Sintonia de Tartúlia.
D'alguna manera avui canvien una mica el xip o les seves obligacions professionals fan que mantinguin l'activitat com qualsevol altre moment de l'any?
Jo mantindré l'activitat professional com qualsevol altre dia de l'any i després, quan acabi la feina, faré de festa. Per tant, vol dir que dormiré menys.
I es pot aguantar? El cos ho aguanta?
Es pot aguantar. Tot s'aguanta.
Ton.
Jo em concediré una llicència aquesta tarda de no posar els peus al despatx, de fer Santa Tecla, aprofitar el cap de setmana perquè probablement per la Santa Tecla, el dia de Santa Tecla no pugui estar a Tarragona.
Aleshores aprofitaré per gaudir-la i per tenir sensació que he fet festa i participat en Santa Tecla.
Llàstima del temps, que de moment sembla que no ens vulgui acompanyar gaire perquè després d'uns dies amb molt de sol, avui està núvol i fins i tot hi ha previsions de pluja.
Creuen, però, que a banda del temps i de la situació meteorològica, la ciutat continua vivint intensament com en els darrers anys i ja fa anys les festes i que d'alguna manera Tarragona es transforma una mica aquests dies?
Jo crec que sí, estic convençut. Fa anys que els tarragonins i les tarragonines són tecleros.
I ho vam veure per Sant Magí. A Sant Magí aquest any també hi havia força gent, eh? I també va ploure.
I malgrat tot, doncs, bueno, ma filla es va remullar la remullada i es va mullar l'endemà i, bueno, hi continuem i la gent hi estava al carrer.
I jo crec que sí, que Tarragona ha consolidat aquestes festes. I hàstima que encara com a ciutat faltaria aquest projecte d'una gran setmana de festes com a de les ciutats del país.
Què vols dir?
Home, jo penso que...
De festa laboral.
De festa laboral, és evident.
Perquè si no, compaginar el que deies abans, no? Compaginar els horaris laborals, sobretot els escolars, eh? Els estudiants.
Que en definitiva la juventut és la que participa més.
Jo penso que no estaria de més que algun dia es plantegéssim seriosament la possibilitat de tenir 4 o 5 dies de festa.
i espongeríem, permeten que t'hi afegir així, espongeríem el que és el període vacacional d'una tirada, tot un mes sencer, que al final s'acaba una mica amb avorriment de vacances.
És a dir, jo crec que un mes continuat, ja no dic els estudiants, que en fan dos i escaig, acaben avorrits de fer vacances. D'aquesta manera, com apuntes, Rafa, s'espongeria la festa, una setmaneta per celebrar festa major, sense tindre que fer el que ens comentava en Ricard al començament, de si participarem, si ens donarem alguna llicència.
Bueno, doncs ja no tindrem la responsabilitat de tindre que anar a treballar, ho vius amb molta més intensitat.
400 actes, m'assembla que són, els del calendari de la festa major, per si mateix, per si mateix, ja no mereixen més comentari que confirmar que, òbviament, són unes festes plenes, carregades de contingut.
I si surts al carrer una mica i et passeges una mica i observes, veurem que tots els actes estan força participats, que la gent està al carrer, que la gent ho viu, que la gent disfruta, que hi ha un ambient relaxat,
la gent està animada, penso que això també és nota de bona organització, en aquest sentit, però també a l'Ajuntament se li ha de dir que molt bé.
Tot i així, jo quan has fet el comentari de dir, fer una setmana, jo he entès d'entrada que et referies a fer una setmana concentrant una mica en festa major,
en actes amb una mica més de contingut, en el sentit d'algú, ara que s'utilitza molt aquesta expressió,
alguna cosa més potent, és a dir, algun acte realment de festa major en l'àmbit cultural, en l'àmbit inclús lúdic,
però una cosa forta, que sigui referència, que sigui l'icona de la festa major.
Jo trobo a faltar això en les festes majors de Tarragona.
Una cosa potent.
Sí, una cosa o un parell de coses, ara que s'utilitza molt aquest terme, que jo ja el tinc una mica denostat,
perquè se sent massa, no?
Però bueno, en aquest cas sí definiria una mica, ja que parlem de festes i festa major,
un acte potent, rellevant, que genera ressò, que genera inclús notícia.
El trobo a faltar.
Sí, jo estic d'acord amb el to, a més.
