El matí de Tarragona Ràdio comença l'Eines, ja sabeu,
és un espai que fem en col·laboració cada setmana
amb la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
i la col·laboració bàsica i fonamental,
que són els centres que imparteixen els cicles formatius aquí a casa nostra.
Avui ens atensarem un cop més a l'IES Comte de Rius
i per parlar concretament del cicle de grau mitjà
electromecànica de vehicles d'automòbils.
Primer que tot saludem Francesc Potau. Bon dia, Francesc.
I, Holanda.
Coordinador d'Eines.
I ràpidament saludem els convidats que avui ens acompanyen.
una vegada més intentem mostrar-vos tot el ventall.
Les quatre potes, podríem dir, que sostenen el que és la formació
a casa nostra, professorat, empresaris, alumnes i exalumnes
que ja estan en actiu.
Ens acompanya el professor Josep Maria Lledós.
Josep Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Saludem també l'alumne i treballador en actiu,
Juan Rodríguez. Molt bon dia, Juan.
Bon dia.
Gràcies per ser aquí l'exalumne i propietari de Tallers Vallverdú.
Josep Vallverdú, bon dia, Josep.
En aquesta professió, com d'altres, hi ha molta cosa allò
que és un ofici i una professió que passa molt de pares a fills
i en el teu cas és així, no?
En aquest cas sí, perquè el taller, jo l'he agafat del meu pare
i portàvem ja 40 anys, portàvem ja a marxa el taller.
Imagina't.
I ell ja s'ha retirat i l'he enganxat jo.
Clar, una de les diferències, i això ja sortirà al llarg de la conversa,
és que són professions, aquesta i d'altres,
que s'aprenien molt des de petits treballant avui dia.
afortunadament es pot fer una formació arreglada amb tot el que això implica,
no només en quant a titulacions, sinó en aprenentatge de coneixements.
Sí, jo des de petit sempre recordo, sempre moure'm pel taller i anar amb bicicleta per allí
i des de petit ho he vist sempre, ja.
Tenies avantatge quan vas no estudiar el cicle.
Ja anaves, diguem-ne, amb bona part dels coneixements de sèrie.
Ja tenia xupat.
I ens acompanya Joan Figueroa, és propietari de l'empresa Automecànica.
Joan, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Gràcies per venir a la ràdio.
No sé si en el teu cas també és una cosa de nissaga o...?
No, no, nosaltres de l'ofici sí, des de petits, que ens ha agradat la fenya,
i l'ofici nostre l'hem fet des de Xavals,
i s'han anat fent poquet a poquet.
Així com ara, estudiant molt a l'escola, nosaltres anàvem pels tallers.
Ja sabeu que no és només un interès del programa,
sinó que és imprescindible, quan parlem d'eines i dels cicles formatius,
a casa nostra, parlar del teixit empresarial, de la demarcació,
perquè sense aquest teixit fora impossible completar els estudis.
Crèdits, classes i sobretot pràctiques és fonamental, no, Josep Maria?
Quan parlem d'aquest cicle i d'altres, esclar.
Sí, sí.
Bé, sí, és importantíssim.
I després és molt important la relació amb l'empresa.
Vull dir, a veure, nosaltres el que ensenyem i el que fem
no hem de perdre de vista la realitat empresarial.
Per això és molt bo que hi hagi aquests punts de contacte
i nosaltres recollim què és el que volen,
què és el que esperen de nosaltres a nivell empresarial.
Perquè, clar, si els enviem per gent que no els hi funcionen,
doncs alguna cosa no va bé, no?
Estem parlant d'un cicle de grau mitjà?
Sí, és un cicle de grau mitjà, dura dos anys, són 2.000 hores,
i es fa dels 17 als 18 anys.
És a dir, és un cicle que s'hi accedeix tenint l'ESO.
Quan acabes l'ESO, tu pots fer un batxerat o un cicle de grau mitjà.
I en aquest cas és un cicle de dos anys, dos cursos.
Dins del que és, diguem-ne, aquesta branca, aquesta família,
es podria accedir a un cicle de grau superior
que aportés més coneixements?
O diguem-ne, que aquí s'acaba el que és la professió en si mateixa?
Sí, l'especialitat de manteniment de vehicles
té un grau superior que es diu automoció,
però que no s'accedeix directament del grau mitjà al grau superior.
Cal tenir un batxerat o tenir la prova d'accés a cicles de grau superior.
Com els altres cicles.
Sí, exactament igual que els altres cicles.
Per cert, ara, d'aquí 15 o 20 dies
s'iniciarà el període de matrícula per les proves de grau superior.
I en el grau superior, diguem-ne, quina seria la feina
que desenvoluparien aquests alumnes?
Perquè seria diferent a la del grau mitjà, no?
Sí.
Les possibilitats laborals després.
En realitat, el grau superior el fan a l'Institut Pere Martell,
el que era l'antiga universitat laboral, complès educatiu,
i el grau superior es basa més,
o sigui, més dirigit a un professional postventa.
És a dir, una persona que vulgui muntar-se a la seva empresa,
no és un mecànic de reparació.
O sigui, el mecànic de reparació està més dirigit al grau mitjà,
tant en electromecànica de vehicles com en carroceria,
mentre que el grau superior és una mica més tècnic
i més tipus postventa.
Juan, tu ja has acabat.
Me faltan 15 días para acabar.
I ja estará.
Ya ha acabado, sí.
I ja tienes trabajo.
Sí, llevo ya más de tres años trabajando.
Has alternado los estudios con el trabajo.
Sí.
Y eso ha sido posible.
Fácil, no.
Posible.
Sí.
Es fácil, me imagino que no, ¿no?
Trabajar y estudiar a la vez.
Es difícil, sí.
¿Por qué elegiste esta profesión, este ciclo?
Una cosa que me ha gustado desde pequeño ya,
que siempre he estado trasteando.
Y nada, pues me decidí por estudiar.
¿Tenías también antecedentes en tu familia o alguien cercano?
Sí, mi padre es mecánico también.
Aunque yo deía, eso es una nisaga, ¿eh?
Això es una nisaga.
Están tots...
I escolta, com ha anat?
Explica una mica.
Si ara ens estan escoltant joves, no crec,
perquè deuen estar estudiant o és el que haurien de fer o estar a classe,
però en principi, vull dir,
algú pot pensar,
mira, només que m'agradin els cotxes i el món de l'automissió en tinc prou.
s'ha d'estudiar i força i també no només pràctiques,
que és una part fonamental en aquesta professió,
però colzes també s'han de fer uns quants, no?
Pues sí, hay que estudiar, hay que forzarse un poco.
Es una...
