Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio
que ens serveix cada dia per comentar
des de diferents punts de vista
algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui una tertúlia que compartim
amb Josep Bertran, cap de relacions externes
de la companyia Repsol aquí a Tarragona.
Pep, molt bon dia.
També ens acompanya l'arquitecte
i un dels impulsors de la plataforma Mouta,
Xavier Climent.
I el tercer convidat que arriba ara mateix,
però que el podrem saludar just a temps
perquè s'incorpora a la tertúlia,
és el director de l'Institut Municipal d'Educació,
Carles Cepero.
Carles, també bon dia.
Doncs amb ells tres ens repassarem
l'actualitat de la jornada i de la setmana
que en bona part continua presidida
per la llei de vagaries
aprovada a principis de setmana
pel govern de la Generalitat.
Ara fa 24 hores, en aquests estudis,
teníem una tertúlia ben intensa
amb els portaveus dels grups municipals.
Després a la Junta de Portaveus,
que precisament havien celebrat dimecres
a la tarda.
Una tertúlia a la d'ahir
que també va demostrar dues coses.
Una, que hi ha un mínim d'unanimitat,
un mínim de consens i d'unitat
entre les forces polítiques,
però que també hi ha unes certes discrepàncies
i unes certes divergències
sobre com s'ha d'actuar a partir d'ara.
Curiós que també aquest consens de mínims
s'hagi trencat, per exemple, a Reus,
que és una ciutat també
on hi havia hagut una unanimitat fins ara
entre les forces polítiques.
Avui no tenim persones vinculades
a partits polítics,
tot i que Carles Cepero recordem
va ser regidor de l'Ajuntament de Terrauna
del Partit dels Socialistes,
però, en fi, els demano també
les seves opinions, com ho veuen.
El Xavier, que és un dels promotors
de Mouta, de la plataforma Mouta,
quina sensació té al final
d'aquesta setmana tan intensa?
Bastant agria, perquè, clar,
de l'última visita que vam tenir aquí
amb el senyor Usàs,
en una conferència que no tenia res a veure
directament amb les begueries,
però tothom estava atent
a veure la seva explicació.
Recordo, vaig poder assistir.
En cap moment va parlar
ni de camp de Tarragona
ni de camp, per suposat,
i tothom va sortir
amb una molt esperançada
que semblava que això
estava més o menys aconseguit.
Finalment, han tret aquest projecte de llei.
Trobo que inoportú,
per mi és per cobrir una miqueta,
de complir programa electoral,
amb molt poques possibilitats,
penso jo, que té aquesta llei
de prosperar,
ni tan sols amb la legislatura actual,
que ja serà difícil,
sinó, a més a més,
pels problemes que té indirectes
respecte a la legislació estatal.
Per mi és inoportuna,
però busquem el costat positiu,
que sempre és bo.
Això ha servit perquè a Tarragona
s'uneixi totes les forces polítiques
al costat del seu alcalde,
tots a una,
bueno, busquem aquesta qüestió positiva,
que és molt bona.
Pep.
Sí, jo comparteixo molt el que diu en Xavier,
de fet, ho comentàvem una miqueta
abans de començar la tertúlia,
quan repassàvem de què podria anar
la tertúlia avui, no?
Home, pot anar de moltes altres coses,
però d'aquesta també havia d'anar.
Aquesta, sí.
Ahir, de fet,
la tertúlia va ser monogràfica
amb els portaveus,
segurament perquè els portaveus
dels grups polítics
també tenen moltes coses a dir-se.
Jo no vaig tenir l'oportunitat
d'escoltar-la perquè estava de viatge,
però, en tot cas, estic d'acord.
A mi em sembla que és una cosa
que no és urgent,
el tema de les vagaries.
Fa molts anys que estem sense vagaries
i no ve de 15 dies.
És una qüestió que ja s'ha vist,
doncs remou sensibilitats
i provoca problemes
i quan poses una peça al taler
que saps que ja van problemes
abans de començar,
doncs segurament sortiran problemes
i multiplicats.
També deia Xavier,
estem acabant la legislatura,
un projecte d'aquesta mena
que requereix molta feina
darrere de l'escenari
i molta preparació,
jo crec que no cal.
Són ganes de plantejar problemes
quan ens els podríem estalviar,
deixar-los per la nova legislatura,
treballar-ho en temps
i, a més,
hi ha altres coses
que, efectivament,
s'ha de canviar.
Algú apuntava ahir
amb alguna tertúlia
d'aquestes radiofòniques
que podria s'hauria de canviar
la Constitució
perquè em sembla
que parla de les diputacions.
Potser no,
no s'ha de canviar.
Bé,
hi ha canvis en lleis orgàniques
de l'Estat.
Llavors,
ara en uns quants mesos
volem treure una cosa
que, en fi,
ho veig una mica precipitat
i ara no calia tot això.
