logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Relativament fàcil que l'Ajuntament pugui assumir aquesta gestió del consistori.
Però abans que intervingui el Sergi, aprofitant que tenim altres partits representats a la Tertullia,
què els sembla a largues sentits?
Per exemple, a Iniciativa, què us sembla?
És que jo penso que aquell pàrquing no s'hauria de construir.
Sí, simplement és el que hem defensat sempre.
Pensem que al mercat no s'hi ha de fer un pàrquing sota, ja té el pàrquing de la plaça Cursini que dona servei al mercat
i té prop al pàrquing de la Rambla, i embarcar-se amb una obra caríssima per posar un altre pàrquing a sota del mercat
sempre ens ha semblat un despropòsit.
I per tant...
I per tant, és que ja, pàrquing de la base, que penso que no hi ha d'haver un pàrquing al règim de concessió d'aquell pàrquing, és una cosa...
Maribel.
Nosaltres, el nostre grup municipal ja hem manifestat en diverses ocasions que aquest pàrquing pensàvem que havia de ser un pàrquing públic,
un pàrquing controlat per Espimsa, no?
Aleshores, el fet que s'hagi col·locat aquesta clàusula de rescat en unes condicions raonables o avantatjoses per a l'Ajuntament,
suposem que deixa una porta oberta perquè finalment aquest pàrquing pugui ser no de concessió privada
i per tant pugui oferir els mateixos avantatges que estan oferint la resta de pàrquings municipals.
Sergi, per què s'ha decidit aquesta opció?
S'ha decidit aquesta opció, que és precisament aquesta, és a dir, es llença el concurs de l'obra amb un aparcament,
amb el pàrquing en règim de concessió però amb una clàusula de rescat,
és a dir, que tant durant la construcció com posteriorment si ja hagués començat l'explotació,
es podrà rescatar unilateralment per part d'Espimsa, evidentment...
Però per què es rescataria? Perquè fa malament l'obra la constructora?
No, no, no, a veure, en aquest sentit, quan diem rescatar, vol dir, a veure,
nosaltres tenim un quadre de finançament i aleshores, evidentment que tenim el finançament per tirar endavant l'obra
perquè si no, no podríem llançar el concurs públic, vull dir, a partir d'avui ja estarà publicat,
entre avui i demà, amb l'acord del Consell d'Administració d'Espimsa,
ja estarà publicat el plec de condicions en el Diari Oficial de la Comunitat Europea
perquè tenir aquest import ha d'estar publicat i, per tant, ja les empreses poden presentar ofertes,
vull dir, ja la roda ja està girant, no?, des d'ahir.
Rescatar-lo, a veure, jo crec que ara ens facilita molt a l'iniciar tota l'obra,
sobretot des d'un punt de vista de quadre de finançament,
però també és cert que aquest préstec que tenim de 26 milions d'euros s'ha de tornar
i aleshores nosaltres el que estem preveient és que les coses,
evidentment la situació econòmica en aquests moments és molt complicada per tothom,
però que si en uns dos anys o en tres anys la situació econòmica segur estarà molt millor
del que està ara i aleshores jo crec que podrem assumir, podríem assumir,
és una possibilitat que obre això al rescatar, és a dir, agafar i que allò ho gestioni directament a Espimsa
en aquell moment, per tant, jo crec que aquesta condició realment cobrim les dues coses,
és a dir, no tanquem la porta a que pugui ser finalment d'Espimsa,
al contrari, vull dir, hi ha una porta molt ben i a més a més amb unes condicions molt raonables del rescat,
però per l'altre costat estàs amb la prudència que has de tenir davant de tenir un quadre de finançament
i un quadre de retorn del préstec que no fem barbaritats.
Deixa'm saludar la quarta convidada que ha arribat a la tertúlia, Begoña Floria del grup municipal socialista.
Begoña, bon dia.
Molt bon dia a tot.
Hem començat la tertúlia parlant de la concessió del pàrquing del mercat.
Alguna reflexió a fer sobre aquesta qüestió?
No, jo crec que les coses s'estan fent bé i que per tant és un projecte molt complex i molt...
