El temps ja de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Avui amb tres convidats que ja els tenim a punt.
La periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, molt bon dia.
Bon dia, Benara.
La regidora tinent d'alcalde responsable de l'àrea de Patrimoni, Rosa Rossell.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
I també el vicepresident de la cooperativa obrera de Tarragonès,
Àngel Cunesa.
Àngel, també bon dia.
Bon dia.
Tres veus, tres convidats, tres perfils per comentar l'actualitat de la jornada,
avui marcada molt clarament.
En fi, per les seqüeles de la jornada de vaga d'ahir
en el sector dels treballadors públics.
No sé amb quina sensació els ha deixat aquesta vaga,
si va ser molt seguida o no.
Com és habitual sempre, hi ha un ball de xifres.
Els sindicats calculen que un 75% dels treballadors van fer vaga.
En canvi, les administracions aquesta xifra la rebaixen entre el 15% i el 20%.
Àngel, quin comentari et mereix la vaga d'ahir?
Justificada, també, d'altra banda?
Bé, jo suposo que quan a un li toquen les previsions pressupostàries,
sigui una institució, sigui un particular, sempre té tot el dret a protestar.
Jo vaig estar, vaig veure, la vaig passar casualment, vull dir, no casualment,
perquè anava pel carrer, ho vaig veure i Déu-n'hi-do la participació que hi va haver.
A la manifestació.
No sé si, no, vull dir, a veure, el problema, si anem més enllà,
jo crec que hauríem d'atacar el problema de fons, de per què es produeix la vaga
i quines conseqüències té totes aquestes mesures del govern, etcètera.
A mi el que em preocupa, a mi el que em preocupa,
és que les mesures que ha pres el govern no sé si solucionaran el problema de l'atur,
que em penso que és el problema latent de fons,
i que realment el que preocupa, em penso, la societat en general.
Perquè, a veure, una reducció de sol que és desagradable i que és de mala d'això,
sempre tots som capaços, tenim la capacitat d'adaptar-nos, no?
Però, evidentment, llavors hi ha l'altre tema que, bueno, surten les pancartes aquí,
és a dir, qui paga els plats trencats d'un altre,
o potser els plats trencats són de tots, eh?
Perquè estic segur que les persones que anaven allà a la manifestació,
més d'un va fer ús de l'especulació en temps d'abonants.
En general, tothom, jo què es diu, no?
Tothom ha estirat més el braç que la màniga durant les èpoques de Vaques Grasses.
Nani.
A veure, jo estic d'acord amb l'Àngel en que s'han de mirar més coses que la reducció de sol.
De fet, jo hi vaig fer vaga i no vaig fer per la reducció de sol,
que, per cert, no sé ni quina es dirà, suposo que aquest mes ja me n'enteraré.
Però, bueno, tampoc és el que tu deies, no passarà res, no arribarà...
No tindré problemes per pagar a final de mes per la reducció de sol,
que facin com a mínim el meu cas, no?
Però el problema està en que això representa una mica
que l'origen de la crisi l'acaba pagant potser un sector
que és el que menys ha estirat el braç que la màniga.
Jo estic d'acord i potser jo també no ho sé.
I que consti que faig autocrítica, intento fer autocrítica de dir
on t'has passat tu i no ho trobo, eh, Ricard? Ja ho sento.
Però no trobo cap allò d'espesa...
Tu ets molt austera, tu ets molt austera.
Potser perquè necessito...
El meu comentari no pretenia ser una acusació ni amb tu ni en general.
No, no, però jo l'agafo com una acusació i penses...
Ho dic que, en general, potser la societat durant 10-15 anys d'abonança econòmica,
potser en general tots ens hem passat una mica.
Hem gastat més del que podíem, sí.
Doncs probablement, probablement.
Però això no justifica el fet que ara hi ha sectors de la societat
que no es veuen retallats, que no es veuen afectats.
Jo m'impressiona el fet que Alemanya tregui al carrer 15.000 funcionaris
i 40.000 soldats.
Això em posa els pèls de punta.
Molt més que el 5% de reducció de sou que puguin tenir els funcionaris d'aquí.
Molt més.
A mi m'indica que hi ha països que fan retallades,
que curen la ferida, que foraden més a fons,
que tallen més tros de carn per retirar la brutícia
i que aquí potser estem posant una mica de betadina i una tirita.
I la veritat i la tirita ens cau allà on ens pica els que vivim d'un sou.
I que, doncs jo què sé, últimament,
i les tertúlies estan plenes de comentaristes que parlen
de la indecència dels que negocien amb bonus en borsa,
que treballen en borsa, que tenen unes retencions fiscals miserables,
vull dir que allò no s'ha tocat,
que els bancs, per exemple, que per mi són un dels culpables
i potser això es feia demagogia barata o populisme,
no t'ho sé dir, però per mi els bancs són molt culpables
del que està passant i ningú els toca.
