Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Ja el tenim aquí entre nosaltres.
Com queda dimecres, Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bonjour a tothom.
Ui, i em penso que avui anirem cap a França per parlar del català.
Ui.
Sí, en francès també et diuen sí.
Va, posa la música.
Diu com és avui la increïble història de Carles Carolina.
Tinc un forat
al mig del cap
i uns mitjons de seda blancs per anar tirant.
Tinc un padrí
aquest any sí
A veure, anem a pams.
El grup en qüestió es diu, és el nom del grup,
La increïble història de Carles Carolina.
La cançó es titula Tapa el cap
i el disc, en genèric, es titula Ensaladilla.
Ho he dit bé?
Sí, molt ben dit.
M'ha costat.
Sí, bé, però
mica en mica arribarem.
Qui són?
És un grup
que lidera el tal Carles Carolina
que és un pseudònim d'un alter ego
d'un tal Ramon Garriga
que no és el del...
No és parent teu.
No és el del...
Neu Raimon, no, no és un altre.
Aquí també es diu Ramon Garriga, però no és aquest.
Tampoc és família aquell.
No.
Bé, aquest és un que estava...
és amic del Cabo San Roque
i ha estat amb els Tuts de Afternoon
i se té en compte,
i total,
que tenia moltes coses
que li volien pel cap
i va decidir muntar una banda
amb els seus amics de Cabo San Roque
quasi tots.
La meitat són fixos
i els altres col·laboren en el disc.
També hi col·labora
el Pau Bellbé,
pseudònim d'Estenislau Verdet
en aquest disc.
I bé,
és una cosa així
entre un mazoni i un Sant Josex
amb aquest estil,
amb lletres iròniques
i filosòfiques.
La cançó mateixa
de l'Ensaladilla
és tota una filosofia de vida
a partir dels pèsols de l'Ensaladilla,
però hem posat aquesta
d'un tap al cap
perquè era més marxós
i tot això.
I, doncs,
és un d'aquells discos
que va sortir l'any passat
i que probablement
està bastant amunt
al rànquing
d'ara de principis d'any
a millors discos
de l'any 2009
i això que estan sortint
a l'Ensaladilla aquests dies.
No he pogut veure-ho
però espero poder parlar
del rànquing.
Molt bé,
els escoltarem també
per tancar un quart de català
com és habitual.
Ara, però,
hem de començar ja aquest repàs
de l'actualitat de la llengua
amb una previsió
i que ens situa,
per això,
aquesta cosa francesa
de l'Enric
que ens situa a París
justament perquè
hi ha la previsió
Sí,
l'Expo Langues de París
és una fira
dedicada a les llengües
és anual,
em sembla que en guany
és la 28a edició
si no ho tinc malament per aquí
és la 28a edició
però és la primera vegada
que sempre hi ha
una llengua convidada
doncs és la primera vegada
que l'Expo Langues
es convida a la llengua
una llengua
que no és oficial
que no és la llengua oficial
de capaçat
emperador d'Andorra
però potser els francesos
no ho saben això.