Però una ciutat de 140.000 habitants, com Tarragona, pot aspirar a fer grans actes potents
com poden fer altres ciutats molt més grans?
I molt més potents econòmicament i d'estructura ciutadana?
Jo crec que sí, a més nosaltres potser no som molt grans, però no vol dir que no siguem potents.
Però ja hi ha referents de moltes ciutats, tan petites o tan grans com nosaltres,
que fan actes que tenen ressò molt més enllà, fins i tot, de l'àmbit nacional.
És a dir, per què no? Festival d'algú...
Jo és que quan deia el Tony Short, jo era pensada...
Jo tinc un company, que és professor, que va encetar una cosa tan tonta com el Fitcat,
que el Festival Internacional de Cinema en Català a Roda de Barà.
Bueno, van per la quarta edició.
I es concentra en una bona part de l'elit del cinema.
Bé, ningú no donava un euro quan es va començar un Festival Internacional de Cinema en Català a Roda de Barà.
Per què Tarragona no?
En qualsevol cas, és veritat que potser la part més tradicional i popular de la festa
és la cosa més potent i la cosa que més exporta, no?
Recordem que en guany la Generalitat ha concedit aquesta distinció de festa patrimonial d'interès nacional
i una de les més emblemàtiques del país.
I, per tant, segurament aquí vindria l'atractiu més gran de les festes.
I el que demana o el que considera el Tom que podria ser rellevant
és que aportéssim altres tipus d'espectacles o de fets culturals.
Sí, però per aquí aniria.
Exacte.
Amb contingut que vaig una mica més enllà ja del que són actes molt populars i tradicionals.
El que passa és que això no es pot fer en un dia de festa només.
Aquest és el problema.
Això no es pot fer perquè Santa Tecla, la diada de Santa Tecla ja té una bona concentració.
De fet, és el rovell de l'ou.
Si volem que tinguem escoles, hem d'ampliar també els dies.
En fi, doncs, els nostres contertulis...
Com a mínim la Mercè, eh?
Home, en guany, per exemple, les escoles faran festa a la Mercè, em sembla, no?
No, en guany les escoles públiques de la ciutat sí que han triat aquest dia,
però l'han triat dintre de les seves festes que podien triar.
Per exemple, l'escola concertada no ha triat aquest dia, ha triat el 7 de gener.
Per tant, no és que el Departament d'Educació digui que no, no, concedim un dia...
No, no. Cada centre l'ha triat,
però clar, vol dir, l'ha triat, diguem-ne que gastant un dels seus dies.
Estaria bé en el que dèiem del calendari festiu,
que, per exemple, hi ha algunes propostes, les havíem sentit aquests dies a la ràdio,
amb això del nou calendari escolar, que ha començat en guany les classes abans,
que a nivell local els municipis, precisament, poguéssim triar uns determinats dies
de festa per a les seves escoles en funció de les festes majors.
I que, per exemple, la Tarragona es pogués triar, com a mínim, el 24 i potser també el 21 i el 22.
Penso que no costaria.
I el 25, la Misericòrdia, que ens serviria inclús per germenants,
una mica més amb els veïns de Reus.
I aniria bé inclús pel calendari escolar,
en tant en quant que hi ha molt escolar de Tarragona
que va a col·legis en l'àmbit de la demarcació de Reus,
i l'inrevés, no?
I per germenants, una mica més, allò per fer...
Treballarem en aquesta vida.
Per allò del roce que genera carinyo.
Quina ironia.
Recordo, per cert, que la Misericòrdia en guany cao en dissabte.
Deixem aquesta qüestió, en fi, veurem com es desenvolupen les festes,
s'arrenca tot això aquesta tarda a partir de les 7
amb la crida de les festes en un acte tradicional i institucional
que podreu seguir en directe a través de Tarragona Ràdio.
La ràdio és la ràdio de les festes aquests dies,
però, en fi, també hi ha més coses.
Per exemple, tenim una notícia, jo crec que molt potent,
com deia el Ton abans,
una candidatura potent, com és la de la Universitat de Rovira i Virgili,
que opta al Campus d'Excel·lència Internacional.
El proper 19 d'octubre a Madrid,
la Universitat de Rovira i Virgili podria tenir aquesta distinció,
que, a més a més, són molts diners,
és una quantitat important de diners
i que, segurament, remarca la importància
de la nostra universitat, relativament petita,
podríem dir, en un marc espanyol i europeu,
i que, en canvi, opta a tenir,
doncs, en fi, ajudes a nivell estatal molt importants.