Vull dir, estic segura que aquest any el BBVA tornarà a dir
que ha tingut 5.000 milions de beneficis i que està molt trist
perquè l'any passat n'havia tingut 7.000,
que és una crítica molt fàcil.
Però jo trobo a faltar potser aquestes mesures
que afectin una mica tot el conjunt de la societat,
no només els desgraciats que vivim d'un salt i que no podem dir que no.
Rosa, quina impressió et fa el que va passar ahir?
El que va passar ahir?
Penso que el dret al pataleig el té tothom
i que aquest dret al pataleig jo crec que es quedarà amb això,
amb un pataleig, i prou.
I prou perquè, a veure, jo ja no repetiré
sobretot el que he dit la Nani
perquè estic totalment d'acord amb el que he dit amb ella.
Vull dir, els funcionaris i treballadors públics
hauran sortit al carrer, hauran fet el seu pataleig,
més gran o més petit, perquè evidentment el ball de xifres
ja el sabem que sempre passa.
Jo crec que el funcionariat, hi ha hagut una part de funcionariat
que ha sortit al carrer per dir que estem descontents,
però n'hi ha hagut molt que també s'ha quedat a treballar
perquè entenc que això potser s'havia de fer,
tot amb una certa resignació perquè sempre ens toca rebre els mateixos.
Perquè a mi m'agradarà veure quina serà la retallada real
als nous dels treballadors.
Ho dic clarament, jo sóc regidor de l'Ajuntament,
però sóc funcionària.
Ho agafes per tots els cantons.
Jo en el moment que deixi l'Ajuntament,
jo tornaré a la meva plaça de funcionari,
per tant, doncs, rebrer com estan rebent tots els funcionaris.
Però jo penso que s'ha de començar a picar
on realment s'ha de picar.
S'ha de picar als bancs, s'ha de picar a la borsa,
s'ha de picar a l'especulació i s'ha de picar en tots aquests llocs.
Al cap i a la fi, el rebaixar el sou, segons quins funcionaris,
és el xocolata del lloro.
És el xocolata del lloro i sempre els toca rebre els mateixos.
A mi el que m'esgarrifa és el que pot passar a partir del dia 16 de juny.
Quina serà la reforma laboral que ens presentarà el senyor president del govern
i quina serà la retallada que volen fer en els pensionistes.
Perquè sí que hi ha pensionistes que poden viure molt bé,
però són els menys.
Són els menys.
I els que els tocarà rebre una altra vegada seran
els que gairebé no poden arribar a final de mes.
No, segur, no quasi, segur.
Vull dir, llavors, aquí és on m'ha fa por.
És aquí on m'ha fa por.
La veritat és que la coincidència bàsica dels tres seria que,
clar, hi ha sectors o reformes que no s'han tocat fins ara i que caldria,
perquè ara la propera és la reforma del mercat laboral,
que pot afectar, evidentment, a un altre sector social,
en fi, que ja està patint la crisi,
i en canvi altres reformes més al sistema financer,
doncs no s'estan atacant, no?
Com a mínim sembla la sensació...
I els bancs que els donen una quantitat de diners
perquè puguin afavorir i puguin, d'alguna manera, ajudar més,
i què hem fet?
No, no, el crèdit continua estant absolutament tancat.
Quedar-se els diners ells per poder dir que han tingut els beneficis que han tingut.
Quantes empreses han tingut que tancar aquí a Tarragona
perquè els bancs els han retirat les pòlisses de crèdit?
Quantes? Un munt.
Jo en conec unes quantes.
Jo també, jo també.
Àngel, què n'has de dir?
No, no, que en tot cas jo penso que quan un té un problema domèstic,
per dir una manera econòmic domèstic,
el que fa és fer un anàlisi de les despeses,
dels ingressos i de les despeses, suposo.
Intenta incrementar els ingressos i intenta reduir les despeses.
Jo no sé en aquest moment, si en el nostre país,
vull dir, quan s'intenten reduir les despeses,
que sembla que sigui la via que s'ha fet servir,
es té en compte, vull dir, quines coses es tenen en compte.
Si es tenen en compte el més fàcil, el que dona més vots,
el que no molestarà segons qui,
si aquests són els conceptes de tria,
o són realment conceptes realistes,
és a dir, que ataquin una mica el que deies tu,
vull dir, el fons de la ferida,
és a dir, que posin on s'ha de posar, no?
Clar, aquí ens entraríem en dir
el volum de funcionaris que tenim és l'adequat,
el volum de militars que tenim és l'adequat,
el volum que no sé què...