Però com s'explica això
perquè, a veure,
jo no sé si és veritat o no
però sempre aprofites
la mínima
per explicar
hi ha proves
que és així
de com menys tenen
el català
a França
Ara vindrà
Ah, ja m'ho imaginava
Ara vindrà tot això
com que tenim aquest tema
de l'Expo Langues
i podrem anar
a la Fundació
Ramon Llull
Però estem com a convidats
com a llengua convidada
Sí, com a llengua convidada
Som una mica reines per un dia
Per quatre dies
Per quatre dies
Del 3 al 6 de febrer
Sí, efectivament
i això que a França
són antimonàrquics
ja ho sabem
que són una república
els monarques
els tallen al cap
però
i a les llengües també
és veritat
les llengües minoritàries també
I els peus
Sí, tallen caps i de tot
Però
és clar
resulta que el català
encara que sigui una llengua
que per als francesos
oficialment
des de París
és una llengua
que no és la seva
encara que a França
hi hagi uns quants
centenars de milers de parlants
és una llengua
de 10 milions d'europeus
i clar
moltes llengües
que són oficials
en molts estats europeus
i hem dit moltes vegades aquí
que no tenen ni molt menys tots aquests parlants
per tant
vulguis que no
només pel pes demogràfic
és una llengua important a Europa
Jo sempre que dones aquesta dada
m'agrada subratllar-la
que al català
el parlem 10 milions d'europeus
Sí
és que sembla bastant increïble
clar
el maltès
fei en compte la presència legal que hi ha
el maltès
és una llengua oficial
a la Unió Europea
però només té 400 mil parlants
400 mil parlants
llengua oficial a la Unió Europea
una llengua de 10 milions de parlants
no és oficial a la Unió Europea
no
i només ho és Andorra
com a estat
l'únic estat que té com a oficial
el català és Andorra
i poden anar a Eurovisió i tot
sí
a sobre
en guany no hi aniran
és veritat
però és igual
ja en parlarem
quan t'ho ha
a veure
què faran aquí
a més la representació
del català
hi va de la mà
de la Fundació Ramon Llull
que és aquella fundació
que plega
la Generalitat de Catalunya
el Govern Balear
el Govern d'Andorra
el Consell de la Catalunya Nord
l'Ajuntament de l'Alguer
i la Xalça de Ciutats Valencianes
que com que la Generalitat Valenciana
no s'ha volgut adherir a la Fundació
hi ha tota una Xalça de Ciutats Valencianes
de certa importància demogràfica
que sí que s'hi han apuntat
s'han constituït com a Xalça de Ciutats
i s'hi apunten
ja que la Generalitat
no els deixa
doncs ho fan com a Ajuntaments
tots aquests
tots aquests organismes
que per tant representen
cinc territoris diferents
seran presents allà
i per tant
per això hi haurà
cinc àmbits diferents
a l'estand
de la llengua catalana
el lema serà
el català
la llengua de 10 milions d'europeus
és el lema
i bé
doncs hi haurà
el que se sol fer
en aquestes
en aquestes
fires de llengües
diguem que
l'Institut Ramon Llull
ja hi ha anat
més o menys
i van cada any
o la Generalitat de Conia
i van cada any
però com a llengua convidada
amb protagonisme
i que aconsegueixin anar
via Fundació Ramon Llull
que representa
tots aquests territoris
i guants
és la primera vegada
i és el màxim
envergadura
i nivell
tot això
doncs bé
estaran al pavelló 5.2
de la Porta de Barçalles
i
que bonic no?
ha de ser això
d'aquesta cosa
de congrés
i de fira
fa pocs dies
fa pocs dies
em sembla
deuen donar papers
i bosses amb papers
i coses
i tríptics
qui vulgui veure tot això
de les polenques
és que realment
és un dels salons
dedicats a les llengües
més importants d'Europa
o potser el més important d'Europa
i un dels més importants del món
la web és molt senzill
de trobar-la
està en francès
em sembla que també
que curiós no?
que la llengua
només en francès?
