Sintonia de Tertúlia en aquest matí de dijous,
avui amb quatre convidats, bé, de moment tres,
però esperem que s'incorpori el quart de seguida,
quatre convidats de perfil polític,
quatre regidors de l'Ajuntament de Tarragona
que ens ajudaran a comentar l'actualitat del dia i de la setmana.
Saludem Rosa Rossell, del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
i tinent d'alcalde de Patrimoni.
Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Raül Font,
regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Molt bon dia, Raül.
Bon dia, bona hora.
La Judit Eres, regidora del Grup Municipal del Partit Popular.
Bon dia, Judit.
Bon dia, molt bon dia.
I just arriba ara a temps per seure i dir bon dia,
Xavier Terrés, del Partit dels Socialistes,
tinent d'alcalde d'Urbanisme.
Xavier, també molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Puig, és que estava enderrocant una miqueta,
estava ajudant a enderrocar l'hostal del Sol.
En fi, una broma, era una broma per comentar una de les notícies del dia,
perquè avui sí que hi ha coincidència en els diaris
i en els mitjans de comunicació local,
en què, clar, és un edifici emblemàtic
i és una imatge, l'ha de veure una excavadora
començant l'enderroca de l'hostal del Sol.
Han estat moltíssims anys, 10 anys de litigi,
30 anys, ja pràcticament 30 dècades
sense que tingués ús aquest edifici, aquest immoble
del passeig de Sant Antoni.
I, en fi, ara el que cal és que s'enderroqui,
això durarà un parell de mesos,
i, bàsicament, el debat pot venir
en què es fa realment en aquells terrenys.
L'equip de govern, a través de l'alcalde,
ja ha anunciat que hi haurà una zona verda, enjardinada,
però no ha descartat del tot
que en el terreny colindant a l'hostal del Sol,
que també és propietat municipal
i que toca més a Ciutat-Jardí,
s'hi puguin construir habitatges.
Tot i que això del tot, en fi, no és definitiu.
En qualsevol cas, Raül, Judit, Rosa, Javier,
Raül, comença't per tu, què et sembla?
Bé, home, és una bona notícia, no?
És un edifici que fa molts anys que està allà abandonat
i que, evidentment, trencava d'alguna manera
el que podríem dir l'escaline de la Tarragona romana, no?
La visió que des de baix a la zona marina
es veu del que és la muralla de Tarragona.
En aquest sentit, jo crec que millorarà la visió aquesta
que des de determinades zones,
des de determinats angles de la nostra ciutat es tenen, no?
Veig que s'ha indemnitzat...
Això, històricament, jo tampoc vull entrar en masses detalls històrics,
però sí que recordo, de quan estava jo detenent d'alcalde
a l'Ajuntament de Tarragona,
que dels dos propietaris, un va acceptar
les condicions que des de l'Ajuntament se li van proposar,
que era, si no recordo malament, la família Oriol de Mafusa,
i l'altre propietari, que era un senyor de Reus,
ara no recordo el nom,
doncs no va voler i va demanar exactament el doble
del que havia percebut l'altre, diguem-ne, copropietari.
Evidentment, l'Ajuntament en aquells moments
no podia indemnitzar amb una quantitat superior,
perquè això hauria estat il·legal,
i així se'ls va quedar, això no va prosperar.
Jo ara, en tot cas, felicito el Javier que hagi aconseguit.
Suposo que l'altre copropietari s'ha donat compte
que estava perdent temps i diners,
i que tenia allí una cosa absolutament inservible,
i absolutament...
L'única, si és que hi pot haver alguna queixa,
que per això hi hauria una mica de controvèrsia política,
si no això seria molt avorrit,
és que així com en aquells moments
el que va pagar l'Ajuntament
probablement estava per damunt del preu de mercat,
o just en el preu de mercat,
en aquests moments probablement el mercat,
amb la baixada que hi ha hagut, és molt menys.
És a dir, que jo crec, sincerament,
que es podia haver pagat alguna cosa menys.
Però també em poso en el lloc del Javier,
i hauria estat probablement no millor tornar-ho a eternitzar...
Tres o quatre anys més.
No sé quants anys més, no?
Però sí que és cert que en aquests moments,
amb la crisi de la construcció,
crec que es podia haver rebaixat una miqueta
la quantitat aquesta d'un millor i mig d'euros o...
A veure, Judit, com ho veus?
Doncs a mi em fa molta pena.
Per mi fa una qüestió sentimental.
Bueno, és una cosa personal,
perquè vaig fer la primera comunió...
Bueno, la celebració de la meva primera comunió
va ser aquí a l'Estat del Sol.
I és un edifici que, bueno,
doncs que realment per estar...
Perdona, i tu creus que a molta gent
li pot passar el mateix que a tu?
Segur.
Que li faci pena, igualment?
Jo crec que sí.
Però què predomina?
El tema aquest personal, sentimental,
o el fet que era un edifici que estava abandonat
i que trencava l'estètica?
Des de la perspectiva que estava abandonat,
que era un edifici que portava molts anys allà abandonat,
doncs és una bona notícia
que al final s'hagi arribat a un acord, no?
Ara, també hi va haver una època
que es va parlar que hi havia possibilitats
d'obrir un altre hotel,
jo recordo que fa uns quants anys
que hagués estat una cosa molt bona per Tarragona,
perquè a més a més és un edifici
amb una ubicació preciosa,
té unes vistes increïbles,
mai tindrà cap edifici al davant qualitat
i les vistes que té, en fi, no ho sé.
Per mi, bueno, és una bona notícia
que al final això s'arregli,
sigui amb zona verda, sigui amb el que sigui,
però, bueno, a mi personalment em fa una mica la pena.
Rosa.
No, a mi també.
A mi també, perquè jo...
Carai, m'hi va fer la comunió allà.
No, jo no hi vaig fer la comunió.
Doncs potser no calia que haguéssim estat 10 anys
l'Ajuntament de litigia dels...
Cuidado, vull dir, jo amb tota aquesta història
de l'hostal del sol, doncs també tinc la meva opinió
del per què es tira a terra.
Jo entenc perfectament que trenca l'escanline,
que en un determinat moment
es va aconsellar rebaixar quatre plantes
i que els propietaris hi van estar d'acord.
I entenc, doncs, que s'hagués tirat a terra
per aprofitar tota la part que és propietat de l'hotel
a la zona de baix de la ciutat Jardí.
Jo el que realment poso en dubte
és el criteri o les intencions de la senyora Florença
quan va incoar l'expedient davant del Tribunal de Justícia,
Superior de Justícia de Catalunya,
doncs, basant-se en el fet
que allà hi ha el baluart de Sant Climent.
Bé, doncs sí, hi ha el baluart de Sant Climent,
com moltes altres coses que hi ha a la ciutat de Tarragona
que estan tapades.
Sobretot a la terra.
Vull dir, evidentment, si el baluart de Sant Climent
doncs s'hagués preservat,
no crec que hagués passat res amb el fet
que ja hi hagués pogut haver un altre hotel
o el que sigui, no?
Vull dir, ara sí, evidentment,
preservarem el baluart de Sant Climent,
però jo ja hi estic d'acord en què...
vull dir, ja m'agrada que es preservi,
però no sé si calia fer-ho en aquell moment, això, no?
Javier, a veure, reconec que...
Tu, sentimentalment, què?
És que de la gent de Tarragona aquest hostal
té una implicació, una imbricació molt pròpia.
No era un hostal de luxe,
era un hostal que tenia,
com deia la Judit,
a part de la seva ubicació, les seves vistes,
doncs un tracte molt familiar,
els propietaris, la propietària.
Crec que a part d'hostejar a la gent que venia de fora,
doncs també en aquella terrassa
que tenia aquell hotel que aquests dos dies,
quan estava a punt d'enderrocar,
he pogut tornar a revisitar.
Jo el coneixia de molt nano,
no tinc més que un record ahir així difuminat.
No vas celebrar allà la comunió, jo.
Però mons pares eren amics d'aquesta gent,
mons avis també,
i efectivament feien un caliu,
feien allà uns dinars, uns sopars a l'estiu,
que jo crec que molta gent recorda això.
I tinc també entès,
perquè al dedicar-me jo a la professió d'advocacia,
doncs he pogut contactar amb molta gent
del món de la justícia que venia de fora.
Era el primer hotel on arribaven tots.
Si parleu, per exemple,
amb el que va ser fiscal en cap,
el senyor Josep Maria Parra,
us parlarà d'uns records de l'hostal del Sol,
sobretot de les vistes impressionants.
Val la pena més escoltar-ho,
perquè ho explicaré amb molt carinyo.
Bé, sí, el que passa és que les situacions són aquestes.
Ens trobarem molt sovint.
Hi ha molts edifícils, molts monuments,
que tenint aquesta situació,
per diferents qüestions,
també perquè a vegades la justícia no ens ha ajudat,
hem hagut de procedir a fer l'enderroc.
Els motius.
L'Ajuntament avui en els mitjans veia una cronologia,
com també ha tingut una posició per intentar
que això no arribés fins a aquest estat final,
però efectivament la justícia va entendre
que no tenia que ser així.
Aquesta acció judicial presentada per aquesta senyora
va prosperar d'aquesta manera
i donat el pas del temps,
que afecta moltíssim a les construccions
i que entren ja en un impàs de perillocitat important
en els darrers anys,
crec que tots teniu coneixement
de les intervencions d'ordre públic
que hem hagut de fer aquí.
Hi ha hagut un tema d'ocupació,
hi havia hagut petits incendis.
Intentàvem la integració física de les persones,
no només interna...
No ha passat res, eh?
Els ullets.
Tranquil.
Ja que estàvem parlant d'això,
que no s'espanti ningú.
No ha passat res.
A més a més,
si parleu amb els veïns,
no només el de la casa modernista del costat,
sinó altres veïns que hi ha allà,
amb un patiment molt contundent.
Escolta,
aquesta proposta que jo els comentava al principi,
la possibilitat que es construeixi en una de la part de la finca,
la que queda per sota del jardí,
la que quedarà per sota del futur jardí,
pel carrer Ullà.
Exacte,
que és centre pel carrer Ullà,
a Ciutat Jardit,
que es construeixin allà aquests habitatges,
la veuen bé,
o millor seria traslladar aquesta edificabilitat a la zona d'allà avant,
com explicava ahir l'alcalde.
No ho sé.
A veure,
hi ha aquestes possibilitats,
perdoneu,
deixeu-me que ho digui,
hi ha aquestes dues possibilitats,
jo des del punt de vista estrictament urbanístic,
jo soc del parer de traslladar-lo tot en un nou polígon.
I deixar-lo tot,
tota la zona verda,
tota la zona lliure.
Però hi ha també aquesta possibilitat,
i el carrer Ullà,
si veieu la finca per darrere,
veureu que està arran de Ciutat Jardí,
per tant,
efectivament,
i així ja compliríem també el que veu la sentència,
ni cobriríem,
ni taparíem,
ni atentaríem contra la muralla.
Estem en el punt de decidir.
Raül, com ho veus?
No, no,
jo m'inclino més per aquesta opció de...
De traslladar-lo al polígon de llevant.
Sí, perquè a més a més,
avui en dia l'Ajuntament té la possibilitat
de fer plans discontinuos,
suposo que aniria per aquí la idea,
i és un espai que a l'Ajuntament no li costaria diners,
i que en canvi permetria donar resposta a la demà.
Jo aposto més per aquesta opció.
Sí, el que passa és que seria una zona verda
que quedaria molt com amb un racó,
una cosa com amb la raconada.
i no ho sé...
Poc ús, potser, no?
Molt poc ús, jo crec que molt poc ús.
Clar, perquè quedaria una mica en un sol.
Queda absolutament enclotada.
Sí que és veritat que la sentència obliga
a deixar els tres metres i mig
des del baluart de Sant Climent
fins a la construcció que es faci.
Mira, si es deixa una zona verda,
doncs menys problemes per tothom,
ni perquè construeixin,
ni perquè estigui visquent allà.
Però bueno, vull dir, a la ciutat de Tarragona,
doncs ja hi ha tots els carrers,
totes les cases de la baixada del Roser,
que han de deixar els tres metres
des de la paret del fòrum fins a la construcció,
totes les cases que s'estiguin fent noves,
hi ha d'haver aquesta protecció.
Vull dir, doncs allà també hi ha de ser
pel baluart de Sant Climent.
Però vaja...
Tots aquests jardins que tenim en la part alta
ha d'estar en un desnivell, Tarragona,
doncs els tenim que contemplar en terrasses,
no? Seria el primer, no?
I llavors, doncs, aquí el que tindríem
que una mica esmenar-nos és en el disseny final.
Jo també aprofitaria per, efectivament,
ara ja sabeu que també començaran al novembre
les obres de la ciutat Jardí,
d'aprofitar i que sigui una altra mena
de trasllat de persones, no?
De comunicació de persones a través d'una zona verd.
Jo crec que ho podríem intentar, també, no?
És a dir, comunicar el Passatges Sant Antoni...
Jo he fet l'enderroca, el projecte d'Espressa.
No, no, perquè si l'Ajuntament té l'oportunitat
de vendre els terrenys, es vendrà.
Tal com està el...
Una altra cosa és que algú estigui disposat
a comprar-los avui per avui, no?
No, ja, ja, això és veritat, això és veritat.
Però penso que serien uns ingressos per l'Ajuntament
i que, claríssimament, si tingués l'oportunitat,
ho faria.
No ho sé, jo no estic a l'equip de cobert, però vaja.
Sí, sí, no, no, no.
A veure, jo repeteixo, eh,
és una zona verda que quedarà absolutament enclotada,
perquè, a més, queda enclotada i tancada
per una banda pel baluari,
per l'altra banda pels xalets que hi ha.
Per tant, serà una zona verda
no d'un ús generalitzat
ni de la ciutat ni de la gent de la zona,
perquè és que queda molt tancat
i, per tant, jo penso que
fer-hi allà un xalet o una caseta
o un pareat, no sé,
una galló amb dos vivendes,
em penso que fins i tot
s'havia fet un càlcul des dels
arquitectes municipals
de què és el que podria anar allà
sense, evidentment, incomplir
la sentència del tribunal, o sigui,
deixar els tres metres i mig, tota la història,
i crec que sortia com...
Sortia, no, no, sortia...
Com a tres vivendes, o una cosa així,
una cosa així, inclús més,
i per res, depèn de la disposició.
Bueno, en fi, a veure.
L'hostal del Sol comença a ser història,
a algú potser fins i tot li caurà la llagrimeta,
com ens explicava la Judit,
per tant, sentimentals i familiars.
Jo ho entenc.
Però, en fi, s'acaba,
s'acabarà així un llarg litigi.
Sí, com probablement,
doncs la gent que s'ha casat
o que ha fet alguna cosa...
Sí, sí, moltes celebracions.
El furtí de la reina segur que també
els hi ha passat el mateix, no?
Sí.
O la gent que tenien familiars fora
i que venien a Tarragona
i s'instal·laven allà
i llavors ens aprofitàvem per anar
i allà a la terrassa que comentaves tu...
Si a vegades ens sap greu
desprendre'ns d'un cotxe vell, no?
A mi m'ha passat, no?
Els peig amb ganes de fer un programa de records, eh?
No, i més a més,
amb l'ubicació que té, no?
Sí, l'ubicació és impressionant.
És privilegiada.
És que, a veure, jo,
en sèrio que si s'hagués pogut fer un altre hotel,
és que per Tarragona
ha estat una cosa boníssima.
Deixi'm apuntar breumentament
a aquest temps de Tartuli
una notícia que estem explicant als oients de Tarragona Ràdio
en relació amb un edifici també que crea,
en fi, molta relació fins i tot sentimental,
l'edifici de les germanetes dels pobres.
Perquè avui expliquem
que el director territorial d'Acció Social i Ciutadania
de la Generalitat, Jordi Tous,
ens ha explicat que s'estan acabant ja les obres
que està fent l'empresa privada
que es va quedar aquell edifici.
Recordem que ja està abandonat des de finals del 2005.
Allò que passen els anys,
aviat farà cinc anys
que les monges van marxar
i aquell edifici, també emblemàtic per la ciutat,
doncs podrà començar a funcionar
a partir del 2011,
a principis de l'any vinent.
160-170 places d'acollida per gent gran.
Ho troben...
En fi, troben també que sigui una bona notícia
que finalment,
encara que sigui una empresa privada,
sanites, evidentment,
hi haurà una sèrie de places
concertades amb l'administració,
però és un tema que tenia en compte
la falta de places.
I tant.
És que és molt bo, i tant.
A més que era un altre edifici
que teníem allà abandonat.
Sí, era molt bo la privada.
Però si parlem d'edificis emblemàtics,
el primer edifici
de les Germanetes dels Pobres
era emblemàtic.
Que era un edifici preciós,
que és el que es va enderrocar,
perquè hi va haver
tota una permuta de terrenys
i llavors es va construir
aquest actual edifici de color de rosa
i tot això, no?
Però jo vaig fer
el servei social...
Jo recordo.
...a les Germanetes dels Pobres.
Avui estan...
I no, no,
que era un edifici preciós,
preciós,
i una finca maquíssima,
amb uns jardins maquíssims,
que allò sí que hagués valgut la pena
amb el seu moment,
que no es hagués fet
les permutes que es van fer.
Evidentment,
doncs s'han construït
com a tres carrers,
tres illes de cases
amb tot el que era els jardins.
Estem parlant d'una època
on encara hi havia
uns quatre garrofers,
anàvem a menjar,
d'excursió...
Parlem d'una època
que els col·legis tenien hort.
Clar, no, no,
és que ara el senyor Terres
ens està mirant amb una cara
voler dir
qui esteu destafant.
La gent jove
que ens estigui escoltant
deu al·lucinar.
Està al·lucinant.
No, però els d'una certa edat
de més de 50 anys...
No, però és veritat,
jo anava a fer el servei social
a les germanetes dels pobres
cada tarda
i jo passava
pel que és ara
el carrer de Sant Antoni Maria Claret
i a partir
de l'avinguda Navarra,
que en aquella època
encara es deia
vinguda Navarra,
encara és Estanislau Figueres,
però en aquella època
encara era
vinguda de Navarra,
a la que entraves tu
a Sant Antoni Maria Claret
i passaves el primer tram de cases
era un camí de terra.
Que hi havia ors
fins a les germanetes, eh?
Vull dir, era...
Perquè en marquès de Montoliu
no existia.
No, no, evidentment
que no existia.
És la que vaig veure.
Home, hi havia...
Hi ha els camps de la Salle, eh?
Sí, però hi havia
aquella mena de masia
del Col·legi del Sagrat Cor
on hi havia les...
Sí, sí, les novícies.
Les novícies del col·legi.
Senyors, contartulis i contartulies.
Això és el túnel del tiempo, eh?
Els convido a venir un altre dia
amb un programa de records
de la història de Tarragona.
Per què no?
Per què no?
No, no.
És que ens heu de deixar
a vegades que les tortulies
siguin així de records de Tarragona.
També és veritat.
Però, a veure,
tornen a la realitat.
Està bé per complir el buit,
per dir-ho d'alguna manera,
que pot haver-hi.
T'ha molta falta.
Que recordem que hi ha
la xarxa de Santa Tegla
que també està construint
una nova residència
a la zona de Ponent,
a la zona de la Granja,
que també gestionarà
la pròpia xarxa de Santa Tegla.
creuen que amb aquestes dues residències
podem suplir en part això que...
Quan la Rosa i jo
estàvem parlant de tota aquesta època,
l'esperança de vida
a l'estat espanyol
era els homes 70 anys
i les dones 72.
Això ha estat, diguem-ne,
triturat,
aquest estat pulveritzat
i en aquests moments
l'esperança de vida,
l'expectativa de vida.
Això comporta altres malalties
lligades al sistema nerviós,
neuronal, etcètera,
i fa que cada vegada més
sigui necessari aquest tipus d'equipaments,
no?
I crec que és el símbol,
el destí del nostre...
I sobretot,
residències assistides.
És el que me fa més falta.
A veure, jo vinc de treballar
precisament de Benestar i Família
o ara Acció Social,
que li han canviat el nom,
doncs les llistes que hi havia
per demanar ingressos a residències
eren unes llistes importants,
tot i que a la província,
a l'entorn de Tarragona,
n'hi ha forces de residències,
però la majoria o pràcticament
totes són privades,
a part de la de Reus,
la de Mora,
la de Gandesa,
els pisos de Gandesa,
però el que fa falta realment
són places assistides,
perquè és que tenim una població
molt envellida
i a més,
doncs,
amb problemes de salut importants
i sobretot problemes de mobilitat
i això fa molta falta.
I també el que fa...
Jo crec que el que fa falta aquí a Tarragona,
i això potser ja és hora
que ens ho comencem a plantejar,
no sé si des de la Generalitat,
des de l'Ajuntament o què,
serien pisos assistits,
perquè hi ha molta, molta, molta gent gran...
Perquè no vagin a una residència.
No volen anar a una residència,
perquè són gent que són vàlids,
però necessiten aquella mica d'ajuda,
que a vegades són gent
que no tenen família aquí
i que no volen anar-se a tancar
a una residència,
perquè, a veure,
no hem de fer escarafalls,
vull dir,
les residències són el que són,
tenen uns horaris,
tenen uns reglaments
i vulguis que no,
per molta mobilitat,
doncs,
que tu tinguis,
que puguis entrar i sortir,
doncs,
tens unes normes
i vius en una habitació,
en uns espais comuns.
Llavors,
aquella mena de residències
o de vivendes assistides
que et trobes
pel nord d'Europa
són realment interessants,
allò que tu tens el teu apartament,
tens el teu pis,
tens tota una sèrie de serveis comuns
i, evidentment,
tens en els pisos,
si necessites un dia
o una atenció mèdica X,
tens fins i tot oxigen,
en els pisos.
Vull dir,
allò que dius,
estàs allí,
però saps
que en un determinat moment,
si tens un problema,
tens una assistència
que et donen un cop de mà
i que no et sents tu sol
en un bloc de pisos
que potser un dia et trobes malament
i si no tens un veí de molta confiança,
doncs estàs com a molt perdut.
Judit, com ho veus?
Això de l'agenda dels pobres, bé?
No, necessari.
És el que estàvem parlant, no?
que hi ha una manca de places per residències
per a la gent gran,
que això serà una mica de desaugo per a la situació actual.
Sí, no, no.
Realment és un hàndicap aquest que existeix.
Us puc dir que actualment
és la radiografia la que fèieu,
però, efectivament,
jo que tinc que planejar pel futur,
també estem dotant d'aquest pla general
que existeixi aquest tipus.
Equipaments, aquest tipus.
I sobretot desistit,
perquè realment,
també, a mesura que va evolucionant la població,
a mesura que la gent va arribar
no només a la jubilació,
sinó a certa edat,
que no es pot valdre tant o mitjanament,
doncs això també anirà encretjant.
Per tant,
qualsevol planificació urbana d'equipaments
que es pretengui fer,
no només a la nostra ciutat,
sinó a qualsevol municipi del nostre país,
ha de tindre en mena això.
Molt bé, doncs deixem aquestes qüestions.
Si els sembla,
parlem d'un altre tema
d'aquells de debat de carrer
des de fa dies,
al Corte Inglés.
Els quatre regidors
han anat al Corte Inglés, Judit?
Sí.
Sí, ho reconeixes.
Sí.
El primer dia, menys.
Jo no, jo no.
El Raül Fons no hi ha anat.
Jo tampoc.
I triguinari.
Bé, jo explico, eh?
Jo he anat en moltes situacions.
Quan estava fet el forat...
Com a tu deuries anar a la inauguració.
Quan s'havia d'obrir a la inauguració.
I al final, quan ho veus,
dius, ostres, com...
Com és possible.
Els que van anar al diendres,
que va ser el primer dia
que va estar obert en públic,
van poder comprovar
que hi havia una carpa
del Partit Popular,
tot just a la coca central,
al final de la coca central.
És a dir, que aquí el Partit Popular
va aprofitar per la campanya.
Exactament.
Llavors, clar, inevitablement,
no vaig resistir la temptació d'entrar.
Encara que va ser amb una excusa,
però vaig entrar.
En fi, parlem de les conseqüències
del Corte Inglés
més enllà de la broma
de si han anat o no hi han anat.
El tema del petit comerç
que aquests dies
ho hem parlat en nombroses tertúlies.
Creuen que realment
l'arribada del Corte Inglés a Tarragona
canviarà?
En fi, la manera de fer
de milers de tarragonins
tindre un impacte negatiu
o positiu en el petit comerç.
És tan transcendental
l'arribada del Corte Inglés a Tarragona?
O és una qüestió,
ara, perquè és la novetat,
hi van milers de persones
i després tot això
quedarà molt més repartit?
Que es normalitzarà.
Aquest cap de setmana
ha estat una bogeria, es veu.
Jo, bueno,
he de dir que el dimarts
vaig tornar...
No, el dimarts.
El dimarts,
que era festiu,
vam tornar,
van anar, re,
un moment
a l'hora de tancar pràcticament
i ara era un col·lapse total.
O sigui,
la Rambla que hi ha,
jo no l'havia vist en la meva vida,
amb la circulació
i la gent que hi havia
per allà passejant
i entrant i sortint i tal.
Sí que és veritat
que tal com està
ubicat
el pàrquing del Corte Inglés,
que el peató
ha de creuar
tot just
per on entren i surten els cotxes,
crea una...
Bueno,
la cua
dels cotxes que volen entrar
tot just al pàrquing del Corte Inglés
que tal...
Però, clar,
és que em sembla
que no es podia fer
d'una altra manera,
no?
Xaver,
no sé si...
Era molt complicat
pel que jo he pogut veure
de com està,
que fa cantonada
l'edifici,
etcètera,
no?
Jo penso que es normalitzarà,
això és el cap de setmana aquest
que ha sigut una bogeria
de la novetat.
També penso que
ha baixat moltíssima gent
de comarques,
no tot era
tarragonins
els que estaven comprant allà,
segur.
Però
potser hi ha
una altra punta
per Nadal
i després és el normal
quan s'obre un centre d'aquestes.
Després, en tot cas,
el tema del trànsit,
ja li preguntaré més
al Carles Castilla,
al dinent d'alcalde,
que per això l'hem convidat,
perquè ens expliqui
com ha funcionat.
Amb el tema
de les botigues
del petit comerç,
jo penso que
els afavorirà.
Sí?
A la llarga, sí.
Vinga, Raül,
tu què creus?
No, jo crec que aquest cap de setmana...
Perquè d'això
hi ha unes divergentes
entre els propis botillers
que no es posen d'acord.
Uns diuen que sí
i altres diuen
que això serà un desastre.
Jo crec que aquest cap de setmana,
a part del que comentava ara la Judit,
s'hi va afegir el fet
que el dimarts,
que era un dels vuit festius
que la Generalitat permet...
Exacte,
fes mal temps,
plogués,
i allò que dius
amb la canalla,
m'imagino que moltíssima gent
que fem,
més saps què,
podríem baixar el cort anglès,
que així...
No, no,
i gent de pobles
que a mi m'ho van dir,
no?
Escolta,
més que m'ha aprofitat
anar al cort anglès
perquè com que fèiem mal temps
i no podíem anar al mas
o no podíem fer això,
o no podíem fer allò,
doncs mira,
vam decidir anar allà,
no?
Bueno,
això és puntual
i suposo que és la novetat,
el que passa
que aquesta novetat
ara vindrà acompanyada,
ara hi anirà la gent,
jo també hi acabaré anant,
a xafardejar
quan s'hagi normalitzat
una mica la cosa,
però de seguida
vindrà la campanya de Nadal,
després de la Nadal
vindrà la de Reis,
després vindran
les rebaixes d'enero
i les de febrero del cort...
Ja és primavera
i llavors probablement...
És que al cort anglès
sempre hi ha coses.
Exacte,
per tant suposo
que la cosa...
Ara,
pel que diem
del petit comerç,
jo crec que això
provocarà evidentment
davant de la situació
del comerç
una crisi,
crisi en el sentit
etimològic
de la paraula
canvi,
és a dir,
això provocarà
un canvi d'hàbits,
és evident que
les necessitats
de compra
de la gent
que viu a l'Interland
de Tarragona
són unes
i si tens més oferta
doncs la demanda
reparteix
quan amplies l'oferta,
això és evident,
no perquè el fet
que hi hagi el cort anglès
jo em gastaré el doble
dels regals de Nadal
o de la roba
que necessito
que he de menestir.
Per tant,
això provocarà una crisi
i això què implicarà?
Això jo crec que implicarà
que potser probablement
algunes de les botigues,
unes quantes botigues
de Tarragona
hauran de tancar
perquè potser
no podran competir
o perquè tindran
algun tipus de producte
que competeix molt,
que el cort anglès
els pot fer molt la competència.
El cort anglès és car,
eh?
Sí, sí, sí.
És molt car, eh?
És molt car.
El mateix producte
el tens en altres tendres,
el petit comerç a Tarragona
i és bastant més car.
Per això et dic
que hi hauran
determinats tipus d'establiments
on el tipus de producte
que ven el cort anglès
coincideix amb el seu
que o una o dos
o s'hauran de diversificar,
hauran de reorientar
una mica l'oferta
dels seus productes
o probablement
ho hauran de tancar, no?
Això és negatiu?
Home, probablement
per aquell que està acostumat
a la inèrcia
i que porta molts anys
amb un tipus de comerç
amb poc dinamisme,
però és que la vida actual
al segle XXI
a tots ens implica
canvi, renovació constant.
O en mous o...
O en mous o renovar-te o morir, no?
Aquí també podrà competir, evidentment,
el comerç superespecialitzat,
és a dir,
aquell comerç de delicatessen,
de formatges,
d'aquell sastre
que fa encara els trajes a mida,
que fa...
Bueno, hi ha tot un tipus
d'oferta comercial
que probablement
el cort anglès
no et podrà donar.
I una altra cosa,
tu te'n vas al cort anglès
i dius
escolti'm,
és que avui aquest perfum
li dius
mira i no el tenim.
En canvi,
te'n podràs anar a la perfumeria
a Montclús
per dir alguna cosa
i li podràs dir
que me la pots encarregar.
No pateixis
que la setmana que ve
el tindràs aquí.
És a dir,
hi ha tota una diversitat
que fa que tot això
sigui molt...
Ho haguem de policromar
una mica, no?
Mira, Raül,
la tensió
que pot tindre
un tarragoní
amb el petit comerç
no la té
amb un gran magatzem.
I potser això
farà
que
la clientela,
ai, vull dir,
que la...
tota la dependència
del petit comerç
s'espavili una mica
a ser més amable,
a ser més...
Una situació de crisi.
Sí, vull dir,
a veure,
fins ara,
a lo millor entraves
en una botiga
i demanaves una cosa,
ah,
doncs no ho tinc.
I aquí s'acabava.
Bon dia.
I algunes no et diuen
ni bon dia.
Potser ara s'espavilaran
perquè hi ha el curt ingles.
Jo, de totes maneres,
sóc de les que opino
que quan es va posar
el Correfour
aquí a Tarragona,
fa 30 anys,
quan va arribar el Correfour,
no és veritat,
vull dir,
hi van haver unes cues
de cotxes
que arribaven fins a Tarragona.
Totes les botigues de Tarragona,
els supermercats,
es van estirar
els cabells del cap
perquè van dir,
mare de Déu,
ja no vendrem res,
tancarem tots els supermercats.
Sí, però van tancar
molts colmados, eh?
Van tancar colmados.
Quants colmados queden
abans del Correfour?
Ni aquí ni enlloc,
el colmado
és un tipus d'establiment.
No, per això,
perquè van aparèixer
els Carrefour.
No, però és que van...
I hi ha supermercats
de ciutat.
Però és que el petit colmado,
el petit colmado,
evidentment que
al costat d'un supermercat
no podia,
però és que això
ja fa molts anys
que van començar
a tancar els petits colmados
a Tarragona.
Vull dir,
molt abans
que arribés
al Carrefour.
Jo el que vull dir
és que jo crec
que el que passarà
és que molt del comerç
es diversificarà.
Vull dir,
tota aquesta part
de la Rambla
que ara
no hi volia baixar ningú.
Ara hi va tothom.
Ara hi vol anar tothom.
Vull dir,
que molts locals
dels que ara
estaven més o menys tancats
o que no hi havia gaire cosa
es podran anar ocupant
i hi haurà comerç.
Què passa?
A Barcelona?
Vull dir,
on hi ha,
on vull el comerç.
Al voltant del Corte Inglés?
Al voltant del Corte Inglés.
De tots els Corte Inglés
que hi ha a Barcelona.
No només a Barcelona,
a totes les ciutats que hi ha.
A totes les ciutats.
Per tant,
molt bé,
potser tindrem un desplaçament
del comerç
al llarg de tota la Rambla
fins a arribar baix
al Corte Inglés
i carrers laterals.
Què farem?
Que potser tota aquesta zona
que era com a trista
i que no s'hi circulava gaire
doncs hi haurà
molta més animació
i jo crec que la gent
no som rucs.
M'entens?
I al Corte Inglés,
jo estic d'acord amb la Judit,
és car
i en alguns aspectes
és caríssim.
Les coses com siguin.
Ja bé,
vinga, va.
Tu què creus?
Què passarà?
No puc opinar molt diferent
perquè més o menys
crec que anem
al mateix tren tots.
Jo sí,
la primera,
la que deia també la Judit,
en totes les ciutats
on hi ha hagut Corte Inglés,
que Corte Inglés
ja en aquest país
des de fa molts anys,
s'han posat al voltant
uns altres comerços
que a més a més
no sé si es poden
anomenar auxiliars
però també veus
que inclús moltes
de les coses que venen
també les estan venent
dintre del magatzem.
Del Corte Inglés, sí.
Per tant, alguna cosa n'hi ha.
També he de dir
que quan es posa
un centre comercial
d'aquest tipus,
és a dir,
Corte Inglés
sempre intenta
ubicar-los
en una trama urbana
concreta,
és a dir,
té dos tipus
d'amagatgem
el que posen
en polígons comercials
fora de les ciutats
i el que sempre havia fet
és un principi
que és intentar ubicar-lo
com ha intentat
fer en aquell.
Per tant,
també ell té
una experiència
de sapiguer
tractar
altres comerciants
i tinc constància
que aquí
en aquesta ciutat
també ha tingut
les seves converses
amb el petit botiguer.
La solució final
o els acords finals
o si hi ha,
no la sé,
però sé que ha tingut contacte.
I després també
el que provoca
la transformació.
Aquest arremble
de Lluís Companys,
si vosaltres aneu
quan s'acaben
els horaris
dels llotjats,
quan no hi era
el Corte Inglés,
era una desolació
que podies veure
inclús en les places
de pàrquing buides
del parc.
Efectivament,
això,
a mi,
com representant
de l'Ajuntament
i de la cartera
d'urbanisme,
m'interessa moltíssim
perquè ha de ser
un nexe
que ha de continuar
cap a la zona nova
del Pla Parcial 2
on estan també
altres administracions
i a més.
Que aquest es uneix
que pot equilibrar
aquest tema
a través del comerç.
Això està claríssim.
Que la situació
del servei
que doni
al Corte Inglés
possiblement
tindrà una vacança
que el petit botiguer
és el que podrà
superlativitzar.
Doncs,
meravellós.
Però també
al contrari,
també tenim
al contrari
que molta mancança
que el petit comerç
perquè no és el que toca
o perquè no ho pot fer
o el Corte Inglés
gràcies a la seva
gran capacitat
t'ho troba.
Vull dir-te,
anem a trobar l'equilibri
que ho és tot en la vida.
A veure,
hi ha una cosa
amb la qual
li dono les gràcies
al Corte Inglés
d'haver-se situat
on s'ha situat,
que és que
gràcies a que el Corte Inglés
estigui a la Rambla
de Lluís Companys
desbloquejarem
la part de la Rambla Nova
on
totes les xurreries
havien d'estallar,
totes les activitats
havien d'estallar,
tot havia d'estallar.
Home,
hem aconseguitat de Nadal
una cosa molt senzilla,
escolteu,
a la Junta de Govern
moltes coses
s'han de posar
aquí.
La Junta de Govern
del divendres passat
ha sigut la primera junta
des que jo estic
a l'equip de Govern
que hi van haver
peticions
per anar davant
del Corte Inglés
i dius,
home,
ja era hora
que desbloquejem
la part d'aquí dalt.
La veritat
és que jo
que visco per aquí,
això,
com deia el Javier,
sobretot a l'hivern
a la tarda
era un mar robat
i aquest dissabte
a la tarda
escolta,
em semblava
el passeig de Gràcia.
Amb la perspectiva del temps
veurem com ha canviat això,
i les maneres
de fer els tarragonins
i allargar la Rambla
en el sentit
del concepte
de passeig
i de ramblejar.
Ara m'agradaria
saber quanta gent
hi ha
al Corte Inglés.
Ara mateix.
Home,
ara estan a punt d'obrir.
De aquí una hora,
de aquí un parell d'hores,
o tres hores.
Sobretot l'hora forta
és de sis a vuit,
però vaja,
el dematí també.
La sortida dels col·legis.
I dipendres a la tarda
i dissabtes a la tarda.
Suposo que serà
quan hi hagi d'anar
jo a fer el xafarot.
Ara, ara.
A les 10 del dematí,
allà un dilluns o un dimarts.
Home, era...
A mi em va passar
una cosa molt divertida.
Acabem 10 segons, eh?
El dia 12
que em van trucar
una senyora
amb una veu d'aragonesa
dient
és veritat
que el Corte Inglés
de Tarragona
està abert, oi?
Dic, sí senyora.
Ah, pues ahora
cogemos el coche
y bajamos.
Dic, perdone
que he llamado a Boleo.
Dic, vale.
Acabem aquí.
El Corte Inglés
dona molt de si
en totes les tertúlies.
Judit Eres,
Raül Font,
Rosa Rossell,
Javier Terres,
gràcies per compartir
aquestes dades amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.