Fins demà!
Fins demà!
Llavors vam dir, ja que tenim tant temps, anem on més lluny, el màxim de lluny possible.
Nova Zelanda i Austràlia és el viatge complet de l'Albert Coch, però com que hi està d'Austràlia en vam parlar àmpliament fa uns dies,
amb un convidat que vam tenir, que ha viscut durant una llarga temporada a Austràlia, l'Albert Coch ens farà de guia per Nova Zelanda.
Primer que resituem, situem el país, molta gent potser pensarà el mapa, està al sud d'Austràlia, al sud a la dreta, com és Nova Zelanda?
Bueno, Nova Zelanda són dues illes, és un país que està format per dues illes, està completament a les antípodes,
o sigui, l'altra punta d'on estem nosaltres situats, de Catalunya, seria l'altra punta,
i és un país relativament nou, colonitzat per anglesos,
i bé, bàsicament són dues illes, l'illa nord i l'illa sud, l'illa nord és la més petita,
però és la que té més habitants, són 3 milions d'habitants a l'illa nord,
i a la petita, que en extensió diguéssim que és gairebé el doble, són només un millor d'habitants,
o sigui, això imagina't ja com són les ciutats, com són els pobles, com és la gent,
també notes diferència amb l'illa nord, la gent és molt més oberta, molt més normal,
en canvi l'a sud, són poblets més petits, la gent ja és més tancadeta,
trobes de tot, també, però és una mica així.
És a dir, que hi ha diferències clares entre les dues illes,
i en total 4 milions d'habitants, això vol dir poca densitat de població, no?
Exacte, trobes, pots estar fent molts quilòmetres per carretera i no trobes res,
res vol dir extensions de pastures, de vaques, vaques i cabres, majoritàriament,
que estan allí soles, abandonades al mig del no-re,
i de tant en tant alguna granja, trobes algun, diguéssim,
que seria algun llogaret format per una granja i poc més,
ciutats, bueno, poblets que no arriben ni a poble,
que estan allí, s'ajunten als quatre grangers en una taverna i allí fan vida,
i en 100 quilòmetres a la redona no tenen res més,
ni cap servei ni res, i així bastant.
Nova Salanda, doncs, dues illes, 4 milions d'habitants,
viatges en cotxe, s'arriba en avió, és a dir, eh?
Sí, s'arriba en cotxe.
On s'arriba?
Bé, hi ha diversos aeroports, el principal és Oakland,
que diguéssim que és la ciutat més gran, amb més habitants,
la que funciona millor, diguéssim, tot i que no és la capital,
la capital és Wellington, que està al sud de l'Illa Nord.
S'arriba a Oakland, què tal Oakland com a ciutat?
La ciutat més gran del país, què hi podem trobar?
Oakland és una ciutat molt, diguéssim, europea, una ciutat molt universal,
trobes de tot, o sigui, estàs a Oakland com podries estar a Brussel·les,
a Nova York o a Buenos Aires, més o menys trobes una mica de tot.
El que sí que et sota més pot ser és que allí el que predomina és la ràcia asiàtica,
o sigui, no veuries tants europeus, sinó que el que predomina
és tot el que és la ràcia asiàtica, amb tots els seus negocis.
Aleshores, una ciutat moderna, de carrers amples, avengudes amples.
Sí, sí, avengudes, torres de comunicacions, edificis amb llums, bueno, sí.
Poc interès, doncs, turístic?
És a dir, poc atractiu en el sentit de dir...
Sí, sí, de buscar coses diferents.
De quedar-nos tres o quatre dies per veure coses.
No seria el cas.
No, té les seves coses, té la torre de comunicacions,
que la gent s'hi tira fent, que és molt famós,
o camines per fora lligat, o t'hi tires amb llançament lliure.
Això és tradicional allà, això?
Sí, sí, ho practiquen molt.
El tema de ponting, de llançar, esports d'aventura d'aquests de risc,
ho fan bastant.
Com anar el diumenge aquí aniríem a caminar per la muntanya,
allí se'n van a llançar els de la torre.
Déu-n'hi-do.
Què més podem trobar a Auckland?
