Sintonia de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres,
set temps per comentar durant els propers minuts
algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui amb l'historiador i professor de la Universitat Josep Maria Sabatebós.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia i bona hora.
També ens acompanya l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I ara esperem que s'incorporin els altres dos convidats a la Tartúlia,
que són la periodista del diari El Punt, Montse Cartanyà,
i també l'escriptor o inspector general d'ensenyament, Francesc Roig.
Amb ells volem comentar alguns aspectes de l'actualitat de la jornada.
Ja saben els nostres oients i també els nostres contartulis
que aquesta setmana estem pendents d'aquest cas
que hem tingut de contagi de petit IC
i que afecta com a mínim a unes set persones
que estaven en el servei d'hemodiàlisi del complex sanitari de Llevan.
En les últimes hores hem sabut que el fiscal en cap de Tarragona,
Xavier Jou, ha decidit obrir una investigació,
actuar d'ofici per determinar si hi ha indicis de delicte
i si s'escau per depurar responsabilitats.
I mentrestant també hem sabut que el Departament de Salutat
més finalment que hi ha hagut alguna irregularitat
en la dispensació de fàrmacs en aquest servei d'hemodiàlisi.
Recordem que és un servei extern, externalitzat,
que no el gestiona directament la xarxa sanitària i social
de Sant Pau i Santa Tecla.
Més enllà que vostès no són, evidentment,
especialistes en temes de mèdics, de medicina,
quina sensació els hi deixa aquesta notícia?
Joan, que tu mires amb aquesta cara de...
una mica de temor.
Els que periòdicament tenim el vici de passar per quiròfanos
i per aquestes coses,
i hem estat clients i som clients dels centres hospitalaris de la ciutat.
Qui més qui menys sempre tothom és client, no?
I jo hi he sigut client recentment,
clar, aquestes coses...
Dius, ostres, allà em si m'ha passat alguna cosa, no?
I primer és allò que fiques la mà a la cartera
i que no et falti res, no?
És preocupant que passin aquestes coses,
és preocupant que hi hagi irregularitats,
però també és preocupant que quan sentim la paraula irregularitat
ens espantem.
I tant d'irregularitat seria una cosa molt gran
com no seguir estrictament un detall d'un protocol.
hem de saber realment el detall que ha passat
i ser conseqüents.
I escolta'm, si hi ha hagut problemes seriosos
que podien afectar a la salut dels ciutadans,
doncs que prenguin mesures
i si hi ha d'actuar a fiscalia que hi actui.
Això està claríssim.
I després una altra cosa que és molt divertida, no?
Que això ho veiem en aspectes generals.
Tot això de que no, això ho gestiono jo,
però ho he subcontratat a no sé qui,
i no sé quantos i no sé quintos,
que estem difuminant les responsabilitats
perquè ningú pregui mal
i al final, quan hi ha responsabilitats civils,
és a dir, quan ha de pagar algú,
sempre paga el mateix que és l'administració.
Deixa'm saludar a la companya periodista,
Montse Cartanya del Punt.
Montse, bon dia.
Josep Maria, quina impressió,
quina reflexió et porta el cas d'aquesta setmana
al centre sanitari de Japán?
A mi m'ha recordat el cas d'un contartuli
que està faltant en aquests moments.
El francès.
El francès, que també va entrar en quiròfano,
sa i bo, i va sortir amb hepatitis.
Està clar, són aquestes coses que dius...
Abans deia...
El Quixot diu, no sé quina pàgina,
en un sentit molt diferent,
allò de con la iglesia hemos topado.
Però amb el col·legi professional,
amb algun col·legi professional,
aquesta mena d'ajuda mútua,
defensa de la professió i totes aquestes coses
fan patir una miqueta, la veritat.
Tots estem en algun moment
en el risc de fer una errada,
però les errades de la salut són sèries.
I algunes d'elles,
fins que no s'inventi res
contra el tema de la diabetis,
doncs, escolta'm,
això ja és per tota la vida.
Montse.
Sí, i a més, com comentava,
els contagis amb hepatitis en centres d'hemodiàlisi
no és la primera vegada.
Són habituals, precisament pel fet
que es tracta amb sang,
i que ja hi ha pacients que tenen hepatitis,
perquè la tenen,
i que s'encomanin amb altres pacients.