Jo soc veïna, a més a més, vull dir que el segueixo molt de prop perquè des del principi
cada dia passo per les obres dos i tres cops i penso que és un projecte que serà un canvi molt important
per tota aquella zona i que s'estan fent les coses de forma correcta, planificada i a més a més
M'agrada molt la manera aquesta de plantejar l'obra de manera que els veïns, malgrat sí que tenim les molèsties, etcètera, etcètera
podem anar també veient l'avenç perquè veiem quant s'obra, quant s'ha tancat, hem vist les excavacions
veiem ara com s'estan desviant els serveis i diguem-ne que és com una també com una obra cel obert
que permet fins i tot, i perdona, l'il·lusió personal, jo amb la meva filla li explicava l'altre dia
com van les canonades per sota la terra, com funciona el tema dels serveis de casa
bueno, no ho sé, això des de l'àmbit de l'anècdota però que jo crec que és una obra important
i que el que s'ha de fer és això, que es compleixin els terminis
En qualsevol cas el tema de la decisió d'espinça del Consell d'Administració d'ahir
sobre aquest pàrquing de donar-li a una empresa privada
arriba pocs dies o poques setmanes després una altra decisió
que va passar més per Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Terraona relacionada amb altres pàrquings
aquí, si no m'equivoco, hi havia el de l'Avinguda Catalunya
el de l'Avinguda President Companys i el de Joan XXIII
en què l'Ajuntament rescata aquests pàrquings
Amb aquest tema hem de diferenciar dues coses
una cosa és el model de gestió, és a dir, que pot ser concessió o pot ser pública
i una altra cosa és la política de preus, que és molt diferent
i el que s'està fent ara per primer cop és una política de preus
a banda del rescat d'aquests tres pàrquings que ve provocat
per unes circumstàncies de risc econòmic
i on l'Ajuntament ha de...
De risc econòmic de l'empresa privada
Sí, de l'empresa privada
on, perdó, l'Ajuntament
és avalador solidari
i per tant, si hi hagués un problema
l'Ajuntament hauria d'assumir
tot el deute que s'ha generat
I vull entendre que les concessions
que posareu ara al pàrquing que voleu fer
sota del mercat impedirien que passés el que ha passat ara
Serien més avantatjoses
No, el que anava a dir jo abans
era que les concessions històriques que s'han fet
no hi havia clàusula de preus
i amb la concessió que es posa a marxar ara al mercat
sí que hi ha una clàusula de preus
amb la qual cosa no es tracta tant del model de gestió
que jo crec que és on hi ha la confusió
sinó que realment es garanteixi amb la fórmula que sigui
sigui per una clàusula de contracte
o sigui per una gestió directa
que la política de preus és la política correcta
per tal que no es dispari el preu
com ha passat amb alguns...
De altres maneres els pàrquings d'Espimsa
no eren dels més baratos
els pàrquings d'Espimsa de fet
eren dels més cars de la ciutat
I recordo que l'iniciativa Arga
vau estar en contra del rescat
per part de l'Ajuntament
Per què?
Perquè aquest model en què d'alguna manera
quan el negoci és productiu
el gestiona una empresa privada
té la concessió a l'empresa privada
i quan té problemes
l'ha d'assumir l'Ajuntament
l'ha d'assumir l'administració
em sembla que és un model erroni d'entrada
De fet aquest model és el model de convergència
ha estat convergència
la que ha estat construint pàrquings
donant-los tots en concessió
pàrquings públics en concessió
Disculpem-me només una cosa
Aquest és el model
que et facilita d'entrada
poder fer pàrquings
Poder fer pàrquings
i que després quan tenen un problema
El que cal valorar és la demanda
que tens a la ciutat
Jo crec que aquí s'estan dient unes coses
que no són certes del tot
A veure, no és que no siguin rendibles
els aparcaments
La situació és que l'empresa
en ella mateixa, l'empresa privada
té una situació de risc evident
I aleshores l'Ajuntament salva l'empresa
No que li vagi malament
Aquesta empresa
Aquests tres aparcaments
Aquests tres aparcaments
és un granet de sorra
dins de la seva activitat econòmica
I per tant els problemes
tots sabem que aquesta empresa
ve del sector immobiliari
i la crisi del sector immobiliari
ha afectat a totes les empreses
d'aquest àmbit
Per tant, jo no estic d'acord
Arga, vull dir, amb el que deies
Vull dir, que dius
Home, ara si va malament