Es un oficio que siempre está en desenvolvimiento,
que siempre tenemos que estar estudiando y siempre...
Bueno, Juan, ti la verdad, hombre.
Sí, es facilísimo.
No, hombre.
Es complicado, es complicado.
Jo diria que sí, vaja.
Jo a mi me sacas de la tapa del co que es deia abans
i ja no arribo a més.
Com organitzeu les classes?
Horari de matí, horari de tarda, les pràctiques,
com s'estructura tot plegat?
Sí, nosaltres fem horari intensiu de matí,
de les 8 i 20 a les 2 i mitja.
I, és a dir, el primer curs no es fan pràctiques
i el tercer trimestre del segon any,
els alumnes que han superat tota la part acadèmica,
se'n van al tercer trimestre,
durant dos mesos i mig,
se'n van a fer les 400 hores de pràctiques a les empreses.
I no fan classe teòrica,
només dediquen el temps a les classes pràctiques.
Sí, a Juan, per exemple,
a ell no li caldrà perquè està treballant
i podrà convalidar aquesta part de pràctiques,
però la resta de companys que ens deuen estar escoltant
des de l'escola, m'imagino,
ells començaran ara el dia 16 de març,
començaran les pràctiques,
fins aproximadament al 17 de juny.
Aniran a diferents tallers a fer, doncs,
a aprendre, a aprendre la part pràctica,
a posar en pràctica el que han après,
però sobretot a aprendre coses,
a aprendre com funciona la realitat
a la reparació de vehicles.
Clar, hi ha un, per exemple,
a l'atzarè, al primer curs veig que hi ha un crèdit
o assignatura, com hem dit tota la vida,
que és motors.
El primer motor, físicament,
el veuen al taller on fan les pràctiques,
o ja el veuen al centre?
No, no, en primer curs,
és molt pràctic el primer curs,
perquè es desmunten motors,
el que és transmissió,
frens, caixes de canvis,
o sigui, la part més mecànica.
La part més mecànica és la més fàcil,
és la part que els agrada més,
és la part que entra més pels ulls,
perquè si hi ha alguna peça que està mal més,
es veu.
En canvi, la part elèctrica,
la part electromecànica,
i la part electrònica és més abstracta
i això costa una mica més.
Llavors, la treballem més a segon curs.
Jo no hi entenc un borrall d'automòbils,
com podeu comprendre,
segueixo allò al mite de les dones,
ho sento, és així, és molt lamentable,
sé que hi ha un volant i tot plegat,
però en el món dels automòbils,
també, com en altres tecnologies,
tot evoluciona molt,
vull dir que aquí també heu d'estar molt al cas.
Sí, sí, no...
I ara arriben els cotxes elèctrics,
i els híbrids, i el no sé què,
tot això us implica.
I nosaltres ens podem permetre el luxe
de dedicar el mes de juny a formació,
però jo ara em poso en el lloc dels professionals
que la feina no la pots deixar,
que la formació continua,
els que esteu davant d'un taller,
feina rai, m'imagino.
A base de dissabtes.
A base de dissabtes.
I cada any me toquen 4 o 5 o 6 dissabtes pel dematí,
cursets.
I això que hi ha cursos específics...
Sí, específics, quan surt una cosa nova,
doncs mira, curs de cotxes i híbrids,
vinga, cap allà, dos cas de setmana,
doncs de 8 del dematí hasta una.
I t'expliquen tot el que ha sortit nou.
Cursos d'embraguers nous,
que han sortit amb i massa i tot això,
vinga, doncs una tarda cap allí.
I així, doncs anar-se'n renovant.
Cursos que convoquen les firmes comercials,
les cases de cotxes.
Les cases de recanvis, no m'ho m'ha ajudat.
Clar, de recanvis.
Sí, els marquistes, sí.
Jo voldria fer un comentari amb el Joan abans,
que ha dit que no ho ha tingut fàcil.
Bé, a veure si jo m'ho sé explicar amb això
dels aprenents i dels oficis.
Hauríeu de tindre una mica de paciència,
perquè els que ara veniu al taller jovens,
els sous i les retribucions,
jo estic d'acord que no van adequades
als nivells de vida que tenim avui aquí.
Clar, doncs amb això teniu de tindre una mica de paciència,
perquè no és el mateix un ofici que hagi començat
als 14, 15, 16 anys, quan no tens 25.
Els muntes i els tres muntes els motors,
com aquell qui diu, ja molt més fàcil,
i li entens molt la mecànica i tot el tema
de muntar i desmuntar el funcionament
dels motors propis,
que quan en tens 25 i comences a treballar en un taller.
Quan comences a treballar en un taller,
que véns de l'escola a fer les pràctiques,
molt s'avorriu la fenya.
Entreu allí a cap de quatre dies i diu,
això no és el que jo he estudiat,
o no m'agrada, o d'aquí endavant
no sé el que faré.
Això és a dir que les retribucions econòmiques que teniu,
teniu de tindre una miqueta de paciència
i anys d'experiència per poder arribar
a tindre uns sous i unes retribucions econòmiques
realment a nivell del que necessita una família.
Nosaltres trobem que porten gent jove i es cansen.
Sí, però per què es cansen?
Perquè la feina...
Es cansen perquè els fins de setmana no els arriben els diners.
Es cansen per la part econòmica,
però la feina és la que és, no?
És que clar, no es pot pagar uns sous molt elevats
amb la gent que està aprenent.
Quan s'aprèn, nosaltres el que tenim de fer
és intentar que a la fenya per almenys els agradi.
Així com a nosaltres, ells, el Josep Maria i tots aquests,
la fenya ens agradava i anàvem contents a treballar.
Però que fins ara, durant uns anys cap aquí,
amb la velocitat que ha anat la vida,
i les fenyes i tot,
la gent s'han dedicat només a guanyar diners
i els oficis molt s'han perdut.
Llavors, ara, si es volen tornar a recuperar,
teniu de tindre una mica de paciència.
Ara és el que he dit jo.
No és el mateix dels 14 als 20 que començar als 25.
És diferent, això.
Llavors, el que us demanem a nosaltres
és que us agradi l'ofici
i que tingueu una mica de paciència,
que els diners ja vindran.
Que guanyeu poquet al començament?
Si em permets, a nivell de formació professional
és bàsic que hi hagi un bon assessorament
a l'alumne abans de començar
i que realment faci allò que li agrada.
Perquè quan et trobes un alumne
que està estudiant una professió
que veus que no li agrada,
el millor que pots fer és canviar d'especialitat.
Vienen com a forçats perquè necessiten aquells diners
o perquè l'intenció seva...
Però si no us agrada,
deixeu l'ofici, busqueu-ne un altre.