No hauria de ser en aquestes alçades de la pel·lícula,
però és continu.
Fa dos anys, uns nens de Barcelona,
també de la Vall d'Hebron,
nens de set anys,
es van contagiar de hepatitis.
És una malaltia crònica,
no estem parlant d'una tonteria,
és una malaltia crònica,
que a més a més,
amb pacients que ja pateixen una insuficiència,
o sigui que ja han de ser tractats per diàlisi
per una determinada malaltia,
encara se'ls complica més,
perquè hi ha certs protocols,
o certs medicaments,
que a un altre pacient li podries donar per hepatitis,
que a aquests pacients no els hi pots donar.
O sigui que és una cosa complicada,
i a més a més,
és el que sempre es diu,
quan es tracta d'aquests temes,
a vegades descobrir el que ha passat
acostuma a ser complicat,
perquè no és que es tapi,
o sí que es tapa,
però sempre hi ha aquelles coses que es migdiuen,
i el primer dia quan va passar es deien sí,
s'ha dit que vessin d'arreglar algunes coses,
però no s'acaba de dir que hem d'arreglar,
llavors l'endemà se sap
que potser hi havia algun medicament
que era d'un sol ús
i no el feien servir d'un sol ús,
i costa sapiguer realment la veritat,
i jo crec que en aquests casos
la transparència és fonamental,
perquè sapiguent a més a més
que hi ha hagut uns casos
que són evidents perquè hi ha hagut,
no es pot tapar res,
s'ha de descobrir realment què ha passat
per posar-hi fre.
I tu creus que s'ha actuat de manera transparent?
Jo crec que, clar,
això fa mesos que se sap
i no ha sortit de la llum
fins que els afectats han decidit
o han pensat que potser si surt de la llum
és molt més fàcil
que el procés sigui transparent,
perquè acaba sempre passant el mateix.
Quan hi ha rebombori
en els mitjans de comunicació
i la gent en parla,
potser qui ha d'espavilar
s'espavila una mica més
perquè hi ha més pressió al damunt seu.
De totes maneres,
també aquí es posen de manifest moltes coses.
Ahir, precisament,
el Departament de Salut deia
s'han incomplert o hi ha hagut males praxis
en determinats processos,
però en cap moment hi ha hagut irregularitats legals, diríem.
O sigui, el protocol que estableix
com s'han de tractar els medicaments
en centres de diàlisi
no diu que el que estava fent aquest centre és il·legal,
sinó que recomana que millor que ho fessin així.
Clar, llavors aquí hi ha un problema.
Si realment aquesta gent no estava fent cap negligència,
però hagués estat millor que ho hagués estat fent d'una altra forma,
és que potser el protocol
no hauria de ser més exigent del que és.
Llavors, jo crec que està molt bé
que se sàpiguen aquestes coses
perquè realment llavors dius,
bueno, si hi ha un problema,
potser que el tallem de base,
no diem, mira, recomanaríem
que si hi ha un pacient amb hepatitis i un que no en té
es tractessin separat.
No, no ho recomanem.
Obliguem-ho a fer,
que potser llavors sí que si no es fa
hi ha una negligència
i es pot actuar damunt de la clínica.
Tu ho has dit, són protocols, no reglaments.
No reglaments, és evident.
Deixi'm saludar el quart contretor
que ja ha arribat el Francesc Roig.
Francesc, bon dia.
Et xiulàvem les orelles?
No.
Perquè parlàvem d'entrar...
No, però hi fa fred.
Parlàvem d'entrar d'un contretuli
que entra amb un quiròfano
sense tindre hepatitis
i surt un quiròfano amb hepatitis.
No era hepatitis, eh?
Era diabetis.
Ah, diabetis, sí.
Però en el cas era el mateix.
A veure, Francesc,
quina reflexió et porta el tema
que aquesta setmana ens està ocupant
amb aquests casos d'infecció de hepatitis?
Home, sempre és preocupant
ocupar-se d'aquests casos.
És a dir, preocupa ocupar-se d'això.
Perquè, és clar,
però és que ens trobem amb un col·lectiu humà,
que és el col·lectiu mèdic,
com pot ser també el col·lectiu d'educació,
que també és un col·lectiu gran, humà,
com pot ser el col·lectiu jurídic.
