mi el tema...
Llavors, clar,
queda l'excusa fàcil.
La culpa la tenen
als Estats Units
que es volen carregar l'euro.
Miri, jo sols sé
que a Alemanya
i a França
van començar
a cometre aquest problema
amb dos anys d'entelació
i ara aquests tios
sí que estan rebrotant.
En canvi nosaltres no.
Això crec que hi ha
un responsable.
Jo el que...
És a dir,
a mi no m'agrada allò
que em fa de Bartero-Bete
però potser sí que...
I escolta'm,
insisteixo,
m'ha semblat tan patètic
el PP com el PSOE
però realment
em trobo que és
d'una responsabilitat
tremenda
que es mantingui
aquesta situació
entenent que Espanya
sortirà sola
d'aquesta situació.
Sol no en sortirà.
En aquest context de crisi
les fusions a les caixes
funcionen?
Ho dic perquè hi ha reus.
L'exministre d'Economia
del Partit Popular
Cristóbal Montoro
em va dir que
no li estaven agradant gaire
les maneres
en com se estan fent.
Jo només tinc una cosa a dir.
Ja ho veurem.
No, no, no.
Però, Àngel,
podies dir més.
Podies dir
que hi ha altra solució.
Sí, exacte.
És a dir,
podria Caixa de Tarragona
mantenir-se sola
en una situació.
Ja no he parlat
de Caixa de Tarragona
perquè sempre
tenim clar
que Caixa de Tarragona
està fent de crossa
d'altres entitats
més importants.
Que estan igual o pitjor.
No, perdó.
Suposadament
ens havien de salvar
i tantos
que estem salvant
a Caixa de Catalunya,
per exemple, no?
Llavors,
jo el sarcasme
de ser ministres espanyols
siguin de treure totes esquerres
m'ho posen els pèls de punta.
És a dir,
que el senyor Montoro
ara em vingui a dir
que no veu clar
el tema de les fusions
quan ells es van fotre uns farts
de privatitzar empreses
públiques
amunt i avall
i de qualsevol manera
és que de veritat
és per llogar-hi que dir-los.
Hi ha una altra lectura
al darrere.
Al darrere està dient
que el que han de fer
les caixes
és treure contres participatives.
Què vol dir això?
Que es privatissin les caixes.
Això està dient al darrere.
Sí?
Sí, clar.
És la lluita
una mica
del govern del PP
en respecte a les caixes.
I les fusions seran
els moviments
de Caja Madrid
i altres coses
i posem en un
i posem en l'altre.
Déu-n'hi-do, avui.
Ara sí que ja
generiríem altres qüestions
i com veuen
el rellotge avança
i s'acaba el temps
de la tertúlia.
És un tema interessant
que ho pot fer
una mica més.
Avui sí que és veritat
que veient una mica
la premsa general catalana
amb aquests titulars
aquesta crisi econòmica
i crisi política
la veritat és que posa
avui també
una mica els pals
d'apuntar.
En fi, hem parlat
una mica de tot
en aquesta estona de tertúlia
amb l'Albert Vallbé
l'Àngel Conesa
i el Ramon Maria Sánchez.
Moltes gràcies
per compartir aquesta mitja hora
amb els oients
de Terraona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Fins la propera.
Bon dia.
Vinga, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.