Hi ha un port que és bastant conegut,
d'aquestes curses que es fan de bala mundial.
És un port bastant important,
de tots aquests recorreguts que es fan.
I, bàsicament, poc atractiu més té.
Són aquestes dues o tres coses i ja està.
A partir d'Oklan, cotxe, carretera, carretera i manta.
Sí, a partir d'Oklan, cotxe, i anar a seguir el recorregut per tota l'illa.
D'Oklan ja vam començar a baixar cap al sud, l'illa fa una mica així, s'obre una mica cap a la dreta.
Perquè Auckland està al costat del mar, clar, enteníem, del que deies perquè té port,
i aleshores resseguiu l'illa...
Resseguim una mica la costa i ens n'anem cap a la zona una mica surt,
que s'obre cap a la dreta, mirant el mapa,
i anem a veure una illa de Sofre.
Una illa de Sofre.
És una illa volcànica que tot és Sofre.
Has d'entrar a l'illa amb màscares per poder respirar
i veus l'aigua bullint allí de color groc.
Bé, és una illa que està en constant erupció.
S'arriba, doncs, en una embarcació des d'un port de l'illa gran.
Sí, sí, exacte.
I aleshores això s'organitzen excursions per tal que els visitants...
Sí, exacte.
No es pot arribar de qualsevol manera.
No, no, necessites anar i inclús necessites un permís perquè l'illa és privada.
Llavors, clar, els propietaris de l'illa han d'autoritzar
que tu puguis entrar a visitar l'illa.
Això només ho pots fer amb operators turístics.
I què s'hi veu? Què trobeu allà?
Bé, per veure-ho, un missatge per a la gent que ens estigui escoltant.
Durant tot el viatge vam fer un blog on cada dia explicàvem el que fèiem,
penjàvem fotos, inclús muntàvem un petit vídeo de cada dia
i allí és on tothom pot veure les fotos i tot.
El blog és falset-au d'Austràlia, guió-nz de Nova Zelanda, blogspot.com.
Amb aquest blog es pot reseguir quasi el dia a dia del que fèiem...
Bé, quasi no, el dia a dia del que fèiem al viatge.
Completament, al detall.
Sí, sí.
I a l'illa, aleshores, aquesta, què s'hi troba?
Què s'hi veu?
Clar, parlant d'una illa de sofra.
És una illa bàsicament blanca, li diuen la White Island.
i el que veus és que hi ha un llac molt gran a la part centre de l'illa
que és de color verd, on va bullint, va sortint.
Després va sortint l'aigua, l'aigua va recórrer una mica l'illa i acaba el mar.
A la part on arriba el mar veus que és com a blanc,
per les qualitats químiques del sofre.
i el més curiós és que l'aigua que baixa tu te la pots beure directament,
perquè és una aigua pura, no és dolenta.
No passa res, vam agafar allí, vam veure,
inclús vam agafar una monada de coure,
la vam tirar allí, la monada va quedar impecable.
Quina curiositat.
Sí, sí, són coses molt...
Molt bé.
Què més?
Per on posem?
Després d'aquesta illa seguim per la zona Rotorua,
que és una zona volcànicament molt activa, també,
on tu vas passejant per una urbanització,
en segallit trobes, bum, que s'ha esfonjat el terra
i hi ha l'aigua, blup, blup, blup, blup, bullint.
Doncs tenen un jardí de casa i al mig del jardí està esfonjat
i allí va bullint l'aigua, que dius,
molt estable no seria, no?
Aleshores estaríem parlant d'un país molt volcànic.
Sí.
És un país, diguéssim, nou, molt recent,
que encara està en activitat.
I vas passejant per un parc
i en sort de trobes això, aigua bullint per allí,
aigua calenta...
molt curiós de veure i de dir com la gent
està vivint allí tranquil·lament
quan l'insecte surt un forat al jardí de casa, no?
Déu-n'hi-do.
El recorregut, bàsicament, el feu per la costa.
Sí.
En la línia costanera.
Sí.
Com és la costa?