És a dir, els grans col·lectius
estem o estan sotmesos, tots plegats,
el factor humà de l'error
o el factor humà de la mig gas de professionalitat,
a vegades poc compromesa o poc atenta,
i jo desconec en el detall
quines són les circumstàncies,
els moments i el per què i tot plegat, no?
I ara no faré una cita de Quim Monzó,
això del per què de tot plegat.
Però, clar, a mi com que
en una època, com apuntava aquí el Josep Maria,
doncs vaig ser una mica...
Afectat.
Afectat o víctima d'una situació similar,
o similar o simplement que s'hi podria assimilar,
doncs no...
Prefereixo no opinar.
Aquests dies hem estat parlant a les Tartulers
també del cas que aquest servei de modiàlisi està externalitzat,
algú em sembla que ho deia,
no sé si era el Joan, el príncipe de la Tartulia,
clar, segurament, quan molts ciutadans s'han adonat
que allò que considerem la sanitat pública
i que, d'alguna manera,
allà el servei que rebem
és directament gestionat per la sanitat pública
i resulta que està externalitzat,
a més, amb una empresa que no ha acabat de donar explicacions
i que tot això ha ajudat a que les responsabilitats
no quedessin clares, no?
Entre el Departament de Salut,
la xarxa de Santa Tecla,
aquesta empresa de nom estrany,
ara no recordo el nom,
Montse, estaries d'acord una mica en que...
Ens has sobtat segurament a més d'un de dir
ah, però això ho porta una altra empresa externa?
De fet, Salut externalitza...
Cada vegada més serveix,
la majoria de serveis els té externalitzats,
però, teòricament,
quan Salut concerta un centre privat,
ha de seguir la mateixa normativa
i els mateixos protocols d'actuació
i ha de tenir la mateixa seguretat
que un servei públic, en principi.
És com si Salut o concerta
ha de tenir els controls damunt d'aquest centre,
igual que un altre.
O sigui que, com a pacient,
tu, teòricament,
tant hauria de fer si vas a un centre públic o un concertat,
perquè els controls haurien de ser exactament els mateixos.
En el fons, avui en dia,
entre X, xarxes, s'han de tecla,
sagesa, serveis concertats, privats,
molts cops el pacient no sap
si el servei que li estan oferint,
per tant, directament al Salut o no,
però, en el fons,
hauria de ser el mateix,
mentre te facin el servei i estigui controlat.
I jo, per exemple,
només una cosa en aquest cas,
independentment del resultat,
que ja és prou greu,
que hi hagi un contagi,
els afectats,
i perquè hi he pogut parlar
amb el representant dels afectats,
no estaven tant afectats, diríem,
pel contagi, que ho estan,
perquè són la majoria de gent força gran,
sinó també pel tracte rebut en el moment del contagi.
O sigui, hi ha hagut pacients que són grans,
que tenen 80 i pico anys,
que se'ls va arribar a dir,
penseu que el contagi fins d'aquí 20 anys
a vegades no es desenvolupa amb la malformitat.
Volant dir, tens 80,
d'aquí 20 estaràs mort.
És una mica la sensació de pacient,
que a més a més,
has patit un contagi important,
que sí, pots tenir 80 anys,
en pots tenir 70,
en pots tenir 100,
però és la teva vida la que està afectada.
Llavors, jo crec que a vegades
el pacient critica o denuncia
o posa de manifest el seu malestar,
també depèn del tracte que ha rebut
de part del personal sanitari,
que sí que és humà,
i segur, però que també,
precisament perquè és humà
i no es pot generalitzar,
depèn de qui et toca.
Jo crec que en aquests casos
s'ha de ser molt sensible en el que es diu.
I comentaris com aquest,
de, bueno,
pensa que fins d'aquí 20 anys
pot ser que no se't desenvolupi...
És molt gratificant,
en aquesta defensa de futur.
Però això, vull dir que,
que precisament jo crec que
si no hi haguessin hagut,
no només les irregularitats,
hi ha hagut contagis
que no se n'assabenten ningú
i n'hi ha,
perquè és un centre,
als centres de diàlisi
n'hi ha de contagis de petitis
i ahir passaven els percentatges
i no són baixos precisament
i no se saben.