No perdem temps ni a l'escola,
ni als llocs de treball.
A la Fenya s'hi ha d'anar content.
Que hi passes més hores a la Fenya
que a casa, tècnicament.
A casa hi vas a dormir a la Fenya
i t'hi tires 8, 10 o 12,
és el que diu ell.
Nosaltres comencem a les 8
i a vegades som a les 10 en casa,
som a la Fenya.
I anem contents dintre de tot.
A vegades alguna enrabiada que una altra, però...
De totes maneres,
i és una percepció personal,
jo m'atreviria a dir
que a totes les feines i tots els oficis
t'ha d'agradar uns mínims,
perquè si no és...
És el que jo demano,
per almenys a la Fenya.
És el que diu el Joan,
t'amargaràs la vida si no...
A mi em dona la sensació
que aquest és un ofici
que la majoria de joves trien perquè els agrada.
Això del motor no sé què té,
però, escolta,
si t'entra, t'entra.
És a dir,
quants joves allò de Gran Buisse bomber
o de Gran Buisse mecànic?
I això...
La Fenya ja ho és bonica,
és que ja ho és bonica.
Però la majoria,
jo suposo que tenen un punt vocacional,
no?, com a tots.
Sí, el que passa és que la Fórmula 1,
el gran premi de motociclisme...
Ha fet molt de mal?
No, mal no.
En aquest sentit, dic.
Al contrari.
Això excita.
Això també és una mica mentida,
perquè allà la gasolina...
però quan arribes al taller
no hi ha res de barrin-brom.
Sí, sí, la realitat és...
La realitat és diferent.
No és un pocs de manteniment de la Fórmula 1.
No, no és aquesta.
No té res a veure...
Que algú deu tenir alguna aspiració d'aquest tipus, no?
Sí, sempre hi ha algú que s'arregla la motoreta,
que s'arregla el cotxet,
i sempre fa alguna...
Jo em feia de jove,
a mi em deien un fiti,
o em diuen encara molts un fiti,
perquè de jovenet
havien fet alguna voltareta.
De fiti-fàl·di, venia.
Però el fiti, el fiti,
encara em coneixen pel fiti.
Doncs per això,
perquè fos alguna trompada aquí,
una revolcada allí,
i mira, t'hi posen el fiti,
què és d'aquest fiti?
Però tots hem tingut una miqueta d'experiència d'aquesta,
però clar, hi anàvem contents de treballar.
Si treballàvem 10 hores,
després 10 hores, 8-8,
per l'ofici s'aprenia.
Cosa que ara,
el que has comentat tu,
els demanem que per almenys tinguin paciència
i que els agrada l'ofici,
que aneu contents de treballar.
Perquè diguem una cosa,
el mercat en demanda oferta de professionals,
ja sabem,
quan parlem de cicles formatius,
s'intenta equilibrar,
oferint places i centres.
En el cas del que és el manteniment de vehicles,
diguem que el mercat està equilibrat
en quant a professionals que surten dels centres
i la demanda que tenen els empresaris?
I els nois,
per la majoria deuen ser nois,
ja en parlarem,
troben feina quan acaben els estudis de mecànic,
dit així d'una manera més planera?
Els bons, crec que sí.
En pràctiques,
troben molts després,
entre uns que veuen que,
i els altres que,
per l'edat que tenen,
veuen que se'ls hi fota,
se'ls hi marxa el tren,
doncs en perden més del 50%
del que haurien de tindre
quan acaben el curs
o acaben el segle aquest.
Sí, sí.
En lloc de cadasc,
doncs la gent a vegades busca
quan ens han dit que tenim,
que aquest què és?
Aquest és un dentista especialitzat en mecànica,
dentista, me'n refereixo,
i està treballant posant tutxanes.
O sigui, els oficis...
Però en el vostre, per exemple,
els empresaris, vosaltres en particular,
o el que són els empresaris del motor en general,
quan necessiteu joves professionals en trobeu?
De gent n'hi trobem,
de gent n'hi trobem.
El problema...
Penso que hi ha disparitat d'opiniens.
De trobar, igual que ell ja ara em donava raó a mi,
de trobar n'hi ha.
El problema és la qualificació que té aquesta persona
per la feina que tu li vols donar.
Clar, la feina que tu li vols donar
és una feina d'un mecànic ja especialista
o un oficial de primera,
i això requereix que tinguis com a mínim
dos, tres anys de treballar en aquest taller,
que sàpiga la teva forma de treballar
i les teves màquines de diagnosi
i tot l'equipament que tu tinguis
d'ensenyar-li a aquella persona.
No els ho ensenya això en 15 dies.
Josep, estàs d'acord amb ell?
Però la teva experiència,
aquí parlem d'experiències professionals de cadascun, esclar.
Sí, el que passa és que a vegades també cada un,
si m'envien currículums a vegades nois,
que digui, hòstia...
Després, quan els agafes,
doncs veus que sí que al començament van una mica perduts,
però al cap de 3-4 mesos ja comencen a anar fent
i ja van bé.
Però fixeu-vos que aquí en aquest espai,
de sempre, insisteixo en aquest terme,
ens acompanyen empresaris,
la majoria, pràcticament la majoria,
entenen perfectament que aquesta relació
amb els centres de formació,
diguem-ne, que és bidireccional.
És a dir, els joves aprenen fent les pràctiques
i d'alguna manera això implica
que l'empresari estigui, doncs, damunt
i esmerci unes hores del seu tema ensenyant-lo,
però també li treu una miqueta de feina,
una miqueta, vull dir, que és una relació
que tothom surt guanyant en aquest cas.
Treuen feines petites, però bueno...
Això és cert.
S'escombra molt el taller al començament, no?
Clar, com ha de ser.
Totes les feines.
I vaig començar a escombrar el taller, eh?
Normal.
És que per aquí s'ha de passar, no?
Per arribar a aquell punt, diguem-ne,
d'un salari, d'unes condicions laborals en condicions.
Per exemple, una màquina de línia de direccions,
nosaltres hem tingut l'Eduard,
i doncs aquest xicot és un xicot llestot,
tort, però llestot, una mica tort.
Doncs el vaig perquè veia que li agradava molt l'electrònica
i a casa meva, tant la màquina de diagnosi
com les alineades de direccions,
tot el que és l'electrònica,
és el que dius tu llavors,
ja donava un calaix,
ja feia uns diners que nosaltres li podíem pagar.
Doncs, i a aquest xicot mateix li agradava molt
i li fas repetir tant les fenyes,
no repetir, sinó la mateixa fenya,
d'unes quantes vegades,
bé, es veu que a aquella persona,
si realment li agrada o no li agrada
i desarrolla la fenya ben fet,
perquè els problemes els hi va entendre.