És a dir, hi ha moltes costes dins de Nova Salanda
o en general el que predomina és les muntanyes,
els penya-segats o al revés,
o les planures, les platges llargues?
Majoritàriament són penya-segats.
Costes molt escarpades,
molt boniques fotogràficament de veure,
inclús vam agafar un dia amb una mica de boira
que ens plovia,
doncs era una costa molt bonica de fer amb el cotxe,
el recorregut,
amb foques pel costat de la costa.
Foques?
Sí.
Que es poden veure fàcilment?
Sí, sí, sí, tranquil·lament.
No cal anar ni en una època de l'any
i estaven allí.
Sí, sí.
Al seu ritme.
Sí, sí, sí.
Ells allí, tu passaves,
hola, què tal?
I ja està.
i també hi havia zones amb platges immenses,
platges llargues,
la gent allí no trobes l'aglomeració que trobes aquí,
perquè amb els habitants que són, doncs,
les platges desertes,
no tenen aquest...
Bueno, és que si el tenen tampoc trobes massificacions
perquè tampoc hi ha gent per...
Perquè, clar, pocs milions,
quatre milions d'habitants,
però molt turisme,
aprofitant que parlem d'això,
vau trobar que hi havia algunes zones molt turístiques,
amb molta gent de fora?
Sí, bàsicament els llocs on vas és molt turístic,
però no ho sembla que estiguis tu.
Potser perquè tampoc vas en un viatge organitzat,
anar a tu al teu aire,
doncs, tampoc tens aquesta sensació,
però jo he trobat molts turistes tampoc.
Veus que estàs als llocs turístics,
que aquí és on va tothom,
que aquí és on...
Però no arribes a tindre aquesta sensació de...
O almenys d'un turisme d'aquests de venga, no?
Sí, de massificació i d'anar ràpid a tot arreu.
El tema que sempre et trobes catalans a tot arreu,
doncs poquíssims.
Potser vam estar 15 o 20 dies a trobar-nos
la primera que estàs soparant en un restaurant
i sents que el del costat parla el català,
que això és el més habitual que et trobes
i potser és el més que et sobta, no?
Perquè quan viatges de seguida et trobes algú.
En canvi, va costar trobar.
I és quan penses realment...
Doncs sí, no?
Estem molt lluny.
Estem molt lluny.
Recordem a més, que això no ho havíem explicat,
que el viatge es fa durant el mes de novembre.
Sí.
I, per tant, allà és primavera.
El que passa que per latitud el clima és molt similar al d'aquí.
Bàsicament estem a la mateixa alçada dels pols o de l'equador
que estem aquí.
Llavors, el mateix que a Austràlia.
Encara que sembla que estigui molt avall,
realment estem a l'alçada que estaríem aquí a Tarragona,
inclús una mica més al nord.
O sigui, el clima podria ser com aquí, un pèl més fred.
Tot això vam agafar molt bon temps.
Els dies de pluja van ser tres o quatre només.
I vam disfrutar molt.
Vinga, seguim cap al sud encara.
Seguim de retura.
Després vam visitar una mica els parts,
les zones volcàniques aquestes.
Vam anar a Guayotapo, que és on hi ha un parc geotermal.
També on veus totes les aigües,
un cràter d'un volcà on ara mateix està sortint aigua.
surt un riu des del cràter mateix del volcà.
I vam anar a veure un geixer, d'aquests que surt.
El que ens va sentar més és que deien a les 11,
surt aigua del geixer.
Que estrany, que sàpiguin que cada dia a les 11
arribem al llibre, ens assentem en una grada amfiteàtic.
Això va ser molt en plan turista.
I surt un home, fa la seva explicació,
agafa una pastilla, la tira a dins i comença a brolla l'aigua.
I després, al sortidor de 3-4 metres,
ens vam quedar una mica així.
i això era com una mica estafa, no?
Però bé, clar, realment el que fan és provocar
que surti l'aigua del geixer.
Que surti l'aigua.
Exacte.
Si no, sortiria, doncs, quan hi haguessin les condicions
perquè brollaix l'aigua.
Què més?
Vam continuar cap a Es Valley,
que és una zona molt vinícola.
Tenen vinyes, tenen...