I llavors aquesta gent que ens assobra,
si és que ens assobra, on treballaran?
Però és que és escandalós que,
no sé si va ser el president o el vicepresident,
o el Blanco, no sé qui va ser,
que va dir que de cada 10 funcionaris que es jubilin,
només se'n reposarà un.
Sí.
És el que s'està fent ara.
Accepta la sanitat i l'ensenyament.
És el que s'està fent ara.
I què feien aquells 9?
Vull dir, a veure, és que és com escandalós,
és flagrant que diguin...
No, no, de cada 10 que marxin, només reposarem un.
I els 9, la resta, els altres que feien,
llegia el diari, el tòpic del funcionari,
i feia la quiniela...
Però perdoneu, que això també no passa només a la funció pública.
Desgraciadament, hi havia un amic meu que em deia
tinc l'esperança que a la llarga l'administració pública
s'assembli a l'administració privada.
I està passant a la revés,
que molta administració privada s'està semblant
a l'administració pública, amb ineficiència.
Vull dir, a veure, estem tots cansats de veure gent
que surt a esmorzar i s'està tres quarts d'hora,
una hora esmorzant i que tal.
Vull dir, clar, això...
En una societat que vivíem molt bé, és acceptable,
però en una societat en què l'únic valor és el treball,
si no tenim recursos naturals importants,
doncs, escolta, aquí s'ha de pencar més i s'ha de donar el call.
Jo trobo que aquest tipus de situació,
de gent que va a treballar, i tots n'hi coneixem,
que en comptes d'entrar a les vuit entre les deu,
perquè ha de fer una analítica o perquè ha de fer la Bíblia en vers,
que a les onze se'n va a esmorzar i torna a les dotze,
a les dotze agafa un paper, se'l mira, el deixa,
ja és hora de plegar, n'hi coneixem tots.
I això no vol dir que sigui el funcionari típic,
que també en conec molts,
que s'hi deixen les banyes treballant, eh?
Vull dir, segur.
Sí, molt eficients, segur.
Però això, aquest malbaratament de fons públics,
jo no l'accepto ni ara que estem en crisi ni abans.
Això escandalitza a qualsevol persona.
Però, a veure, hi ha una altra qüestió que potser ens l'hauríem de mirar
i hauríem de ser capaços de dir-la ben fort.
A veure, el govern, i ara ja parlo del govern en general,
ara aquest moment és un govern socialista, abans era un govern del PP.
Els qui manen.
Els qui manen.
A veure, hi ha, per exemple, un ministeri que dius
per què coi està funcionant aquest ministeri,
a més amb una quantitat de funcionariat
i amb una quantitat d'instituts enganxats,
que es garrifa.
A veure, si la cultura està traspassada
a la totalitat, a les comunitats autònomes,
què hi fot el Ministeri de Cultura a Madrid?
I ara ja no poden donar subvencions pel cinema,
que també les han retallat, vull dir que ara ja no farà ni això.
A veure, què està fent tot un ministeri sencer
que té les competències traspassades a les comunitats autònomes?
Només poso d'exemple aquest, n'hi ha d'altres.
Tantaríem en un altre debat aquí.
No, no, i una mica el que deia l'Àngel,
aleshores què fem amb tota aquesta...
Ja, ja, però és que quin és el problema?
I un altre debat que és la confiança que es mereixen les autonomies des del...
Efectivament, efectivament.
Però a veure...
Està clar que estem duplicant un munt de coses
i que això ho pagarem car i ho pagarem car els catalans, entre altres.
Som els que ho pagarem més car.
Però a veure, hem sortit d'una Espanya
que estava allà amb un raconet
que ningú se la mirava dels anys 50
que havíem de menjar pambol i sal per berenar,
per dir-ho d'alguna manera,
que al cap de 50 anys
ens hem cregut que som els reis de Roma
i no ho som.
I ens han fet creure que érem un país fort
de primera magnitud
i no ho érem.
I s'ha creat una bombolla
que ens l'ha fet creure a nosaltres mateixos
i ara ha vingut la patacada.
I ara tots a plorar.
Seríem capaços d'assumir
un acomiadament de 15.000 funcionaris
com tipus Alemanya?
No ho aguantaria el país.
Clar, perquè és que el que deia abans la Nani,
aquesta setmana la declaració
de la cancellera alemanya, Angela Merkel,
tenint en compte que Alemanya
és d'alguna manera
el prototip del motor d'Europa, no?
És la gran potència econòmica d'Europa.
I que Alemanya faci això,
no sé si és per posar-nos nosaltres a tremolar.
