És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem més motius per...
El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida
com cada divendres a aquesta hora i com sempre
amb la col·laboració i amb el suport de les àrees
d'ensenyament de salut pública de l'Ajuntament de Tarragona,
el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i naturalment la feina quotidiana diària
que fan els mestres i les mestres de les escoles de primària
de la ciutat de Tarragona.
Una aventura de la vida que la setmana passada
podríem dir-ho així, vam iniciar una mena de cicle
que ens situa al Col·legi de Sant Pere i Sant Pau.
Us en recordeu?
La passada setmana vam tenir alumnes de cinquè
que ens van parlar de la immigració, de la convivència
entre persones de diferents cultures a les aules.
La veritat és que va ser una aventura de la vida
molt enriquidora, com la que tindrem avui, sens dubte,
perquè parlem d'una qüestió que ens toca a tots,
de molt a prop, una qüestió molt ciutadana
i més els protagonistes d'avui, perquè són els màxims usuaris
dels espais lliures, dels espais públics de la ciutat,
que després de la feina que han fet en el seu entorn més immediat,
sospito que no els ha agradat gaire com ha quedat la cosa.
Abans de saludar els convidats i les convidades d'avui,
deixeu-me que us recordi un telèfon.
El 977 24 44 14 és el telèfon que l'àrea de salut pública
de l'Ajuntament de Tarragona posa a disposició de tothom,
joves, no tan joves, pares, mestres, educadors, sanitaris,
un telèfon al qual pot accedir qualsevol persona
que estigui interessada en conèixer, en preguntar,
en assessorar-se, en tot allò que té a veure
sobre les drogues i les dependències.
Recordem que és un telèfon absolutament confidencial
i que podeu consultar no només si teniu un problema,
sinó senzillament si voleu tenir més informació
o voleu fins i tot sol·licitar una xerrada, una entrevista
per saber més coses al voltant d'aquesta qüestió.
El 977 24 44 14.
I ara sí, sí que vull saludar els alumnes,
nois i noies de cinquè del Col·legi Sant Pere i Sant Pau.
Hafsa, Laura, Madalina, Iván, Tania,
no veig bé el cartell.
Presenta't tu mateixa, Sofia, és que no porto les ulleres
i com que tinc la Sofia tan lluny,
a l'Anabel sí que l'hi veig perfectament,
al Josep, Cíntia, Soraya, Marta i Aroa.
Molt bon dia!
Bon dia!
El dia que no em contesteu quedaré fatal
perquè semblarà que estigui sola i m'ho estigui inventant tot.
Però Déu-n'hi-do, ja fa una estoneta que són aquí a la ràdio.
A veure, ja sabeu que és impossible que vinguin tots els alumnes
a aquest estudi que tot i que és grandet té les dimensions que té
i venen, diguem-ne, una representació.
Però penseu que tot el que es treballa, tot el que s'ha parlat,
tot, absolutament tot, ho han treballat tota la classe.
Per tant, és important que saludem des d'aquí els vostres companys
que probablement us estiguin escoltant
i aquesta salutació em penso que la farà la Madalina, oi?
Quan vulguis.
Primer de tot, volíem manar records als nostres companys,
Pau, Alba, Abdelkarim, Reduan, Judit, Carla, John, Carlos i Marc,
que encara que han fet tan bé el treball, s'han quedat a classe.
Els deu un record, una salutació i un aplaudiment per la feina que han fet, no?
Vinga, va!
Molt bé.
A veure, heu treballat sobre el tema de les zones verdes de la ciutat
i jo m'imagino que heu visitat les que teniu més a prop al barri, no?
Sí, sí.
A veure, qui em pot dir per què heu treballat aquest tema?
Per exemple, Aroa.
Ho hem treballat perquè així podrem mejorar-les
i que tothom les cuidi i les tracti bé.
Perquè vosaltres allò en el dia a dia ja havíeu vist que la cosa no estava molt bé, m'imagino, no?
Sí.
A veure, vosaltres normalment aneu als parcs que teniu a prop de casa?
Sí!
A veure, Hafsa, tu vas al parc?
No gaire.
De vegades, no? Alguna vegada? I tu, Laura?
Jo sí.
I a quin vas?
A les Amèriques, a la Cuba.
A les Amèriques, o a les Amèriques, està bé?
Sí.
Sí? Ja ho mirarem perquè a més heu fet un treball magnífic que ara comentarem.
Madalina, tu surts al parc, a les zones verdes de prop de casa teva?
Sí, a la Catalunya, també a la Sardana, a la Cuba i a les Amèriques.
Vaja, tots, eh? Te'ls coneixes tots, pràcticament. I què tal?
Bé, bueno, algunes...
I què aneu a fer al parc? Què és el que us agrada fer als parcs?
Jugar.
Jugar? A què jugueu?
Bueno, els esbronjadors, els tobogans...
Això no t'ho pregunto perquè sigui una tafanera i vulguis saber la teva vida privada.
És perquè després ja veurem si tot això que necessiteu, quan aneu als parcs,
realment ho teniu o no ho teniu, ja ho parlarem.
Ivan, a tu t'agraden els parcs?
Sí, molt.
A quins vas, habitualment?
A la plaça Cuba i a la plaça La Sardana.
I a què acostumes a jugar en aquests parcs?
A futbol, als engronjadors...
I estan bé per jugar a futbol?
No, perquè la carretera està molt...
Molt a prop, no?
Molt a prop.
Tu, Tània, hi vas als parcs?
Sí.
A quins?
A la Cuba i a les Amèriques.
I què tal?
Bé.
És allà on quedes amb les amigues.
Sí.
I ara ens veiem a la Cuba a tal hora, no?
Sí.
I què feu allà?
Juguem a fet i amagar, als esgronjadors...
Molt bé. I tu, Sofia?
Home, de vegades vaig i de vegades no.