Bé, vam estar inclús allotjant-nos
amb un vètic en brefes d'una gent
que té un petit celler i que fan vi.
I, clar, una cosa que ens va sobtar també bastant
és que, clar, allí les anyades són mitjany abans que les d'aquí.
Clar.
Perquè, clar, ells estan vermant el genè febrer.
Llavors, porten el mitjany de diferència, d'avantatge
respecte a les nostres anyades.
O sigui, una anyada de l'any 2000
serà mitjany més vella
a la zona aquesta de Nova Zelanda que hi ha aquí.
Què són els vins allà?
Tots els vins són monovarietals.
Es vau provar?
Sí, van provar.
Allí tenen molt la cultura del vi monovarietal.
O sigui, no és com aquí que fem copatges,
barrejant vins i tenim moltes classes diferents,
sinó que allí és una varietat i és aquell vi.
Llavors, poques diferències trobares d'un vi amb un altre
que sigui de la mateixa varietat.
Però bé?
Sí, bé, bé.
I aleshores hi ha moltes extensions?
Hi ha una part del país significativa
de terrenys que es dediquen a la vinya?
Bé, és molt extensiva, no.
No, està localitzada.
Sí, sí, sí.
La resta del París, igual que els kiwis,
que és la seva zona on allí tenen els kiwis,
i com en una part ja hi ha la vinya.
Seguim.
Ara estaríem al sud de l'aïlla?
Estaríem arribant al sud de l'aïlla nord.
De l'aïlla nord.
Sí.
Què més?
Després ja vam arribar a Wellington, que és la capital.
És a dir, Wellington, la capital administrativa,
està al sud de l'aïlla gran.
Sí, al sud de l'aïlla nord.
De l'aïlla sud al port, però on salt és a l'aïlla sud.
A l'aïlla sud.
I què tal Wellington?
Una ciutat més, com qualsevol altre capital important,
en l'administrativa o de centre de negocis.
El cel de capital administrativa és molt centre de negocis.
Suposo que tenen les seus, veuen les seus dels bancs,
molt capital, però molt comparat amb Auckland,
Auckland és més de la gent, més popular, diguéssim,
i Wellington és més ciutat de negocis.
De funcionaris, administració...
I aquí és un bon punt per saltar a l'altra aïlla, a l'aïlla sud?
Sí, és un dels pocs punts.
I més si vas en cotxe, perquè aquí agafes el ferri...
Pots pujar el ferri amb el cotxe.
Sí, pots pujar el cotxe al ferri i passar cap a l'aïlla sud.
I això és el que vol...
El que nosaltres el que vam fer va ser deixar el cotxe
i agafar un altre cotxe a l'aïlla sud.
Sí.
I què tal a l'aïlla sud?
L'aïlla sud, doncs, canvia molt.
Quan passes ja notes la diferència.
Potser a l'aïlla nord les muntanyes són més rocoses
i a l'aïlla sud tot són més plans.
Són més plans, més paixatges, més suaus.
I aquí poca població?
Sí, ho notes en Picarribes que ja no veus tanta gent
com les ciutats ja són més petites,
que és la ciutat on anem, que és a Picton.
Ja és molt més petita, és només un port.
O sigui, la ciutat és el port i ja està.
La gent d'allí ja continua.
I poca, poca cosa.
Quins són els atractius principals a l'aïlla del sud?
També es tracta de veure natura, de veure paisatges?
Sí, paisatge, costes.
Allí hi ha tota la costa de Caicourila,
que és una costa molt escarpada,
que és on vam trobar totes les foques,
que vas per una carretereta,
tens unes muntanyes molt altes,
tu vas per la carretera i de seguida tens el mar,
les onades, vam enganxar un dia de pluja,
que el mar estava una mica més mogut,
i clar, amb les onades, és un passatge molt bonic.
Sí, sí.
Aquí poblacions petites?
Sí, poblacions petites i quilòmetres de carretera amb plans i cabres, vaques i res més.
I poques persones, poca gent.
Aquí, doncs, tornaríem ja de seguida cap a l'aïlla nord?
No, no, continuem amb l'aïlla sud, fins baix al sud,
anem baixant i tal com anem baixant vam anar muntant-nos activitats,
per anar fent.
Aquí un dia vam anar a fer quarts,
per allà en una zona on vas al no quart seguint tot el riu,
una mica d'aventura també.
i llavors ja vam arribar a Christcharts,
que és una de les ciutats més grans de l'aïlla sud,
que és on hi ha una catedral molt famosa, molt coneguda,
i poca cosa més, això.
El fet de això el tinc, comentes, ara, anomenant una catedral,
clar, el conjunt del que ens parles fins ara seria bàsicament
que Nova Salanda seria un país de gran atractiu natural, paisatgístic,
i que no és un país per anar a veure monuments.
No, no.
Perquè és un país modern.
És un país molt modern.
amb poca història i, per tant, el principal atractiu és la natura.
Sí, exacte.
I els esports d'aventura també, pel que comentaves?
Sí, és com un complement que suposo que aprofiten els paisatges que tenen.
Clar, per anar a visitar, depèn de quina zona,
doncs mira, un dia agafes un quad o fas una excursió amb bicicleta,
anar complementant amb aventures.
Si no, clar, tot el dia amb el cotxe al final acabes molt cansat,
perquè només l'únic que fas és fer desplaçaments i no fas res més.
Sí, perquè de quilòmetres, posats a parlar d'això,
quants quilòmetres calcules que em vau fer en aquest viatge?
Doncs eren sobre uns 300 per la...
sobre uns 700, perdona, per l'Illa Nord i uns 900 per l'Illa Sud.
Que deu-n'hi-do.
Sí.
Bé, deu-n'hi-do, segons com es miri, clar.
Clar, depèn del recorregut.
Amb extensió, ara mateix no sé quina extensió té cada illa,
però, bueno, representa que la mitjana de quilòmetres a l'Illa Nord,
doncs cada dia en fèiem uns sobre uns 100,
i a l'Illa Sud ja s'anaven els 180, 200,
clar, els desplaçaments hi eren molt més llargs.
Què tal les carreteres, per cert?
Bé, són carreteres, no són autovies ni carreteres nacionals
com les d'aquí grans,
però sí que serien carreteres més comarcals, diguéssim, però bé.
Hi ha poca circulació, m'imagino.
Sí, poca circulació, com que el paisatge és molt plat,
també són molt rectes i molt suaus, i és molt fàcil.
No problema. I aquí estem parlant d'això, de carreteres i de mobilitat.
Aleshores, el tema de l'allotjament,
tenint en compte que cada dia s'anava en un lloc diferent...
Bé, el que havíem fet era mirar-ho tot des d'aquí a través d'internet,
mirar, doncs mira, tal dia podem fer tal ruta, a veure què trobem,
doncs hi trobàvem un llour hostel, que són els albergs,
que són albergs que hi pots anar des de dormir en una sala,
en comunitat i en banys comunitaris,
des de dintre de la teva habitació de dues persones, en bany propi,
tens una cuina comunitària i sales d'ús comú per,
si et vols fer el menjat, el fas...
Hi havia des d'aquest plan fins que...
O venen breakfast, estar a casa amb una família,
o algun hotel també, que en algun lloc,
doncs també anàvem combinant una mica totes les possibilitats que trobàvem.
És a dir, molta varietat.
Sí.
I no hi ha problemes, doncs, en principi, per anar...
No vam tindre cap problema, no ens va passar res,
tot el que havíem contractat hi era,
és un país bastant, diguéssim que és...
Europeu seria en aquest sentit, no?
Sí, exacte, són anglesos,
o sigui, la gent d'allí no són nova-zelandesos,
sinó que són anglesos.
Tornem al recorregut.
Sí.
Illa Sud encara?
Sí, Illa Sud encara, anem continuant,
anem fent alguna activitat més,
fins que arribem a baix a...
Bé, passem per un lloc que...
Bé, arribem a un poble que és Weatherburn,
preguntem a la gent d'allí, ningú sap res,
i al final, bé, ens trobem que és això,
que és una antiga estació de tren,
d'una línia que ja està desmantellada,
que ara és via verda,
i que allí hi ha quatre llotjaments,
hi ha una taverna, que és on hi van els quatre granges de la zona,
i no hi ha res més.
al voltant de 100 quilòmetres.
Això era el que us penseu que era un poble.
Sí, sí, sí, no era un poble,
sinó que eren quatre casetes d'allí,
perquè la gent que fa la via verda en bicicleta
pugui quedar-se a dormir, i ja està.
I llavors aquell llià vam aprofitar
per fer un recorregut en bicicleta.
Per la via verda.
Per la via verda el van fer a través de la via verda.
Bueno, també...
És a dir, a Nova Salanda també hi havia vies verdes.
També hi havia vies verdes,
i també van fer bicicleta.
Molt bé.
Van fer uns 50 quilòmetres així,
que tenia el recorregut aquest que van fer.
Curiós, les possibilitats d'esports d'aventura, no?,
que hi ha, o d'esports, activitats esportives en general.
Com que recorres tot el país, pots trobar de tot.
Llavors, anàvem intentant combinar...
Aquí fan...
Hi ha una via verda?
Doncs vinga, fem-la.
Aquí fan quats?
Doncs amb quats.
I al final arribem cap a baix de la zona de Teanau,
on hi ha els fiors.
El Milford Sound, que és el fior més conegut,
que canvia molt el passatge.
O sigui, tu passes...
Al final et porten amb cotxe,
travesses un túnel que fa baixada d'uns 7-8 quilòmetres,
i apareixes en una altra zona
on són muntanyes d'un quilòmetre dalt,
de mil metres,
tallat en vertical,
i tens l'aigua.
O sigui, és una zona de fiors,
on vas amb el barco per lli,
i és impressionant la magnitud aquesta,
de grandesa, d'immensitat,
del que són els fiors.
Això està al sud de l'aia sud.
Sí.
Al sud del sud.
Al sud de tot.
Sí, sí.
És una zona molt...
I arriben a ploure uns 5 o 6.000 litres d'aigua l'any.
Com que són muntanyes tan altes,
tota l'aigua del mar cau allí
i a l'altre costat és completament sec.
És a dir, és un canvi radical...
Sí, és un canvi brutal.
De clima, de paisatge, de tot.
Travesses 6 o 7 quilòmetres una muntanya
i a l'altre costat un canvi verd...
Bueno, és impressionant.
Un fior, és a dir,
la imatge que tenim dels fiors a Noruega
la podem traslladar a Nova Salanda.
Sí, però jo parlant amb gent que ha estat a Noruega
me l'he trobat una mica, doncs, sí, fiors,
però, bueno, te canses al final, no?
Perquè has d'entrar molt,
són fiors que entra a l'aigua molt gran,
en canvi aquí és no res.
En poc espai, veus, és immens.
I viatge amb vaixell, aquí.
Sí, aquí en Baixell fas un recorregut
a través del canal aquest,
recorrent els fiors, i ja està.
Albert, seguim endavant.
Bueno, i d'aquí ja comença amb la tornada.
Cap al nord.
Va arribar al punt sud, ja tornem, anem pujant.
La tornada ja la vam fer amb avió,
ja la vam recuperar des de Queenstown.
Ja torneu directament a l'ailla nord?
Sí, tornem a l'ailla nord,
i d'allí ja tornem a Austràlia
i la tornada cap aquí.
A Queenstown també vam aprofitar,
també vam, per fer moltes coses,
vam agafar una avioneta
i vam fer un recorregut
per l'escenari del Senyor dels Anells.
O sigui, molts escenaris
de la pel·lícula del Senyor dels Anells
està gravat a la zona aquesta
de l'ailla sud de Nova Zelanda.
I vau fer un recorregut en una avioneta.
En avioneta, sí, sí.
I per què en avioneta?
Perquè, clar, és la que et permet veure...
Clar, tens l'oportunitat, estàs allí
i, bueno, sí, vam fer un recorregut
amb jip també per l'Escenari dels Anells,
però, clar, estàs migdia amb cotxe
i et porten a veure només la foto aquella
del moment aquell de la pel·lícula, no?
Clar, bueno, sí, ho veus,
però allà està en canviant l'avioneta,
doncs, clar, recórres,
vam veure glacis,
vam veure...
Clar, vam veure moltes coses.
Això es pot contractar ja?
Sí, sí, això ho vam agafar,
no ho teníem previst,
i allí mateix vam arribar a Queenstown al migdia,
no teníem res que fer a la tarda,
i vam dir, bueno, fem alguna cosa, no?
Vam anar a l'Oficina d'Informació,
què podem fer aquesta tarda?
Bueno, hi ha això, hi ha allò, hi ha allò,
i hi ha això.
Vam anar a l'aeroport,
vam contactar amb aquesta gent,
sí, sí, anem,
i llavors mateix ja vam sortir volant.
Això ja en la recta final d'un viatge per Nova Salanda
que us ocupa aproximadament un parell de setmanes, no?
Sí, un parell de setmanes.
Que seria gairebé el mínim per conèixer una mica el país.
Sí.
Menys de 15 dies...
Ens va quedar una mica a la zona nord,
i que no hi vam arribar,
potser en uns 20 dies ho pots fer bé.
més dies, bueno,
és estar més en un lloc,
pots veure més coses,
però també va haver tota la zona de l'aïa sud,
que hi ha tots els glacials que tampoc hi vam anar,
però bueno,
al final has de començar a descartar coses...
Perquè no s'hi pot arribar tot arreu.
Tot arreu no s'hi arriba.
Un aspecte que abans ja ha comentat l'Albert,
i que m'agradaria per tancar el programa,
és comentar aquest aspecte de noves tecnologies,
de l'ús d'un bloc propi,
de la creació d'un bloc,
per explicar un viatge,
que això és una,
no sé si dir-ne una moda,
però en fi,
és una iniciativa que es comença a estendre,
i que l'Albert va ser,
doncs això,
un dels promotors.
Per què un bloc?
Per què decideixes o decidiu
cada dia penjar la vostra vida turística?
Bàsicament per comoditat,
encara que cada dia m'he de posar a escriure en un bloc,
buscar connexió a internet,
que no hi ha problema per trobar-ho,
però va ser, mira,
i si la família sap què fem,
sap com estem,
els amics veuen el que fem,
i llavors també editàvem un vídeo,
un vídeo resum del que havíem fet cada dia.
Però abans que res,
el material necessari per anar-te'n al Barcelona
i fer això?
Un ordinador portàtil,
i ja està.
La connexió la trobes a qualsevol lloc,
si algun dia estàvem amb un bed and breakfast,
que era més fàcil trobar,
a vegades,
connexió a internet amb bed and breakfast
o en your hostels,
que no pas amb hotels,
o si hi havies de pagar era molt més car en hotels
que en cases particulars o albercs,
una cosa que et sorprèn moltíssim,
i això el portàvem amb l'ordinador portàtil,
ja està,
buscà la connexió,
ho escrius i publicà-ho,
i ja està.
Bàsicament,
això ens portava,
érem dos que fèiem el viatge
mentre jo redactava una mica,
pensem en les fotos,
l'altra companya editava el vídeo
amb les quatre imatges del dia,
i ja està,
i això ens portava una hora o una hora i mitja,
que és el moment que arribàvem,
el moment de descans,
potser en lloc d'estar fent la migdiada,
doncs mira,
ens dedicavem a això,
i així ja la gent de casa,
els amics ja sabien que havien fet,
a tu et quedava tot,
el que havies d'estar fent cada dia,
perquè quan arribes després no te'n recordes
del que has fet fa dues setmanes,
doncs imagina't,
del que vas fer fa un mes,
així ja teníem tot el viatge fet,
si algú hi vol anar,
doncs pot consultar i pot veure el que pot fer,
el que no,
i el tren del vídeo,
ja tenim el resum del vídeo fet,
no cal que quan arribis et miris les 30 cintes,
amb les 50 hores gravades,
i...
I fins i tot no cal que li ensenyes als amics el vídeo,
que moltes vegades cansa,
si no perquè...
Aquí el teniu,
si a algú li interessa que el miris,
si no,
no us obligaré.
I si no,
exacte,
si no no cal,
perquè clar,
era diari,
això no va fer cap dia,
no?
Potser hi va haver un dia,
que per programes de temps,
que aquell dia va ser allà,
arribàvem a les 10 de la nit,
després de fer 300 quilòmetres en cotxe,
que vam dir,
bueno, avui...
Tot i això vam publicar,
hem arribat, som aquí,
avui no hi ha vídeo.
Perquè penjàveu vídeo i fotografies.
Sí, vídeo,
dues o tres fotos significatives,
per complementar una mica
el que explicàvem al blog,
doncs hi ha quatre imatges explicatives,
i així.
Perquè fotografies se'n vau fer moltes?
Moltíssimes, sí, sí.
I gravar hores de vídeo també?
I hores de vídeo també.
Moltes.
El que passa és que quan graves
ja penses una mica de dir,
vull gravar això, això i això,
punt.
Perquè si no després és quan tens
moltes cintes que no t'ho mires mai més.
Clar, estava...
Ja pensàveu una mica
en el que volíeu ensenyar, no?
En el que creieu que era realment interessant.
Sí, total, van sortir,
em sembla que vuit cintes de vídeo.
O sigui, tampoc no...
Comparat amb un mes,
doncs relativament és poc.
És poc.
I l'experiència, doncs,
al blog, per repetir?
Sí.
Sí, sí.
Perquè a més de interconnectivitat, no?
Clar, i més que res,
avui en dia que cada cop
la gent s'acostuma més a viatjar,
a muntar-se i el viatge
a través d'internet,
mirant aquí, mirant allà,
consultar foros...
Clar, si tu tens un blog,
ho tens explicat allí,
qualsevol persona
que algun dia li interessi
fer aquest viatge
ja té una guia del que pot fer.
I és...
Bé, ara mateix estic preparant
un altre viatge,
doncs, consultant foros,
blogs...
Doncs ja veus,
tens una idea, no?
Del que vol fer
i no cal que vagis
a una agència viatge
que et faci
tot el que et vengui
el turístic fet
i ja està.
I així tu decideixes
una mica el que vols fer.
De fet, a Nova Salanda
ho vau portar tot ja contractat
des d'aquí,
a través d'internet.
Sí, sí, sí.
Avions, cotxe, hotels...
En fi, tots els serveis.
Quina recomanació faries
a aquells que pensin
d'anar a Nova Salanda?
Amb quina mentalitat
s'ha d'anar a aquell país?
O amb quina no s'ha d'anar,
per dir-ho d'alguna manera?
És a dir,
què es trobarà allà?
No, és...
Pots fer coses
per distreure't,
si vols allò
fer un viatge allò
amb moltes activitats
ho pots trobar
o si vols fer un viatge tranquil
per anar visitant d'aquí
allà amb cotxe tranquil·lament
aquí en Paro,
aquí ara
fem una parada de dinar
aquí en aquest poble,
aquí en Paro descansar,
ho pots fer també.
I a Austràlia o a Nova Salanda?
Hi ha posatge a triar?
Austràlia és molt gran
i si vols veure
les quatre coses principals
has de fer molts desplaçaments
amb avió,
té coses molt xules
perquè a Austràlia
vam fer la costa dels 12 postos,
la barrera de coral,
clar,
són coses també que...
molt atractives,
diguéssim que molt atractives,
però sí,
Nova Zelanda...
Val la pena?
Me queda amb Nova Zelanda
i amb els fjords.
Doncs així acabem,
aquest recorregut
que ens ha portat segurament
al país més llunyà de l'estiu,
perquè havíem arribat a Austràlia
però Nova Zelanda
encara està una mica més lluny
que a Austràlia.
Nova Zelanda,
hi hem anat amb la guia,
amb l'acompanyament
i amb l'experiència
amb el testimoni personal
de l'Albert Cots.
Albert, moltes gràcies,
bon estiu,
igualment,
i fins al proper viatge.
Fins la pròxima.
Que vagi bé, adéu.
Adéu.