era això
Tu i jo no hi estic d'acord
en moltes coses
Afortunadament
Afortunadament
Aleshores
En aquest tema que havíem de fer
Que se tanquin tres aparcaments
a la ciutat
No, no, no
És que s'anaven a tancar
Si anaven en situació de risc
Que teniu un problema immediat
i havíeu de reaccionar
a aquest problema

Però que aquest problema
ve d'una gestió anterior
que era errònia
que estava equivocada
No, no, disculpa
Aquest problema
ve donat per una situació econòmica
que jo crec que
no esperava molta gent
No, perdona
Però
Perquè el que està clar
és que fins ara
les coses han funcionat
com havien de funcionar
El model de construcció
de pàrquings
que ha tingut
la ciutat de Tarragona
donant amb concessió
amb unes garanties
molt insuficients
per l'administració
s'ha demostrat ara
quan hi ha hagut una crisi econòmica
que era errònic
que era equivocat
No, jo no era
El problema és
Disculpa
però acabem de parlar
Acabem de parlar
d'un pàrquing
que es farà nou
a sota del mercat
que es farà el mateix sistema
Ara, és a dir
que les concessions
Quan se tenen les concessions
no se posaven
en una sèrie de condicions
Una sèrie de condicions
Les clàusules
De clàusules
de tarifes
de política comercial
Aquesta és una altra història
I això no s'establia dins
Una cosa és el model
i una altra són les condicions
El problema no és el model
Perquè acabem de parlar
d'un pàrquing
que es construirà sota del mercat
que es donaran les mateixes
Maribel, potser no m'he explicat bé
Per això li he preguntat al Sergi
si el tipus de model de concessió
que feien era diferent
Perquè el model de concessió
que es feia abans
portava aquests problemes
El model de concessió
és el mateix
Les condicions són diferents
En el concurs
Per exemple
en aquest concurs
d'aquesta concessió
de l'aparquament de sota del mercat
a part de tenir aquesta clàusula
de rescat a la qual fèiem referència
Per exemple
es posa dins de les millores
de les ofertes de les empreses
millores els tíquets
per exemple
que podran donar
els comerços del voltant
perquè donguin hores
gratuïtes als seus clients
I això no s'havia posat mai
en un plec de condicions
Per tant, jo no crec
que la concessió
per règim general sigui dolenta
És com la planteges
En la zona concreta del mercat
no s'havia ficat mai
en cap plec de clàusules
perquè el pàrquing
que hi havia
a la plaça Mercat
era d'Espimsa
i per tant
l'Ajuntament ja ho feia
Jo parlo de la plaça de la Font
Parlo del d'altres zones comercials
Parlo del Balcó Mediterrani
el de l'Avinguda Catalunya
Parlo d'aquestos
No, però el que és veritat
és que al model anterior
no hi havia clàusules de control
per la raó que fos
i no se'n tracten d'en raons
però és veritat
que s'ha donat peu
que si hi ha estat un model erroni
en aquest sentit
no el model de gestió, insisteixo
sinó el model de concessió
és a dir, donar concessions
sense posar unes polítiques de preus
i uns tovalls
on no pugui haver un descontrol
diguem-ne
en el que són preus
i em sembla que en algun dels pàrquings
fins i tot
amb absoluta llibertat
de pujar així
fins i tot que s'ha d'assumir
em sembla que és la de la plaça de la Font
o no sé quin és d'ells
Clar, això què ha fet?
Doncs que els pàrquings de Tarragona
s'hagin disparat de preu
durant molt de temps
I aquí anem al clau de la qüestió
perquè segur que més un dels que ens està escoltant
deu pensar
molt bé, avui que tenim la tertulia
polítics
aleshores, això, per exemple
aquest rescat de tres pàrquings
i amb la notícia d'avui del pàrquing del mercat
pot fer viable
que en un curt termini de temps
Es posen les condicions
per poder començar a fer
una política de pàrquings global
més coordinada
amb una política de preus
més raonable
on no hi hagi tantes diferències
entre públics i privats
en aquest sentit
i que la ciutat
pugui
gaudir
de
de resoldre
un tema
que a les ciutats d'avui en dia
és fonamental
que és la mobilitat urbana
i per tant
els pàrquings
han de poder ser assequibles
han d'haver també
models de pàrquings dispersoris
que és el que hem estat fent
perquè la gent també el pugui deixar
més fora
hi ha d'haver un bon sistema
de transport públic
això no se soluciona
en tres anys
això es posa a les bases
per anar-ho solucionant
paulatinament
evidentment
és el que s'està fent ara
això què vol dir?