Carles.
Jo no ho sé,
ara que tu tens un aspecte
de l'amic Pep,
comenta si s'ha de fer ara
o no s'ha de fer ara,
no ho sé,
jo crec que
el desenvolupament de l'Estatut,
doncs...
No,
dic ara que falten sis mesos.
Sí,
no, no,
ja ho he entès,
però penso que això dels tempos
a vegades
sempre es pot fer,
jo crec,
la interpretació
de que si és millor el moment
no és millor el moment,
això jo crec que tant
si es fes el començament
de la legislatura
a la meitat o al final,
sempre hi hauria alguna raó
per dir si és positiu
o no ho és.
Ho dic que en el bon sentit
de l'allò,
és dir,
toque quan toque
i toque quan s'ha de fer.
Vull dir,
el mateix que jo crec que,
i malgrat,
doncs,
des de posicions diferents,
com recordava el regidor,
semblant de quan estàs a l'oposició,
jo dic sincerament,
si aquelles obres
s'estan acabant
a final de legislatura,
és perquè l'equip de govern,
vamos,
ja ho ha calculat
en aquell moment,
home,
jo una certa picaresca
en aquest sentit,
doncs,
jo,
ara que estic més dins
de l'administració local,
arribo a dubtar
que això sigui així,
perquè hi ha tants,
els tràmits administratius,
els processos,
són tan variables
i sí que depenen,
però tampoc depenen tant
de la perspectiva
de la voluntat política,
a vegades hi ha altres agents,
hi ha altres aspectes
que influeixen més,
licitacions,
banca de documentació,
informes que s'han de tornar a fer,
etcètera,
etcètera,
no?
I, home,
ho dic jo perquè ara que estic
a l'Institut Municipal d'Educació,
les llars d'infants
ja ens hagués agradat
que les tres que ens falten
fer a Tarragona
i alguna més
estiguessin per aquest curs
que estem ja en marxa
ja ens agradaria.
I aquest enllà de planificació,
de veritat,
doncs,
escolta'm,
segurament puguin començar
l'any que ve
i l'any que ve serà
l'any d'eleccions municipals
i ja us asseguro jo
que m'hagués agradat
que haguessin sigut abans,
eh?
Bueno,
no és per fer la comparativa
però vull dir,
jo crec que això
desenvolupa l'Institut
i per tant s'ha de fer,
s'ha de fer,
que ha tocat ara,
toque ara,
que ja ha tingut,
jo crec que hem tingut temps
del debat
i hi ha hagut temps
per la discussió
i hi ha hagut oportunitats
per transmetre
la nostra...
i s'ha fet,
s'ha fet des de Tarragona
i estic d'acord
amb el que deia el senyor Climent,
no?,
que s'ha provocat també
una sensibilització especial,
especialíssima,
ha tocat la pell,
la gent s'ha mobilitzat,
els agents polítics,
de la ciutat civil
i tot això ja és positiu,
ja és positiu.
Com acabarà ara?
Ara ha tocat la pell
de molta gent,
no només de Tarragona,
perquè...
Molt bé,
perquè vull dir,
acabarà a gust de tothom?
Doncs segur...
No,
segurament que no.
És positiu desenvolupar
aquest capítol de l'Estatut?
Jo crec que sí.
Sí,
com tots s'han de desenvolupar...
Catalunya ha de tenir
la seva pròpia ordenació territorial.
Estem d'acord
i jo no conec les coses
des de dintre l'administració
com tu,
evidentment,
però sí que et dóna
la impressió
que s'ha tret,
s'ha tret sense...
amb alguns problemes
poc resolts,
i segurament poc parlats.
I quedaran sense resoldre.
Sí,
però dóna la impressió,
llegint premsa,
escoltant,
dóna la impressió
que s'han treballat poc.
Jo estic d'acord amb tu,
és com gairebé tot,
mai plou a gust de tothom
i sempre hi haurà
algun rescamó
i algun...
Però dóna la impressió
per una persona com jo
que li deixes diaris i tal...
La part positiva,
és positiu que es desenvolupi
aquest capítol?
Sí.
És positiu que
la divisió territorial de Catalunya
passi a ser de quatre
actuals províncies
o demarcacions,
diguem-ne com vulguem,
aquestes amb les set
que es proposen?
Jo crec que sí,
perquè dóna resposta
a una sí.
Jo em permesso discrepar.
Que en podrien ser
8 o 9 o 9.
Però bueno,
és el que diu l'Estatut
i no voldria...
No, i no ens dic
si és un pas endavant
o és un pas enrere.
Ni endavant ni enrere,
és paral·lel
i no contúes.
És un pas endavant.
Terres de l'Ebre,
el reconeixement històric
de Terres de l'Ebre
és positiu o no és positiu?
Però si ja es dona,
el Terres de l'Ebre
té una delegació
de la...