no
és que no
està en francès
jo molt l'he buscat en francès
en català no hi era
però doncs està
i és la llengua convidada
clar
està en francès
i em sembla que també està en anglès
sí
es pot veure en anglès o en francès
lògicament
l'hem agafat en francès
que ja ho fan allà
doncs ho fem així
la web és molt senzilla
podeu veure tota la informació
calendari
si algú ha d'anar a París
un dia d'aquests
i vol acostar-se per allí
punt FR
que és la cosa del francès
mira
és un saló
en el qual
per exemple
l'any passat
hi van anar
30 països
80 llengües representades
200 expositors
10.800 professionals
22.000 no sé quants visitants
11.000 no sé quants
o sigui
22.000 visites
i 11.800 persones
de públic obert
diguem-ne
alier a la professió
tot això
l'any passat
són les dades
bé
hi haurà presentacions
del termcat
hi haurà
també presentacions
sobre el tema
del domini
puntcat
que també és una cosa
única al món
l'únic domini
dedicat a una
llengua
d'una cultura
que no té
un estat
no és un domini estatal
sinó cultural
hi haurà conferències
sobre la universitat
i la universitat
de la llengua catalana
i al voltant
del tema
de les llengües locals
en les societats
multilingües
que nosaltres
ho tenim molt per la mà
això és el que vivim
cada dia
ho masteguem
i hi haurà
personalitats
internacionals
que parlen català
per exemple
una cosa
que hi haurà
hi haurà un vídeo
un anunci
que es passarà
durant aquells dies
200 vegades
per la televisió
i és un vídeo
que el protagonitza
un català
que França
és superconegut
que és el Sergi López
és més conegut
allà que aquí
perdona
aquí també
és molt conegut
però França
és un actor
superfamós
sí sí
és una icona
del cinema
és una icona
del cinema francès
de les últimes
dues dècades
l'espot
el protagonitza
el Sergi López
aquí
això se'n diu
visió estratègica
de la jugada
per part dels que han decidit
fer això
està molt bé
també hi haurà
bastant
hi haurà un vídeo
això més extens
i tal
en què hi haurà
la demostració
que el català
és una llengua
que és la llengua comú
mitjançant imatges
de catalans internacionals
com el Pec Guardiola
es veuran imatges
de la policia d'Andorra
en un acte de servei
venen a explicar al món
que no és una llengua
que està en un prestatge
i la traiem a vegades
per cantar Nadal
que és la que utilitzem
cada dia
dins de la quotidianitat
aquí està més o menys
tot això és la cosa
que durant aquests 4 dies
per exemple
el Josep Poquet
el conseller d'universitats
empresa i innovació
deia que
això servirà
per demostrar
que a França
hi ha molta gent
que parla una altra llengua
a banda del francès
perquè això sortirà
a l'espot del Sergi López
parlant d'aquestes coses
l'acte de clausura
el faran
els comedians
dintre del vídeo aquest
que dèiem
surt també
l'alineació
de l'equip
de l'Ossap
de Perpinyà
que és molt famós
a França
l'equip de Perpinyà
i que tenen
les banderes catalanes
per tot arreu
i que és el rugby
sí, és el rugby
proclamen la seva
catalanitat
a tot arreu
i tot això
es farà visible
aquests dies
a França
a París
a l'Expo Langue
i per això
també m'he anat
acumulant
en els últims temes
algunes coses
de bibliografia
avui no farem
l'apartat de llibres
perquè toca
Perpinyi Guignogui
és veritat
i amb un text
de creació pròpia
a més a més
però tenim
algunes
tenim tres elements
interessants
a destacar
relacionats
entre el francès
i el català
per exemple
una cosa
que a França
és molt famosa
són els mètodes
assimil
per aprendre llengües
sense dificultats
sí, sí, sí
molt coneguts
doncs
des de fa pocs mesos
hi ha
la versió
del català
que és el català
sense pena
sense dificultats
que l'han fet
el Joan Dorendreus
sense pena
que de fatal
millor sense dificultats
no, és que
la tradució
perquè això
no, no
però dius
el català
sense pena
esclar
perquè ho portem
amb alegria
no, però
això és un fals amic
no podem dir
el català
sense pena
però sense pena
és el català
sense dificultats
és un mètode
que es va inventar
un senyor
que va aprendre
rus sobre la marxa
i va aprendre
altres idiomes
i això
a finals del segle XIX
i al principi
del segle XIX
es va dedicar
a fer mètodes
d'aquests
per les llengües
que anava aprenent