Però quan, a més a més,
hi ha aquest afegit
de tracte una mica irregular,
diríem,
doncs...
Millorable,
Millorable, sí, no?
Jo encara vas a dir?
No és que em venia al cap
una imatge d'un amic meu
que li van...
Gràcies a Déu
li van dir,
no estic malament,
un càncer de pròstata,
li van dir,
però tranquil,
no es morirà d'això.
Ah,
el susto que li van fotre...
I allò que comentàvem
de l'externalització
d'aquests serveis
de la sanitat,
vostès creuen que perd la qualitat?
Tenen la sensació?
O creuen que el ciutat en general
pot tenir la sensació
que això de subcontractar serveis
fa que la qualitat baixi?
No s'hauria de perdre
teòricament,
però clar,
aquestes irregularitats
d'utilitzar el mateix producte
d'un sol ús
a diverses vegades,
jo només els hi veig
una explicació
que a banda de negligència,
una negligència
és un estalvi,
estan fent moros
amb els medicaments
i amb els productes
o amb les gases.
Què és del negoci?
Que qualsevol subcontracte
sempre porta
una baixa de qualitat
i una dificultat de control.
Amb el que sigui.
No hauria de ser així, segurament.
Però amb el que sigui.
Vull dir,
primera,
que si hi ha un subcontracte,
d'alguna forma
aquí hem de guanyar
dos elements de la cadena.
Que a la força
ha d'encarir el producte.
Amb el que vulgueu,
vull dir,
una vorera d'aquí
que no la regla
la brigada ràpida municipal
que la subcontracta,
vull dir,
allò ha de costar
una miqueta més.
Per què?
Perquè tothom hi vol guanyar.
I si no es guanya,
perd la qualitat.
Perquè és una forma
de guanyar,
perdent qualitat.
I posa el que vulguis.
Estem entrant
en el gir de la roda
que durant un temps
hem entès
que el que era important
era externalitzar
els serveis públics.
Perquè no s'hi pot arribar.
Perquè el funcionament,
etcètera, etcètera,
o en cars, etcètera.
I ara estem donant-nos compte
que els serveis públics
potser el que hem de tornar
és a la cosa pública
siguin gestionats
de forma estricta
i de forma directa.
En fi,
veurem com evoluciona el tema
perquè dona molt de sí.
Amb aquest reconeixement
del Departament de Salut
tres dies després
que aparegui el cas
que hi ha hagut
alguna irregularitat,
no s'havia dit fins ara,
i amb aquesta investigació
que ha de fer la Fiscalia.
Els hi proposo altres temes
que estem comentant
aquests dies també
en el temps de la tertúlia
perquè són, a més,
aquells temes
segurament d'un cert debat
ciutadà.
El tema del portal del Roser
cobrirà finalment
el trànsit del proper dilluns
només per a vehicles autoritzats
i que aquests dies
a través, sobretot,
de la premsa,
amb fotografies
i de la televisió
hem pogut veure
com està quedant
el tema de les pilones
i que pot semblar
un debat fins a cert punt
una mica tonto
en el sentit de dir,
home,
més o menys pilones,
com queda i tal,
però en fi,
tractant-se d'un punt
emblemàtic de la ciutat,
no sé si el Josep Maria
ho ha pogut veure,
comprovar,
què li sembla,
com està quedant,
queda...
Segurament estarem tots d'acord
en què està bé
fer una restricció
de trànsit,
però el sistema
de les pilones
i tot això...
Allò,
allò,
no sé què diran
els de defensa
del patrimoni
amb la visió
que deu donar
davant de...
davant de...
davant de l'entrada
del passeig arqueològic,
però de fet,
a mi no sé si m'afectarà encara,
perquè jo de vegades
vaig a peu,
però de vegades
vaig amb moto
i la moto
podrà passar per allà
entre mig,
el que passa
que potser sortiré
per la tele,
perquè allí hi ha
una càmera de propietat,
una càmera d'aquestes...
De seguretat.
De seguretat, no?
I potser sortirà
la meva moto,
que es veu de seguida,
es veu de seguida,
perquè m'assembla
que és l'única
que circula
per Tarragona
de les meves característiques,
les seves característiques,
i no sé si em tocarà
el rebre, no?
Però,
de fet,
jo ho veig complicat.