I quan hi vas, a quins vas, normalment?
A les Amèriques i a la Cuba.
És a dir que pràcticament sempre les tardes que hi aneu us trobeu tots allà.
Sí.
Nosaltres ens trobeu tots.
I tu, Anabel, que hi vas als parcs?
Sí.
I a quins vas, habitualment?
A la Sardana.
El de la Sardana.
És el que t'agafa més a prop de casa?
Sí.
Ah, doncs mira, es baixa a l'escala i estic allà.
I el Josep, que hi va?
Sí.
Aquest micro, no ho sé, però no acaba de rutllar.
A veure si li podem tensar.
Marissa, si ets tan amable, li pots tensar aquest que té la Soraya o la Cíntia,
perquè el Josep ens expliqui i després li tornem a posar a la Cíntia.
A veure, el de la Tània, hi acostarem.
Hi ha hagut un petit problema amb un dels micròfons,
però això ho solucionarem rapidíssimament.
Josep, a veure, a quin dius que hi vas, tu, normalment?
A la Sardana.
A la Sardana.
I a què jugues, normalment?
A futbol.
A futbol.
I també la cosa no està molt bé per jugar a futbol.
Potser caldria un altre espai per jugar a futbol?
Què?
Teniu altres espais al barri per jugar a futbol?
Sí, al camp de futbol.
I què tal?
Però sol deixen jugar els que estan apuntats.
Ah, d'acord.
És a dir, arribar a tu per lliure i posar-te a jugar, això no és possible encara.
Cíntia, anem al parc o no anem al parc?
A vegades.
A vegades. I a quina anem?
A les Sardanes i a les Américas.
I la Soraya també surt al parc?
Sí, a vegades.
A vegades, però cada dia, al cap de setmana?
Al cap de setmana.
Jo m'imagino que a Sant Pere i Sant Pau, diguem-ne que té les dimensions
com perquè pugueu sortir a jugar al carrer, no?
Sí.
O no sortiu gaire al carrer?
Sí, bueno.
Bueno, bueno, doncs tot això ho anirem parlant.
Heu esmentat alguns dels parcs de les zones verdes que teniu aquí a Sant Pere i Sant Pau
i de fet vau fer una llista, un inventari per fer el treball.
Quines zones vau treballar?
Qui m'ho diu, la Laura?
Sí.
Doncs vinga, Laura.
Vull treballar a la plaça Amèrica, la plaça Cuba, el parc de Sant Pere i Sant Pau,
la Montelleta, la Saie i la plaça de les Sardanes.
Digues, Laura.
I això que estem treballant amb les places, també hem fet un parc d'una zona ideal que és com el nostre parc.
que l'hem fet per grups que han sigut uns 4 o 5 grups d'unes quantes persones.
Molt bé. I escolteu una cosa, quan vau plantejar fer aquest treball d'anar als parts i observar, què vau buscar? Un plano? Un mapa? Tània?
Vam buscar un plano per internet i ens vam situar al lloc que aniríem i...
i vau anar allà.
I vau anar allà.
Com us vau distribuir? En grups, no? Com deia l'Aroa, de 5?
O de 4.
O de 4.
A veure, per exemple, algú de vosaltres estava en el grup de la plaça Amèrica?
Doncs vinga, Madalina, Laura i Aroa. Expliqueu-nos una miqueta com vau trobar aquell parc.
La vam trobar una miqueta així, com que molt estropeada.
Sí, que estava tot mal més, no?
Sí, alguna cosa.
Vau fer fotografies, no?
Sí.
Aquestes fotografies estan en uns murals que han portat magnífics, que ara els anirem...
Els té la Cintia, allà a prop, els anirem descrivint.
A veure, jo ja sé que no és fàcil explicar-ho, eh? Perquè no és fàcil.
Però a veure, vau arribar al parc i què us va cridar l'atenció?
Vau mirar els bancs? Què hi havia? Madalina? Després passem a l'Aroa.
També hem vist els gronxadors, per nens petits, que estan protegits perquè no es caiguin.
Però estan bé els gronxadors. Estan en bon estat.
Aroa?
Però també hem vist moltes coses malament, com les escaleres que hi ha, que estan trencades.
Les escales fatal, no?
Sí. Les fons estan també molt bé, però hi ha unes zones...
Surt aigua de les fons?
Sí.
Bé, no, no, és que no dic cap vajanada. A vegades surt i a vegades no surt.
Però hi ha unes zones que estan plenes de grafitis.
Mmm, això és que algú ho ha pintat, lògicament. Això no surt com els bolets, eh? Per generació espontània.
Digues, Laura.
Que també hem vist que hi ha al costat d'una capseta, que és per els cables, està trencada i els nens poden electrocutar.
Clar, això és on està en una instal·lació elèctrica, que estava malmesa.
I on diu l'Aroa que hi ha grafitis i hi ha unes valles que estan cada vegada més obertes, que allí la gent es posa a fumar porros i tot això que hi ha.
Que això ho heu vist vosaltres també, no?
Sí.
Mira, ara l'Aroa, perquè ja us he dit que han fet un treball magnífic, aquí tenim uns murals amb les fotografies, veiem la paret pintada que dius, hi ha grafitis, que mira que són bonics, eh?
Sí.
Clar, una cosa és aquells murals enormes, preciosos, perquè hi ha autèntics artistes de carrer, però això que heu fotografiat vosaltres no és una gran obra mestra, és una porqueria.
Gamarrada, sí.
És una obra tolada, són gargots i taques, vull dir, no és una cosa bonica.
Però dius, calla, que és que han fet un mural xulo, vaja, a mi m'agraden, no sé a vosaltres, però això no és un mural xulo.
No.
Després el que dèieu d'aquesta capsa de cables i electricitat, que està aquí també, doncs aquí està, ui sí, sí, això està a l'aire, no? Us va sorprendre tot això que vau veure?
Sí, sí.
No us ho esperàveu.
Plaça Cuba.
Digues, a veure, algú volia dir alguna cosa més d'això, no? Digues, Josep.
Quan, sinó que sé, quan van anar allí, on tu dius que són els cables, van trucar a la policia i encara no ho han arreglat.
No han anat a arreglar-ho?
No.
Ah, doncs escolta, després ja parlarem, perquè em penso que vosaltres, sí, heu observat, heu criticat, però també heu començat a prendre accions.
En parlarem d'aquestes accions més endavant. Tània?
Però també hem de fer cas del que nosaltres diem a l'Ajuntament, perquè si nosaltres fem un treball i no ens fan cas, doncs no sabem per què l'hem fet.
Clar, a més, com a ciutadans, vull dir, teniu tot el dret i fins i tot l'obligació, si observeu alguna cosa que no funciona, per les vies reglamentàries, que n'hi ha camins, doncs, presentar aquesta denúncia o aquest suggeriment i que us facin cas.
Ivan?
A més, és que no ho diuen perquè volem que posen coses noves, és que ho diuen perquè els ciutadans no siguin tan marranos i res d'això, però si les posen noves que no les trenquin.
Clar, molt interessant això que esteu dient. El Josep diu, ho denunciem a través de la Guàrdia Urbana per comunicar-ho a l'Ajuntament i que ho arreglin, però després els usuaris que ho respectin i que tinguin cura.
Vull dir, estem parlant d'una cosa que diuen que és corresponsabilitat, segurament, no?
Sí.
Que tots som responsables de tot aquest patrimoni. Madalina?
També hem vist brossa al costat de les papereres, a terra.
Això és la gent. Això no és l'Ajuntament, això és la gent, no?
I al costat de la paperera, és curiós, no?
Però dius, si no hi ha ni una paperera i ho trobem a terra, dius, escolta, ja portes 33 dies amb el paper a la mà, quasi que el deixi córrer, però quasi tinc una paperera al costat.
Laura, què vols dir?
Que nosaltres hem fet el nostre espai ideal i redactaríem una carta que farem arribar a respondre.
Això ho fem després, Laura, et sembla?
Quan fem una anàlisi, és que he fet una feina tan bona que val la pena que l'expliquem als oients.
I també hem vist a la plaça Cuba que hi ha molts tropeços perquè et pots caure, hi ha nens petits que corren molt i es poden caure.
Sí, aquí jo veig, mira, ja podem passar a la plaça Cuba.
Jo aquí veig algunes fotografies, per exemple, assenyalem-la a tu, Laura, que intentaré descriure.
Efectivament, aquí veiem al voltant de la tapa d'una claveguera, vull dir, està tot ple d'esquerdes, molt fàcil ensopegar, no nens petits només, sinó que servidora, la primera en caure, segur.
I també hi ha altres rajoles que estan trencades amb forats.
Anem passant aquí, a veure la Cíntia, què vol dir?
També hi ha una papelera cremada.
Sí, aquí la veiem cremada. Això també ho ha fet algú?
Sí.
Vull dir que la paperera estava bé en origen i algú s'ha dedicat a fer això. Tània?
Nosaltres paguem perquè posin papereres i arreglin les coses, i nosaltres no paguem perquè els altres ho espaguin.
Això que dius és molt important, perquè...
Qui paga les papereres, els gronxadors, els bancs, l'Ajuntament?
Nosaltres.
Nosaltres, no? Vull dir, estan malmetent coses que són nostres, de tots plegats, eh?
Aruà.
Que també hem vist que nosaltres són també importants.
No només la Tarragona ciutat té un munt de coses boniques,
i nosaltres, com som un poble petit, no tenim res de coses boniques, i això no és just.
Vosaltres creieu que Sant Pere i Sant Pau té menys coses que té el centre de la ciutat?
Sí.
Sí? A veure, Sofia, per què? Per què ho penses, això?
Perquè aquí a Tarragona, la ciutat...
El centre, com si diguéssim, no? Perquè Sant Pere i Sant Pau és Tarragona.
Clar. Bé, però la ciutat té un munt de coses i tot està millor.
doncs millors... O sigui, que si una cosa està així com feiu, doncs la canvien.
I allà, a Sant Pere i Sant Pau, hi ha un munt de coses que no serveixen per res,
perquè les han cremat o les han espatllat i no les canvien.
I no les arreglen. Teniu aquesta sensació?
Sí.
Algú més? Creu que hi ha diferència entre Sant Pere i Sant Pau i el centre de la ciutat, Ivan?
Després el Josep?
Perquè a Tarragona hi ha moltes novetats, i a Sant Pere i Sant Pau hi ha de tot,
hi ha menys coses, però a més estan trencades, cremades o alguna cosa així.
Això vosaltres ho heu observat amb aquest treball. Josep, sobre això ho has comentat?
Que a Tarragona hi ha un skatepark i a Sant Pere i Sant Pau no.
I mira que està reivindicat aquest skate, i a Sant Pere i Sant Pau també en teniu ganes,
perquè us agrada molt anar amb l'eskate.
Sí.
I clar, si no teniu un lloc, heu d'anar pel carrer i la gent s'enfada.
Clar.
Clar, però vosaltres també teniu dret a anar amb l'eskate.
Sí.
Si no que prohibeixin els skates, a les botigues, no els podem fer servir.
Laura, anem així seguint l'ordre de la taula i podeu intervenir tots.
Jo crec que com aquí a Tarragona han fet un munt de carrils bici,
allà Sant Pere i Sant Pau podien fer un o dos.
Un carril bici també us.
Clar.
Sí.
Sí, una zona per l'eskate, no cal que sigui enorme, però que tingui una mica d'espai,
una zona per a skate, un carril bici.
Madalena, tu havies aixecat la mà o era l'Ivan?
Digues, Ivan.
Però això que diuen, aquí a Tarragona hi ha moltes coses.
i a Sant Pere i Sant Pau no hi ha coses.
I aquí no entenc que a Tarragona hi ha menys coses cremades i tot això.
Però a Sant Pere i Sant Pau hi ha tot cremat.
I per què penseu que passa això, que hi ha aquesta diferència?
No ho sé, Ivan.
Perquè hi ha molts gamberros que cremen tot i es diverteixen fent coses que no estan molt bé.
Però escolteu, al centre també hi ha molta gent així, eh?
El que passa que potser el que tu dius és que es canvia més al centre i no pas en altres zones.
Però gent així que faci bretulades a Tarragona, Déu-n'hi-do.
Tània.
Que això que diuen, que Tarragona està més bé que Sant Pere i Sant Pau,
no ho sabem bé perquè pot haver-hi una papelera que nosaltres no l'hem vist,
que estigui fatal, perquè aquí també hi ha més gent que a Sant Pere i Sant Pau
i les coses aquí han d'estar més malament que a Sant Pere i Sant Pau.
Perquè hi ha més gent.
Sí.
Sofia?
Però jo estic contra el que ha dit la Tània,
perquè hi hagi menys gent no hauria de ser més important.
Perquè encara que hi hagi poca gent, també som gent.
Tu creus que s'ha de donar el mateix tractament al centre,
a Ponent, a Sant Pere i Sant Pau, a Llevant, a tot el que és Tarragona, no?
I no només al centre de la ciutat.
Clar.
Aroa.
Que també hi ha que fer una zona per cadascú de les gamberrades que diuen,
perquè, per exemple, els grafitis també haurien de fer una zona per a ells.
Però per fer grafitis xulos, no aquesta porqueria que heu fotografiat.
Perquè si no, una zona per a ells que fessin grafitis bonics.
Vinga, ja tenia que arribar-hi, sí.
És que tu, una zona amb unes parets on els joves artistes de carrer
puguin també dibuixar i fer els seus dibuixos.
El Josep havia aixecat la mà?
Sí.
No, volia dir que a Tarragona hi ha un,
i perquè sempre a Sant Pere i Sant Pau no pot abrir.
De paret, dius, per dibuixar?
Sí.
Per tant, ja tenim una bona llista de reivindicacions demanant espais públics.
Laura.
I jo crec que hi ha molta gent que, per un sentiment que s'ha de moure,
per llençar la paperera o llençar al costat de la paperera, els papers.
És veritat.
I en les fotografies hem fet referència a la plaça Amèrica,
a la plaça Cuba, al parc de Sant Pere i Sant Pau,
la muntanyeta, la sall i la plaça de la Sardana.
Tots els heu trobat igual de malament, per una cosa o una altra?
Sí.
Sí, en general.
Home, aquí veiem l'estrella, l'estrella del centre de qualsevol àmbit de la ciutat de Tarragona,
que són les tifes dels gossos.
Sí.
D'això n'heu trobat unes quantes, no?
Sí.
Madalina.
Que també a l'herba, on no pots, bueno, els gossos fer les seves coses,
posa prohibits gossos i els somes i les d'altres persones...
Els gossos sueltos i si els hi dius alguna cosa encara es reboten, no?
Sí.
Que això ho hem vist alguna vegada.
Anabel.
Jo crec que haurien de fer un parque per els gossos perquè haguen les seves necessitats,
perquè si no la fan, perquè si hi ha una cosa que no pot estar els gossos, però no hi ha més.
Però és que jo pensava, dic, a veure, els gossos pobres necessiten córrer
i necessiten fer les seves necessitats, també, no?
Perquè el que tu dius està bé, perquè ni que recullin els amos el producte de les seves defecacions...
Clar, si a herba, per exemple, hi ha canalla que juga i hi posen les mans i tot això, no?
Sí.
De totes maneres, us heu fixat que cada cop hi ha més persones que ho recullen?
Continuament hi ha molts marranos i marranes, eh?
Sí.
Però també hi ha molta gent que ho recull.
Teniu aquesta sensació, vosaltres?
Sí.
Sí.
Digues, Cíntia.
Que els amos dels gossos, que recullin el que fan els gossos,
o si no, que facin un pipicant.
Per exemple. Teniu gossos, vosaltres?
Sí, jo, sí.
No? A veure, qui té goss?
A veure, la Laura té goss. Com es diu el teu goss o gossa?
Rocky.
Rocky. I de quina raça és?
Un motiu francès.
Déu-n'hi-do, eh? I el treus tu?
No.
No, perquè a més deu ser un goss allò potent.
Però segur que, si no, heu de recollir les cosetes que fa, no?
Sí. I també a mi m'agradaria que posessin a la Pobla, que també tenen unes papereres, que són pels gossos que no fan pudor.
i tenen bossetes per gossos, per agafar-hi i agafar-hi.
És a dir, ja té la bosseta, ja la preparada, hi ha més un sistema perquè no faci mala olor.
Molt bé. Tània, tu tens goss?
Jo sí.
Goss o gossa?
Gossa.
Com es diu?
Rami.
Rami. I com és?
La seva resa és un border collin.
I la cuides tu?
Sí.
Allò que dieu tots, un gos que el treuré, que el netejaré, que tot, i després és el papa i la mama que acaba cuidant del gos o què?
Hi ha vegades que el cuido jo, però hi ha vegades que la...
Ho compartiu, ho compartiu, no?
I l'Anabel té gos?
Sí.
Quin gos o gossa tens?
Com es diu?
Satxa.
Satxa. I què és, un gos o una gossa?
Una gossa.
Una gossa. És molt gran o és joveneta?
No, és joveneta.
És joveneta. I te'n cuides tu?
No.
Em sona. Soraya, tu què tens?
Un gos.
Un gos, i com es diu?
Rubi.
Rubi. I de quina raça és, si és que en té?
Llorsai.
Un llorsai. Són tremendos, no?, quan són petits?
Sí.
Després ja es tranquil·litzen com les persones, m'imagino.
Exactament igual. I el cuides tu?
No.
No, no, no. Tu jugues.
Sí.
Quan siguis més gran ja te'n cuidaràs. Tu, Josep, tens gos o gossa?
No?
I tu, Aroa?
Sí, tinc una gossa i es diu Kitty.
Kitty.
És un llorsai.
Oh, i és bonica. De quin color?
Marró.
I què tal?
Marró negre.
Molt bé.
I tu la treus?
De vegades.
Ara.
Però quan la treus i fa les seves coses ja saps que et toca, no?
No, perquè on jo la saco hi ha una zona pels gossos.
I tu ja la treus allà perquè pugui fer les seves cosetes.
Tinc aquí davant el mural els grafitis, les papereres cremades, els bancs també estan tots pintats, no?
Sí.
El que veig, bancs de pedra, bancs de fusta pintats...
Però quin desastre aquests que han dibuixat això.
És que és lleig, eh? És lleig, lleig.
Aquí veig una zona que és com a de bosc.
Això deu ser la muntanyeta.
Sí.
I quina llàstima, no? Perquè està ple de papers i de brutícia.
Sí.
Tània?
Doncs que el que seria millor que fessin a la muntanyeta és que només hi ha una paperera comptada.
Podríem fer més papereres perquè, si no, la gent ha d'anar, ha d'anar, ha d'anar.
Per exemple, si està amb el gos allà dues hores amb el paper a la mà,
el perfecte seria que féssim més papereres, si no, la gent ho tira allà.
Però escolteu, aquí heu fet una fotografia que no és allò amb una tifa de gos ni un paperet.
Vull dir, sembla quasi un abocador.
Hi ha un munt de papers, de bosses, està fet una porqueria.
I això no deixa de ser una zona verda natural.
No és un par-par, vull dir, que és una llàstima, no?
Que estigui d'aquesta manera, no us sembla, Sofia?
Sí, mira, jo he vist per aquí i encara no m'havia adonat que hi havia tanta brutícia.
Veu, quan vam anar a fer les fotos, estava tot, però tot, ple de brossa.
Que potser passaves allò a les teves coses i no t'hi fixaves, no?
Sí, i no m'hi fixava, però ara m'ha adonat.
Jo crec que tots ens hi fixarem després del treball que heu fet, eh?
Perquè, en Déu-n'hi-do, és un inventari molt exhaustiu.
Josep?
Jo volia dir que les places no són segures perquè estan molt a prop de la carretera.
Això que dius és important.
Sí, sí, per exemple, un està jugant i s'escapa, surt de la plaça i el pot xafar un cotxe.
Aleshores, què creieu, que s'hauria de posar una tanca o alguna cosa?
Però, i al nostre col·legit, hi ha un parc que està tancat, però sol és un parc.
I a Tarragona, a Sant Pere Sant Pau, hi ha molts parcs.
Hi ha molts parcs, clar.
Algú més volia parlar de la seguretat dels parcs?
Digues, Ivan.
Tindrien que posar valles o alguna cosa així perquè, quan tu xutes, la pilota no s'escapi.
Aquesta és una, perquè després tu vas darrere la pilota i hi ha conductors que sí que van a una velocitat moderada pel centre dels carrers, però hi ha d'altres que no s'hi miren gaire.
Anabel?
Jo crec que també tindrien que posar porteries en les places, però una mica més a part, perquè, per exemple, en la plaça Las Ardanas no hi ha.
Hi ha un nen que juga, però alguna cosa que és per nens petits.
i, pues, ahir le puedo donar un...
Un cop a algun nen, clar.
Aquesta és una altra.
Si en el mateix parc hi ha nois i noies que volen jugar a futbol, d'altres que juguen a altres coses, nens molt petitets amb els gronxadors,
a vegades és complicat, no?, que una activitat, doncs, no entorpeixi l'altra.
Digues, Cíntia.
Que jo crec que, jo estic d'acord amb el que ha dit el Josep, perquè si s'escapa un nen,
doncs la mare no pot... té que estar a responsabilitat pel nen.
Que la mare l'ha de vigilar.
Sí, i si passa un cotxe, doncs l'hi atropella.
Per tant, tanques, però també, doncs, les persones que siguin responsables.
Sí.
Estem, o sigui, si fixeu, des que hem començat a parlar, estem tots una mica d'acord que l'Ajuntament,
que és el responsable del nostre espai més immediat, se n'ha de fer responsable, però nosaltres també ho som.
De mantenir-ho, de cuidar-ho, segurament la cosa deu anar per aquí.
I, no sé, és la sensació que a mi em dóna. Esteu d'acord amb això?
Sí.
Sé que nosaltres també som responsables i hem de fer alguna cosa. Laura.
Que a mi m'agradaria també que les faroles les protegin, perquè jo he vist faroles que estan trencades per terra i no les han tret.
Ah, sí? Ah, mira, aquí tenim una fotografia. Ui, però això està molt trencat, eh?
No les han tretat. I a vegades hi ha la tapa dels cables que està destapada i es poden posar la mà i electrocutar-se.
És un tema de seguretat, eh?
Sí.
Sobretot. Aroa?
Que jo, de la seguretat, queria parlar d'això. Perquè nosaltres hem fet una enquesta als pares.
És el que us anava a preguntar. Ara parlarem de l'enquesta, eh? Que és molt interessant. Digues.
Sí. De l'enquesta que hem fet els pares i molts han dit que els pares es podien millorar en neteja i en protecció.
És a dir, que vosaltres us heu adonat que no és només una idea vostra, sinó que les vostres famílies, en fer l'enquesta, estan d'acord amb vosaltres i també ho han observat.
Em penso que la Sofía i la Tània ens faran una referència d'aquesta enquesta, no?
Sí.
Doncs vinga, quan vulgueu.
Els pares ens han dit que de zones verdes han votat així mig mig, perquè han votat la meitat. Que sí i que no.
Clar, perquè fèieu diferents preguntes, no?
Sí.
Voleu donar els resultats o voleu que comentem les preguntes?
Comentem les preguntes.
Doncs vinga, comentem les preguntes.
N'hi ha prou pares infantils al barri?
Han votat alguns que no i alguns que sí, però més han votat que sí, perquè hi ha zones verdes i també hi ha pares, però igualment jo crec que els pares no tenen seguretat.
És a dir, la majoria de pares pensen que n'hi ha prou, però que probablement no estiguin en les condicions adients, no?
Molt bé, seguim amb aquesta enquesta.
Penses que són segurs?
La majoria ha votat que no. Alguns han votat que algunes sí i algunes no i unes poques han votat que sí. Jo estic d'acord.
Estàs d'acord amb el que diuen els pares. Més preguntes i més resultats?
Creus que les zones verdes són en bones condicions o que pel contrari tenen que millorar? Poques, poques han votat que estan en bones condicions i la majoria han votat que tenen que millorar.
Què més?
Després, en quins aspectes es podien millorar? Vigilància, neteja, sobretot, carril bici i en tot.
Moltes gràcies.
S'hem oblidat de l'esquaint, de la pista d'esquaint que reivindica el Josep i molts amics seus, segurament.
A veure, després heu demanat l'opinió sobre els grafitis també en l'enquesta.
Què opines dels grafitis? La majoria han votat que no m'agraden. Una mica de persones han votat que li agraden i poques persones no han contestat.
Han dit, mira, és que no tinc opinió sobre el tema. Jo no opino, eh? Quines més preguntes? Mira, del tema dels animals i els gossos també heu preguntat.
I d'algunes persones que deixin els excrements dels animals sense recollir, tothom malament han votat.
Home, encara sort que estem tots d'acord en que això està malament, no?
Hauria estat difícil que algú digués que està d'acord. Ni que ho faci. Ni que ho faci, ni que ho faci. Queda lleig, dir que estàs d'acord amb això.
Ara li donarem la paraula a la Cíntia. Sobre aquesta qüestió, Cíntia, dels gossos, endavant i seguim amb l'enquesta.
Jo crec que el que ha dit ara la Tània és veritat que podíem posar pepincans en totes les zones,
de verdes. Però no al costat dels parcs. Una mica més lluny.
Clar, llunyadet i que sigui especial per als gossos que també tenen dret al seu espai, no?
Més preguntes.
I dels que llensen brutícia a terra tenint paperes al seu abast, tothom malament.
Diuen que no hi ha prou papereres, no?
La majoria de les persones demanen més llocs pels nens a les zones verdes, més gespa i arbres, més vigilància, més seguretat, més neteja i sobretot, tot més civisme.
Més civisme per part de nosaltres. Tornem a aquella qüestió que dèiem abans.
Cosa de tots.
Per tant, això el que deien, aquesta última intervenció, Tània, era una mica les propostes que feien de com millorar, no?
Tot plegat.
Abans, no sé si ha estat la Laura, però això també ho podíeu comentar qualsevol de nosaltres,
heu una mica dissenyat o imaginat quina seria la zona verda perfecta.
El parc i la zona verda que vosaltres voldríeu tenir a prop de casa.
Cíntia?
Crec que n'hi hauria més fons i també una tirolina pel que els nens tiren i papereres.
A veure, Lluís, jo ja sé que el meu company de Fatigues del Matí, jo ja sé que sempre li demano coses.
Tenim una música de violí bucòlica així per ambientar aquest somni de parc infantil,
que jo crec que ens ajudarà a relaxar-nos i a visualitzar-lo fins i tot.
Per tant, ja tenim... Comencem el disseny, eh?
Tirolines i què més deies, Cinta?
Una tirolina, amb una n'hi ha prou, eh? Tampoc no ens passem.
Sí, sí, ja.
Una tirolina i què més deies?
Papereres i fons.
Molt bé, i fons.
Fons per veure o fons... Ala, vinga, que regi aigua.
No, bé, beure.
Per beure, eh? Molt bé.
És que entre un parc i un paradís jo crec que hi ha una certa distància.
Ara, anem amoblant aquest parc.
També haurien d'haver zones per gossos, unes zones per els nens petits,
per els grans, per futbol, skate, tot això i...
Molt bé. El tema de l'eskate, la tirolina...
Tània, com és aquest parc ideal?
El nostre parc ideal que hem dibuixat nosaltres ens agradaria que fóssim un parc
que estigués en una zona verda, que no estigués al costat de la carretera.
Posem gespa.
Gespa.
Sí, gespa. Que no estigués al costat de la carretera.
Sobretot. Ni tanques ni res, que no estigui al costat de la carretera.
Per exemple, a la muntanyeta. A la muntanyeta podríem fer un parc a la gespa,
que no estigués al costat de la carretera.
I si posem una mica planta autòctona? Ho dic perquè això de la gespa necessita molta aigua.
i ho tindríem sempre sec i aixut.
Artificial.
Artificial. Moqueta. Posem moqueta al parc o parquet? Què us sembla?
Joan, a veure, més coses per a aquest parc ideal.
Jo crec que el parc ideal hauria de ser molt segur i sobretot que els nens el puguin disfrutar.
Això sobretot. Laura?
Que el nostre parc ideal ha sigut que hem fet quatre carrils, una fonada per poder veure i un altre baix perquè quedi bonic.
I a un costat hem fet un estanc perquè els jubilats i tot això es puguin seure també.
Sí. I hem fet una part ben gran per als gos, perquè allà facin de tot.
Clar.
I si els homes no volen recollir-ho,
doncs allà passarà o cada dia o cada setmana a netejar-lo.
I també uns parcs i una canxa de futbol.
Ui, el tinc aquí al davant.
És magnífic. M'hi puc apuntar, en aquest parc?
Clar, és que penseu que hem posat, doncs, això que amb els gronxadors, dos lavabos, dos lavabos, cosa que és molt interessant, els veiem aquí.
Un hortet. És un hortet, això?
Sí.
Boníssim. I segur que és ecològic, no?
Sí.
Bé, ja posats a fer, fem-ho bé.
Annabel, em penso que volies dir alguna cosa sobre això, del parc ideal?
Sí, que lo de los lavabos, que tendrían que posar, perquè, clar, els nens i no, tenen que, després, anar a la seva casa o a algun bar o algo, perquè no estan allà.
Clar, imagineu, se posen els lavabos i, si tots som curosos, aquests lavabos ens poden durar tota la vida fins que tingueu nets.
Sí, claro.
Però si posen els lavabos i els fem malbé, ja poden posar tots els lavabos que vulguin, que no ens en sortirem.
Digues, Laura.
A la platja de Tarragona, aquí a la Rebassada, hi ha uns lavabos que es pinten amb grafitis i per dins estan malament.
És que anem a parar sempre el mateix. Ei, que heu posat un estany i tot amb aigüeta i un parell d'ànecs aquí.
Semblen gallines, perdó, eh? Però vaja, no estaria malament, una miqueta d'animalets, però a mi m'encanta aquest parc, de veritat que sí.
Hafsa, tu què t'agraden dels parcs? Els gronxadors, les plantes... Què t'agrada dels parcs?
Tot.
Tot t'agrada. I amb què t'agrada jugar més dels parcs?
Amb els gronxadors.
Amb els gronxadors. I ets de les que, uuuh, s'enfilan amunt amunt o què?
Jo no.
No, no, tu com jo, eh? Són una mica prugues.
Digues, Ivan.
Però, a part de que posin tot això, el parc ideal, que el hem de respectar molt perquè, si no, després no ho van a posar perquè, com l'Ajuntament, ho posen, però si no ho respeten, no ho posaran més.
Clar, fixa't. I això que diu l'Ivan ho heu reflectit també en aquest mural, perquè, per exemple, la zona que heu reservat per als gossos posa respecteu la natura, espai per gossos, l'hortet aquest muníssim ecològic que heu fet posa no trepitjar.
Per tant, vull dir que ho heu meditat molt i la veritat és que és un disseny que ho podríeu traslladar a l'àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament.
Aroa.
Que això, el parc ideal que hem fet, a mi m'agradaria que l'Ajuntament ens feia cas i feia uns dels nostres parcs.
Això que l'Ajuntament us faci cas, em penso que abans ho ha començat a explicar-ho la Laura i ho hem deixat una mica pel final, que és adreçar una carta o un escrit.
De totes maneres, la Sofia té aquí un mural magnífic i a mi m'agradaria que l'expliqués.
Sí. Volíem dir que no tot està malament i que també algunes coses estan bé.
Molt bé, això és cert. Hi ha coses que estan malament i s'han de criticar, però aquelles que estan bé també s'han de destacar, no? Endavant.
Hem après a cuidar el nostre entorn, també a estimar la natura, a treballar en equip i a utilitzar bé el mobiliar urbà.
Molt bé, això és tot el que heu après. A més, aquest mural, a banda d'escriure-ho com una declaració, això que acaba de llegir la Sofia, hi ha unes fotografies.
I què dèieu de traslladar tot això a l'Ajuntament en forma de carta? Laura?
A veure, acosta't una miqueta el micròfon. Gira-la així. Perfecte.
Sí. Nosaltres proposem redactar una carta que farem arribar al responsable de l'Ajuntament,
demanant millories als parcs i places del nostre barri.
fer una autocrítica de quin és el meu comportament a les zones d'esbarjo.
Molt bé, doncs i això ho fareu?
Sí.
Quan teniu previst allò de començar, quan acabin els exàmens, potser, no?
Claro.
Perquè ara deu estar la cosa a punt a punt d'acabar-se, ja.
Sí.
La Tània volia intervenir, també?
Sí.
A veure...
Aquí, les coses que hem vist bé eren les senyals de respecte a les plantes,
els gronxadors per als nens petits...
Que estan bé, estan en bon estat.
I algunes fonts que estan ben cuidades.
I que reja l'aigua perfectament i que no té cap problema.
Hem après moltíssim, eh?
Realment jo, mentre anàveu parlant, estava passejant per Sant Pere i Sant Pau
i tot això que estàveu descrivint és que m'ho estava imaginant, ho estava veient.
Quina feina més ben feta, Ivan?
Que volia parlar dels fons.
Les fons, els gamberros i tot això.
Hem trencat les fons, les posen coses a la tuberia perquè no surti l'aigua
i quan es va l'aigua, el tubet on es va l'aigua, posen pedres i tota la mena de coses perquè surti l'aigua.
Quina sensació us dona quan veieu això? Perquè és del tot incomprensible, no?
Sí.
Dius, què pots treure de fer una cosa així? No sé si us passa a vosaltres.
A mi el que em crea sobretot és que no ho entenc.
A la que es critica no ho entens, no?
Perdona, aquí, l'Anabel, endavant.
Jo crec que no haurien de posar tantes coses a la fons perquè posen coses que ho tapan i se queda tota l'aigua
i un quan va a veure, pues se mulla molt i és asqueroso.
Clar, i costa molt de saber qui ho fa, perquè a vegades ho fan de nit, que no ho veu ningú, no?
I no se'ls pot denunciar i aquest és el problema.
Laura?
Al nostre col·le ja, i jo he vist a gent que els he dit que això no es fa, però que no m'han fet cas,
que posen pedres dels petits i petits a la font i allí quan anem a veure i està plena,
no ho podem veure perquè si no se'n va fora l'aigua.
És per dir, tu t'imagines aquests que tu deus dir, demà vinc a casa teva, em convides a berenar, vinc a casa teva.
Te'n vas a l'aixeta de la cuina, de casa seva, i li poses pedres perquè no sorti aigua.
Ho trobaria fatal, no?
Sí.
I no ve a ser el mateix?
Sí.
Perquè hem quedat que tot això ho paguem nosaltres, tots, no?
Sí, sí.
En fi, és que són coses que no s'entenen. Ei, hem d'anar acabant, Aroa, digues.
Que també hem vist la gent que ara hem après que quan algú feia això dels gossos o alguna d'aquestes coses,
hem après a dir-li a un senyor gran que això no es fa, que si s'emprenya, que s'emprenya, però que ho reculli.
Però a vegades ja sabeu que a sobre de què ho dius, passes una mala estona.
Esteu ja a punt d'acabar els exàmens d'aquí no rebecances.
Espero que pugueu gaudir molt dels vostres parts que vagin millorat.
Ja ens en mantindreu informats de la carta que adreceu i si teniu resposta.
Us sembla? Ens ho aneu comunicant a través de la Laura, Romero, que és la vostra tutora, vosaltres mateixos,
i fem una mica de seguiment.
I esteu d'exàmens i sé que aquesta tarda teniu un examen relacionat amb la poesia.
Sí.
Que heu de... És sobre un poema d'Alberti, no?
Sí.
Josep, el vols recitar?
Vale.
Doncs vinga.
Però és en castellà, no?
Alberti escrivia en castellà.
I tenim la sort que podem escoltar-lo i entendre'l en la versió original, no cal traduir-ho.
Vale.
Se equivocó la paloma, se equivocaba.
Por ir al norte fue al sur, creyó que el trigo era agua, se equivocaba.
Creyó que el mar era el cielo, que la noche y la mañana se equivocaba.
Estrella rocío, que la calor, la nevada, se equivocaba.
Que tu falda era tu blusa, que tu corazón era su casa, se equivocaba.
Ella se durmió en la orilla, tu en la cumbre d'una rama.
Ai, que bonic, eh?
Sí o no?
Us agrada la poesia?
Sí.
I aquesta tarda tinguem l'examen d'aquest poema.
Sí, que recitar-ho.
Sabeu que aquesta poesia, hi ha versions cantades, Joan Manuel Serrat en va fer una, però no l'escoltarem avui,
perquè vosaltres per acabar el programa heu triat una cosa que no té res a veure, és un altre tipus de poesia.
Això segur que té poesia i sentiment, n'estic segura.
A veure, tornen les divines, no les que actuen aquesta nit al Metropol, unes altres divines d'una sèrie de la tele,
uns companys vostres d'una altra escola, fa un parell de setmanes, van triar una que ja som les divines, no?
Les divinades, eh.
Però vosaltres heu triat una altra que és el tango lloron.
Sí.
A veure, i això què vol dir?
A veure, això m'ho han escrit, que jo no tinc ni idea.
El tango lloron ho canta una noia que es diu Brenda Esnicar.
I aquesta és una divina?
Sí.
Divina.
És divina.
Divina tonta o divina lista?
Divina jefa.
És que a mi em van explicar que de les divines...
És que no, no ho sé.
Les vostres companyes em van explicar que de les divines...
Anem posant el tango lloron, Lluís?
Que de les divines hi havia unes que eren com les pijas, no?
Sí.
I després hi havia unes altres divines que no.
O com va?
O totes són pijas?
No, aquestes són les divines pijas i aquestes són les populares que no són.
Vale.
Hi ha unes populares...
Són mediocres.
Sí.
Les populares són mediocres.
I les pijas són estupendes.
Sí.
De la muerte.
Sí.
Vale.
Pues escoltem el tango lloron.
Hasa, Laura, Madalina, Ivan, Natàlia, Sofia, Navell, Josep, Cíntia, Soraya, Marta, Aroa, moltíssimes gràcies.
Enhorabona per la feina feta.
Un aplaudiment per vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No me vengas con un tango llorón porque es muy fuerte
Y según una vez te miré fue porque tuviste suerte
Chica, te me vuelvo crazy cuando pienso en el tonto ese
Que vino en la disco y me dijo de atrás
Oye nena, qué linda que estás
Ahí me di cuenta y lo vi lo que he estado
Era flaco alto y de pelo atrasado
Me agarró la mano, se hizo el galán y me dijo
Baby, vamos a bailar
No me vengas con un tango llorón que yo necesito ritmo
Porque hay música en mi corazón y a mí no me da lo mismo
No me vengas con un tango llorón porque es muy fuerte
Y según una vez te miré fue porque tuviste suerte
Él se me ha nominado a una chica fácil
Le preguntaba de ese man, qué hace
Le miró a los ojos, me quiso besar
Lo que te dé una y lo mandó a pasar
Me pidió disculpas muy desesperado
Y yo le pité borrarte tarado
El médico me daba una oportunidad
Solo le faltaba por este llorar
No me vengas con un tango llorón que yo necesito ritmo
Porque hay música en mi corazón y a mí no me da lo mismo
No me vengas con un tango llorón porque es muy fuerte
Y según una vez te miré fue porque tuviste suerte
No me vengas con un tango llorón que yo necesito ritmo
Porque hay música en mi corazón y a mí no me da lo mismo
No me vengas con un tango llorón porque es muy fuerte
Y según una vez te miré fue porque tuviste suerte
No me vengas con un tango llorón que yo necesito ritmo
Porque hay música en mi corazón y a mí no me da lo mismo
No me vengas con un tango llorón porque es muy fuerte
Y según una vez te miré fue porque tuviste suerte
No me vengas con un tango llorón que yo necesito