Carles Marqués, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
T'han donat permís, eh?
M'he quedat, m'he quedat.
No, no, el Quim i jo l'he vist amb tanta contundència,
però ja he vist que no.
No, no, no, m'hi tracteu molt bé.
Això sí, millor que no parlem de futbol, eh?
No, a més, portes coses molt agradables, eh?
Perquè el futbol últimament no ens està donant gaires alegries.
No, però si voleu podem parlar de boxa o de patinatge.
Per què?
Perquè Charles Chaplin, en les pel·lícules que es poden veure al Caixa Fòrum,
entre altres esports, practica la boxa, una boxa ben curiosa,
i un patinatge encara més curiós.
Però sí, sí, practica aquests dos esports.
Ahir que estava l'exposició del Caixa Fòrum de Chaplin,
de veritat, no us la perdeu, eh?
És que té moments...
T'hi pots estar estona, perquè a més, com que hi ha tantes pantalles,
seus aquí, et mires una pel·li, seus a un altre lloc,
llegeixes una llegenda d'una fotografia...
Correcte.
Vaig veure una d'aquestes de boxa, va coincidir que era allà, sí, sí, molt divertida.
I una en què cantava, també.
Exacte, perquè el personatge de Charlotte pròpiament no va parlar en cap pel·lícula.
Va començar al cinema sonor i aquell senyor continuava sense parlar,
i aleshores tots els aficionats, ell mateix, es preguntaven què passaria.
I en una pel·lícula semblava que anava a parlar,
i va passar el que veureu si aneu a l'exposició.
Hem d'anar-hi perquè, a més, el que és l'exposició de Chaplin,
també aquesta setmana aporta activitats paral·leles, a banda.
Sí, senyora, continuem amb el nostre concurs.
Recordeu, recordeu, eh?
Vull dir, això és premi directe, no anem a Sòria,
però sí que fem una altra mena de concursos,
que és el diumenge, en el taller familiar,
el taller familiar que es fa cada diumenge a les 12 del migdia,
si preneu part, ha de ser una família,
no sé de quants membres, però diguéssim que una família,
i aleshores si participeu i feu una petita imitació de Chaplin,
doncs, bé, reuen un concurs.
Això el diumenge a les 12, però abans hi ha més coses.
Està funcionant bé.
A més, ara es veu la pantalla que teniu al vestíbul,
ja es veu canalleta, ja que van fent alguns amb molta timidesa,
altres molt llançats, la veritat és que està creant un ambient
molt bonic en el que és la història del cinema,
i un ambient també familiar, perquè permet moltíssimes activitats.
Però el dia 25, Chaplin continua sent protagonista a aquest fòrum, no?
Exactament, fem la pel·lícula, a veure què no m'equivoqui,
Llums de la ciutat.
Tan bonica aquesta.
Llums de la ciutat, aquella de la noia sega.
La sega que ven les roses allà al costat del parc,
o és un drama tremendo.
Doncs ja ho sabeu, a les 7 de la tarda,
de la conferència, Àngel Quintana,
professor de la Universitat de Girona,
presenta breument, eh?,
amb una mitja horeta la pel·lícula,
per tant, és una conferència molt dinàmica,
i després, a dos quarts de vuit,
fem la pel·lícula Llums de la ciutat.
El que és l'activitat familiar,
el Carles ja ho comentava,
el que són les imatges en moviment,
però a la tarda hi ha...
Més coses, sí.
Un concert.
Fantàstic.
Un concert de música magravina,
on, entre altres coses curioses,
es descobreixen que algunes de les melodies populars
que tenim nosaltres
són exactament les mateixes
que en el nord d'Àfrica, el Magreb.
Llavors, unes preguntes si van pujar, si van baixar.
Mira, no ho sé.
No ens l'hem de...
A més, un té a la menta.
Exacte.
I si vols també fer un altre concurs de premi directe,
avui estem...
Escolta'm,
clar, m'han estimulat amb el tema aquest de premis i tal.
A més, no t'han fet fora.
No, no, no, no, ni molt menys, escolta'm.
I jo crec que, home, nou punts...
A veure, sí que és veritat que es perden molts partits a casa,
he dit que no parlaria de futbol.
A tu també et perd el futbol.
Però escolta'm una cosa,
a nou punts de...
Estem...
Sí que és veritat que estem a prop del descens i de l'ascens per igual,
però jo crec que està molt bé, tu.
Jo soc una observadora...
Sort que fora es guanya, ja està, tu.
Jo soc una observadora externa,
no em manifesto mai en aquest tema d'enlàstic.
Entre altres coses, perquè soc una ignorant i no tinc ni idea.
Jo només em manifesto positivament, com pots veure.
Clar que sí.
Premi directe, doncs.
Els que aneu...
Feu-me a casa, eh?
Perquè és així de ràpid i així de clar.
Els que escolteu aquest programa
i aneu al taulell de Caixa Fòrum
i digueu una cosa tan senzilla com
Tarragona Ràdio,
té a la menta,
teniu dues entrades gratuïtes.
Va, ho estan regalant.