Ahir,
alguns diaris
portaven
la corba
que hauran de fer
els vehicles
per entrar fins allí,
en fi,
els problemes
que a vegades hi ha
amb aquestes coses,
si funciona,
si no funciona,
si més d'un
passa al darrere
i s'aixeca
la pilona
que hi ha
al mig
i t'enganxa
per sota el cotxe
i no sé si
tindràs l'oportunitat
de pujar,
excel·lir.
una elevació
històrica.
Exacte.
No ho sé.
Francesc,
a tu,
de fet,
tota la part alta,
com tots els cascs antics
de totes les ciutats,
necessiten,
d'alguna forma,
un respecte.
I,
a la llarga,
es va
que la zona
sigui
pietonal
en tots els sentits.
Però,
clar,
això
amb unes
mesures
determinades,
perquè
la gent que té
un establiment
vol que
se'l serveixi
i que no se'l serveixi
amb un carretonet,
amb un aparcament
al cap d'un quilòmetre
o la distància
que hi haurà,
no?
Jo crec
que el que és
el tràfic
per tota
la part alta
entrant
o sortint per allí
no es veurà afectat
perquè tampoc
s'hauria d'entrar tant
pel portal
de Sant Antoni
perquè
no val la pena,
però,
clar,
ens trobem amb el de sempre.
Mares de nens
que van al col·legi
de l'ensenyança,
eh?
gent que distribueix
productes
i que va amb la forconeta
o amb la camioneta
d'aquestes.
I són de la restauració.
Bueno, clar.
La gent que va als restaurants
i que vol aparcar
el més aproposit.
No.
I servei.
I servei.
I servei.
I servei.
Vull dir,
el subministrament
de tot un llit.
Francesc,
a tu com et sembla
que ha quedat
el tema del portal?
De fet,
està embolicat
encara això.
Home,
però ja es veuen
totes les pilones.
Ho dic en el sentit figurat.
El paquet
el desaparem dilluns.
El tema encara està
una mica embolicat.
I quan es destapi,
doncs,
evidentment,
l'entrada és frontal.
No pots entrar fent el tom,
que diu el Josep Maria.
Has d'entrar recte.
altrament,
tindràs una enganxada
i no serà taurina.
Per tant,
jo diria que
l'efecte estètic
va en detriment
de l'efecte històric.
Però,
si es busca
la part pràctica
de la mobilitat
i una mica
el control
d'aquest...
Esclar,
havia passat,
havíem arribat
a un extrem
que fins i tot
trailers
no n'hi passaven,
però realment
camionets
de considerables proporcions,
que és el que havien provocat
el desgast
de la pedra,
no el desgast,
no,
la matxacada
de la pedra
i bé,
pràcticament,
no ho sé,
si hagués estat
un portal del Roser
amb espines,
segurament
que
no hauria passat,
però com que
era tan dolç
entrar i sortir
per allí,
doncs,
passava això.
Jo crec que
les solucions,
quan s'han d'arribar...
Això és com les pilones
que va posar
l'alcalde Requesens
en el seu moment,
que també van ser
molt criticades,
aquelles pilones
baixetes de ferro.
Primer va posar
les boles.
Bueno,
les boles.
Primer van ser...
Primer tenien forma
de boles
i després...
Eren les boles,
però va evitar
que a la Rambla Vella
hi hagués aquest ús
d'indiscriminat
de voreres
envaïdes
pels vehicles,
no?
Bé,
és una mica
un canvi de xip
en el sentit
de responsabilitat
que
sacrifiquem aquí
l'estètica
i jo crec que sí
que ha de sacrificar
l'estètica
perquè la visualització
del portal
a través d'aquelles pilones
doncs
es nota,
es nota.
Montse.
Jo estèticament,
la veritat,
ho trobo
bastant avarrant.
És que
la veritat és que
he vist una mica
tot el procés
perquè cada dia
del món
passo per aquest portal
i el que primer veia
és un piló
l'últim
que anaves passant
i cada dia
i ara n'hi ha 15
o 16
i no sé si realment...
Clar,
aquí no puc parlar
de la part funcional
perquè la desconec encara
perquè fins que no es posi
en pràctica
potser és que
només es podia fer
d'aquesta manera
però
si tu et poses
davant del portal
i veus
tot el piló
que teòricament
puja i baixa
tot un munt
de pilons al costat
una màquina
que teòricament
deu ser la del lector
de matrícula
on s'ha de posar
la targeta
i una càmera
d'aquestes
per gravar
just tocant
el portal.