Sí, és que és així.
Per l'administració,
per el reconeixement polític
de la regió no hi és.
Si es vol,
es fa una declaració institucional.
A veure,
Terres de l'Ebre,
precisament,
has posat un exemple
de fa molts anys
que quasi tots
els departaments
de Generalitat
tenen delegació
allà.
Ara fa poc
que s'ha inaugurat
fins i tot
una delegació
de la Diputació.
Correcte.
És a dir,
aquest apropament
que pretenen les begueries
de cara al ciutadà,
els Terres de l'Ebre
es produeix.
Es produeix.
I res més.
I es produirà
a l'àmbit.
Que volen un reconeixement institucional?
Doncs es pot donar,
però no ho sé.
És que canviar sistemes...
A mi em fa l'efecte
una mica
en plan casolà
com els estatuts
d'una comunitat
de veïns.
A la que canvies alguna cosa,
sempre hi ha friccions.
Sobretot
quan estàs acostumat
a funcionar d'aquella manera.
I sobretot
perquè les províncies
estaran bé
o estaran malament.
Però,
és una proposta.
És una proposta.
És una proposta
que la portem fent funcionar
gairebé 200 anys
i ja està.
Canviar ara amb una altra.
No li veig la millora.
Quan ja es va parlar
dels Consells Comarcals
que semblava
que era apropar molt
el ciutadà
a l'administració,
tampoc ho vaig veure
perquè avui dia
les comarques
no tenen res a veure
amb les comarques històriques.
Les comarques avui dia
es basen
en els sistemes de mobilitat,
connexions ferroviàries,
connexions de carreteres
i a vegades
un està molt més a prop
de dues comarques
més enllà
que no de la seva pròpia.
No ho sé,
trobo que és complicat.
I de la proposta concreta
que ha sortit aquesta setmana
i pel que fa a Tarragona,
amb aquestes interpretacions
que no es parla de capital,
que es parla
de seua administrativa,
tenen la sensació
que queda clar
en la llei aprovada
pel govern
que Tarragona
serà la futura...
amb el primer esborrany
i serà la futura...
Això també és greu,
el primer esborrany
sí que ho deia.
Descarreglament crec que sí, eh?
El primer esborrany de què, Xavier?
El primer esborrany de l'avantprojecte,
el que es va sortir
a Informació Pública...
Però el que s'ha aprovat
aquesta setmana
parla de seus institucionals.
Sí, sí, ara sí,
ara ves a saber què és
i això ja...
Però aleshores...
Ho poden interpretar com vulgui.
Però veus, diu el Carles,
és un pas endavant,
sí, d'acord,
però em sembla
que estem entrebancant.
El primer peu
avui ja l'hem apujat
una mica malament.
Jo crec que és veritat
que hi va haver algú,
no sé si va ser el Romanones,
que va dir a mi
donar-me els reglaments
i deixeu les lleis
per uns altres, no?
Molt bé, ja vindrà
el desenvolupament de tot això
i la lletra petita,
però no calia començar
amb aquestes...
amb aquestes coses tan obertes,
em dóna la impressió a mi, eh?
Ara, sí, home,
és un pas endavant,
s'ha de fer, segur,
però potser es pot fer
una mica més.
I la capital,
jo dubteu, de veritat?
Jo no en dubto, eh?
Potser...
I del nom de la manèria,
que és l'altre gran tema
i sobre el qual aquí sí que
per part del govern
queda clar de moment
que s'ha d'anomenar
Cap de Tarragona.
Si no en dubtes
per què no ho posa clar
la...
Només sóc un ciutadà
de peu que va votar.
No sóc el govern, però...
Bueno, no en dubtes,
no ho sé, jo no em fio...
No ho sé.
No te n'enfies?
Bueno, vale.
No.
No, perquè aquestes coses
a vegades...
No, no, perquè...
Sí, perquè hi ha una...
Ja, a veure,
home, jo és que no ho sé.
Hi ha hagut maniobres,
ha hagut maniobres
en els últims mesos
i tot això dels noms...
Per què cadascú fa el seu paper?
Reus fa el seu paper
i Valls farà el seu
i Emposta ara fa el seu.
Precisament.
Què faríeu vosaltres
si estiguéssiu allí?
Sí, però nosaltres
no hem fet aquest paper mai.
A Tarragona no hem fet mai aquest paper.
No, no, no,
perdona'm,
si estiguéssim a Emposta
estiguéssiu a Reus.
No ho sé, no m'he trobat.
Bueno, precisament,
precisament perquè...
Però ho dic...
