M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et colen ni res,
perquè diuen que ets el que volen i no et fan sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d'estar,
com que no sigui fet.
Ara són dos quarts d'una del migdia i sis minuts.
A partir d'ara, cada dilluns, aquesta hora aproximadament, deixarem que ens acompanyi el so de la Pegatina.
Els hem agafat una miqueta, no diria com a himne, però sí com a sintonia d'un espai que us vol acostar a tot el que es fa,
o bona part del que es fa en aquesta ciutat, en matèria d'educació.
Els joves i els nens, a partir de diferents agents educatius de la ciutat.
I com a punt de partida o com a base, la Fundació Casal Lamic,
que a partir d'ara seran els que aportaran aquest coneixement de com es treballa els temes d'educació social
aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Saludem el seu director, Jordi Collado.
Bon dia.
Javier Saragossa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Perquè ja us en recordeu, però me'n van dir, sí, sí, modestos, modestos, però tenen responsable de premsa.
Perquè no us penseu que a la Fundació Casal Lamic n'hem parlat alguna vegada, perquè sempre ho fem amb molt de gust,
fins al punt que imagineu-se que hem creat aquest espai.
A veure si d'alguna manera us podem ensenyar el que es fa al carrer des d'aquesta sintonia.
Doncs, com us dèiem, són una organització que fa molt de temps que funciona,
però diguem que som molt disciplinats i és una organització professional, en el bon sentit de la paraula.
Sí, sí, del tot intentem treballar-ho tot plegat, bueno, allò, intentar tenir previst totes les situacions
i volem ser rigorosos amb la nostra tasca i en allò que ens envuelta, no?
Això em fa pensar una reflexió que jo m'imagino que la gent que us dediqueu al treball social ja fa anys que es va fer.
L'altre dia parlàvem amb el Joan Fuster de la URB Solidària a partir de tot el desastre d'Aitia.
Ens va donar l'oportunitat de parlar de cooperació i tot plegat.
I clar, uns aspectes que fa un parell de dècades,
a partir de la base de la volumia de les persones, del voluntarial, de les bones intencions,
a vegades tot això enlloc feia més nosa que servei.
I s'havia professionalitzat el tema dels cooperants, no deixant de ser estudis universitaris.
En el tema del treball social també va haver una època que es feia amb moltes ganes
però aquesta falta de coneixement a vegades no deixava que s'arribés a l'objectiu.
Sí, està clar. La cooperació és molt semblant a l'acció social i més en el seu neixement.
Neix bàsicament de la voluntat de les persones a participar de la seva comunitat
i a treballar en aquest nivell.
I lògicament tot es va professionalitzant.
Als anys 80 apareixen els teus assistents socials en aquell moment,
ara treballadores. El plantejament ja canvia.
Apareixen els educadors socials, comencen a aparèixer les formacions professionals,
els graus superiors, graus mitjors, integradors, animadors...
Tot això es va professionalitzant però no deixa d'haver,
o entenem des de la casa que no deixa d'haver aquest component.
Moltes vegades intentem combinar aquest plantejament de voluntariat
amb un plantejament de professionalització.
La rigorositat tècnica i el voluntariat no estan barallats.
Amb la qual cosa és intentar combinar aquest procés.
I de tot hi ha en aquesta vida i en tots els oficis,
però en principi un bon percentatge de persones que us dediqueu a aquest treball,
home, un punt de vocació heu de tenir.
I quan no es té succeeix, ja que succeeix.
Efectivament, perquè no és una feina fàcil.
És necessari, jo penso.
Aquest punt de vocació, aquest treball en comunitat,
és la clau, penso.
A més, jo crec que a la casa estem aconseguint.
El Javi és un exemple de la complicitat d'altres sectors.
I vosaltres també sou un exemple.
L'acció social no només...
Ens hem fet amics tant de...
Just aquesta és la cosa, que creiem que en tots els sectors de població
hi ha gent vinculada o que voldria vincular-se
o que voldria treballar amb aquest plantejament
i realment, lògicament, el Javi, amb el seu plantejament de comunicació,
ens està fent a la casa un exercici estupent,
d'escolteu, això ho hem d'explicar, però ho hem d'explicar bé,
i també hi ha un mètode, i també hi ha uns plantejaments,
hi ha uns plans de comunicació, hi ha unes coses a fer,
i que això està molt bé, que en aquesta és la cosa, no?
Home, sí, digues-hi.