que d'aquí per demà
no hi haurà un canvi
radical
que la gent pugui notar
però evidentment
el que s'ha fet
a partir d'avui
amb aquesta decisió
del pàrquing
tan cèntric
que a més
és estratègic
serà estratègic
el del mercat
és començar a posar
les condicions
perquè això sigui possible
a veure Sergi
el tema de les tarifes
poden baixar o no?
per exemple
aquestes que ha assumit
Espinça
aquests pàrquings
que ha assumit Espinça
ho estem estudiant
i la nostra voluntat
és
que estem estudiant
els diferents escenaris
però jo crec que
una baixada
de tarifes
la tindrem
i a mi m'agradaria
que fos
abans de començar
la campanya
de Nadal
perquè això seria
la millor ajuda
que li podríem donar
des dels aparcaments
a tot el comerç urbà
de la nostra ciutat
a fer efecte
que vingui gent
de fora de la ciutat
de Tarragona
a comprar a Tarragona
amb unes tarifes
d'aparcaments
molt més econòmiques
quin percentatge
si serà un 10
un 15%
no ho sé
és el que s'està
és el que s'està avaluant
i per què ara
doncs el que deia
la Beguanya abans
ara tenim
una posició dominant
en el mercat
és a dir
ara l'Ajuntament
a través d'Espinça
o sigui
de les seves dues
empreses municipals
tenim la majoria
dels aparcaments
de la ciutat
i per tant
ara que tens
una posició dominant
dins el mercat
dins els aparcaments
de la ciutat
és quan pots marcar
línia comercial
aquesta és la diferència
del perquè ara es pot fer
i potser abans
no podien fer-ho tant
no podien fer-ho
perquè no volien
el problema
que de Tarragona
sempre hem pensat
que en qüestió de pàrquing
no és que no hi hagi pàrquings
hi ha pràcticament
9.000 places de pàrquings
a Tarragona
de pàrquings públics
i hauries de comptar
els disuasoris
que em sembla
que són 800 i escaig
que s'han construït ara
places d'aparcament
n'hi ha
Déu-n'hi-do
si n'hi ha
el problema
és que les tarifes
són molt cares
són caríssimes
les de tots
les dels pàrquings públics
i amb això
és veritat que són molt poquetes places
i per tant no es nota
els públics de Saavedra
de l'empresa municipal
d'aparcaments
han baixat
han baixat
han baixat
però continuen sent caríssimes
tenia raó
amb el que deia abans
que els aparcaments municipals
eren
si no tan cars
del 2008
van baixar
depèn
a veure
els d'Espimsa
eren molt cars
Maribel depèn
els d'Espimsa
eren molt cars
els de l'empresa municipal
de pàrquings
eren bastant més
més assequibles
la que no deus fer servir pàrquings
ets tu
perquè jo sé que el faig servir
molt
de tota manera
vull anar
al final del meu raonament
si em deixeu
si tenim 9.000 places de pàrquings
i estem tots d'acord
en que el problema
dels pàrquings de Tarragona
és el preu
que és caríssim
per què dimonis
hem de construir
un altre pàrquing nou
a sota del mercat
per una senzilla raó
no
perquè la centralitat
ens costa 30 milions d'euros
és al·lucinant
jo no ho entenc
el pàrquing no ens costa 30 milions d'euros
el pàrquing ens costa 7
7 dels 30
per tant
dels quals
quants en teniu ja?
tenim
26 milions d'euros
en un préstec
que hem assolit
a veure
la visió és una miqueta més
de llarg termini
i no miris
i no miris
el curt termini
a veure
si el que estem pretenent
és fer un centre
que ja ho és
molt potent
des del punt de vista
componencial
però encara més potent
aquestes 330 places
adicionals
que es construiran
al costat del decursini
són fonamentals
per aquesta zona centre
de la ciutat de Tarragona
a més a més
a sobre el banc d'Espanya
hi volem posar
aquest centre
diguéssim
de recepció
de turístic
etc
és a dir
que tots els indicadors
dels francesos
quan vinguin amb cotxes
els hi posarem
vagi al banc d'Espanya
que allí
tindrà
tota la informació
sobre la ciutat
i tot
és a dir
estem posant
en el centre
de la ciutat
un centre
molt potent
on la gent
necessitarà aparcar
i aleshores
hem d'anar
a facilitar
les coses
per tant
estem fent
una previsió
de futur
del que significarà
tot això
i per tant
jo crec que és
absolutament necessari
a més
jo crec que s'ha racionalitzat
inicialment eren
quatre plantes
d'aparcament
noves
ara només són dues
per tant
ja crec que hem fet
el tamany
que tocava
i a veure
i mirant d'una manera
moderna
i de cara al futur
vaja
jo crec que té tot
el sentit del món
sobre el tema
de la necessitat
del pàrquing
crec recordar
que el plenari municipal
els quatre partits
estaven d'acord
crec recordar
que Convergència
i Unipp
també van votar
a favor del pàrquing
que una reforma
del mercat
com la que preveia
havia de comptar
el pàrquing
és que nosaltres
considerem que és fonamental
per tu poder donar
el millor servei
d'entrada
1. a la mitjana superfície
que es pugui instal·lar
en el mercat
els botiguers
del mercat
a les persones
que vagin
a comprar
al mercat
és a dir
tots sabem
que hi ha un pàrquing
al passar al mercat
però també tots sabem
que aquell és un pàrquing
que sempre està molt ple
per tant
sempre he trobat lloc
sempre
bueno doncs
deus tindre molta sort
la qüestió
depèn de les hores
hi ha moments
punta que no
exacte
ves un dimarts
i un dijous
a veure què fas
per moments val la pena
construir 300 places
més de pàrquing
el prou que té
construir un pàrquing
escolta
el que val la pena
és oferir serveis
a la ciutat
i el tema
de les passes de parcament
és un servei indispensable
esteu parlant
de dos objectius diferents
pel pàrquing del mercat
tu m'estàs parlant
de donar servei al mercat
que era l'objectiu
és el més immediat
ell m'està parlant
de donar servei
a la ciutat
en general
evident
en segon pla
evident
no és complementari
el servei més immediat
és aquest
aparcament al centre
de la ciutat
n'hi ha
i molt
el problema que hi ha
l'aparcament que té
la ciutat al centre
és el preu
i el model
és decidir
si volem un model
de portar els cotxes
tots els que vinguin
al centre de la ciutat
o volem un model
de ciutat
on se pugui circular
amb transport públic
i caminant
i els pàrquings
els posem
dissuasoris
als afores
que a més surten
bastant més baratos
de construir
tot dependrà
el que vagis
al centre de la ciutat
si tu vas a passejar
el centre de la ciutat
ja podem anar tapiant
el pàrquing
de la Passa La Font
podem anar tapiant
no es pot ser tan dogmàtic
no es pot ser tan dogmàtic
hem de ser més pràctics
i més moderns
i sensibilitats
i ser més pràctics
se'ls gastar 30 milions d'euros
en una cosa
que no necessitem
jo al·lucino
30 milions d'euros
no costa el pàrquing
per amour de Déu
però el projecte de reforma
del mercat
seria bastant més baratet
i ja estaria acabat
entre altres coses
si no s'hagués previst
una macro
reforma
increïble
que contemplava
4 places de pàrquings
una reforma
que probablement
no es tornarà a fer
fins d'aquí 100 anys
l'has de projectar
vosaltres ja me vau entrar
per l'OMAC
d'iniciativa
de voler veure
encara estic esperant
que em passis el projecte executiu
perquè el que tens penjat
al web
no és un projecte
va ser resposta
amb una carta meva
que podíeu quedar
a Espimsa
en qualsevol moment
que us ensenyàvem tot això
encara
no nius
no notícies
senyors
contartulis
senyors contartulis
canviem de registre
entre altres coses
perquè aquest és un tema
que no té marxa enrere
que jo sàpiga
el projecte
de la reforma
al mercat
i del pàrquing
va endavant
i és evident
que l'iniciativa
té aquí una postura
contrària
a la que mostren
els partits
que tenen representació
a l'Ajuntament
com que no hi ha marxa enrere
si els sembla
el debat ha quedat prou cobert
deixi'm parlar
de l'altra qüestió
que em semblava avui
prou interessant
perquè hi ha dues notícies
relacionades
amb l'aeroport
i amb els vols
que han coincidit
en les últimes hores
d'una banda
l'aeroport
anunciava
en fi
que no hi haurà vols
de Ryanair
aquest hivern
a la Gran Bretanya
i a Irlanda
una previsió
que en fi
podíem tema tots
després de l'arribada
de Ryanair
a l'aeroport del Prat
i precisament
ahir coincidint
amb això
l'alcalde de Tarragona
en una conferència
a Barcelona
va parlar
de moltes qüestions
però precisament
va criticar
la política
que segons ell
estaria duent a terme
l'aeroport del Prat
d'intentar captar
Ryanair
en detriment
dels aeroports catalans
dit d'una manera
planera
l'alcalde de Tarragona
venia a dir
que ens deixin als aeroports
petits a Catalunya
tenir una companya
com Ryanair
i que Barcelona
es dediqui
a una altra cosa
totes maneres
un cop Ryanair
ha anunciat això
i es confirma
que no hi haurà vols
durant aquesta temporada d'hivern
què cal fer
com a institucions
del territori
creu en vostès
Beconya
el low cost
és un tema
molt complex
perquè a més a més
precisament
l'origen
de la reflexió
de l'alcalde ahir
era
que amb el tema
aeroportuari català
s'ha de fer
una estratègia conjunta
i això és el que
ell va reclamar
i a l'hora de fer
grans infraestructures
com s'ha fet el Prat
i que tots estem molt contents
que el Prat s'hagi fet
la nova terminal
perquè a més a més
ha de ser un aeroport potent
de referència internacional
i transoceànic
i amb connexions
amb tot el món
ara bé
és bo que el Prat tingui
vols de baix cost
doncs potser no és bo
perquè llavors
el que fa
evidentment
és trencar
tota una política
de redistribució territorial
d'infraestructures
en altres àmbits
com és Girona
Lleida
i Tarragona
per tant
és aquí
on hi havia aquesta reflexió
de marcar una estratègia comuna
no era tant de crítica
sinó de dir
l'acumulació
de potencials
en un àmbit
molt concret
doncs no sempre
diguem-ne
és correcte
i sobretot
genera desequilibris
territorials importants
dit això
els vols
el que tampoc penso
que haguem de fer
com a territori
és subvencionar
ineternum
és el que anava preguntant
què hem de fer
llavors el que s'ha de fer
és una bona negociació
que em consta
que ja s'està fent
per part de totes
les institucions
diputació
campres de comerç
els ajuntaments
s'està treballant
amb Rianer
i buscant nous operadors
això el Sergi
sap més que jo
perquè està més posat
en aquests temes
des de l'àmbit
del patronat de turisme
i des del propi ajuntament
ell és el responsable
però en qualsevol cas
és un equilibri difícil
i això també s'ha d'explicar
perquè és un mercat
molt complex
de negociar
en un moment sobretot
en què la situació econòmica
fa que tots
vulguem
mantenir mercats
i per tant
la situació
de les companyies
diguem-ne
estan en una situació
d'avantatge
de dir
si tu no vols
me'n vaig cap allà
i és aquí
on la capacitat
de negociació
és la més alta
Sergi
jo no estic
totalment d'acord
amb les declaracions
de l'alcalde
perquè crec que s'equivoca
a l'hora
d'adreçar
la crítica
el problema
no és l'estratègia
del Prat
el problema
és AENA
és AENA
perquè hi ha
una AENA
que és un organisme estatal
és una gestió única
de tots els aeroports
de l'estat
i precisament
el problema és
que cadascun dels aeroports
no es pot gestionar
individualment
i és aquí
on està el problema
és a dir
tenim un sistema
de gestió aèria
que només el té
Romania
en aquests moments
només el té
Romania
i l'estat espanyol
o sigui
estem
a la prehistòria
aleshores
si existís
una
una
una gestió
on AENA
desaparegués
és que el problema
està en AENA
el problema
està AENA
desaparegués
podrien haver-hi
les gestions
cada aeroport
tindria la seva gestió
i a més a més
entraríem al territori
a la gestió
en quina fórmula
parlem-ne
a França hi ha un model
al Regne Unit un altre
etcètera
però és aquí on entraríem
i aleshores
és quan pots fer
una política
de tarifes
individualitzada
i no calen
aquestes subvencions
i a més a més
Begoña
els aeroports
no estan en xarxa
això és un error
sí però no és qüestió
del parador
sinó de la filosofia
el germà Bell
catedràtic en economia
i expert
en matèria d'aeroports
sempre recorda
els aeroports
mai estan en xarxa
entre ells
això què vol dir
que cada aeroport
que faci la seva
cada aeroport
està en xarxa
amb el seu territori
que lluiti
com pugui
per les companyies
sí perquè
potser
en el cas de Girona
jo em pregunto
potser sempre estarem
en desavantatge
amb Barcelona
el competidor
el competidor de Girona
no és Barcelona
és l'aeroport de Perpinyà
o el de Toulouse
és aquest
el competidor de Girona
i el nostre
i el nostre competidor
pot estar potser en València
per tant
jo crec que
el problema
el drama que tenim
és la gestió centralitzada
d'aeroport
això ha de saltar pels aires
Arga i Maribel
que no tenim gaire temps
a veure
com ho veieu?
jo estic d'acord
que el problema
no és el Prat
el problema és el sistema
que tenim d'aeroports
i la gestió que es fa dels aeroports
amb això estic bastant d'acord
amb el Sergi
però també el problema
és el model
que hem tingut fins ara
de potenciar
l'aeroport de Reus
una potenciació
de vols
de baix cost
però subvencionant
les companyies
això no és futur
però això no va enlloc
però és que segurament
si no ho haguéssim fet així
em pregunto segurament
no hagués vingut mai cap companyia
però el problema
és que això no ho pots perpetuar
continuament
perquè no porten lloc
el problema és no perpetuar-ho
Maribel
fonamental
bastant d'acord
amb diverses coses
que s'han dit aquí
d'entrada
que el que cal
és una estructura
d'equilibri territorial
i el que caldria veure
és
quines avantatges
podem donar
als diferents territoris
evidentment
mentre es controli
AENA
complicat
però el que està clar
és que el que nosaltres
hem d'intentar
que em consta
que totes les institucions
ho estan fent així
esperem que així sigui
finalment
doncs que Tarragona
no perdi competitivitat
en aquest sentit
perquè això
bueno
amb sistemes d'aeroports
no l'ha tingut mai
les coses clares
s'aguantava l'aeroport
per les subvencions públiques
públiques
escolta
amb subvencions públiques
o no
el fet és que aquí
arribaven molts avions
plens de turistes
d'acord
aleshores
si inicialment
aquest model
no és el correcte
per alguna cosa
s'ha de començar
aleshores
el que cal
és anar
a poc a poc
modelant
el que realment vols
i si el que realment vols
és tenir un model
de país
en gestió
d'aeroports
el que hem de fer
és arribar amb això
sobretot
amb equilibri territorial
jo amb el tema aquest
jo no crec tant que sigui
igual que amb el tema
dels pàrquings
mantinc la coherència
amb l'argument anterior
no es tracta del model
de gestió
no és si és AN
o és no sé qui
no és si és concessió pública
o privada
en aquest cas
sinó
la filosofia
que hi ha darrere
l'estratègia
que es planteja
quan fas una infraestructura
que tots pensàvem
que era l'ampliació
de l'aeroport
i resulta que s'han fet
dos aeroports allà
i per tant
al fer-se dos aeroports
n'hi ha un de sencer
que s'ha d'utilitzar
i per tant
posen vols de baix cost
per tant
no es tracta
de qui gestiona
sinó la filosofia
de gestió
i en aquest sentit
és on Tarragona
ha d'estar present
en el debat
i per això
entre altres coses
l'alcalde
en foros com el de Foro Europa
Tribuna Barcelona
manté aquest discurs
de recordar
que les estratègies
han de ser comunes
després competirem
amb qui toqui competir
això està claríssim
però
quan defineixes
les infraestructures
d'aquest tipus
has de tenir
aquesta estratègia comuna
i insisteixo
que no és tant
qui ho decideix
sinó que es decideixi
d'una determinada manera
després podem entrar
en models
de gestió
que segurament
no ens posarem d'acord
amb aquest tema
però sí ens posarem d'acord
que en el fons
vull dir més enllà
que després en el dia a dia
hagis d'anar
amb aquesta estratègia
ho hagis de fer
i respecte a la competència
jo estic segura
que quan res recuperi
l'economia
molt més forta
i tornem a tenir
l'activitat
que hi ha hagut
històricament
a l'aeroport de Reus
de vols charter
no de línies regulars
de vols charter
tornarà
sí que ha sigut
competent
en aquest sentit
perquè si no
hagués estat
per l'aeroport
de Reus
la costa d'Aurada
amb aquest tipus
de connexió
haguéssim perdut
competitivitat
i per tant
jo crec que ha estat
una bona decisió
potenciar l'aeroport
crec que ha estat
una bona decisió
treballar
per garantir
que hi haguessin
en aquest cas
Ryanair
i s'havia treballat
amb altres companyies
el que passa
que no s'havia
pogut
quallar
la negociació
i insisteixo
el problema està
en que hem de buscar
un model
prou equilibrat
perquè això no sigui
un xantatge continu
que és el perill
en el que caiem
quan
però ara estem
en aquest punt
i què fem
a partir d'ara
jo crec que ara estem
en un punt
en què
és difícil
negociar
deguda
a les circumstàncies
no és difícil negociar
no
s'està negociant bé
ateses les circumstàncies
que tenim
i per tant
jo crec que estem
en un punt
que ara mateix
hem de començar
a planificar futur
i buscar nous mercats
i noves companyies
i noves opcions
però no podem deixar
la banda
la que ara
ens està generant
activitat
per mi imagino
que noves companyies
serien també
subvencionades
no?
no
mentre existeixi
AENA
no tocarà més remei
és que el problema
és aquest
fixeu-vos
que estem pagant
dos vegades
perquè vinguin
aquestes
si es pogués
tenir una gestió
individualitzada
de cadascun
dels aeroports
que tingués
pogués fer
política comercial
pujar i baixar tarifes
pujant i baixant tarifes
és com a traus
Ryanair
pujas i baixes tarifes
i no cal
però tampoc creix
no es trenca
el mercat
no es trenca
no és allò
del mercat únic
no és això
la unitat de mercat
no es trenca
vull dir
a França
funcionen així
els aeroports
la gestió dels aeroports
a Anglaterra
funcionen així
i aeroports
petitons
perquè fins ara
eren petitons
amb gestions
individualitzades
mira els que estan
a l'entorn de Londres
Stansted
Luton
tots aquests
han tingut
tenen gestions
individualitzades
el de Luton
el gestiona
Vertis
la caixa
i és diferent
la gestió
que té el de Stansted
i aleshores
i aquests dos aeroports
han funcionat
gràcies a tenir
polítiques pròpies
i dic
no estan en xarxa
entre ells
cada aeroport
està en xarxa
amb el seu territori
i és això
el que els fa
és el que els fa
és el que els fa
és el que els fa
és el que els fa
però també busca
la complementarietat
amb l'aeroport
més gran
i de referència
i llavors
aquí això ho enfoquem
com a confrontació
amb el Prat
o com a
però mira
a Londres
l'alcalde no va fer
el que va dir
és que cal fer
una estratègia comuna
i per tant
tots apostem
per el Prat
com a model
però s'ha de pensar
que potser el Prat
que potser el Prat
no ha d'apostar
per el low cost
i deixar que el low cost
sigui per la resta
d'aeroports catalans
i per tant
que en aquest sentit
el que s'ha de fer
insisteixo
és que a vegades
és anar junts
ell ho va dir
molt clar
no volem que sigui
l'àrea metropolitana
com a tal
ni mare ni madrastre
el que volem
és que sigui
companya
i en aquest sentit
Tarragona ha de reivindicar
aquest paper de lideratge
a Catalunya
per generar
aquestes sinergies
que permetin
avançar en comú
i no amb models
que sembla que no s'escoltin
els uns amb els altres
en fi
veurem què passa
s'acaba el temps
ens queda només
un minut de tertúlia
segur que damunt de la taula
podria haver-hi altres qüestions
encara estem impactats
per l'atracament mortal
de dilluns
a Cambrils
d'això en parlava mai
àmpliament
la tertúlia
sobre les mesures de seguretat
si són les adequades o no
en les entitats bancàries
però en fi
avui el temps
ens l'ha ocupat
la tertúlia
parlen de cotxes
pàrquings
i d'avions
i de preus
i de tarifes
low cost
exacte
low cost
podíem fer unes tarifes low cost
en pàrquings
exacte
i si ens carreguem a N
ja
ho deixem tot
en fi
acabem aquesta tertúlia
avui amb quatre persones
vinculades a la política local
tres senyores
i un senyor
per cert
ja ho haurà notat
Maribel Rubió
Begoña Florí
Argasentís
i Sergi de los Ríos
com aquell programa de televisió
gràcies a tots
que vagi molt bé
adeu bon dia
adeu bon dia