El d'escriure-ho, el d'escriure-ho, Ricard,
francament, comparteixo aquesta opinió,
la teva exposició, que ja és opinió.
Aquestes són les notícies que dóna gust llegir
a la premsa local i que, si tenen la transcendència,
com l'ha de tenir aquesta,
amb mitjans de difusió de caràcter nacional.
Que una universitat del teu territori,
de Tarragona en concret,
com és el cas de la Roviri Virgili,
opti a aquestes possibilitats,
realment, això és un signe de qualitat,
això és una icona de qualitat
en quant a fer les coses ben fetes,
i si aquest escenari és el de la formació
de la universitat, el de la ciència,
més que en qualsevol altre àmbit, no?
En definitiva, la cultura és la que fa persones,
en definitiva, la cultura és la que genera el progrés,
educa i genera progrés, evidentment, no?
Per tant, un 10 per la URB.
Rafa?
Totalment d'acord,
i, a més, penso que no només que opti,
és que jo estic convençut que ho tindrà.
Sí?
De fet, ja l'any passat van rebre uns 4 milions d'euros
en una primera convocatòria,
no van quedar entre les 5 primeres de l'Estat,
però si entre les 15 primeres,
per tant...
Deu-n'hi-do, eh?
Deu-n'hi-do.
Per això deia que tenia en compte
que no pertany al grup de grans universitats
que poden haver-hi a Barcelona i a Madrid,
doncs està entre les 15 primeres,
l'any passat, deu-n'hi-do.
A més, la universitat ha quantificat en 65 milions d'euros
la inversió a fer en 4 anys
per fer realitat aquest projecte
de campus d'excel·lència internacional.
Que dóna per molt, eh?
Són molts diners i això permet expansió i més qualitat.
Això serà el 19 d'octubre.
Per cert, una notícia, encara que no sigui del dia,
la vam recollir fa ara 3 o 4 dies
als informatius de Tarragona Ràdio,
pensant en una altra cita que té la ciutat de Madrid.
El 30 de setembre, Tarragona tindrà l'examen
de la candidatura del 2016 a Capital Cultural Europea.
Aquell dia sabrem si passa,
jo, la primera tanca, si supera la primera tanca,
si presenten 16 ciutats de l'estat espanyol a la candidatura
i caldrà veure si es trien 3 o 4 com a finalistes.
Com ho veuen, això?
Jo aquí tinc més dubtes que en el campus d'excel·lència.
A mi ja m'agradaria com a tarragonier,
però no sé si han fet massa cosa
perquè Tarragona tingui aquesta capitalitat cultural.
Jo hi he estat en algunes de les altres ciutats que opten
i he vist unes millores a la ciutat,
un sentiment de poble,
un abocament de les institucions
que no l'he vist a Tarragona.
Sento dir-ho, però no l'he vist a Tarragona.
Ojalà, ojalà s'aconsegueixi...
Tant de bo, eh? Tant de bo,
però si aconseguim estar entre aquesta presa elecció
ens hem de posar tots plegats a l'espí.
La veritat és que si preguntem al carrer
la ciutadania de Tarragona no té la percepció
que aquest objectiu que requeriria
una sensibilització i un coneixement
i fins i tot que es reflectís en qüestions
que es toquen, que es veuen,
jo crec que no existeix.
Desconec, eh?
Desconec com s'ha treballat,
quin és el contingut de fons
de la proposta de la candidatura,
però m'ha donat la impressió
que està tèvia, està tèvia
i si en són 16 contrincants
i n'hem sentit parlar d'altres candidats,
no sé si ho tenim fàcil.
Però vaja, Siri a Santa Tegla,
aprofitem les tecles de major
pels que creiem,
un Siri a Santa Tegla que ens doni un cop de mà.
Molt bé, doncs tindrem dos exàmens importants
ben aviat, el 30 de setembre,
el de la candidatura a Tarragona 2016
i el 19 d'octubre
el del Campo d'Excel·lència Internacional
de la Universitat Rovira i Brasilit.
Fent un repàs a altres temes de l'actualitat,
els hi proposo comentar i analitzar
unes declaracions que va fer ahir
l'arquebisba de Tarragona,
el doctor Jaume Pujol, en aquest programa.