Escolta, però pensem què pot passar,
ara pensem què pot passar
que Alemanya faci això,
que ho faci França,
que ho faci Anglaterra,
que ens toqui fer-ho a nosaltres.
Qui rebrà de veritat amb tot això?
Mireu, els països europeus...
Pensem-ho.
Qui rebrà?
No, no, i si som capaços com el país
d'assumir una cosa d'aquestes,
que un funcionari no és per tota la vida.
Els països europeus
bàsicament estan endeutats tots.
I estan endeutats.
I el crèdit és cada vegada més car.
en funció de les garanties
que mereix el país corresponent.
En aquest moment, curiosament,
qui està deixant els diners
és un país comunista,
que és la Xina.
Ja, ja, l'altre dia...
Sí, sí.
A mi em van dir que França
demana crèdit a Xina
per després donar-li el crèdit a Grècia.
I amb els interessos
surt guanyant França.
Dic, és que aquí la pera,
jo ja fem negoci...
Escolta, i una última cosa.
Després de l'experiència d'ell,
d'aquesta vaga,
en fi, amb les seves irregularitats
pel que fa al seguiment,
tenint en compte el que pot passar
amb la reforma del mercat laboral,
que el president Zapatero
ja ha dit que s'aprovarà
per decret el dia 16 de juny,
si no hi ha acord
entre sindicats i patronal.
Creuen que hi haurà vaga general?
I la considerarien oportuna,
la vaga general?
A veure, és que aquí hi ha
un problema greu.
Bé, tots són problemes molt greus.
Sí, sí.
No veus res positiu
al teu entorn,
finis o minis, no?
I tot plou.
I a més, en un dia com aquest,
que plou i molt de tarantat.
I la meva filla
s'està examinant de selectivitat
i tinc jo els derbis posats a sobre.
Els he agafat jo perquè...
Ara mateix està a l'examen.
Ara mateix està a l'examen.
Des de aquí li veureu força, eh?
Sí, sí, ja ho faia, però bueno.
A veure,
si les patronals
estan d'acord
amb la proposta del govern,
que no sabem quina és,
i li estan animant a tirar pel dret,
vol dir que aquesta proposta
serà un ball de bastons,
perquè si no, evidentment,
la situació seria inversa.
Serien els sindicats els que dirien
no, no, la proposta del govern
és molt bona,
tira pel dret
i que bombin a l'ecepta,
però no, tot just.
És la patronal la que està dient
aquesta proposta
ens sembla molt saludable
i animem el govern
a tirar pel dret
i a passar del que diguin els sindicats.
Vol dir que hi haurà
ball de bastons
pels treballadors, segur.
Ara bé,
aquesta vaga d'ahir
també ens diu
que els sindicats
i els sindicats també són
d'aquells que han de fer
la meva culpa
i han de fer autocrítica.
Els sindicats
han demostrat
que molta força
no tenen,
és a dir,
que els treballadors
passen de la força política
però també passen
i dels polítics
però també passen
dels sindicats.
Potser han perdut credibilitat.
La setmana passada
hi havia un congrés
de sindicalistes
a Sant Sebastià
per tot allò alt.
Però
Viajes en primera,
Hoteles de primera...
A veure,
no sé què vols que et digui.
Jo recordo
la gent de comissions obreres
amb Americana de Pana,
potser és que m'he quedat
molt antiga,
però amb hotel
de cinc estrelles
de Rochan
per fer una assemblea
o una...
i això de la panera
dels anys 70
de la transició.
Jo encara tinc un jersei
de collalmes.
Jo continuo tenint
la idea
que els sindicats
han de fer
les coses amb coherència,
vull dir,
que el de Rochan
i el luxe gratuït
no va
amb aquest tipus
de sindicats.
Rosa,
creus que
hi haurà vaga general
i que seria oportuna?
Mira,
oportuna o no
n'hi haurà.
Estic convençuda
que n'hi haurà.
Oportuna,
doncs mira,
escolta,
a veure,
quan la gent
l'apreten tant
com se l'està apretant
i està veient
el que deia abans
que sempre paguen
els mateixos,
doncs evidentment
que l'únic que queda
és sortir al carrer
i cridar.
Ho di per l'utilitat
de la vaga o no?
Que sigui útil,
jo crec que no.
Ahir ho preguntaran
i molts funcionaris
deien,
és que jo no faig vaga
perquè sé que no servirà
de res, no?
A veure,
és que és el que a mi
m'han dit gent
que estava treballant amb mi.
Perquè com que les decisions
ja estan preses...
Fem el que fem,
ens tocarà patir,
sempre ens toca patir
els mateixos,
la Generalitat ha fet
les seves mesures
de contenció
durant els dos últims anys
i de què han servit.