Potser sí
que és necessari
però jo ho trobo
que jo no sé
si vas
en qualsevol altra ciutat
que té carrers
amb regulació
d'aquest tipus
jo no he vist mai
que hi hagués
un muntatge
tan espectacular
com el del portal
del Roser
i crec
que s'han passat
una mica de voltes
amb pilons
amb màquina
de gravar
matrícules
allà
que ser el gran hermano
gravant per dalt
L'altre dia
un regidor
de Comerçència i Unió
a l'oposició
deia que semblava
que entressis a la presó
Sí, és que
Era molt exagerat
segurament
per a fi
Recordo un cas
que quan van començar
no sé si era
el pla interal
de la Peralta
que van posar
un cartell
davant del portal
de Sant Antoni
dos dies després
el van treure
per impacte visual
que no podia ser
i allò era temporal
això teòricament
és per sempre
i
vull dir
pobra turista
o turista
o turista
que faci una foto
d'aquest portal
perquè
no sé
per mi
és bastant avarrant
Algú va
pensar
i va insinuar
que
era un lloc ideal
per poder lligar
les quàdrigues
romanes
perquè
com a mínim
justificaria
una mica
l'entorn
i l'estètica
de la muralla
Joan, com ho veus?
et costa opinar?
Opinar
amb aquestes llocs
és complex
aquí hi ha dues coses
que volia ressaltar
primer
els últims anys
aquell portal
ha anat molt calent
molt calent
i hem tingut
de fer més d'un informe
i més de dos
i més de tres
de les trompades
que s'havien portat
que senzillament
senyors que no els donava
la gana
entrar pel portal
de Sant Antoni
o senyors que no els donava
la gana
entrar per Portella
i malgrat
la senyalització
de prohibit
el pas
de vehicles
capitonats
entraven
i en fem malbé
diverses dovelles
i algun dia
el cotxe
aquell vehicle
hagués pogut
anar menys carregat
i emportar-se la dovella
i arrencar-la
i llavors
haguéssim tingut
de córrer
segona
i segona
un tema
que ens hem de reflexionar
estem en una societat
que estem acostumats
i perquè no ens capa el cotxe
que si haguéssim
d'anar de lavabo
o la cuina
en cotxe
ho faríem
i els centres històrics
si volem
que siguin centres històrics
sostenibles
i habitables
cada vegada
han de anar
menys vehicles
i han de ser
més peatonals
però posats
a fer restriccions
igual era el millor
restringir totalment
el pas de vehicles
sí
però hi ha una altra cosa
que no
hem d'oblidar
és a dir
hi ha temes
d'emergència
o temes
d'entrada
de vehicles
de càrrega
i descàrrega
i tot això
que s'han de solucionar
i també tenim
una part alta
que és complicadeta
a l'hora de l'accessibilitat
perquè quins accessos
tenim
d'entrada
portal de Sant Antoni
portal del Roser
i Portella
o sigui
les persones
que porten
el tema
de mobilitat
la part alta
és complexa
però per la part
que et toca
vols dir
que en lloc
de les pilones
aquestes
supermodernes
no haguéssiu
pogut aprofitar
haguessin
pogut aprofitar
els carreus
que tens
allà al Mèdol
tot aquella colla
de pedres
que són
de l'època
que a més a més
un cop de cotxe
contra aquell piló
el que farà
és destrossar el piló
en canvi
contra la pedra
contra aquelles pedrons
que les hem tingut allí
dos mil anys
aquelles pedres
són de l'època
no sé fins a quin punt
no hagués estat millor
per no trencar
aquesta perspectiva
llavors hauria estat
PP
pilona de pedra
i no era convenient
això és propaganda
això és propaganda
subliminal
posem
jo penso que
als carreus del Mèdol
el que s'ha de fer
i és el que s'ha fet
és
tenim una reserva important
de pedra
un viver de pedra
importantíssim
per continuar intervenint
en patrimoni
restaurant
que per això
hi ha una part molt important
a les gavarres
guardada
i jo em jugo un braç
que si arribem a plificar
o s'arriba
qui hagi decidit
això
posar carreus
del Mèdol allà
llavors hi hauria algú
dient
que seria un malús
d'aquests carreus
que són romans
amb un ús d'aquest tipus
en qualsevol
digues
digues
no que anava a dir
que de totes maneres
crec que tampoc seria
tan greu
no ho sé
segurament hi haurà
algun veí
que no estarà d'acord
en tallar totalment
el pas
per aquest portal
tenint en compte
que es pot fer un circuit
igualment per la part alta
tant pels comerciants
com pels veïns
entrant pel portal
de Sant Antoni
i sortint per la Rambla
per darrere de l'Ajuntament
no?