El vam convidar perquè aquest proper diumenge
farà sis anys de la seva arribada
a la nostra ciutat com a arquebisba.
Hi ha diferents qüestions.
Una és el tema de la carta pastoral d'aquesta setmana,
que després podem comentar,
però hi ha altres coses també més concretes
i que afecten directament la ciutat
i que han mereixut la nostra atenció.
Per exemple, l'arquebisba va parlar ahir
de la casa del transeun.
Recordem que pertany aquest immoble a l'arquebisbat,
a través de Càritas,
s'ha gestionat durant molts anys.
Ha tancat la casa del transeun
perquè l'Ajuntament ha decidit gestionar directament
tota l'atenció a les persones sense sostre.
Però l'arquebisba va dir que la casa
no es tancarà definitivament,
que tornarà a obrir portes per oferir altres serveis.
Fins i tot va parlar de les persones
encara més necessitades,
les més pobres de la societat
o que tingui la finalitat d'oferir cursos
o altres activitats a les persones realment necessitades.
Què els sembla això?
I de fet, què els sembla el fet
que s'hagi tancat la casa del transeun
i que l'Ajuntament hagi decidit
assumir aquesta tasca?
Perquè recordem que aquest és un fet
que es va produir a finals del passat mes de juliol.
Rafa.
A mi em sembla correcte.
Les dues coses em semblen correctes.
si es fan ben fetes.
Que la casa del transeun no pot estar,
o l'edifici, no pot estar tancat,
o més evident,
ni la ciutat, ni els tarragonins,
ni l'església no es poden permetre
tenir espais desocupats en els moments que corren.
I no podem tancar els ulls
a veure que hi ha una realitat als nostres carrers
i de vegades no es veu als carrers
però estan dintre de les parets de les cases
amb gent molt necessitada.
I algú els ha de donar suport a aquesta gent.
Perquè som conciutades nostres.
Els podem no veure,
però hi són, existeixen.
I algú ha de fer alguna cosa per ells.
Per tant, si ho fa Càritas,
és evident que ho fa Càritas.
Però la responsabilitat
no pot recaure en aquestes qüestions
sempre en el voluntariat,
sigui de l'església o no sigui de l'església.
sigui una ONG laica o atea o musulmana més igual.
Les ONGs tenim una funció que complica,
la compleixen i la compleixen abastament.
El voluntariat fa les tasques que ha de fer,
però és també responsabilitat de les administracions
resoldre problemes que afecten els ciutadans.
Per tant, a mi el fet que la Casa de la Seúnta
es traspassin els serveis a l'Ajuntament,
si ho fa bé i ho gestiona bé, endavant.
D'altra banda, aquell edifici, home,
és que és útil, pot ser útil,
i pot ser útil, tant en el sentit
que deia el senyor Quebisbe
de fer cursos de formació,
com en el sentit, també vaig sentir,
de fer fins i tot un menjador social.
Bé, qualsevol cosa que es faci, a mi em sembla correcte.
Sí, perquè recordo que un menjador social
es va posar en marxa a finals de l'any passat
i ha estat aquests mesos operant
fins que va tancar la casa el dia 31 de juliol.
Que hi ha gent que no menja, eh?
Deixem-ho clar, això.
Sí, el resumen del que ha exposat el Rafa.
Considero que les coses s'han situat
i s'han posat on havien d'estar.
Aquesta funció, aquesta labor social,
és una labor social que compet a l'Ajuntament,
que la tenia que portar ella per si mateix
en els seus propis mitjans.
I això dona lloc a que, a través de Càritas,
l'Arcabisbat pugui fer més funció social.
Com va dir l'Arcabisba,
vaig sentir l'entrevista,
destinar aquesta casa del transegut
pels encara més pobres,
que n'hi ha encara més pobres
dels transeguts que anaven allà per poder menjar.
Per tant, a mi em sembla correctíssim.
A més, em sembla que ha estat correctament assumit
per les dues parts,
tant per l'Ajuntament que ho ha assumit
complint un deure
i una funció que considera que li és pròpia,
és a dir que sense assumir-la
perquè l'altre l'ha abandonat o no l'ha fet i de més,
i per part de l'Arcabisbat,
destinar aquestes possibilitats,
aquests mitjans,
necessitats encara més primàries.
A mi em sembla correcte.
Bé, perfecte.
És a dir,
quant més labor i funció social
es desenvolupi a través d'administracions
i a través del voluntariat,
estupendo,
perquè n'hi ha molta per fer.
El que caldrà veure,
si en un context de forta crisi econòmica
com l'actual i de retallades pressupostàries
a les administracions,
l'Ajuntament ha decidit precisament
agafar aquesta qüestió
en un moment difícil i complicat.
I veurem com funciona el nou sistema
en relació a com funcionava...
Potser la tenia massa abandonada, Ricard,
és a dir,
potser ho feia insuficientment l'Ajuntament
i potser ha assumit uns mínims
que li corresponien,
és a dir,
i no ho dic...
No, però per això,
el debat entre el paper
que fan les administracions públiques
o que poden fer
les organitzacions no governamentals.
Igual potser ho fan millor
les entitats
que no pas administració.
La administració és una madrastra,
una mala madrastra,
però bueno...
El que passa és que no és incompatible,
i en tot cas s'ha d'estar matents
a veure què és el que passa.
Jo penso que en l'últim extrem
els voluntaris sempre recuperem
allò que no fa l'administració.
En fi,
amb el senyor Arquebisball
vam parlar de moltes qüestions
perquè l'havíem convidat
pel sisè aniversari
de la seva arribada a Tarragona
i és notícia aquesta setmana
per la seva carta pastoral
que apareix en el full dominical
parlant de la llei de l'avortament
i d'altres lleis,
parlant,
fent aquesta crida
a no obeir els catòlics,
els fidells determinades a ells.
Què els sembla?
Una crida, voleu dir que...
Jo vaig sentir l'entrevista.
Voleu dir que es pot dir
que va fer una crida a desobeir...
Jo ho interpreto d'una altra manera.
Ja no recordo exactament
la terminologia que va utilitzar.
Primer em sorprèn
que hagi generat tant de ressò.
És a dir,
si és coherent,
si és lògic,
què hem d'esperar
del pastor de l'Església a Tarragona
que diu una cosa
que és absolutament
fidel a la doctrina cristiana.
Què ens ha de sorprendre?
O és que només el senyor Arcaví
es va estar en contra
de l'avort
i de l'eutanàsia?
Hi ha milers de persones,
inclús no catòlics,
que estan en contra.
Jo s'escric
les seves opinions,
perquè també en soc un convençut,
i voldria afegir
unes consideracions
al que va dir.
Jo crec que no va ser una crida,
una llei,
una llei,
en tot cas,
i més especialment
quan afecta qüestions
de consciència
i de moral,
de la que sigui.
Ha de ser molt respectuosa
en tots els drets
de totes les persones
i com és que aquesta llei
no permet
l'objecció.
És una mala llei
per aquesta raó.
Per aquesta raó,
perquè no permet
o no preveu
l'objecció.
Com una persona
afectada de consciència
per una qüestió d'aquestes,
d'aquest calat,
ha d'obeir una llei
en la que està frontalment en contra
i que atenta la seva moral
i la seva consciència,
és que la llei
li hauria de permetre.
És a dir,
no cal cridar a la desobediència,
la llei li hauria de permetre.
O és que
és menys important
aquesta
objecció de consciència
que l'objecció de consciència
que es va preveure
per al servei militar.
Home,
si realment
s'estableix
una objecció de consciència
que va ser pacífica
i es va permetre
que els que no volien
no fessin el servei militar
amb serveis alternatius,
com a un metge
no se li ha de permetre
no estar d'acord
i no practicar
avords ni eutanàsia.
Doncs bueno,
em sembla que
el que va dir l'arquivis
és absolutament
lògic,
coherent
amb les seves creences,
com la de molts
que les compartim
i la llei
va dir
que
qui
amb consciència
creu que no l'ha d'obeir,
doncs que no l'obeeixi,
és que té dret
a no obeir-la
o se li ha de donar
una via
la llei
al legislador
a no obeir-la.
Rafa.
Sí,
és que jo crec que
si no parléssim de l'arquivisbe
segurament no estaríem parlant de tot això.
És a dir,
si ara sortís el senyor Rajoy
dient que fa una crida
als membres del Partit Popular
a no obeir l'Estatut,
diríem que està dintre
de l'esfera política.
Clar,
ho diu l'arquivisbe
de Tarragona
i em sembla
que està fent
una crida integrista
com els més radicals
d'alguns moviments.
No,
l'arquivisbe
fa una crida
dintre de la seva pastoral,
que és la seva obligació,
la seva missió,
que està dintre
de la doctrina
de l'Església
i per tant jo entenc que un creient
que realment sigui creient
sap el que ha de fer.
Tampoc cal que li digui
l'arquivisbe,
és a dir,
si té la creença ja ho farà.
D'altra banda,
ens hem de situar
en el context
d'una societat democràtica.
Les lleis són lleis
però no sempre són justes.
No aquesta de l'avortament,
qualsevol altra llei.
I jo opino com el ton.
Vull tenir el dret
a opinar
sobre el legislador
i sobre les lleis que em fan.
Per tant,
vull tenir el dret
a la meva ejecució de consciència.
En qualsevol llei.
I en el repàs que vam fer
amb el senyor arquivisbe
de molts temes d'actualitat
i tenint en compte
que ara el Sant Pare
es troba a la Gran Bretanya
i que ben aviat vindrà a Catalunya,
el 7 de novembre,
concretament a Barcelona,
li vam preguntar
per la desafecció,
que aquesta és una paraula
molt de moda també últimament,
la desafecció
que pot tenir una part
de la societat
respecte a l'Església
ara que s'estan sortint
a la llum pública
tants casos d'abusos
a menors
en diversos països d'Europa.
Com ho veuen?
Creuen que això realment
està fent molt de mal
a l'Església?
Sí, sí, jo ho veig una realitat.
Efectivament hi ha una desafecció
i la conseqüència
o la causa d'aquesta desafecció,
entre altres qüestions,
és aquesta que tu comentes,
que està al dia a dia
i hi ha de ser
als mitjans de comunicació
que ho difusionen
i que realment són qüestions
francament sagnants.
però com diu
la dita
de todo hay
en la vida del senyor
i...
Però l'Església
hauria de fer
una mea culpa més clar
d'aquestes qüestions?
L'està fent
i la meva manera de veure-ho
jo penso que encara més
contundent,
encara més rotund,
no?
Reclamar la condemna,
no només demanar
excuses,
sinó reclamar la condemna
dels que
han fet aquests actes,
demanar la condemna,
és a dir,
que siguin jutjats
i que siguin condemnats.
òbviament apartar-los
dels seus ministeris,
però sí,
jo amb això
seria més contundent.
Jo amb això
seria més contundent.
Sí,
sí,
però si situem
el problema
en el seu just terme,
perquè
si no
correm el risc
de pensar
que l'Església
és pederasta.
Exacte.
No.
Vull dir,
hi ha un sector de l'Església,
ni tan sols
un sector de l'Església,
vull dir,
hi ha membres de l'Església
que són pederastes,
igual que hi ha membres
del col·lectiu
dels professors,
que són pederastes,
i jutges,
i guàrdies civils,
i possibles esquadres,
segurament qualsevol,
per molt
intaxable
que ens sembli
als fills de la societat.
El que
em costa d'entendre
és que
una vegada detectat
que hi ha un pederaste,
sigui capellà,
sigui guàrdia civil,
sigui jutge,
no se li apliqui
la llei
en tota la contundència.
És més,
jo no soc advocat,
però penso que
en el cas
que un capellà
faci un pederaste
igual que un mestre,
se li ha de aplicar
un agreujant.
i això és el que
s'ha de condemnar.
Demanar perdó
està molt bé,
però hem de demanar
perdó,
tothom hauríem de demanar
perdó per tantes coses
que al final,
si perdem el,
no vol dir que
perdem el temps
amb el perdó,
s'ha de fer,
s'ha de fer i s'ha de demanar
perdó,
però no hem de demanar
perdó pel que ha passat,
hem de demanar perdó
perquè potser no s'ha actuat
en la contundència necessària
amb aquesta gent.
i el fil
del que preguntaves
i això
ens ha portat
és un factor més
d'aquesta desafecció.
Efectivament,
el que deia el Rafa
que és un comentari
acertadíssim,
hi ha
la mala costum
voluntària
o involuntàriament
de generalitzar
els casos
i
arriba a dir
és que els capellans
són uns pederastres,
és que
els hermanos,
les monges
o no sé què
i al final
o els jutges
quan un jutge prevarica
o és que
els jutges són uns prevarigadors,
no,
de cap manera,
el que he dit,
de todo hay,
per tant,
sàpiguem distingir,
siguem curiosos amb això,
perquè si no,
si es produeix
per una certa inèrcia
aquesta desafecció
amb això,
més sumat a l'altre,
més sumat a l'altre
i tot suma
i al final
acaba una mica
amb el que s'està veient,
efectivament.
A nosaltres vivim
en un munt de desafeccions,
ho veieu,
amb els polítics,
amb els sindicats,
i aquí cadascú,
jo si m'hagués de desafectar
de tot el que m'afecta,
segurament no quedaria cas
i no sortiria mai més.
Sort que estem en vigílies
de cap de setmana
si no podíem parlar
d'un munt
de desafeccions
que tenim,
però avui estem animats.
En qualsevol cas,
i seguint una mica
la broma
que comenten
d'aquesta paraula,
ahir li recordàvem
també al senyor Arquabisbe
que quan se'l va anomenar
va crear també
una certa desafecció
en molts sectors
de l'Església.
I la va reconèixer,
és a dir,
no va tenir cap inconvenient
de dir,
bueno,
vaig ser molt feliç
i va ser un dia de felicitat
i a més
quan vaig estar dins de l'Església
dir,
però no oblido
allò de fora
i acceptant-ho.
Recorda
i admet
i reconeix
doncs en fi
els xulets
i aquella protesta
que va haver-hi
a les portes
del Pla de la Seu
aquell diumenge
19 de setembre.
Amb gesticulacions obscenes
per part de públic.
I en un minut
com valorarien
la tasca pastoral
o la feina
que ha fet
el senyor Arquabisbe
en aquests sis anys?
Bueno,
jo vaig ser
de les crítics
quan va
quan va entrar
perquè venia precedit
de...
I continuïs
de s'afecta
o no?
No, no,
en absolut.
En absolut.
Hi ha coses
que estic d'acord
i coses
que no hi estic d'acord
com en tothom
però penso que és una manera
que ha volgut la integració
que ha sabut integrar-se
a la ciutat
i que ha sigut
sobretot només dialogant.
Es nota que ve del meu universitari
i probablement
això doncs ha fet que...
I del jovent.
És molt vinculat del jovent.
Lo qual no vol dir
que compartim totes les opinions.
Li vas fer una pregunta
i vaig sentir la tertulia.
Li vas fer una pregunta
i li va dir
considera que això
la societat civil
ja ho ha superat
i ho ha assumit
i va dir
jo no puc judicar-ho.
A més,
va utilitzar aquest terme.
Això se l'ha de preguntar
a la societat.
Doncs mira,
jo que soc societat,
penso,
com diu el Rafa,
que ha estat un home
que s'ha integrat,
un home dialogant,
un home que ha estat proper
absolutament a tothom,
un home que ha tingut
bones paraules per tothom.
Penso que és
una persona assumida
i molt ben assumida
fins i tot
pels que van ser
molt més crítics
que el que diu el Rafa,
que com home
ponderat que és,
que el conec,
devia ser una crítica
molt sana
i molt correcta.
Sí,
no,
és que crítica d'expectació,
a veure què.
Hi va haver crítiques
molt agres,
molt àcides.
Sobre la forma
del nomenament.
Sí,
és que això,
fins i tot,
jo crec que
aquí
podem estar
molta més gent d'acord
amb que la forma
de l'anomenament
no va ser
l'òptima.
Per acabar la tertulí,
canviant absolutament
de registre,
els hi proposo,
comenta una de les notícies
de la setmana,
que a més ha creat
una gran expectació
en els mitjans de comunicació,
no només de Tarragona,
sinó a nivell de tot Espanya,
això,
aquesta decisió
de l'Ajuntament
i de la Guàrdia Urbana
de posar agents
a paisar
per vigilar
què fem els conductors
i els vianants
en els passos avianants
i multar
a uns i altres
si no fem bé
les coses.
Mira,
jo ja ho feia millor
i ho dic de debò,
ho dic de debò,
jo ja ho feia millor,
jo era dels que passava
amb molt mala consciència,
em mirava qui tenia davant
i si veia un pare
o una mare
amb un jovent
n'estava,
però si no,
em tirava.
Això com a conductor?
No, no, no,
com a peató,
com a peató,
no, no,
amb conductor
amb passant vermell
mai a la vida,
eh?
El vianant,
que és la notícia
i els agents
és el que controlaran,
a mi em semblava molt bé
i a mi em ha començat
a educar
una mica més,
aquesta pedagogia
s'ha d'anar fent.
Sí,
però també vigilaran
els conductors
que, per exemple,
en els passos de vianant
sense semàfor,
no parin
quan hi hagi gent travessant.
És que això és gravíssim,
home,
això.
Sí,
però encara hi ha gent
que no ho fa.
De fet,
les estadístiques
d'accidents d'atropellament
l'any passat
d'unidor
havien augmentat
i eren
un factor
preocupant.
Rafa,
tu què et sembla?
Bé i no,
bé i no,
és que jo...
Passes en vermell?
No, no, no,
mai, mai.
Caminant.
Mai,
i a més soc dels que respecto
els passos de peatons
quan vaig en un vehicle.
Jo el que passa
és que tot el que sigui
col·locar agents de paisà
perquè mirin i tal
és com allò de les brosses,
no?
Col·locarem uns agents
que es diran
a mirar la brossa
de qui és.
Home,
doncs estic bastant en contra.
Com us en recordeu
d'aquells
de l'anterior mandat municipal
quan aquells agents
de paisà
per vigilar les caques
els escrements
als gossos?
Sí.
Que anaven vigilant
allò els propietaris dels...
Resulta,
però a mi em sembla bé,
perquè hi ha una deixadesa
absoluta.
A mi no em sembla malament,
però si al final
per acabar multant
amb una persona
que passa un pas de cebre
han de col·locar
dos agents de paisà
en el pas de cebre
i dos més,
una miqueta més
endavant d'uniforme
per casar el cotxe,
home,
si això es fa
durant un temps
com a mesura
d'advertiment,
de precaució,
de pedagogia,
que després anirà
de debò,
m'ha semblat molt bé.
Però potser passa
el que diu el Ton,
que el ciutadà
conscientment diu
ep,
igual,
igual,
canvia l'actitud,
igual no els posen,
per a mi ja n'aconseguit
quan menys una persona
que soc jo
ho tingui present
i ara mai passar en vermell
com a peató.
Per això dic que està molt bé,
però hi ha altres qüestions
que també hauria de fer
a la Guàrdia Urbana
i potser jo les
col·locaria més prioritàriament.
Com quines?
Què vols dir?
Temes de seguretat ciutadana,
tema de control
dels espais de la ciutat,
tema de mobiliari urbà,
hi ha moltes coses.
Sí que és veritat
que quan un cotxe
atropella
amb un peató,
al final
les conseqüències
són gravíssimes.
Veus la canalla
amb els patins
que matxaquen
el mobiliari urbà
amb absoluta impunitat
i a presència
de la Guàrdia Urbana.
Sí,
i aquesta setmana
amb altres contartulis
que parlen de temes
de mobilitat,
alguns també consideren
que és més greu
que els cotxes
aparquin en segona fila
o que aparquin
també en un pas
d'avianants
i no impedeixen
el pas
de carrets de cotxes
o de cadires de rodes.
Hi ha gent
que considera
que hi ha infraccions
més greus
i que s'haurien de controlar
més que no pas.
No estic en contra
que es multi
els infractors.
Hi ha fein recaptatori
que és una altra
de les crítiques
que sempre fa el ciutadà
de dir
això és perquè volen...
Aquesta no,
la grua,
la grua sí que
es belluga moltes vegades
amb fein recaptatori
perquè retiren cotxes
que estan mal aparcats
però no interrompeixen
la circulació
i la grua és
per retirar els cotxes
no que estan mal aparcats
sinó els que interrompeixen
la circulació.
La franc recaptatori
tampoc és dolent
perquè la meva jove
treballa a l'Ajuntament
la volia de pagar.
I una grua val 160 euros.
Són 30.000 pessetes
de les d'abans.
Jo que compto amb pessetes
em sembla
una monstruositat.
En fi,
ho deixem aquí.
Parlem de la Guarda Urbana,
dels agents a Paisà
i de la feina
que hem de fer
o de l'actitud
que hem de tenir
com a avianenys
i com a conductors.
Acabem aquest repàs
a diferents temes
de l'actualitat
que ens ha ocupat
en aquest matí
de divendres
en el temps de la tertúlia.
Avui una tertúlia
en format cara a cara
amb Antoni Úbert
i Rafael Muñoz.
A tots dos,
moltes gràcies.
Que els vagi molt bé
a les festes.
Igualment.
Bona Santa Tecla
i fins la propera tertúlia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.