A Tarragona,
seu fins ara institucional
capital de la província
reconeguda
des de fa dos mil anys
i a veure,
i en tots els sentits
sí que hi ha hagut
alguns serveis
com, bueno,
no parlem de la universitat,
no parlem d'aquestes coses,
però, bueno,
són altres contextos,
però en aquest
de l'administració pública
jo, de veritat,
és que potser
he de tornar a repetir
perquè ho dic,
no sé,
la unitat
que hi ha hagut
en aquest sentit
i gràcies a molts moviments
ciutadans,
inclús el molt,
evidentment,
del qual en formo part,
per cert,
i molts altres ciutadans.
Vull dir,
escolta'm,
jo,
és que no ho sé...
Però Carles,
fan el que han de fer,
fan el que han de fer,
estupendo,
però clar,
de moment,
ha sortit un concepte jurídic
indeterminat,
vol dir que la peça
ja s'ha mogut una mica.
I el tema del nom,
Xavier,
del nom de la vegueria?
El nom de la vegueria,
a mi em sembla
que aquesta és...
Aquí és on s'ha destapat
el problema,
el nom de la vegueria,
perquè el de la capital
estic d'acord
amb els...
Però això,
per a son propi pes
ha de caure
que ha de ser Tarragona
i no pot ser cap altre.
Però el nom de la vegueria
és un tema
d'aquests civilins
que fa anys
que s'està introduint,
que és un nom històric,
però molt menys històric
que de Tarragona.
Això està claríssim,
no?
I s'està introduint
i s'està introduint
a base de comunicats.
És com si aquí
ens poséssim tots
ara a parlar
de la Universitat de Tarragona.
Si d'aquí a tres anys
seguim parlant
de la Universitat de Tarragona,
Tarragona, Tarragona,
al final,
el nom de la vegueria i la vegueria
també acabaria desapareixent.
Per què és així?
És perquè les qüestions
que la gent
o que el ciutadà
utilitza
en les nomenclatures
són al final
les que valen,
per molt que algú
vulgui batejar-les
d'una altra manera.
Llavors,
això del camp de Tarragona,
que a més a més,
finalment,
ja derivava
amb el camp,
perquè d'això
són tots
molt conscients,
bueno,
això era una obra
per a mi
clarament orquestrada
de determinats punts
que els interessava
fer desaparèixer
referències
a Tarragona.
aquí de totes maneres
la llei aprovada
pel govern
parla de camp de Tarragona.
Quan es desenvolupi
això...
Sí,
però és que d'aquí
que es desenvolupi...
Clar,
hi ha tota la tramitació
parlamentària...
És que primer l'Estatut.
És que si no hi ha estatut
no hi ha vegueries.
De moment canviarem el nom
i a la Diputació
canviarem el títol
del rètol de la façana
i prou.
Però si no s'aprova
l'Estatut
no hi haurà vegueries.
Precisament un dels articles
més controvertits
de l'Estatut
és aquest.
Home,
no em diràs
que al final
la conclusió seria
que estem aquí
fent uns grans debats
i unes grans tartúries
i unes grans discussions
per no res
perquè això difícilment
tirarà endavant.
I amb jo
que costarà molt, eh?
Sí,
però jo estic concretament d'acord
en aquest punt, eh?
Vull dir,
aquí la vegueria...
Vegueria de Tarragona.
Sí.
És a dir,
jo amb això crec que...
Mira,
en aquest sentit
estic segur que no és gaire
bé un pas endavant,
això.
És a dir,
és tornar una mica
a remoure
moltes qüestions
i que pot ser
que acabem d'aquesta manera,
com diu Climent,
de reduir el tema,
el terme,
el camp,
que de fet
en alguns foros
ja passa, no?
Sí.
Ja passa,
dius,
l'estació del camp.
Però passa excessivament.
Sí, sí,
i a Tarragona
ens ho hem deixat perdre.
Bueno, sí,
el camp és més curt
que el camp de Tarragona.
Inclusió que al final
no tot és camp de Tarragona,
ja ho sabem.
No, no.
Les marques aquestes
no...
Sí, clar,
perquè el Priorat
i la Conca de Barberà
i el Baix Penedès
no es pot parlar
de camp de Tarragona.
Històricament
ni Tarragona
és del camp de Tarragona.
Però és important.
A tu, Pep,
això del nom
del camp de Tarragona,
de la vegueria,
què et sembla?
No, de moment
el que acaben de dir
em crida l'atenció
si no tot el territori
que formarà part
d'aquesta vegueria
forma part
del que se'n diu
el camp de Tarragona.
Són ganes
de començar malament.
No ho sé,
perquè no es pot dir
vegueria de Tarragona.
Sí,
perquè el senyor
és de la Conca de Barberà
o del Baix Penedès
ja m'explicaràs que...
El Xavier que citava
a la Universitat
al cas de la Rovira i Virgília
principis d'aquesta setmana
ara que han passat molts anys
que li ha costat molt
a la Universitat
a Rovira i Virgília
explicar-se
i difondre
arreu d'Espanya
i arreu del món
que no era
una universitat privada
perquè portar el nom
d'un personatge
fa pensar
que és una universitat privada
i que ha estat
un sobresforç
per a la Universitat
de Tarragona
explicar-se.
Sí, sí,
de localització.
És a dir,
ha estat un problema
que ha hagut d'arrossegar
la universitat
durant 15 anys.
Sí,
fins a la Rive
que penso que
t'hem afegit
que ara no ho toquem.
No ho volguem dir,
i no removem el tema.
Bé, no,
però és el mateix
de l'aeroport.
Lo de l'aeroport,
si vols,
pot ser anecdòtic,
però és...
Però ens cita
la font del problema.
El font del problema
al final
és nomenclatures,
nomenclatures
perquè per aspiracions
d'alguns
està una mica més amunt.
Per tant,
que has d'eliminar
les de suposat enemic,
que també parlar
amb aquests serveis
tampoc és el que m'agradi
perquè si no anem plegats
en aquest territori
ja podem plegar,
francament.
Però
aquesta...
aquesta...
aquesta campanya
que fa uns anys
i aquí
pràcticament
ni ens havíem adonat,
perquè som més feliços
també
a Tarragona.
Sí,
no, no,
sí, sí,
som així
i bé,
bueno,
aquest,
ah, bueno,
mira,
Rubí i Virgili,
bueno,
no passa res.
Com que no passa res?
Sí,
però quan has d'explicar
amb algú
quan parles cap enfora
de la Rubí i Virgili
acabes dient
de Tarragona.
Has d'explicar...
al final...
Sí,
on està Rubí?
On està aquest poble
que diu Rubí?
Aquesta ciutat
que diu Rubí?
No, no,
al costat
de la que diu Virgili,
no?
No, home,
no.
I per acabar
amb el tema,
des del punt de vista
estrictament polític
i pel que hem pogut veure
o escoltar
aquestes últimes hores,
les reaccions
que hi ha hagut
dels diferents partits
polítics a Tarragona
creuen que la unitat,
de moment la unitat
es manté,
però creuen que
amb el llarg
mig o llarg
recorregut
es mantindrà
o serà molt difícil.
Tenint en compte
que tots els dirigents
polítics d'aquí
pertanyen a formacions
polítiques
d'àmbit nacional
i que, en fi,
poden tenir
postures
divergents.
Jo penso que a alguns
els hi va haver
a més a més
aquesta posició
i...
Tu creus que
s'hi hagués
mantint la unitat?
Crec que la societat...
A veure,
el moviment mou
i no és que
hem volgut tirar flors,
però ha sigut
un revulsiu important,
eh?
Important en aquesta ciutat
perquè feia molts anys
que no sortia
això,
la societat civil
movent-se
i donant veu.
i això els partits polítics
ho han vist,
ho han cobsat
i s'han donat compte
que en determinats temes
han d'anar tots a una
perquè és que no hi ha
d'altres,
és que no hi ha d'altres
discussions partidistes
amb aquests temes,
no?
Tu, Carles,
creus que es van dir
de la unitat?
Jo sí, però no ho sé,
saps?
Tinc allò...
Sí, però no.
Una coseta que fa
per aquí
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
que...
no és que em faci sospitar
però em molesta, no?
És a dir,
s'hauria d'anar més al tanto
o tindré més cura
per no fer declaracions
públiques de...
de desunió
o de...
no ho sé,
a veure,
és a dir,
no es pot sospitar
que...
doncs que l'alcalde
ha renunciat a no sé què.
No, no,
l'alcalde no ha renunciat a res
perquè...
és clar i contundent
a les declaracions que es fan, no?
Tant del nom
com a la conferència.
És a dir, públicament
no...
no s'ha de posar en dubte,
eh?
jo crec que no s'ha de posar en dubte
ni per uns ni pels altres.
És a dir...
i per tant,
amb això
hem de tenir
molta sutilesa també
i molta cura
a aquest públic...
Si hi ha desavenances
que es facin
a la Junta Portaveus
o a Porta Tancada
i que allà, doncs...
Potser la qüestió
és que es parla massa
davant de micròfons, no?
Sí, i llavors aquí dius
i l'interès...
i quan se parla davant de micròfons
quin és realment?
Buscar la Unió,
buscar la desavenança...
El problema potser
són els mitjans de comunicació
o el pressing mediàtic.
Bueno, doncs que vigili
els responsables.
La coseta aquesta
que diu el Carles que té...
El ron-rón.
El ron-rón aquest,
que jo estic segur
que si això no es plantegés
ara, que falten sis mesos
per les eleccions,
doncs...
potser desapareixeria.
És a dir,
segur que això
es tanyirà d'electoralisme
d'alguna manera
i es podrà aprofitar
perquè s'ha aprofitat
sempre tot, no?
Si haguessin passat les eleccions,
doncs segurament
no hi hauria...
En aquest sentit
t'adono la raó
de què és absolutament.
No, no.
No, no.
El debat que hi pugui haver
sempre tindrà aquesta...
Ara i després a les municipals,
segur.
I ara sempre tindrà aquesta sospita
una mica,
és com aquí mateix
ja hem parlat
o heu parlat
amb tertúlies
de l'assumpte d'Escó.
És evident
que no és el mateix
el tema d'Escó ara
que el tema d'Escó
d'aquí a cent mesos.
Per mi és molt evident.
Hem de vigilar, hem de vigilar.
I parlant de polítics
i d'alcaldes,
per exemple,
ho sé que ho hem sentit
aquests dies
l'alcalde de Lleida
que s'ha revelat
com un dels màxims
contraris a la llei
dient que s'ha de mantenir
la província de Lleida.
A mi em sembla perfecte.
I que el Pirineu
de Lleida
és Lleida
i que...
És la jugada contrària.
O sigui,
és la jugada contrària.
Et demanen molt més.
O sigui,
a veure,
qui fora lògic
que portés
el portaveu
d'aquesta iniciativa
seria el president
de la Diputació de Lleida,
que sí que el Pirineu és seu,
però el de la ciutat de Lleida
no és tan clar.
Però,
xapó,
endavant, sí.
Aquí tinc unes conviccions.
Allà fan pinya
per la ciutat,
allà fan pinya pel...
És que allà el territori
està més arrelat.
Sí.
Allà el territori
està més arrelat.
La diferència és d'aquí,
però la diferència també
entre la part de muntanya
de la província de Lleida
i la part de la plana
són tot dos mons diferents,
com seria aquí segurament
Tarragona i Tarragona i Tarragona i Ebre.
Sempre ha hagut aquesta connexió.
Lleida amb la seva muntanya
o la seva muntanya amb Lleida
sempre han tingut connexió.
La Vall d'Aran
sempre ha sigut una mica més tancada,
evidentment,
per la seva pròpia geografia,
però el resto
sempre ha hagut aquesta connexió.
Difícil, complicada,
però ha existit sempre aquest sentiment.
Per tant,
jo felicito l'alcalde de Lleida
perquè sí,
perquè ell defensa
el que creu que ha de defensar
i a més,
molt acusadament
i molt bé de mentment,
doncs endavant,
les idees s'han de defensar.
I per què?
Perquè al final els polítics,
penso jo que els polítics,
sobretot els de l'àmbit local,
han de defensar el seu,
com està fent el nostre alcalde aquí,
el seu àmbit,
encara que a vegades
tinguin d'enfrontar-se
a membres del seu propi partit
que estan en un altre estament
més amunt.
No, no,
crec que a cada part del territori
els plantejaments són diferents,
i aquest és el cas ben clar.
I Lleida,
és veritat que l'ara Lleida
i el Pirineu de Lleida
sempre s'ha identificat.
És una marca molt potent.
És una marca molt potent,
però evidentment,
jo crec que l'administració
en el seu conjunt
ha d'evetllar
per més coses que aquestes.
Jo crec,
en aquest sentit,
si ens posem en el terreny
d'una certa racionalitat
en la divisió territorial
i l'apropament dels serveis
perquè es gestionin més,
millor,
el servei públic,
doncs,
al territori,
jo,
doncs clar,
suposo que ara la paraula
la té el Parlament,
no?
Sí,
però aquí el Parlament
hi ha uns representants polítics
de partits.
Per tant,
aquí sabrà,
vulguem o no,
malgrat les pressions
de cada capital
i de cada ciutat,
doncs,
correspondrà,
doncs,
als partits polítics,
no?
En el seu conjunt.
Díquil,
com a...
difícil,
a l'albigeria dels Pirineus,
no és difícil,
és impossible,
és impossible,
sí,
s'agafa un concepte geogràfic
i ja està.
Ja m'explicaràs
com el pobre senyor
de la Vall d'Aran
ha d'anar a fer alguna gestió
de la seu d'Urgell,
que no es mori,
perquè,
pobra,
té un circuit de carreteres
infernal.
Però si ara havia d'anar
fins a Lleida.
Però és més fàcil
anar a Lleida,
és més fàcil
anar a Lleida
cada vegada
que no connectar-se
entre ells,
és el que us deia abans,
o sigui,
el problema
de les comarques,
siguin comarques,
siguin bequeries,
és la seva comunicació interna.
Si tens les comunicacions
més fàcils,
aproporeixes el moviment.
Escolta'm,
mira,
proposo-ho,
en lloc de gastar-se
el diner
aquí tenim ben a prop
un cas com és
la comarca del Baix Penedès,
que, tot i pertanya
administrativament
a la província de Tarragona,
mira molt més a Barcelona.
Per les seves comunicacions.
Perquè té unes comunicacions.