sí
vull dir que no
no crec que sigui tan greu
tallar aquest portal
la veritat
sobre el trànsit dilluns
veurem com funciona
des del punt de vista estètic
tu Josep Maria
horrible
horrible
el que passa
el que passa
que també
el Joan
aquí també hi ha criteris
vull dir
hi ha aquella persona
que diu
perquè es noti perfectament
que això
no és de l'època romana
fem-ho
el més actual possible
vull dir
jo recordo
la façana
de la catedral
de Salamanca
que a l'hora de restaurar
van posar allí
no uns
uns
relleus
de l'època
de la catedral
sinó que van posar
un astronauta
penjat allí
vull dir que recordar
la polèmica del claustre
que va fer
el racionist
de la seu d'Urgell
i les gàrgoles
aquelles del claustre
que són
d'allà una
o de no sé què són
també vull dir
tu hauries d'estar content
que malgrat això
que dius
tu podràs fer
eslàlom
allà amb la moto
això sí
a mi fa por
sortir per la tele
has de tapar
la matrícula
el que està clar
és que a més
estem parlant
d'un punt molt sensible
perquè en fi
és un punt d'entrada
de turistes
de milers de turistes
a més a més
el carrer Cavallers
sobretot
compaginar vehicles
i gent caminant
és que és
horrorós
i és que hauria d'estar
fixeu-vos en una cosa
hi ha gent
que jo els he vist
agafar la criatura
col·legi Sant Pau
però tu si que ets
el Sant Pau
agafar el cotxe
passar per darrere
de Sanitat
pujar aquell tren
de vingut de Catalunya
atracar el cotxe
pel portal del Roser
anar cap al carrer Cavallers
atracar el cotxe
al mig del carrer Cavallers
i deixar les criatures
al conservatori
un tram que es pot fer
caminant
5 minuts
la manera més agradable
i tens la criatura
que es relaxa
i varena
fol digues tu
això és el tema
del cotxe
i a més a més
pots parlar
sí
que està bé
entre pares i fills
fomentes el diàleg
Francesc
volies apuntar
algun tema
de l'expropiació
de l'aeroport
dels terrenys
de l'aeroport
sí
dels terrenys
per què?
com a canungir
però això no és
política internacional
sí
però és política
de memòria històrica
també
clar
a veure
això ja va sortir
en alguna ocasió
en aquestes tertulies
en alguna ocasió
i ho dic perquè
afecta tres municipis
diguem-ne
dic
amb tota la intencionalitat
tres municipis
que són
en Reus
Constantí
i la Canonga
perquè els propietaris
que són 101
i no són el 101
d'Almatas
són el 101
que han
fet
el recurs
i que a més a més
el Tribunal Suprem
els ha donat la raó
cosa bastant
impròpia
i freqüent
i extraordinària
per què?