Hem de continuar pagant.
El dret al pateleu,
si ho has dit tu,
l'única cosa que podem fer
és dir estem d'acord
o no estem d'acord,
fareu el mateix,
però mira...
Ara, a mi el que em preocupa
és una cosa,
a veure,
què passarà si realment
amb les mesures
que vol presentar el govern
s'flexibilitza
el poder despedir la gent
hi ha una reducció important
de funcionariat,
totes aquestes retallades,
l'Estat té prou diners
per assumir l'atur
que ens ve al damunt?
Perquè també diuen
que retallaran
les prestacions.
Vull dir,
què passarà aquí?
I torno a dir
el que estava dient abans.
Qui ho patirà realment això?
Els nouvinguts,
que estan en unes situacions
molt precàries
i que les feines
que estan fent,
evidentment,
qui les farà a partir d'ara?
Quan algú hagi de contractar,
si estem amb aquesta precarietat laboral,
qui serà qui patirà?
Podrem assumir
totes les despeses socials
que s'hauran de multiplicar
per no sé quan
a partir d'ara?
Per què estem empobrint
la població?
Absolutament.
Vull dir,
l'Ajuntament
no estem patint molt,
serveis socials.
Hi ha molts terragonins
que mai havien passat
pels serveis socials
i ara ja estan passant.
Vull dir...
Sí, sí.
Àngel,
vaga general,
si no i...
Jo em penso que
n'hi haurà
perquè està escrit
per mi
i vull dir,
en aquest moment hi ha una dinàmica
que és aquesta.
Però això que dius
ens dona a entendre
que es forma per allà
com d'un guió,
no?
A veure,
fent una mica de broma,
el que no tinc clar
és si serà una vaga
d'empleats
o una vaga
de la patronal.
Perquè pot ser que el decret
del govern
no contengui ningú,
que em temo
que pot ser
el que passi realment.
No ho sé.
En fi,
veurem...
Canvia de tema.
Canvia de tema.
És una cosa divertida.
Home, divertida no és tampoc.
La següent proposta
és l'altre tema
que ens ocupa
des de fa dies.
Com a mínim,
anem a ell mediàtic.
Caldria veure
si el debat
està al carrer o no,
que és el tema
de la burca,
del burca,
del bel integral.
Perquè tenim plenari
el proper dilluns
a l'Ajuntament de Tarragona.
Es presentaran
finalment
tres mocions,
però ahir
el Partit Popular
va fer un gir
i va anunciar
que donaria suport
a una moció
presentada conjuntament
pel Partit dels Socialistes
i Convergència i Unió
i que parla només
de prohibir
l'ús del burca
dins de les dependències municipals.
Recordem
que el Partit Popular
havia originat
el debat
presentant una moció
prohibint l'ús
del burca
al carrer
en tots els espais públics
i recordem
que Esquerra Republicana
ha presentat
una altra moció
al plenari
parlant
no de prohibir
el burca
sinó
de fomentar
precisament
la convivència.
Avui que tenim
la Rosa
d'Esquerra Republicana
fins i tot ahir
el Partit dels Socialistes
demanava a Esquerra
que s'afegeixi
a la proposta
unànim
unànim, perdó
la que conjuntament
han presentat
PSC, Convergència i Unió
i que té el suport del PP
i que aniria en la línia
de l'Ajuntament de Lleida
perquè els sovients
ens entenguin
que seria
limitar només
el tema del burca
dintre dels edificis municipals.
A veure
si un senyor
entra en casc
dins de l'oficina
municipal
de la Rambla
el primer que se li demana
és que s'identifiqui.
Les senyores
que porten burca
que jo estic
totalment
en contra del burca
vull dir
jo és que el prohibiria
fins i tot
dins de casa
cosa que sé
que no s'ha de fer
i que no
i que no
i que no hem d'anar
prohibint les coses
perquè si les prohibim
el que fem
és
l'efecte contrari
el que hem de fer
el que hem de fer
és intentar
i que és dificilíssim
ja sé que és dificilíssim
és intentar
fer entendre
a les persones
que porten burca
que és que no
que no cal
vull dir
a veure
dins
dins els imams
i els seguidors
de l'islam
hi ha molta gent
que està en contra
del burca
i que si el prohibim
per rebot
el que farà
serà dir
ara ens estan atacant
és un signe d'identitat
preservem-lo
o sigui
a veure
si hi ha una senyora
en burca
que ve a l'ajuntament
que no ha vingut alguna
se li ha demanat
que s'identifiqui
se l'ha tret
s'ha identificat
i aquí no ha passat res
jo penso que
les prohibicions
l'única cosa que fan
en aquests casos
evidentment
és reforçar
la identitat
de la persona
que el porta
si porta una reacció
contrària
si prohibim
el burca
al carrer
el que farem
és que aquestes senyores
no surtin al carrer
perquè el seu marit
les obligarà
a quedar-se a casa
o perquè elles
consideraran
que s'hi han de quedar
jo entenc
que
en poblacions
on realment
hi ha moltes senyores
que porten burca
hem de fer alguna cosa
aquí a Tarragona
n'hi ha dues
n'hi ha dues
per tant
em sembla
que és un debat
almenys a la ciutat
de Tarragona
en aquests moments
és un debat estèril
a veure
Nani
com ho veus?
mira ho veig
complexa no?
sí
és que ho és molt
perquè a més
s'està aprofitant
una cosa
amb la que crec
que tothom està d'acord
que el burca
és repugnant
que atenta
contra la dignitat
de la persona
que ho porta
i de les persones
que ho toleren
absolutament
en contra del burca
però
la polèmica
del burca
s'està utilitzant
també
per allò
d'embólica
que fa fort
per rebutjar
les manifestacions
identitàries
de la religió
musulmana
que amb això
sí que
jo
estic absolutament
d'acord
m'ha pot agradar més
o m'ha pot agradar menys
però tothom
té dret
i de fet ho fem
a identificar
la seva creença
la seva pròpia personalitat
fins i tot
fent-se tatuatges
posant-se els pèls de punta
portant un bel islàmic
i el fet de prohibir
el burca
es confon
i fa
hi ha alguns sectors
que interessa
que es confongui
amb l'utilització
del bel islàmic
i a mi el bel islàmic
no m'ho fem
en absolut
ni a l'escola
ni al lloc
perquè jo de petita
em portava una creueta
i a mi em van fer
anar a fer la comunió
amb una toca
vestida disfressada
de mongetes
i pobre d'amiga
no hi ha anat
i la gent
i els que són jueus
s'identifiquen
amb la capa
aquella com se digui
i tothom
i tothom té dret
a identificar
la seva creença religiosa
o la seva
o com se diuen
aquells
los negros
aquells que van
aquella tribu urbana
que van tots foscos
que són los siniestros
no sé com demonis
es fan dir
vull dir
i és lògic
i s'ha de permetre
que la diversitat social
possibiliti
que tothom
s'identifiqui
amb la seva creença
religiosa
o particular
és a dir
absolutament en contra
del burca
jo el prohibiria
i si hi ha dues persones
a Tarragona
tampoc
però el prohibiries a on?
a tot arreu
al carrer també
al burca sí
el burca sí
el bel islàmic
no el prohibiria enlloc
però tu creus que els partits
i les administracions
s'estan per prohibir
el carrer?
no
això és una polèmica gratuïta
com ha dit ella
i estic totalment d'acord
estèril
que mira
fem bullir l'olla
i si així aprofitem
que hi hagi una mica més
de xenofòbia
millor que millor
és una utilització
partidista i repugnant
però si
si haig de prendre la decisió
de si burca sí o burca no
dic burca no
el bel islàmic sí
el que estan repartint
el partit
el partit
aquest
Plataforma per Catalunya
Plataforma per Catalunya
ho estaven repartint
el dilluns
ho estaven repartint
aquí a Tarragona
per les bústies
i a més
les persones que repartien
tenien
un codi
perquè la gent
els obrís
i deien
venim de l'Ajuntament
a repartir
propaganda electoral
i què hi ha
en aquesta propaganda?
pues escolta
vull dir
hi ha deu punts
que són
per xocar-hi
segur que anaven repats
i amb alguna creu
gamada
l'Àngel
que em demana
que té ganes de parlar
és que aquest tema
és curiós perquè
crea passions
portem un parell de setmanes
a mi això em preocupa
vull dir
torno a dir el mateix
que he dit
quan parlàvem del tema laboral
ai del tema
sí laboral
el tema de la vaga
i tal
que en el fons
aquí hi ha un problema de fons
que no s'ataca
o sigui s'ataca
una manifestació
d'un problema de fons
que és la immigració
i això
els pobles
que tenen
un altre dia parlàvem
amb un alcalde
jo d'un ajuntament
que té molta immigració
és que el problema
és d'emigració
i concretament
d'una immigració determinada
a més a més
que no coincideix
amb les nostres creences
etcètera
això és un tema
per tant jo entenc
que és un tema global
que això s'ha d'atacar
o bé al Parlament de Catalunya
o s'ha de discutir
amb altres indrets
no ajuntament per ajuntament
jo entenc que ajuntament per ajuntament
és un tema purament electoral
i que s'ha destapat
en un lloc concretament
i cada tothom
ne fa bullir l'olla
d'aquest tema
quan tenim altres problemes
més greus
almenys a la nostra ciutat
com has dit tu
ara que tenim un problema
d'emigració
evidentment que sí
i el problema
ben lligat
amb allò que deies tu
tota aquesta gent
que ha vingut aquí
a treballar
i que ara no té fenya
tota aquesta gent
que té fenya
i potser n'està tenint
d'altres que sí que en tenia
o tota aquesta gent
que tenen carrera
i que no tenen fenya
etcètera
vull dir
aquests són els problemes reals
però Ângel
posats a tenir l'emoció
damunt de la taula
tu què votaries?
home jo a la meva dona
no m'agradaria
que anés amb burca
però això és una qüestió cultural
segurament que hi ha
temes més importants
això està claríssim
però també és veritat
que el que han dit
altres arguments aquests dies
és que clar
si hi ha un determinat partit
que promou
una determinada emoció
en el plenari
obliga a tothom
a pronunciar-se
des de la meva cultura
vull dir
és molt difícil entendre
que una persona
vagi amb la cara atapada
vull dir
francament
m'agrada identificar
les persones a mi pel carrer
per saludar-les
si més no
però com que ja sabem
que aquí el que es
matxaca
és la identitat de la dona
és que és molt més
que la cara atapada
i s'hauria de regular
en la línia
el que deia l'Àngel
a nivell general
de tot l'Estat
i no ajuntament per ajuntament
això és una qüestió
del Congrés
dels Diputats
o del Parlament de Catalunya
totalment d'acord
perquè clar
les ordenances de Tarragona
no poden coincidir
amb les de Reus
i semblar que sigui
cada poble
i cada municipi
perquè hi ha països europeus
que tenen unes normatives
per les persones
que volen quedar-se
al seu país
però normatives
no de religió
evidentment
però sí
de comportament cívic
i que els has de complir
i estic parlant
de Dinamarca
i de Suïssa
tu vas allà
i et diuen
mira guapo
si tu vols vindre
a treballar aquí
mira deus
això, això, això
això i allò
llavors
hi ha hagut una sèrie
de països
que ens han agafat
d'una altra manera
sense estar preparats
o digue-li com vulguis
vull dir
si jo vaig a Dinamarca
o vaig als països nòrdics
sé que jo tinc
X temps
per aprendre la llengua
més fàcil
més fàcil
vull dir
jo a través de l'experiència
de Càritas
que tu la deus
coneixer perfectament
s'ha col·locat molta gent
a Porta Aventura
per exemple
a Porta Aventura
t'has de posar l'uniforme
a Porta Aventura
no pots anar
i si no treballes
vull dir
així de senzill
i al McDonald's
jo conec un problema
a McDonald's a Barcelona
d'una noia
precisament
que va passar les proves
li van dir
escolta pensa que aquí
hauràs de portar uniforme
i t'hauràs de treure el vel
sí, sí, sí
no hi ha cap problema
primer dia que va anar a treballar
va dir que ja no es treia el vel
ja la tenim liada
Nani, tu creus que això surt
precisament perquè estem
en un any de les eleccions municipals
i perquè els partits tradicionals
si em permeten aquesta expressió
entre cometes
i quan parlo dels tradicionals
doncs digue'ls de tota la vida
també tenen por
d'aquests partits
ara comentava abans
el cas de Plataforma per Catalunya
i això sorgeix a Lleida
com podia haver sorgit
en un altre municipi
on hi ha una moció
finalment aprovada
per Socialistes
Convergència i Unió
del Partit Popular
però és que això és de llibre
i ara s'està tenint
com una taca
per altres municipis de Catalunya
però és allò que dius
quan algú et pregunti
per què Dimonis haig d'estudiar història
doncs estudia-la
perquè veuràs
n'aprendràs el que ha de venir
sempre que hi ha períodes de crisi
surten aquest tipus de polèmiques
contra els jueus
o contra qui sigui
contra la minoria
o contra aquell que no és igual que jo
contra la diversitat
i llavors crec que sí
que els partits polítics
saben perfectament
i és el que tu dius
si hi ha un partit polític
que pregunta
els altres estan obligats a respondre
i aquesta resposta els posiciona
cap a una banda o cap a una altra
i en època de crisi
que el senyor mor
o que tinc a dalt vivint
i que a més ha comprat el pis
i jo vaig de lloguer
i ell se l'ha pogut pagar
i a més té feina
perquè es compra els carrers
i que la seva dona té vel
a mi m'està generant
un malestar i un mal rotllo
que m'ha posicionat
a favor d'aquells que diuen
aquests a casa seva
i que els bombin
i això fa fractura social
fa que la societat
es divideixi
en funció de les preguntes
que fan alguns partits
que juguen a aquest joc
i que l'han jugat sempre
i que és
la història de la humanitat
Aleshores correrem el risc
que aquest sigui un debat
molt present
en la campanya
electoral
que tenim a un any vista
la immigració en general
Abans
abans
la del Parlament
ja hi serà
jo crec que sí
jo crec que sí
jo crec que sí
és rentable
Àngel
a tu et sembla també
que és un tema rentable
això que diu ella
perquè és molt populista
no sé si és rentable
però vull dir
ja s'ha creat
ja s'ha creat ara
és un tema
que els periodistes mateixos
preguntareu
evidentment
sí ha estat un tema
molt mediàtic
s'ha de reconèixer
sí sí
el tema de
és a dir
tots sorreix per l'aprovació
de l'Ajuntament de Lleida
que crea una expectativa mediàtica
que mai s'havia vist
en aquell plenari municipal
i suposo que el proper dilluns
tornarà a passar el mateix
a l'Ajuntament de Tarragona
on tothom estarà pendent
del tema del burca
no no
seria un dia aprofitable
per aprovar
qualsevol cosa
que ningú se n'enteraria
perquè tothom està pendent
de l'emoció del burca
o no donis idees
no és veritat
és veritat
vull dir
en aquest plenari
diguis el que diguis
tu ben asseguro
que no sortirà a la premsa
només sortiran
pàgines i pàgines
del burca
digues
digues
no
que la qual no amaga
el problema de fons
això diuen
que el problema de fons
és la immigració
i és un problema
és un problema
que s'ha d'atacar
ja
però què fem
perquè a més
la situació de crisi
va més
ja clar
torno al principi
de la tertúlia
però clar
en un context de crisi
en què sembla que tot
s'accentua
que les mesures
seran encara més dràstiques
i en un col·lectiu
d'immigració
tan important
encara que no ha crescut
és el que estava dient jo
qui és el que realment
patirà
a la cua de tot
que és el que
allò que saps
quan diuen
la sabata que xafa
qui pateix més
és el que està abans de tot
jo no estic tant d'acord
amb això
perquè depèn
per exemple
si el tema
per exemple
de la construcció
aixequés el bou
una mica
hi hauria gent
que tindria
molt més facilitat
de col·locar-se
que altra gent
de nivells intermitjos
per exemple
també
la construcció
potser sí
però amb altres coses
no
però voleu dir
que la construcció
s'aixecarà
no
com s'ha d'aixecar
la construcció
per l'amor de Déu
no sé
arribarà un moment
que no es hi treu pisos
avui el dia és gris
gris
faig joc amb el cel
tu creus que s'aixecarà
alguna cosa?
alguna cosa
sí
però tenia en compte
el que dèiem
de l'economia
i d'aquest aspecte
tan gris
que té el panorama
això és una altra vegada
el país que es mossega
la cua
i comença
hem de ser optimistes
jo ho soc molt
optimista
però
escolta
vull dir
si comencem
a retallar
obra pública
que es retallarà
que ja està retallada
que ja està retallada
moltes de les empreses
de construcció
han sobreviscut
aquest temps de crisi
gràcies a l'obra pública
si l'obra pública està allà
vinga
més gent amb problemes
més gent a l'atur
si els bancs
no deixen anar a caler
de la manera
que no l'han deixat anar
amb aquests darrers dos anys
no entenen
sí que entenen
sí
el tenen
per pagar jubilacions
el tenen guardat
en un armari
i tant que entenen
i tant que entenen
ara ho has dit
això de la rajola
doncs a veure
el petit constructor
o el constructor
que fa els pisos
a la ciutat
i va fent
aquesta persona
evidentment
no es pot embrancar
a fer edificis
i que a més a més
s'obren pisos
que a més
tampoc saps
si els vendrà
doncs per això
perquè en s'obren
si n'hi ha hagut
per a terra
hem d'acabar la tartúlia
nani
la selectivitat
com ho veus
per això és molt fàcil
després sempre aprova
el 90% dels alumnes
però hi ha un 5%
que no
no jo li deia
molt positiva
una mica de confiança
no no no
jo li deia
avui
i ho crec de debò
és d'autocontrol
la prova
no és de suficiència
la suficiència
ja l'han demostrat
passant al batxillerat
és controlar els nervis
i això és el que preocupa
que gent que en sap
i que està preparada
de cop posa
vinga
acabem amb un toc
una mica més optimista
malgrat el dia
i tot el que hem comentat
a la tartúlia
Rosa Rossell
Nani Rodríguez
Àngel Conesa
gràcies per compartir
aquesta estona amb nosaltres
que vagi molt
molt bé
fins la propera
adeu
bon dia