ara
fa pocs anys
l'any passat
va sortir
aquest
que no existia encara
en francès
en castellà
sí que hi ha una cosa
semblant
però en francès
no existia
perquè els francesos
puguin aprendre català
és això
és un manual
amb 100 lliçons
curtes
i amb un bull d'humor
en què l'estudiant
apren les totes de llengua
i un vocolari
de 2000 paraules
això amb 100 lliçons
senzilles
ràpides
breus
a més a més
porten els llibres
porten 4 CDs
amb àudio
o bé
si no ho vols amb CD
ho vols amb MP3
també ho pots comprar
a bala el mateix
és un manual que té 592 pàgines
més els 4 discos
o l'MP3
i si el vols amb discos
o MP3
val 69 euros
i si el vols sense
doncs
val 22 euros
tot això
està disponible
a les llibreries de França
i
també es podria trobar
a les
d'alguna llibreria catalana
es podria trobar
un altre títol
aquest ja entrant
en el terreny
de la sociolingüística
i de tots els terrenys
perquè el títol
l'ha fet un senyor
que es diu
Alà Bailac Ferrer
que és professor
de català
a la Universitat de Perpinyà
té un nom ben curiós
Alà
Alà
i que es digui
Bailac i Ferrer
clar
Bailac
són cognoms catalans
o nord catalans
com a mínim
el llibre es titula
Catalunya Nord
Societat i identitat
reflexions vivències
i panorama català
l'editen a l'editoral
Trabucaire
va sortir el novembre passat
té 200 pàgines
val 18 euros
no sé si el podem trobar per aquí
està fet
òbviament
està fet en català
i
amb sis
articles
extensos
repassa
com encara
amb els títols següents
diu
com encara neixen catalans
nacionalment conscients
per què parlem
de Catalunya Nord
els signes de catalanitat
avui dia
la societat real
economia i política
els complexos dels catalans
del nord
història i llengua
i el camí del futur
què vol dir ser català
tot això
a més a més
va en un apartat final
d'anexos
en què hi ha informació
complementària
de la Catalunya Nord
en xifres
mapes
noms de pobles
de Catalunya Nord
en oficial
i en català
llistes d'escoles
bilingües
on es pot estudiar
en català
llista de càrrecs electes
senadors
diputats
consellers
que tenen el català
com a llengua pròpia
bibliografia nord-catalana
webs de referència
cantants nord-catalans
i fins i tot
un l'èxit del català
del nord
tot això
perquè ens fem una idea
i que la gent francesa
i la gent de la Catalunya Nord
pugui saber
què és això
de la Catalunya Nord
amb dades reals
actuals
sense
sense
sense
pessimisme
al contrari
amb optimisme
i al final
la conclusió
que fa Bailac
diu
no és gaire
ver semblant
predir una davallada
i desaparició
de la catalanitat
de la Catalunya Nord
és un llibre
pensament positiu
que és el que cal
en aquesta vida
dius que aquest llibre
probablement no el trobaríem aquí
però el que sí que podem trobar
perquè es tracta
d'una revista digital
és una publicació
que a més
se'n dedica
a un dossier
sobre Catalunya
precisament
sí
i justament
ha començat
aquesta setmana
és una revista
que es diu
La vida de les idees
feta
per un grup
d'intel·lectuals
de diferents disciplines
que no s'escriuen
en cap partit
és gratuïta
i a més a més
la pots llegir
tranquil·lament
per internet
la web
és molt senzilla
també 3 B dobles
la B des idees
acabat amb dues es
això
la B des idees
punt fr
perquè és França
i aquí doncs
estan començant
a fer un dossier
que es diu
La Catalunya
una identitat
debatuda
o discutida
de moment apareix
el primer article
de Josep Fradera
que es titula
Catalanisme
Història d'un concepte
tradueixo els títols
perquè evidentment
la revista
es fa en francès
perquè l'exercen
els francesos
i perquè ens coneguin
llavors s'anuncien
altres articles
un d'Adrià Rodas Mateu
que es dirà
Catalunya i el seu estatut
d'autonomia
un altre de Josep Ramoneda
que es dirà
L'eterna qüestió catalana
un altre d'Estefan Michonó
que es dirà
Barcelona
i la memòria catalanista
entre ahir i avui
i l'últim article
serà
de Jean Moassant
que es dirà
Proteccionisme
i naixença
del catalanisme
doncs com que és
una revista digital
si domineu
mínimament el francès
i es podrà anar llegint
clar que sí
deixem ja
oh, tornem
tornem a casa
Revenu
Revenu
Chino
oi, ui, ui
sí?
continuem per aquesta línia?
sí, vols acabar de fer
el programa francès?
el que passa
que penso que has de cantar
una jota després
ja en parlarem
de la jota
això ja pertany
a la Nyi Guignogui
el Consell Social
de la Llengua Catalana
denuncia la precarietat
del català
als jutjats
ja
hi ha alguna cosa a dir
que ja ho sabíem
ja ho sabíem
però està bé
que el Consell Social
de la Llengua Catalana
que és un òrgan
d'assessorament
consulta
i participació social
perquè ara tenen
dades objectives
que les hem comentat
fins i tot en aquest programa
això es va crear
l'any 91
aquest Consell
i es dediquen
a l'impuls social
de la llengua catalana
i estan representats
als sectors econòmics
socials
polítics
etc.
bé
doncs
ells han fet una reunió
el 21 de jane
es van reunir
en plenari
van fent reuniones
però de tant en fan el ple
que són tots
i
amb dades a la mà
el seu comunicat
que és bastant
escuet
és una coseta
de mitja pàgina
amb prou feines
doncs a veure si
prens exemple
que això es diu
un quart de català
a veure si aprens
del Consell Social
de mesurar el temps
no res
no res
és una recomanació
doncs mira
ells expressen
la seva preocupació
gran preocupació
per la situació
d'emmarginació
de la llengua catalana
en l'administració
de justícia
amb nombrosos exemples
d'incompliment
dels compromisos
assumits
per l'estat espanyol
en ratificar
la carta europea
de les lingües regionals
o minoritàries
i també incompleix
l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya
per tot arreu
sempre
això ja ho sabíem
el novembre
del desembre
vam tenir aquí
la gent que es dedica
a la planificació
des del departament
de justícia
la responsable
justament
de l'àrea lingüística
ens van donar dades
i sí
són certs
que hi ha
algunes coses
que els justitats
no es fan en català
i que s'hi haurien de fer
etcètera
una altra cosa
que també
ha expressat
el Consell Judicial
de la Llengua
és un altre clàssic
d'aquesta època
de l'any
i és que
fa palès
el seu rebuig
per l'actuació
de determinats fabricants
que obvien l'ús del català
en les campanyes
de promoció
dels seus productes
a Catalunya
i a què fa referència
això?
Doncs a la típica
campanya de Nadal
en què els anunciants
de joguets
cada dia passen més
de preocupar-se
que l'anunci
s'emeti en català
a TV3
per exemple
Això és poca visió comercial
perquè estàs guanyant
ja els clients
que tenies
i ja en pots guanyar més
fidelitzar també
a través de la llengua
doncs mira
és això
i fins i tot
han arribat a la conclusió
que hauran de fer
un ple extraordinari
exclusiu
per debatre
els efectes
que té sobre la llengua catalana
la subordinació política
de l'estat espanyol
això ho pensa
debatre el Consell Social
de la Llengua
veurem quines conclusions
trauran
Bé, ara que dius
això de l'estat espanyol
sembla que l'estat
justament es nega
a catalanitzar
els topònims
nord-catalans
a les carreteres catalanes
això què volia?
Què es nega exactament?
i espera't
i no només els nostres catalans
avui que hem de parlar
de l'Aragó
també es neguen
a catalanitzar
els que són de la franja
ja però ja sabem
la llei
per dir-li
alguna cosa
que es va aprovar
no fa gaire
perquè fa el català
a la franja
sí però això afecta
ja coneixen els termes
en com
i després
el nyiguinyoc
i en farem un resum
però
en aquest cas
què vol dir?
la qüestió és
que quan tu te'n vas
per la zona de Girona
en direcció
cap a la Catalunya nord
doncs els topònims
en lloc de posar
Perpinyà
posa Perpinyà
els topònims
que instala
la direcció general
de carreteres
de l'estado
les carreteres
que són de l'estado
és a dir
ho posen en francès
sí
no en castellà
no en català
en francès
en GN
doncs que ho posin
però en francès
i és territori espanyol
com si diguéssim
sí clar
territori català
territori català
però ho posen en francès
sí perquè
on que van cap a França
això mira
Perpinyà
encara tothom ho entén
però si tu busques
la Gingueta Dix
que és com es diu
en català
i en occità
aproximadament
en occità es diu
molt semblant
doncs resulta que en francès
això té un altre nom
que és Bourg Madame
qualsevol ho troba
si tu vas amb el teu Mava
buscant la Gingueta Dix
això no ho trobes
el mateix passa
aquí a Tarragona
quan tu agafes
l'autopista
en direcció cap al sud
de la Ves Valencià
no diu Castelló
posa Castellón
i el mateix
en València
que lògicament
que ho pots
que s'ha de discutir
tot el que vulguis
però tots sabem
que Castelló i Castellón
és el mateix
però clar
a banda del
diguem-ne
del missatge
ideològic
que pot tenir
després des d'un punt
de vista pràctic
és que l'exemple
que has posat
de Bourg Madame
aquest és fatal
és fatal
és que et perds
i un altre exemple
bastant fatal
ens passa
amb els pobles
i allò de la Franja de Ponent
perquè aquest també
el nom català
a vegades és molt diferent
del castellà
i això ens ho trobem aquí
si agafem
la carretera aquella
en direcció
allò
falset
al Canyís
sí, ves-te'n cap al Matarranya
ves-te'n cap al Matarranya
i us on ha estat aquest cap de setmana
tu dius un poble
i dius
ai, no hi he estat mai
és el mateix poble
només que clar
utilitzes una nomenclatura diferent
exemples
Tamarite
que és tamarit de llitera
això mira
encara
comença a partar
el Torricón
com seria?
que en català és el Torricó
separat
el Torricó
bé, podríem intuir
el Torricó
és forma catalana
el Torricó
però a la forma castellana
sembla que sigui un poble àrab
perquè és el Torricón
d'aquells que comencen parant
sí, sí, sí
com el Neria
i tot això
que tots els que comencen parant
com el Forja
tots els que comencen parant
que són àrabs
doncs com si fos àrabs això
Benavarre
tot amb B alta
quan en català
és l'última
és Benavarri
i és amb B baixa
o el Campell
que en català és el Campell
també el fan així
el fan Moro
aquest
també el fan àrabs
o Benasc
que en català és Benasc
però allà a les carreteres
la senyalització de l'estat
posa Benasque
o Castejón de Sos
que en català
en català és
Castilló de Sos
doncs bé
per què fan això
els de l'estat?
des de Girona
l'acció cultural
de Girona
l'Ateneu d'acció cultural
de Girona
ha reclamat
a la subdelegació
de l'Espanyol
a Girona
que escolti
fa el favor de posar
per pinyar
en català
que ho entenguem
perquè
la legislació catalana
obliga
que els topònims
a les carreteres
si hi ha una
forma tradicional
en català
com tots aquests que hem dit
doncs s'ha de posar en català
l'estat diu
o
però és que
la normativa
de l'estat
diu que
la senyalització
ha de ser
amb el topònim
oficial de la població
i clar
si per pinyar
està França
el topònim oficial
doncs és francès
fàcil seria
posar
retolació
que posés
el nom en francès
i en català
per pinyar
des d'aquest punt de vista
tota la topònimia
catalana
que ja ho és
ha d'estar
en català
sí
i de fet
tota la senyalització
que posa la Generalitat
i un cop jo
traspasso
el que és
el territori català
per exemple
com deies abans
Castelló
o si vaig cap avall
segons com
ha d'estar en castellà
Castelló
hauria d'estar
en català
clar
no et parlo
des del punt de vista
legislatiu
que és això
que acabes tu de dir
sí
des del punt de vista
legislatiu
no hi ha contradiccions
poden complementar
les dues normes
l'Estat pot aplicar
també la seva norma
de posar
de forma oficial
però bé
el punt és aquest
que de moment
l'Estat
dona llargues
i intenta esquivar
la cosa
de posar
els noms
en català
perquè estem
dins de Catalunya
encara que la població
estigui en un altre estat
doncs fem una pausa
que és el que toca ara
i de tornada
al ñegui-nyogui
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
La llei de llengües
d'Aragó
és avui
l'argument fonamental
del ñegui-nyogui
que Enric Garriga
ha decidit
donar-li forma
de jota
forma de versots
a veure
nosaltres
a micròfon tancat
hem assajat
la forma jota
és la seqüència
d'una jota aragonesa
i lligava molt bé
perquè aquests versots
és el que tenen
que es dediquen
al món de la filologia
que tenen la mà trencada
per escriure coses
i clar
lligava molt bé
i rimava molt bé
el que ens fallen
són les veus
i la postura
per poder cantar
la jota en condicions
i amb tot el respecte
que es mereix
ho diem seriosament
I no m'he portat la bandúrria
Ni el cachirulo
És veritat
Doncs no podem
amb una mica de respecte
ens estalviem
donar-li el tot
la jota
tu t'atreveixes
jo no
Podríem intentar
una miqueta
Com a mínim
una de les estrofes
Fem la primera estrofa
així a capela
Treu-me el Quico
que si no
és molt difícil
cantar jotes
damunt d'una altra música
Es titula
Llei de llengües d'Aragó
i va d'això
justament
d'aquesta aprovada
recentment
Llei de llengües de l'Aragó
Intentarem justificar-ho
Diu
Amb la nova llei de llengües
que han aprovat Aragó
Català i aragonès
valen menys
que un cagalló
Fins aquí la jota
Has entornat molt bé
Continu
natural
Lectura
D'oficials
Res de res
El seu ús és voluntari
i no es permet la immersió
ni tan sols
el pervulari
La llei
estableix reserves
de llengües i territoris
Al nord
hi tenen els ciucs
i a l'est
apatges i xoris
Això sí
deixa ben clar
que el castellà
en tot moment
és l'únic que ha de saber
tot aragonès vivent
Faran
Senc les acadèmies
dotades d'autoritat
per establir-ne
les normes
i el seu ús
amb equitat
Però
cada ajuntament
podrà triar
i decidir
si el que es parla
en aquell poble
porta per nom
Fregatí
se'n pot dir
Vall de Raurenc
o potser
Temerità
qualsevol
mentre reconeixer
que tot allò
és català
Han trigat
25 anys
per parir
aquest document
que porta
ben poc de nou
i no fa
a ningú content
Per enxiponar
aquest nyap
ja es podien quedar al llit
que és una presa de pèl
i ja no ens mamem el dit
Llarga tradició
de versots
ajudar
aquesta jota
que per cert
la podíem penjar
en algun lloc
per si algú està interessat
Si algú li vol posar música
i fer tota la jota
Venir a interpretar-la
aquí en directe
a la ràdio
per què no?
També admet aquest programa
d'actuacions en directe
Per cert
ara que parlàvem de l'Aragonès
i abans de dir
que una cançó
és aquesta del Carolina
aviso
que aquest divendres
precisament
i mira
casualitats de la vida
últimament en tenim
moltes casualitats
d'aquestes musicals
Resulta que hi ha
un grup aragonès
que es diu
Malacan
que canten en Aragonès
Ah sí?
Sí
Ho canten tot en Aragonès
i justament actuen
aquest divendres
aquí a Tarragona
I on actuen?
A la sala Alcau
Alcau
Sí
Tenim l'hora?
No, perdó
Sí, sí
aquest divendres
no
però acostumen a ser
a les 10
del Cau
Acaben de treure un disc
que es diu
Mare de Sueños
No sueños
Sueños
Està tot cantat en Aragonès
com ja tenen uns quants discos
Fa 14 anys que van aquests
Bé, doncs si voleu sentir
com és l'Aragonès
cantat
no amb jota
sinó en pla pop rock
els tenim aquí
al Cau aquest divendres
Aquest divendres al Cau
i per acabar
un quart de català
un altre dels temes
de la increïble història
de Carles Carolina
En Pau vol fer net
o quin mot
tan breu?
Sí, tan breu
sobre una lletra
Fixa't que tots som monosíl·labs
i és una d'aquelles cançons
molt nyiguinyogui
perquè està plena
de jocs lingüístics
de paraules monosíl·labes
Doncs ens quedem
amb això
la increïble història
de Carles Carolina
Enric Garriga
Gràcies
Dimegres més
Dimegres més
No sé què tinc
que quan tinc set
que quan tinc set
em prenc un gin
amb gel
i got de tu
Tinc brutal cul
Tinc brutal cul
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Tinc brutalulat
Fins demà!
Fins demà!