És a dir, te'n vas al Caixa Fòrum,
et mires l'exposició de Chaplin
i dius
Tarragona Ràdio té a la menta
dues entrades pel concert magnífic de música de diumenge.
Aquest home cada dia ho posa més fàcil.
Sí, sí, perquè és que a més...
Bé, d'alguna manera volem,
a part d'estimular l'audiència,
home, també volem ajudar una mica
les activitats aquestes
que arribin a tothom,
que no sigui un obstacle
el preu mínim que tenen.
Vull dir que si podeu pagar-ho,
doncs perfecte, però vaja.
En tot cas, no hi ha cap problema
perquè dieu que veniu de part nostra,
de part de Tarragona Ràdio.
I parlant d'estímuls, déu-n'hi-do la conferència que tenim demà
i ara en podem parlar una miqueta, no?, a més a més.
Exactament, doncs, bé,
els artistes com a científics, diguem-ho així.
Que bé que ja fa temps, eh?,
que es va trencar aquella cosa de l'humanisme a la ciència,
afortunadament ja sabem
que formem part d'un tot, eh?
i això està facilitant un avanç en el coneixement
i en la recerca impressionant.
Lluís Martínez, que ara parlarem,
i per tant, si m'equivoco,
em corregirà, doncs ens parla del significat biològic de l'art.
És a dir,
l'artista com a neurocientífic.
L'artista és una persona que analitza
la realitat a partir, diguéssim, d'això,
d'un procés mental
que el fa diferent d'altres mortals
i que a partir d'aquí, doncs,
entreu una visió de la realitat
que té, això, uns fonaments biològics.
Jo crec que és interessant.
Imagina't treballar amb les grans obres dels grans mestres
i a partir d'aquí deduir, diguéssim,
com funciona el cervell humà.
No, no, Déu-n'hi-do.
El significat biològic de l'art és el títol
i la conferència és demà a les 7 de la tarda
i, com deia el Carles,
la pronunciarà Lluís Martínez,
científic titular del Consell Superior
d'Investigacions Científiques
a l'Institut de Neurociències, en Delacant,
on, a més, dirigeix el Laboratori
de Neurociències en Visuals.
Lluís Martínez, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
A banda, té alguna vinculació amb el món de l'art?
Vostè també és artista, a banda de científic?
No, jo no soc artista.
La vinculació més directa és que mi hermana
és història de l'art,
però, personalment, no tinc ninguna relació directa
amb l'art, més allà de que disfruto
de l'art com a cualquier mortal.
No, no, jo no crec que això
tingui a ser un plus que vostè sigui artista,
però el tema que tractarà a mi a priori
me parece tan complejo
com apassionant a la vegada.
Sí,
lo és, i fins ara
s'ha escapat un poc de escrutinio
científic,
el porqué tenemos esta necesidad
tan aparentemente innata
de unos producir arte,
pero en general todos de experimentar arte,
de ver arte
y porqué el arte ocupa
una posición tan central en nuestras vidas.
Sí,
es un tema de investigación apasionante
porque como todo
en nuestro contexto vital
tiene que tener una base biológica
que es en la que nosotros,
mi grupo de experimentación,
está más interesado.
A ver,
lo digo de una manera muy sencillita,
ya me perdonará,
pero el cerebro
no reproduce fielmente la realidad.
Digamos que utiliza
la información de los sentidos
y la propia experiencia vital
para entonces crear su modelo,
su visión de aquello
que está observando,
¿no?
Por lo tanto,
cada uno es independiente
y cada observación
de una obra de arte
entonces es única.
Sí,
en cierto modo
sí se puede decir así.
Lo que nosotros hacemos,
a mí me gusta explicarlo
de la siguiente forma,
lo que hace nuestro cerebro
con la información
que recibe de los sentidos
no es transmitirla
de forma pasiva,
ver,
por lo tanto,
no consiste en una mera
transmisión de imágenes,
es procesar información.
Nosotros recibimos
entradas sensoriales
por nuestros sentidos
y el cerebro
tiene que aprender
a utilizarla
para explicar
el mundo que tiene ahí fuera
y eso lo vemos
muy bien
en los niños pequeños.
Nosotros hay cosas
que podemos observar,
vemos cómo los niños
aprenden a caminar,
vemos cómo los niños
aprenden a hablar
o nos damos cuenta,
pero sin embargo
no somos conscientes
de cómo aprenden a ver
y es algo
que también están haciendo.
No nacemos
con la capacidad
completamente desarrollada
de entender
el mundo visual
que tenemos ahí fuera,
tenemos que aprender
y generalmente se aprende
utilizando determinadas pruebas
o determinadas pistas
que los estímulos dejan
y asociando esas pistas
a imágenes
de objetos
que hay en el exterior,
por ejemplo,
las pistas que deja
una cara,
pues aprendemos
a asociarlas
a una cara en concreto
de una persona querida,
de un amigo,
etcétera,
etcétera,
y eso con todos
los estímulos.
Y estas pruebas,
estas pistas,
los artistas
también las utilizan
en su obra,
por eso es tan informativo
utilizar para aprender
cómo funciona el cerebro
la obra de pintores
a lo largo de toda la historia.
¿El cerebro
de un artista
desde el punto de vista
neurobiológico
sería diferente
al cerebro
de los que no lo somos?
Funcionaría
de forma ligeramente diferente,
es posible,
de hecho,
yo creo que los artistas
tienen una mirada
o ven el mundo
de forma ligeramente distinta
al resto de las personas,
por eso tienen
esa capacidad
tan aparentemente
innata
y tan abrumadora
de plasmar
en un cuadro
una imagen
que en dos dimensiones
transmite
no solo visualmente,
sino también emocionalmente
tanto al espectador.
Del contenido
de la conferencia,
lo justito,
porque lo que hay que hacer
es ir mañana
a las siete de la tarde
a escucharle.
A mí, si no le importa,
Luis, me gustaría
que nos dijera
cuatro cositas
de lo que están haciendo
en el laboratorio
de neurociencias visuales,
porque yo creo
que deben hacer
un trabajo
realmente apasionante allí,
¿no?
Pues a nosotros
sí nos apasiona.
Llevamos
distintas líneas
de investigación,
algunas tal vez
un poco más áridas
para el espectador
no iniciado
en esto
de la investigación cerebral
que implican
simulaciones
por ordenador
complejas
o registros
de actividad
eléctrica
en el cerebro
también
múltiples
y complejos
y para lo cual
utilizamos
el análisis
no solo
de estímulos visuales
estereotipados
que nosotros generamos
en el laboratorio,
sino también
el análisis
de obras de arte.
En concreto,
y algo contaré
en la conferencia
de mañana,
utilizamos,
por ejemplo,
la Mona Lisa
de Leonardo,
que es un estímulo
ambiguo muy útil
para descifrar
cómo el cerebro
interpreta
distintas facetas
de información
que hay en una imagen
y otro tipo
de imágenes ambiguas
también muy sutiles
que utilizan
mucho los artistas,
ilusiones visuales
y otros estímulos
que tienen
un componente
lúdico,
digamos,
para el público
en general
muy alto.
Precisamente
sobre la experiencia
esta de la Mona Lisa
se ha escrito
algún que otro artículo,
me parece.
A mí me suena
de haberlo leído
en algún sitio,
¿verdad?
De por qué
a un espectador
le parece
que la expresión
de la Mona Lisa
es una de seriedad
y luego
la famosa sonrisa
de la Mona Lisa.
Sí,
nosotros acabamos
de publicar uno
que ha trascendido
un poquito la prensa,
simplemente por el hecho
de,
por lo sencillo
que es relacionar
algo científico
con algo artístico,
eso siempre llega
mucho mejor
al público en general.
Pues mañana
podremos saber
muchísimas más cosas.
Luis Martínez,
muchísimas gracias
por atender nuestra llamada.
Mañana a las 7
en Caixa Fórum Tarragona.
Suerte, buenos días.
Muchas gracias a vosotros
por el interés.
Adiós, hasta la próxima.
Déu n'hi do, eh?
Ja no va prenent apunts
perquè dic que així,
doncs calla
que si hem de preguntar
alguna cosa demà
perquè després hi haurà
una mica de col·loqui
com sempre, no?
I que les preguntes
sempre solen tenir
també en aquell nivell
important o alt
i és una conferència
que és perfecta
tant per gent de ciències
que això també està clar
i a més el que deies tu
aquesta divisió
segurament s'ha trencat
però recordem que avui
elogi de la distància
un any
en una població rural
amb un ritme de vida
molt menys trepidant
que el d'aquí
en aquesta mesura de ràdio
que hi surt la gent.
Doncs un poble
de Galícia
on s'agrada l'Ugo
i una vida molt més
tranquil·la
i senzilla.
I que més tindreu
el realitzador
de la documental, no?
Sí, sí, això és un luxe
poder-li preguntar
directament al realitzador
això avui
avui a les 7 de la tarda.
Per cert, ja un breu apunt
l'hem escoltat a les 12 del migdia
la conversa que manteníem
amb John Lee Anderson
gràcies a l'esforç
que es va fer
des del Caixa Fòrum
que el van portar aquí
el divendres
el van poder enregistrar
com va anar
pel que fa
al saló
a la conferència
a tothom.
Ell estava encantat
amb els alumnes
del matí.
Jo vaig marxar
com a dos quarts de 10
del vespre
perquè tenia
coses a fer
i pensava
aquests senyors i senyores
que es queden aquí
començant per ell
i per Gerbassio Sánchez.
A quarts de 10 del vespre
encara hi era?
Encara hi era.
I va començar
a les 7 de la tarda.
Correcte
i no haurien acabat.
Per tant
no et s'hauria de dir
com va acabar la cosa
perquè jo no hi era
però acabaria de marxar.
Un gran personatge
un gran professional
i una gran setmana
que també tenim
pel davant
al Caixa Fòrum.
Carles
amb el teu permís
saludo al teu parent
que avui sí que el tenim
entre nosaltres.