perquè aquest recurs
es va desestimar
per part de la subdelegació
del govern
en el seu moment
el va desestimar
amb dictamen
desfavorable
el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i després
el Suprem
li acaba donant la raó
ara
el tema
estarà
en què
l'Estat
suposo que farà
perquè no pot recórrer
l'Estat
al Tribunal Suprem
farà una alegació
diguem
que per ús
del bé públic
o perquè no té recursos
o perquè els seus recursos
són limitats
doncs
muy largo
me lo fia
i Sancho
bé
té dos mesos
per resoldre
recordem els oients
que és un tema
relacionat amb unes expropicions
de trens
que s'han de fer
per ampliar
les instal·lacions
i això es va demanar
perquè en el seu moment
la primera
va ser una incautació
perquè va ser una indemnització
pràcticament zero
i la de l'any 52
es va pagar
a unes 6.000 o 9.000 pessetes
l'hectàrea
la qual cosa
ara hi ha hagut
aquesta reclamació
per tant
val la pena plantejar
que hi ha coses
recurribles
i guanyables
això de l'aeroport
em recorda que
fa un parell de mesos
va esclatar
tota aquella polèmica
del nom de l'aeroport
que després ens va
va desembocar
en el nom de la bagueria
que és un tema
que encara dos mesos
o tres mesos després
continua donant
molt de sí
i el que durarà
i el que durarà
i el que durarà
Josep Maria
tu creus que ens en sortirem
d'aquest tema
val la pena discutir-ne
més sobre la capital
el nom de la bagueria
o en tres minuts
que ens queda tertúlia
jo ja no en parlaria més
vull dir
que és
arriba un moment
tal com ha quedat
de totes maneres
arriba un moment
com ha dit
com ha dit
el francès
que ha dit
que és
un fet extraordinari
que
fer justícia
sigui un fet
extraordinari
que un tribunal
faci justícia
el suprem
el suprem
esclar
sigui un fet
extraordinari
doncs arriba un moment
de dir
alabatsi a Déu
i feu el que vulgueu
perquè arriba
no ho sé
si aquí
també intervindria
Déu
en aquest aspecte
tal com està
en el pati
hi ha pleig
de l'església
que encara estan
per resoldre
per exemple
la primacia
de l'arcabisbat
de Tarragona
enfront a Toledo
ui
això ja seria
un altre tema
de debat de capitalitat
i això és
de la reconquesta
avui
ha plogut
a veure
Montse
tema de bagueria
ara es caducarà
aquest tema
ràpidament
perquè estrem
a les portes
d'una precampanya
tot i que encara
quedi una mica
i això ja
en pic vingui
precampanya
campanya
es diluirà
i es parlarà
s'ha fet un primer pas
perquè s'havia de fer
perquè uns partits polítics
van prometre
que hi hauria
una llei de bagueries
s'ha aprovat
aquesta primera part
que sí que farà
alguna cosa
es creerà la bagueria
a les Terres de l'Ebre
entre altres coses
i potser d'aquí 20 anys
tornarem a parlar
de la bagueria
d'aquí 20 anys
també
un altre fet extraordinari
que un partit polític
compleixi les seves promeses
dubto que sí
que la llei
s'acabi desenvolupant
en tots els seus ets i uts
en tan poc termini de temps
quan hi ha tants
no només la capitalitat
de Tarragona
hi ha tants intríngulis
pel mig
hi ha molts conflictes
territorials
molts conflictes territorials
que no
ara amb el temps
que queden per acabar
molt més ets
que uts
Joan
què?
Pensa el mateix
que el Josep Maria
però tal com ha quedat ara
de moment
el capital
o seu institucional
Tarragona
bagueria del camp de Tarragona
que és tal com està ara
l'avant projecte de llei
amb el nom
jo retilitzaria una miqueta
la importància
el que està claríssim
és que si comencen parlant
de bagueria del camp de Tarragona
s'acabarà dient del camp
i després jo se sapiguer
no?
després hi havia la possibilitat
de que allà
de bagueria Rovira i Virgili
que a mi no m'agrada
està claríssim
el que ho deies perquè és reus i voltants
això ho va dir en la porta
el nom
el nom fa la cosa
perquè hem començat parlant
de la hepatitis
i no sé si ha sortit el nom
els pacients
tots usuaris
també són Rovira i Virgili
també
una altra manera és una cosa
des del 218 abans de Cris
Tarragona és capital
i això
tot i aquí
em deixeu posar
a mi no em desagrada
camp de Tarragona
perquè quan agafes
tota la cartografia
del 16 cap aquí
és sempre
camp de Tarragona
per tant
hem de ser conseqüents
amb el procés històric
que hem seguit
no ens podem treure
conills magnífics
i extraordinaris
i tornem a aquesta paraula
de la xistera
acabem
no hi ha temps
per més
Tartúlia
Montse Cartanya
Francesc Roig
en Josep Maria Sabaté Bosch
Joan Menchon
moltes gràcies
per haver convertit
aquesta estona amb nosaltres
hem parlat una miqueta de tot
de temes
de l'actualitat de la ciutat
gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia