Comencem el temps de la tertúlia en aquest matí de dimecres 3 de febrer.
Ja us deia un fa moment abans de la publicitat en el sumari
que avui tenim tres convidats amb tres perfils professionals ben diferents
que ens ajudaran a comentar l'actualitat de la jornada.
Ens acompanya un periodista,
és el cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili,
Josep Maria Àries, molt bon dia.
Hola, Riquel, bon dia.
També ens acompanya l'advocat, a més, exsenador i exsenregidor
de l'Ajuntament de Tarragona, Lluís Badia.
Lluís, bon dia.
Molt bon dia.
I ens acompanya l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Rafa, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els tres contartulis hem de repassar l'actualitat de la jornada
que avui ve marcada un altre cop per la qüestió territorial,
per la llei de vagaries.
Ahir, segurament per sorpresa per a molts,
el govern de la Generalitat aprovava definitivament
aquest avantprojecte de llei de vagaries
que ara iniciarà la seva tramitació al Parlament.
Una llei de vagaries que ha provocat ja, en fi,
un amplíssim debat i una allau de declaracions polítiques
en les últimes hores.
Bàsicament, des del nostre punt de vista territorial,
la llei contempla una vagaria que s'anomenaria Camp de Tarragona
i una capital, o millor dit, una seu institucional,
perquè no parla de capital, que seria Tarragona Ciutat.
Això ha provocat, com dèiem, una allau de declaracions,
començant pels alcaldes de Tarragona i de Reus,
que l'han qualificat globalment positiva,
segurament des d'unes perspectives cadascú interessades.
I vostès com valoren la llei,
el que ha aprovat el govern?
Josep Maria.
En primer lloc, deixem que digui una cosa,
que estic content de coincidir,
després de fa molt de temps,
amb una tertulia amb el senyor Lluís Badia.
La veritat, ho dic sincerament i d'acord,
perquè feia temps que no teníem aquesta oportunitat.
Ho tindrem en compte per properes combinacions.
Sí, escolta'm, va el més boig conegut que s'hagi per conèixer.
És broma, és broma, és broma.
Respecte al tema territorial, jo ho sento.
En aquests moments no m'interessa.
No m'interessa ni el més mínim.
És a dir, jo estic absolutament a favor
de buscar l'ordenació que com a país volem tenir,
i les vagaries jo em penso que és un bon model,
però amb el que està caient,
ni la forma ni el fons de com s'ha dut a terme
l'aprovació d'aquest projecte de llei,
em sembla l'adequada.
I això el que fa és incrementar, diguem-ne,
el desinterès dels ciutadans, la dispersió,
i finalment, deixeu-me dir una cosa,
està provocant una mala maró entre poca gent,
però gent molt significativa,
a la ciutat de Tarragona i a la ciutat de Reus,
està provocant una mala maró que no és gens bona,
i que no porta res de bo,
i que els intents que hi ha hagut d'aproximació
en els darrers anys,
jo em penso que s'han anat per la Iguera,
i jo crec que això algú n'hauria d'assumir
la responsabilitat.
Dit això, doncs el Parlament és sobirà.
A veure, més coses. Lluís.
Bé, jo en general estic d'acord amb el que diu Joan Maria,
però m'agradaria aprofundir una miqueta més.
A veure, jo hem d'estar d'acord que això és un brindis al sol
d'un govern que està acabat, d'un govern que no té gaire idees
i d'un govern que no afronta els problemes que preocupen la gent.
Un brindis al sol?
Tenir en compte que és una llei reivindicada des de fa temps, no?
Una cosa que sigui una llei reivindicada,
una cosa que sigui efectiva.
Anem a veure, posar en marxa aquesta llei que sigui eficaç
implica la modificació de lleis orgàniques.
Si en aquest moment encara no s'ha discutit
un estatut d'autonomia que està recorrit al Tribunal Constitucional
i encara no s'ha resolt,
com hem d'anar un pas més endavant?
Clar, vull dir, a mi,
introduir debats d'aquestos que són
debats complicats
i debats que en tot cas aixequen moltes ampolles
amb molta gent m'assembla molt perillós
quan hi ha altres temes importants,
quan Catalunya és el país amb més dèficit
arreu de l'estat espanyol,
tenim més atur...
Jo em preocupen aquests temes, no?
Llavors, introduir a debatre temes
per dispersar els interessos de la gent
m'assembla molt perillós.
Per tant, entenc que això és un brindis al sol,
això és una qüestió més
d'aquest govern que està al final
i que ja no té ni dèies
i que el que ha d'introduir a la societat
són debats d'aquestos
que, com li dic,
efectius i pràctics
són molt difícils de portar a la pràctica,
perquè a mi m'agradaria que m'expliquin,
escolti, molt bé, la llei de vagaries,
la discutim, aprofundim,
estem d'acord, estem desacord,
després què?
Modificarem la Constitució,
perdrem senadors,
perquè clar, la Constitució diu
que els senadors són per província,
si hi ha una província única
que perdrem 12 senadors,
clar, vull dir,
i aquí hi ha una xèrie d'incongruències totals
i ens intrudeixen en un debat
que no li preocupa a ningú
o per almenys al 90% de la gent.
Veiem aquí una enquesta a TV3
que va per aquesta línia.
Rafa?
Ja vaig coincidir amb el Josep Maria Àries
en l'última tertulia
parlant del tema de les vagaries
i jo vaig dir que pensava
que aquesta llei no era el moment de fer-la.
És més, jo personalment
és que estic en contra de les vagaries.
Per tant...
Tu deixaries tal qual el mapa?
I tant.
En tot cas, vull dir,
si s'ha de canviar el mapa
s'ha de canviar amb un consens amplíssim.
I no tant amb Rosi Tarragona,
el consens ha de ser molt més amplíssim.
És un consens de país.
I s'ha de fer amb tranquil·litat, amb calma.
No era el moment de fer-ho ara.
Jo penso que no era el moment de fer-ho.
I, evidentment,
estic en contra de la denominació
camp de Tarragona.
És una tonteria.
Per tant, vull dir-ne aquí.
I no dic que això ha de ser...
Jo vaig dir, eh?
Vull dir, a lo millor hem d'anar a Napoleó
i dir Bocas de l'Ebre.
Però, bueno,
en tot cas,
és una polèmica
que jo crec que no està al carrer.
O que ens la posaran al carrer
com tantes altres vegades
perquè la notícia
no la fa el ciutadà.
Ens la fan.
Però l'atur està pujant, eh?
És que 4 milions d'aturats.
Sí, després ho parlarem,
que l'atur que és l'altre gran titular del dia.
Jo ara, quan venia amb el cotxe,
anava pensant,
perquè era obvi que sortia aquest tema a la tertúlia.
És a dir,
les cambres de comerç
se n'han de preocupar
de liderar processos de discussió
amb aquesta profunditat
que ara apuntaven
els dos companys de la taula?
Pregunto jo.
Pregunto, eh?
O sigui, el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
el president de la Cambra de Comerç de Reus,
han de cremar energia,
tensionar relacions,
i ho fan,
jo soc una persona de bona fe,
vull veure l'ampolla en mig plena,
ho fan amb bona voluntat.
Ho dono per descomptat.
Però és això el que els toca fer?
Els seus empresaris,
els empresaris que representen,
petits, mitjans, grans,
és això el que esperen de les cambres de comerç?
i la mateixa pregunta
l'hi faria als alcaldes.
En aquest context,
a banda de la feblesa
i de que...
Jo crec que no només és un brindis al sol,
a vegades és un argument
del que no té arguments,
no?
I de contentar
i de cafè per a tothom,
i el cafè per a tothom
ja sabem que és molt perillós.
Però és que en aquest moment,
a mi el que em preocupa
és que la gent no té feina
i que la gent que està cobrant de l'atur
d'aquí sis mesos
o d'aquí un any
deixarà de rebre aquest atur.
I què passarà?
I les previsions,
jo no sóc economista,
les previsions de recuperació,
hi ha un factor
que no s'acaba de clarir
que és l'estirada
que pot fer l'economia
d'altres països
respecte a l'economia espanyola,
però les previsions que ens donen
són catastrofistes.
Potser un pèl·legs
de llarades,
però en qualsevol cas
pinten bastos
per un parell d'anys.
Per tant,
per què no concentrem
les energies
en allò que és nuclear
en aquests moments,
que és la seguretat
de les famílies,
dels ciutadans
d'aquest territori?
El nom és igual.
Això què comenta
de les Càmeres de Comerç,
el paper que comentava el Josep Maria?
Estarien d'acord
en que sorprèn
o pot sorprendre
aquest paper tan actiu
que estan tenint
els presidents
de les dues Càmeres de Comerç
en aquesta...
No ho sé,
és que potser tampoc
els ha quedat més remei,
no ho sé.
Però jo l'altre dia
sentia amb un periodista,
amb una argumentació
d'aquelles que els advocats
en diuen tortissera,
que potser
tota aquesta bella
s'havia fet
només perquè
Terres de la Brea
tinguis una begueria.
Bé,
jo soc tortosí,
per tant,
ja ho dic de bon mà,
però si s'ha fet per això,
tornem a estar una altra vegada
en el mateix.
És a dir,
si al final has de tenir
una begueria
per no tenir feina
i per descapitalitzar
les comeres,
que és el que està passant
en la Càmeres de Catalunya,
recordem com ha estat
Terres de la Brea
en aquests moments
a nivell econòmic
o a nivell socioeconòmic,
inclús.
Ens sembla
que és que s'absorba el debat.
I clar,
les Càmeres de Comerç,
al final,
però no només
les Càmeres de Comerç,
és que aquí
tothom en aquests moments
està liderant opinió
i això és increïble.
A ningú li importa.
Sí,
a algú li deu importar, eh?
Jo, en principi,
el tema d'identitari
és molt respectable
i jo, d'entrada,
respectava a màxim
tots els temes identitaris
i els drets
que tenen els ciutats de Tarragona
i com a ciutat de Tarragona
m'assumo.
Ara bé,
escoltin,
abans ho dèiem.
Aquí hi ha
quatre milions
i pico de parats.
Els números diuen
que d'aquí a final d'any
d'enguany
s'han de crear
150.000 empreses.
Algú creu
que això
no és important?
Clar,
algun d'ahir diu
escolti,
és que no es nota
el carrer que hi hagi
quatre milions i mig de turats.
Home,
no es deu notar el carrer,
però jo coneixo molta gent
que l'està passant
molt malament.
Clar,
llavors,
desviar l'atenció
cap a aquests temes
com pot ser
l'arribada del president
dels Estats Units o no.
O si el president...
Clar,
és que a mi em sembla
molt perillós
respecte a una societat
que no és capaç
d'assumir
la realitat
que té damunt de la taula.
El que passa és que
seguint aquesta argumentació
qualsevol notícia
o qualsevol tema
serviria per desviar
l'atenció
de la crisi econòmica.
Només n'hauríem de parlar
de la crisi econòmica.
No,
però és que jo crec
que no és un problema
de no parlar
de la crisi econòmica.
La crisi econòmica
és un debat molt concret
i darrere de la crisi econòmica
pengen un munt de coses.
És a dir,
algú m'ha parlat
del tema
de com s'organitzarà
el nou sistema financer?
Algú m'ha parlat
si estem disposats
a aprofundir o no
amb el tema
de la reforma laboral
amb tots els èxits i els duts
i amb tots els problemes
que hi pugui haver
a la gent el que no ha pogut
és que sí,
escolta,
estic a l'atur,
estic apuntat a l'atur
i ja veurem
si la setmana que ve
puc començar a treballar.
Aquest és el tema.
Saps què passa?
A més,
la gent necessita
un horitzó.
Estem en un sistema
de representació
que, a més a més,
que jo defensaré
a capa i espasa.
I, per tant,
els ciutadans miren
els seus representants
i esperen un discurs,
una línia,
un horitzó.
I l'horitzó,
en aquests moments,
com a mínim l'horitzó
que es visibilitza
a través dels mitjans de comunicació,
audiovisual,
la premsa,
en aquests moments
és el debat territorial.
Jo no dic
que ara s'hagin d'omplir
les pàgines
de més informació
sobre l'equís econòmica
que Déu-n'hi-do
la informació que hi ha.
No es tracta
d'omplir els diaris,
es tracta d'accions.
La capacitat
de treball
d'un territori
i de les mitjans
és limitada
i els recursos
són limitats.
Llavors,
aquí és una decisió política,
política
i que també afecta
els ciutadans
i que jo estic convençut
que això tindrà
el seu retorn
en les properes eleccions.
La gent el que espera
és això.
I escolti'm,
el panorama està fotut,
molt bé.
Hem fet la diagnòstica.
Què tinc?
Un refredat?
Què em recepta?
Què he de fer?
Bondat?
Què he d'estar
tres dies al llit?
Digui'm-ho.
I ho farem.
I ajudarem
a la gent més feble.
Això,
per sort d'aquest model,
encara hi creiem.
Hi ha altres països que no, eh?
Hi ha altres països
que senzillament,
doncs escolta'm,
això és a pit descobert.
Aleshores,
jo em poso,
intento posar-me,
i ho dic amb tota la modèstia,
en la pell
d'aquestes ciutadanes
i ciutadans
que ho estan passant malament
i que escolten la ràdio
o veuen la tele
o escolten les declaracions
dels seus alcaldes
o dels seus presidents
de les cambres de comerç
o dels seus representants
dels moviments ciutadans
i diuen,
segur que és això
el que em resoldrà a mi
el meu futur,
el meu,
el dels meus fills,
a curt i a mig termini?
Això és el que es demana.
Sí,
és possible que provoqui
encara més
aquesta afecció
dels ciutadans
respecte a la política.
Ara de seguida
tornarem a temes econòmics,
a més les pensions
i les jubilacions
que estan tan de moda
en el debat
aquests set dies,
però permetin
sobre la llei,
sobre el contingut
i pel que fa a Tarragona
d'anomenar
vagaria camp de Tarragona
i designar implícitament
la capital
o dir clarament
o implícitament
que la capital és Tarragona
o la seu institucional,
vostès creuen
que és una decisió
del govern
que pretén
acontentar
Tarragona i Reus
i d'alguna manera
que fins i tot
els dos alcaldes
com han sortit
en les últimes hores
des del seu punt de vista
diguin que estan
prou contents?
És una mena
de mitges tintes?
No sé si hi ha contenta
o no satisfà ningú.
És que...
Clar,
també es pot veure així.
Clar,
jo espero que el Parlament
de totes maneres
en tingui una miqueta
de sentit comú,
que senti
el que està passant
al carrer de veritat,
al carrer.
Però quan dius això
creus que hi ha
un canvi significatiu
en la tramitació parlamentària?
Jo espero que sí.
A mi m'agradaria
que el retiréssim,
però si no s'ha de poder retirar,
home,
com a mínim
que li apliquin
el sentit comú.
A mi,
que la llei
després digui
que la capital
sigui Tarragona
o que la seu institucional
sigui Tarragona,
és el mateix.
Però creus que és
mitges tintes?
Bueno,
però és que...
Amb el nom de la bagaria
i el nom de la capital?
Sí,
són mitges tintes.
Gairebé tot el que estem fent
últimament
són mitges tintes.
Però al final
és que anem al contingut.
Però això és com
preocupar-se d'una rascada
quan tenen una cama trencada.
Més igual que l'aeroport
es digui de Tarragona
si no hi ha vols.
Jo ho veig una vegada també.
Si tenim un aeroport
que es diu Tarragona
i no han de volar avions,
escolta,
tant se me'n fot,
vull dir,
que es digui de Barcelona 3.
És igual,
també vam fer un aeroport de Lleida
que van dos vols
al mes o a la setmana.
A veure,
jurídicament
s'ha introduït
una frase nova ara,
vull dir,
resulta que els polítics
també fan dret
i ara parlen d'implícitament,
que vostè també ho ha dit.
És que hi ha molts polítics
el que hi ha és que Tarragona
no és capital.
No implícitament.
Seu institucional
no vol dir capital?
No.
Perquè si no ho hauria de dir
la capital és Tarragona.
Implícitament
això no és un debat que d'allò.
Per tant,
vull dir,
des d'aquest punt de vista
ja crec que neix la cosa complicada.
A partir d'aquí,
escolta,
jo torno al començament,
és que em nego a parlar
d'una cosa
que no podrà posar-se en la pràctica
per molt clar
el Parlament de Catalunya.
Repeteixo,
què farem?
Renunciarem a 12 senadors?
Perquè clar,
si només hi ha una província única
o només hi haurà 4 senadors?
Una qüestió concreta.
Què farem?
Procedirem a modificar la Constitució
perquè diu que l'estat espanyol
està vidit en províncies?
Ho farem o no ho farem?
Llavors, clar,
vull dir,
a mi perdre esforços,
crear enfrentaments,
produir discussions,
debatre una qüestió
que té una mancança d'entrada,
home,
m'assembla molt perillós.
M'assembla molt perillós
des del punt de vista
del que hem parlat ara
i estem sempre a lo mateix.
Quan resulta que tenim un problema
que afecta un milers de persones,
molts amics nostres
que tenen un greu problema d'atur.
aquest és el tema de fons.
Tindrem una Diputació de Catalunya,
si aquesta és propició única.
Jo crec que en aquest moment...
Li haurem de buscar un nom, sí?
Potser és Diputació de Catalunya.
Jo crec sincerament
que en aquests moments
hi ha prous elements
que recomanen no prendre's
de forma extremament seriosa
el que ha passat.
No podem treure conclusions.
És a dir,
això és el que deia abans,
això és com quan tens una cama trencada
que t'amoïni
que t'hagi sortit un gra al cul.
El problema és que tens una cama trencada.
El problema és que això ara
està fora de context.
Del context socioeconòmic
del país.
Però la proposta que hi ha en saia
al govern, Josep Maria,
és el moment d'abordar
la nova divisió territorial de Catalunya.
El 82% diu que no.
Doncs això com a mínim
hauria de fer pensar.
Jo no estic convençut
que el president de la Generalitat
sap que això no arribarà a bon port.
I sentit el que he fet
és intentar,
no dic amagar cap sota l'ala,
sinó patada lateral ascendente,
donar-li curs
amb l'aprovació del projecte de llei,
passar-li la pilota al Parlament
i ja ho veurem.
Si troben el moment
i tenen prou recorregut,
si els queda prou legislatura,
com per abordar-ho.
Diuen alguns analistes
que precisament s'aprovava
ahir al Consell Executiu
perquè el temps és pràcticament...
Estem anant al límit
abans que s'acabi la legislatura.
Doncs jo,
dic ciutat,
desemo.
Desemo.
Desemo i intentem reconstruir
ponts de diàleg
entre les diferents administracions,
polítiques i socioeconòmiques,
i concentrem-nos
en allò que és substancial,
que és el que està caient
i com podem minimitzar
els efectes d'aquesta crisi econòmica
i com podem no continuar
perdent oportunitats com a territori.
Que la llista,
i aquí en aquesta tectòria
hem sortit per activa i per passiva la llista,
d'infraestructures i de projectes
que per aquestes discrepàncies nostres,
no només del paper de la Tevi,
de la Generalitat
o del Ministeri de Torres,
sinó per discrepàncies del territori,
projectes de molts tipus
que no han prosperat
o que els costa avançar.
Parlem, doncs,
d'alguns d'aquests efectes de la crisi,
les dades de l'atur que sortien ahir,
dos o tres dies després
d'aquesta proposta llançada
pel govern espanyol
en el sentit d'allargar la jubilació
fins als 67 anys,
amb un canvi,
amb un gir,
sembla clar, evident,
en la política econòmica
proposada pel govern,
en el sentit de reduir molt
les despeses,
una mena de pla d'estalvi
en els propers anys,
com analitzen
aquesta mena de gir
que ha fet el govern,
o, per exemple,
aquesta qüestió concreta
de la jubilació,
la proposta de jubilació
als 67 anys,
que ara ha entrat
en una sèrie de matisos
en què,
en fi,
no es dona per una proposta tancada.
És que anava a dir quina proposta.
És que es llença un globus sonda,
no sé si és un globus sonda,
és un globus sonda,
creus tu?
No ho sé,
no ho sé,
però el pacte de Toledo
m'ha costat molt de fer-lo,
moltíssim,
el pacte de Toledo,
potser a gent no se'n recorda ja,
però unir sindicats,
empresaris i govern
en un tema com era el tema
de les pensions
i d'altres temes
d'interès socioeconòmic
va ser molt difícil.
En aquests moments,
què ha passat
amb el pacte de Toledo?
És a dir,
jo voldria que algú m'expliques
com està la caixa
de la seguretat social.
Perquè no pot ser
que tinguem per un costat
un missatge optimista
de que aquí no passa res,
de que això s'està acabant,
de que...
I per l'altra cosa
digui,
no, no,
escolta,
és que jo vull saber com estem.
Perquè si hem d'estar com a Grècia,
és a dir,
si jo com a funcionari
hagi deixat de cobrar
d'aquí dos mesos,
home,
doncs que m'ho diguin,
perquè, escolta,
potser faré un altre plaç,
potser trauré el jardí de casa
i començaré a plantar tomàquets,
no ho sé.
Però Rafa,
el que no es pot dir,
escolti,
ara això era un globossot,
era una proposta,
escolti,
això és un acord
del Consell de Ministres.
Una cosa,
quan va al Consell de Ministres,
té el dictamen
del Consell d'Estats
o han estudiat
els serveis jurídics
i ara es posa damunt de la taula
i ara sembla que faci por.
Bueno,
jo no sé si fa por
o no a determinar les decisions.
Jo estic d'acord
en que s'ha de buscar
el màxim consens,
que s'ha de...
que evidentment
aquest acord
tindrà les variables
que vostè vulgui,
perquè no és el mateix
que es jubili un senyor
que està en una feina,
diguem,
més física
que un que està
en una feina
d'un altre tipus.
Tot tindrà les seus matitzacions,
però el que és evident
és que si s'ha posat damunt
de la taula
deu ser per alguna cosa.
Per tant,
escolti,
discutim-ho,
posem...
I s'ha de fer aquesta reforma?
Ja estàs d'acord, Lluís?
Jo el problema és que
una cosa és si s'ha de fer o no.
Mira,
jo l'altre dia posava un exemple.
Escolti,
el de Caixa a Tarragona
s'ha de fer o no s'ha de fer,
la fusió?
Escolti,
no és un problema
que s'ha de fer.
És que no queda més remei
que fer-la, no?
Per tant, vull dir...
I això seria pràcticament...
Bueno,
estaríem en el mateix cas.
Segons les dades
sembla que anem per aquesta línia
i llavors és el que diu el Rafa, no?
És a dir,
escolti,
com està la Caixa
de la Seguretat Social?
Quan han perdut
amb els darrers mesos
de la Seguretat Social?
Ahir em deien una dada
impressionant, no?
És a dir,
el dèficit públic
amb els darrers sis mesos
s'han incrementat
uns 60.000 milions.
60.000!
Estem parlant
d'una reducció de dèficit
de 50.000
i l'increment
del dèficit públic
s'ha incrementat 60.000.
Clar, vull dir,
jo quan diuen aquestes dades
se'm la posen els pèls de punta
que segurament
a la gent encara
se'ns deuen posar
a tots no entendre
com per on van els tiros,
però el que sabien
és que les coses no van bé
i que la situació econòmica,
els números concrets
de cobrar a finals de mes
i, escolti,
les retencions aquest mes
dels senyors,
els jubilats
i els funcionaris
i els treballadors
amb un increment
de l'IRPF
molta gent ha passat
a cobrar menys
cada any passat
i això és una realitat.
Home, per què?
Home, ningú tenia
suposo interès
que es veixessin els ingressos
perquè l'important
és que hi hagi calés
i que el calés mogui
i que es comprin
i que es venguin coses.
Ara, la realitat
és la que és.
Per tant, davant d'aquesta situació
escolti, que fem el taró
per a les banyes,
expliquem-ho a la gent
i si han de plantar
patates o cols
com diu el Rafa
comencem-ho a fer ja.
Jo crec que
aquí tenim un avantatge.
La immensa majoria
de les ciutadanes
i dels ciutadans
saben perfectament
que el que ha passat
no sortirà gratis.
Ho saben perfectament.
Responsabilitat
del sistema financer,
de les administracions,
de la excessiva il·lusió
o confiança
dels propis ciutadans,
ciutadanes
que van o van estirar
més el braç que la màniga,
això és el que ha passat
i això,
per resoldre això,
s'ha de tenir
un missatge clar.
I com s'expliquen
les coses
és molt important.
Respecte al tema
concret de la data
de jubilació,
això és provocar
distorsió
i neguiteig
amb la gent
d'una forma innecessària.
És a dir,
s'han de prendre mesures?
Sí.
Comencem explicant-ho
de forma clara
i pedagògica
i pactant
amb qui s'hagi de pactar.
El que no pot ser
és que el ministre
fa un mes
digués que era impossible
i ara el govern
digui que sí.
I quan diuen
que és un 67%
són la ministre
matitzant-ho
perquè els sindicats
amenacen
a convocar
una vaga.
És a dir,
quan s'ha de governar
s'ha de governar
per lo bo
i per lo dolent.
I en aquests moments
jo crec que s'ha d'apel·lar
al sentit
de la responsabilitat
de tothom,
del govern,
de les empreses
i també dels sindicats.
Avui escoltava
una tertúlia,
no sé
amb quina misura
de ràdio
aquest matí,
intento escoltar-les
totes a mi
si entenc alguna cosa,
que hi ha recomanacions
que una de les coses
obligatòries
per aquest país
serà la reducció
dels salaris.
Això és molt seriós
i hi ha treballadors
d'empreses
que ja s'han reduït
el salari.
Això ha passat aquí.
En aquestes comarques
hi ha empreses
que han arribat a acord
amb tota la seva plantilla
o amb part de la seva plantilla
i han fet un esforç
en benefici
de salvar el lloc de treball.
I això,
sense llum,
l'ús ni d'aquí grafos,
per sentit
de la responsabilitat.
Aleshores,
sobta
que a vegades
els governs
no prenguin
mida i exemple
del que fa la gent
quan es troba
amb la crua realitat.
Però per fer això
cal saber com té la caixa.
Oh, clar.
Jo en el moment
que sàpigui
que les despeses
que tinc a casa meva
són suprits els ingressos
és com a estrenyar
el cinturó
i quan digui
escolteu,
hem de tallar per aquí,
hem de tallar per allà,
però si això no ho sabem,
jo amb una mica
d'humor negre,
l'altre dia un cunyat meu
que s'ha quedat a l'atur
amb 45 anys,
amb empresa petroquímica
a Tarragona
que no afectaria mai la crisi,
de, home,
tant de bo firmo
ara per jubilar
amb els 67 anys.
Voldria dir
que estic treballant.
Per tant, clar,
aquest és un altre aspecte,
no?
Ja està bé
que l'on ha de jubilació
i probablement
la jubilació d'aquest país
s'ha d'abordar
de manera diferenciada
i diferent
a com s'està fent ara
i té raó, Lluís.
Jo entenc
que una mestra
de primària
o d'educació infantil
no pot estar
a l'escola
amb 67 anys.
Seria absurd
ni els pares
voldrien
que estigui
a 67 anys,
però un inspector
per què no?
D'acord?
I, Rafa,
anem a l'altre cantó
i ens podem permetre
l'uxa de les prejubilacions
amb 55 anys?
Però això no hi entenc mai.
És a dir,
l'Estat
i el sistema
pot suportar
que...
Sí, però, Jo, Maria,
és que el propi Estat
és el que ho ha promocionat,
això.
És a dir,
a Ràdio Televisió Espanyola
s'han jubilat milers de persones
amb 55 anys.
En 52.
I és la pròpia administració
i després sents
el discurs de l'administració
i dius
i això no és acceptable,
escolti,
no és acceptable
quan me convé.
Jo és que no vull fer
ni una crítica
ni al govern
ni a l'oposició
perquè tots tenim,
com deies tu,
una part de responsabilitat.
Tots.
Ara, el que és evident,
escolti,
s'hauran d'explicar
les coses clares
i les coses clares són,
escolti,
les coses no poden seguir
en aquesta línia.
El tema dels 400 euros
va ser una posada de pota
quan els van posar,
quan els van regalar,
ens els han tret.
El tema del plan Zapatero,
escolti,
vull dir,
haurem de posar-la en quarantena
i haurem de veure
si ens va anar bé
o no ens va anar bé.
Escolti, vull dir,
aquí hi ha un munt de coses
que segurament ens hem equivocat
i des del plantejament
de reconèixer els errors,
escolti,
busquem solucions.
Però n'hi ha solucions.
Jo crec que molta gent
del carrer
es pregunta
si hi ha solucions
a la crisi.
Clar que hi ha solucions.
Per força hi ha solucions
a la crisi.
I a veure,
no oblidem...
Què hem de fer tancar?
Hem de marxar tots fora?
I no oblidem una cosa,
en aquests moments
la sort que té aquest país
és que té un gran coixí social
a sort d'això només.
Però les perspectives
a dia d'avui segurament
en un dia en què
coneixem les dades
de l'atur del mes de gener
i amb unes previsions
per part del govern
que ja ens anuncien
que els propers mesos
continuaran pujant les xifres...
Ricard, però és que
un país de 40 milions d'habitants
amb 17 milions treballant
no és viable
amb aquestes despeses.
Llavors el que haurem de fer
és començar a parlar de despeses.
Escolta,
vosaltres us coneixeu...
Però ara,
per això ja precisament
el govern ha fet aquest gir...
Coneixem darrerament
algun pressupost públic
que s'hagi complert?
És a dir,
els pressupostos generals
de l'Estat s'han complert?
No.
És a dir,
quantes carreteres tenim
pressupostades que no s'han fet?
Quantes obres públiques
tenim pressupostades que no s'han fet?
Escolta,
però s'hauríem de tocar
de peus a terra
i si allò ho previen fer
en 6 mesos o en 2 anys
doncs ho hauríem de fer en 10
i això s'haurà d'explicar
perquè no s'ho expliquem
no diem la veritat
i no és que vulgui posar
el dit a la llaga.
Escolta,
aquí han fet inversions
que han llançat els diners
per la finestra.
És a dir,
un aeroport a Lleida,
un aeroport a Teruel,
clar,
tot això
escolta,
val cents de milions d'euros
i això ho hem fet gratuïtament
perquè les coses anaven bé,
perquè tot anava de cara,
escolta,
doncs ara ens haurem de parar,
no?
I haurem de dir,
escolta,
doncs mira,
ja ho hem fet malament
i hem de veure com ho reconduïm.
Això ho haurem de prioritzar
perquè és un tema prioritari.
L'altre,
haurem de passar-ho a segon termini,
escolta,
aquí a la ciutat de Targoni
ha hagut un exemple clarivident
i a més afecta govern i oposició
i a més,
com jo ho vau dir
dins del començament,
ho puc dir,
escolta,
tothom estava convençut
fins fa tres mesos
que el camp del Nàstic
sabria ser un camp nou
i jo m'ha semblat
que ho hem parlat aquí
i jo deia,
escolta,
estem torrats,
amb les coses que tenim urgents
hem de parlar d'això,
bé,
al final ja hem arribat a la conclusió
que això no era prioritari,
escolta,
però això ja havien d'haver arribat abans,
no?
I abans no hi arribàvem
per què?
Per conjuntura electoral,
potser perquè hem viscut
durant una conjuntura
de 10 o 15 anys esplèndida
i ens ha costat
a tots plegats,
no?
A polítics i no polítics,
a...
Sí, sí,
a regó no pot permetre
la ciutat de tenir
20 i pico milions enterrats
en un forat
que no és un pàrquing
i que no funciona?
T'ho recorda el mateix?
Jo comparteixo la reflexió del Lluís
però fent l'extensiva
a totes les administracions.
Però potser és que
a tothom ens ha costat
a això que deia,
Jo Maria,
hi ha govern i oposició,
que oposició tampoc ha sigut
palantar-se algunes vegades
i dir,
això no és viable,
no ens hi fiquem més
per molt electoral que sigui
i crec que és aquest el tema.
Llavors,
aquest aterratge que han tingut,
que ja ara jo crec
que tothom és conscient
que això no pot continuar així,
home,
l'haurem de reordenar.
L'aterratge ha estat molt dur,
molt dur.
Hi ha els grans temes
com terrorisme,
educació,
sanitat i economia
en què no es pot fer
l'electoralisme d'això,
no es pot fer,
se'n fa,
però si se'n fa...
Seria recomanable
que no se'n fes, no?
És que si se'n fa
no hi ha solució, eh?
És a dir,
el nostre està en crisi
només surt de la crisi
amb l'esforç de tots
i els que hem de donar
sempre són els polítics.
Si govern i oposició
tant a nivell de l'Estat
com a totes les administracions
autonòmiques i locals
no som capaços
de reconduir el tema
i liderar el tema,
no arribarem enlloc.
Llavors hem parlat
amb les tertulies d'això.
Deixi'm un últim apunt
que també s'ha relacionat
amb l'economia
i amb el territori
de les nostres comarques,
el tema d'Escó
i de la candidatura
al magatzem de residus nuclears.
Precisament aquests dies
s'ha parlat molt
de les necessitats
de molts ajuntaments
davant d'aquesta crisi econòmica
dubtar a acollir
en aquest cas
unes instal·lacions
d'aquestes característiques.
Avui el Ministeri d'Indústria
fixarà finalment
quines són les candidatures
perquè ara sembla
que molts d'aquests pobles
que han sortit a última hora,
que han presentat
la seva candidatura a última hora
no presenten
les condicions necessàries.
Creuen que seria positiu
que Esco tingués
aquestes instal·lacions
tot i que el consens,
tot i que segurament
els partits polítics
a nivell nacional
han tingut un paper
més que discutible.
tenint en compte
el que han parlat,
el que han decidit
els regidors
de l'Ajuntament d'Escó.
Jo crec que unes comarques
que han tingut
quatre grups nuclears
i que ara en tenen tres
s'han de plantejar
molt seriosament
si hi ha una oportunitat
d'aprofitar-la o no.
Jo entenc perfectament
l'alcalde d'Escó.
I entens els partits...
Ara, clar,
si comencem
per no creure'ns
cap informe,
cap recomanació
dels tècnics
i demonitzem
qualsevol projecte,
em preocupa més
a la piscina
de vendrellós
que al ciment
de l'Ajuntament d'Escó.
Però, és que és molt...
segurament és molt més perillós.
El que passa
és que tornem a estar
en un tema
que és fàcilment
convertible en demagògic
quan no hi ha informació
i informació curada.
No, perdona,
quan la informació...
Sí que hi és,
però es distorsiona
de forma interessada.
Encara pitjor.
Perquè ara resulta
que això
ens ha vingut ara de nou.
això fa anys, eh?
I tant.
Fa anys
i a nivell legislatiu
el Lluís
se'n sap més que jo
d'això,
però és del 2006
que va començar
tot aquest procés.
Ara,
en l'última setmana
aquí s'ha aixecat
l'etapa de la caixa
de Pandora
i ara sembla
que evitem tots els mals.
Jo penso que
nosaltres generarem
residus nuclears
i no hem de ser
tan hipòcrates
com per dir
que això
no passa res.
A casa de l'altre.
Els enviarem a la Xina
i quan els tinguin a la Xina
direm que
en aquelles condicions
imagina't el que pot passar.
a la Xina
perquè...
Jo amb aquest tema
vostè deia
per què no parlem
dels temes
que preocupen la gent?
Aquí hi ha un tema
que és el debat energètic
que no està aparcat.
Per què?
Perquè electoralment
algú pensa que...
Està aparcat.
Està aparcat absolutament.
Pensava que havies dit
que no estava aparcat.
Està aparcadíssim.
És a dir,
com pot ser
que els grups parlamentaris
i el Congrés de Diputats
aprovin la necessitat
d'un magatzem
d'aquest tipus
que està discutint
i després no siguin cap passos
ells mateixos
de dir
escolta,
això és una necessitat.
ja ens posarem d'acord
en on han de ser
i ja submirem el risc
i el cost electoral
que pugui tindre.
Jo crec que aquests
són els debats.
Això és economia.
És a dir,
el cost energètic
dels residus portals a França
o que l'energia nuclear
la comprem a França
que està aquí al costat també
és una demagogia.
Escolta,
és que no hi ha grups
ecologistes a França?
Segur que hi ha grups ecologistes.
Però hi ha 50 centrals nuclears.
Per això els hi plantejava
la postura
dels partits polítics
a nivell de Catalunya,
dels dos grans partits,
el partit dels socialistes
i de Convergència i Unió
respecte als seus alcaldes
i als seus regidors
a la comarca de la Ribera de l'Ebre.
Estan fent molt de teatre.
Però això s'està fent
pràcticament
actituds electoralistes,
tenint en compte
la proximitat
a les eleccions.
Aquest és un dels pecats
del tacticisme
que condiciona
decisions estructurals
com apuntava el Rafa.
Hi ha temes
amb els que no es pot jugar.
I la manca
de la política energètica
condiciona
el futur econòmic
d'un país.
És a dir,
quan tu vols
que vingui una empresa
o quan un empresari
vol desenvolupar
una activitat,
i no tinc energia
i la tinc disponible
i a quin preu?
Tinc sol o no tinc sol
i a quin preu?
El personal.
Tinc gent preparada
o no tinc gent preparada?
Amb quines condicions laborals?
Aquestes són les variables
que acaben configurant
el model de desenvolupament
d'un país.
Ara que ho té difícil,
no?
Sembla Escoa, ara?
O no?
Estàs segur?
No, no, pregunto, pregunto.
No crec que ho tingui difícil.
No?
El Vís també diu
que no.
Jo estic com...
Escoa en aquests moments
és el municipi
més ben situat
en aquesta cursa
que també em direu
si no és lamentable
que això ho hagin de decidir
un ajuntament i un ministeri
i que l'administració autonòmica
digui que això
no va con ellos.
En fi, ho deixem aquí.
Se'n secava el xeix.
Espero que no tenim vequeries, encara.
Exacte.
Deu ser per això.
Així, al final,
que tornarem a l'inici de...
Seria un bucle.
El dia de la marmota.
Podríem tornar a començar
a la tertulia.
Ho deixem aquí.
Rafael Muñoz,
en Josep Maria Àries,
Lluís Badia.
Gràcies per compartir aquesta estona.
Fins la provera.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.