La gent del Baix Penedès
mira Barcelona
i no mira Tarragona,
entre altres coses,
perquè venir del Baix Penedès
a Tarragona
és bastant més complicat
que no pas mirar.
En Manresa mateix,
hi ha molta gent
de Solsona
que va a Manresa
perquè li cau més a prop
i més fàcil
que anar a Lleida.
Solsona que pot pertany
a aquesta bagaria
de la Catalunya Central
que no vol,
tampoc l'alcalde de Lleida.
L'alcalde de Lleida vol...
En tot cas,
que s'han de corregir
les infraestructures,
no els res.
En funció de les infraestructures
no paren territori,
però bueno.
Millorar les infraestructures.
És curiós
perquè estava pensant
que estàvem parlant
molt del paper dels alcaldes,
de l'alcalde de Tarragona,
també en aquest cas
el paper que ha tingut
l'alcalde de Reus
o a la mateixa demarcació
l'alcalde d'Amposta.
Hem citat en algun moment
l'alcalde de Lleida,
l'alcalde d'Esco
pel tema de les nuclears,
pensava també
tot i que els dirigents
del seu propi partit
alguns diuen
que ells potser
també haurien fet el mateix.
S'entén la postura?
A vegades
sembla en solitari
d'una persona
i quatre regidors més
d'un ajuntament
de demanar
de ser candidat
a una instal·lació
tot i que tingui
l'entorn en contra?
Jo, perdó,
crec que aquí
tornem a estar
en un cas,
a més si no
exactament igual,
similar, no?
És a dir,
hi ha uns interessos
de poble,
de ciutat,
en tots els sentits,
econòmics,
socials,
de repercussió general,
i un interès polític,
entre cometes també,
d'interès
potser més general.
De partit, interès.
Sí, i més general,
gairebé a vegades
no ho sé,
perquè a vegades
l'interès polític
o de partit
també és l'interès
potser del territori
i dels ciutadans
que pensen
d'una determinada manera
i que s'agrupen
per això,
justament,
un partit
senzillament
és una agrupació
entre cometes
de persones
que comparteixen
una sèrie
d'opinions
i d'interès
o s'agrupen,
com ara el Moute
o com ara
un altre moviment
o un club
o un partit.
I clar,
aquí hi ha una
diferència.
Per tant,
tu entens
la postura
de l'alcalde d'Escova.
I tant.
Però puc entendre
també la del partit?
Sí.
És que és curiós.
Juguem.
Ella ha defensat
el que creia
millor pel seu poble,
independentment
que si fos
d'un partit
A o B
o C,
és igual.
Per mi això és un alcalde
el que defensa
els interessos
de la seva localitat.
Que no estan d'acord
amb el seu partit,
mala sort,
es trobarà
en una confrontació
com tots ens trobem
amb colilles a la vida,
no?
A vegades has de decidir.
I tu, Pep,
també ho entens?
Jo crec que ha fet
el que li tocava fer,
si està convençut d'això
i posa endavant
i hi haurà una expedient.
Estarà bé o estarà malament
tenir un cementiri nuclear?
Sí,
però...
No,
ara era la segona pregunta
que els ha fet.
Però ell ha cregut
que era el convenient
pel seu poble
i la prova és
que té majoria
i bastant
aclaparadora.
Per tant...
I la segona pregunta seria,
creuen que és bo?
Seria bo
que tingués
el cementiri nuclear
a Escova
i la Ribera d'Ebre?
Pep,
no tens opinió
formada sobre això?
A veure,
jo he de pensar
que ells ho han valorat
i ho veuen positiu.
Doncs segurament
ja tenen el que tenen
i segurament
segurament
ho tindran
amb més condicions
que el que està ara,
no dir que ara
estigui malament,
però en tot cas,
ara tenen també residus allà.
Jo tampoc ho veig
que sigui cap...
No, no,
ben controlat,
no té massa problema.
Jo l'altre dia,
ahir o abans d'ahir,
veia unes imatges
per televisió
que ja ni me'n recordava
quan alguns països
dels teòricament
més avançats d'Europa,
sobretot
amb mentalitat ecologista,
llançaven els seus residus
al mar,
davant de les costes
de Galícia,
a 700 quilòmetres de Galícia.
Això sí que trobo
que és aberrant.
Mira,
allà va,
no trobaràs mai més
on t'ha anat allò.
I saps el que duraran
i tal.
Amb uns sistemes
ben estudiats,
protegits,
sembla que hi ha un model
molt definit
que es volia copiar
que devia dir
el Parranda.
Bueno,
és el que dius,
ja tenen el risc nuclear,
doncs una mica més
i a més cobrem
i prosperem.
A veure,
escolt,
en una de les ciutats,
que té de tot, eh?
Jo també amb això
la penso igual.
Sí,
mira,
ara recordo el tema
a Tarragona
quan la cementera,
l'esfera i tal,
hi va haver un fort moviment
social i ciutadà
també,
i bueno,
també semblava
que hi havia
les garanties,
patat i patat.
De fet,
ara,
hem passat uns anys,
jo crec que ningú en parla,
ningú sap res,
i bueno,
doncs no ho sé,
a veure,
ja sé que no és comparable
i que és molt més,
en fi,
les mesures de seguretat,
de garanties
hi han de ser molt potents
també en el sentit
d'aquest contenedor temporal
que diuen,
però jo també crec
que sí,
que en algun lloc
s'han debocat els errors.
Com ho solucionem,
si no,
com ho fem desaparèixer?
En fi.
Bueno,
però veus,
el cas de la cementera,
doncs,
tens tota la raó,
però i per què
ja no se'n parla,
doncs?
Perquè segurament
les coses tècnicament
s'han fet bé,
es va dir que s'adoptaria
una sèrie de mesures
correctes i tal
que s'han adoptat
i ara,
a mi no em consta,
però almenys no ho sento dir,
que sigui un inconvenient,
no?
Diguem,
d'entrada sempre hi ha,
amb tot,
hi ha una certa demagogia,
l'important al final
és com es fan les coses
i que es facin bé
i la prova que es fan bé
és el cas de la cementera.
Estem a punt d'acabar la tartúlia,
deixi'm re un moment
per comentar,
no sé si ho hem pogut veure
avui a través de la premsa
perquè és una notícia molt gràfica,
el nou logotip
de turisme de Tarragona,
Tarragona sense Mediterrània,
són set onades
que combinen
el color blau del mar
i l'amfiteatre,
no sé si l'han tigut
l'oportunitat de veure,
els sembla bé,
els agrada,
calia renovar una mica
la imatge turística
perquè recordem
que la imatge de turisme
de Tarragona
eren aquelles onades
dels anys,
de principis dels 90.
Sí,
penso que calia renovar-se
i a més trobo
que el dissenyador gràfic
que ha fet això,
el felicito
perquè em sembla
molt escueta
i molt clara,
no?
Sí?
T'agrada, Pep?
No m'agrada,
no m'agrada.
Sí, sí,
està molt senzill,
molt gràfic
i a més explica
moltes coses
amb quatre pinzallades,
jo crec que està molt bé.
Sí, sí,
també identifica clarament
la ciutat
i on estem.
I hem de fer,
això és un logotip
i és la renovació,
però hem de fer una aposta
perquè ahir en la presentació
l'alcalde
i el tinent d'alcalde
de turisme
parlaven molt
d'una aposta clara
definitiva
de la ciutat
pel turisme?
Per suposat.
Sí, home.
És un dels models
de ciutat que tenim
i que no hem explotat
suficientment
i per suposat
que és un dels camps
de futur.
Que ens cal molt de camí,
no?,
per recórrer?
Ui, i tant.
Fa molts anys
que es diu
en tots els fos,
això,
el potencial de la ciutat
no ha estat,
no és rendible,
no s'ha explotat suficientment
i que hi ha molt encara.
És rendible,
no rendeix,
però rendeix.
Vas per l'estranger,
o no ni per l'estranger,
per el nostre país
i una ruïna de no res
li fan una publicitat
impressionant
i després vas allà
i dius,
però si nosaltres
tenim 40 vegades més
i ho veus anunciant.
El patrimoni
és importantíssim.
I cues.
És que la conclusió
que seria
que no ens sabem vendre?
Ens hem de vendre més,
eh?
Tarragona
ens falta una certa autoestima
i a les zones...
Molt autocomplaents
i tots està bé
i vivim molt bé
i és una ciutat perfecta.
És tu abans
quan parlàvem
de tot això
del camp de Tarragona.
Sí,
oh, ja estem bé,
bueno,
si ens espavilem
podem guanyar,
bueno,
està superant llistó
molt, eh?
de satisfacció
del ciutadà mitjana
a Tarragona.
Relaxa.
També dóna veu
després a dir,
oi, Tarragona
s'està supertranquil,
no?
Si et vols relaxar,
més allà.
Sí,
però clar,
estem tan relaxats
que no ens fem publicitat,
no?
A la platja,
vas a passejar
per la Rambla,
poc soroll,
no?
Essència mediterrània,
així es diu.
No fan el soroll aquell
dels tornines?
El nou lema,
com dèiem,
és essència mediterrània,
en fi,
així una mica
com si estiguessim
al costat del mar
al costat de l'amfiteatre,
acabem la tertúlia
en aquest matí
de divendres,
que ens porta
també al cap de setmana.
Una tertúlia
que avui hem compartit
amb el Pep Bertran,
amb el Carles Tepero
i amb el Xavier Climent.
Senyors,
moltes gràcies,
que vagi molt bé,
bon cap de setmana
i fins la propera tertúlia.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu,
bon dia.