És el que dèiem, el de la rigorositat, que deies tu,
que és important seguir el procés aquest de treball
com més marcat i com més sistematitzat millor.
I no ens enganyem si a vegades o sovint
quan s'han de retallar pressupostos,
quan sempre aquests temes són els que pateixen més determinades situacions,
i se'n fa moltíssima feina, però si no s'explica
ja sabeu què diuen, que el que no surt per als mitjans de comunicació
no existeix, per tant és una llàstima
que passi de ser percebuda la tasca que fa la Fundació.
Hi ha altres entitats que passaran per aquest espai,
perquè aquest no és un espai de la Fundació,
la Casa Llami, que cada setmana ens explicaran el que fan,
que també, sinó que per aquí passaran molta gent
i moltes entitats qui treballen en aquest camp.
Clar, la cosa és aquesta, jo crec que la gràcia d'aquest espai,
que també és el que ens ve de gust,
no és aquello de venir a hablar de mi libro,
sinó que...
Una miqueta parlaran, escurran.
Ho intentarem, però lògicament
la Casa té unes sinergies
amb tota la xarxa d'entitats que són importants,
que estan fent feina de formigueta,
que contínuament és el que ens agrada fer
i on ens sentim còmodes,
però de vegades necessàries,
explicar als lloc les coses que fas i com les fas,
perquè també generes models d'altres espais.
L'altre dia, fa un mes,
a Cambrils vam estar amb la presentació d'un Ateneu,
l'Ateneu Cambrilenc,
que està en aquesta línia,
construïda des de l'acció social,
des d'educació en el llibre,
i això és estupendo.
I el Ramon, el seu president,
ens deia
que cada dos perteros ve que els mitjans,
això és feina també.
Us esteu extenent en el territori també,
no?
Sí, sí.
Jo crec que estem en...
El Jordi Navarro sempre diu
que hem complert els 25
amb més bona forma que mai
i justament per això
estem aconseguint
establir relacions,
no només amb entitats locals
o del Camp de Tarragona,
sinó a nivell català,
amb gent de Girona,
amb gent de Barcelona,
l'Aliança amb el Casal dels Infants del Raval,
o projectes com el Punt Accès
amb la gent de Sergi de Girona
i Caixa Catalunya.
Són projectes
que ens estan portant
a també
una responsabilitat potent.
Tot això que has dit tan ràpid,
en anirem parlant
en aquesta secció.
Veus com necessiteu
un cap de comunicació?
S'ho menja tot
en el primer àpat.
No, no,
ha fet titulars només.
Ha fet titulars,
però que qui ens estigui
escoltant a casa
potser és difícil
que entenguin
què és el punt d'accés
així tan ràpid.
Doncs aquesta secció
servirà per
anar explicant
aquests diferents projectes
en què consisteixen,
de què van...
Si mai et vols dedicar
a la política,
cap de campada.
Sí, no?
Ja t'ho dic ara,
fitxa'l però ja,
com controla,
és fantàstic.
Has parlat
d'acció social
i educació en el lleure.
Dóna la sensació
que la feina
que feu vosaltres
i altres entitats
només està adreçada
a grups de joves i nens
que estiguin
en risc d'exclusió.
I això també és un error,
segurament.
Sí.
És una part del treball.
Clar,
la història és també
tenir el concepte de risc
com una cosa
d'extrema pobreza.
El drama.
El drama.
I la cosa és que el drama
està més estès del que sembla
o del que ens volem fer creure.
I en situació
de risc social
estan els nois play,
que són aquells
que estan a casa
moltes hores
amb la seva
PlayStation jugant.
Que la seva família
és estupenda,
que no els falta de res,
que van a l'escola,
que tot està bé.
Clar,
però aquests
tenen un risc
de socialització,
de perdre relacions
amb les persones
gràcies a aquella màquina
estupenda
que el permet
estar connectat
jugant amb no sé
quantes persones del món
però que no sap
qui és el seu vell.
Això també és una situació
de risc social
perquè la comunitat
es trena
des de la proximitat.
Tard o d'hora
haurà de sortir al món.
Podríem parlar
de molts riscos,
no?
Realment.
Clar,
llavors,
aquesta és la cosa,
no?
Que nosaltres
intentem treballar
amb aquest plantejament
especialment
en situacions
de risc social.
podríem parlar-ne
d'aquest drama
sense dramatitzar
però som conscients
que la situació...
Tenien molts,
oi, Jordi?
Exacte.
I, bueno,
és el que l'altre dia
el programa
en el parlàvem,
d'aquest cinquè vagó
que si no espavilem,
aquest 20% de població
que està
sota el llindar
de la pobresa
no només a Catalunya
sinó també
a la nostra ciutat, no?
Clar,
però, a veure,
en aquest espai
ens agrada parlar,
clar,
perquè sigui,
perquè tingui utilitat
i que sigui útil.
A veure,
aquell nen o nena
que els seus pares
tots dos treballen,
tenen una vida raonable,
els seus pares
controlen els seus estudis,
fa les seves activitats
extraescolars,
potser fa música
o fa anglès
o fa baller,
té un entorn d'amics,
una família,
tot és normalitzat
en majúscula,
és una situació
maca,
però que tenen
molts nois i noies,
afortunadament.
Diguem-ne que
mai tindríem contacte
amb el tipus de treball
que feu vosaltres
en principi, no?
A priori?
A priori,
en principi,
el plantejament seria
no,
la realitat
ens diu al contrari,
no?
A través dels nostres
projectes
estem participant
amb joves d'aquest tipus
i inclús trobem coses,
no?
Petites qüestions
que estan allà en l'aire
moltes vegades
el Pag Escoles,
que era un projecte,
que és un projecte
que anem als centres educatius
a explicar
segons quines activitats.
Diferents sessions
així concretes
tancades sobre moda
o sobre...
Això també ho feu?
Sí,
fem tallers educatius
als centres,
clar,
això ens revela
una informació estupenda.
Jo recordo,
no ho fa tant,
fa un any
fèiem unes sobre drogues
i era estupendo
la quantitat d'informació
que tenien,
però és que a vegades
ens superaven
els serveis tècnics,
no?
allò t'explicaven drogues
que estan sortint
que estan al mercat
i allà
i això on ha sortit,
no?
Jo en feia una,
personalment,
jo era el que la impartia
que era
com ens venen la moto
i parlàvem de moda,
publicitat,
els estereotips
que veiem
amb els anuncis
i jo m'esgarrifava
a vegades
de quan ensenyava
perquè fèiem
així com a exemple,
ficava un anunci
i m'havien de dir
de quina marca
i per què
s'havien utilitzat
doncs aquella figura,
aquella noia
així estupenda
i clar,
bueno,
encara no havia tret l'anunci
i em deia
la marca concreta
de l'anunci,
depèn del centre
que havia anat
i eres garrifós
de ben com.
És un altre producte
de comunicació,
la publicitat
és un element més
que està integrat
a la seva vida.
El que passa
que a vegades
penses,
heu parlat,
és un exemple
d'aquests tallers,
vosaltres
i altres entitats
que treballen
en educació,
en el lleure
i acció social.
Dius,
anem a fer
una xerrada
a aquest centre,
anem a fer
un tipus
d'activitats.
A vegades
no teniu
dubtes
a l'hora
d'elaborar
els programes
que estiguin
desfassats
realment
amb la realitat
dels nens
i nenes,
dels joves,
perquè a vegades
em penso
que em vas
amb una història
i diuen
però de què
m'està parlant?
No,
és que realment
nosaltres
sempre miren
el món
sota els nostres ulls
i les mirades
són diferents
sempre,
hi ha la tendència.
Això ja ho fem
els pares,
perquè no són professionals.
Un dels encàrrecs
dels equips
és mirar
la tele adolescent
també,
és allò
d'implícit
amb la teva
que s'està movent
a nivell infantil
amb les sèries
que surten
infantils
des del Pocoyo
que ara ja vaig
retrasat
fins al...
O sigui,
la cosa és tenir...
Tots has de veure
el Pocoyo,
el Gran Hermano,
no sé,
física o química...
Les sèries diverses
com aquesta
de les embarassades,
no?
Aquesta no la conec,
veus?
Que és nova aquesta?
Bueno,
una que són...
Em sembla que un grup
de noies adolescents
que es fiquen d'acord
per estar totes embarassades
a la mateixa vegada.
I quina és la motivació
de fer-lo totes juntes
que guai?
Que una ho fa
per accident
i em sembla
que les altres
es sumen al carro...
Solidaritat.
És...
És que fa l'entesa,
segurament, no?
Sí, sí, sí.
Ah, dius,
doncs aquesta no estava jo
al corrent.
Deu ser molt nova.
Déu-n'hi-do.
Hi ha hagut crítiques
pertinents
d'algun sector.
Ja, ja, ja.
Amb el Lluís Romero,
que és el tècnic
d'AC2O
de l'Espèix Jove de Salut,
ell sempre fa...
És que aquí són
tantes entitats
les que treballen.
Clar,
el Lluís sempre fa la conya
que ell és el dia abans de...
No?
Els dies que té
activitat dijous,
em sembla que és,
perquè els dimecres
es fan el físico-química,
ell se'l mira,
o sigui,
dintre del seu...
És mirar-se el físico-química,
perquè el dia següent
es troba tots els dubtes
generats d'aquell programa,
amb la qual cosa
necessita saber
què ha passat en l'últim programa
per anar als centres educatius.
És que hi haurà cosa
més lamentable
que un educador social
arribi a un grup de joves
en plan col·lega.
Home,
què li diguin?
Escolta,
a veure,
això que tu...
La distància òptima,
no?
Això que tu,
que ja no anem per aquí,
que anem per allà,
física o química,
s'ha de veure,
és el que et posa al dia
amb el tema.
A veure,
és un exemple,
però realment,
la seva realitat
no...
Nosaltres,
jo m'imagino que els adults
no estem en una superioritat moral
per donar-los lliçons de res,
per tant,
el que si és interessant
és conèixer la seva realitat,
no jutjar-la.
Exacte,
aquesta és la història
perquè a més
és que no cal anar massa lluny,
amb el plantejament
de no jutjar,
ja me'n recordo
que en la meva generació
veiem allò com li deien
els Beverly Hills aquests
i els...
A sensació de...
I va agafar gran
però també enganxava, eh?
Clar,
jo suposo que aquella
és la història
que veien els nostres educadors,
els nostres monitors,
eren les sèries
que havien de veure
per saber on estàvem.
Però si eres un xaval marginal,
Jordi,
aquells nois i noies
que...
t'estaven mostrant
allò que t'agradaria ser,
si és que justament
és la cosa, no?
És el paradigma de televisió,
no?
Amb temes de cooperació
moltes vegades en parlem,
que la cooperació
ve moltes vegades donada
perquè la imatge publicitària,
la imatge que et dona el televisor
és allà on tu voldries arribar.
Clar.
Per tant,
els mitjans
i les sèries
i tot plegat,
vosaltres no els hi podeu
declarar la guerra
sinó que les heu de fer còmplices
per treballar, no?
Amb tot aquest material, també.
Bé, còmplices
i després també veure...
Ens ajuda també a veure la realitat.
Important, no?
És com un manual de consulta,
gairebé.
Clar.
Fundació Casal Lami,
que ja us recordo
que vam fer el programa
per les festes de Nadal,
ens vam acostumar,
però estructuralment,
i aquí t'ho pregunto
més que res
per justificar,
entre cometes,
que per aquest programa
passaran altres entitats
a esmentar ATAQ 2O,
però podríem esmentar
moltes més.
Vosaltres teniu una estructura
de persones concretes
que treballeu,
alguns voluntaris
també segur que teniu,
perquè el voluntariat,
afortunadament,
és un valor en aquest país
que no l'hem de perdre mai,
al contrari,
l'hem d'alimentar.
O sigui,
teniu una estructura
que són les que treballem més,
però expliqueu-nos una miqueta
com treballeu
i a partir de quin moment
i de quina manera
aneu agafant camins
de col·laboració
amb altres entitats
de la ciutat?
Bàsicament,
el treball en xarxa
és una de les marques
de la casa,
o sigui,
és allò de
no es pot treballar
des del teu forat
i sense mirar
que hi ha al món,
llavors,
a partir d'aquí
on es vinculen,
no?
La casa
es divideix
en quatre àrees,
l'educació,
lleure i comunitat,
i una altra àrea
que és escolarització
on apareixen
tots els projectes
on estan vinculats
a centres educatius,
tota l'àrea
de participació
i comunicació
que lidera el Javi
i l'àrea d'administració
que és la part
més avorrida,
més burocràtica
que també hi cal.
En cada projecte
acostuma a haver
un coordinador director
que combinadament
amb el cap d'àrea
genera les relacions
exteriors del projecte,
no?
O sigui,
la directora
del Centre Obert,
la Natàlia,
es relaciona
amb l'equip bàsic
de serveis socials.
O sigui,
es busca en cada projecte...
El Centre Obert,
a veure,
el Centre Obert,
quina és la seva funció?
Des del casal d'amics,
què és el que ofereix?
El Centre Obert
és un espai de tarda
on l'objectiu bàsic
és complementar
l'educació formal,
des de l'educació no formal.
Es tracta d'agafar
grups d'infants,
adolescents
i en un espai de tarda
plantejar
propostes educatives
més encaminades
cap a les habilitats socials,
no?
Hi ha un seguiment escolar,
què s'està fent a l'escola
per reforçar
si cal fer deures,
no cal fer deures.
Hi ha un seguiment familiar
per veure en quina situació està,
quines eines li calen
a aquell infant,
o a la seva família
a través d'entrevistes
i reunions amb la família
i a partir d'aquí
es construeix
tot el plantejament.
És a dir,
necessitem parlar amb l'escola
per veure com està el col·le,
amb la qual cosa
es van a veure els tutors,
les direccions
i els caps d'estudis,
necessitem veure
com estan a nivell social,
amb la qual cosa
anem a treballar
amb l'equip
de serveis socials
de primària,
anem a veure
la gent del de Galla
i de l'Ealla,
els equips
d'infància i adolescència
i treballem,
per altra banda,
amb les entitats
del barri,
l'associació de veïns,
per cobrir
tota la proposta
a nivell social,
a nivell educatiu
i a nivell comunitari.
Mireu a veure
quins recursos necessiteu,
quines entitats
tenen aquells recursos,
us poseu en contacte
i diguem-ne
que ja estan oberts
els camins,
les vies,
que tot va una miqueta
en la majoria dels casos,
que ja,
diguem-ne que hi ha
un coneixement
i una experiència comuna
que fa que les vies estiguin ja,
els circuits estiguin marcats.
Clar,
per desgràcia,
depèn moltes vegades
de qui t'hi trobes a l'espai,
però
en els últims anys,
no?,
i se m'entengui,
s'ha posat de moda
treballar amb xarxa
i moltes vegades
entenem treballar amb xarxa
com veure'ns un dia
i explicar-nos com ens va.
O passar-nos marrons.
Eh,
que l'aquest és l'altre,
aquest és més model administració,
eh?,
amb tot el carinyo.
Però
la cosa és
que intentem trenar el projecte
de manera que fem
coses compartides,
és a dir,
no que sàpiguem com estem,
sinó,
escolta,
si tu com a educador social
estàs treballant amb la família
amb el tema d'atenció
de l'infant a l'escola,
que l'escola ho treballi també
i que nosaltres
ho puguem treballar
en l'espai,
no?
Que flueixi la informació
també és important,
no?,
que no es contradiguin
tampoc
les diferents parts
implicades en el procés
que treballin a una,
no?
Suposo.
És curiós perquè estem parlant
de models jurídics
com el de fundació,
estem parlant
d'administracions públiques,
totes les que hi ha,
qui ha sigut?
Ai!
Qui ha sigut?
Que ens regirin,
no portem res,
no portem res,
hem dit administració,
no?
Ens han sentit,
eh?
No, no,
però estàvem parlant
bé de tothom.
Però ara també
en el tema
del treball social,
ho hem dit alguna vegada,
també sorgeixen empreses,
vull dir,
joves que acaben
la seva formació
en aquest cert àmbit
i opten per l'autoocupació,
donat com està el panorama,
no volen fer unes oposicions,
no volen treballar
per l'administració pública
i aleshores es creen també
empreses,
ja sigui com a cooperativa,
no?
Sí.
Això és bastant novedor
en el camp del treball social.
Sí,
és una història
que s'ha anat fent
durant els anys,
però que està agafant
cada cop més rellevància.
En l'acció social
hi ha un forat important
que és entre,
què passa entre
l'administració
i les entitats,
i les entitats socials.
és el subjecte
que necessita allò,
no?
i hi ha un forat,
llavors,
és estupend,
no?
que apareguin,
nosaltres ens encanta
que apareguin entitats,
perquè són aquelles
que volen prestar serveis,
és a dir,
administració,
ja t'ho feia jo.
Externalitzant el servei
i a aquella empresa
li ofereix un servei
professional de qualitat.
Ecle qua, no?
I és més proper,
jo suposo,
a l'usuari.
Depèn,
depèn.
Clar,
la nostra postura
no és tan de servei,
que és una de les batalles
que tenim,
que ens plantegem
per vosaltres,
feu serveis,
no.
Nosaltres definim projectes,
compartim projectes
i si surt la cosa estupenda,
si no,
sempre els hi diem,
no?
I hi ha una quantitat
d'entitats,
que inclús et porto a la llista,
que t'ho faran,
no?
Cooperatives
i empreses,
CLs estan apareixent
també moltes
en el camp de l'acció social
o inclús empreses públiques,
no?
Com és el cas de Reus,
que té una empresa pública
que es diu Reus Port i Llebre
i ho fan tot
des de l'empresa pública.
El model és molt diferent.
El nostre plantejament
no és tant
aquest servei,
sinó
va un pas més enllà,
que de vegades
és lo difícil
entendre.
Les fundacions
o les associacions
tenen un grup de gent
que vol
treballar
per aquella acció social
sent conscients
de la seva realitat
personal i laboral,
que no els permet,
llavors s'ajunten
i construeixen
i plantegen
un equip tècnic
que desenvolupi
aquestes activitats.
La meva figura
de vegades
em diu
no,
però tu
al casal amic
ets el jefe.
No, no,
jo soc un mandau
d'un patronat
que és qui em planteja.
Jo li faig qüestions tècniques
però ells són
els que socialment,
els que tècnicament
em plantegen
com s'han de fer
les intervencions
per fer...
Vosaltres sou elements operatius
dintre el que és la fundació,
el que és la filosofia
i la manera de funcionar
ho marca
el patronat
de la fundació
lògicament
en aquest model.
L'equip assessor
no seria?
Vull dir,
bueno,
l'entitat...
Clar,
és la entitat mare.
Per la funció,
no?
Per no perdre
la visió,
els valors
de la fundació
que és l'amic.
Clar,
tenen molts fronts oberts
amb 25 anys
d'experiència,
ens facilitaran
a vosaltres
i a nosaltres
entendre
com es mou
el treball social
a la nostra ciutat,
a l'educació,
en el lleure a l'acció social
en definitiva.
Ja començo a quedar-me
amb la terminologia
amb ells
i amb totes aquelles entitats
i persones que treballen
amb ells.
Per tant,
a partir d'avui,
cada dilluns,
trobarem des de projectes
de la fundació
però també persones
que individualment
doncs,
potser han escrit
un llibre
sobre treball social.
Algunes d'aquestes
empreses
que donen serveis
a l'administració,
no?
Aquesta és una mica
la idea del que
aniran trobant els ullens
aquí.
Sí,
la idea és buscar
oferir l'opció
que trobem
allò que ens aparegui,
no?
Jo avui,
no sé,
i fora de context,
la cosa també seria
que potser si hi ha algú
que té dubtes
o que ho plantegés,
estaria bé,
no?
Que puguis utilitzar
el canal del programa.
A més,
tenen el correu
del programa
per tot,
almatia.arragonaradio.cat
no només per enviar
les preguntes
a l'alcalde dijous
a la línia directa
que també ja comencen
a arribar moltes,
afortunadament,
sinó ja sabeu
qualsevol cosa
que vulgueu manifestar
vers el programa
i en aquesta secció
en particular
a través del correu
del programa
suggeriments,
preguntes crítiques,
tot el que vulgueu
que tindrà resposta
d'això,
no ho dubteu pas,
eh?
Sí, sí,
a més,
aquesta és la cosa,
poder explicar
aquests dubtes
perquè som entitats
estranyes.
Doncs no serem
estranys
cap de nosaltres,
a més,
amb la música
de la Pegatina
que a banda
que ens agrada
coincideix
i això no ho sabíem,
eh?
Que un dels
integrants
de la Pegatina,
un dels que ha estat
sempre des del començament
ha estat educador
de la Fundació.
Sí,
hi ha un company
que el vincul
ja n'ha estat vivint,
un dels trompetistes
em sembla que és
amb el Pedro
ho han estat vivint junts
en una època.
No els haurem de pagar res
perquè aquesta gent
és molt
és molt
campejana.
Sí, sí,
som propers,
som propers.
Jordi Collado,
Xavier Saragossa,
es pot parlar
de les dificultats
que es troba
a la nostra societat,
el jovent,
la canalla,
sense drames,
sense oblidar-los,
però posant valor
sobretot
a la tasca positiva
que es fa,
que és moltíssima.
Jordi,
Xavier,
moltíssimes gràcies.
Benvinguts
i ens anirem retrobant
aquí els dilluns.
Moltes gràcies.
Fins al proper programa.
Adéu.
Fins al proper programa.
Fins al proper programa.
Fins al proper programa.