Quan un cotxe tenia una desviació,
quan un cotxe tenia això,
quan un cotxe tenia allò altre,
sempre amb aquest punt,
amb el nivell de direccions,
va arribar a entendre aquesta màquina perfectament,
aquest nano.
el que són rodes,
el que són canvis de rodes,
el que són equilibradors,
va desenvolupar aquesta fenya
i la sabia fer molt bé
i la feia content.
Ara, si li feies treu una caixa de canvis,
li feies treu una col·lata,
una cosa d'aquestes
que ja s'embrotava molt les mans,
tenia de fer força
i coses que no havia fet,
doncs el tema és que li agradi
i després d'un ve el dos,
el tres, el quatre, el cinc...
Però segur que a vosaltres,
que sou professionals ja
i amb molta experiència,
us agrada més fer unes feines
que unes altres al taller.
Indudablement.
Això, diguem-ne, ens passa a tots.
les escales les han baixat,
no les han pujat de tres en tres.
Una, dues, tres
i tant tant alguna garrotada
i torna a pujar-les.
Una, dues, tres i avall
i un, dos, tres amunt.
Ara puja l'altre.
Vas pujar l'altre
i tu més content que ho perso.
Però l'ensenyança
que ens feien altres
els nostres operaris,
a mi m'amagaven les fenyes
i a tu també.
Què vol dir això
que us amagaven les fenyes?
Les fenyes
que no interessava,
el mecànic que en sabia més
t'ensenyava aquell truquillo.
Se posava una manta,
es tapava i deia
tu ara marxa.
i arreglava allò
perquè tu no ho supigessis
fer l'altre vegada.
És que sou una professió
molt especial també.
Això passava.
Les coses com si...
Estou parlant de la mecànica
més aviat antiga.
La informació és poder.
Sí, no, no.
Mentre hi hagués aquella persona
que sabia fer allò,
l'amo ja estava tranquil.
No em facis parlar
que jo quan vaig al mecànic
és que sembla que estigui
davant del papa de Roma,
amb perdó, eh,
els peligrosos,
perquè allò m'impressiona, eh?
A veure,
pendent del diagnòstic
que em farà,
allò se salvarà,
no se salvarà,
vull dir que tenia un poder,
com diu ell,
impressionant, eh?
La gent avui diu
que em venen
què em costarà això?
I a vegades dius...
Què té?
Què té?
Què té?
Amb aquesta cara de pena
que posem, no?
Sí, sí, a vegades que sí
que es pensen,
no es penseu en general
l'usuari,
que quan va al tallar
ara les garrotades
són sèries.
Sí que són fortes,
però hi ha vegades
que no.
El que té té
i el que no té,
el que té.
El que passa
és que amb la mecànica
també s'ha creat
una miqueta la fama
d'abedepasso-garrotasso,
cosa que pel meu cas
i el que nosaltres coneixem
no és veritat
ni molt menys,
però sí que considero
que n'hi ha molts,
sobretot el que li demam
abans amb el Putaus,
l'indústria subterrània,
que són aquests sí
que peces velles,
xatarres
i tot això,
però esclar,
doncs la gent
que a vegades
quan van al tallar
i donen
què em posaràs aquí,
doncs cony,
peces noves.
I vosaltres
ensenyeu aquests truquillos,
com deies,
sense manta o amb manta?
Sí,
per no treballant altres
els ensenyem amb ells ara.
Ah, bé, bé, no,
compartir la informació,
això està bé,
per una part de l'aprenentatge.
Sempre que me pregunten a algú,
si ho sé,
ho dic,
ara si no ho sé,
el que no li diguéssim
ho ve a preguntar a ell.
A ell no?
No,
a ell no l'explico.
Entre col·legues no?
A l'operari de casa
sí que li dic com a ell.
Ell m'hi diu,
escolta Joan,
que estàs subint nou,
no m'ho he fet mai això.
Juan,
a tu t'han ensenyat
molts truquillos d'aquells
en pla top secret o...?
Sí, sí.
El Juan deu ser bo treballant.
Sí, fa cara de ser bo.
No, no, home.
I sèrio.
A veure,
la prova és que portes
tres anys treballant
i ho has compaginat
amb els estudis.
Has de ser un bo mecànic.
Si no t'hagessin aguantat a la feina,
perquè ja veus com és el personal.
I encara li agrada la feina,
això és bon senyal.
Bé, bé, tens futur, eh?
Ja ho veus.
Francesc, volies comentar alguna cosa.
Jo parlo jovent de Tarragona
i les famílies tarragonines
que veuen que els seus fills
se dancen cap al món del motor.
jo entenc que al món del motor
hi ha els cotxes i les motos.
De motos no s'en parla
o no s'ha parlat.
A nivell d'especialització de motos,
aquell que es vol treure una titulació,
una qualificació en la reparació de motos,
què passa?
Això és una pregunta.
Una altra que ha dit l'amic Figuerole,
l'oficial primera.
El tècnic superior
és el que don la possibilitat
d'accedir a l'oficialia de primera?
I una altra pregunta.
de xapa i pintura
és grau superior?
Vinga, anem a PAMS.
D'una amb una, contestem.
Comencem per l'última.
Vinga.
Carrosseria,
el que és xapa i pintura,
és grau mitjà.
I aquest s'imparteix
a l'Institut Pere Martell,
al complex educatiu.
Són dos anys,
igual que el d'electromecànica.
El que deies de les motos,
que és curiós,
però molta gent ve atret
per les motos.
Però no hi ha
una especialitat de motos.
Està inclosa dintre
del manteniment
de vehicles.
I no es toca gaire.
No es toca gaire.
Potser perquè el mercat
és més petit,
potser perquè
no hi ha tanta sortida professional.
Es toca,
però
no es toca en profunditat.
Però hi ha talles de motos
a Tarraona
i se'n veu anar a Tarraona
a tota la província.
Sí, sí, però
a nivell de plans d'estudis,
com a tal,
no hi ha cap
formació específica
de motocicletes.
Per tant,
en motos
han de ser una mica
autodidactes.
Sí, sí,
una mica sí.
A veure,
la mecànica
no varia molt.
Vull dir,
el motor
de les motos actuals,
vull dir,
són 4T.
No varia molt,
diu ell.
Sí, home.
No s'assemblen res.
Bueno,
sí, home,
però si les muntes...
Quina por
quan li porti el meu cotxe, eh?
Jo la moto
que la tinc en talla
la porto reglada, eh?
Sí, sí, eh?
I tu també.
Jo la meva,
que són l'espatja de la viva.
La moto que la porto
al taller
la porto a reglar.
La porto a reglar
a reglar la talla de motos.
Sí, sí,
i ràpid en sota tau, eh?
Bueno, perquè vosaltres
teniu motos d'alt nivell, home.
No, perquè no s'ha preparat.
Bueno, és igual,
parlem de motos motos,
i parlem d'unes motos
que no siguin allò
mobilets.
Una motoreta que estigui...
I els tallers de motos
on aneu vosaltres,
sabeu,
doncs,
els amos
d'aquells tallers
s'han preparat,
diguem-ne,
amb un cicle
com ara el que has fet tu,
i s'han especialitat,
i s'han buscat la vida
per aprendre de motos,
o com ha anat la cosa?
Si busques un servei
que posi
Honda Motos
o Yamaha Motos,
normalment,
el mateix que nosaltres
fem el reciclatge
adequat
als marquistes
i als productes
que es volen vendre,
si posa Yamaha,
posa Honda,
posa Ducati,
l'operari d'allí
o l'amo d'allí,
segur,
segur que el fan a reciclatge.
O sigui,
sempre hi ha més confiança
la marca que representa
i portar-la allí.
A vegades els tallers multimarques
són gent
que han treballat
amb serveis oficials
i s'han posat
un taller petit o gran,
com sigui,
però tenen uns coneixements
adquirits també
a primers marques.
No pots obrir un taller
i posar-te a reparar
màquines d'aquestes.
Tocs una màquina d'aquestes
i els cavalls comencen
a sortir per tot arreu
i no te'n queda cap allí.
Desboquen tots els cavalls
per allí
i hi ha una fanyada a plegar-los.
Tu quan has treballat
en motos?
Sí.
Però al taller,
perquè clar,
com explicava ara fa un moment
el Josep Maria,
diguem-ne,
que com un estudi específic
no hi és.
Vaig començar
de mecànic de moto.
I després és quan et vas passar
a fer el cicle d'automoció.
Sí.
I et va ensenyar
algú que sabia.
Esfavilanta, no?
Sí.
I com et veus
d'aquí uns anys?
És a dir,
dins del que és
la teva professió
de mecànic,
al final,
és aquest el títol oficial
que és,
Josep Maria,
què et posa
en el títol oficial
quan acaben el cicle?
No posa mecànic,
tècnica.
Electromecànica de vehicles.
Però és mecànic.
Tu com a mecànic,
on t'agradaria veure't?
Podem fantasejar o no?
Et pots posar
des d'un punt realista
o et vols veure
la Fórmula 1?
A veure,
quina seria la teva aspiració?
Però és important
tenir aspiracions,
també,
en qualsevol professió,
no?
No sé,
mecànica de competició
estaria molt bé.
És el que t'agradaria,
realment.
Sí.
I és un terreny difícil.
I caro.
I clar.
I com s'arriba aquí?
Quin és el camí
que s'ha de seguir?
Hi ha escoles
que formen
mecànica de competició.
És el que s'ha d'haver dit
que després,
si un vol dedicar-se
a la competició,
hi ha escoles específiques.
Però són molt cares,
també.
Ja són escoles privades.
Escoles privades,
normalment, sí.
Que també ho pots fer
amb el cas
de les motocicletes.
A Barcelona
hi ha alguna escola
que toca específicament
motos
o mecànica de competició,
però són centres privats.
Tots són nois,
els vostres alumnes?
Actualment, sí.
Actualment, sí.
Heu tingut alguna noia,
però...
Sí, sí, sí.
Ara me'n recordo
de Beatriz Rosa,
que està a la ITB.
És veritat,
a la ITB
hi ha força noies,
he vist algunes, sí.
Sí que és veritat,
aquí a Tarragona,
la que està a la vall
de la Rebassada.
Sí, sobretot a Tarragona.
El camp Tarragona, sí.
De totes formes,
en els últims 25 anys
noies n'hem tingut
com a 4 o 5.
Tampoc n'hem tingut gaires.
En els últims 25 anys
4 o 5 noies.
perquè col·legues poques
i alguna Tarragona
jo conec.
Jo no sé si...
A veure,
això potser és culpa
dels empresaris,
que és que no les tracteu bé
o és que no oferiu...
Si vas a mirar motociclisme,
quantes noies hi ha
que corrin un campionat?
Si vas a mirar automobilisme,
quantes noies hi ha
que van competent?
Però no per falta de grans,
aquí entra en un debat diferent.
Però vull dir...
No és un camp
que us atragui
tampoc massa.
Sí que us atraueu el camp,
però no la pràctica
d'aquest deport.
Seria com peluqueres
i peluqueros.
Peluqueres n'hi ha moltíssimes
i peluqueros n'hi ha molts menys.
Home,
però ara n'hi ha més
i cuiners n'hi ha moltíssims.
És un territori
que probablement
culturalment
sempre s'havia atribuït
als homes,
no?
I ja veus,
després hi ha dones,
aquí a Tarragona
hi ha una dona
que té allà
per talla propi
de fa molts anys
que hi ha al bar
del seu pare
aquí molt a propet
de la ràdio
i escoltar
la feina
com la feu vosaltres
i no sorprèn ningú
que quan algú
entra amb el seu vehicle
al taller
que la propietara
sigui una dona.
Suposo que és un canvi
de mentalitat segurament.
Però a vosaltres
no us fa res, no?
Molt bé.
I si m'hi ha de demanar feina
si m'interessa
és el que faria.
Si ho fa bé, no?
Si té un bon currículum,
Josep.
Tot el que sigui
treballar amb el servei
les dones
són algunes
no bastantes
més bones.
Més llestes.
Sí, més llestes
que els homes.
preix cap esforç físic
doncs es agafa confiats
en seguida
en una dona
que no hi hagi
un esforç físic
perquè els consideren
més intel·ligentes.
Com esteu de places?
És a dir,
quan arriba el període
de preinscripció
hi ha prou oferta
per tota la demanda
que rebeu
o com està la cosa?
Bé, nosaltres ofertem
30 places
cada curs
de primer.
Gent que es queda fora
o no?
No.
És que com que
el manteniment de vehicles
a grau mitjà
d'electromecànica
també es fa al Pere Martell
i llavors a Tarragona
hi ha dos centres
que es fa
doncs es cobreix
la demanda.
Omplim, eh?
Vull dir,
si ofertem
30 places
matriculem
30 alumnes.
I pel que fa
d'empreses
que entren
en aquests convenis
per fer pràctiques
i aquí en tenim
dos representants
d'aquestes empreses
d'aquestes empreses?
N'hi ha força?
Sí, n'hi ha força
no hi ha problema
per trobar empreses
el problema és
que d'aquests 30
que et deia
que comencen cada any
sent molt optimistes
n'acaben 15
d'aquests 15
n'has de descomptar
3 o 4
que són
de fora de Tarragona
potser
sense de Vendrell
o de Valls
Montblanc
i després
dels 10
que et queden
doncs n'hi ha 3 o 4
que a lo millor
ja tenen un taller
de reparació
una casa seva
és a dir que
ja tenen un lloc
per treballar
total
que per anar
al sector empresarial
al final
en queden 5
per tant
que aquells 15
que acaben
que és un 50%
dels que es matriculen
diguem-ne
que són aquests vocacionals
que deia el Joan
que els agrada realment
la feina
i que tenen paciència
la resta diguem-ne
que segurament
doncs adopten
aquests estudis
per buscar una sortida
laboral exclusivament
i després
una cosa que et volia comentar
és una cosa
que hem observat
els últims anys
la gent a vegades
ve a fer formació professional
perquè diu
és que jo no vull estudiar
i en realitat
se troba que sí
que s'ha d'estudiar allí
evidentment
s'ha d'estudiar
també ho deia
i jo ja tinc d'estudiar
veus
no no
s'ha d'estudiar
la gent
entra amb 17 anys
fa dos anys
del grau mitjà
i als 18
se'n va a fer pràctiques
a l'empresa
i està 3 mesos
a l'empresa
se n'adona
que a l'empresa
no està amb el grup
d'alumnes
que som tot col·leguilles
que ens ho passem
la mar de bé
sinó que està ell sol
en una empresa
i a treballar
i quan acaba
les pràctiques
i es treu el títol
hi ha molta gent
que li agafa
la motivació
de seguir estudiant
se n'adona
que tenir una bona
qualificació professional
és important
això coincideix
també amb un canvi
a l'edat
amb un canvi
de l'edat
i veure
la realitat
del món laboral
se n'adona
que una qualificació
professional
és important
jo vaig dir dels meus fills
i ara tinc la meva neta
no hi ha punt de comparació
el que jo fèiem
amb els meus fills
o el que fèiem
amb la meva neta
la maduresa
que ens dona el temps
tu mires diferent
per això dius tu
els estudis
ara inclús m'agraden
inclús voldria fer més
i quan era jovenet
deia
no no
jo estudia
que de fet
per arreglar motors
ni llegir ni escriure
ulls i orelles
i arreglar motors
però clar
amb el temps
és necessari
Juan
si ets tan amable
de tensar el micròfon
dues convidades
que s'acaben d'incorporar
en aquesta taula
són molt silencioses
i no les heu sentit
però ja fa una estoneta
que han entrat
us hem dit
que avui
l'espai Aïnas
tenia un suplement
en funció
de l'actualitat
i sens dubte
un tema d'interès
com sabeu
ja ho explicàvem
aquest matí
a la seta
l'informatiu
la Generalitat
ha confirmat
que els estudis
d'higiene
bucodental
es traslladen
a Reus
i volem parlar
amb la directora
del centre
Boni Garcia
molt bon dia
hola bon dia
benvinguda
gràcies per venir
avui a la ràdio
i saludem
l'Àngels Canadell
que és la responsable
d'aquests estudis
Àngels
molt bon dia
bon dia
n'hem parlat
alguna vegada
en aquest espai Aïnas
de l'ies Calipolis
la veritat
és que la notícia
em va sorprendre
una mica
tenint en compte
també
que són unes estudis
que aquí a Tarragona
sempre hi ha hagut
molta demanda
que teniu unes instal·lacions
segons tenim entès
extraordinàries
i en les últimes hores
doncs s'ha fet
aquest anunci
que es trasllada
concretament
al centre Baix Camp
d'entrada m'imagino
que vosaltres
heu quedat
una mica sorpreses
no?
per aquest anunci
bé
estem sorpreses
per la decisió final
per la decisió final
perquè nosaltres
ja
teníem un coneixement
que això podia passar
primer va ser
un rumor
que va arribar
al centre
fa aproximadament
tres setmanes
i
degut a aquestes informacions
ja dic
una mica
tipus rumorologia
que arribaven
ens vam posar
en contacte
amb el director
dels serveis territorials
que
ens va atendre
doncs
un parell de vegades
i vam estar
parlant amb ell
amb ell
i també
amb el subdirector
general
de formació
professional
dels serveis centrals
de l'apartament
d'educació
a Barcelona
i llavors
nosaltres
vam fer
tota una sèrie
de delegacions
perquè considerem
que aquesta
no és
una bona decisió
i bé
la veritat
és que el director
dels serveis territorials
en un principi
ens va escoltar
va ser molt receptiu
amb el que
tant l'Àngels
Canadell
com jo
li explicàvem
respecte al nostre centre
i respecte al trasllat
d'aquest cicle formatiu
però finalment
la decisió
ha estat
tirant davant
el trasllat
i això
és el que ens ha sorprès
finalment
o sigui que
finalment
a pesar de les nostres
al·legacions
i que inicialment
el director
dels serveis territorials
les va escoltar
i li va semblar
que moltes de les coses
que nosaltres
li dèiem
doncs tenien raó
tenien raó
de ser
doncs que finalment
doncs això
no hagi
pogut fer
suficientment
força
i s'hagi
decidit
aquest trasllat
llavors
per aquest fet
estem sorpresos
per la decisió final
en aquest contacte
amb el director
dels serveis territorials
jo m'imagino
que us va argumentar
i us va explicar
les raons
per les quals
el Departament d'Educació
entenia
que s'ha de fer
aquest canvi
quines són
les raons
perquè es sorprenen
una mica
en principi
bueno
una de les principals raons
que ell justificava
justificava
el director
dels serveis territorials
i també
el subdirector
era que
s'està buscant
a nivell
de la família
professional sanitària
i a nivell
de cicles formatius
de grau superior
buscar
especialització
de centres
en parlaven
i en concret
ells parlaven
de centres
de boca
de serveis
de boca
i centres
de diagnòstic
i
bé
i aquesta
una mica
la raó principal
és aquesta
i l'altra
és
doncs
que hi ha
una necessitat
també
d'augmentar
l'oferta
formativa
de formació
professional
en la ciutat
de Reus
bàsicament
jo
el que nosaltres
hem entès
és això
clar
des del nostre punt
de vista
aquestes
no són
raons
prou
importants
com
com per fer
el que s'està
s'intenta fer
que és el trasllat
o sigui
tancar
el cicle formatiu
d'higiene bucodental
que fa 15 anys
que es fa
en el nostre centre
en el qual
ha suposat
una formació
i una especialització
del professorat
que l'està impartint
en el qual
hi ha unes instal·lacions
preparades
sense anar més lluny
l'any passat
es van invertir
20.000 euros
per comprar
un sillón dental
i altre equipament
que feia bastant de temps
que es necessitava
i que finalment
va arribar
l'any passat
per altra banda
el centre
sempre ha intentat
treballar
en termes de qualitat
som un centre
que tenim
la certificació ISO
des de l'any 2006
igual que el centre
que està aquí representat
el Comte de Rius
i altres centres
de la ciutat
de Tarragona
mentre que
per exemple
a Rius
no n'hi ha cap
de moment
certificat
i després
no entenem
massa
per què
es trasllada
aquest cicle
es tanca
en un centre
que en aquest moment
és referent
dels estudis de sanitària
en la província
de Tarragona
i arreu de Catalunya
per al número
de cicles formatius
que es fan
d'aquesta família
per al nombre
d'alumnat
que tenim allà
família sanitària
en general
com si diguéssim
nosaltres
de la família sanitària
i actualment
13 cicles formatius
13
d'oferta formativa
13 cicles
nosaltres fem 9
en aquest moment
o sigui
estem fent
de grau mig
en fem 2
també està previst
que el curs vinent
comencem
el d'emergències sanitàries
la qual cosa
era una necessitat
de la demarcació
i estem molt contents
i també
assumim
aquest risc
que també suposarà
doncs
una inversió
una necessitat
d'inversió forta
a l'institut
i humana
també
perquè
els professors
que estan aquí
també ho saben
que cada vegada
que has de posar en marxa
un cicle formatiu nou
representa
un esforç
molt important
per part
de la direcció
del centre
i del professorat
i malgrat
que tot aquest esforç
nosaltres
hem demanat
que
que poguéssim
fer
fer aquest cicle formatiu
d'emergències sanitàries
al curs proper
a banda
perquè
hi ha una necessitat
darrere
però el que no entenem
és que
un cicle formatiu
de grau superior
que estem fent
que estem realitzant
nosaltres
i que fins ara
ha anat molt bé
hi ha suficient demanda
15 anys
i demanda
i a més
vull dir
que ompliu
totes les places
que oferteu
a nivell d'alumnes
és el cicle
que tenim més demanda
de tots
els que tenim a l'escola
llavors
clar
ella té els números aquí
la preinscripció
de l'any passat
eren 101
preinscripcions
i només teníem matrícula
de 3
d'un grup
de 30
imagineu-s'ha
30 no
no matriculem 35
perquè
ens dol
deixar gent al carrer
i al començament
ni el Saga
ens deix matricular-los
vull dir que
passem un mes
en problemes
de llistes
per tant
experiència de 15 anys
una demanda
important d'alumnes
unes instal·lacions
tots coneixem
el complex educatiu
Lies Calípolis
on no hi ha
diguem-ne
massificació
ni de bon tros
és un espai magnífic
per desenvolupar estudis
uns equipaments
justament com bé deies
nous de trinca
i no hi ha marxa enrere
en aquesta decisió
ho sabeu
nosaltres
intentem lluitar
per això
una de les raons
que també deies
és que
un centre tan gran
és molt complex
de dirigir
però la realitat
és que
el fet de fer
cicles diversos
de la mateixa família
nosaltres
els professionals
que treballem
com a professors
d'aquestes especialitats
doncs
ens han anat formant
per alguns crèdits
en concret
de cada un dels cicles
nosaltres tenim
professionals
que fan un crèdit
d'higiene bucodental
i un altre crèdit
de documentació sanitària
uns altres
que fan
higiene bucodental
i fan
anatomia patològica
una altra
i normalment
aquesta feina
no la deixem
pels interins
que venen
en últim moment
ho fem
la gent
que fa
20 anys
que treballem allí
llavors
aquesta feina
si s'endúen
una part
doncs
aquesta
serà impossible
aquesta especialització
de poder
tirar-la endavant
el local
el taller
d'higiene bucodental
també l'utilitzem
pels de cures
auxiliars d'enfermeria
perquè també
tenen crèdits
vinculats
amb totes les coses
de dontologia
higiene bucodental
i així
és a dir que
el fet de ser complex
també
funciona
em sembla que ha anat
força bé
i estem molt contents
com així
estem molt contents
de com funciona
l'escola
en el cas
disculpa
en el cas
que no hi hagi
marxa enrere
ara penso
els alumnes
que han començat
en guany
per exemple
alumnes i professors
això obligaria
que es traslladessin
al Baix Camp
a continuar els estudis
és un cicle
d'un any
d'un any
en aquest moment
el que passa
és que hi haurà repetidors
pot ser que hi hagi repetidors
alumnes
sabem en aquest moment
que hi ha alumnes
que s'han partit
el curs
perquè tenim
alumnes
que treballen
i a lo millor
compaginen
o sigui
de fet
compaginen
el treball
amb els estudis
i a lo millor
no poden assistir
a totes les
a totes les hores
de classe
llavors el que fan
és
deixar-se
alguns crèdits
que no poden
cursar
durant aquest curs
per l'any següent
o sigui
tenim alumnat
d'aquest tipus
o sigui
alumne que a lo millor
queda
en crèdits pendents
perquè els han suspès
o perquè simplement
se'ls han deixat
per l'any següent
això de moment
estem pendents
que els serveis
territorials
expliquin
què hem de fer
volia afegir
també
sobre les instal·lacions
fins on jo sé
l'IES
Baix Camp
és un centre
que apenes té espais
per créixer
i
de fet
sembla ser
que les instal·lacions
on anirà aquest cicle formatiu
són unes instal·lacions
que hauria de deixar
l'hospital
Sant Joan de Reus
no sabem si
bueno
jo no sé si
aquestes instal·lacions
ja estan disponibles
o està pendent
de quan es faci
el trasllat
al nou hospital
no?
ja dic
que això és
fins on
jo sé
no?
però bueno
sorprèn això
una mica
o sigui
traslladar-lo
d'un centre
una cosa que funciona
on funciona
on estan
les instal·lacions
on està l'equipament
amb un altre institut
on en aquest moment
no hi ha instal·lacions
ni equipament
ni professorat format
perquè el professorat
es traslladaria
o potser serà
una situació provisional
no?
que pot durar
un any
dos o tres anys
fins que es creï
un altre centre
que pugui albergar
els estudis de sanitària
més ampliats
a la ciutat de Reus
i el professorat
seria el que imparteix
aquí al cicle
o es crearia
un nou professorat allà?
ells ens van dir
a la reunió
que van fer
amb el director
dels serveis territorials
i el subdirector
de formació professional
ens van dir
que dirien
a l'escola
vindrien
i oferirien
poder-se traslladar
però ja ho comentava abans
el professor
no tenim un professor
que fa 6 gent
no ha pogut entrar al sol
un professor
que fa més hores
per exemple
de gent educadental
fa algunes hores
d'anatomia patològica
si decideix marxar
quedarà coix
amb anatomia patològica
i hem de formar
un de nou
que ja ho anem fent
perquè sempre hi ha
cicles
que anem anant
formant-nos
perquè no quedi coix
quan un està de baixa
o quan un marxa
o coses aquestes
si decideix marxar
quedarà coix a l'escola
i si decideix quedar-se
perquè a l'escola
doncs té un ventall
de cicles
que li agraden més
que no pas només
el d'higiene bucadental
i l'higiene bucadental
se n'hi ha
sense aquest professor
començaran amb un interí
possiblement
ho poden proposar a l'escola
ja ho veurem
ens queden 5 minuts
que volem aprofitar
el Josep Maria
com a professor
d'Alies Comte de Rius
em penso que vol intervenir
sí, si em permeteu
jo és que us estava escoltant
i em poso en el vostre lloc
i ara és el Calípolis
però d'aquí 4 dies
serà el Comte de Rius
serà el Comte de Rius
i d'aquí 8 dies
serà el Pere Martell
i d'aquí 17 dies
el Vidal i Barraquer
vull dir, aquí la gent
està venent
i parlo de polítics
i parlo de grans càrrecs
que s'ha de millorar
la qualitat educativa
que s'ha de millorar
i quan tenim un centre
que està oferint uns estudis
amb qualitat
que té alumnes
doncs juguen els cromos
de dir, doncs mira
ara me canvio en cromo
amb la delegació de Rius
mira, te passo aquest cromo
i tu me passes aquest altre
perquè segurament estan fent
un canvi de cromos
no sé exactament
no conec el tema a profunditat
però a mi m'indigna
m'indigna
perquè
jo com a professor
sentir-me utilitzat d'aquesta manera
que a mi m'utilitzin
com un cromo
m'estiguin canviant
que a mi me diguin
jo ara me poso en el vostre lloc
i me diuen
ara has d'anar a fer
ara has muntat aquí una cosa
que funciona
que està certificada
que tens alumnes de sobre
i que funciona
i que et diguin
que ara te n'has d'anar a Reus
i jo li diré
escolta, miri
vostè sap que està aconseguint
que jo passi a ser un funcionari
d'altres èpoques
que jo vindré a fer les hores
i no m'atabali
no m'expliqui històries de qualitat
no m'expliqui res
vull dir
els polítics
que vagin de la poltrona
i se n'adonin de la realitat
i també vull donar un toc d'atenció
als sindicats
que evolucionin
perquè la majoria està en el segle XVIII
vull dir
no ho sé
és que a mi m'indigna aquesta situació
ja està
no, no
doncs t'agraïm moltíssim
aquesta intervenció
perquè jo diria
que està en la línia
de pensament
de moltíssimes persones
que es dediquen a la docència
i també a altres activitats
i pares i mares de família
que estan parlant
del futur dels seus fills
i de la seva formació
jo volia afegir
que recolzo molt
les paraules
del company
i que
sembla que darrere
hi hagi l'interès
d'una ordenació
territorial
de l'oferta formativa
no
i
però és que això
no
aquest canvi
no millora
l'oferta formativa
perquè
un cicle
de sanitària
de grau superior
en aquest cas
perquè és un cicle
que té molta demanda
i
fins i tot
es podria obrir
un altre grup
no
però hi ha altres cicles
on això no
és probable
que no es pogués fer
d'obrir
un altre grup
però l'oferta
per al nostre territori
continua sent
bona per tothom
o sigui
és igual si està a Reus
o està a Tarragona
ara està a Tarragona
i funciona bé a Tarragona
llavors
no cal canviar-lo a Reus
perquè
al Calípolis
arriba
gent de Tarragona
gent de Reus
gent de l'Espluga
de Francolí
gent de Cambrils
de Montroig del Camp
de Tibissa
de la Pobla de Mafomet
de Valls
del Cové
de Torredembarra
etcètera
i finalment
aquestes persones
que venen
de tota la demarcació
àmplia
ja no sé si dic
Camp
de Tarragona
o el què
perquè estem canviant
últimament el nom
a tothom
i ja no sabem
sembla que ens faci por
dir Tarragona
gent que ve
de tot arreu de Tarragona
i que
finalment
a la gent
li és igual
anar a Reus
que anar a Tarragona
l'important
és que funcioni
és que funcioni
i intentar
o sigui
ser eficients
amb els recursos
que tenim
ara els recursos
estan al Calípolis
per fer aquest cicle formatiu
llavors
traslladar-lo
i invertir
aquests recursos
en una altra ciutat
quan aquests recursos
es podrien invertir
en altres coses
que tinguem necessitat
és el que ens costa
d'entendre a nosaltres
ens costa d'entendre
a tots
i a la ciutadania
per això us hem convidat
i us agraïm moltíssim
l'esforç que heu fet
per venir avui
a banda de la feina
m'imagino que
ens queda un minutet
a Francesc
volies intervenir breument
és que m'agradaria
donar la paraula a tothom
però m'exhaurit una hora
no els vull treure la paraula
amb elles
que si han de dir
una cosa més
que amb aquests minutets
que ens queden
un escàs
i tinc entès
que us heu de reunir
al claustre
aquesta setmana
sí
vam demanar un claustre
hem demanat
el conseller escolar
ja ho tenia més o menys previst
el que passa que a vegades
dius
a veure
tampoc estem en un barri
que diguis
tens un barri darrere
que t'ajuda
perquè a vegades
això també ens passa
nosaltres som de Tarragona
estem a Tarragona
i el que
bé
doncs volem
com a Tarragona
que això
no marxi d'aquí
i junts
penso que podem ser
molt millors
que no passi
si ens fragmenten
molt millors
i aquest és el que
pensa tot el departament
i tenim professors
que són d'arreus
que possiblement
se podrien
traslladar cap a reus
i tindrien
la feina a reus
mateix
i en canvi
també estan amb nosaltres
ens ajuden
a fer els esquits
a tot
no estem parlant
d'una anècdota
estem parlant
d'una qüestió
molt seriosa
allò que funciona
doncs
perquè ho movem
com bé dieu
no us quedareu aquí
fareu aquest claustre
seguirem atentament
com evolucionant el tema
perquè en definitiva
estem parlant
de formació
d'estudis
i del futur
dels nostres fills
no tenim més temps
moltíssimes gràcies
a tots plegats
la gent
de l'Ies Comte de Rius
els empresaris
l'alumne
Francesc
fins la propera setmana
fins la propera setmana